Tema6

El climaEl clima

Tema 6

1Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

ÍndexÍndex 1. Factors que condicionen el clima

◦ 1.1 La latitud i la radiació solar

◦ 1.2. La influència marítima i continental

◦ 1.3 El relleu

◦ 1.4 La circulació general atmosfèrica

2. Elements del clima

2.1 La insolació i la nuvolositat

2.2 Les temperatures

2.3. La humitat de l’aire

2.4 La pressió atmosfèrica

2.5 Els vents

2.6 Les precipitacions

2.7 L’evaporació i l’aridesa

3. Tipus de temps a Espanya

3.1 Situacions convectives

3.2 Situacions advectives

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 3

4. Tipus de clima a Espanya

◦ 4.1 Domini oceànic

◦ 4.2 Domini mediterrani

◦ 4.3 Domini interior

◦ 4.4 Domini de muntanya

◦ 4.5 Domini de les Canàries

◦ 4.6 El clima urbà

5. El clima de Catalunya

5.1 Factors que determinen el clima

5.2 Tipus de clima

1. Factors que condicionen el climaEls factors són trets permanents que exerceixen una

influència constant i invariable.Una possible classificació és la següent:a) Factors astronòmics: latitud, radiació solar,...b) Factors geogràfics: influència marítima i

continental, relleu,...c) Factors termodinàmics: circulació general de

l’atmosfera,...

1.1 La latitud i la radiació solar• La península ibèrica es localitza entre 36 º i 44º de

latitud Nord, a la zona temperada.• La diferència de latitud provoca una variació en la

durada mitjana del dia i la nit (dins la península, i especialment a les Canàries)

• La durada mitjana del dia determina la quantitat de radiació sola rebuda.

1.2 La influència marítima i continental El mar actua com a regulador de la temperatura,

degut a la diferència de calor entre l’aigua i la terra, i la capacitat de generar vapor d’aigua (precipitacions)

La diferència de temperatures provoca brises a la costa (suavitzen les temperatures).

La península es troba en mig de masses marítimes i de masses continentals, per tant sota la influència de vents de totes bandes.

1.3 El relleu Els territoris més elevats tenen temperatures

mitjanes inferiors. El relleu obstaculitza l’entrada de masses d’aire

(segons altitud i orientació dels sistemes) El relleu modifica la temperatura i la humitat de les

masses d’aire. (xoquen, s’eleven, baixen temperatures i forma precipitacions). També provoquen l’efecte Fönh.

Efecte Föhn

Efecto Foehn. La topografía obliga a la masa de aire a ascender, condensando el vapor de agua y dando lugar a lluvias orográficas (efecto barrera). A sotavento el aire ya seco desciende rápidamente aumentando la presión atmosférica y la temperatura (efecto Foehn).

1.4 La circulació general atmosfèrica En funció de si la superfície terrestre s’escalfa o es

refreda pot originar zones d’aire fred o calent. L’aire calent és menys dens i lleuger. Tendeix a

elevar-se. L’aire es desplaça de les zones d’altes a les de baixes pressions=> generen vents, intercanvis de calor i transport de vapor d’aigua.

El vent bufa més fort com més gran és la diferència de pressió. (Coriolis)

Coriolis

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4b/Parabolic_dish_ellipse_oscill.gif

http://www.youtube.com/watch?v=49JwbrXcPjc&feature=related

1.4 La circulació general atmosfèricaComponents:

a) Masses d’aire

b) Fronts

c) Centres d’acció

d) Corrent en jet o jet stream.

Masses d’aire Una massa d’aire és un gran volum d’aire que pel fet

d’haver estat sobre una regió font o brollador, té unes característiques de temperatura i humitat horitzontalment, però no en alçada.

