Club Bibliofamília

Empar Moliner ha fet bé en titular les seves històries amb el nom de T’estimo si he begut, una frase recurrent per definir l’estat comatós de les relacions dels personatges que hi surten: una dona amb el poder de canviar la seva vida per la de les altres, una parella de gais, un grup de matrimonis en vies d’adopció... Tant se val si celebren els vint-i-cinc anys de casats com si són parelles que han començat a viure junts, perquè en un moment o altre de la relació sortiran tots aquells detalls que inicien el conflicte i van deixant un pòsit que, malgrat els esforços per disculpar-se o per oblidar, van desgastant la relació.

Les situacions, però, sempre tenen un punt de ridícul que defineix l’estil que pretén Moliner. Amb el seu histrionisme habitual, potser una mica més contingut que a la televisió o la ràdio pel simple motiu que són paraules, Moliner decideix passar comptes amb les ironies de la vida i amb tot aquell ventall d’actituds i de personatges que defineixen el nostre món actual. El llenguatge també s’hi veu afectat, amb un ús dels barbarismes i de les incorreccions que fa guanyar els diàlegs en proximitat al lector però que converteix els contes en una paròdia o un article d’opinió convertit en literatura. Això mateix fa que traci els retrats dels personatges amb un pinzell massa gruixut, sovint basant-se en tòpics massa generalitzadors i epidèrmics.

En el fons, la gràcia de T’estimo si he begut no es troba en la voluntat sarcàstica de la seva autora, sinó en la presència de tots aquests personatges tristos i una mica patètics que han de suportar tota una sèrie d’ironies que els ridiculitzen als ulls del lector: les feministes que veuen com tot d’homes recullen els premis Dona, la presidenta de l'Associació en defensa de la lactància materna que té un fill adolescent intractable, la Lolita enamorada d'un professor, el matrimoni que vol ascendir socialment... Moliner també critica pràctiques socials com la misèria de l’oficialisme cultural (“La baixa qualitat de la poesia contemporània”).

Els contes poden semblar neutres ideològicament, però hi ha un tractament irònic determinat per la veu narrativa d'uns personatges poc reflexius, que actuen amb pensaments prefixats pels grups socials (des de la unitat més petita com és el matrimoni fins a l'organització que defensa la "lactància materna", per exemple). Així, trobem contradiccions: "si no em sentís tan femenina i tan dona com em sento, diria que tinc una erecció cada cop que posa el retolador vermell" (la narradora adopta una imatge masculina com si expressar-ho amb una de femenina li fes perdre erotisme); excessos de romanticisme (entès des d'avui), amb desigs que enceguen i impedeixen interpretar l'entorn: "La cosa que més desitja al món és viure amb ella"; diàlegs patètics: "- Papi! Txinc txet! [...] - ¿ La meva bebè txé txet? ¿Té txet, la meva petxitxa?"; etc.

11a. Sessió21/12/2012

A més cal reflexionar sobre el títol, T'estimo si he begut, que ens remet a la "veritat", al fet que és més fàcil dir el que es pensa o se sent quan s'ha begut més del compte. Però en el relat "La importància de la higiene bucodental", la narradora et fa vacil·lar sobre aquesta suposada certesa perquè l'únic que pot justificar que ella l'estima i que no és una aprofitada que s'ha instal·lat a casa seva és que ella només li diu que l'estima s'hi ha begut. Però en estat d'embriaguesa dius el que sents, o dius el que l'altre desitja que li diguis?

Així s'afegeix una mica més d'ambigüitat a la validesa de certes veritats, que usen els sentiments en lloc de sentir-los. Aquests "clixés" estan lligats a la mutabilitat constant de les relacions socials, fet que -per a aquells que pensin que l'art és l'obra que perdura a través del temps- afegeix als contes una dificultat per aconseguir aquesta permanència.

Empar Moliner

Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) és una escriptora i periodista catalana, la qual escriu en llengua catalana i castellana. La seva literatura es caracteritza pel sentit de l'humor i per una visió crítica de la societat contemporània i les seves contradiccions.

Cursà estudis de periodisme i s'independitzà ben aviat per dedicar-se a actriu de teatre i cabaret. Però serà amb el periodisme, primer als serveis informatius de COM Ràdio i més tard a les pàgines d'opinió de l'edició barcelonina del diari El País, on es farà un nom.

L'any 1999 publica el recull de contes L'ensenyador de pisos que odiava els mims, relats satírics que van obtenir el reconeixement de crítica i públic, i l'any següent guanya el premi Josep Pla amb la novel·la Feli, esthéticienne, traduïda a l'alemany. L'any 2004 publica el llibre de contes T'estimo si he begut, considerat el millor llibre de l'any segons La Vanguardia i El Periódico, i traduïda a l'anglès per Peter Bush amb el títol I Love You When I'm Drunk. El 2005 l'aplec de cròniques periodístiques Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, amb els que Moliner va obtenir un èxit indiscutible. Desitja guardar els canvis? (Quaderns Crema) és un recull dels articles que publica cada dissabte a l'edició catalana d'El País, a mig camí entre la crònica i la narració.

Ha aparegut regularment a programes de ràdio i de televisió. El seu nom sol estar vinculat a polèmiques, tant per la seva condició d'escriptora mediàtica que no s'avergonyeix de sortir a programes de teleescombraries com Crónicas Marcianas, com pel seu costum de criticar i fer burla d'associacions de feministes.

El 2008, juntament amb Àlex Torío i el Juan Carlos Ortega presenta el programa Herois quotidians a TV3, una nova proposta que, agafant elements de l'humor i del fals documental, fa una mirada irònica i àcida sobre allò que es considera políticament correcte.

Ha escrit articles d'opinió a diaris com ara Avui, Ara o El País. És col·laboradora dels programes de ràdio Minoria Absoluta a RAC 1 i El matí de Catalunya Ràdio, i també contertuliana d'Els matins de TV3.

Obra:

Narrativa

L'Ensenyador de pisos que odiava els mims Feli, esthéticienne T'estimo si he begut No hi ha terceres persones La col·laboradora

Reculls d'articles

Busco senyor per amistat i el que sorgeixi. ¿Desitja guardar els canvis?

Biblioteca Can MulàDesembre’12