Tema10

La població La població

Tema 10

1Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

ÍndexÍndex 1. La demografia 2. El moviment natural de la

població

◦ 2.1 Factors de creixement

◦ 2.2 Altres indicadors sociodemogràfics

◦ 2.3. El creixement natural 3. L’evolució demogràfica 4. Els moviments migratoris

◦ 4.1 Les migracions interiors

◦ 4.2 Les migracions exteriors

◦ 4.3. Els immigrants estrangers 5. El creixement real de la

població 6. L’estructura de la població

◦ 6.1 Composició segon sexe i edat

◦ 6.2 Composició segons activitat econòmica Geografia - 2n Batxillerat - Escola

Pia Santa Anna - Mataró 2

7. La distribució espacial

7.1 La densitat de població

8. La projecció de futur de la població espanyola

9. La població catalana

9.1 El moviment natural de la població

9.2 Estructura i distribució de la població catalana

9.3 Els moviments migratoris actuals

1.La demografia• Demografia (veus gregues “demos”= població i

“grafos” = tractat): la ciència que descriu, quantifica i analitza les poblacions humanes, elabora models que les expliquin i planteja previsions.

• Utilitza fonts demogràfiques (censos, padrons municipals, estadístiques de naixement, defuncions, moviments migratoris,...)

• Utilitza diverses ciències, sobretot matemàtiques i estadística; però també història, economia, sociologia,...

• Primeres dades estadístiques fiables són en el 1857 amb el primer cens (definició pàgina 222) oficial (abans només registres parroquials)

• INE: Organisme encarregat de fer les estadístiques demogràfiques espanyoles

1.La demografia• IDESCAT: organisme encarregat de fer les

estadístiques demogràfiques catalanes• Registre civil: n’existeix un a cada municipi; s’hi

registren naixements, defuncions, matrimonis,... Dades molt actualitzades

• Es disposen, també d’estadístiques com el padró (definició pàgina 222), realitzat pels municipis.

• Altres fonts: enquestes (objectius més concrets i mostres més reduïdes)

La demografia analitza el creixement de la població. Els índexs bàsics natalitat i mortalitat, també nupcialitat, fecunditat, esperança de vida. Per l’estudi de la dinàmica de la població és fonamental analitzar els moviments migratoris


població


















2. El moviment natural de la població Moviment natural de la població = creixement natural

= creixement vegetatiu: evolució del nombre d’habitants d’una població a partir de la diferència entre els naixements i les defuncions.

Són necessaris dos indicadors demogràfics com la natalitat i la mortalitat; també d’altres indicadors sociodemogràfics ens seran d’utilitat: nupcialitat, fecunditat, mortalitat infantil i esperança de vida.

2.1 Factors de creixement Natalitat: naixements que es produeixen en una

població determinada durant un període de temps concret (normalment un any)

Taxa de natalitat = ( Nascuts vius / Població total ) x 1000

Alta: a partir del 35 ‰ i baixa per sota del 15 ‰ La modernització de la societat espanyol ha portat a

un descens lent i continuant des del 1900 fins als 90. Exceptuant l’etapa del baby boom (1955-1974 aprox.)

Des del 1974 fins els 90 va descendir. A principis del XXI hi ha un ascens moderat. En el

2007 un 11 ‰.

Veure Doc. 4

2.1 Factors de creixement Mortalitat: indica el nombre de morts que es

produeixen en una població determinada durant un període concret de temps (normalment 1 any)

Taxa de mortalitat = ( Defuncions / Població total ) x 1000

Es considera alta si supera el 35 ‰; moderada del 15-35 ‰; i baixa per sota del 15 ‰

L’evolució de la taxa a Espanya, en el 1900 era moderada i a partir d’aquí comença a descendir. En el 1970 estava en el 8 ‰.

Li ha costat però Espanya s’ha situat en el nivell dels països europeus més desenvolupats, inclús, els hem avançat; les millores de les condicions sanitàries i de vida han propiciat un augment del nombre d’ancians. En el 2007 es va situar en el 8,6 ‰.

(veure Doc. 4)

2.2 Altres indicadors sociodemogràfics Nupcialitat: matrimonis celebrats en un any. Indicador

que ha perdut valor (unions de parelles sense casar-se)

Taxa de nupcialitat: (matrimonis en un any/població total) x 1000

A Espanya la taxa ha descendit des dels anys 70 (7‰) al 2006 (4,6 ‰).

