Tema18

Els espais turísticsEls espais turístics

Tema 18

1Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

ÍndexÍndex 1. L’oci i el turisme

◦ 1.1 L’oci en la societat actual

◦ 1.2 Tipus de turisme

◦ 1.3 La història del turisme

◦ 1.4 Organismes i institucions turístiques

2. Els components de l’oferta turística

2.1 Els recursos turístics

3. El turisme internacional

4. El turisme, sector clau en l’economia espanyola

4.1.Principals comunitats receptores de turisme

4.2 Els impactes del turisme

5. El sector turístic a Catalunya

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 2

1.1 L’oci en la societat actual• Exigent demanda de temps per

a l’oci: temps lliure d’una persona, en el qual desenvolupa activitats diferents de les seves ocupacions professionals, familiars i socials (no s’ha de confondre amb el temps que no pertany a l’horari laboral o d’estudi, p.e., desplaçaments no és oci)

• Tres funcions: descans, diversió i desenvolupament personal

• No és fins la Revolució Industrial que una àmplia capa de la societat pogués accedir al temps d’oci

• Els avenços tecnològics han propiciat l’oci, i viatjar és una de les maneres més recurrents de gaudir de l’oci

1.2 Tipus de turisme• OMT: Organització Mundial

del Turisme• Turisme: les activitats que

realitzen les persones durant els seus viatges i estades en llocs diferents del seu entorn habitual, per un període de temps consecutiu inferior a un any amb finalitats d’oci, per negocis o altres motius.

• L’essència del turisme és el viatge

• Viatger: el que viatja, però que pot no sé turista

• Visitants: visiten un lloc a efectes turístics i poden ser TURISTES (si pernocten) o EXCURSIONISTES (si no ho fan)

1.2 Classificacions del turisme: segons les motivacions del turista

Turisme de sol i platjaTurisme de sol i platja Turisme esportiuTurisme esportiu

Turisme culturalTurisme cultural

1.2 Classificacions del turisme: segons les motivacions del turista

Turisme religiós o de peregrinatgeTurisme religiós o de peregrinatge

Turisme de negocisTurisme de negocis

Turisme formatiuTurisme formatiu

1.2 Classificacions del turisme

Altres classificacions:• Segons les característiques dels turistes:

singlessingles

EscolarsEscolars

Tercera edatTercera edat


Segons l’origen de les persones:• Turisme domèstic: residents del país• Turisme receptor: procedents d’un altre país• Turisme emissor: residents del país de referència

quan viatgen a altres països o bé:• Turisme interior: turisme intern + receptor• Turisme nacional: turisme intern + emissor• Turisme internacional : turisme receptor + emissor


Turisme de masses o fordistaTurisme de masses o fordista Turisme postfordistaTurisme postfordista

1.4 Organismes i institucions turístiques

• L’aparició de les institucions per fomentar el turisme és paral·lel al seu desenvolupament

• Les CC.AA. tenen competències en turisme, amb els seus òrgans de promoció. A Catalunya depèn del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, amb informació concreta en el portal: http://www20.gencat.cat/portal/site/catalunya-act

• A l’estat espanyol, és el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio el que se n’ocupa (http://www.mityc.es/es-ES/Paginas/index.aspx )

• OMT: Organització Mundial del Turisme , que depèn de la ONU (http://www.unwto.org/index_s.php)

• Turisme dins la UE: (http://ec.europa.eu/enterprise/sectors/tourism/index_es.htm#top)


Oferta turística: conjunt de béns i serveis, de recursos i infraestructures ordenats i estructurats de manera que estiguin disponibles per a ser usats o consumits pels turistes. Hi ha dos tipus:

a) L’oferta bàsica: recursos turístics, empreses turístiques, infraestructures turístiques


b) l’oferta complementària


• Són la primera matèria de la industria turística, és a dir, tot allò que té un territori que és susceptible de ser valorat pels visitants, ja que en satisfà les necessitats i expectatives turístiques. Poden ser:

• a) recursos naturals


• b) recursos culturals

En l’actualitat la creativitat i l’enginy han fet sorgir atractius turístics nous

Platja artificial JapóPlatja artificial Japó


Fluxos turístics: han experimentat un creixement sostingut des de l’any 1950

Es pronostica pel 2020 1560 milions d’arribades internacionals

Turisme intern o domèstic representa el 75 % del total del fluxos turístics

Factors que contribueixen perquè una zona sigui més atractiva:◦ Geogràfics (distància, clima,...)◦ Historicoculturals (pròpia indústria turística)◦ Lligats a la pròpia indústria turística

Les principals zones receptores: Europa, Àsia-Pacífic i Amèrica.


Països receptors (Doc. 10): • Poca variació des dels 90• Tendència sol i platja + ciutats de projecció

internacional• Excepció de la Xina• Destinacions emergents: Malàisia, Egipte, Marroc,

Tunísia, Vietnam• Perjudici dels riscos naturals i geopolítics (SAR,

tsunamis, volcans,...)


