To muscular

4
To muscular Definició del DIEC: Estat de tensió activa dels músculs, permanent i involuntària, variable en la seva intensitat segons les diverses accions reflexes que la reforcen o la inhibeixen. És el grau de consistència interna de la musculatura o del conjunt del sistema. Per exemple: un excés de tensió als tendons provoca tendinitis. Vocabulari: - Lligament: és el feix muscular que lliga els ossos entre ells o els ossos amb els músculs o els músculs entre si. - Tendó: és el final dels feixos musculars que s’uneixen a ossos o músculs. És la part més blanca del múscul. Allò que aguanta i que ajuda que el múscul es contregui. Quan un múscul es tensa, es contrau, però no s’arruga, sinó que creix gràcies als tendons. - Aponeurosi: teixit que lliga o embolica les diferents musculatures del cos. Vincula uns òrgans amb els altres i la musculatura. La medicina xinesa es basa en les connexions vinculades amb l’aponeurosi (tot el cos està interconnectat) Aspectes relacionats amb el to muscular: - Actitud: o Corporal: el sistema de jerarquia del to muscular configura la nostra actitud corporal. Ex: no és el mateix el to muscular de la panxa que del quàdriceps. Si ens acostumem a tocar els infants podem veure en quines parts del cos tenen més tensió. Configura el caràcter. o Postural: exemple: hi ha gent que camina amb el cap endavant o amb la panxa... Configura el caràcter, juntament amb l’actitud corporal. o Ajust tònic postural: l’ajust ja no forma el caràcter, sinó que es la disponibilitat de canviar el to muscular. Ex: aprendre a seure de

Transcript of To muscular

Page 1: To muscular

To muscular Definició del DIEC: Estat de tensió activa dels músculs, permanent i involuntària, variable en la seva intensitat segons les diverses accions reflexes que la reforcen o la inhibeixen. És el grau de consistència interna de la musculatura o del conjunt del sistema. Per exemple: un excés de tensió als tendons provoca tendinitis. Vocabulari:

- Lligament: és el feix muscular que lliga els ossos entre ells o els ossos amb els músculs o els músculs entre si.

- Tendó: és el final dels feixos musculars que s’uneixen a ossos o músculs. És la part més blanca del múscul. Allò que aguanta i que ajuda que el múscul es contregui. Quan un múscul es tensa, es contrau, però no s’arruga, sinó que creix gràcies als tendons.

- Aponeurosi: teixit que lliga o embolica les

diferents musculatures del cos. Vincula uns òrgans amb els altres i la musculatura. La medicina xinesa es basa en les connexions vinculades amb l’aponeurosi (tot el cos està interconnectat)

Aspectes relacionats amb el to muscular:

- Actitud:

o Corporal: el sistema de jerarquia del to muscular configura la nostra actitud corporal. Ex: no és el mateix el to muscular de la panxa que del quàdriceps. Si ens acostumem a tocar els infants podem veure en quines parts del cos tenen més tensió. Configura el caràcter.

o Postural: exemple: hi ha gent que camina amb el cap endavant o amb la panxa... Configura el caràcter, juntament amb l’actitud corporal.

o Ajust tònic postural: l’ajust ja no forma el caràcter, sinó que es la disponibilitat de canviar el to muscular. Ex: aprendre a seure de

Page 2: To muscular

manera diferent al banc que a la cadira, adaptant-nos a les seves característiques. És fonamental que es treballi i normalment no es fa i s’adquireixen unes postures transgiversades, és a dir, males postures.

- To de base: és el to de consistència global del cos en repòs. Ex: hi ha persones que semblen de filferro o d’altres que sembles més laxes.

o Hipertonia: augment anormal del to muscular.

o Hipotonia: disminució del to muscular.

Els nadons recient nascuts presenten hipetonia a les extremitats superiors i inferiors i hipotonia a la columna vertebral.

* Llei cefalocaudal: hi ha una progressiva evolució del to muscular al llarg de la columna vertebral: des de l’Atlas (primera vèrtebra) fins al coxis (última). Tenim més domini de la primera que de l’última. * Llei proximodistal: capacitat de dominar el grau de resposta motora des de l’eix o columna vertebral fins a les extremitats. No diu que els infants no sàpiguen fer el moviment de pinsa, sinó que s’ajusta el gest al l’acció, el moviment i el pes; que s’ajusta el to a allò que requereix l’acció. Per exemple: hi ha gent que té una durícia al dit i això vol dir que va començar a escriure abans d’educar el to muscular.

o Distribució jeràrquica del to o Tensions

- Disfuncions del to muscular: no són deficiències. El bon funcionament del to muscular comporta la capacitat de dissociar moviments: amb una mà faig una cosa i amb l’altra una altra cosa diferent. Cada segment corporal pot fer accions diferents. Als sis anys, aquesta dissociació ja és possible.

