Any 5 • núm. 38 • La Franja, juny i juliol de 20042,30 e

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Entrevistaa EnriqueBayonaEl director delgrup ArcoIris fabalanç en el 25aniversari del’empresa mésimportant delMatarranya

RIC

AR

D S

OLA

NA

Primera Fira del llibre EbrencEls autors i les associacions de la Franjaparticipen plenament en la fira celebradaa Móra d’Ebre

Homentage als deportatsL’Ateneu del Baix Cinca organitza unasèrie d’actes en record dels primersrepresaliats del franquisme

Car

rer

de T

amar

it pe

r C

orpu

s

25aniversari

GRUPO DE EMPRESAS A SIRIOCR

Tamarites vesteixde colors

Tamarites vesteixde colors

LA CAPITAL DE LA LLITERACELEBRA LA FESTA DEL CORPUSLA CAPITAL DE LA LLITERACELEBRA LA FESTA DEL CORPUS

Núm. 38. Juny de 2004 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITEN:Associació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52

A/e: associació@matarranya.comConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEAApartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca)

DIRECTOR:Màrio Sasot

CAP DE REDACCIÓ:Josep Galan

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Hipòlit Solé

REDACCIÓ:Enric Algars, Antoni Bengochea,Lluís Rajadell i Pasqual Vidal(el Matarranya). Jaume Casas i Josep Labat (el Baix Cinca). Anna Enjuanes i Aleix Castellnou(la Llitera i la Ribagorça). Carme Messeguer (PPCC).

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Joaquim Montclús,Josep Puche, Francesc Ricart,Francesc Serès, Carles Sancho,Ramon Sistac i Carles Terès.

CORREU ELECTRÒNIC:temps@wanadoo.es

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT:974 47 19 93 / 93 805 02 70

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:Gràfiques del Matarranya, SLgrafiques@matarranya.com

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000

ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzàlezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaLibrería PórticoPza. San Francisco, 4. Tel. 976 55 73 18TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

El dia 8 de juny es va celebrar al Palau de laMúsica Catalana de Barcelona l’acte de procla-mació i lliurament del 36è Premi d’Honor deles Lletres Catalanes i al qual va estar convidadala Institució Cultural de la Franja, que hi ha assis-tit amb una representació. Aquest premi, el demés alt nivell de la llengua catalana, es conce-deix a un autor amb una sòlida obra escrita enllengua catalana, i que tan pot ser de poesia,novel·la, assaig o teatre, com d’història, filolo-gia, dret, medicina, botànica, etc., i amb una acti-tud de clar compromís amb la nostra llengua ila cultura que comporta.

Enguany el premi no se l’ha endut cap autorde l’Aragó, però sí un de la perifèria, que endiuen, i que ens queda més a la vora, en JoanFrancesc Mira, nascut a la ciutat de Valèncial’any 1939, novel·lista –Premi Sant Jordi 2002per la novel·la Purgatori–, gramàtic, assagista–Crítica de la Nació Pura, Sobre la Nació delsvalencians–, antropòleg, estudiós dels Borja,traductor de l’italià –entre altres títols ha traduïtla Divina Comèdia–, i molt especialment cone-gut pel seu article setmanal al Temps de Valèn-cia. I sempre en primera fila a l’hora de defen-sar la llengua, tant per la feina ben feta, com perl’actitud decidida.

Els parlaments de Jordi Porta, president d’Om-nium, i d’Antoni Milian i Massana, catedràticde Dret de la Universitat Autònoma de Barce-lona, que precediren l’acte, van estar marcats per

les eleccions europees que pocs dies després s’ha-vien de celebrar. En Joan Porta va deixar clar queés sobretot en els territoris on es parla català oncal esforçar-se perquè aquesta llengua puga viureamb normalitat plena, cosa que traduït al franja-tí vol dir que segurament és més important queel català esdevinga llengua oficial a l’Aragó,o que s’ensenye a Aiguaviva o a les Paüls, queno pas que es traduïsca la Constitució Europeaal català. Ara bé, tampoc s’ha d’oblidar, comva dir el professor Milian, que si es traduís enversió oficialment reconeguda la ConstitucióEuropea al català, això implicaria, entre altrescoses, que la llengua catalana podria entrar enels programes lingüístics de la Unió Europea,amb la qual cosa es disposaria d’uns dinersque permetrien, posem per cas, millorar ifomentar l’ensenyament de la llengua catala-na a l’Aragó. Una acció, doncs, queno excloul’altra.

En tot cas és clar que el principal obstacle pera l’oficialització del català a la Unió Europea ésel propi govern espanyol –del francès o de l´italiàno cal ni parlar-ne–, el qual, tot i que el català ésoficial a Espanya per a més d’un 20% dels ciuta-dans, ha fet mans i mànigues, i amb èxit, vist elprojecte actual de Constitució Europea, perquè elcatalà no siga oficial a Europa i, evidentment, nopuga entrar en els programes lingüístics de laUnió. Els catalanoparlants seguim sent ciutadansde segona.

ESTISORESMiguel Estaña

L’ICF al Premi d’Honor deles Lletres Catalanes

Núm. 38. Juny de 2004TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorAquest, benvolgut lector, serà l’últim número de TdF que

sortirà abans de l’estiu. Les forces arriben molt justes a aques-tes alçades de la canícula i preferim reprendre energies per a resor-gir amb ànsies renovades amb la frescor de setembre.

El que acaba ha estat un curs marcat per les convulsions i elscanvis en l’àmbit estatal i la continuïtat a nivell regional. Les eleccions europees han tancat unprocés que ha inclòs el relleu de Jordi Pujol i de CiU per un pacte tripartit d’esquerres dins delgovern català i la marxa del PP del govern espanyol i de Josep Maria Aznar del Palau de la Moncloa.

A l’Aragó, el primer any de la nova legislatura PSOE-PAR ha constituït un impasse on no s’hanapreciat canvis substancials. Quan a la política cultural i lingüística, el nou Departament, fruit dela unió dels antics de Cultura i Educació, ha passat de mans del PAR a les del PSOE, amb tot elque això suposa de reestructuració interna del nou organigrama de funcionament.

Per això esperem i confiem que el proper curs, un cop engreixada la maquinària administrativa ensoferisca novetats i iniciatives que moguen el panorama cultural i educatiu en les zones catalanoparlants.

L’actitud positiva mostrada inicialment per alguns dels responsables d’aquesta àrea de governentorn a diversos projectes presentats ens fan albirar bones sensacions.

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaEnrique Bayona, director del

grup d’empreses ArcoIris

La Llitera i la Ribagorça

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

ReportatgeFira del llibre i l’autor ebrencs a

Móra d’Ebre

2

3

3

4

7

10

16

17

18

19

12

El Matarranya s’acaba a Massalió?

Dissabte 27 de març de 2004, Casa Elizaldede Barcelona.

Junt amb un matrimoni d’amics vam assitir auna jornada convocada per “Aragón Siglo XXI”sobre el Matarranya, la seua cultura, paisatge,gastronomia, etc.

Ponents: Jesús Àvila, periodista, i José LuisSoler, promotor del Programa per a la Dinamit-zació de la Comarca.

La xarrada va ser prou interessant tot i que ensvam quedar decebuts ja que ens va donar lasensació que només volen promocionar el 18pobles de la Comarca anomenada Matarranyaquan el riu continua el seu curs fins ajuntar-seamb el riu Algars, al poble de Nonasp. No vanfer cap referència als paratges tan bonics i impres-sionants per ferèstecs i verges que encara conser-vem.

Al torn de preguntes, el meu amic va objec-tar el que acabo de descriure i, per resposta,vam rebre que la comarca s’acaba amb una ratllatraçada, que la configura «políticament», comuna lliçó apresa sense fer cap mena de referèn-cia al que nosaltres reividicàvem i reitero ambaquest escrit: que el Riu continua el seu curs iaixò no ho podran detindre mai.

En cap moment es va fer esment a la nostrallengua i al nostre emplaçament, no sols deNonasp sinó de Maella, Favara, etc, per allí a onel Riu passa camí de l’Ebre.

AtentamentMaria Teresa Altés

Nonasp

Campanya d’antropònims: iniciativa de CHA

El darrer número de Temps de Franja incloul’article de Maria del Carme Alcover «Campa-nya d’antropònims del Govern d’Aragó, refe-rent a l’aprovació a les Corts d’Aragó d’unainiciativa per editar, publicar i distribuir en untermini màxim de 20 mesos un índex onomàs-tic de noms propis de persona en aragonès icatalà.

No obstant això, en cap moment s’explicaque aquesta proposta va ésser presentada peldiputat de Chunta Aragonesista, GonzaloGonzàlez, i que després va estar recolzada pertots els grups parlamentaris.

Volem atribuir aquesta omissió només a unoblit i li preguem que publiqui aquesta cartaal pròxim número de la seva revista com acla-riment.

Moltes gràcies i felicitacions per la sevarevista, que llegim puntualment tots els mesos.

Chesús BernalPortaveu del Grup Parlamentari

Chunta Aragonesista

SUBSCRIU-T’HI974 47 19 9393 805 02 70

Núm. 38. Juny de 2004 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYA

Aquest mes finalitzen elscursos de català per adults quedes de l’octubre s’han desen-volupat a 8 poblacions de dinsifora de la comarca: Alcanyís,Arenys de Lledó, Beseit, Cala-ceit, Mont-roig (on,a més delsadults, s’ha organitzat un cursetper a infants), Pena-roja,Queretes i Vall-de-roures. Elsgairebé 100 alumnes inscritsorganitzaran sopars a finals demes com a cloenda del curs itambé es realitzarà una visitacultural a Pena-roja de Tasta-vins per als adults i un itinera-ri de natura per als infants.

L’Associació Cultural delMatarranya organitza aquestscursos des de principis delsanys 1990 amb l’objectiu decobrir una necessitat a la comar-ca donada la situació de diglòs-sia que pateix.

L’alt índex d’ús de la llenguaa nivell oral (un dels més altsde tot el territori catalano-parlant), contrasta amb el baixnombre de persones que saben,o s’atreveixen, a escriure en laseua llengua. Tot i que des delcurs 1985-86 molts xiquets ixiquetes poden rebre classesde català dintre de l’horariescolar, l’actual polí t icalingüística no ajuda a superarel fenomen diglòssic: la desi-gualtat entre les dues llengües,en què una és la d’anar per casai l’altra, la de respondre el telè-fon en una oficina, escriure unacarta d’amor o un discurs polí-tic; la qual cosa afavoreix lasubstitució lingüística i l’em-pobriment de la llengua en lesnoves generacions.

En general, els assistents alscursos són gent de la comarca,és a dir, catalanoparlants. Peròs’hi donen dos casos curiosos;el curs a Alcanyís, que sorpre-nentment és el que té mésinscrits, on la majoria són caste-

llanoparlants motivats per apren-dre una altra llengua; i el curs deQueretes, que és un reflex delfenomen de la immigració a lacomarca: romanesos, anglesos id’altres llocs de l’Estat Espan-yol que veuen en l’aprenentat-ge de la llengua autòctona unanecessitat per a la integració.

