Tema16

La terciarització de La terciarització de l’economial’economia

Tema 16

1Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

ÍndexÍndex 1. Les activitats terciàries

◦ 1.1 trets generals

2. Classificació del sector terciari

2.1 El terciari econòmic

2.2 el terciari del benestar social

2.3 El terciari direccional i la seva evolució cap a un nou sector

3. El procés de terciarització de l’economia espanyola

3.1 Causes de la terciarització

3.2 Distribució del sector terciari

4. El comerç

4.1 El comerç exterior

4.2 El comerç interior

4.3 El consum, el consumisme i les formes responsables de consum

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 2

5. Les activitats terciàries a Catalunya◦ 5.1. El terciari econòmic

◦ 5.2 El terciari del benestar social

◦ 5.3 El terciari direccional

6. Comerç i consum a Catalunya6.1 El comerç exterior

1. Les activitats terciàries

És el que reuneix totes les activitats econòmiques que no produeixen béns materials, sinó que ofereixen serveis que la societat, en el seu conjunt, i cada persona en particular, demanen; també es coneix com a sector serveisLes activitats són molt nombroses, heterogènies i amb múltiples classificacions: comerç, transports, comunicacions, financeres, d’oci, turisme, salut, educació,....poden ser públics o privats.

1. Les activitats terciàries: trets generals

• És un dels indicadors del nivell de desenvolupament i benestar dels països (desenvolupats => + 50 % en població activa => economia terciaritzada)

• El desenvolupament del terciari depèn del desenvolupament industrial, que necessita les infraestructures i els servies

• El progrés tecnològic permet millorar la productivitat en la indústria i l’agricultura, i per tant, la mà d’obra passa als serveis

• L’outsourcing, tercerització o externalització, ha fet augmentar el creixement de les activitats terciàries; hi ha indústries que traspassen a d’altres empreses algunes activitats (sovint industrials), i passen a comptabilitzar-se com a serveis.

1. Les activitats terciàries: trets generals

• També hi ha activitats no retribuïdes que no son comptabilitzades oficialment (voluntariat)

• L’aparició de les TIC també han ajudat a créixer els serveis (banca on line,...)

• L’augment de les rendes, del temps d’oci i les transformacions dels estils de vida, han fet, també, incrementar el sector serveis

• Sovint, també, les polítiques del govern en oferir millors i més serveis als ciutadans també incrementen el sector.

• Cal un darrer apunt, sobre la població ocupada en el sector, ja que és on persisteixen més ocupacions a temps parcial, també més contractes temporals, així com treball per compte propi, ocupació femenina i l’economia submergida.

Proceso de terciarización

de la economía

Terciarización no Productiva

Terciarización productiva

Países desarrolladosPaíses en desarrollo

Población Activa

Ocupada en Sector

Terciario

Procés de terciarització a Espanya


◦ 1.1 Trets generals








4. El comerç









SERVICIOS A LAS EMPRESAS

SERVICIOS DE DISTRIBUCIÓN

SERVICIOS PERSONALES

SERVICIOS PERSONALES

Cubren lasnecesidadesbásicas de lapoblación

Serviciosa empresas

y banca

Transportes,intercambiode bienes einformación

Cubren lasnecesidadesno básicasde la población

EducaciónAdministración

Sanidad, …

FinanzasPublicidadAsesoríaMarketingBanca, …

TransporteComunicaciones

Comercio, …

TurismoServicio doméstico

HosteleríaOcio

Cultura, …




• Serveis relacionats amb el desenvolupament de l’economia: bancs, finances, borsa, asseguradores, comerç, transport, comunicacions i turisme.

• Els quatre darrers són alguns dels serveis més importants pel desenvolupament econòmic i per la utilització de la població


2.2 El terciari del benestar social

• Son els serveis relacionats amb el benestar de la societat en general: salut, assistència social, educació, cultura, oci, espectacle, informació i cossos de seguretat

• Sector amb un fort creixement a Espanya des dels 70.



