7/24/2019 Tipus de personatges_.pdf

1/1

ELS PERSONATGES

Segons la importncia que la seva presncia t en el desenvolupament de l'argument, els

personatges poden ser principals o secundaris.

Personatges principals: sn els que intervenen en l'acci amb ms intensitat i tenen unainfluncia decisiva en el desenvolupament de la histria i en el desenlla. !ntre els

principals, n'hi ha un que porta a terme l'acci principal, t la funci ms rellevant en el

desenvolupament de la histria: s el protagonista. Sovint el protagonista t com a adversari

un altre personatge de caracter"stiques oposades: s el seu antagonista.

Personatges secundaris: sn els que intervenen poc en el transcurs de la narraci, o b ho

fan amb certa intensitat, per en pocs episodis.

#a caracterit$aci dels personatges acostuma a ser diferent segons el tipus de novel%la. &er eemple,

en les novel%les costumistes o en les de gnere polic"ac, el grau de desenvolupament dels

personatges s menor que en les novel%les anomenades psicolgiques. (i", pel que fa a la

caracterit$aci, els personatges poden ser plans o rodons.

Personatges plans: sn els que tenen una caracterit$aci esquemtica i es mantenen

invariables en tota l'obra o eperimenten petites modificacions. )e vegades, la simplicitat de

trets dels personatges plans fa que tinguin tendncia a la caricaturit$aci.

Personatges rodons: sn els que estan definits amb molts trets i amb una gran compleitat

psicolgica: evolucionen al llarg de la narraci i sn densos, contradictoris i variables.

!n algunes obres hi ha personatges que no responen al tipus d'individu amb trets humans* en aquest

cas, es pot tractar d'un personatge col%lectiu o b d'algun aspecte que ha adquirit un significat

simblic i ha esdevingut un personatge.

!l personatge collectiuest format per un con+unt de persones, un poble sencer, una

ciutat,etc. que actua com si fos un sol individu.

robem un personatge-naturaquan la natura es convertei en un s"mbol sense el qual no es

pot entendre la narraci. -u vol dir ai -ue la natura a+uda a canviar l'estat d'nim dels

personatges, que es convertei en una espcie de descripci del que fan o pensen els

personatges, etc.