Les masses que ens afecten a la península són del domini polar, àrtic i tropical

Es distingeix entre masses d’aire marítimes i continentals.

http://www.aemet.es/es/eltiempo/observacion/satelite/masas

Masses d’aire

http://webpages.ull.es/users/jcguerra/docencia/meteorologia/docu/PT7.pdf

Fronts Són grans discontinuïtats en el conjunt de masses

d’aire, que oscil.len al llarg de l’any segons les variacions en la circulació general atmosfèrica. Produeixen pertorbacions atmosfèriques que generen inestabilitat i s’associen a precipitacions

Poden ser:◦ Càlids: massa d’aire càlid avança sobre la freda◦ Freds: massa d’aire fred sota la càlida◦ Oclús: si s’encavalquen

http://webpages.ull.es/users/jcguerra/docencia/meteorologia/docu/PT7.pdf

Frontshttp://www.tutiempo.net/silvia_larocca/Temas/Met29.htm

Centres d’acció Són cèl·lules anticiclòniques o ciclòniques al voltant

de les quals s’organitza la circulació de les masses d’aire.

Cèl·lules anticiclòniques: són centres d’altes pressions Cèl·lules ciclòniques: són centres de baixes pressions. Els centres d’acció es formen en determinades

regions. Zones altes: són sotmesos a la influència del fet

stream, i formen dorsal en cas d’anticicló o tàlveg en cas de la depressió

http://teleformacion.edu.aytolacoruna.es/AYC/document/atmosfera_y_clima/pronostico/prevision5.htm (formació d’una depressió)

Centres d’acció

Corrent en jet o jet stream Es tracta d’un corrent d’aire amb velocitats entre 100 i 300

km/h, que bufa entre 500 m i 10000 m d’altitud, sempre d’oest a est (hemisferi Nord) i a una latitud d’entre 40 º N i 60 º N . Circula associat al front polar.

A la primavera i a la tardor, el corrent es trasllada cap al sud o cap al nord, perd velocitat i pateix ondulacions

La força de les masses d’aire pot ocasionar una ruptura temporal del corrent (crearà una bossa d’aire => si l’aire és fred = gota freda

Corrent en jet o jet stream




◦ 1.3 El relleu







2.5 Els vents
















5.2 Tipus de clima

2. 1. La insolació i la nuvolositat• És una mesura de la radiació solar expressada com el

nombre d’hores durant les quals els raigs solars assoleixen el nivell del terra.

• Hi influeixen causes astronòmiques (durada dia/nit), el relleu, ...

• La nuvolositat es mesura en % de dies coberts a l’any (els del Nord tenen valors alts i els d’Andalusia tenen més dies clars)

• Els núvols, tot i reduir la insolació també dificulten el refredament de la superfície. Els núvols moderen les oscil·lacions tèrmiques i el risc de glaçades.

2. 1. La insolació i la nuvolositatLa boira

És un fenomen molt freqüent en zones de muntanya, valls i conques fluvials.

Es forma si la temperatura del sòl baix per sota de la temperatura de la capa inferior d’aire

Si hi ha força humitat en l’aire es condensa i forma la boira

A zones amb menor freqüència de pluges es dóna el fenomen de la calitja o boira seca (es forma a l’estiu)

2. 1. La insolació i la nuvolositat

2.2 Les temperatures És un dels índexs bàsics per a l’anàlisi del clima.

Indica la quantitat d’energia calorífica de l‘aire, provinent de la diferència entre l’energia solar que arriba a la Terra i la que s’emet de nou a l’espai com a calor irradiada.

La distribució de la temperatura mitjana depèn de: la latitud, el relleu i la distància al mar

Isotermes: línees dels mapes de temperatures que uneixen els punts d’igual temperatura.

2.2 Les temperaturesCondicionants de la temperatura Latitud: sud i Canàries suporten temperatures més

elevades Relleu: zones de muntanya més fresques Distància al mar: zones costaneres, temperatures

més suaus

A les zones d’interior, temperatures més extremes amb amplitud tèrmiques i risc de glaçades.

2.3 La humitat de l’aire Es refereix al contingut de vapor d’aigua en

l’atmosfera Habitualment es mesura la humitat relativa: % de

vapor d’aigua a l’atmosfera respecte del valor màxim (valor de saturació)

El nivell d’humitat està determinat per: la temperatura, la proximitat de masses d’aigua, el relleu, la cobertura vegetal.

