Tema2

L’espai geogràfic espanyol i L’espai geogràfic espanyol i catalàcatalà

Tema 2

1Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

ÍndexÍndex1.El territori espanyol: situació i extensió

2. Importància de la situació geogràfica

2.1. Influència en el clima i la vegetació

2.2. Influència en l’evolució històrica

3. Diversitat física

3.1. Evolució demogràfica

3.2. Diversitat del clima i la vegetació

4. Diversitat humana


4.2. Evolució econòmica

5. L’organització territorial de l’Espanya contemporània

5.1. Evolució històrica

5.2. L’Estat de les autonomies

6. L’organització territorial de Catalunya

6.1. Situació geogràfica

6.2. L’organització politico-administrativa


ObjectiusObjectius Conèixer la situació, extensió i diversitat física i

humana dels territoris peninsulars i insulars que formen Espanya.

Valorar els contrastos físics, tant del relleu com del clima i la vegetació, que donen forma a una diversitat de paisatges naturals.

Identificar les principals característiques demogràfiques i econòmiques que donen lloc a una diversitat humana, amb un desigual creixement demogràfic i econòmic.

Conèixer l’actual divisió administrativa d’Espanya.

Conèixer la situació geogràfica i l’actual organització politicoadministrativa de Catalunya.

1. El territori espanyol: situació i 1. El territori espanyol: situació i extensió extensió


1. El territori espanyol: situació i 1. El territori espanyol: situació i extensióextensió



Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró


ILLES BALEARSILLES BALEARS



LES CANÀRIES

















6.2. L’organització politicoadministrativa


2.1 Influència en el clima i la 2.1 Influència en el clima i la vegetació vegetació


2.1 Influència en el clima i la 2.1 Influència en el clima i la vegetacióvegetació

Bardenas Reales (Navarra)Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

Paisatge desèrticPaisatge desèrtic



Paisatge MediterraniPaisatge Mediterrani

Cala Trebalúger - Menorca


ROURE

ALZINA

ALZINA SURERAMATA D’ESPARTPI

AVETBOSC LAURISILVA


2.2 Influència en l’evolució 2.2 Influència en l’evolució històrica històrica (no entra a examen)(no entra a examen)


La Prehistòria i l’Edat AntigaLa Prehistòria i l’Edat Antiga

2.2 Influència en l’evolució 2.2 Influència en l’evolució històricahistòrica


Roma a la PenínsulaRoma a la Península



Edat Mitjana (Pobles Germànics i Visigots)Edat Mitjana (Pobles Germànics i Visigots)



Musulmans a la penínsulaMusulmans a la península



L’Edat ModernaL’Edat Moderna


Situació de l’Imperi Español. En blau els territoris independitzats Situació de l’Imperi Español. En blau els territoris independitzats en la guerra de la Independència. en la guerra de la Independència.


L’Edat ContemporàniaL’Edat Contemporània



L’Edat ContemporàniaL’Edat Contemporània

1986 – Signatura Espanyaa Europa

3.1 Diversitat física: Diversitat del relleuCaracterístiques del relleu peninsular:- Forma massissa- Altitud mitjana elevada : 660 metres,

causada per la messeta. (Pic més alt: Mulhacén – 3479 metres)

- Disposició perifèrica del relleu peninsular.

http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1008TemaClave=1008


3.1 Diversitat física: Diversitat del relleuCaracterístiques Illes Balears:- Prolongació Nord-est Sistema Bètic- No grans altituds (Puig Major – Mallorca 1445

metres)Característiques Illes Canàries: - Oest continent Africà- Roques volcàniques- Teide (3715 metres, el més alt d’Espanya)


3.1 Diversitat física: Diversitat del relleuRelleu Espanya


3.2 Diversitat física: Diversitat del clima i la vegetació peninsularFactors determinants del clima

peninsular:- Latitud:

a) situació en la zona temperada de l’hemisferi Nord

b) precipitacions mitjanes (variacions en funció de la regió)

c) rep moltes hores d’insolació


3.2 Diversitat física: Diversitat del clima i la vegetació peninsular- Influència continental i marina:

a) masses d’aire provinents d’Europa i del Nord d’Àfrica

b) masses d’aire provinents de l’oceà Atlàntic i de la Mediterrània

c) Dos grans dominis climàtics (amb gran varietat de climes regionals):

c.1) l’oceànic temperat i més humit

c.2) mediterrani més sec i càlid


Corrents oceàniques


3.2 Diversitat física: Diversitat del clima i la vegetació peninsular- Relleu

a) l’altitud determina clima de muntanya (temperatures baixes i més precipitacions que en zones planes)

b) els relleus més exteriors dificulten el pas cap a l’interior, per tant, el clima d’interior és més contrastat que a la costa.


