Tema9

Riscos naturals Riscos naturals i i mediambientalsmediambientals

Tema 9

1Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

ÍndexÍndex 1. Societat i entorn natural 2. Riscos naturals

◦ 2.1 Riscos naturals d’origen meteorològic

◦ 2.2 Riscos naturals d’origen geològic 3. Problemes mediambientals

◦ 3.1 La degradació de la vegetació

◦ 3.2 L’erosió

◦ 3.3 La desertització

◦ 3.4 La contaminació 4. La conservació del medi ambient

◦ 4.1 La protecció dels espais naturals

◦ 4.2 Els parcs nacionals 5. Riscos naturals i medi ambient a Catalunya

◦ 5.1 Societat i entorn natural

◦ 5.2 Riscos naturals

◦ 5.3 Protecció del medi ambient

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 2

1. Societat i entorn natural1. Societat i entorn natural

Totes les societats han aprofitat i han influït sobre el seu medi natural.

Qual l’home passa a produir (Neolític) comença una transformació important del paisatge natural.

Fins a la Revolució Industrial els canvis en el medi natural no foren negatius, ja que eren locals. Després de la Revolució Industrials, els canvis foren molt més profunds.

La Revolució Industrial també va comportar un increment demogràfic i un procés d’urbanització creixent.


1. Societat i entorn natural1. Societat i entorn natural

Durant el segle XX s’han intensificat els processos de degradació del medi ambient, erosió del sòl, desertització, augment de residus, contaminació, sobreexplotació de recursos naturals, ...

El desenvolupament econòmic i social ha comportat una degradació important del medi natural. A més a més, els riscos naturals s’han també incrementat per aquestes transformacions del medi natural.

Cal prendre consciència individual i col·lectiva d’aquesta degradació per a prendre mesures per a minimitzar-la i combatre-la.






◦ 3.2 L’erosió









2.1 Riscos naturals d’origen meteorològic2.1 Riscos naturals d’origen meteorològic

Els riscos naturals són aquells fenòmens de la natura que es desenvolupen en les estructures interna i externa de la Terra, i que poden provocar catàstrofes naturals. Poden ser d’origen meteorològic o geològic.

Riscos naturals meteorològics:◦ Inundacions◦ Sequeres◦ Vents forts◦ Onades de fred◦ Temporals de neu◦ ...



Inundacions:◦ Risc natural més freqüent a Espanya i Catalunya.◦ Normalment són producte d’una gota freda◦ Això provoca desbordament de rius, rieres i

rambles.◦ Si no hi ha vegetació, els efectes poden ser pitjors.◦ Provoquen pèrdues naturals, humanes i materials.



Sequeres:◦ Consisteix en una escassetat prolongada de

precipitacions.◦ Impacte sobretot en l’agricultura... però també en

poble si ciutats i en el medi natural.◦ La sequera pot provocar desertització◦ El sud d’Espanya, pel seu clima, es un territori que

afavoreix la sequera. Per això s’hi ha construït embassaments.



Vents forts:◦ A Espanya els més forts es donen a Fisterra i

Gibraltar. A Catalunya, tant al nord (Empordà) com al Sud (Ebre).

◦ S’associen a borrasques i provoquen danys en l’agricultura, les carreteres, el mobiliari urbà, ports, aeroports, ...



Onades de fred:◦ Tenen el seu origen en masses d’aire polar

continental◦ Es produeixen a l’hivern◦ Provoquen glaçades importants que afecten

sobretot les comunicacions i els conreus.



Temporals de neu:◦ Durant l’hivern poden aïllar poblacions i tallar les

comunicacions.◦ Es donen sobretot al Nord de la Península Ibèrica.◦ També afecta l’agricultura.


2.2 Riscos naturals d’origen geològic2.2 Riscos naturals d’origen geològic

Riscos naturals geològics:◦ Sismes◦ Activitat volcànica◦ Lliscaments◦ Esllavissades◦ ...



Sismes:◦ Són terratrèmols que es produeixen pel moviment

de les plaques tectòniques de l’escorça terrestre.◦ L’activitat sísmica a Espanya és moderada.◦ Les zones de més sismicitat són el Sistema Bètic i

els Pirineus.◦ Els darrers terratrèmols importants foren als segle

XIX a Alacant i Granada.



