Tema5

El relleuEl relleu

Tema 5

1Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

ÍndexÍndex 1. La formació de la península

ibèrica i les illes Balears

◦ 1.1 Els primers temps geològics

◦ 1.2 El Paleozoic: una era de grans transformacions

◦ 1.3 El Mesozoic: una era de tensa calma

◦ 1.4 El Cenozoic: una era de construcció i modelatge

2. La litologia de la península Ibèrica i de les illes Balears

3. Les unitats de relleu peninsular i balear

◦ 3.1 La Meseta

◦ 3.2 Els relleus interiors

◦ 3.3 Els relleus perifèrics

◦ 3.4 Els relleus exteriors

◦ 3.5 Les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir

◦ 3.6 El relleu de les illes Balears Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 2

4. Formació i relleu de les Canàries

◦ 4.1 El relleu de les Canàries 5. El relleu de Catalunya

◦ 5.1 Els Pirineus

◦ 5.2 La Depressió Central

◦ 5.3 El Sistema Mediterrani

◦ 5.4 La Serralada Transversal

◦ 5.5 Les planes litorals 6. El litoral espanyol

◦ 6.1 El litoral insular

1.1 Els primers temps geològics1.1 Els primers temps geològics


1.1 Els primers temps geològics1.1 Els primers temps geològics

El relleu ibèric es crea fonamentalment durant el Paleozoic i el Cenozoic.


http://almez.pntic.mec.es/~jrem0000/dpbg/2bch-ctma/tema7/moviePangaea.swf

1.2 El Paleozoic: una era de grans 1.2 El Paleozoic: una era de grans transformacionstransformacions

El crea el Massís Ibèric, el més antic de la Península Ibèrica.

També es creen parts de la Serralada Cantàbrica, del Sistema Bètic, el Pirineu axial i part del Sistema Mediterrani.

Es crea també el golf de Biscaia i l’estret de Gibraltar. Es crea Pangea, un únic continent


1.3 El Mesozoic: una era de tensa calma1.3 El Mesozoic: una era de tensa calma

És una era de calma orogènica, amb pocs moviments tectònics.

Pangea es separa entre Lauràsia i Gondwana Entre les 2 es situa el mar de Tetis Al final del d’aquesta era, al Cretaci, es va

independitzar Euràsia de Godwana


1.4 El Cenozoic: una era de construcció i 1.4 El Cenozoic: una era de construcció i modelatgemodelatge

Durant aquesta època la placa africana va començar la deriva cap al nord fins topar amb la placa d’Euroàsia.

Aquest plegament va donat lloc als Pirineus També en aquest període es crea el Sistema Bètic, la

prolongació del qual va donar lloc a les Balears.


1.4 El Cenozoic: una era de construcció i 1.4 El Cenozoic: una era de construcció i modelatgemodelatge

Durant aquesta era també es modifiquen d’altres relleus actuals com ara el Sistema Central, els Monts de Toledo, la Serralada Cantàbrica i el Sistema Mediterrani.

També es creen les grans conques espanyoles: les de l’Ebre, Duero, Tajo i Guadalquivir.

També hi ha va haver activitat volcànica a la zona de la Garrotxa, Campo de Calatrava, illes Columbretes i cap de Gata.

També durant aquest períodes hi hagueren períodes glacials i interglacials que acabaren de remodelar el relleu.










◦ 3.1 La Meseta














2. La litologia de la península Ibèrica i de les illes 2. La litologia de la península Ibèrica i de les illes BalearsBalears

Tradicionalment la península Ibèrica i les illes Balears es divideixen en 3 grans zones litològiques: la sílicia, la calcària i l’argilosa.

1. La sílícia: El trobem al massís Ibèric i en els eixos d’alguns sistemes muntanyosos. Format per roques dures (pissarres, quarsites, granit, gneis, ...) Solen formar blocs.




2. La calcària: Origen al Mesozoic. Els trobem en zones alpines. Son durs i fàcilment permeables. Dona lloc a formacions càrstiques.