A més de l’aprenentatge dela llengua, a les classes es treba-llen temes de sociolingüística,de literatura en català de lacomarca i de la resta d’Aragó,a més d’alguns autors valen-cians, catalans o balears, itambé música de diferentsestils; continguts que ajuden acrear un ambient distès, donatque l’horari és nocturn, desprésde la jornada laboral. La prin-cipal motivació dels alumnesper inscriure-s’hi és l’interèscultural i el de poder expressar-se per escrit en la seua llen-gua. Però, en alguns casos, s’afe-geix també un interès pràctic:traure’s un títol de català queels servirà per millorar el seucurrículum o per poder presen-tar-se a oposicions a Catalunyao a València. Donat que elgovern d’Aragó no convocaexàmens de llengua catalana,els alumnes han de fer les proves

a Catalunya o a València. Val adir que, fins el moment, tots hanescollit les proves de Valènciaperquè té més avantatges econò-mics (val la tercera part que aCatalunya i t’hi pots presentardues vegades) i acadèmiques (laGeneralitat de Catalunya conva-lida els certificats de la Genera-litat Valenciana, però no a l’in-revés).

De tots els cursos, n’hi haun adreçat als infants. Va sersol·licitat per alguns pares deMont-roig alertats pel nombrede castellanismes que els seusfills estaven integrant a la parla.El fet que l’aprenentge formalsigui en llengua castellana faarribar a situacions com quehagin de pensar per dir amari-llo en la llengua dels seus pares,o que no sàpiguen si el dimartsés el martes o el jueves perquèells, de lunes a viernes, hodiuen en castellà, com ho veuena la pissarra, mentre que, delsdies que no hi ha cole, en diuendissabte i diumenge.

L’Associació Cultural delMatarranya preveu continuaraquestes classes el proper cursen aquestes o altres poblacions.Els interessats poden adreçar-se a l’Associació: 978 851152.

Fi de curs de les classes de català al Matarranya

Pepa Nogués

2 i 3 de setembre 2004 Fraga: Palau Montcada i CPR

DIJOUS DIA 2 DE SETEMBRE 9:30 Recepció de participants alPalau Montcada.10:00 Inauguració.11:00 Obertura i presentació del’exposició: El rodatge de“Soldats de Salamina”12:00 a 14:00 Conferència:“Educar en la cultura de l’es-pectacle” per Joan Ferrés i Pratsprofessor del Departament dePeriodisme i ComunicacióAudiovisual de la UniversitatPompeu Fabra. De 16:30 a 17:30 Palau Mont-cada «De l’obra literària a la pel·lícu-la de Soldats de Salamina» perMargarida Carnicé Mur, estu-diant d’audiovisuals.De 17:30 a 20:00 «XX anys del’ensenyament del català a l’Ara-gó». Taula rodona amb AngelHuguet, Cecilio Lapresta i J.LNavarro professors; coordinatper J. L Cruz representant del’Associació de Mares i Pares.

DIVENDRES DIA 3 DE SETEMBRE9:30 a 11:30 i de 12:00 a 14:00Roda de tallers simultanis alCPR. 11:30 a 12:00 Visita de l’ expo-sició “Propostes per a treballarel cinema a les aules”De 16:30 a 17:00 al PalauMontcadaPresentació de les activitats delCorrellengua i seguiment de l acampanya de lectura del “Tirantlo Blanc”.De 17:00 a 17:30 Taronges“Naranjas”, un curt metratge. De 17:30 a 19:30 Festival Inter-nacional de Cinema Jove.20:00 h CloendaInscripcions:Per a tot el professorat interes-sat. Les places són limitades.Les inscripcions es formalitzarana la secretaria del C.P.R:Carrer Airetes, 17, 22520 Fraga(Osca) telèfon 974 47 29 00 fax 974 47 23 47, pag.webhttp://www.educa.aragob.es/cprfraga/

Núm. 38. Juny de 2004TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYAVIL

ES

I G

EN

TS Turistes de

Pasqua a Sant Joan

Fotut ho tenim si a les vuit dela tarda d’un dissabte esplen-dorós de primavera, pont deSant Jordi a més, pels carrersd’un poble antic del Tastavins notrobes ningú ni menut ni gran.

Els forasters d’uns altrespobles i alguns de ben lluny,vam prendre per assalt cordialla Fonda local per celebrar elcasament de l’Ana i l’Andreu,que havien escollit el lloc pertípic i pel seu renom; peròhagués segut lo mateix que elrestaurant estiguera a undescampat, perquè pràctica-ment ningú hi va fer altre turis-me pel poble medieval que elde menjar i beure tant de bocom els cambrers portaven ales taules. Així que bona partdels convidats potser ja nirecorden a quin poble vanestar sopant aquella nit, ni se’nvan acatar gaire del paisatge,i ja no diguem de la llenguaque parlen per aquelles viles.

Està vist que, de Pasqua aSant Joan i a borrumbades,tenim un turisme important perles viles del Baix Aragó; perquèquan no és un casament fan laBaixada a peu del barrancFondo, la Festa Medieval deBellmunt, la Fira de Ràfels,l’Alifara de Jóvens… o laTrobada Cultural del Mata-rranya que enguany es farà a laCodonyera.

Però no n’hi ha prou enca-ra perquè les viles augmentenuna mica de gent i s’animenels carrers. Algú del Matar-ranya o el Mesquí ha pensatmai que si la majoria delsturistes que vénen són cata-lans i valencians, no s’hauriade fer promoció en la seuallengua que també és lanostra? Oi que no estariamalament de fer un argumentestratègic, fins i tot un bonnegoci turístic i cultural, delnostre fet diferencial?

Tomàs Bosque

La fira de maig de Vall-de-rouresEnric Algars

Per segon any consecutiu,l’Ajuntament de Vall-de-roures ha previst un completi variat programa d’actes ambmotiu de la fira ramadera icomercial. Aquesta fira té lloca la capital del Matarranyacada mes de maig, segons unaantiga tradició mantingudapels habitants del poble. Desde la passada edició, a més amés, el Consistori ha volgutatorgar major dinamisme ivitalitat a un certamen que

continua sent molt importantper a les empreses i veïnat dela comarca.

La fira va celebrar-se elspassats dies 30 d’abril, 1 i 2 demaig, i va ocupar més de 3.000metres quadrats d’exposició,en què hi va haver una carpa pera la mostra ramadera i espaisdestinatas a les altres activitats.Tot plegat fa d’aquesta fira unimportant aparador comercialper als productes i recursos dela comarca, principalment la

ramaderia, els productes agro-alimentatris i els valors patri-monials i turístics.

D’altra banda, i ja que la firaés un espai per a la convivèn-cia i la trobada de la gent de lacomarca, els organitzadors vanpensar que era adequat invitaruna localital del Matarranya iuna comarca limítrof. Enguanyva ser la Terra Alta, territoriamb el qual el Matarranyamanté vincles molt estrets entots els aspectes.

Un llibre recull la vida de la germana de Cleopatra

E.A.

L’escriptor de Beseit SilvestreHernàndez ha publicat recent-ment la seua última novel·la Arsi-noe, hermana de Cleopatra, queva sobre la vida de la germanade l’emperadriu d’Egipte, unpersonatge desconegut que vaestar a punt de canviar la histò-ria. El llibre va ser presentat elpassat dia 23 d’abril a Saragos-sa amb motiu del Dia del llibre.

Es tracta d’una novel·la amb

un tema que ha sortit a la llumfa molt pocs anys. En paraulesdel mateix autor, « (...) En defi-nitiva, una novel·la històricaque recull tot el que va passaren la vida d’aquesta germana deCleopatra.».

Per a la realització de lanovel·la, l’escriptor ha dedicatmés d’un any de temps perrecollir dades i consultar fontshistòriques d’un personatge

quasi desconegut que l’haportat fins i tot a recórrer dife-rents estats com Holanda iAlemanya, on es poden trobargrans biografies dels més cone-guts personatges històrics.

Silvestre Hernàndez ésescriptor des de fa temps; el1995 va traure la seva prime-ra novel·la i el 2002 va rebre elPremio Internacional de Nove-la de Oviedo.

RIC

AR

D S

OLA

NA

Núm. 38. Juny de 2004 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

Matarranyencs als camps de concentracióLluís Rajadell

La recent mort de SalvadorBenítez, més conegut a tot arreucom «Pajaritos» o el «Boig delMatarranya», ha tornat a refres-car la història de molts hòmensdel Matarranya que, com ell,van pasar per les penalitats delscamps de concentració i d’ex-termini de l’Alemanya nazidurant la II Guerra Mundial.

Cents de republicans matar-ranyencs van estar tancats imortificats als camps nazis,sobretot al de Mauthausen(àustria), des de 1940 fins a1945, quan les tropes norda-mericanes van alliberar elssupervivents, encara que moltsd’ells patirien la resta de lesseues vides les seqüeles de latràgica estada a l’infern nazi.

Republicans naixcuts a vuitdels dinou pobles que formenla comarca del Matarranya–Beseit, Pena-roja, Mont-roig,Lledó, Arenys de Lledó,Massalió, Calaceit i Vall-de-roures– van morir al camp de

concentració de Mauthausen oal contigu de Güsen. Els poblesamb més víctimes son Vall-de-roures i Calaceit, amb sis mortscada un. Després, vénen Beseit,amb quatre; Massalió, Mont-roig i Pena-roja, amb dos; iArenys de Lledó i Lledó, ambun.

Es tracta en la major part delscasos de soldats que van fer laGuerra Civil al costat dels repu-blicans i que, en acabar el

conflicte, es van exiliar a laveina França. El Governfrancès els va obligar a enro-lar-se en els equips que cons-truïen fortificacions per defen-sar el país de la inminentinvasió de les tropes hitlerianes,que, per altra banda, no vantenir cap problema en superarles línies fortificades france-ses i emportar-se per aevantl’antiquat exèrcit francès.

No tots eren soldats repu-blicans, perquè les edats d’al-guns dels matarranyencs mortsa Mauthausen són massaavançades perquè fossencombatents. En cinc casos,superen el cinquanta anys –enun cas arriba als 57–. Deuenser, en qualsevol cas, personesvinculades al règim republicàque escapaven de la repressiófranquista.

Hitler envaïa França i elsrepublicans perdien un altraguerra en pocs mesos. Franco,consultat per Hitler, va desen-tendre’s de la sort dels espa-nyols empresonants, que vanser considerats apàtrides ideportats als camps de concen-tració. Els espanyols van tenirel trist privilegi de ser uns delsprimers soldats derrotats perla maquinària bèlica nazienviats al terrorífic camp deconcentració de Mauthausen.

Salvador Benítez va estarempresonat a França diversesvegades i es va escapolir finsque el 1943, va ser enviat aMauthausen. El seu recordd’aquell escenari estava asso-ciat a la violència més extre-ma i a la fam. Com anècdota,recordava que allí va rebre laprimera galtada de la seua vida.

De la veïna localitat de Calan-da, al Baix Aragó, van serempresonats a Mauthausendisset hòmens. D’ells només enqueda viu un, Pascual Caste-jón, que té noranta anys i viu enuna residència de la tercera edatal seu poble natal. Va passar perMauthausen, Güsen i Dachau.Quan va ser alliberat, pesava 20quilos i les seqüeles d’aquellaexperiència, tant psíquiques comfísiques, li han quedat marcadesper a sempre.

De Mauthausen, la imatgemés persistent és l’anomena-da ‘escala de la mort’. Pelsseus 186 esglaons, els presoshavien de baixar les pedresextretes d’una pedrera. Feienquatre viatges pel matí i unsaltres quatre per la tarda.

De l’obligació de carregarpedres no n’excloïen ni alsmalalts. I l’única resposta perals que no tenien forces per a ferla feina era la violència i elsmaltractes. «Els guàrdies esta-ven tot el dia pegant als presos»,recorda Castejón. La memòriad’este ancià encara guarda frescel principal tema de conversaentre els companys: la gana.«Totes les nits sommiàvem ambmenjar i no parlavem d’altracosa», explica.