• Engloba les activitats relacionades amb la direcció, la planificació i el control de la política, l’economia i la societat: governs, sindicats, mitjans de comunicació, centres de recerca i desenvolupament,...

• El creixement de la recerca, les TIC,... Fa que es parli d’un nou sector econòmic: el sector quaternari

• Es caracteritza per les accions de concebre, crear, interpretar, organitzat, dirigir i transmetre, amb l’ajut del coneixement científic i tècnic

• Paral·lelament a la seva existència hi ha el desenvolupament de l’anomenada societat de la informació.










4. El comerç










1959-1975: Creixement de

l’economia espanyola pel procés d’industrialització, el terciari ocupava a un 37,8 % en el 1970

1975-85:• Crisi 1973• 1983, s’arriba al 50,6 %

de població ocupada en el terciari

• Les activitats més prolífiques van ser sanitat, educació, recerca, serveis a empreses i l’Administració pública.

• El turisme va ser clau en algunes comunitats autònomes.

El canvi cap a la terciarització de l’economia espanyola ha tingut diverses etapes:


1985-2007:• Etapa expansiva de

l’economia (recessió entre el 92 i el 96)

• Continuava creixent el terciari i decreixement el secundari i el primari, més moderadament.

• El turisme va mantenir la tendència i Espanya es consolida com la segona destinació turística del món

Des del 2008:• El sector primari

ocupa el 3,9 %, el secundari el 27,6 % i el terciari el 68,5 %

• La crisi financera s’instal·la a totes les economies

• Els aturats van del 2,2 milions en el 2008 als 3,3 en el gener del 2009, i actualment, estem quasi al 20 %

• La construcció és un dels sectors més perjudicats.

3. El procés de terciarització de l’economia espanyola: causes de la terciarització

• Progressiva industrialització: implica demanda de serveis; desplaçament de la mà d’obra del camp a la indústria; l’augment de la població urbana fa créixer, també la demanda de serveis.

• Augment del turisme: l’augment des dels 60 de turistes a la península i a les illes va fer impulsar els serveis relacionats amb el turisme. En l’actualitat és un dels pilars bàsics de l’economia espanyola

• Increment del nivell de vida de la població: la millora del poder adquisitiu, s’ha reflectit en modificacions de les cautes de consum, i en la demanda de serveis vinculats amb l’oci, la cultura, serveis personals,.... en resum, en el desenvolupament de l’Estat del Benestar.

Increment del nivell de vida de la població

3. El procés de terciarització de l’economia espanyola: causes de la terciarització • Augment de la taxa d’activitat femenina:

incorporació de la dona al mercat laboral (les feines de casa mai han comptat). Escoles bressol, servi domèstic,...

• Creixement del servei públic: l’augment de la despesa pública en l’Administració de l’Estat, en qualsevol tipus de funcionariat, ha ajudat a potenciar la terciarització. En general, la modernització d’Espanya, entre d’altres motius, per entrar a la UE ha incrementat la demanda dels serveis públics. També la instauració de l’Estat de les Autonomies ha col·laborat en el procés (noves competències,...)

• Canvis en el mercat de treball: les crisis provoquen que el sector serveis sigui un sector refugi. Tot i així, cal observar quina és la línia que segueix aquesta teoria, en l’actual crisi que estem vivint.

• Serveis a les empreses: les empreses necessiten serveis (manteniment instal·lacions, màrqueting, planificació, informàtica, comptabilitat,...) que es realitzen a dins o a fora les empreses.