3.2 Diversitat física: Diversitat del clima i la vegetació peninsularCirculació atmosfèrica

Situada a la zona de convergència de les masses d’aires polars i tropicals

El clima es defineix a partir d’uns elements, (http://www.educaplus.org/climatic/04_elem_queson.html) entre ells:a) La temperaturab) Les precipitacions


3.2 Diversitat física: Diversitat del clima i la vegetació peninsularLa vegetació peninsular- Espanya humida: de clima oceànic: prats

naturals, arbres de full caduca (roure, castanyer, faig,…)

- Espanya seca: clima mediterrani: plantes adaptades a el calor (alzines, pins, sureres,…)

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 31

3.2.Clima i vegetació dels territoris insularsIlles Balears: - Influència del mar- Temperatures suaus i vegetació

mediterràniaIlles Canàries (clima subtropical):- Latitud subtropical- Temperatures mitjanes elevades- Vegetació formada per matolls, però també

vegetació endèmica, com la laurisilva.


Paisatges peninsulars

Paisatge: és un geosistema, el conjunt de l’ecosistema d’una àrea i els elements econòmics, socials i culturals característics de la societat humana que determinen la seva influència en el lloc.

També, una porció de territori caracteritzat per una combinació dinàmica de diferents elements geogràfics (abiòtics, biòtics i antròpics) que en interrelacionar-se donen com a resultat un conjunt en constant canvi i evolució.

Els paisatges poden ser: naturals o antropitzats.


Paisatges peninsulars

A causa de l’acció antròpica, les modificacions en els darrers segles en el paisatge s’han incrementat considerablement.

L’acció antròpica té un fort impacte ambiental que es fa imprescindible la gestió del paisatge.

Cal que es desenvolupa una ordenació i gestió del territori que garanteixi un ús racional i sostenible.


http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1008http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1008

Paisatges antropitzats espanyols

Paisatge ruralDepèn de les característiques del paisatge

natural i de la forma d’ocupar i organitzar l’espai agrari

- A l’Espanya seca:a) paisatge de secàb) poblament rural concentratc) els habitatges formen nuclis compactes, pobles o viles a prop d’una font d’aigua (riu, pou,...)


Paisatges rurals de secà



- A l’Espanya humida:a) les cases no s’agrupen en grans nuclis (petites poblacions amb poques cases al voltant d’un nucli central)b) També les cases es poden estendre independentment pel territori (masies, granges aïllades,...c) les separacions entre els diferents nuclis o cases poden ser cultius, prats, boscos,...


Paisatges rurals Espanya humida



Paisatge urbà:a) El forma el poblament en ciutatsb) És el resultat d’un llarg procés històricc) Les ciutats a l’Estat Espanyol estan

distribuïdes de forma irregulard) Les ciutats més dinàmiques, actualment,

estan situades a la perifèria (País Valencià, País Basc, Andalusia i Catalunya) i a Madrid


Paisatges urbans

Madrid


4.1 Evolució demogràfica

Característiques de l’evolució:- Augment de més del doble des del 1900 al

2001. (2008, 45 mil.lions)- Contrastos demogràfics degut al creixement

i distribució desigual- Creixement més elevat entre el 1900 i la

dècada dels 70 (alta natalitat i descens de la mortalitat)

- A partir dels 70, i fins a l’actualitat, descens de la natalitat (actualment hi ha un repunt)

- Espanya ha passat de ser un país emissor d’emigrants a ser un país receptor d’emigrants



- Fins el s. XX el principal destí dels emigrants espanyols va ser Amèrica Llatina

- En la dècada dels 60, el destí van ser països europeus (França, Alemanya i Suïssa); aproximadament uns 2 mi.lions

- Els emigrants procedien de zones rurals i amb pocs recursos.