Un panorama esgarrifós queva costar la vida a 24 matar-ranyencs. Havien viscut dosguerres, anys de patiment i unatràgica odissea que els va obli-gar a donar tombs per mitjaEuropa.

LES LLISTES DE LA MORT, A INTERNET

Les llistes del les víctimes dels camps de concentració naix-cudes a la província de Terol –i entre elles, 24 matarranyencs–es poden consultar a la pàgina web www.nodo50.org/pozos-decaude de la Associación Pozos de Caudé, una entitat queacabada de constituir-se a Terol amb l’objectiu de treballar perrecuperar la memòria històrica de la Guerra Civil i la posguer-ra a la província de Terol. A la seua pàgina web es poden trobarels noms, l’edat –oscil·len entre 57 i 29 anys, però en algunscasos no hi consta–, el camp on van morir i la data de la defun-ció. En la major part dels casos, la mort es va produir a Güsenentre els anys 1940 i 1942.

Trobada d’antics presos del camp d’extermini nazi de Mauthausen. A l’esquerra, Salvador Benítez, de Vall-de-roures amb la bandera republicana

Núm. 38. Juny de 2004TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

Homenatge als deportats de Fraga i comarca

Josep San Martín

El dia 27 de maig, l’Ateneudel Baix Cinca va organitzaruna sèrie d’actes en homenat-ge als Deportats de Fraga iComarca.

El motiu que generà aquestsactes fou la visita de MarianoConstante, nascut a Capdeasoel 1920. Condemnat a sis penesde mort per l’Espanya fran-quista, no hi va poder tornarfins el 1963. Va ser un delsmilers d’espanyols que vansofrir la deportació en el campd’extermini nazi de Mauthau-sen on va estar internat durantels anys 1941 a 1945. El seutestimoni ens torna el recordd’aquells horrors perquè lahumanitat no torni a caure enla mateixa barbàrie. Autord’una àmplia bibliografia sobreel tema ens ha deixat títols com:Le triangle bleu, Yo fui orde-nanza de los SS, Los años rojos,La Maldición, Españoles enlos Campos Nazis, Republica-nos aragoneses en los CamposNazis i Crónicas de un maes-tro oscense de antes de laguerra.

El programa dels actes enrecord del Deportats, s’iniciàamb una xerrada de MarianoConstante als alumnes de l’IESBaix Cinca de Fraga, xerradaque va seguir molt atentamentl’alumnat, impressionat pelsrelats de primera mà d’un delssupervivents d’aquell infern decrueltat extrema. La conferèn-cia es va allargar més delprevist a causa de l’atenció il’interès que van mostrar elsassistents i de les nombrosespreguntes que van formularsobre el tema al conferenciant.

Despés d’una breu recepcióa l’Ajuntament de Fraga, esféu una ofrena de flors almonument als Deportats, situaten un dels parcs de la ciutat.

L’acte central de la jornadafou la conferència que Maria-no Constante donà al PalauMontcada a les 8 del vespre,precedida per la projecció d’uncurt sobre Mauthausen de JosepSan Martín.

A l’acte hi assistiren fami-liars dels deportats de laComarca junt amb molts altresassistents que omplien la sala.

Amb aquests actes, l’Ateneudel Baix Cinca ha volgut contri-buir a la recuperació de lamemòria històrica i el record ales nombroses víctimes deFraga i Comarca, que patiren ladeportació als camps d’exter-mini nazis, especialment al deMauthausen, on s’aplegaren lamajor part dels espanyols repu-blicans que patiren l’interna-ment en aquests camps. Caldestacar l’esforç que hem fet, iintentarem continuar fent des del’Ateneu del Baix Cinca, per

retre homenatge als conciuta-dans i conciutadanes de lanostra comarca que en forenvíctimes. Cal destacar que, ambles dades que avui disposem, 32homes de Fraga i Comarca vanmorir a Mauthausen i 9 homesi 4 dones, en sortiren vius, –unalt percentatge de víctimes pera una Comarca relativamentpetita si ens situem a l’any1939–: quaranta-cinc víctimesque, afegint les famílies i amicsafectats, dóna una idea de l’altgrau de patiment que aquestscamps d’extermini nazis provo-caren a la nostra Comarca.

Per això és necessari recor-dar i mantenir presents els seusnoms i, si és el cas, recuperarels noms desconeguts –lesvíctimes més escarnides–perquè, a més de tot el hague-ren de patir en la seva lluitaparticular per la democràcia ila llibertat, han hagut de sofrir

el pitjor dels menyspreus, el deser ignorada la seva heroicacontribució en la lluita per lallibertat i la democràcia.

Ens cal recordar aquest passat,més encara avui, quan veiem quela Humanitat no travessa preci-sament un dels millors momentsde respecte pels drets humans.Només cal recordar l’informeque ha fet públic recentmentAmnistia Internacional sobre elrespecte als drets humans en elmón durant l’últim any, el qualassenyala que hem retrocedit enel respecte pels drets de les perso-nes a nivells de finals de la sego-na guerra mundial (Guerrad’Iraq, Palestina...) Hem deseguir recordant i tenir presentque, en frase de Bertold Brecht:«El ventre que va parir aquellabèstia encara segueix fecund».

Entre tots plegats, hem de ferl’impossible perquè no torni asucceir una cosa semblant.

Acte d’homenatge als Deportats de Fraga i comarca.

Núm. 38. Juny de 2004 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

Accents (I)Si algun cop voleu repassar

la gramàtica de la llenguacoreana, també anomenadaorient-aragonesa, només calque us mireu algun delssainets de les germanesBeán.Mans a l’obra: he triatGat bell, rata tendra de l’abrilde 2001. Ningú s’atribueixl’autoria i això ja fa sospitar.M’he mirat els accents i n’hetriat l’apartat 5.6, que diu:«Acentuaremos la “i” de losfinales en “io-ia” para desha-cer el diptongo. Ej. : María,alegría». Per aclarir-nos,significa que María, tía, tío,trobaría, bolía, boldría, día,etc., han de portar accent–igual que en castellà– sivolem que sonen com sonen.El problema ve quan hiapareixen la Maria la Farta, laMaria, Maria Patxo! i MariaPepa...les quatre sense accent...iaixò que eren exemples!Després comprovo que hi ix laparaula dia 26 vegades senseaccentuar, la paraula tio, 24vegades sense accentuar i totseguit, posats ja a comptar, emtrobo amb trobaria, bolia,boldria, bia, sabia, tia, podia,abia, tenia mania, tiraria,mesdia, tendria,etc… fins a 100paraules gairebé justes, totessense accent! Només n’ha posatuna de bé en tota l’obra i deduei-xo que deu ser un error delcorrector.

Com a corolari de la regla, elscoperpetradors Héctor Castro iÁngel Hernández, afegeixen:«Se exeptúan las palabras llanaso graves terminadas en estasvocales». Atès que per defini-ció, en aquestes condicions,totes són planes, segons elsautors totes s’han d’accentuarperò no s’han d’accentuar. Quidiu que és difícil resoldre laquadratura del cercle?

Josep Galan

L’H

AM Tirant lo Blanc a l’Escola

Marta Canales

Tirant lo Blanc , l’obramestra de Joanot Martorell,publicada a València l’any1490, ja va obtenir un granressò en aquell moment. Ambel pas dels segles, va continuarsent un referent literari per a leselits il·lustrades i fou traduïdaa moltes llengües europees.

Però, a casa nostra, va acabardeixant de reeditar-se i quedàen l’oblit. I això, malgrat trac-tar-se d’una de les obres prin-cipals de la nostra literatura, talcom han reconegut des delpropi Cervantes fins a tots elsestudiosos actuals.

L’any 1990-1991, aprofitantel 500 aniversari de la seuaedició, es va començar unacampanya cívica i culturaldestinada a difondre’l.

Ara, més de 10 anys després,Acció Cultural del País Valen-cià ha organitzat la campanya“Tirant a l’escola”, amb laintenció de difondre la figuradel cavaller Tirant entre elsmés joves i remarcar la seuaimportància com a estendardde la nostra cultura.

Aquesta campanya, adreça-da a alumnes entre 11 i 15anys, consta d’un còmic id’una unitat didàctica queserviran per a realitzar diver-sos treballs sobre el Tirant a lesaules.

En algunes localitats, s’harealitzat una roda de premsaper presentar públicament lacampanya, i en altres, s’hapublicitat un díptic de presen-tació per al conjunt de la pobla-ció.

Al País Valencià s’ha comp-tat amb la participació de 19ajuntaments (Montcada, Catar-ro j a , O l iva , Ped regue r,Benicàssim, Paterna, Torrent,la Vall d’Uixó, Torreblanca,Simat de la Valldigna, Palme-ra, Miramar, Benifairó de laValldigna, Llocnou de SantJeroni, Almenara, Almoines,Xeraco, Sant Joan d’Alacant i

Barx), fet que suposa la parti-cipació de més de 40 centreseducatius i 4.000 alumnes.

La campanya també ha arri-bat a altres territoris de llen-gua catalana, com ara l’illa deMenorca, on s’ha comptat ambel suport del Consell Insular deMenorca i dels 8 municipis del’illa (Alaior, Ciutadella, Ferre-ries, Maó, Sant Lluís, EsCastell, Es Mercadal i EsMigjorn Gran). Hi participa-ran 1.800 alumnes a partir delsetembre.

Igualment també s’està realit-zant a la Franja de Ponent, ambla col·laboració de la Univer-sitat de Lleida, l’Institut d’Es-tudis Ilerdencs, Òmnium Cultu-ral de Ponent i les principalsentitats culturals de la Franja (elCentre d’Estudis Ribagorçans,els Consells Locals de la Fran-ja, l’Institut d’Estudis del BaixCinca, i l’Associació Culturaldel Matarranya).

Des d’Acció Cultural del PaísValencià, la presentació de lacampanya, i el primer contac-te, es fa al Centre de Professorsi Recursos, mitjançant el Semi-nari de Professors de Català.És aquest col·lectiu el quecomença a fer realitat el projec-te “Tirant lo Blanc a les esco-les”, donant suport, amb lafeina implícita de treballar lesguies didàctiques i donar a

conèixer aquest tresor literarials seus alumnes.

Durant el mes de maig elscòmics i guies didàctiques vanarribar als centres escolars deles poblacions que han partici-pat en la campanya: Graus,Benavarri, Altorricó, Tamarit,Torrent, Saidí, Mequinensa,Fraga, Faió, Vall-de-roures iCalaceit. El nombre d’alum-nes participants en la campan-ya és de 790, repartits entre419 a l’educació primària i 371a la secundària.

L’altra part important, desdel criteri organitzatiu, són lesinstitucions que han valoratpositivament els objectius de lacampanya, i ens han ofert elseu recolzament. Les Comar-ques, ens locals de recent crea-ció, han estat receptives i sensi-bilitzades amb les activitats defoment de la llengua catalanaen el teixit escolar, i la sevaimplicació en aquesta campa-nya escolar ha estat fonamen-tal.

Des d’ACPV ens agradariafelicitar els alumnes i elsprofessors de català de la Fran-ja, i destacar l’IES Baix Cincade Fraga pel seu gran treball enel reportatge que va enregis-trar la TV3 en el seu centre.Encara que fossin moltes horesd’esforç per a pocs minuts de“glòria”.

Núm. 38. Juny de 2004TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

XI Concentració Eqüestre a Ossó de CincaMàrio Sasot

Com és tradicional cadapenúltim cap de setmana demaig, els carrers i esplanadesd’Ossó de Cinca s’ompliren elpassat 23 i 23 de maig decavalls i cavallistes procedentsde diferents punts d’Espanyaper a participar d’unes jornadeslúdiques i festives organitza-des per l’Associació Hípica delBaix Cinca, on els èquids sónels veritables protagonistes.