3. El procés de terciarització de l’economia espanyola: distribució del sector terciari

71,48

66,04

71,62

73,04

87,40

67,8

64,23

62,17

67,27

67,8367,01

64,62

80,85

63,44

57,7866,65

60,07

Porcentaje de ocupados en el sector servicios durante el primer trimestre de

2.009

Valores superiores al 70% sobre la población activa

Fuente: Elaboración propia a través del INE (EPA Población activa primer trimestre de 2.009)

Media autonómica = 68,19 %

DESEQUILIBRIOS TERRITORIALESEL PROCESO DE TERCIARIZACIÓNDESEQUILIBRIOS TERRITORIALES

POR CCAA

Població activa en el sector terciari en el 2000. Comparar amb Doc. 7

3. El procés de terciarització de l’economia espanyola: distribució del sector terciari• En els 60, només Madrid estava

“terciaritzada”, per tenir la capitalitat de l’estat espanyol

• En el 83, només Andalusia, Balears, Canàries, Catalunya, Madrid i Múrcia superaven el 50 %. Balears i Canàries, especialment pel turisme

• En l’actualitat: totes les comunitats estan terciaritzades. Veure Doc. 7, però la distribució és diferent, per exemple, Catalunya i Madrid són centres de recerca, desenvolupament,.... En canvi Balears, la terciarització és deguda al turisme.


◦ 1.1 Trets generals








4. El comerç









4. El comerç Intercanvi de mercaderies

entre un venedor i un comprador, que es convertirà en consumidor

Històricament s’utilitzaven els mercats físics, però actualment, només ha quedat el concepte de mercat com el mecanisme per posar en contacte el comprador i el venedor.

El comerç, es pot duu a terme de distintes formes, llocs, espais,... Les TIC, les infraestructures, la modernització dels transports, ha provocat grans canvis en el comerç.

4. El comerç: el comerç exterior Intercanvi comercial

que es realitza amb altres països

L’entrada a la UE, amb l’obertura de fronteres i lliure circulació de persones i mercaderies l’ha condicionat

Canàries: Zona Especial Canària (ZEC).

Per conèixer els intercanvis comercials cal anar a buscar la balança de pagaments.

4. El comerç: el comerç exterior

BALANÇA DE PAGAMENTS

BALANÇA PER COMPTE CORRENT

BALANÇA PER COMPTE DE CAPITAL

BALANÇA PER COMPTE FINANCER

BALANÇA DE TRASNFERÈNCIES

BALANÇA DE RENDES

BALANÇA DE SERVEIS

BALANÇA COMERCIAL

SALDO POSITIUBALANÇA DE SERVEIS

DÈFICIT CONSTANTDE LA BALANÇACOMERCIAL

CARACTERISTIQUES

Balança comercial comparativa

Balança per compte corrent i per compte de capital del 2008 SALDO INGRESOS PAGOS

Cuenta corriente - 104.664 366.849 471.514

Balanza comercial -84.980 194.441 279.421

Servicios 23.762 97.429 73.666

-Turismo y viajes 27.780 41.883 14.103

-Otros servicios - 4.017 55.546 59.563

Rentas - 34.437 57.603 92.040

Transferencias corrientes - 9.010 17.377 26.386

Cuenta de capital 5.558 7.034 1.476

Cuenta corriente + capital - 99.107 373.883 472.990

La Balança Comercial: principals importacions en miliards de dòlars

La Balança Comercial: rànquing països importacions espanyoles en miliards de dòlars(2008)

La Balança Comercial:diferència importacions en miliards de dòlar entre el 2004 i el 2008

Any 2.004

Any 2.008

La Balança Comercial: principals exportacions en miliards de dòlars

La Balança Comercial: rànquing països exportacions espanyoles en miliards de dòlars(2008)

EXPORTACIONS

La Balança Comercial:diferència exportacions en miliards de dòlar entre el 2004 i el 2008

Any 2.004

Any 2.008

PRINCIPALS EXPORTACIONS PER CCAA EN MILIARDS DE DÒLAR. (ANYS 2.004- 2.008)

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de ICEX http://estacom.icex.es/estacom/?token=1251875958630|-1986480229

EXPORTACIONS

La balança comercial

PRINCIPALS IMPORTACIONS PER CCAA EN MILIARDS DE DÒLAR. (ANYS 2.004- 2.008)

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de ICEX http://estacom.icex.es/estacom/?token=1251875958630|-1986480229

IMPORTACIONS

La balança comercial

4.2 El comerç interior És la distribució de

mercaderies efectuada a l’interior d’un país.