Conclusions:

• Creixement sostingut del turisme• Diversificació • Un dels sectors econòmics amb és impuls• 4art posició en ingressos d’exportació• En el 2007 els 10 països que més van guanyar van

sumar la meitat del total estimar• Motor clau en el progrés socioeconòmic• Especialment clau en els països en vies de

desenvolupament.


Espanya, posició de lideratge com a receptora del turisme internacional

Alguns destins mítics (Illes Balears, Costa Brava,...) van iniciar el seu desenvolupament a finals del XIX. Actualment són destinacions madures.

1951: es crea el Ministerio de Información y Turismo Embranzida important a partir dels anys 60, potenciant

un turisme de sol i platja (Canàries, Balears, Benidorm,...).

En el 2007 més de 99 milions de visitants estrangers (60% turistes, la resta excursionistes) van visitar Espanya

4.1. Principals comunitats receptores de turisme

4.1. Principals comunitats receptores de turisme

• Web de l’Instituto de Estudios Turísticos, a on es poden emetre informes sobre les entrades de visitants a Espanya (dades anuals, mensuals,...)

• http://www.iet.tourspain.es/paginas/frontur.aspx?periodo=mensual&serie=si&seleccion=tablas&origen=menu&idioma=es-ES&option=front

4.1. Principals comunitats receptores de turisme: procedència dels turistes

PERCENTATGE DE TURISTES SEGONS PAÍS DE PROCEDÈNCIES. ANY 2006. TOTAL: 58.451.141 TURISTES

4.1. Principals comunitats receptores de turisme: procedència dels turistes

ARRIBADA DE TURISTES INTERNACIONALS. ANY 2.007

4.1. Principals comunitats receptores de turisme: el turisme intern

4.2 Els impactes del turisme: Els beneficis del turisme

Creació d’ocupació


Efecte multiplicador sobre l’economia


Factor anivellador de la balança de pagaments


Transvasament de rendes entre regions


Incentivació de la millora de les infraestructures de transports

Dinamització cultural


4.2 Els impactes del turisme: problemàtica i impactes negatius del turisme

Estacionalitat


Concentració de la demanda en poques setmanes de l’any (sol i platja)

Infraestructures turístiques de baixa rendibilitat Llocs de treball generats eventuals Canàries manté el turisme tot l’any pel clima Increment de visitants per altres motivacions (turisme

cultural o de negocis) per evitar l’estacionalitat.


Saturació


Conseqüències de la saturació:• Sobrecàrrega dels serveis públics de la zona :

infraestructures, sanitat, demanda d’aigua, electricitat, generació d’escombraries, aigües residuals,...

• S’agreuja si es produeix overbooking, sovint una pràctica dels operadors turístics (especialment en transport aeri)

• Especulació del sòl (Marina d’Or,...)


Colonialisme turístic• Operadors turístics estrangers han controlat gran part

del mercat turístic espanyol (zones de sol i platja)• Es quedaven gran part dels beneficis aportats pel

turisme, tot imposant les seves condicions• Actualment persisteixen en algunes zones • Empreses espanyoles han exercit el mateix poder en

països com Mèxic, República Dominicana, Cuba,...


Club Mediterranée al Cap de CreusClub Mediterranée al Cap de Creus


Rètols a MallorcaRètols a Mallorca


Degradació mediambiental

VerticalitatVerticalitatPortsPorts


Conseqüències molt negatives a mitjà i llarg termini, ja que Conseqüències molt negatives a mitjà i llarg termini, ja que destrueix el que atrau el turisme destrueix el que atrau el turisme


Banalització cultural

EstambulEstambul

4.2 Els impactes del turisme: Els nous models de turisme

Turisme sostenible: formes de turisme que respectin l’entorn natural, social i cultural de les àrees turístiques

http://www.turismo2020.es/http://www.turismo2020.es/

5.1 El sector turístic a Catalunya: Recursos i principals àrees turístiques

Web del Turisme a Catalunya: http://www.gencat.cat/turistex_nou/

Turisme de sol i platja


Turisme esportiu

PirineusPirineus

SortSort


Turisme cultural i de negocis


Altres tipus de turisme

Turisme termal: Turisme termal: La Garriga, Caldes,...La Garriga, Caldes,...

Turisme rural Turisme rural

5.2 El sector turístic a Catalunya: Els impactes del turisme

Impactes beneficiosos• Creació d’ocupació: 230.000 persones en ocupació

directa; també genera ocupació indirecta (empreses subministradores,...)

• Efecte multiplicador de l’economia• Efecte reequilibrador del territori: gràcies

especialment, al turisme d’hivern. S’ha evitat el despoblament. Ha incrementat la renda de les poblacions. Un efecte semblant ha fet turisme rural

• La millora de les infraestructures: autopistes, nous aeroports,...

5.2 El sector turístic a Catalunya: Els impactes del turisme

Impactes perjudicials• Saturació i estacionalitat: nombrosos problemes

logístics i mediambientals especialment a la Costa Brava i a la Costa Daurada (recollida d’escombraries, abastiment de serveis públics, seguretats ciutadana,...)

• Impacte Ambiental: la construcció de noves infraestructures modifiquen el territori i malmeten el paisatge.

Bon viatge!Bon viatge!

Tema18

Education

Transcript of Tema18