La primera jornada començàel dissabte 22, a les 4 de latarda, amb un recepció debenvinguda als genets per partde les autoritats locals i comar-cals, seguida d’una gimcamade presa de cintes. A la nittinguè lloc una sardinada popu-lar seguida d’una berbena ambball.

Els actes centrals tinguerenlloc el diumenge al matí ambuna desfilada de cavalls, rucs,carrosses i tartanes per la carre-tera, amenitzada per la bandade trompetes i tambors delSanto Cristo d’Alcolea, laxaranga popular riberenca «La

La batalla delCinca i del Segre

Francesc Serès

La lectura de determinats llibres ens porta a situacions del totinesperades. Comences a llegir i, de sobte, et pots trobar emplaçatdavant de casa teva i, a més en un dels moments decisius de lahistòria universal, un d’aquells moments que ha canviat el rumbde l’esdevenidor. Un dels textos més fascinants que ens ha donatla història de la literatura (o del poder, o de la guerra) són els queva escriure ell, Juli Cèsar, els Comentaris de la Guerra de les Gàl·liesi els Comentaris de la Guerra Civil. Les lluites que van mantenirles legions de Cèsar i les de Afrani i Petroni en el territori queavui ocupen el Baix Segrià i el Baix Cinca van quedar recollidesen els Comentaris de la Guerra Civil, publicats en català ara jafa trenta anys per la Fundació Bernat Metge (una altra d’aque-lles col·leccions insuperables que s’han fet, també a casa nostra).

Els curiosos que acabeu llegint aquests dos llibres hi trobareu lesindústries i els treballs dels uns i dels altres per tal d’assegurar lesseves respectives posicions en l’espai que voregen els rius Cinca iSegre, la construcció i destrucció dels ponts que els travessaven, lescrescudes dels rius i les anades i vingudes d’Ilerda i dels territorispropers. Hi trobareu la descripció dels llocs amb noms que encaraperduren (recordeu quan ho llegiu: Octogesa és Utxesa, allà onencara hi ha un pantà) i també descripcions de muntanyes i espaiscom l’Aiguabarreig i el Montmeneu, l’aigua que els impedeix el pasi les serres que els fan trescar amunt i avall, amunt i avall. Hi veureucom tots busquen les complicitats de les tribus locals, com busquenel blat i el farratge que els ha de permetre continuar lluitant... I tot,

tan a prop de casa:Aitona, Maials, La Granja, els voltants de Mequi-nensa i Torrent fan d’escenari a una de les batalles més decisivesque van enfrontar a Cèsar i a Pompeu. Sembla mentida que avui,tot passejant per aquestes ribes tranquil·les, puguis imaginar comaquells homes recorrien els rius, carregats d’armes i queviures...

El text que ens dóna Cèsar ens fa reviure intensament tot aquelltemps de guerra, des d’una inundació causada per una tempesta(les expressions són quasi nostres): «S’esdevingué, encara, uncontratemps sobtat al cap de dos dies d’aquests fets. Es congriàuna tempesta tal, que no consta que mai s’hagués vist en aquellsindrets un aiguat més fort (XLVIII)», fins a la inflació del preu delblat en temps de guerra: «El preu del blat havia arribat ja a cinquan-ta denaris el modi; l’escassesa de blat havia minvat les forces alssoldats...(LII), però el més interessant, per a mi, és la descripciódel desenvolupament de la contesa, no tant per la morbositat bèl·licaque aquests relats solen tenir, sinó per la percepció que té Cèsarde la seva pròpia força o debilitat, de la por de perdre homes... Sabemque Cèsar és jutge i part, quan descriu tot això, però quan un hollegeix, què voleu que us digui, té una mica de pena de veure quealgunes lliçons tan antigues no han tingut massa fortuna: «Cèsarhavia arribat a tenir l’esperança de poder acabar la contesa senselluita i sense vessament de sang dels seus homes, perquè havia inter-ceptat l’avituallament dels enemics. ¿Per quina raó havia de perdrealguns dels seus homes en un combat fins i tot desfavorable? ¿Perquè havia de permetre que rebessin ferides uns homes als qualstant devia? En fi, ¿per què havia de temptar la Fortuna? Més quemés, quan no era menys propi d’un general de vèncer amb el senyque amb l’espasa. També el movia la compassió pels ciutadansromans, que veia que moririen en la lluita; preferia arribar al finalconservant-los sans i estalvis. (LXXII)».

Llegiu-lo, us agradarà.

Gusanera», la Peña Rociera deFraga i el Grupo Rociero «ElAlba».

Sobre el migdia, els cente-nars d’assistents provinents detots els punts del Baix i MigCinca, el Segrià i les Garriguesgaudiren d’un espectacle eqües-

tre a càrrec del consumat cava-llista Ramón Figueras que ambla col·laboració del grup rocier«El Alba», dibuixà magnífiquesfigures sobre l’arena.

Els actes es clogueren ambun dinar de germandat i unasessió de Sevillanes.

Núm. 38. Juny de 2004 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

S’han complert ja 25 exer-cicis des que el 23 de maigde1978 es convocava a totsels ramaders de la zona delMatarranya per valorar laconstrucció d’una fàbrica depinsos cooperativa. D’aque-lla reunió naix la S.A.T.GUCO i, a partir d’aquesta,s’han creat altres empresesfins formar el Grupo deEmpresas ArcoIris, un delsprincipals motors econòmicsde la comarca. Enrique Bayo-na és, segurament, l’homeque millor coneix aquestasocietat, formà part del gruppromotor i actualment és eldirector del grup.

Pregunta. En quin contextnaix GUCO ara fa 25 anys?

Resposta. En una economiaamb una agricultura de secàamb grans riscos climatològicsi un futur limitat que porta elsagricultors a buscar alternati-ves i posar les seues expecta-tives en la ramaderia.

P. Amb quins objectis esplantegen organitzar una socie-

tat cooperativa?R. Es veia clarament que una

unitat d’acció permetria comp-tar amb una fàbrica de pinsos,la qual cosa, per un costat,donaria resposta al soci i, a lavegada, per un altre cantó, seriaun element dinamitzador i deplusvàlua per a la zona.

P. Després de la construccióde la fàbrica de pinsos, s’am-plien els sectors i serveis, ixennoves empreses a partir deGUCO i es forma el GrupArcoIris.

R. GUCO és l’empresa marede la qual han nascut totes lesfilletes. El grup ArcoIris és unacooperativa de segon grauformada per cinc societats de

tirem endavant si permetenoferir un servei al soci i crearnous llocs de treball com elservei de transport, per exem-ple, que dóna treball a noucamioners.

P. També sorprén la unitatentre els socis, complir 25 anyssense divisions internes, esci-sions...

R. En una economia social hiha dos pilars que són bàsics. Unés la transparència dels comp-tes, que han de ser sempre clarsi coneguts pel soci. Per això,editem la memòria de cadaexercici per explicar fidelmentel què ha passat.

L’altre pilar és una eficaçgestió empresarial; les inver-sions han de ser viables i elsramaders han de poder cobrara curt termini perquè, si no,estem creant màrtirs en comp-tes d’empresaris. També ésfonamental recolzar els socis enels moments difícils. Fent ecodel segon cognom, l’economiasocial, GUCO ha sabut sempreacompanyar a cada sector enles seues diferents crisis:finançant a més llarg termini,no augmentant el preu delpinso... Tot això fa que GUCOtingui una imatge d’unitat. Iaixò és el que es perseguia quanes va constituir ARCOIRIS:una imatge única, una nego-ciació col·lectiva per les opera-cions, la direcció i coordinacióde serveis a les empreses delgrup per tal de racionalitzar els

base que són cinc cooperati-ves de productors especialit-zades cadascuna en el seucentre d’interès: conills, pollas-tres, gorrinos, pinsos,… ArcoI-ris ofereix serveis per a lesempreses del grup com araconvenis financers, gestoria iassessoria, agència de trans-port, botigues, gestió d’impa-gats, formació... A més a més,cada empresa també participaen terceres empreses dintred’una lògica d’abaratir costosi obtenir més guanys per lacomercialització.

P. Quina ha estat la filosofiaper a l’expansió de la societat?

R. El grup s’ha anat exte-nent per tal d’ampliar elsserveis als socis i també peranar controlant o participantde totes les fases del projecte,des de la producció de pinsofins la venda directa delsproductes càrnics al públic.

P. Sorprén el desenvolupa-ment d’un grup empresarial tangran en una comarca amb unabaixa renda per càpita i afec-tada per la despoblació.

R. Els èxits del grup es deuena una filosofia cooperativad’economia social. Recordoque vàrem fer moltes reunionsper tal de polir la filosofiacomercial del grup. Economiasocial significa que el capitalsocial no rep dividends, sinóque tots els beneficis van aparar a l’objecte social de lasocietat, és a dir, a abaratir elpinso, per exemple. L’impor-tant és que estem davant d’undesenvolupament d’economiasocial que tracta de vertebrar lacomarca, mantenint quasi set-centes explotacions ramaderesamb un nivell de rentabilitatadequat, i generar llocs detreball. La filosofia social nol’hem perduda mai; hi ha acti-vitats que sabem que no ensaportaran beneficis; però les

Enrique Bayona, director del grup d’empreses ArcoIris

«GUCO és l’empresa mare de la qual han nascut la r

«Els èxits del grup esdeuen a una filosofiacooperativa d’economiasocial que tracta devertebrar la comarca»

«Ara avancem cap alconsumidor final ambla industrialització icomercialització de lacarn»

Núm. 38. Juny de 2004TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

sistemes i aprofitar millor elsrecursos.

Un altre factor que també hainfluït és que la societat hatingut bons lideratges. Alabo ireonec la qualitat dels presi-dents perquè han tingut bonscriteris, han nascut amb lasocietat i la coneixen bé i capha pretès perpetuar-se com apresidencialista.

També cal fer un elogi a laplantilla. Hem sigut molt selec-tius a l’hora d’escollir el perso-nal adequat i personalmentestic molt satisfet amb elstreballadors que tenim: sónmolt professionals, molt treba-lladors, molt imbuïts que treba-llem per donar servei al soci.

I tot això, al final es reflec-teix en el fet que tenim unaimatge molt unida i uniforme.

P. Com els influirà la novareforma de la PAC (Políticaagrària comunitària) queentrarà en vigor el 2006?

R. La incorporació de nouspaïsos a la CEE ha posatdamunt la taula el desviamentdels ajuts cap a aquests països.Això pot repercutir en algunssectors, però no en el nostreen la mesura que el sectorporcí, cunícola i avícola sónactivitats que no estan inclosesen l’organització de mercats i,per tant, no contemplen ajuts.El nostre ramader ja està acos-tumat a estalviar quan és neces-sari perquè no hem disposat desubvencions com en altressectors.

ascut la resta d’empreses del grup»

«El futur passa tambénecessàriament per laconservació del MediAmbient i el benestaranimal»

P. Quins són els problemes iels reptes de futur?

R. Hem avançat molt enaquests 25 anys, però encarahem de seguir progressant

perquè les dinàmiques sónsempre canviants. Ara, perexemple, avancem cap alconsumidor final amb la indus-trialització i comercialització

de la carn. El futur passa tambénecessàriament per la conser-vació del medi ambient i elbenestar animal i el ramadervol caminar en aquest sentit, toti que seria necessari que esmarcara una velocitat adequa-da per fer les inversions opor-tunes per tal d’adaptar-se a lesnoves normatives.