L’aportació al PIB del comerç interior és un 14 %, i es manté constant des de 1980.

En el 2007 representava un 15 % del total d’ocupats.

4.2 El comerç interior: factors de localització comercialDepèn de:• Els transports• Les

comunicacions• El consum, que

depèn de la quantitat de població i del poder adquisitiu.

4.2 El comerç interior: les àrees comercialsEspai geogràfic format pel conjunt de

municipis en què la població se sent comercialment atreta pel municipi de més equipaments comercials de la zona, que constitueix el seu nucli central o capital

Les àrees comercials es determinen per: infraestructures viàries, quantitat de població, poder adquisitiu i nombre de centres comercials.

Les àrees comercials més importants a Espanya: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Alacant, Màlaga, Múrcia, Bilbao, Saragossa i Granada.

4.2 El comerç interior: les circuits de distribució tradicional Canal o circuit de distribució tradicional:Productor Intermediariconsumidor

Habitualment l’intermediari = comerciant majorista: s’encarrega de comprar béns a l’engròs, els emmagatzema i els distribueix.

Un viatjant o representant ofereix els productes als comerciants minoristes.

Amb productes peribles, el mateix comerciant compra els productes a grans mercats com Mercabarna, Mercamadrid,...

La majoria del comerç minorista tradicional està format per petits establiments amb pocs treballadors, i sovint són comerços familiars. Problema més important: les grans superfícies => la modernització o el tancament dels petits establiments

4.2 El comerç interior: les circuits de distribució tradicionalLes protestes del sector minorista van aparèixer amb la

Llei del Comerç del 1996 (regulava horaris i traspassava a la Generalitat els permisos d’obertura d’establiments)

En el 2004, amb la Llei d’Horaris Comercials, es varen fixar els horaris dels dies festius: a Catalunya poden obrir 72 hores setmanals, amb un màxim de 12 hores diàries i 8 festiu a l’any

En el 2009 s’aprova la Llei del Comerç per adaptar-se a les directives comunitàries: permet la instal·lació de grans superfícies (fins 2500 m2), sense autorització, entre d’altres coses.

A més dels petits comerços minoristes, un altre comerç tradicional són els mercats municipals, amb la mateixa competència que els anteriors.

4.2 El comerç interior: noves formes de comercialitzacióCentres comercials: grans superfícies,

situats als afores (=> pàrking) amb diferents establiments tant comercials com d’oci; amb hipermercat.

Galeries comercials: lloc en el centre de la ciutat, similar a un centre comercial, però en petit. Alguns han ampliat la seva oferta per convertir-se en centres comercials.

Hipermercats: establiments minoristes de gran superfície, amb tota mena de referències( des d’alimentació fins a llibres,...). Són autoserveis. Tenen pàrking. Solen tenir marques blanques

4.2 El comerç interior: noves formes de comercialització

4.2 El comerç interior: noves formes de comercialització Grans magatzems: grans superfícies amb moltes

referències però amb més prestigi que l’hipermercat. Exemples: El Corte Inglés (és l’únic a l’estat espanyol); Londres: Harrods; París: Lafayette,...

Supermercats de proximitat i autoserveis: mitjanes superfícies, dedicades a l’alimentació, higiene personal, productes per la llar,...Nivell de creixement molt bo en els darrers anys, sobretot per la ubicació en els centres de les ciutats i pobles. Solen tenir marques blanques. Caprabo, Mercadona, ...

Cadenes de descompte (hard discount): Lidl, Aldi,... són autoserveis a on no es té en compte el marxandatge. Poca varietat de productes, poc personal treballant, no tenen marques blanques!!!!

Cooperatives de consum: associacions de venda directa al consumidor, sense intermediaris.

4.2 El comerç interior: noves formes de comercialització* Franquícies: Consisteix en la cessió per part d’una

empresa ( el franquiciador) a empesaris independents (els franquiciats) del dret a utilitzar una sèrie d’elements immaterials, com una marca, un determinat tipus de decoració, un procés de producció, un tipus de local…D’aquesta manera, el franquiciat pot disposar de l’exclusiva, en una determinada zona, de l’explotació d’un producte que ha tingut èxit en altres llocs, pot beneficiar-se de campanyes publicitàries que duu a terme el franquiciador…Creixement molt important des del 1970.