Humitats altes a les regions costaneres, exceptuant zones amb rius i embassaments.

La humitat produeix l’efecte subjectiu d’augmentar la sensació de calor (xafogor)

2.4 La pressió atmosfèrica Mesura el pes de la columna d’aire sobre un punt

concret. Les unitats de mesura són el mil·libar i el mil.límetre de mercuri.

El valor de la pressió indica l’estabilitat o la inestabilitat (per sobre o per sota el 1014 mil.libars).

Isòbares: línies que uneixen punts d’igual pressió. Si estan molt a prop les unes de les altres, major és el gradient o diferència de pressió a la zona. Voldrà dir més vent.

Els valors mitjans de la pressió varien segons l’estació de l’any.

2.5 Els vents És aire en moviment És degut a les diferències de temperatura i pressió de

les diferents masses d’aire La circulació atmosfèrica i la disposició del relleu

generen vents dominants a cada regió

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/07/10/ciencia/1247252827.html (atlas de vents)

2.5 Els ventsVents regionals Vents del Nord i Nor-est : freds i poc humits

(tramuntana- Catalunya; cerç – conca Duero; alisis- Canàries )

Vents de l’Est: càlids i secs a l’estiu, temperats i humits a la primavera i a la tardor (llevants del Mediterrani)

Vents del Sud-est: Llevant- Múrcia, bochorno a Andalusia i la Manxa, xaloc- Catalunya, València i Balears

2.5 Els vents Vents del Sud i del Sud-oest: Sud-oest, càlids i humits

provoquen fortes pluges (garbins o ábregos a la meitat occidental); Sud, nord dela regió de Múrcia

Vents de l’Oest: vents de ponent provenen de l’Atlàntic, són temperats i humits, originen pluges. Al travessar la Meseta descarregant humitat i s’escalfen, i arriben a la costa valenciana en forma de vents càlids i secs.

Vents del Nord-oest : vents freds, sec i a ratxes (cerç o cierzo o el mestral, el gallego o regañón).

2.5 Els ventsVents locals

Brises costaneres: causades per la diferència de temperatures entre el mar i la terra.

Brises de muntanya: causades en la diferència de temperatures entre la vall i els vessants.

2.6 Les precipitacions Es produeix quan una massa d’aire humit es refreda

fins a assolir la temperatura del punt de rosada, el vapor d’aigua es condensa i es precipita.

Isohietes: línies que uneixen punts d’igual precipitació mesurada en mil.límetres

Líquida o sòlida, segons la temperatura i el procés de concentració

2.6 Les precipitacionsLa principal forma de precipitació és la pluja que poden

ser de 3 tipus:a) Pluges de convecció: massa d’aire humit que

augmenta la temperatura per contacte amb la superfície calenta (puja i al refredar-se plou)

b) Pluges ciclòniques. Causades pel desplaçament de masses d’aire humit procedents de l’Atlàntic

c) Pluges orogràfiques: causades per l’efecte del relleu, que obliga a les masses d’aire a ascendir i provoca que es refredin

2.6 Les precipitacions Les característiques més importants del règim de

precipitacions són: la freqüència, la regularitat i la intensitat

Segons les gotes, la regularitat i la intensitat parlarem de:◦ Plovisquejos o plugims◦ Pluges◦ Xàfecs◦ tempestes

2.6 Les precipitacions S’ha de distingir la uniformitat de la pluja caiguda al

llarg d’un any Les precipitacions varien segons el lloc o estació:

◦ Espanya humida o verda: zona cantàbrica, nord-occidental (+ 700 mm anuals)

◦ Espanya seca: meseta castellanolleonesa fina a la depressió del Guadalquivir (200 a 400 mm anuals)

2.6 Les precipitacions També la distribució de les precipitacions està

condicionada pel relleu

2.7 L’evaporació i l’aridesa L’evaporació: depèn de la insolació, la nuvolositat, la

temperatura, la humitat i el vent. Si a més tenim en compte la transpiració (pèrdua

d’aigua dels éssers vius) podem calcular l’evapotranspiració o balanç hídric.