- També es va produir una emigració del camp cap a la ciutat dins del mateix territori (una de les causes de la desigualtat de creixement d’algunes poblacions).


Emigració espanyola finals XIX - XX



Característiques de la immigració actual a Espanya

- Destacat focus d’immigració- 2008: + de 4 mil.lions d’estrangers.- La majoria provenen de països amb

inestabilitat política o economies febles. - Arriben a la recerca de feina - Procedència del països del Magreb,

d’Amèrica Llatina i d’Àsia.



- És una de les causes del creixement actual de la població (sobretot de Catalunya, Madrid, Illes Balears, Canàries).

- A partir dels 80 molts dels emigrants espanyols varen tornar Espanya (especialment Andalusia i Múrcia).


Porcentaje de la población extranjera en los países de la Unión Europea (2000)Fuente: Base de Datos de Migraciones Laborales. OIT

.


Importancia de los grupos más numerosos de población extranjera en España según países de procedencia en 1992 y 2001.Fuente: Dirección General de Policía, M. del Interior, 1992, y Censo de

Población, 2001.


Población extranjera en las provincias españolas en 2001

Fuente: Avance del Censo de Población. 2001



Característiques de la distribució de la població

- Contrast entre perifèria i interior - Repartiment desigual- Zones més poblades a la perifèria- També Madrid, Sevilla o Saragossa- Contrast amb l’interior amb una densitat

més baixa de població- Ciutats amb més habitants: Madrid,

Barcelona, València, Sevilla i Saragossa.


Densitat de la població a Espanya

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Variaci%C3%B3n_de_la_poblaci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_entre_1981_y_2005.svg


4.2. Evolució Econòmica


AñoSector

PrimarioSector

Secundario

Sector Terciario

1901 46.4 19.6 34.0

1935 34.5 31.7 33.8

1940 31.9 28.3 39.8

1960 22.6 36.7 40.6

1975 10.3 39.0 50.7

1985 6.4 34.2 59.4

1990 5.1 34.5 60.4

1995 3.9 30.6 65.5

1999 3.1 33.0 66.3

Participación relativa de los sectores productivos españoles en el PIB

Fuente: Años 1901-1990 en J. Alcaide: Una revisión urgente de la Renta Nacional del España en el siglo XX. 1950-1999. BBV informes económicos de 1978 y 1997 e INE.


4.2 Evolució Econòmica: l’ agriculturaCaracterístiques de l’agricultura- Es modernitza cap al 1950, fet que augmenta el

seu rendiment.- Es produeix, al mateix temps, l’emigració del cap

a la ciutat (genera desequilibri entre sectors).- La població activa passa de l’agricultura a la

indústria i també al sector serveis.- Destaquen els productes de secà (olivera i

cereals)- Destaquen, més en l’actualitat, l’augment en

productes de regadiu (hortalisses i arbres fruiters)- L’entrada a la UE en el 86 va comportar

excedents, i per tant, es va incentivar el tancament d’explotacions no rendibles . Important l’acció de la PAC a Espanya.


4.2 Evolució Econòmica: la indústria i els serveisCaracterístiques de la indústria i els serveis(http://www.slideshare.net/isaacbuzo/proceso-de-

industrializacin-de-espaa-presentation) - La industrialització s’inicia en la segona

meitat del segle XIX (Catalunya i País Basc)- Alguns dels obstacles era la configuració

física de la península.- La Guerra Civil va interrompre el

desenvolupament, que ja era lent.


4.2 Evolució Econòmica: la indústria i els serveis- 1959: Pla d’Estabilització - 1964: Plans de desenvolupament

(Industrialització de zones com Valladolid, Vigo o Saragossa)

- 60-70: els dos sectors van passar a ser majoritaris tant en ocupació com en producció

- Creixement no uniforme (Catalunya, País Basc i Madrid)


4.2 Evolució Econòmica: la indústria i els serveis- Sectors més dinàmics: siderometal·lúrgica,

química, construcció de maquinària naval, automoció, tèxtil i agroalimentària.