P. El sopar de convivènciaanual que organitza GUCOs’ha convertit ja en una tradi-ció a la comarca que aglutinamés de 1.500 persones. Seràespecial aquest any d’aniver-sari?

R. Serà un acte molt emotiuen el qual celebrarem la satis-facció d’estar junts i augurar unpròsper futur per la societat.També volem dedicar un recordespecial a les persones que ensvan acompanyar en aquestcamí i que ja no hi són.

Pepa Nogués

DADES DE L’EMPRESA

Any de fundació: 1978Treballadors directes: 199Facturació global: 78 milions d’eurosSocis: 662 explotacions familiars

CRONOLOGIA DEL GRUPO ARCOIRIS: SOCIETATS BASE

1978 GUCO (Ganaderia Unida Comarcal)1986 SOINCAR (Societat per a la Industrialització de la

Carn de porc)1988 CIAR (Centre d’Inseminació Artificial Porcí)1989 INCO (Industrialització del Conill)1990 AVIBA (Avicultors del Baix Aragó)

Vista general de la fàbrica de GUCO a Vall-de -roures

La Cooperativa de ramaders de la comarca del Matarranya celebra el seu 25è aniversari

Núm. 38. Juny de 2004 TEMPS DE FRANJA1212 LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

La monarquiaestà de moda

Des del passat 22 de maig,la monarquia torna a estar demoda. Al Matarranya, aques-ta moda es va avançar dos anysja que el 22 de maig del 2002els Reis la van visitar.

Alguns alcaldes, com el deCalaceit, aprofitant l’avinen-tesa, van voler demanar-losalgunes concessions com siencara fóssim en els millorstemps de l’absolutisme.

Uns dies després, aquestalcalde, com sol fer en moltsd’aspectes relacionats amb elpatrimoni cultural, senseassessorar-se de ningú, vaposar una gran placa, ambmolt poc estil, a la façana del’ajuntament commemorantl’efemèride i uns mesos méstard va fer arribar uns pres-sents amb productes de la terraa la Zarzuela. També va dema-nar a la reina l’ús del seu nomen un centre de dia d’acollidad’avis que pensa posar enmarxa a la població.

L’actual alcalde de Calaceitdesconeix per complet lahistòria del seu poble i el paperque n’han jugat els reis. Sillegís, o s’assessorés una mica,sabria que el rei Alfons XIII,per un R.D. de 30/12/1915,va concedir a la vila el títold’Il·lustre pel creixement idesenvolupament de l’agri-cultura, la indústria i el comerçi la seua constant adhesió a lamonarquia (tot i que la foto-grafia del monarca va saltarper la finestra de l’ajuntamentel 14 d’abril de 1931). Tambéel concedia, entre d’altresmèrits, pel funcionament delmodèlic Sindicat Agrícola,que, en els primers anys delfranquisme, alguns veïns vanvoler ressuscitar i van estar apunt d’anar a la presó. Elsenyor alcalde de Calaceithauria de saber què significaaquest títol i per què serveix.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O Noves crítiques pel traçat de la futura autovia Lleida-Vielha

Aleix Castellnou

Les retencions, els embussosde trànsit repartits per arreu dela xarxa viària, són una de lesimatges més paradigmàtiquesque ens ha llegat el progrés. Sihom dominés alguna o altratècnica pictòrica ho estampa-ria en un llenç, o en tota unasèrie de quadres fins arribar apoder muntar-ne una exposi-ció. Em deixaria estar de pintarcollonades incomprensibles ipintaria embussos de trànsit:cues quilomètriques tocadesper la llum d’un sol radiant,regades per una pluja abun-dant, cobertes per dos dits deneu, castigades per pedrega-des catastròfiques i tota menade moments meteorològicsimportants. I entretant, peramenitzar l’espera, el que viat-ja al vehicle del cantó es ficael dit al nas buscant petroli, lanoia del davant aprofita l’avi-nentesa per maquillar-se, l’al-tre fuma com un carreter... Mésque estressats, vivim compri-mits, en un estira i arronsafrenètic, com si fóssim lesnotes d’un acordió. Dia si i diatambé hem de fer cua perdesplaçar-nos d’un lloc a l’al-tre. No hi ha més remei. I així

anem tirant, de retenció enretenció, i, a sobre, en la majo-ria dels casos, pagant peatge.Ara, els ministeris i les conse-lleries no paren de pressupos-tar, projectar i construir carre-teres; les màquines no paren defer i desfer, i les retencions vanen augment.

La futura autovia Lleida-Vielha, l’A-14, que ha de subs-tituir l’actual N-230, oferiràen un futur aquest grotescpanorama. Les lleis de l’evo-lució són implacables; latendència a l’aglomeració esmanifesta amb la regularitatperfecta. A banda d’això, quanencara s’ha de construir, l’A-14 ja ha fet prou mèrits perentrar a formar part de la histò-ria. De veus contràries se n’hanpogut escoltar en totes direc-cions. I ara, quan Fomentacaba de fer públiques possi-bles alternatives al traçat origi-nari –segons informava elnúmero 36 de TdF– s’hi hansumat també els ecologistes apropòsit de l’impacte ambien-tal que aquesta infraestructu-ra, segons el seu parer, ocasio-naria. Així, el col·lectiu lleidatàIpcena ha manifestat que l’au-

tovia no és necessària perquèa hores d’ara suporta poc tràn-sit. Aquest argument és difícilde sostenir, perquè les esta-dístiques sempre són engan-yoses, partidistes en una altaproporció. Qualsevol delsnombrosos transportistes iviatgers que hi passen cadadia més d’una vegada el troba-ria ridícul. El que és segur ésque si l’A-14 finalment esconstrueix el trànsit augmen-tarà i les retencions seran el panostre de cada dia, com a totarreu. De moment, però, Ipce-na només veuen legítim ques’habiliti el tram d’autovia queva de Lleida a Alfarràs, queés el que suporta el pas de mésvehicles. En aquesta mateixalínia es troben els argumentsen contra de l’autovia quesostenen els alcaldes delsmunicipis aragonesos i cata-lans afectats pel traçat de l’A-14, que aquest més de maigs’han reunit per enèsima vega-da. En aquesta ocasió ho hanfet al Pont de Suert, a la seu delConsell Comarcal de l’AltaRibagorça catalana, per expli-car que, tot i no oposar-serotundament a l’A-14, discre-pen del nou traçat, a la vega-da que no veuen gens clar onaniran a parar les tones de runaque generarien les obres del’autovia. Davant d’aquestpanorama es fa difícil decidirentre posicionar-se a favor del’autovia i la consegüent arri-bada de les retencions o bé,per contra, mostrar-se parti-dari de continuar transitant perla precària carretera que uneixla Franja amb les terres deLleida i els esplendorosospaisatges de la Val d’Aran:totes dues opcions ens convi-den a continuar desplaçant-nos pel país com fins ara, a lavelocitat en què antigamentviatjaven els carros.

Carrer de Vielha

RIC

AR

D S

OLA

NA

Núm. 38. Juny de 2004TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Diu la Gran Enciclopèdia Catalana que una «pragmàticasanció” és una «ordinació o decret del sobirà sobre matèria dedret públic, amb força obligatòria semblant a la de la llei, peròque té origen en l’exclusiva voluntat del monarca sense compar-tir el seu poder amb les corts». Pel que sembla, es va originar ala Corona d’Aragó: «en dret català, des del s XIII, disposició decaràcter general atorgada pel rei o el seu lloctinent sense inter-venció de la cort general del Principat de Catalunya». Ras i curt:la pragmàtica sanció no és res més que una aplicació, per partde sa catòlica majestat, del famós article vint-i-sis, segons el qualen cas de greu compromís, l’Estat té atribucions per passar-sepels collons totes les lleis del país.

Aquestes coses ja les fan, ja, les monarquies. Per exemple, CarlesIII, el venerat dèspota il·lustrat (amb el qual el seu recontranétl’actual rei d’Espanya té una semblança física apreciable) va dictarla pragmàtica del 23 de març de 1776, on diu, entre altres cosesque «...en su virtud la muger, ó el marido que cause la notabledesigaldad, quedarà privado de los Títulos, honores y preroga-tivas que le conceden las leyes de estos Reynos, ni sucedarànlos descendientes de este matrimonio en las tales dignidades,honores, vinculos ó bienes dimanados de la Corona, los quedeberàn recaer en las personas à quienes en su defecto corres-ponda la sucesión». Però el que realment té gràcia (a mi, com a

L’home feliç no portava corona

Ramon Sistac

mínim, bé prou que me’n fa) és que, segons l’historiador CarlesGarrido (El Temps 1040, pàgs. 30-31) i d’altres prestigiososhistoriadors i juristes, ningú no s’ha pres la molèstia de derogar-la. És més, la constitució espanyola (que pel que pareix és sagra-da) estableix l’ordre successori regular a la corona (article 57.1):«La sucesión en el trono seguirà el orden regular de primoge-nitura y representación, siendo preferida siempre la línea ante-rior a las posteriores; en la misma línea, el grado màs próximoal màs remoto; en el mismo grado, el varón a la mujer, y en elmismo sexo, la persona de màs edad a la de menos». Magnífic.El matrimoni de l’any, o del segle, o del mil·lenni, és dels anome-nats morganàtics, és a dir, «matrimoni contret per un príncep ambuna dona de rang inferior, els fills del qual no hereten el rangdel pare». Perfecte: divorciada (ohh!) i plebea (puaff!). Totplegat, molt popular i democràtic i amb tot el bombo i plateretque hi ha calgut. Però la pragmàtica del bromista del recontra-padrí continua vigent. I les infantes... què no són dones? Doncsno hi haurien de tindre res a pelar, que la (nostra) constitució éssexista!

I és que, com diu l’heraldista i genealogista Armand de Fluvià,la monarquia no es pot modernitzar, perquè la modernització dela monarquia és la república. I jo els desitjo, a la simpàtica pare-lla, la més gran de les felicitats, a la que tenim dret tots aquellsque ens hem aparellat per amor i no per interès. I, perquè siguenmolt feliços i puguen menjar molts anissos (fabricats, és clar, perFerran Adrià), el millor que poden fer és renunciar al tron, i quees proclame la república. Això sí: haurien de tornar els milionsd’euros que ha costat el casament a l’erari públic. Tal vegadapodrien pagar a tots els ciutadans un tiberi cuinat per Juan MariArzak. A tots els ciutadans, però també a les ciutadanes, que acíno som de sang reial.

«La Vanda» i «Sinkontrol» guanyen el IX concurs de pop-rock del Torricó

Corresponsal

Més de tres-centes personesvan assitir el passat 5 de junyal pavelló poliesportiu delTorricó per veure de prop l’ac-tuació dels cinc grups finalis-tes de la novena edició delconcurs de pop-rock "JoanPrat". Hi van participar "It’son" y "Sardina de Campo" deLleida, "Psicodoras" de Sara-gossa "La Vanda" de Vallfo-gona de Balaguer, y "Sinkon-trol" de Ballobar".

El grup "La Vanda" vaguanyar el premi del jurattècnic y el grup "Sinkontrol"el del jurat popular.També vantenir una menció especial el

grup "Psicodoras" de Saragos-sa. Aquestos grups faran deteloners amb el grup Gertrudisel dissabte 21 d’agost ambmotiu de les festes majors de lalocalitat.

El concurs es va inciar l'any1992 en record i homenatge deljove de la població Joan Prat,que sempre havia estat moltvinculat amb la música i ambels grups que començen.