• Botigues outlet: concepte nascut als USA fa 25 anys. Establiments a on es venen productes, habitualment roca de marca, de fora de temporada o d’exposició, o amb tares. Van néixer als afores de les ciutats, però actualment també es localitzen en els centres.

4.2 El comerç interior: noves formes de comercialització• Vendes per correu i televisió• Comerç electrònic (e-commerce (electronic

commerce): n’hi ha de molts tipus:◦ B2B entre empreses.◦ B2C entre empreses i consumidors.◦ B2A entre empreses i les administracions

públiques.◦ C2A entre consumidors i administracions

públiques.◦ C2C entre consumidors.◦ P2P intercanvi no comercial.◦ B2E empresa i treballador.◦ C2B consumidors a empreses.

Si considerem només el B2C, els comerços que més ingressen són: agències de viatges, transport aeri i operadors turístics. Doc. 20.

4.3 El consum, el consumisme i les formes responsables del consumEl creixement del comerç +

noves formes de comerç=> augment del consum

S’han modificat les pautes de consum per l’aparició del outlets o del comerç electrònic (no són tan necessàries les ofertes,...)

4.3 El consum, el consumisme i les formes responsables del consum Perill de l’augment del consum: consumisme Mitjans que afavoreixen el consumisme: la

publicitat => conèixer la seva influència per decidir amb criteri. Les darreres tendències en màrqueting ens donen a conèixer altres mitjans, atesa la cada vegada menor influència de la publicitat en els consumidors.

Davant el consumisme: CONSUM RESPONSABLE (canviar hàbits, protegir el medi,...)i COMERÇ JUST (evitar intermediaris i fixar preus mínims per garantir la vida del pagès en els països del Tercer Món).

http://www.consum.cat/ (Agència del Consum de Catalunya)

http://www.intermonoxfam.org/tienda/?gclid=CNL-nrmb_6ACFR6Z2AodYiHZFQ (Botiga Intermón Oxfam)










4. El comerç









5. Les activitats terciàries a CatalunyaObservar Doc. 21: Treballadors del

sector terciari a Catalunya. El terciari econòmicCatalunya és la C.A. que més

turistes estrangers rep; fort creixement de les activitats logístiques per l’increment del comerç intern i extern, i és seu de grups financers,...

5. Les activitats terciàries a CatalunyaEl terciari del benestar socialHa augmentar per les competències de

la Generalitat i per la millora de l’Estat del Benestar (educació, metges, Mossos d’Esquadra,...)

El terciari direccionalSom la segona C.A. Amb més pes en

aquest sector: dirigents polítics, associacions empresarials, centres de recerca i desenvolupament, ESADE o IESE, ... Seu permanent de la Unió per la Mediterrània.










4. El comerç









6. Comerç i consum a CatalunyaL’activitat comercial a Catalunya

sempre ha estat important. Existeixen un gran nombre de botigues de caràcter familiar, l’anomenat, comerç minorista tradicional.

http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_32491671_1.pdf (PDF del Generalitat sobre Trets específics del comerç detallista a Catalunya)

http://www.catalunyacomerc.com/

A finals dels 70, Catalunya ja va ser capdavantera en les primeres grans superfícies comercials, que després van créixer especialment a l’àrea metropolitana.

6. Comerç i consum a Catalunya: El comerç exteriorTot i la millora de les exportacions, la

balança comercial catalana també és deficitària

La posició, respecte la resta d’Espanya és positiva

Les exportacions superen les importacions en: aliments, begudes, tabac, material de transport i altres béns de capital

El comerç exterior s’ha orientat cap als països europeus, especialment en producte fabricats aquí

Destacar l’increment de les importacions procedents de la Xina.

6. Comerç i consum a Catalunya: El comerç exterior

Tema16

Documents

Transcript of Tema16