Til moli d'en xema

JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA

PROJECTE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (TIL)esborrany

1.PREÀMBUL

La comissió de Coordinació Pedagògica del CEIP Molí d'en Xema (en representació el claustre), i en relació al Decret 15/2013 que, per imperatiu legal, ens obliga a transformar el projecte lingüístic del nostre centre en un programa de tractament integrat de llengües, consideram:

• Que aquest projecte no ve donat per raons científiques sinó per raons polítiques. No hi ha cap estudi que demostri la necessitat de la seva aplicació. A més va en contra dels principis pedagògics amb més acceptació per part de la comunitat educativa i de la comunitat científica internacional.

• Que el Decret TIL entra en contradicció amb la legislació vigent com l’Estatut d’Autonomia, la Llei orgànica d’Educació (LOE) i la Llei de Normalització Lingüística. Opinam que aquest decret no permetrà que els alumnes assoleixin l'objectiu indicat a la Llei de Normalització Lingüística, en el sentit que en acabar l'etapa d'escolarització obligatòria, tots els alumnes han de tenir un domini similar de les dues llengües oficials.

• Col·lisiona amb els principis i fonaments dels Projectes educatius dels Centres (PECs). Vol eliminar uns projectes lingüístics que funcionen i que tenen el suport de quasi el 90% dels pares i mares de les illes Balears i no dóna solució als problemes reals que té el sistema com és el fracàs escolar, i l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials o l’atenció a la diversitat.

• Que ha estat elaborat sense cap tipus de consens amb els diferents estaments de la comunitat educativa i desoint les veus en contra de la comunitat pedagògica, de les institucions acadèmiques d’obligada consulta (Universitat de les Illes Balears) i dels organismes com la FAPA i el Consell Escolar de les Illes Balears, que a l’informe aprovat dia 31 de gener de 2011, a l’apartat de recomanacions per a la millora del sistema educatiu reclamava un augment de la presència i de l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit educatiu.

• Que no hi ha cap informe que demostri que “el fracàs escolar en Balears es deu a la immersió lingüística”. Com a educadors ens preocupen aquest tipus de declaracions realitzades per dirigents polítics ja que estan basades en opinions i no en dades. Ens preocupa aquesta ignorància i desconeixement del món educatiu per part dels nostres representants . El model actual, avalat pels resultats obtinguts a les proves de diagnosi de l'IAQSE, elaborades per la pròpia Conselleria d'Educació Cultura i Universitats i pels resultats de l'informe PISA 2009, demostren que el grau d'assoliment de la competència en comunicació lingüística en llengua castellana són iguals o superiors al grau d'assoliment del català, i cap d'ells no és inferior a les competències bàsiques assolides a altres àrees. En contra de l'apreciació del tot errònia que l'ensenyament en català ha perjudicat el desenvolupament de les habilitats lingüístiques en castellà.

• Que no hi existeix cap informe sociolingüístic que demostri que el català està plenament normalitzat tal com afirma el Consell Consultiu al dictamen del decret. L'escola és l’única institució en què està mínimament normalitzat i l'únic entorn capaç de compensar la desigual presència de les dues llengües en la societat. L’han llevat de l’administració pública, ja no és un requisit, a l’empresa privada és residual, als mitjans de comunicació, gairebé inexistent. Com sap qualsevol lingüista l'escola no és l'únic indret en que les persones aprenen una


llengua, pot ser ni el més important. Per aquest motiu, els alumnes no catalanoparlants, que viuen en entorns molt castellanitzats, només poden aprendre el català en l'entorn formal de l'escola.

• Com qualsevol educador sap, la responsabilitat d’ensenyar una llengua estrangera no pot recaure de forma exclusiva sobre el sistema educatiu, i correspon a altres instàncies determinar un model lingüístic als mitjans de comunicació i més present a la societat, tal com es fa a altres països europeus, on les pel·lícules i animacions infantils són en versió original i existeix una gran oferta de beques d'estades a l'estranger. A més pensam que el nivell B2 és totalment insuficient per explicar amb fluïdesa els continguts d'una àrea.

Per tot això el claustre del CEIP Molí d'en Xema decidí per majoria que el millor era acollir-se a l’article 20 de decret TIL. Ens sembla que és la manera menys dolenta d’aplicar-lo i la que redueix l’impacte negatiu de l’aplicació del decret.

2.CONTEXT SÒCIO-CULTURAL I ECONÒMIC DEL CENTRE

El nostre centre té alumnes de molt diverses característiques culturals, predominant la pròpia del nostre territori, però també amb una important representació d’alumnes d’origen magrebí i una altra d’origen sud-americà.