Aridesa: relació entre l’evapotranspiració, la precipitació i l’absorció del sòl. Un territori serà àrid si no compensa les pèrdues d’aigua .

Més de 4 mesos àrids es considera una regió semiàrida i a més de set una regió àrida.

Informe mensual Espanya http://www.aemet.es/documentos/es/elclima/

datos_climat/resumenes_climat/mensuales/2009/res_mens_clim_2009_09.pdf




◦ 1.3 El relleu







2.5 Els vents
















5.2 Tipus de clima

3.1 Situacions convectives Observar els diferents mapes de les pàgines 114-115. Moviments de les masses d’aire són de tipus vertical Nivells de pressió es mantenen estables:

◦ Alta pressió centrada sobre la península (habitualment hivern)

◦ Baixa pressió centrada sobre la península (habitualment primavera/tardor)

◦ Pantà baromètric (habitualment estiu)

3.2 Situacions advectives Hi predominen els desplaçaments horitzontals. Es classifiquen segons l’origen del vent dominant

antic ic ló depressió temps temporada

situacions

advectives advecció del nord atlàntic continent fred, sec, neu hivern

advecció del nord-est nord europa mediterràniafred, descens tem. Glaçades, neu hivern

advecció de l'est atlàntic algèriagota freda, fortes pluges, catastròfiques,

tardor també de setembre a abril

advecció de l'oest canàries illes britàniques

nuvolusitat i precipitacions (meitat occidental), elevació temp. (meitat oriental)

hivern, també de setembre a maig

advecció del sud adriàtic atlàntic i sud marroc

augment temperatures i onades de calor, humitat, pluja fang estiu

advecció del nord-oest illes britàniques açores

descens temperatures i precipitacions meitat septentrional hivern

advecció del sud-oest desplaçament sud açores atlàntic nordaugment temperatures i pluges sud-occidental

durant tot l'any, probable a l'hivern




◦ 1.3 El relleu







2.5 Els vents
















5.2 Tipus de clima

4. Tipus de clima a Espanya La posició de la península entre les zones d’influència

de les masses d’aire dóna lloc als diferents climes . La península es troba en una zona temperada del

planeta. Classificació dels climes• Una de les més exteses és la de Köppen, que

estableix regions climàtiques en funció dels elements que més influència tenen en la vegetació

• Important la classificació d’Albentosa, ja que introdueix més factors per la determinació del clima.

• Albentosa classifica el territori espanyol en 5 dominis climàtics: oceànic, mediterrani, interior, de muntanya i canari. Aquest dominis presenten subdivisions i microclimes a les grans ciutats.

4.1. Domini oceànic Regularitat en els règims dels elements del clima,

sense períodes d’aridesa

4.1 Domini oceànic Clima oceànic: zona costanera de Galícia i cornisa

cantàbrica. Influència de les masses d’aire de l’Atlàntic. Temperatures suaus a l’hivern i moderades a l’estiu. Mitjana 14º C, escassa amplitud tèrmica, força humitat i precipitacions abundants.

4.1 Domini oceànic Clima oceànic de transició: Interior.

Característiques de l’oceànic però debilitat perquè ens allunyem de la costa. Augment amplitud tèrmica. Disminueix la precipitació.

4.1 Domini oceànic Clima oceànic d’influència subtropical: Sud,

litoral atlàntic andalús, augment de les temperatures (18 ºC), precipitacions mitjanes, mínim pluvial a l’estiu.

4.2 Domini mediterrani S’estén des del litoral mediterrani cap a l’interior, on

es moderen les influències marines i va agafant característiques de l’interior.

Gran varietat de climes regionals: clima mediterrani sec, clima mediterrani suavitzat i mediterrani àrid.

4.2 Domini mediterrani Clima mediterrani suavitzat: zona nord del litoral

mediterrani, més fresc, humit, ennuvolat i plujós. La causa és l’entrada de masses d’aire fred continental del nord. Temperatures mitjanes 16 ºC, amplitud tèrmica sobre els 10 ºC i precipitacions als voltants dels 500 mm anuals.