La nupcialitat pot influir en el nombre de fills (casaments tardans => menys fills per matrimoni)

http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=290 (taxa nupcialitat Catalunya per edats, fixar-se al final en l’edat mitjana al primer matrimoni)

http://www.diariovasco.com/20100101/mas-actualidad/sociedad/solteria-solteros-aumentan-hombres-mujeres-201001011859.html (article nupcialitat)

2.2 Altres indicadors sociodemogràfics La fecunditat: mitjana de fills que té una dona en un

determinat territori Taxa de fecunditat = (nascuts en un any/número de

dones entre 15-49 anys) x 1000 Dràstic descens en els darrers decennis (2007 un 1,4

‰). La xifra que garanteix el reemplaçament generacional és 2,1 fills per dona. Exceptuant en el baby boom (2,8

Les causes: casaments tardans, incorporació dona al món laboral, generalització sistemes anticonceptius, ...

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=618746&idseccio_PK=1021

La baixa fecunditat ha esta motiu de preocupació en molts estats del món; en especial, dins la UE, molts d’ells han adoptat ajuts i beneficis socials per contribuir al seu augment. Espanya aquestes polítiques han estat molt modestes.

2.2 Altres indicadors sociodemogràfics La mortalitat infantil: indica el nombre de nens

menors d’un any morts al llarg d’un any La taxa de mortalitat infantil = (nombre de

defuncions de nens menors d’un any /nascuts vius ) x 1000

Veure evolució en el Doc 3.

2.2 Altres indicadors sociodemogràfics L’esperança de vida en néixer: és el nombre mitjà

d’anys de vida que una persona pot esperar de viure en el moment del seu naixement.

Evolució Esperança de vida a Espanya fins el 1998

Esperança de vida mundial

2.3. El creixement natural Creixement natural o vegetatiu: diferència entre el

nombre de naixements i el nombre de morts en una població determinada.

La taxa de creixement natural: diferència entre la taxa de natalitat i la de mortalitat; s’expressa en % => dividir el resultat entre 10 .

Es considera alta si supera el 2 %; es considera moderada si va entre l’1 i el 2 %, i baixa si és per sota l’1 %.

El resultat pot ser a) positiu (neixen més que moren)b) negatiu (es moren més que neixen)c) zero

La taxa espanyola de creixement natural ha augmentat en els darrers anys

2.3. El creixement natural


població


















3. L’evolució demogràfica Revolució demogràfica: evolució de la demografia en

fases anomenades règim demogràfic El continent model és Europa Les fases demogràfiques poden aplicar-se a a majoria

de països, però amb cronologies diferents. Les fases demogràfiques són:

* fase demogràfica tradicional (fase estacionària alta)* fase de descens gradual de la mortalitat (fase de la primera expansió)* fase de reajustament de la natalitat (fase de l’expansió tardana)* fase demogràfica moderna (fase estacionària baixa)

Veure Doc. 5

Fase demogràfica tradicional Taxes de natalitat i mortalitat molt elevades (30-50

‰) Mitjana de 5 fills per dona, però mortalitat infantil

molt elevada. Mortalitat més elevada en èpoques de males collites

o epidèmies. Manca de mesures higièniques i sanitàries Pertany a una societat agrícola o preindustrial, amb

creixement lent de la població.

Fase de descens gradual de la mortalitat Descens gradual de la mortalitat (augment de

l’esperança de vida) Manteniment de la natalitat Creixement progressiu de la població Causes del descens mortalitat: avenços higiènics i

sanitaris i millores en l’alimentació Avenços higiènics i sanitaris: sabó i vacunes (a

Espanya a principis S. XIX); menys epidèmies Alimentació: introducció de productes americans

(tomàquet, patata,...) Finals del XVIII: augment de la població, casaments

joves (fills abans); en zones més pròsperes (Catalunya, País Basc i Galícia) van doblar els habitants. Espanya va passar de 10 mil.lions a finals del XVIII a més de 15 en el 1860.

La reducció de la mortalitat va durar fins el s. XX. A partir del 1914: descens de la mortalitat infantil.