El nivell sociocultural mitjà de les famílies és el que predomina, encara que també hi ha casos de nivell sociocultural baix. Com per tot, la crisi també ha afectat a famílies del nostre centre. Aquest fet té un caire negatiu en quant a les possibilitats econòmiques de les famílies, però a la vegada té el caire positiu que les famílies tenen més possibilitat d’apropar-se al centre en moments que aquest demana la seva col·laboració.

Pel que fa a l’entorn físic, el centre es troba situat a la perifèria de Manacor, molt a prop de l’avinguda del Ferrocarril i a la vegada amb contacte directe amb el camp. De fet, el nom del centre té el seu origen en el molí fariner que hi ha en el camp de la part posterior del centre. L’edifici està al costat del parc del Molí d’en Beió (Escola de Mallorquí) i del centre concertat La Salle de Manacor.

3. TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES. CRITERIS GENERALS.ACTUACIONS GENERALS I ESPECÍFIQUES. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES

A. CRITERIS GENERALS.ACTUACIONS GENERALS I ESPECÍFIQUES.

1. Atenent a l’exposat a l’epígraf 3 de l’article 20 del Decret 15/2013, per imperatiu legal, la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la llengua castellana, llengua cooficial, seran les llengües vehiculars del centre

2. Ateses les circumstàncies econòmiques, la precipitació amb la que s’ha exigit l’elaboració d’aquest projecte i que la plantilla no estarà definida fins a final de juliol i inicis de setembre, el professorat elaborarà durant el proper curs, a les seves programacions, materials complementaris en anglès o en castellà segons la llengua vehicular de la matèria.

3. L'ensenyament de castellà es farà de manera transversal a totes les matèries no lingüístiques. Degut a que al centre no s'utilitzen llibres l'organització d'aquestes matèries quedaran concretades a les programacions del curs vinent.


4. Independentment de la llengua en que s’imparteixin les matèries no lingüístiques l’alumnat podrà contestar els exàmens en llengua catalana, per tal que la dificultat per expressar el coneixement de la matèria –especialment en llengua anglesa– no dificulti la superació de les assignatures o l’assoliment de les respectives competències (aquesta mesura tindrà caràcter temporal. Les successives actualitzacions del projecte permetran revisar-ne la pertinència en funció del nivell competencial assolit per l’alumnat al llarg dels anys d’implantació del decret 15/2013).

5. La CCP potenciarà, especialment a 1r cicle de Primària, la implantació de didàctiques centrades en el desenvolupament de la competència lingüística: expressió i comprensió oral, programes de foment de la lectura,...

B. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES

Els objectius específics del projecte TIL han de ser coherents amb els del Projecte Educatiu de Centre, en relació a formació integral de l'alumne i el desenvolupament de les seves capacitats, abordant la realitat des de tots els àmbits i àrees. En conseqüència, aquests objectius tenen un caràcter subordinat, així com les estratègies dirigides a realitzar-los. Això significa que, en tant en quant la Conselleria no doti la implantació del TIL de recursos propis, i en ús de l’autonomia de centre, els recursos humans del centre continuaran mantenint les prioritats marcades pels diferents documents aprovats per CCP i claustre que delimiten la línia pedagògica del centre, especialment pel que fa referència a l’atenció a la diversitat i al reforç educatiu.

1. Aconseguir que els nostres alumnes adquireixin el domini en llengua catalana, llengua castellana i llengua anglesa, segons les competències adequades al projecte educatiu del centre.

2. Flexibilitzar i adaptar el TIL a la realitat del centre.3. Treballar la llengua com a eix transversal de tots els aprenentatges.4. Flexibilitzar la formació del professorat en l’adequació i millora del seu nivell lingüístic i en

el coneixement de noves metodologies.5. Participar de forma activa amb els agents educatius oferts per l’entorn, institucions i entitats

privades.

4. CONCRECIÓ DE LES ÀREES, MATÈRIES, MÒDULS O ÀMBITS DE CONEIXEMENT EN CADASCUNA DE LES LLENGÜES (ha d'incloure hores).

A. EDUCACIÓ INFANTIL

Aquesta serà la distribució horària per al curs 2013/2014.

3 ANYS

CATALÀ Llengua d'aprenentatge

CASTELLÀ 1 sessió setmanal (audicions, conta-contes) 1 h.

ANGLÈS Es farà una sessió setmanal d'anglès.1h.

4 ANYS



CASTELLÀ

ANGLÈS 2 sessions setmanals. 1h.

5ANYS


CASTELLÀ

ANGLÈS 2 sessions setmanals. 1h.