3. L’argilosa: La trobem en depressions, conques intramuntanes i planes litorals. Format per dipòsits sedimentaris d’argiles, margues, conglomerats, gresos i guixos. Son tous, impermeables i fàcils d’erosionar.










◦ 3.1 La Meseta














3. Les unitats del relleu peninsular i balear 3. Les unitats del relleu peninsular i balear


3.1 La Meseta3.1 La Meseta

Esta situada al centre de la península. Altitud mitjana de 600 m Lleugera inclinació cap a l’oest. L’estructura geològica es germànica, amb horst i

graben.



Queda dividida en 2 submesetes separa pel Sistema Central:

1. Submeseta Nord: Altitud mitjana de 700 m. Delimitada per la Serralada Cantàbrica, Muntanyes de Lleó, Sistema Ibèric i Sistema Central. La travessa el Duero i dona llocs a “páramos” (elevacions rases i llargues unides a les planes per cuestes) i “campiñas” (terrenys ondulats on predominen els materials tous). També sovint trobem tossals.



Queda dividida en 2 submesetes separa pel Sistema Central:

1. Submeseta Sud: Altitud mitjana de 600-700 m. Delimitada per la Sierra Morena, Sistema Ibèric i Sistema Central. Els Monts de Toledo separen la conca del Tajo i del Guadiana. També trobem “páramos”. Destaca la Manxa.


3.2 Els relleus interiors3.2 Els relleus interiors

En destaquem 2:

1. Sistema Central: Té uns 700 km de longitud. Orientació NE-SO. Va des del Sistema Ibèric fins a la Serra da Estrella a Portugal. El formen vàries serres: Gata, Gredos, Guadarrama i Somosierra. Pic Almanzor és la màxima alçada a 2.591 m.


3.3 Els relleus perifèrics3.3 Els relleus perifèrics

En destaquem 4:

1. Muntanyes de Lleó: Situat al NO. Entre el Massís Galaic i la Serralada Cantàbrica. Té les serres de Segundera, Cabrera i Ancares. Depressió del Bierzo. Màxima altitud el pic Teleno de 2.188 m. Importància dels ports com a via de comunicació (Pajares, ...).



En destaquem 4:

2. Serralada Cantàbrica: Té més de 400 km entre E i O. Separa el vessant cantàbric del atlàntic i mediterrani. Té cims de més de 2500 m. Material calcari. Màximes altituds a Picos de Europa (Torre Cerredo, Peña Vieja, Naranjo de Bulnes) a la zona d’Astúries. També a la zona de Santander trobem el pic Valnera de 1718 m.



En destaquem 4:

3. Sistema Ibèric: Direcció NO-SE. Té 460 km. Separa el vessant atlàntic del mediterrani. Màximes altituds a los Picos de Urbion, San Lorenzo i Moncayo, al voltant del 2300 m. Al sud la Serra l’Albarrasí, Cuenca i Gúdar. Material calcari amb formacions càrstiques (Ciudad Encantada de Cuenca). També llacs glacials com la Laguna Negra.



En destaquem 4:

4. Sierra Morena: Va des de l’Algarbe a Portugal fins el sistema Bètic. Es la porta meridional de la Meseta (Despeñaperros). Altitud mitjana de 1100 m. Serres de Madrona, Almadén i Aracena. De la meseta a la depressió del Guadalquivir hi ha més de 1000 m. de desnivell.


3.4 Relleus exteriors3.4 Relleus exteriors

En destaquem 5:

1. Massís galaic: Altitud mitjana 500 m. Al NO de la Península. Arriba a formar les ries. Serres de Queixa, Faro o Courel. Depressió de Monforte de Lemos. Congostos del Miño, Eume o Sil. Màxima altitud al Cabeza de Manzaneda a 1778 m.



En destaquem 5:

2. Muntanyes Basques: Entre Pirineus i Serralada Cantàbrica. Té uns 250 km. Predomina la roca calcària. Formes arrodonides. Màxima altitud Aizkorri (1544 m.) i Peña Gorbea (1475 m.).