La inicativa s’emmarca dinsde la programació cultural deprimavera que s’estan desen-volupant a la localitat ambmotiu de les jornades culturalsde primavera.

Núm. 38. Juny de 2004 TEMPS DE FRANJA1414 LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

Des d’una visió positiva de larealitat plurilingüística, comquelcom enriquidor i propi, certscol·lectius treballen des de fatemps per la valorització lingüís-tica i cultural dels territoris dela Franja, l’acció de centres d’es-tudis, associacions culturals omitjans de comunicació localsha propiciat en gran manera queen l ’actual i ta t e l governaragonès estigui treballant enl’esborrany de la Llei de llen-gües d’Aragó. El CERIb, tot iser de creació recent (desem-bre de 2001), n’és un exemple.Centre filial del Instituto deEstudios Altoaragoneses, la sevadenominació trilingüe (Centrode Estudios Ribagorzanos -Centre d’Estudis Ribagorçans -Zentro d’Estudios Ribagorzans)representa ja tota una declara-ció de principis: relacionar aque-lles persones i organismes ques’ocupen de la cultura i la socie-tat de la comarca de la Riba-gorça. Tenint en compte que laRibagorça és un territori dividitentre dues administracionsautonòmiques, que hi sónpresents tres llengües –aragonès,català i castellà– i que des desempre ha estat zona fronteraentre França i la Península Ibèri-ca, el CERIb pretén potenciar-ne la investigació des d’un puntde v i s ta ag lu t inador, deconfluència. L’aportació ésinnovadora: treballar per lasuperació d’antigues picabara-lles entre les zones ribagorçanesde parla catalana, aragonesa icastellana, odis que sovint hanestat nodrits per postures exter-nes al territori, les quals s’inse-reixen en el tradicional conflic-t e Barce lona-Madr id ocatalanisme-castellanisme. Unade les fites assolides pel CERIbva ser l’organizació, amb l’Ins-tituto Aragonés de Antropologíade les jornades La identitat a laRibagorça i les seves zones d’in-

fluència, els dies 9 / 10 de maigde 2003, a Benavarri. Lesponències estaven articuladesal voltant de quatre línies per talde debatre el tema de la identi-tat: la literatura popular, el patri-moni cultural, la llengua i laconstrucció de la imatge iden-titària. La voluntat dels orga-nitzadors és, de fet, programaranualment un cicle de conferèn-cies i dedicar-lo cada any a unaspecte sobre la Ribagorça.Paral·lelament, el CERIb hacreat la revista Ripacurtia –nomllatí de la zona– que anualmentrecollirà les ponències presen-tades en cada edició de les jorna-des, a més d’altres articles rela-cionats amb el territori.

En el primer número, apare-gut el novembre de 2003, eldossier està dedicat a la iden-titat a la Ribagorça i el confor-men set articles (els quatreprimers dels ponents de lesjornades i tres de nova aporta-ció). En el primer, l’antropò-loga Josefina Roma reclama larecuperació del patrimoni artís-tic de la zona, patrimoni quepodria esdevenir un motor claude desenvolupament econòmicmitjançant el turisme. Després,el sociòleg Cecilio Laprestas’ocupa de la situació de lesllengües aragonesa i catalana al’Aragó i tracta el sentimentidentitari dels aragonesos cata-lanoparlants. Tot seguit, eltambé sociòleg Josep LluísEspluga tracta la visió quemútuament es tenen els arago-nesos i catalans de les zoneslimítrofes entre ambduescomunitats. El quart article,del filòleg Hèctor Moret, és unestudi sobre la relació entreliteratura popular i identitat, idestaca com a tret particularde les formes ribagorçanes lesreferències al caràcter fronte-rer de la zona. A més, elstreballs de l’autor junt amb

Neix la revista RipacurtiaLa identitat a la Ribagorça i les zones d’influència

Núria de Lucas Val. Universitat Autònoma de Barcelona

altres de recopilació d’una lite-ratura de transmissió oral envies de desaparició, s’inserei-xen en els nombrosos esforçosper recuperar el patrimonicultural i lingüístic, patrimonique conforma en gran manerala identitat col·lectiva de laRibagorça. En aquesta línia,Isabel Garcia i Carmen Castànreivindiquen la importància dela tradició oral com a confor-madora de la identitat riba-gorçana. D’altra banda, CarlosBarrull s’ocupa de la situacióactual de la llengua catalanaals territoris de la Franja riba-gorçana alhora que denunciacom el menyspreu exterior a lallengua autòctona ha creat unconflicte identitari en unapoblació que és aragonesa peròque parla català. Finalment,l’historiador Oscar Jané estu-dia com en l’epoca moderna laidentitat ribagorçana es vaconformar en gran part percontraposició amb una altraidentitat, la francesa, presen-tada en termes negatius pelgovern de la monarquia hispà-nica, i com després aquestmateix govern va actuar perdinamitar un concepte d’iden-titat local que es veia com peri-llós dins d’una monarquia ambtendències contralitzadores.

A més dels articles deldossier, en la seva miscel.làniaRipacurtia presenta tres escritsmés. D’una banda, GlòriaFrancino fa una breu relaciósobre fonts d’informació de laRibagorça, oferint una eina útilper a futures investigacionssobre la comarca. D’altrabanda, el filòleg Ramon Sistacs’ocupa de les variants de lallengua catalana i fa una anàli-si del ribagorça, subgrup delcatalà occidental. Alhora,denuncia la recessió tant delcatalà com dels parlars híbridsde la comarca a causa de la

constant expansió del castellài també per la despoblació delterritori. Finalment, el darrertext és un manifest del CERIbsobre la defensa de la llenguacatalana a la Ribagorça, que fauna crida a les administracionspúbliques i a la societat arago-nesa per treballar conjuntamenten el reconeixement de les llen-gües pròpies d’Aragó.

El primer número de Ripa-curtia destaca per l’alt nivelldels articles, I també per unaedició acurada. La llengua delstextos es majoritàriament lacatalana –només tres són escritsen castellà–, tot i que des delCERIb es potencia la publica-ció en qualsevol de les llengüespròpies de la Ribagorça. És peraixò que s’hi troben a faltar arti-cles en llengua aragonesa, teninta més en compte que la majorpart de les entitats que col·labo-ren en aquest primer númerosón aragoneses.

Els objectius de futur delCERIb passen per consolidar lesestructures, ampliar el nombre desocis i continuar fomentant l’es-tudi sobre la Ribagorça. Lesproperes jornades amb el títolDespoblació a la Ribagorça.Memòria, oblit i realitat, ja estanprogramades pels dies 2 i 3 dejuliol de 2004, a Areny deNoguera. De bon segur que lesponències estaràn a l’alçada deles primeres i que el segon núme-ro de Ripacurtia serà una reali-tat a finals de 2004.

Núm. 38. Juny de 2004TEMPS DE FRANJA 15LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

Malgrat les inclemències deltemps que ens deixà unes lleusplujes i alguns núvols, el dia delCorpus a Tamarit va poder lluir,el diumenge 12 de juny, amb totel seu esplendor. El treballcol·lectiu des de molts mesosenrere, especialment intens eldia d’abans, es va veure plas-mat als carrers. Un esforç quedonà lloc a un espectacular jocde dibuixos i de color arreu lavila.

Però, per a arribar a aquestmagnífic dia, ha sigut necessà-ria una tasca prèvia que hanportat a terme desintesadamentunes 200 persones.

Uns mesos abans es començaa crivellar els encenalls i a trac-tar-los amb diferents tintsindustrials per a aconseguirdiverses tonalitats. La quanti-tat de serrill utilitzat arriba alscinc cents kilos.

A partir de les 8 de la tardadel dia d’abans del Corpus, elsdos cents voluntaris es dedi-

can a dibuixar mitjançant unesplantilles els distints motiustemàtics i després es procedeixa farcir els buits amb els serrillscolorejats.

Són pràcticament vint horesde treball per a aconseguir que,a primeres hores del matí deldiumenge tinguen l’aspecte i elcolor desitjats.

Per a optimitzar els esforçosla població es divideix en tresgrups de treball: els veïns delcarrer Bisbe Miranda, els delcarrer Major i el col·lectiu Pro-Tamarit.

A part, existeix una catifafeta exclusivament per xiquets,amb la intenció d’apropar a lesnoves generacions a una tradi-ció que ja porta 30 anys conse-cutius.

Actualment, s’aconsegueixcobrir de catifes de colorquatre carrers i tres placesque abasten mig quilòmetrelinial i entre 4.000 i 5.000metres quadrats.

Esplendorós Corpus a TamaritCorresponsal

Manifest dels 99 de Benavarri Ara que a Benavarri acaba de nàixer el

Consell Municipal de la Llengua i vistesles diverses opinions que se sinten sobrela nostra llengua, volem dir el següent:

1. Benavarri ha de ser un municipi real-ment bilingüe, on la nostra llengua nosiga una llengua de segona necessitadasempre de traducció al castellà. El formatdel Butlletí Municipal “ARO” (notícies encatalà ribagorçà, i la resta en català ocaste-llà, segons la tria dels autors) és elpropi d’un mitjà públic que vol fomen-tarla nostra llengua.

2. La parla de Benavarri és una mésentre les altres parles del municipi (lesd’Aler, Antença, Calladrons...). La llen-gua en què s’agrupen totes estes parles delmuni-cipi no és el “benabarrense”, sinóel català, en la seua va-riant ribagorçana.

3. En tots els idiomes, la llengua parla-da és una cosa i la llengua escrita unaaltra. La normativa escrita, per flexible quesiga, també tine límits. El ca-talà riba-gorçà es-crit ha de conservar tots els trets

dialectals; ara bé, ni se pot trencar la unitatde la llengua ni hem de confondre elsdialectalismes en els castellanismes.

4. Cal perdre la por a fer servir el catalàribagorçà. Per a presentar un acte, per aparlar davant un públic nombrós, per aescriure qualsevol cosa... la nostra llenguaés tan apta com el castellà.

5. També se pot ser aragonès parlant iescriuint en català. Tant el català com elcas-tellà o l’aragonès són llengües pròpiesd’Aragó.

Subscriuen este manifest les següents99 persones del municipi de Benavarri(gent que hi treballa, gent que hi ha nascut,gent que hi fa vida):

José Aguayo, Alberto Almuzara, CarlosAlmuzara, Daniel Almuzara, Gema Aloy,Enrique Arrazola, Araceli Bafalluy, JoséAntonio Benabarre, Asunción Bergua, JoséAntonio Bergua, Mari Carmen Bergua, Alfre-do Boix, Jordi Boix, Manuel Boix, RamonBoix, Antonio Borràs, César Cajigós, Anto-nio Campo, David Carrera, Miguel Cerezo,Cristina Clavería, Javier Clavería, Antonio

Colomina, Mercedes Colomina, DomingoCosialls, Francisco Delgado, José Luis Espa-ñol, Julio Extremeiro, Josefa Flores, Alber-to Gargallo, Francisco Gargallo, RamónGargallo, Maite Gavilàn, Alfredo Giral,Joaquín Gracia, Mª Pilar Gracia, Mª TeresaGracia, Nuri Gracia, Mònica Guerrero, MªEsther Larrégola, Raúl Llagüerri, Jordi Llei-da, Carmen Lloret, Juan Carlos Lloret, Este-ban Lumbiarres, Mercedes Lumbiarres, EnricMarqués, Medardo Marqués, Silvia Marro,Germàn Martínez, Mª Teresa May, EmiliaMonclús, Cristina del Moral, Ismael Palomar,Antonio Canadell “Parri”, Raúl Pascual,Josep Mª Perelló, Carmen Pociello, José MªPrior, Carla Pueyo, José Pueyo, José Anto-nio Pueyo, Josep Lluís Puig, Mari CarmenQuintillà, Manel Riu, Carlos Romeo, AnaRomeu, Ana de Roque, Juan Carlos deRoque, Elena Rosell, Abel Roy, Gema Roy,Mir Roy, Ramón Pedro Roy, José Mª Sala-mero, Rocío Sànchez, Sandra Serrat, Mari-sa Sin, José Luis Solano, Juan Soliva, JordiSopena, Pascual Soro, Jordi Tadín, IreneTorres, Pilar Tortajada, Toni Visa, DavidVisa, Héctor Zanuy

Núm. 38. Juny de 2004 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

la llengua culta de l’època,sinó en al seua llengua pròpia.