B. EDUCACIÓ PRIMÀRIA

1ER CURS

CATALÀ 4 hores de català (1 hora de racons)2'30 hores de matemàtiques (1 hora de racons)2'30 hores de Coneixement del Medi (projectes)1'30 d'Educació Física.0'30 de música1h. de religió/alternativa

CASTELLÀ 4 h. de castellà1h. de matemàtiques30 min. De medi.30 min. D'Educació Física.30 min. De música.1h d'ambients (ens movem)

ANGLÈS 2 hores de llengua anglesa.2 hores de plàstica.1 hora d'ambients (welcome)

3ER CURS

CATALÀ 3 hores de català (1 hora de racons)3 hores de matemàtiques (1 hora de racons)1'30 hores de Coneixement del Medi (projectes)1'30 d'Educació Física.1 de música1h. de religió/alternativa

CASTELLÀ 3 h. de castellà1h. de matemàtiques30 min. De medi.30 min. D'Educació Física.1h De música.

ANGLÈS 2 hores de llengua anglesa.2 hores de plàstica.1 hora d'ambients (de Plàstica o welcome)

5È CURS


CATALÀ 3'5 hores de català (1 hora de racons)2'30 hores de matemàtiques (1 hora de racons)1'30 hores de Coneixement del Medi (projectes)1'30 d'Educació Física.1h de música1h. de religió/alternativa

CASTELLÀ 3'5 h. de castellà1 h. de matemàtiques30 min. De medi.30 min. D'Educació Física.1h taller d'escriptors.

ANGLÈS 2 hores de llengua anglesa.1 hores de plàstica.1 hora de taller (welcome)

5. RELACIÓ DE PROFESSORS. TITULACIÓ I COMPETÈNCIA.

Actualment, en el centre disposam de tres mestres amb l'habilitació B2 de llengua anglesa:

• Maria Antònia Esteva, mestra de llengua estrangera.

• Xavier Fuster Menayo, mestre de llengua estrangera.

• Margalida Payeras Socias, mestra de llengua estrangera.

Les persones encarregades de fer les sessions en llengua estrangera de les àrees no lingüístiques seran les mateixes que faran l'àrea d'anglès. No sabem encara qui seran perquè dos dels mestres anomenats anteriorment no tenen la plaça definitiva en el nostre centre.

6. CRITERIS PER L'ATENCIÓ ESPECÍFICA ALS ALUMNES D'INCORPORACIÓ TARDANA AMB DEDICIT DE CONEIXEMENTS AMB ALGUNA DE LES DUES LLENGUES OFICIALS I DELS ALUMNES NESE

Aquest tipus d'alumnat s'incorpora directament al que serà el seu grup de referència. Els suports que rebel grup són dirigits en primer lloc a aquests alumnes amb desconeixement de les dues llengües oficials treballant amb grups reduïts o individualment a moments molt concrets, mai sessions senceres. S'utilitzen tècniques d'immersió lingüística.

7. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES IMPLICADES EN EL PROCÉS D'ENSENYAMENT- APRENENTATGE DE LA LLENGUA ANGLESA. METODOLOGIES I COORDINACIÓ INTERDISCIPLINAR.

A partir del proper curs s'establira 1 hora setmanal de coordinació entre els mestres que ocupin les places d'especialistes d'anglès i que impartiran les matèries no lingüístiques en aquesta llengua.


8. PLANIFICACIÓ DE LA IMPLANTACIÓ PROGRESSIVA DEL TIL.

CURS 2013-2014 4t Educació Infantil Educació primària 1r,3r, 5è

CURS 2014-2015 4t i 5è Educació infantil Educació primària

1r/2n

3r/4t

5è/6è

CURS 2015-2016 Educació infantil Educació primària

9. SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PROJECTE INTEGRAT DE LLENGUES

Els criteris i mecanismes de coordinació seran els mateixos que tenim establerts en el nostre Projecte educatiu i desenvolupats en la Concreció Curricular de centre.

A la Comissió de coordinació pedagògica (CCP), el coordinador de cada cicle farà d’interlocutor/a entre el propi cicle i la comissió; i treballarà per aconseguir que els acords presos es compleixin.

Així mateix, la CCP i les sessions d’avaluació serviran per anar avaluant l’aplicació i els resultats acadèmics. Aquesta avaluació quedarà reflectida a les actes de les sessions d'avaluació i a la Memòria de final de curs.

L’equip de suport juntament amb l’equip docent faran el seguiment de l’alumnat NESE.

Els mestres que imparteixen les classes en anglès es reuniran setmanalment per coordinar i posar en comú el seguiment d’aquesta llengua.

A la memòria anual el centre incorporarà el seguiment i l'avaluació del projecte de tractament integral de llengües.

Til moli d'en xema

Documents

Transcript of Til moli d'en xema