- El creixement industrial va anar acompanyat del creixement dels serveis (especialment turisme)

- Finals dels 70: crisi de la indústria, especialment siderometal·lúrgica


4.2 Evolució Econòmica: la indústria i els serveis

- Dècades 80 i 90: incorporació a la UE. Modernització de la indústria.

- Darrers anys segle XX i inicis XXI: dos pilars: la construcció i el consum privat. Augments del PIB del 3,8 %.

- 2008 endavant: crisi global.


5. Organització territorial de l’Espanya contemporània- Necessitat de dividir el territori estatal per

un control més exhaustiu i per fer desaparèixer els desequilibris entre àrees.

- Els límits administratius, habitualment, no són recents.



- Primera divisió en províncies varen ser els romans.



- Edat Mitjana: regnes- Fins el s. XVIII, organització propera al

federalisme.- S. XIX: desenvolupament de la revolució

liberal i creació divisió provincial, es consolida un sistema centralista.

- Sistema centralista: dissenyat amb l’objectiu d’estar al servei de l’Estat central i de facilitar l’administració dels diversos territoris.


5.1. Evolució històrica- 1833 es crea la província, pel ministre Javier

de Burgos, amb criteris ajustats al servei de l’Estat central. Divisió artificial, però sense barrejar municipis de diferents regnes històrics


5.1. Evolució històrica5.1. Evolució històrica

- Regions històriques: cap tipus d’atribució. Inici d’algunes CC.AA.

- Fi XIX, s’inicien una sèrie de moviments reivindicatius nacionalistes (base de l’actual configuració de l’Estat de les Autonomies)

- - Constitució 1978: defineix la província entitat local amb personalitat jurídica pròpia, formada per una agrupació de municipis. Es considera el segon nivell territorial a Espanya



Actualment, és un òrgan administratiu territorial totes les actuacions territorials es fan a nivell provincial (recaptació impostos, organització trànsit, serveis educatius i sanitaris,...).

Diputació provincial: representen el govern i l’administració de les províncies. També hi estan representats els municipis de la província. El Govern Central hi té un Sotsdelegat.

Alteració territorial és competència de l’Estat i ha d’estar aprovada per les Corts Generals

La província està perdent importància. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

Mapa provincial i autonòmic


Mapa provincial d’Espanya


5.2 L’Estat de les autonomies

- Causa dels plantejaments autonomistes: la diversitat (lingüística, històrica, cultural,...) del territori espanyol

- El procés de transició política va implicar:a) creació d’una democràcia parlamentàriab) passar d’una organització centralista a una descentralitzada



Les CC.AA., considerades el primer nivell d’organització territorial a Espanya, tenen alguna coincidència amb els antics regnes d’abans del 1833:

a)Catalunya, l’Aragó, Comunitat Valenciana i les Balears, integrants de la Corona d’Aragó.

b) Navarra, Galícia, Astúries, Extremadura i Múrcia, amb personalitat específica

c) País Basc, tot i que les províncies estaven integrades en la Corona de Castella, tenien les seves pròpies lleis i cultura.



- Castellà i Lleó és el resultat de la unió dels regnes de Castella i de Lleó

- Castella-la Manxa : similar al regne de Toledo

- Andalusia no té precedent històric, però es parla de la Bètica romana o dels regnes de Sevilla, Còrdova, Jaén i Granada


5.2 L’Estat de les autonomies- La Rioja, Cantàbria i Madrid, producte de la

divisió provincial- Les Canàries, un cas diferent, per moltes

circumstàncies.



Procés de creació:- Iniciativa d’organismes locals de proposta de

l’Estatut- Les Corts aprovaven una Llei Orgànica

(L’Estatut d’autonomia)- Contingut de l’Estatut: denominació de la

comunitat, demarcació territorial, organismes autònoms propis, competències adquirides i llengües oficials.



Institucions:- Assemblea Legislativa o Parlament

autonòmic- Consell de Govern- President, escollit pels membres del

Parlament



Competències: - Són funcions que l’Estat ha transferit a les

CC.AA.- Competències compartides: per exemple,

l’Estat es reserva el poder legislatiu i la CC.AA. el poder executiu.

- Competències específiques: ordenació territorial, urbanisme, educació o sanitat.

- Competències estatals: relacions internacionals, Hisenda o Defensa.