Com diu el programa de las“Noches de Juglares”, el dia 3de juny va ser un “lloc detrobada per a aquells quevulguin seure a prendre la fres-ca (i el cerç), escoltar, somriu-re i meditar”, però aquestavegada en català, i amb veu imúsica autòctona, en unaparaula… de casa.

Gràcia guanya el VII Concurs de Cobles Aragoneses en Llengua CatalanaMàrio Sasot

El Duo Recapte a les «Noches de Juglares» de SaragossaMartín Bielsa

José Miguel Gràcia, poeta ieconomista nascut a la Codo-nyera i resident a Barcelona,va ser el guanyador del premia la millor col·lecció de coblesen llengua catalana, dotat amb300 euros, que patrocinal’Ajuntament de Saragossa ique aquest any ha arribat a lasetena edició. La col·lecciópremiada era la titulada «A lesolives i a l’oli».

El premi a la millor coblaind iv idua l d ’ en t r e l e scol·leccions presentades, dotatamb 150 euros, va ser per a

Ana Maria Domínguez, mestrai regidora del Torricó. La coblaguanyadora estava integradaen la col·lecció titulada «Guerrai Pau». El premi a la segonamillor cobla, dotat amb 100euros, va recaure en una de lacol·lecció titulada «Cant a lameva estimada», obra de JuanJosé Gargallo Danza, nascut alTorricó i resident a Almace-lles.

Dins l’apartat de cobles enllengua aragonesa, el guanya-dor a la millor col·lecció va serel mestre i actiu membre del

Rolde d’Estudis Aragonesos,Chusé Antón Santamaría. Elprimer premi per a cobles indi-viduals va quedar desert i elsegon el va obtindre JoséSanmartín Sopena amb unacobla escrita en benasquès.

Els premiats dins l’apartatde cobles en castellà van serMaría Àngeles García per laco l · l e cc ió «Desamor ydesdén», i Laura Pérez Jardieli Miguel Àngel Yusta Pérez,per cobles indiduals de lescol·leccions «Coplas del No»y «Boira» respectivament.

Enguany, a les “Noches deJuglares” hi ha hagut un espaiper a la Franja, la qual cosa noés ni fàcil, ni habitual, i podemdonar les gràcies a l’enginy, lasensibilitat i l’atreviment del’organitzador de les jornades,Luis Felipe Alegre. Aquestesjornades ja fa uns quants anysque es fan, amb el patrocini del’Ajuntament de Saragossa, itenen un caràcter internacio-nal i alternatiu. Aquesta edicióes dedicà principalment a laposeia, en commemoració delcentenari del naixement dePablo Neruda.

El 20 de maig s’obrí ambl’atuació de l’actor argentíMartín Ortiz que interpretàpoesia conversacional de CésarFernàndez Moreno, poeta argen-tí. Foren en realitat uns notabi-líssims monòlegs carregatsd’humor. Les poètiques mario-netes de Helena Millàn i PepeOtal completaren l’actuació.

L’excel·lent Carme Orte,cantant a Violeta Parra, preparavala gran nit xilena. Un centenar depersones es quedaren bocaba-dats amb la impressionant inter-pretació que l’actor FranklinCaicedo feia de poemes de PabloNeruda. Aquest veterà actor, antic

amic de Neruda i autèntic rapso-de, donà brillantor a la nit càlida iestrel·lada. Era el 27 de maig.

Dia 3 de juny. Darrera jorna-da. Bufa el cerç amb ganes. Elduo recapte compartirà escena-ri amb el grup teatral Ojo deAgua, d’Ecuador, quan actuavaper primera vegada a Europa iiniciava una gira pel vell conti-nent. Dos joves actors de la novaescola ecuatoriana, amb bonamúsica i un notable sentit plàs-tic, dramatitzaven textos d’autorsespanyols i equatorians. El“Caminant”, de Teresa Jassà,amb la veu de l’Anton Bengo-chea, obria una nit de contrastson el cerç destarotat s’haviad’aplacar amb el caliu de lapoesia. Uns estrangers que calci-gaven per primer cop terra hispà-nica, semblaven ser més de casaque els de casa, que s’expressa-ven en estranger –fins i tot ho ésper als franjolins– i amb textosde poetes totalment descone-guts (i això que el presentadorhavia insistit que l’AntonBengochea era veí del barri).

Però, les notes del Cant delsocells a les mans d’en MarioSasot, predisposaven positiva-ment a un públic inicialmentescèptic. Poc a poc els concu-

rrents –unes setanta personesgairebé totes castellanopar-lants– anaren recolzant elsartistes, i les veus poètiquesde Sanmartín, Abad, LópezLacasa, Moret, Lombarte iJassà, fluiren amb facilitatprovocant prolongats aplaudi-ments al final –malgrat que unprecís i musical Sasot va haverde lluitar més amb el cerç i elspapers voladors, i amb lesagulles, cartipasso i faristolsdesequilibrats, que amb lesnotes d’una bandúrria prou iben domesticada.

En definitiva, el Duo Recap-te va acabar jugant a casa i enabsolut desentonà en unaprogramació amb artistesprofessionals, alguns de granqualitat i renom internacionalcom el xilè Caicedo. Actua-ren com autèntics ambaixa-dors de la Franja i –desprésd’haver actuat set o vuit vega-des a Saragossa– per fi es vanpoder sentir els veritables“Joglars de Frontera”, com diuel llibre del polfacètic Sasot.Ens recordaren aquells anticsjoglars medievals que cantavenles cançons dels primers troba-dors que ja no volien comuni-car els seus sentiments en llatí,

Núm. 38. Juny de 2004TEMPS DE FRANJA 17GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Desgreuge vilatà

Esteve Betrià

Em sorprengué l’anterior número de Temps de Franja per laquantitat i qualitat d’espai (la portada i les seccions Tema delmes i Galeria de personatges) destinat a recordar la figura deMiquel Ibarz i Roca. Em sorprengué agradablement que algúevoqués la personalitat i l’obra d’aquest important pintor mequi-nensà; creïa que la llosa de l’oblit havia cobert el record deMiquel Ibarz entre els actuals habitants del Poble. I potser elcobreix, no dic que no ja que no ha estat la mà d’un mequinensà,sinó la del director d’aquesta revista –periodista saidinés icol·laborador del diari La Vanguardia que, rara avis, no s’ano-mena Ibarz ni de primer ni de segon cognom–, la que s’ha ocupatde la redacció de les pàgines del número de maig de Temps deFranja dedicades a la memòria de Miquel Ibarz

Ara, mentre observo la fotografia del rostre de l’artista en laportada i, alhora, comparo les dues petites fotografies queil·lustren les dues seccions en què es divideix la pàgina 17 delnúmero 37 de Temps de Franja m’acato (com diu l’amic Carré-galo) de les semblances estètiques (ulleres, bigot, etc.) i físiques(posat, mirada i, sobretot, nas morisc) que hi ha entre els dosmequinensans que hi surten retratats. Semblances més que nota-

bles, sorprenents diria jo. És com si trenta anys separessen duesimatges d’un mateix rostre. I ja em disculpareu, però m’hasemblat trobar-me davant d’un seguit de característiques –genè-tiques, culturals i de trajectòries vitals– comunes en dos mequi-nensans de soca-rel transplantats de menuts a Barcelona; real-ment mos assemellem.

No vaig arribar a conèixer personalment en Miquel Ibarz, peròuna part de la seua obra –les pintures murals de l’antiga esglé-sia parroquial de Mequinensa–, ha estat una imatge que m’haacompanyat des de la infància. Algú m’explicà que sentí dir queaquest pintor mequinensà es mostrà molt decebut perquè aques-ta part de la seua obra s’hagués perdut amb l’enderrocament enels anys setanta de l’església del Poble. Ara llegeixo que per fortu-na fragments d’aquells murals s’han conservat en locals muni-cipals del Poble i que ben aviat, cal suposar que en les festes dela Santa d’enguany, podran tornar a ser contemplats pels mequi-nensans. Però ai las!, no a la nova església parroquial sinó a lasala d’exposicions de Ca la Vila.

Ja que no es va saber, o no es va poder, salvar la totalitat delsmurals mequinensans d’en Miquel Ibarz, potser es podria repa-rar en part aquest greuge dedicant algun dels carrers de la novavila a la memòria d’aquest pintor (el carrer I?, per la vocal inicialdel cognom Ibarz). Ara seria un bon moment per dotar de perso-nalitat als noms dels carrers del Poble, perquè sembla que final-ment des del consitori municipal s’ha decidit per batejar amb nomi cognom (com ara la recent plaça de Joaquín Torres) algunes deles vies urbanes de la nova Mequinensa. Penseu-hi, pensem-hi.

José Manuel Aragonés, artista escultor de la pedra«La pedra sempre m’ha atret, possiblement perquè la base de l’arquitectura de la Freixneda és la pedra»

D. Sarrau

En José Manuel va nàixer iresideix a la Freixneda –és unfregit– fa unes desenes d’anys.Va ser president de l’Associa-ció Cultural del Matarranya. Toti que la pagesia és el seu ofici,l’escultura és la seua granpassió. Tres anys de picapedrera l’Escola Taller d’Alcanyís,una temporada als tallers decanteria de Vall-de-roures i migany a l’Escola Massana deBarcelona n’han fet un mestre.Se’l pot veure esculpir a casaseua, al seu taller, a l’aire lliu-re –per allò de la pols–. La revis-ta La Comarca, el Canal BajoAragón de TV i l’ASCUMA, através d’entrevistes i exposi-cions l’han donat a conèixer perla seua comarca, tot i que el fetde treballar amb empreses de

restauració patrimonial l’handut per d’altres zones –Illueca,Egea, Sàstago...– a refer esglé-sies i castells. Dibuixa i mode-la el fang, també l’escaiola, avoltes –poc– l’alabastre, peròel seu fort és la pedra, espe-cialment la pedra negra de Cala-torao o la pedra de la Sènia id’Ulldecona. Confessa la seuapredilecció per l’estil neorea-lista del segle XIX, el Moder-nisme i Noucentisme. AdmiraClarà i Rodin. La Mare de Déugòtica de Queretes té la seuaempremta, així com les doscreus de terme de la Freixnedai és obra seua el retrat de mossènLeón, de la Vall del Tormo.

El seu taller i la seua obraestan a disposició de qui hodesitgi. A la Freixneda.

CRÒNIQUES TAGARINES

Núm. 38. Juny de 2004 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

No fa pas gaire temps, parlàvem amb l’amic Moret que la nostrarevista no provocava prou polèmiques. Per cert, les poques quehi ha hagut són gràcies a l’altre amic Esteve Betrià, que com moltagent ja sap és un personatge molt pròxim al poeta mequinensà.No, no es tracta de fer polèmica perquè sí; avui, tanmateix, desde Tde F us parlaré de TdeF, amb un to, diguem-ne, una micaprovocador. No voldria, però, aixecar cap llebre ni la camisa aningú.