4.2 Domini mediterrani Clima mediterrani sec: litoral oriental (massís

Garraf – cap de la Nau; illes balears). Influència de la massa d’aire mediterrània, i dels vents càlids del Nord d’Àfrica. Estius llargs i calorosos. Temperatures mitjanes als 17ºC. Precipitacions escasses i concentrades. Mitjana 400 mm. Possibles situacions de gota freda (inundacions)

4.2 Domini mediterrani Clima mediterrani àrid: des del cap de la Nau fins a

Màlaga, les altes pressions subtropicals i la unió del sistema Ibèric i Bètic tanquen als vents humits de l’oest i el sud-oest. Precipitacions escasses i molt irregulars. Temperatures mitjanes prop dels 18 ºC. Amplitud tèrmica sobre els 10 ºC. Precipitacions entre els 230 mm i els 414 mm anuals

4.3 Domini interior • La distància al mar condiciona el clima però sense

deixar de mostrar característiques del clima mediterrani. Dues zones: interior matís continental suau i interior matís continental acusat.

4.3 Domini interior Clima interior de matis continental suau: es

dóna a la zona de transició entre el domini oceànic i l’interior peninsular. La influència atlàntica suavitza els hiverns, més freds que a la costa. Les mínimes van dels -2,3 ºC als 5 ºC. Temperatures mitjanes entre els 9,8 ºC i els 18 ºC. Precipitacions menors que al litoral atlàntic (entre 950 i 550 mm)

4.3 Domini interior Clima interior de matís continental acusat: la

distància almar suavitza la influència de les masses d’aire marines. Major amplitud tèrmica (uns 18 ºC), hiverns freds (mitjanes 4ºC), estius càlids (20 a 24 ºC) i reducció de les precipitacions (aprox. 400 mm). Hiverns molt més freds a la Meseta o a les zones amb vents freds (Aragó).

4.4 Domini de muntanya L’altitud => disminució de les temperatures,

augment de la nuvolusitat i les precipitacions (en forma de neu sovint). El clima és diferent en funció de les influències en els massissos.

4.4 Domini de muntanya Clima de muntanya d’influència oceànica:

Serralada Cantàbrica i els Pirineus. Influència de les masses oceàniques, abundants precipitacions (1700 mm al Cantàbris i 1200 mm als Pirineus). Temperatura prop dels 5 ºC. Conservació de la neu fins a 9 mesos.

4.4 Domini de muntanya Clima de muntanya d’influència continental:

Sistema Ibèric i Central, Montes de Toledo i Sierra Morena. Hiverns llargs i freds, precipitacions escasses (superiors a les terres baixes)

4.4 Domini de muntanya Clima de muntanya d’influència subtropical:

Sistema Bètic. Influència aire subtropical, per tant, suavitzen el clima de muntanya, i provoca que es presentin en altituds superiors. Precipitacions poden arribar als 2200 mm anuals. Neu en cims molt elevats.

4.5. Domini de les Canàries Domini original dins els climes espanyols Latitud subtropical, influència de l’oceà Atlàntic i de

l’Àfrica La influència del corrent d’aigua freda de les Canàries

suavitza les temperatures de l’arxipèlag. Disminució pluviositat

Pluges escasses i a l’hivern Lanzarote i Fuerteventura tenen característiques del

clima desèrtic (més proximitat al Sahara)

4.5. Domini de les Canàries

4.6 El clima urbà Característiques pròpies de les grans ciutats =>

microclima Factors més importants: activitats humanes,

característiques dels materials de construcció i escassa vegetació

Conseqüències:◦ Temperatura mitjana més alta (fenomen illa de

calor)◦ Contaminació => nuvolositat i boires◦ Traçat urbà i l’augment de la temperatura

modifiquen els vents i les brises dins les ciutats◦ Increment de les precipitacions a causa de l’illa de

calor.




