Tema11

El poblamentEl poblament

Tema 11

1Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

ÍndexÍndex 1. Poblament i ordenació del territori

◦ Poblament i història

2. Poblament rural

◦ 2.1 Tipus de poblament rural tradicional

◦ 2.2 Factors que determinen el poblament

◦ 2.3 La morfologia dels pobles

◦ 2.4 L’habitatge rural

◦ 2.5 Evolució del poblament rural

3. Poblament urbà

◦ 3.1 Formació i evolució del sistema urbà

4. La distribució del poblament a Catalunya

◦ 4.1 Població i territori

◦ 4.2 Evolució històrica del poblament

◦ 4.3 El poblament rural

◦ 4.4 El poblament urbà

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 2

1. Poblament i ordenació del territori1. Poblament i ordenació del territori

Poblament: Manera de localitzar-se els assentaments i com el lloc de residència de les poblacions.

També s’entén com a poblament la colonització, explotació i ocupació d’un territori fins aleshores despoblat.

El poblament pot ser rural (menys de 2000 hab.) i urbà (més de 10000 hab.) Els municipis de entre 2000 y 10000 hab. si més del 25% treballen al sector primari, se’l considera rural. Si no és així, semiurbà.



Poblament: Manera de localitzar-se els assentaments i com el lloc de residència de les poblacions.

També s’entén com a poblament la colonització, explotació i ocupació d’un territori fins aleshores despoblat.

El poblament pot ser rural (menys de 2000 hab.) i urbà (més de 10000 hab.) Els municipis de entre 2000 y 10000 hab. si més del 25% treballen al sector primari, se’l considera rural. Si no és així, semiurbà.

Si el municipi té més de 10000 Hab. però les activitats són bàsicament del sector primari, s’anomena agrociutat.



Aspectes a considerar a l’hora d’estudiar l’ordenació d’un territori i determinar el seu tipus d’assentament:

◦ Com s’ha produït l’ocupació humana del territori

◦ Com són els habitatges i edificacions construïdes

◦ Com es distribueixen per l’espai i es relacionen amb els diversos elements del paisatge


1.1 Poblament i història1.1 Poblament i història

L’evolució del poblament a l’estat espanyol ha estat molt complexa.




2. Poblament rural






3. Poblament urbà








2.1 Tipus de poblament rural tradicional2.1 Tipus de poblament rural tradicional

El poblament rural, fins a mitjan segle XX, ha estat el tipus d’hàbitat de la majoria de la població.

El clima, el tipus d’activitats agràries i ramaderes i la facilitat per trobar aigua, han determinat els tipus d’agrupament de cases en el medi rural. Pot ser:

◦ Poblament aïllat: Les cases es troben distants entre elles separades per camps, pastures, boscos, ... Nord Espanya.

◦ Poblament dispers: Presència de petits nuclis o llogarrets i que està a prop d’un nucli central on hi ha els serveis.

◦ Poblament concentrat: Cases agrupades en nuclis compactes que formen pobles o viles.


2.1 Tipus de poblament rural tradicional2.1 Tipus de poblament rural tradicional


2.2 Factors que determinen el poblament2.2 Factors que determinen el poblament

Els factors que determinen l’ocupació de l’espai rural són:

◦ Factors naturals: Relleu: La inclinació condiciona el tipus de poblament. Quant

més abrupte, més aïllat. Disponibilitat d’aigua: A les zones seques predomina el

poblament més concentrar i a les humides el poblament més dispers.

◦ Factors humans: La necessitat de defensa Les formes d’explotació i propietat de la terra


2.2 Factors que determinen el poblament2.2 Factors que determinen el poblament

Per tant a l’Espanya humida hi predomina el poblament aïllat i dispers (Galícia, Cantàbria, Astúries, Euskadi, ...)

En canvi a l’Espanya seca hi predomina el poblament rural concentrat (Castella, Andalusia, Extremadura, ...)


2.3 La morfologia dels pobles2.3 La morfologia dels pobles

La morfologia dels pobles (traçat dels carrers) té a veure amb el seu emplaçament:

◦ Traçat regular: Planificats per a fer-se així. El traçat sòl ser ortogonal o radial.

◦ Traçat irregular: És el resultat del creixement espontani, sense planificació. Pobles en plana: Tendeixen a un traçat radial (amb l’església al

mig) i lineal (amb una via de comunicació que el travessa). Pobles sobre elevacions: O pobles amuntegats (radials al

voltant del castell o església) o pobles en vessant.


2.4 L’habitatge rural2.4 L’habitatge rural

L’habitatge rural ha servit alhora de lloc de residència i de treball. La seva distribució és per tant molt utilitària.

La planta baixa sòls tenir les estances dedicades a la ramaderia (quadres, estables, ...) o agricultura (celler, graner, paller, corrals, ...)

Segons els materials de construcció, podem trobar cases de:

◦ Pedra: Sobretot al Nord i en zones de muntanya

◦ Fusta: N’hi ha poques. En queden a Euskadi i al Sist. Ibèric

◦ Fang: Sobretot a València i Múrcia. Es combina amb canyes. Fet amb tova (blocs de fang i palla).

◦ Cases primitives: Cabanes fetes amb joncs o canyes. Castella-La Manxa, Andalusia, Canàries, Galícia, ...