o Paratomia: és quan un grup muscular ajuda a un altre,però realment no l’ajuda, ni té res a veure amb l’acció. Ex: quan esborrem la pissarra amb una mà, l’altra fa un altre moviment sense cap sentit, no ofereix ajuda a l’altra mà, però es mou. Estem fent més esforç del que és necessari.

o Sincinèsia: és quan participen grups més allunyats que també volen ajudar. Ex: quan en retallar, traiem la llengua per un costat o fem el mateix moviment de les estisores amb la boca. Aquests moviments reflexos no s’han de corregir, sinó que hem d’educar de nou el to muscular tot fent exercicis de dissociar: prendre consciència del nostre cos i d’efectuar moviments separadament.

Page 3: To muscular

Activitats per treballar el to muscular: 1- Consciència del to muscular

L’objectiu d’aquest exercici és observar com és el to muscular en repòs. Aquest exercici es fa en parelles.

a) Una persona s’estira al terra i es relaxa tot sentint què passa amb el seu cos. L’altra persona intenta crear moviment amb el cos de la persona que està al terra. Hem d’observar quin és el pes, com es mou, comparar les dos cames i braços.

b) Amb el mateix sistema; ara, la persona que mou ha de girar la persona

que està al terra relaxada. La persona relaxada s’ha de deixar portar totalment.

c) Ara, la persona que està al terra ha de pensar que pesa quatre tones i que

el terra és com un iman del qual no es pot desenganxar. La persona del terra ha de fer força (tensionar els músculs) i l’altra persona l’ha de girar sense fer-li mal.

2- Domini del to muscular

L’objectiu d’aquest exercici es dominar el to muscular. Es fa en grups de tres persones.

a) Les tres es posen una al costat de l’altra i la persona que està al mig es posa rígida, tensa. Les altres dues l’han d’aixecar del terra.

b) Ara, la del mig no està tensa, no ha de fer gens de força, ha de ser com

una goma. Les altres dues l’han d’aixecar i observar les diferències.

c) Ara, la persona del mig ha d’estar relaxada activament: la persona es deixa fer, però està aquí. Ha de tenir la sensació que cada eix se li arrela al terra. És la sensació de notar la pròpia força més la força de la gravetat. Les altres dues l’han d’aixecar i observar les diferències.

3- Domini de l’actitud corporal

L’objectiu d’aquest exercici es dominar l’actitud corporal i veure com depenent de la nostra actitud corporal podem estar reactius o podem trobar el nostre centre. Aprendre a estar en posició de “relaxació activa”. Hem de pensar que és un treball didàctic i no de competició. Es realitza en parelles. Una persona ha de trobar la terra tot aprenent a acollir el cop. L’altra persona intenta, observant-lo, buscar un punt on empunyant-la, la pugui tirar al terra. * Hi ha gent que reacciona al cops (que s’aguanta sobre l’altra persona) i gent que cedeix davant el cop (que es deixa endur, que es recolza). S’ha d’aprendre a

Page 4: To muscular

trobar un to que no és ni de reacció ni de cedir, que és d’estar al lloc d’un mateix i de sentir-se a gust. D’aquesta manera, en rebre l’energia de l’altra persona no ens molesta. Hem d’aprendre a buscar les línies d’energia que ens arrelen al terra. 4- Economia del moviment

L’objectiu d’aquest exercici és observar quina força hem de fer per llençar una pilota en diferents distàncies. L’activitat es realitza en parelles i amb una pilota de tenis.

a) Llençar-nos la pilota a cinc passes de distància entre nosaltres. b) Llençar-nos la pilota fent dos passos més enrere.

c) Llençar-nos la pilota a la mateixa distància que al b), però ara ens hem

d’imaginar que la pilota pesa molt, com si fos una pilota de bitlles. S’ha d’observar com agafa la pilota la persona que la rep i com la llança la persona que la tira.

5- Aprenem a seure

L’objectiu de l’activitat és deixar anar la tensió que hi ha en l’os anomenat “isqui”: os que suporta tot el glutis i sobre el qual ens asseiem. Tanmateix, conscienciar-nos de la manera que seiem. Es fa de manera individual i amb dues pilotes de tenis.

a) Posar una pilota de tenis sobre l’isqui dret. Trobar la postura còmoda ajudant-nos dels braços i estar una estona. Treure la pilota i observar com ens sentim.

b) Posar una pilota sobre l’altre isqui i fer el mateix.

c) Posar una pilota sota de cada isqui. Seure en estructura de triangle

damunt dues pilotes de tenis i sentir l’equilibri.

Eva Nieto Alba Gurrera