Activitat volcànica:◦ Està pràcticament limitat a les Illes Canàries,

sobretot a La Palma, Tenerife i Lanzarote.◦ La darrera erupció fou al 1971 al volcà Teneguía de

La Palma.



Lliscaments:◦ Són desplaçaments de terra o roques, pel

trencament de material que pot provocar allaus de terra.

◦ Són freqüents després de temporals de pluja.



Esllavissades:◦ Caigudes o desplaçaments de terres o masses de

roca d’un vessant, o d’una superfície inclinada del relleu que queden dipositades al peu d’aquest vessant.

◦ Són freqüents en zones de muntanya.






◦ 3.2 L’erosió









3. Problemes mediambientals3. Problemes mediambientals

Els problemes que genera l’activitat de l’home a la natura són nombrosos i importants.

Cal destacar:◦ Degradació de la vegetació◦ Erosió◦ Desertificació◦ Contaminació


3.1 La degradació de la vegetació3.1 La degradació de la vegetació

Suposa la desaparició de la cobertura vegetal a causa de la desforestació o a causa de la substitució de la vegetació natural pel cultiu agrari.

Els incendis i la rompuda dels boscos causa la desforestació.

L’extensió de cultius i la construcció de carreteres, embassaments, urbanitzacions, ... va augmentar la desforestació.

També els incendis provoquen desforestació. Poden ser per causes naturals o humanes.


3.1 La degradació de la vegetació3.1 La degradació de la vegetació

La reforestació intenta pal·liar la desforestació. Sobretot a Andalusia, Extremadura i Galícia s’ha

reforestat amb eucaliptus (molt agressiu pel sòl) La degradació de la vegetació afavoreix també els

processos d’erosió.


3.2 L’erosió3.2 L’erosió

És el procés natural del sòl que porta a la seva destrucció.

Les activitats dels homes l’intensifica. Causes de l’erosió:

◦ Aridesa◦ Precipitacions abundants◦ Modificacions produïdes per cultius intensius

(pesticides i fertilitzants destrueixen microorganismes)

◦ Construcció de vies de comunicació◦ Processos d’urbanització◦ ...


3.2 L’erosió3.2 L’erosió

Efectes de l’erosió:◦ Reducció del material biològic◦ Pèrdua de la fertilitat del sòl

A Espanya el 13% del sòl es troba greument erosionats i un 34% amb erosió mitjana.

Aquest fenomen és especialment visible al vessant atlàntic oest i sud, i al vessant mediterrani (a causa de la sequera estival).


3.3 La desertificació3.3 La desertificació

És el procés pel qual els sòls, abans rics en vegetació, s’empobreixen, es clivellen, deixen de ser fèrtils i esdevenen desèrtics.

La desertificació la produeix l’acció de l’home després de desforestar i que s’erosionin.

També el grau d’aridesa del sòl i la manca de precipitacions pot causar desertificació.

El 18% del territori peninsular esta subjecte a desertificació.

Andalusia, Múrcia, València i Canàries són els territoris més afectats.


3.4 La contaminació3.4 La contaminació

És la presència d’elements nocius en el medi ambient, en una quantitat o concentració que no es pot assimilar, ni tan sols a llarg termini, i que alteren negativament l’equilibri vital en general

Els tipus de contaminació són:◦ Atmosfèrica◦ Dels sòls◦ De les aigües◦ Acústica◦ Provocada per residus nuclears◦ Provocada per residus sòlids



Contaminació atmosfèrica:◦ Emissió a l’atmosfera de gasos i de partícules en

suspensió provinents d’indústries, automòbils, calefaccions, ...

◦ El temps anticiclònic afavoreix aquesta contaminació.

◦ Les grans ciutats són les àrees més contaminades: Madrid, Barcelona, Bilbao, València, Sevilla, ...

◦ A les ciutats, per tant, es crea un microclina (illa de calor).

◦ Les indústries més contaminants són: les centrals tèrmiques, les siderometal·lúrgiques, cimenteres, paper, refineries, químiques, ...