◦ 1.3 El relleu







2.5 Els vents
















5.2 Tipus de clima

5. El clima de Catalunya Clima mediterrani, exceptuant la Vall d’Aran, domini

oceànic i a la zona pirinenca el clima de muntanya. Dins d’aquests grans dominis s’hi concentra diversitat climàtica, per exemple la latitud (astronòmics), circulació general atmosfèrica (termodinàmics) o el relleu (geogràfics)

5.1 Factors que determinen el clima Latitud: zona de contacte de masses d’aire fredes

del nord amb càlides del sud. La situació fa que l’elevat relleu peninsular impedeix l’arribada de les depressions de l’oceà Atlàntic i es freni la possibilitat de precipitacions. A la costa l’estació més plujosa és la tardor, influenciada per la Mediterrània. El trimeste d’estiu és molt sec, i la resta de l’any moderadament humit.

5.1 Factors que determinen el clima Diversitat en el relleu: elevat nombre de serres i

depressions. Continentalitat: provocada pel Sistema Mediterrani

a les terres de l’interior. No influència termoreguladora de la Mediterrània => contrastos tèrmics.

En general: hiverns suaus i estius calorosos i secs. Precipitacions irregulars. La massa d’aire de la Mediterrània modera les temperatures i causa pluges torrencials a la tardor. Més a l’interior més oscil·lacions tèrmiques, disminució de la pluviositat, i amb l’alçada augmenten les precipitacions, presència de boires i descens de la temperatura

5.2 Tipus de climesDomini mediterraniClima mediterrani d’alta muntanyaLocalització geogràfica: variant influenciada per

l’altitud, localitzat en el Prepirineu lleidatà, part baixa de la Cerdanya, el Berguedà, Solsonès, Ripollès i a la Serralada Transversal fins al Montseny

Característiques:• Precipitació considerable• Pluges intenses (sovint tempestes).• estiu plujós• Hivern mínim pluviomètric• Temperatures suaus a l’hivern i càlides a l’estiu.

5.2 Tipus de climesDomini mediterraniClima mediterrani de muntanya mitja i baixa Localització geogràfica: Prepirineu meridional, sud

de les comarques del Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès i Osona, altiplans de la Depressió Central i massissos aïllats de la serralada Prelitoral superiors als 700 m.

Característiques: • Precipitació mitjana anual d’uns 700 mm• Mínim de precipitació a l’estiu• Temperatura mitjana anual d’uns 12 ºC• Primavera i tardor precipitacions intenses• Algunes valls, fenomen de la inversió tèrmica.

5.2 Tipus de climesDomini mediterraniClima mediterrani litoralLocalització geogràfica: àrea costanera, serralada

Litoral i depressió Prelitoral.Característiques:• Precipitacions inferiors als 700 mm. anuals• Mesos de juliol i agost més eixuts• La tardor és època que concentra gran part de les

precipitacions (poden ser fortes tempestes) • Temperatura, amb baixa amplitud tèrmica, mitjana

anual de 16 ºC.

5.2 Tipus de climesDomini mediterraniClima mediterrani de tendència continentalLocalització geogràfica: sector de ponent de la

Depressió Central, en altituds inferiors als 500 m, per tant, les Garrigues, el Segrià, el Pla d’Urgell i el sud de la Noguera.

Característiques: • Precipitacions irregulars• Molts mesos de sequera• Temperatura mitjana de 14 ºC• Oscil·lació tèrmica més alta• Estius molt calorosos i hiverns freds

5.2. Tipus de climaDomini oceànic

Localització geogràfica: Vall d’Aran (rep les influències de l’Atlàntic)

Característiques:• Precipitacions per sobre dels 1100 mm anuals• Repartiment durant tot l’any • Temperatures baixes a l’hivern• Freqüents boires• Humitat persistent.

5.2. Tipus de climaDomini de muntanyaLocalització geogràfica: característics dels cims i les

valls més altes del Pirineus. Dos subtipus: alpí (per sobre 2300 m) i subalpí (per sobre 1500 m)

Característiques:• Precipitacions elevades (+ 1400 mm anuals en l’alpí i

+ 1350 mm anuals en el subalpí).• Temperatures fresques (sota dels 4ºC alpí i sota dels

6º subalpí)• Valors extrems -20 ºC.

Tema6

Travel

Transcript of Tema6