En destaquem 5:

3. Pirineus: Tenen 440 km entre el golf de Biscaia i el de Lleó. En el Pirineu axial hi trobem les màximes altituds: Aneto, Posets, Mont Perdut, Pica d’Estats, ... Fenomen glacial. El Pre-pirineu situat a sud format per diferents serres: Cadí, Pedraforca, Leyre, Guara, Montsec. Depressions com la de Tremp.



En destaquem 5:

4. Sistema Mediterrani: Te uns 270 km. Direcció NE a SO. És una barrera pels vents marítims. Hi ha 3 unitats: Serralada Prelitoral (Montseny, Montserrat, Ports), Serralada Litoral (Montnegre, Collserola, Garraf) i Depressió Prelitoral (Vallès, Penedès, Camp de Tarragona, ...)



En destaquem 5:

5. Sistema Bètic: Des de Gibraltar al cap de la Nao. Destaquen 3 sistemes: Serralada Subbètica (Sagra, Segura, Cazorla, Espuña, ...), Serralada Penibètica (Sierra Nevada amb el Mulhacen 3479 m i Veleta 3396 m. , Sierra de Ronda, Gádor, Baza, Tejeda, ...) i Depressió Intrabètica (Torcal de Antequera).


3.5 Les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir3.5 Les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir

Es formen per acumulació de materials sedimentaris.

1. Depressió de l’Ebre: Limitada pels Pirineus, Sistema Ibèric i Sistema Mediterrani. Formació del delta. Sorres, argiles, calcàries. Presència de barrancs, plataformes, ...


3.5 Les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir3.5 Les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir

Es formen per acumulació de materials sedimentaris.

2. Depressió del Guadalquivir: Plana de forma triangular oberta a l’Atlàntic. Limitada per Sierra Morena i Sistema Bètic. Paisatge de “campiñas”. Maresmes al final.


3.6 El relleu de les illes Balears3.6 El relleu de les illes Balears

És la perllongació del Sistema Bètic. Formada per 5 illes (Mallorca, Menorca, Eivissa,

Formentera i Cabrera) i molts illots. A Mallorca destaca la Serra de Tramuntana

(Puigmajor 1445 m.) , la Serra de Llevant i la depressió Central. Paisatge càrstic (coves).


3.6 El relleu de les illes Balears3.6 El relleu de les illes Balears

Menorca composta de materials paleozoics i mesozoics al Nord i calcaris al Sud. El Toro és la màxima altitud (350 m)

Eivissa i Formentera formen l’arxipèlag de les Pitiüses. A Eivissa la màxima alçada és Sa Talaiassa (475 m.). Formentera és molt més plana.










◦ 3.1 La Meseta














4. Formació i relleu de les Canàries4. Formació i relleu de les Canàries

Origen volcànic entre el Mesozoic i Cenozoic. Format com a conseqüència de la separació entre la

placa africana i sud-americana. Hi ha 7 illles (Tenerife, La Palma, La Gomera, El

Hierro, Gran Canària, Lanzarote i Fuerteventura) i 6 illots (La Graciosa, Alegranza, Montaña Clara, Lobos, Roque del Este i Roque del Oeste).

És la única zona d’Espanya amb activitat volcànica en aquests moments.

Hi ha nombrosos volcans a aquestes illes



Hi ha massissos antics formats per serralades volcàniques molt erosionades amb formes agrestes (Anaga, Teno, Famara, Ajaches, Jandía i la illa de La Gomera).



Les dorsals volcàniques són relleus més joves. Presenten erupcions volcàniques separades per períodes de calma Cumbre Vieja, Dorsal de Pedro Gil i la illa de Hierro).



Les calderes són depressions de forma circular i envoltades de muntanyes. Les més famoses són la Cañada del Teide a Tenerife i la Caldera de Taburiente a La Palma. El Teide és la màxima altitud espanyola amb 3715 m.