Contaminació atmosfèrica:◦ Aquest tipus de contaminació és la causant de la

pluja àcida i de l’efecte hivernacle.◦ Des de fa anys, s’intenta, en diferents cimeres

internacionals reduir l’emissió de gasos contaminants, però costa arribar a acords (Kyoto 1997)



Contaminació dels sòls:◦ Bàsicament es produeix a causa dels fertilitzants i

plaguicides que s’usen en l’agricultura.◦ Aquestes substàncies tòxiques modifiquen la

cadena tròfica i per tant, modifiquen els sòls.◦ També la pluja àcida i els abocaments

descontrolats contaminen els sòls.



Contaminació de les aigües:◦ Diferents raons expliquen la contaminació de les

aigües continentals, subterrànies i marítimes: L’aigua del reg agrícola: Els productes químics que

arrossega poden anar a parar a rius i/o aqüifers Les aigües residuals urbanes: S’aboquen a rius i

mars, els quals tenen capacitat de regeneració sempre i quan passin prèviament per depuradores.

Abocaments industrials: Són els més perillosos. Són altament contaminants i no totes les indústries les depuren.

Abocaments procedents de la navegació i en particular per l’enfonsament de vaixells (Prestige, ...)



Contaminació de les aigües:◦ També els rius queden contaminats, sobretot

aquells que passen per grans ciutats.◦ Els aqüífers són més difícils de contaminar però

també tarden més temps en recuperar-se.◦ Exemples greus de contaminació d’aigües:

Contaminació del riu Guadiamar (Sevilla) al 1998 per trencament d’una presa que contenia metalls pesants.

Enfonsament del Prestige al 2002 a Galícia◦ El Mediterrani és un dels mars més contaminats del

planeta.◦ Tot i així, Espanya intenta conservar les platges per

afavorir el fenomen turístic.



Contaminació acústica:◦ Es produeix sobretot a les grans ciutats a causa

dels sorolls dels vehicles, de la indústria, de la construcció, ...

◦ Mes del 80% del espanyols suporten sorolls de mes de 80 decibels (carrer sorollós).

◦ El màxim admès per la OMS és de 65 decibels.



Contaminació per residus nuclears:◦ A Espanya tenim 8 centrals nuclears en

funcionament.◦ Generen dos problemes: els accidents i els residus.◦ L’emmagatzematge dels residus suposa un greu

perill per la salut humana i pel medi ambient.◦ El cementiri nuclear més important d’Espanya es el

d’El Cabril (Còrdova)



Contaminació per residus sòlids:◦ L’augment demogràfic comporta un increment dels

residus sòlids urbans i industrials. Residus sòlids urbans:

Deixalles produïdes pels nuclis urbans El 2005 en vam produir 25 milions de tones Els Ajuntaments destinen molts recursos a

aquesta gestió Els residus acaben a: abocadors, plantes

incineradores, plantes de compostatge o pel reciclatge.



Contaminació per residus sòlids: Residus industrials:

Les que generen mes residus són la química, la paperera i la de transformats metàl·lics.

Es dipositen habitual en abocadors (alguns d’ells fora de control)

També les mines generen residus (Bages, ...)






◦ 3.2 L’erosió









4.1 La protecció dels espais naturals4.1 La protecció dels espais naturals

És competència de l’Estat però també responsabilitat de cada ciutadà.

Els espais naturals són aquelles àrees on predominen els elements naturals o bé que tenen unes característiques biològiques o paisatgístiques especials.

Legislació:◦ 1916: Ley de Parques Nacionales◦ 1957: Ley de Montes◦ 1975: Ley de Espacios Protegidos◦ 1989: Ley de Conservación de los Espacios

Naturales y de la Flora y la Fauna Silvestres.



La llei vigent del 1989 estableix:◦ El manteniment dels ecosistemes◦ La preservació de la diversitat genètica◦ La utilització ordenada dels recursos

Le llei disposa de 4 figures d’espais naturals protegits:◦ Els Parcs◦ Les Reserves Naturals◦ Els Monuments Naturals◦ Els Paisatges Protegits.



Els Parcs:◦ Àrees naturals poc transformades per l’explotació o

ocupació humanes◦ Posseeixen un valor ecològic, estètic, educatiu i

científic ◦ Es limita l’aprofitament dels recursos naturals i

l’entrada de visitants.



Les Reserves Naturals:◦ Espais destinats a la protecció d’ecosistemes que

mereixin una valoració especial per tant d’evitar accions que puguin provocar-ne la destrucció o el deteriorament.