2.5 Evolució del poblament rural2.5 Evolució del poblament rural

A partir de la segona meitat del segle XX, la població espanyola s’urbanitza. Això provoca una disminució del poblament rural.

Es va produir un èxode rural que va redistribuir la població d’aquestes zones.

Això va provocar un estancament o regressió en la construcció de masos i l’abandonament de camps i nuclis rurals.


2.5 Evolució del poblament rural2.5 Evolució del poblament rural

A partir del anys 80 s’inicia el fenomen de la segona residència. Aquest fenomen afavoreix la recuperació i rehabilitació de cases i

nuclis rurals. Les zones que estan a prop de les gran ciutats, s’anomenen franges

rururbanes. En aquestes zones es fa difícil diferenciar espai rural i urbà tant per la urbanització com per la instal·lació de centres d’oci, hipermercats, ...

En aquestes zones, es produeix una adaptació a l’estil de vida més urbà.

La rururbanització ha suposat una pèrdua d’habitants per a les grans ciutats.




2. Poblament rural






3. Poblament urbà








3. Poblament urbà3. Poblament urbà

El poblament urbà és el poblament en ciutats. El poblament urbà és fruit de l’evolució històrica. Darrerament han crescuts les perifèries, les àrees metropolitanes i

les zones rururbanes. La ubicació d’una ciutat no és casual. Respon habitualment a un

assentament previ i reuneix sempre unes determinades condicions. A vegades aprofiten el pas d’un riu, en d’altres són cruïlles de vies

de comunicacions, en d’altres és la presència el mar i/o un port. A vegades també són centres d’importància militar... o religiosa.


3. Poblament urbà3. Poblament urbà

Hinterland: Zona d’influència d’una ciutat. Els hinterlands proveïen a les ciutats d’aquells recursos que els calia per a la seva supervivència i per generar riquesa.


3.1 Formació i evolució del sistema urbà3.1 Formació i evolució del sistema urbà

En general, les ciutats espanyoles tenen un origen antic. Actualment el 75% de la població espanyola és urbana. Primers assentaments a Andalusia i Múrcia amb assentament íbers i

tartessis. Posteriorment arriba les colonitzacions dels fenicis, cartaginesos i grecs que arriben fins a Empúries.



El període romà es caracteritza per la creació de ciutats i l’establiment d’una àmplia xarxa de calçades i vies. Mèrida, Sevilla, Tarragona en serien bons exemples.



Durant l’Edat Mitjana, l’aportació musulmana a les ciutats fou molt important. Un bon exemple seria Córdova.

Al Nord, les ciutats “cristianes” va créixer vinculades a fires i mercats. Com ara Barcelona, Bilbao, Salamanca,...

També el Camí de Santiago va fer créixer nuclis com ara Burgos, Lleó, Santiago de Compostela, ...



A partir del segle XVI destaquen Sevilla, Granada, València, Barcelona, Valladolid, ...

Posteriorment quan Felip II decideix la capitalitat de Madrid, aquesta ciutat creix espectacularment.

El segle XVII va suposar un estancament i fins i tot una pèrdua de població en moltes ciutats. Madrid ja tenia 110.000 habitants. El segle XVIII recupera l’auge urbanitzador.



La divisió provincial del 1833, redistribueix la població quan es creen noves ciutats de referència.

També la industrialització d’aquest segle va afavorir creixements en algunes ciutats, especialment del Nord.



Els primers anys de segle XX van continuar creixent les ciutats fins a la guerra civil. Barcelona Expo 1929

A partir del anys 50 es recupera el creixement de Madrid, Barcelona o Bilbao per efectes de la immigració.

La crisi de 1973 frena aquesta expansió Actualment s’avança cap a la rururbanització.




2. Poblament rural






3. Poblament urbà








4.1 Població i territori4.1 Població i territori

Tenim una densitat de població de 230 hab/km2. És elevada Però el 80% del territori català, és inferior a aquesta mitjana. Distribució molt desigual de la població.


4.2 Evolució històrica del poblament4.2 Evolució històrica del poblament

Des del Paleolític tenim constància de poblament. A l’Edat Antiga, el les aportacions ibèriques, gregues i romanes

foren importants. A l’Edat mitjana la conquesta musulmana i la reconquesta cristiana

foren claus en el poblament. El segle XVIII amb l’expansió comercial, de nou les ciutats catalanes

prenen força. Segle XIX i segle XX creixement fonamentat en la industrialització

i terciarització.


4.3 El poblament rural4.3 El poblament rural

Es troben a l’interior i al Nord del país: Pirineu, Comarques de Lleida, Terres de l’Ebre, ...

Ocupació preferent de planes i valls per aprofitar els cursos fluvials i la captació d’aigües.

Aquestes zones han perdut població, excepte les que s’han especialitzat en turisme.


4.4 El poblament urbà4.4 El poblament urbà

Catalunya té 946 municipis. En té 119 amb més de 10000 hab. El 81% de la població viu en aquests 119 municipis, i només 10

municipis tenen més de 100000 habitants. A l’àrea metropolitana de Barcelona hi viu el 65% de la població de

Catalunya També són importants les conurbacions Sabadell-Terrassa i

Tarragona-Reus Darrerament la població a Barcelona s’ha estancat. El preu del sòl i les facilitats de mobilitat han permès buscar

assentament rururbans.


Tema11

Travel

Transcript of Tema11