Fase de reajustament de la natalitat Mortalitat cada cop més baixa (avenços en medicina

+ augment del nivell de vida). Descens de la natalitat Ritme de creixement de la població tendeix a

disminuir. Planificació de la natalitat (raons econòmiques i

socials) => reduir taxa. La mortalitat infantil disminueix => menys fills per dona, però vivien més anys.

La lenta però progressiva incorporació de la dona al treball, la urbanització i la crisi econòmica dels 30 => endarrerir la nupcialitat, i per tant la taxa de natalitat.

Espanya va entrar en aquesta etapa a principis del XX, a causa de: retard industrialització i predomini sector agrari.

El descens de la natalitat es produeix més intensament amb l’èxode rural i la urbanització, per tant, fins els anys 30

Fase demogràfica moderna Natalitat i mortalitat baixes Creixement natural estancat o moderat, cap al 0 Esperança de vida augmenta Creixement de la població mínim Més ancians i menys nens Propi de les societats desenvolupades (Espanya hi

arriba més tard que la resta de països desenvolupats) A partir del 1950: progressiu descens de la mortalitat i

de la natalitat (excepció del baby boom). Cap a finals del XX: tendència al creixement 0 Des dels 90: l’envelliment de la població, a causa de la

major esperança de vida i del descens de la natalitat => un lleuger augment de la taxa de moralitat

El fenomen de la immigració canvia lleugerament la tendència i es produeix un increment demogràfic (passem del 0,4 % de creixement de població en el 1999 a l’1,6 % en el 2007).

3. L’evolució demogràfica

1.000

Ati

la

Exp

ansi

ón d

el I

slam

Las

cru

zada

s

Mar

co P

olo

Des

cubr

imie

nto

de A

mér

ica

-500 750

Gue

rras

Pún

icas

Ale

jand

ro M

agno

1.250 1.5001.0005002500-250

Impe

rio

Rom

ano

200400600

1.750

Rev

oluc

ión

Indu

stri

al

800

2.0002.000

3.0003.000

4.000

5.000

6.000

4.000

5.000

6.000

2.000

Chayanne

Beatles


població


















4. Els moviments migratoris Qualsevol mena de desplaçament de la població des

del seu lloc de residència a un altre lloc, de manera permanent

Moviment de sortida = emigració i moviment d’entrada = immigració

Moviment migratori interior: es produeixen dins del mateix estat. Causes sociolaborals (èxode rural, migracions interurbanes, moviments de caràcter temporal o estacional,...)

Moviment migratori exterior: tenen lloc d’un estat a un altre; poden ser continentals o intercontinentals.

4. Els moviments migratoris Causes de les migracions:

◦ Naturals: canvi climàtic, desastres naturals,...◦ Polítiques o religioses: guerres, persecucions

polítiques o religioses◦ Econòmiques: millores laborals o possibilitat de

subsistir (desigual distribució dels recursos)◦ Socioculturals: la cultura, les possibilitats

educatives,...

4. Els moviments migratoris Conseqüències:

◦ Demogràfiques: en els destins => + població (normalment jove); en l’origen => descens de la població i increment relatiu d’ancians

◦ Econòmiques: en el destí s’incorporen com a mà d’obra, que perd el país d’origen. Sovint envien els diners en els països d’origen(+ capital). Si no troben la feina assalariada es poden dedicar a feines marginals

◦ Socials: manca d’habitatges, de serveis sanitaris, ... En els 60 els barris de barraques van proliferar degut a l’èxode rural. També dificultats d’integració, actituds racistes,... quan viuen en el mateix barri. Seran més fàcil o no en funció de la capacitat d’adaptació al nou entorn i també de la població. (http://www.tv3.cat/videos/1138789)

◦ Culturals: el contacte entre diferents cultures enriqueix a tothom

◦ Personals: adaptació a nous hàbits quotidians en un relatiu aïllament.

◦ Ecològiques: l’èxode rural significa l’abandonament de terres de conreu i per les ciutats un amuntegament en zones urbanes.

4.1. Les migracions interiors L’èxode rural a Espanya s’inicia a finals del XIX

(primeres indústries a les grans ciutats amb necessitat de mà d’obra).