- L’execució de les competències autonòmiques es porta a terme amb el finançament.



Les divisions territorials vigents a Espanya- Les CC.AA: són un nou nivell de divisió

territorial- Els nivells territorials són: l’estatal,

l’autonòmic, el provincial i el municipal.- La Constitució preveu crear agrupacions de

municipis diferents de la província. En la Llei de Bases de Règim Local es reconeix la condició d’entitats locals d’àmbit submunicipal que institueixin les comunitats autònomes:

Parròquies Comarques (en el cas de Catalunya, tenen

poder administratiu) Àrees metropolitanes Mancomunitats



La província perd importància a favor de la CC.AA.

Altres formes de divisions territorials (diferent a la política):

Divisió territorial per l’administració de justícia (partits judicials i audiències territorials; s’han respectat les comunitats autònomes per tenir competències judicials)

Divisió militar (capitanies generals) Districtes navals Conques hidrogràfiques


Els municipis

És el nivell territorial més antic, l’origen o les delimitacions d’alguns municipis actuals està a l’Edat Mitjana.

8111 municipis amb extensions molt diferenciades, per circumstàncies històriques. Trobem des de municipis de menys d’1 km2, fins a municipis de més de 1000 km2 (8 municipis)


Els municipis

Entre els 60 i els 80 degut a l’intens despoblament rural, generen nombroses agregacions de municipis.

Els municipis estan administrats pels Ajuntaments. La Llei de Bases de règim local (1985) els hi dóna i reconeix determinades competències, per exemple: seguretat en llocs públics, trasnports públics, protecció de la salubritat pública, protecció del medi ambient, contractació d’obres i serveis,...)

L’alteració dels municipis ha de ser aprovada des de la Comunitat Autònoma pertinent.


Els municipis

http://es.wikipedia.org/wiki/Municipios_de_Espa%C3%B1a


6. L’organització territorial de Catalunya: 6.1 Situació Geogràfica

http://www.xtec.cat/~agui1/socials/mapagooglecatalonia.htm

6.2 L’organització politico-administrativa- Des del s. XIV la divisió territorial de

Catalunya eren les vegueries (1ª en el 1304, se n’esmenten divuit, i en l'última n’eren quinze amb vuit sotsvegueries)

- Decret de Nova Planta (1716) : 12 corregiments i un Districte

- Napoleó (1810) : constitució d’un govern autònom a Catalunya (control francès).

- Annexió de França: organització territorial a partir de 4 departaments: Ter, Boques de l’Ebre, Montserrat i Segre.


6.2 L’organització politico-administrativa- 1833 (després del retorn de la Corona als

Borbons), es va imposar la divisió provincial, tot i la permanència en la consciència popular de les vegueries.


6.2 L’organització politico-administrativa- 1931: Instauració de la Segona República i

recuperació de la Generalitat i es realitza la Ponència d’Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya (1931). Va tenir en compte dos aspectes:

a)l’opinió dels municipis a través d’una enquesta per conèixer si la divisió de Catalunya en partits judicials (1834) responia o no al criteri de poder realitzar el desplaçament de qualsevol poble en el cap del seu partit judicial, (Òrrius pertanyia al partit judicial de Mataró).

b)I, també, si responia a l’ equilibri entre la quantitat d’habitants de cada partit judicial


6.2 L’organització politico-administrativaLa ponència va acordar dividir territorialment

Catalunya en: 38 comarques i 9 regions. Es va aprovar el 1936 i va tenir vigència fins el 39. Tot i la curta durada va deixar una emprenta molt gran entre els catalans per:a) La gran participació que es va

demanar per realitzar-lab) La rigurositat del propi estudic) L’anàlisi de la dinàmica econòmica de

les poblacions (mercats)d) Sentit de pertinença dels catalans en

les seves comarques


Regions de Catalunya entre 1936 i 1939


6.2 L’organització politico-administrativa- 1939: supressió de la Generalitat i imposició de

la divisió provincial, utilitzada encara actualment a efectes de l’Estat Central.

- 1979 : creació de les demarcacions comarcals, basades en la divisió del 1936.