També hi ha camps de cons volcànics (muntanyes formades per acumulació de colades de lava) i camps de lava (Timanfaya)

També Roques, que són acumulacions de lava viscosa que se solidifica a la boca del cràter (Roque de los Muchachos)

També hi ha valls característiques com la Orotava o Agaete

També barrancs a Anaga, Teno, Adeje, Las Angustias, ...










◦ 3.1 La Meseta














5. El relleu de Catalunya5. El relleu de Catalunya



Catalunya és un país muntanyós. Podem diferenciar 5 grans unitats de relleu:

1. Pirineus: 225 km. de Pirineu estan a Catalunya. Al Pirineu axial trobem la Pica d’Estats (3173 m.) la màxima altitud de Catalunya. També hi ha 2 planes: la Cedanya i l’Urgellet. Al Pre-pirineu trobem Serralades com ara la del Cadí, Boumort, Moixeró, Port del Comte, Rasos de Paguera, Cavallera, Montsec.




2. Depressió Central. Forma part de la Depressió de l’Ebre. Al sector occidental s’han format les planes d’Urgell i Lleida amb materials de sedimentació. A la zona oriental hi ha petits altiplans formats per margues i argiles (Osona, Bages, Conca de Barberà, Conca d’Odena)




3. Sistema Mediterrani: Te uns 270 km. Direcció NE a SO. És una barrera pels vents marítims. Hi ha 3 unitats: Serralada Prelitoral (Montseny, Montserrat, Ports), Serralada Litoral (Montnegre, Collserola, Garraf) i Depressió Prelitoral (Vallès, Penedès, Camp de Tarragona, ...)




4. Serralada Transversal: Punt de confluència de Pirineus, Serralada Prelitoral i Depressió Central. El Puigsacalm és la màxima altitud amb 1515 m. El més característic es la zona volcànica de la Garrotxa.




5. Les planes litorals: El litoral català en general és poc abrupte, excepte a la Costa Brava. Hi ha grans planes com ara l’Empordà, el delta de l’Ebre, el Maresme, ...










◦ 3.1 La Meseta














6. El litoral espanyol6. El litoral espanyol

Espanya disposa de 4870 km. de costa obert a 3 mars: Cantàbric, Atlàntic i Mediterrani.

1. Costa cantàbrica: Des del Bidasoa fins a Estaca de Bares. Té importants penya-segats (Matxixaco), badies (Donostia, Santander) i ries (Gernika, Ondarribia, San Vicente, Villaviciosa, Ribadeo, ...)




2. Costa atlàntica: Hi ha la costa gallega i la costa andalusa.2.1 Costa Gallega: Entre Estaca de Bares i

Portugal. És molt retallada per ries (Ries Altes i Ries Baixes). Les primeres petites però profundes (Ortigueira, Ferrol, Betanzos, la Corunya), les segones més amples, llargues i profundes (Vigo, Pontevedra, Arousa, ...). El Miño marca la frontera entre Portugal i Espanya i forma estuari.




2. Costa atlàntica: Hi ha la costa gallega i la costa andalusa.2.2 Costa Andalusa: Des de la desembocadura del

Guadiana fins a Gibraltar. En general el litoral és molt pla, a excepció d’alguns trams escarpats (Rompido, Piedras, Mazagon, Sanlucar de Barrameda)




3. Costa mediterrània: Des de Gibraltar al Cap de Creus. La costa andalusa es rocallosa, després Mar Menor, després platges planes i albuferes al P. Valencià i de nou platges planes a Catalunya amb alguna excepció com la Costa Brava.


6.1 El litoral insular6.1 El litoral insular

El litoral de les nostres illes té més de 3000 km. A les Balears trobem tot tipus de costa: rocalloses,

penya-segats, costes baixes, platges de sorra amb dunes, albuferes, cales petites, ...

A les Canàries predominen els penya-segats. Les platges solen situar-se a la desembocadura dels barrancs i solen ser amples i sorrenques.


Tema5

Travel

Transcript of Tema5