A partir de la 1ª Guerra Mundial l’emigració és cap a les capitals de província, i després, en concret cap a Madrid i Barcelona. (1929, Exposició Universal de BCN, pol d’atracció)

A partir dels 40 es produeix un altre èxode rural (deficient situació del camp espanyol). La població agrària emigra cap a les grans ciutats espanyoles (impossibilitat de sortir a l’estranger per la 2ona. Guerra mundial). Els principals destins van ser Madrid i Barcelona. La procedència Castella, Múrcia, Galícia, Extremadura i Andalusia.

Saldos migratoris elevats en el decenni 61-70 (altes produccions => possibilitat de trobar feina) .

4.1. Les migracions interiors La crisi econòmica dels 70 atura les migracions Les conseqüències d’aquest procés va ser una

distribució desigual de la població, malgrat créixer la població (afectació a l’Espanya interior)

En els darrers anys, les comunitats destí han presentat un balanç negatiu, ja que mols emigrants tornen a les seves províncies d’origen (sobretot en el decenni del 1998-2007)

Les comunitats origen de molts emigrants, actualment són receptores d’immigrants de l’estranger.

4.2 Les migracions exteriors Manca de recursos + creixement accelerat de la

població => afavorir l’emigració. 1853: la legislació fa un canvi a favor d’eliminar

obstacles per sortir del país. Les principals emigracions del XIX van ser Algèria i

Amèrica Llatina

4.2 Les migracions exteriors Algèria

◦ Segona meitat del s. XIX◦ Preferència davant la rapidesa i el cost del viatge i el fàcil retorn◦ Paisatge agrícola mediterrani◦ Molts emigrants van tornar a Espanya després

• Amèrica Llatina.• Corrent que s’inicia més tard• Principals destinacions: Argentina, brasil, Cuba Mèxic, Veneçuela

i Uruguai.• Els emigrants eren: canaris, gallecs i asturians• En els llocs de destí se’ls hi facilitava l’entrada i també facilitats• En alguns casos els governs es feien càrrec de les despeses. • Majoritàriament homes (=> dèficit d’homes en algunes regions)• Es frena en el 1970 amb la supressió de les agències

emigratòries a Espanya• Tornen a establir-se mesures enfortidores de la repoblació

interna• Tot i així, l’emigració va duran fins a la 1ª guerra mundial

4.2 Les migracions exteriors Durant el s. XX fan destacar les emigracions per motius

econòmics (principis i anys 60) i per motius polítics (després de la Guerra Civil)

França va ser nova destinació després de tallar-se l’emigració cap a Amèrica (proximitat geogràfica i possibilitats de feina). S’hi van desplaçar molts llevantins.

En el 39, amb la dictadura franquista, molts espanyols es van exiliar a França i a Amèrica del Sud

En els 60, aproximadament 1.000.000 d’espanyols es van desplaçar cap a França, Alemanya i Suïssa, majoritàriament d’Andalusia, Galícia, València, Castella i Extremadura.

Els emigrants enviaven els diners al lloc d’origen (=> + liquiditat per les famílies espanyoles)

Després de la crisi econòmica dels 90, molts emigrants espanyols van retornar en produir-se deslocalitzacions i reestructuracions en les indústries europees. Va portar a un augment demogràfic sobretot a Andalusia i a Múrcia.

4.3 Els immigrants estrangers Des de fa uns anys Espanya és un aís receptor

d’immigrants (europeus, sud-americans i africans) En el 1995 prop de 20.000 estrangers, i en el 2007

prop de 920.000. S’ha experimentat un ascens espectacular de la immigració en la dècada dels 90 i principis del XXI.

Els aproximadament 5,2 milions d’immigrants que viuen a Espanya es poden classificar en 3 grups:◦ Immigrants que obtenen la nacionalitat després

d’anys de residència i són espanyols de ple dret◦ Els que obtenen un permís de residència però

manetnen la nacionalitat d’origen (permís de treball, els seus familiars i els refugiats polítics)

◦ El immigrants sense papers (jurídicament no existeixen)

4.3 Els immigrants estrangers En el 2008 un 40,1 % dels immigrants procedien de la

UE (14 % romanesos) El segon grup el constitueixen els oriünds de països

de l’Amèrica del Sud (Equador, Colòmbia i Bolívia); aproximadament un 29,5 %

El tercer grup els procedents del Magrib i de l’Àfrica Subsahariana, sobretot del Marro (12,3 %)