Arran dels tres capítols d’Alguns aspectes sobre la situaciódel riu Cinca a Fraga, el professor JL Escuer, ens ha alliçonatde manera didàctica amb raonaments, aclariments i exemplessobre la necessitat de partir de la informació i el parer dels quin’entenen i no deixar-se portar per la intemperància dels qui nomésmostren un catastrofisme basat en arguments tan ben elaboratscom aquell de «abans les persones que no pas les bèsties i elsarbres». Fins ara ningú no ha discutit a TdeF els raonaments d’Es-cuer i, en canvi, han proliferat actes i gran cartells per Fraga endefensa del río, d’un riu que és vol net, sense matisos. En fi, mentreuns se l’han jugada mesos i mesos amb una campanya exem-plar amb un convincent i emocionant Lo riu és vida, no al tras-vassament, altres han eixit a defensar una neteja que pot ser dubto-sa, amb una estètica –la de les pancartes ciutadanes- deplorablesense cap mena de dubte. I, mira, ètica i estètica han d’anar delbracet.

Una altra a remarcar ha estat l’entrevista al President Marcel·líIglesias. I no he sabut llegir ni una ratlla d’aplaudiment ni de

retret, tot i la importància periodística de l’esdeveniment. I aixòque, al meu entendre, l’entrevista deixava veure un president massaprudent, o poruc o..., és el que hi ha; per exemple, en referir-sea les associacions diu que «han treballat bé (...) des del punt devista de defensa de les minories lingüístiques i culturals. Que sónrespectables” Vaja! O que, en parlar «de la custòdia dels bénseclesials que es conserven al bisbat de Lleida», diu sense despen-tinar-se que «sembla bastant lògica la sentència que va fer la SantaSeu».

En l’apartat de la llengua –posem-ho així i ja ens entenem- s’hanllegit coses curioses que et deixen preocupat i que ningú noqüestiona. Per exemple: Antoni Llerda creu que en l’activitat cultu-ral l’ús del català camina cap a la plena normalització, encaraque en el conjunt de la societat l’equiparació de les dues llen-gües és una meta que no s’albira a l’horitzó. Això, ho escriu L.Rajadell, content per les primeres passes de la normalitzaciólingüística en la bona direcció; per cert que ens ho il·lustra ambun cartell bilingüe de Cretas/Queretes, acompanyat de tres textosmés que anuncien coses en castellà, la llengua normalitzada,consolidada i de la qual no s’albira cap reculada a les notres contra-des. I si una no cedeix, l’altra no avança. Ja ens ho podem mirarcom vulguem.

Continuant, hem d’agrair la sensibilitat que mostra i encoma-na Susanna Barquín quan ens deixa compartir l’alegria pels’mullareros de tomàquet’, després d’usar el TermCat (el Centrede Terminologia de la Generalitat de Catalunya). Sense voler, unservidor vaig pensar en el seu primer article de TdeF i en lespreguntes trascendents que hi feia o es feia i sobretot quan afir-mava que «Tots nosaltres pertanyem a més d’una comunitat ogrup (...) i si neguem algun d’ells, ens neguem en part a nosal-tres mateixos». Doncs, mira, això dels mullareros a mi em fapensar sobretot en un dels grups a què es refereix Barquín im’agradaria poder-hi pertànyer per molt de temps..., és a dir,menjant mullareros de tomata i passant dels «paraguaios».

Temps de Franja iTemps de Franja

Francesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

Un dels punts que AccióCultural del País Valenciàexigia del govern de la Comu-nitat Valenciana, la homologa-ció de les titulacions de Filo-logia Catalana i FilologiaValenciana ha rebut un ines-perat suport per part del Tribu-nal Superior de Justícia deValència, en reconèixer perprimera vegada la unitat delcatalà en una sentència en quècensura la Conselleria d’Edu-cació per no haver donat vali-desa lingüística als títols defilologia catalana en unesoposicions a docent. El TSJCV,

La justícia valenciana reconeix en unasentència la unitat de la llengua catalana

Corresponsal

que sovint s’ha mostrat reti-cent a portar la contra a laGeneralitat Valenciana entemes lingüístics, ha admès araque, encara que l’Estatut d’Au-tonomia del País Valencià parlade valencià per referir-se a lallengua autòctona, no suposauna contradicció utilitzar elterme català en l’àmbit acadè-mic. Alhora que reconeix ladita homologació de títols, instaa l’administració valenciana acorregir la discriminació quela deshomologació suposavano només en l’àmbit docentsinó a la resta de la funció

pública. El pronunciament delTSJCV inclou una detalladaargumentació d’ordres i sentèn-cies - inclosa una del TribunalSuprem - que avalen la unitatde la llengua. Les comunitatsuniversitària i docent valen-cianes es van mostrar satisfe-tes per la sentència del TSJCValhora que retreien a l’expre-sident Eduardo Zaplana laresponsabilitat pel rebuig quela titulació ha generat des del2002 en el govern valencià.L’any 2002 l’Acadèmia Valen-ciana de la Llengua va impo-sar com a normativa oficial del

valencià la utilitzada durantl’etapa socialista en l’executiuautonòmic, normativa defen-sada per les diferents universi-tats i el mateix Institut d’Estu-dis Catalans, però per contra,el govern de la Generalitat, perdonar satisfacció als anticata-lanistes blaveros, va desho-mologar la titulació entre valen-c ià i ca ta là admesa finsaleshores. Li convenia al PPaquest correctiu jurídic. Lapolítica del Partit Popular s’habasat precisament pels cons-tants atacs a la unitat de la llen-gua.

Núm. 38. Juny de 2004TEMPS DE FRANJA 1919REPORTATGE

Crònica ràpida d’un viatge i un matí

Fira del llibre i l’autor ebrencs a Móra d’EbreJosé Miguel Gràcia

Dinou de juny, són dos quartsde nou quan l’Hèctor Moret,un amic i jo mateix deixemBarcelona enrere –mig desper-ta, com totes les grans ciutats,un dissabte a aquesta hora.

Des de l’autopista i direccióa Tarragona se’ns amaga SantJoan de Déu i, fins i tot, SantPere Màrtir. Pel cel més núvolsque clarianes i a estones unplugim suau. El Mazda Xedos,d’onze anys, encara resisteixprou bé els cops dels octans imentrestant nosaltres parlem dellibres, de l’Associació, delsQuaderns de les Cadolles i de lafutura col·lecció dels Quadernsdel Cingle. Fregant Tarragonaens surt el Fòrum de les Cultu-res i, vet aquí que les coin-cidències es fan una minimesa.

El temps no és distància i enun tres i no res arribem a Falset.La collada ja no és pas el queera...! Ara no es fan ni es desfanles mil corbes i es perd –o esguanya– tota la força centrí-peta i centrífuga del cotxe, laqual hauríem de pensar que estrasllada a les aspes dels dosgrans artificis eòlics que enstrobem al cim, més Quixotsque gegants.

I ara ja som a Móra: el teatrela Llanterna renovat amb líniesnetes i obertes, parades de

llibres voltant la placeta, para-des força adients i ben planta-des, simètriques i previsora-ment cobertes amb placametàl·lica i ondulada. Institu-cions culturals, associacions ieditorials de les terres de l’Ebretenen les seues parades, plenesde llibres (parlant de l’Ebre:ara recordo que, quan eltravessàvem pel pont vell, l’hevist més tranquil i amb unsomriure tan llarg con el mateixpont. Serà per la fallida deltransvasament?) Retorno a laplaceta: la parada de l’Asso-ciació Cultural del Matarranya,de ben segur, és una de les mésabundoses de llibres; en prime-ra línia els Quaderns de lesCadolles, darrere totes les altrespublicacions. Un sobtat ruixatvol omplir d’aigua les Cadolles,però aquestes són de paper ihan perdut l’origen i el compor-tament. Mudat i ben plantat enRicard Solana hi ven els llibresi trocets de nostàlgia –la majo-ria semblen fills seus– i dosparadetes més enllà en Serretde Vall-de-roures, també venllibres i un portal.

Dins, al teatre hi ha una taularedona sobre l’associacionis-me en la indústria cultural a lescomarques de l’Ebre. Tots elsponents feliciten els organitza-

dors de la fira. Al primer no liagrada l’expressió “indústriacultural” i la canvia per “gestiócultural” i dinamització delterritori, un altre parla de verte-bració del territori per part del’associacionisme. També surtla Renaixença i la Tortosa de1960 i l’Hèctor Moret ensexplica els començaments del’associacionisme a les terresdel Matarranya amb Sorolla’t,l’any 1986, com surt ASCU-MA, les publicacions –Lo Trilli Lo Trull– i els nostres treballsper a cercar les subvencionsen terres de l’Aragó.

A dos quarts de dotze leseditores presenten llibres almateix espai del teatre: elspresenten els autors, Frances-ca Aliern, Sílvia Veà, MiquelÀ. Pradilla i l’Artur Quintana,el qual aprofita els deu núme-ros publicats dels Quaderns deles Cadolles per a què el públicse n’adoni que, des de l’Ara-gó, el català també es fa llibre.Tots els ulls sobre l’Artur i lesmans dels Quaderns.

Més tard, uns quants petaremla xerrada i signarem llibres–no gaires–, asseguts a unagran taula de l’estand delsautors. Al mateix temps té llocuna altra taula redona sobre lavisió del llibre ebrenc des dedins i des de fora de les comar-ques de l’Ebre.

Tot just a les dues, som deuels reunits dins i fora de laparada d’ASCUMA –cinc delMatarranya, dos de Reus i tresdel Mesquí– i decidim anar adinar a un restaurant que enshan recomanat. Qui més quimenys fa moure els dits, lesmans, les dents, la llengua, elbon humor, els records i elraonament.

Passades les cinc de la tardael programa continua, però joretorno a Barcelona, contentde la trobada i perquè algúm’ha informat que l’Ajunta-ment de Saragossa m’ha ator-gat un premi per unes coplesaragoneses i en català que undia els vaig fer arribar. Malgratque la convocatòria preveu lapossibilitat de la seua edició, imés encara, “podran ser inter-pretades per alguna rondalla ales festes del Pilar a Saragos-sa”, jo no ho crec i per això emcanto –us canto– una que ararecordo:

Com he nascut a la Franja,la jota m’agrade molt,sic de parla catalanai tinc per pàtria a Aragó.

La mar no és lluny i pensaque han arribat les vacances.Tant de temps passat i encarano ha après que els de Sara-gossa no canten en català...

Taula redona sobre el paper de les associacions en l’edició

Estand de l’Associació Cultural del Matarranya

Any 5 • núm. 38 • La Franja, juny i juliol de 20042,30 e

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Entrevistaa EnriqueBayonaEl director delgrup ArcoIris fabalanç en el 25aniversari del’empresa mésimportant delMatarranya

RIC

AR

D S

OLA

NA

Primera Fira del llibre EbrencEls autors i les associacions de la Franjaparticipen plenament en la fira celebradaa Móra d’Ebre

Homentage als deportatsL’Ateneu del Baix Cinca organitza unasèrie d’actes en record dels primersrepresaliats del franquisme

Car

rer

de T

amar

it pe

r C

orpu

s

25aniversari

GRUPO DE EMPRESAS A SIRIOCR

Tamarites vesteixde colors

Tamarites vesteixde colors

LA CAPITAL DE LA LLITERACELEBRA LA FESTA DEL CORPUSLA CAPITAL DE LA LLITERACELEBRA LA FESTA DEL CORPUS