- 1987 : Llei de la divisió i l’organització comarcals de Catalunya . Defineix la Comarca com : entitat local de caràcter territorial, formada per l’agrupació de municipis continus amb una personalitat jurídica pròpia. Les comarques estan formades per conjunts de municipis amb uns trets comuns (físics o humans) .


6.2 L’organització politico-administrativa

- Tres noves comarques, com a diferència respecte la del 36: Pla de l’Estany (Banyoles), Pla d’Urgell (Mollerussa) i Alta ribagorça (Pont de Suert)

En groc, comarques reivindicadesEn vermell, noves comarques



- Consell Comarcal: ens format per consellers i conselleres comarcals elegits entre els regidors i regidores dels diversos municipis de la comarca, i amb competències en algunes matèries (ordenació del territori, sanitat, serveis socials, cultura, esport, ensenyament o medi ambient).

Comarcalia (La Web Social de Catalunya) http://www.diba.es/altreswebs/consells.asp


6.2 L’organització politico-administrativa2000: Comissió d’Experts : comissió,

presidida per Miquel Roca i Junyent, per fer una revisió del model d’organització territorial de Catalunya amb la creació de 6 noves comarques:a) Alta Segarra (Calaf)b) Baix Llobregat Nord ( Martorell)c) Moianès (Moià)d) Segre Mitjà (Ponts)e) Selva marítima (Blanes)f) Vall de Camprodon (Camprodon)



El motiu de la creació de les noves comarques va ser:

• Unitats cohesionades socioeconòmicament• Alt potencial demogràfic• Satisfer reivindicacions comarcals • Reforçar àmbits de relativa amplitud

territorial però amb una migrada potència demogràfica i urbana.


6.2 L’organització politico-administrativaUna de les altres conclusions dels experts va

ser la creació de les vegueries.


6.2 L’organització politico-administrativaEl Parlament de Catalunya va aprovar el 27 de

juliol de 2010 la Llei de vegueries

La nova organització territorial de Catalunya per vegueries, té un objectiu doble, que ve donat per la doble funció de la vegueria: com a demarcació territorial i com a òrgan de cooperació local.

Els consells de vegueria substituiran les diputacions provincials.

Amb aquesta llei, es persegueix millorar i aprofundir en el necessari equilibri territorial que necessita Catalunya. Tot plegat, amb l’objectiu de millorar la qualitat i l’eficiència en la prestació dels serveis, aprofundir en el benestar de la ciutadania i oferir garanties per a la cohesió social i la vertebració territorial.


6.2 L’organització politico-administrativaLa demarcació veguerial és la divisió en què la Generalitat

organitza els seus serveis. La llei estableix que l’àmbit territorial de les demarcacions veguerials serà el següent:

Alt Pirineu, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.

Barcelona, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Catalunya Central, que comprèn els municipis de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona, i el Solsonès.

Girona, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva.


6.2 L’organització politico-administrativa Lleida, que comprèn els municipis de les comarques

de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell.

Camp de Tarragona, que comprèn els municipis de les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat.

Terres de l’Ebre, que comprèn els municipis de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.


6.2 L’organització politico-administrativa Per la seva banda, l’Aran constitueix una entitat

territorial singular dins de Catalunya i es relaciona de manera bilateral amb els òrgans de Govern de la Generalitat. Però, pel que fa a la seva integració a la institució provincial de Govern i Administració local, l’Aran formarà part de la Vegueria de l’Alt Pirineu.

Notícies sobre la suspensió de la Llei de Vegueries

Notícia La Vanguàrdia Notícia Territori


Mapa comarques


Mapes Flash interactius

6.2 L’organització politico-administrativaLes institucions catalanes- Regulació per l’Estatut d’autonomia de

catalunya, aprovat l’any 2006.- Origen medieval- Reinstauració de la Generalitat en el 1931:

institució democràtica d’autogovern de Catalunya

- 1939: abolició de la institució pel general Franco


6.2 L’organització politico-administrativa1977: restabliment de la Generalitat

Institucions catalanes

• President de la Generalitat : màxim representant de Catalunya i del Consell Executiu

• Consell Executiu : govern de la Generalitat i format per departaments, anomenats Conselleries, amb els corresponents consellers

• Parlament de Catalunya: Organisme legislatiu que representa la població catalana.


Tema2

Documents

Transcript of Tema2