Les comunitats a on hi ha més immigrants són Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana i Andalusia. Les Illes Balears registre el % més alt d’estrangers (20,8 %)

4.3 Els immigrants estrangers Les activitats econòmiques són molt variades. Des de

personal qualificat, diplomàtic o educatiu, procedents de països desenvolupats, fins els que arriben de països en vies o sots-desenvolupats, que es dediquen a l’agricultura, la construcció, l’hostaleria, el comerç i el servei domèstic

Cal destacar els immigrants que provenen dels països del Nord d’Europa, que busquen clima benigne i passar-hi la jubilació (especialment a les nostres costes). Normalment són de Regne Unit, Alemanya i França.

4.3 Els immigrants estrangers Els refugiats polítics són un altre grup. Emigren per

estar perseguits pel seu govern i a l’arribar a Espanya demanen asil i refugi (veure pàgina 222)

Els immigrants sense papers, treballen en economia submergida. Accepten salaris molt baixos (arribant a l’explotació) . Es calcula aproximadament un milió i mig de sense papers.

L’arribada d’aquest darrer tipus d’immigració ha provocat legislacions més estrictes, més control a les fronteres per tal d’intentar no superar la capacitat d’absorció de la societat receptora. Tot i així, també s’han dut a terme regularitzacions i polítiques d’integració.


població


















5. El creixement real de la població Creixement real: és conseqüència dels efectes dels

moviments naturals d’una població i els moviments migratoris que hi ha tingut lloc. Per tant, sumar al creixement natural, el saldo migratori.

Saldo migratori: resultat de la diferència entre immigrants i emigrants i s’expressa en número de persones.

El creixement real es calcula en valors absoluts. En el segle XX tenim dos moments d’alentiment del

creixement real: l’epidèmia de grip (1918) i el 1939 i 1940, amb la guerra civil.

http://www.educaplus.org/geografia/es_com_poblacion.html (població per comunitats autònomes)


població


















6. L’estructura de la població La població espanyola presenta característiques

diferents de la de principis del XX. Hi ha molts criteris per estudiar l’estructura d’una

població: edat, sexe, i factors econòmics.

6.1 Composició segons sexe i edat El seu coneixement ens permet planificar la dotació

de serveis a la població com escoles, hospitals, residències,...

Composició segons el sexe◦ relació de 107 nens a 100 nenes, però al tenir una

esperança de vida més llarga, la proporció queda equilibrada.

◦ a Espanya l’1 de gener del 2008 hi ha 22.847.737 homes i 23.310.085 dones.

6.1 Composició segons sexe i edat Composició segons l’edat:

◦ Es distingeixen tres grups d’edats:◦ 0-14 anys◦ 15-65 anys◦ Més de 65• Més proporció de gent gran i menys de joves degut

al descens de la natalitat i l’augment de l’esperança de vida.

• En el 2008 14,42 % joves, 69,04 % d’adults i 16.54 % de gent gran.

6.2 Composició segons activitat econòmica Població activa: persones de més de 16 anys,

capacitades per a treballar, al marge de si estan efectivament treballant (població ocupada) o si es troben desocupades (població desocupada)

Població no activa: és el sector que no realitza una activitat econòmicament productiva. S’hi inclouen els que no poden treballar per no tenir l’edat legal, els que poden treballar però no ho fan, les persones que tenen cura de la llar, els estudiants, determinats discapacitats.

6.2 Composició segons activitat econòmicaLa població activa

* La població activa ocupada es divideix en 3 sectors: primari, secundari i terciari* la població activa desocupada comprèn les persones que són a l’atur. A finals dels 2009 la taxa està propera al 20 %. L’increment està motivat per la crisi econòmica mundial, i estructural de la pròpia econòmica espanyola. L’atur perjudica més a les dones que als homes.

La taxa d’activitat* estableix la relació entre la població activa i la població total. * depèn del grau de desenvolupament econòmic, la durada de l’escolarització, l’edat de jubilació, l’estructura per edats,...