Els Monuments Naturals:◦ Espais de la natura destacats per la seva

singularitat, raresa o bellesa. ◦ S’hi inclouen les formacions geològiques i els

jaciments paleontològics.



Els Paisatges Protegits:◦ Són llocs concrets que mereixen una especial

protecció a causa dels seus valors estètics i culturals.



La gestió d’aquests espais correspon al govern de l’Estat i també al de les Comunitats Autònomes.

Es poden crear zones perifèriques per crear encara més protecció.

A Espanya hi ha més 1100 espais naturals protegits (10% de la superfície)

Solen ser zones de muntanya o platja. Se’n controla l’aprofitament turístic per evitar-ne el

deteriorament, tot i que és difícil per l’atracció que suposa per la seva bellesa.



Espanya és membre del Consell d’Administració del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

L’Acta Única Europea també proposa la preservació d’aquests espais.

També Espanya participa en d’altres convenis internacionals.

Es particularment interessant, per a la seva possible desaparició, la preservació dels espais d’aiguamolls (Doñana, Daimiel, Albufera de València, Delta de l’Ebre, ...)


4.2 Els Parcs Nacionals4.2 Els Parcs Nacionals

Són els espais protegits més emblemàtics per les seves característiques geològiques, hidrogràfiques, de vegetació i de fauna.

Son declarats parcs per lleis del Parlament Son gestionats per l’Estat i les Comunitats Autònomes

i representen el 2,67% del territori.


4.2 Els Parcs Nacionals4.2 Els Parcs Nacionals Actualment a Espanya hi ha 14 Parcs Nacionals:

◦ Picos de Europa: Astúries, Lleó i Cantàbria. 1918

◦ Ordesa y Monte Perdido: Osca 1918

◦ Teide: Tenerife 1954

◦ Caldera de Taburiente: La Palma 1954

◦ Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: Lleida 1955

◦ Doñana: Huelva i Sevilla 1969

◦ Tablas de Daimiel: Ciudad Real 1973

◦ Timanfaya: Lanzarote 1974

◦ Garajonay: La Gomera 1981

◦ Cabrera: Balears 1991

◦ Cabañeros: Ciudad Real i Toledo 1995

◦ Sierra Nevada: Granada i Almeria 1998

◦ Illes Atlànticas de Galicia: Corunya i Pontevedra 2002

◦ Monfragüe: Càceres 2007


4.2 Els Parcs Nacionals4.2 Els Parcs Nacionals






◦ 3.2 L’erosió









5.1 Societat i entorn natural5.1 Societat i entorn natural

La forta industrialització de Catalunya va comportar importants transformacions en el paisatge.

També l’activitat agrícola i turística han modificat els paisatges de muntanya.

Darrerament ha augmentat la massa forestal per l’abandonament dels camps. Això suposa un perill de cara als incendis forestals si no es cuida.


5.2 Riscos naturals5.2 Riscos naturals

Riscos d’origen meteorològic:◦ Aiguats: Maresme, Baix Penedès. Pla INUNCAT.◦ Sequera: Provoca perill d’incendis◦ Ventades fortes: Empordà i Delta de l’Ebre◦ Onades de fred i de calor: Propi de la nostra

situació.


5.2 Riscos naturals5.2 Riscos naturals

Riscos d’origen geològic:◦ Sismes i volcans: Sense rellevància a Catalunya.

Olot◦ Esllavissades: Freqüents a les zones de muntanya◦ Allaus de neu: Freqüent a la zona del Pirineu.


5.3 Protecció del medi ambient5.3 Protecció del medi ambient

Cal promulgar lleis per a preservar el medi ambient. La Generalitat té competència en la declaració i

gestió dels espais naturals a través de la Llei d’Espais Naturals del 1985 i a través del PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural).

A partir de projecte europeu Xarxa Natura del 2000, gestiona la preservació d’un 30% aproximadament del territori català.

Hi ha 3 nivells de protecció:◦ Primer nivell: Afecta tot el terri. Controla

urbanització◦ Segon nivell: Afecta 165 espais. Estan catalogats

pel PEIN. Illes Medes, Montseny i Montserrat.◦ Tercer nivell: Màxima protecció. Sant Maurici.


Tema9

Travel

Transcript of Tema9