6.2 Composició segons activitat econòmica

* durant la darrer any la taxa d’activitat es va situar en el 59 % (http://www.idescat.cat/treball/epa?tc=4&id=ie37&lang=es)

* Les característiques bàsiques de l evolució de la taxa d’activitat espanyola són:

a) retard en la incorporació dels joves al mercat laboralb) allargament de l’escolaritzacióc) anticipació de l’edat de jubilaciód) incorporació progressiva de la dona al món laborale) arribada de població immigrada en edat laboral.


població


















7. La distribució espacial http://www.educaplus.org/geografia/es_prov_densidad.html(densitat províncies)

Densitat de població: indicael grau d’ocupació mitjanad’un territori per part de la seva població. Habitants perkm quadrat. A Espanya hi hamoltes variacions. Dins de la UE es considera una densitatbaixa


Observar document 14


població


















8. La projecció de futur de la població espanyola Segons l’INE en el 2018 hi haurà més de 49 milions

d’espanyols. Suposo una desacceleració en la taxa de creixement.. Les projeccions a llarg termini es situen entre els 41 i els 52 milions, depenen dels escenaris.

Hi ha factors que ens serveixen per analitzar l’evolució: envelliment, fecunditat i els moviments migratoris.

El progressiu envelliment de la població es deu a: la caiguda de la fecunditat, i a la disminució de la mortalitat (+ esperança de vida).

Les conseqüències de l’envelliment de la població són problemes per: finançar les pensions, finançar el sistema sanitari, assistència a la tercera edat,...

A curt termini s’espera una gradual reducció del nombre de naixements per l’entrada en edats fecundes de les generacions menys nombroses.

8. La projecció de futur de la població espanyola En quant a la fecunditat, els demògrafs estimen un

lleuger augment de la fecunditat (s’espera que sigui a partir del 2013 que la taxa se situï als voltants del 1,5 fills per dona)

En quant a les immigracions, ha estat clau en el creixement dels darrers anys (creixement real de la població), però es preveu una forta reducció i una estabilització posterior inferior al mig milió anual. És una estimació que no serveix pels que provenen de la UE, ja que no hi ha límits legals d’establiment (pensionistes, jubilats,,, europeus).

(http://www.eumed.net/cursecon/ppp/index.htm - agafar Dinàmica de la piràmide de la població española)

(http://www.census.gov/ipc/www/idb/ per buscar informació demogràfica de qualsevol país del món – impressionant!!!!)


població


















9. La població catalana2008: 7.364. 078 habitants. S’ha

multiplicat per 3,5 des de principis del s. XX.

9.1 El moviment natural de la població Taxa de natalitat: ha augmentat per l’entrada de la

immigració Taxa de fecunditat. Ha crescut, però encara està

entre les taxes més baixes Taxa de mortalitat: es manté, i la taxa de mortalitat

infantil és una de les més baixes. http://www.idescat.cat/

9.2 Estructura i distribució de la població catalana http://www.idescat.cat/dequavi/?

TC=444&V0=1&V1=2 ( composició per edats 2008) http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?

TC=5&V0=3&V1=3&V3=867&V4=538&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B (composició per sexes)

http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=477&V4=479&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B (població segons nacionalitat i sexe)

http://www.idescat.cat/dequavi/Dequavi?TC=444&V0=1&V1=3 (taxes nupcialitat, natalitat, mortalitat)

Mapa de la densitat de població de Catalunya

http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=250 (densitat població; observació de la irregularitat de la distribució de la població)

9.2 Estructura i distribució de la població catalana Tenir en compte, també la segona residència a

Catalunya (mobilitat de la població). Augmenten considerablement la seva població en determinats moments de l’any.

9.3 Els moviments migratoris actuals Els moviments migratoris han estat claus pel

creixement real de la població Cal distingir entre els estrangers comunitaris (llibertat

absoluta) i els extracomunitaris (regulació) S’han de tenir en compte els jubilats provinents

d’Europa, els directius i els alts càrrecs. Bona part dels immigrants procedeixen dels països

menys desenvolupats. Marroc és el país no comunitari que tenen un colònia

més gran a Catalunya, seguit dels països sud-americans

Els immigrants d’Àfrica i Amèrica del sud sumen un 34 %; els d’Europa extracomunitària un 20 %, i els d’Àsia un 11 %

L’àrea metropolitana és a principal receptora, amb un 65 % del total de Catalunya. Tot i que el percentatge d’estrangers a la regió metropolitana és similar a la de Catalunya, 16 %.

Tema10

Travel

Transcript of Tema10