34MARÇ 2018

Toll de Valero

EDITAAjuntament d’ArnesRegidoria de Cultura i JoventutPl. de la Vila, 243597 ArnesTel.: 977 435 134Fax: 977 435 606www.arnes.altanet.orgaj.arnes@altanet.org

CONSELL REDACTORAjuntament d’Arnes

COORDINACIÓJúlia Borrull

IMATGES Fina Mas Gay, Joaquim Miralles,Mònica Almestoy, Elena Sole

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓexperimentgràfic 977 42 10 13

TIRADA300 exemplarsDL.T-166-2010Aquest exemplar és gratuït. Queda prohibida la seva venda.

COL.LABORA

Contacte:revistarnerol@gmail.com

L’arna

sumari-L’arna 2-3

-Informació municipal 4

-Article 5

- Reportatge 6-8

-Entrevista Marti Gironell 9

-Consumr 10

-Recepta 11

-Fotos 12-15

-Article cuina 16-17

-Article dones 18

-Curisitats 19

-Contra 20

2

1.- Quan vas comença a tre-ballar a l'administració local?Vaig aprovar l’oposició de

Secretari- interventor d’adminis-tració Local al 1988.El meu primer destí com a titu-

lar va ser l’ajuntament deVilallonga del Camp, 1989 i pos-teriorment vaig ocupar els llocsde secretari interventor a dife-rents municipis de Tarragona( LaSecuita, Benifallet, Aiguamúrcia,Sant Jaume dels Domenys i Vila-rodona,) fins que vaig entrar a laDiputació de Tarragona al 2001. Des de 2001 fins al 2003, vaig

desenvolupar la meva tasca coma secretari interventor a la comar-ca del Priorat i des del 2003ocupo el mateix lloc però a laTerra Alta.

2.-El teu inici com a secretarial poble, en quins problemes etvas trobar?Quan em van dir que havia d’o-

cupar el lloc de secretari-inter-ventor d’Arnes, vaig tenir la sen-sació de tornar als orígens, quanvaig iniciar la meva carrera pro-fessional. A la Diputació portavamolts anys desenvolupant la tascad’assessorament als municipis, ies tractava d’una feina diferent.Portar la secretaria d’un munici-

pi requereix molta dedicació,però sabia que amb la col·labora-ció del personal de l’ajuntamentd’Arnes la meva tasca seria mésfàcil.De problemes sempre hi ha a

tots els municipis, però Arnes ésun municipi tranquil, i els proble-mes són els típics d’un municipipetit. El major problema és arri-bar a complir amb totes les obli-gacions de subministrament d’in-formació tant a l’Estat com a laGeneralitat que des de fa anysens han imposat a tota l’adminis-tració local.

3.-Com és treballar en unajuntament petit? És igual queen una població més gran?En un ajuntament petit, saps que

no disposes de molt de personal,i per tant aquesta mancança s’hade suplir dedicant més temps pertramitar tots els expedients. Noobstant amb la col·laboració detots, tant del personal com delscàrrecs electes, la feina sempresurt.En un municipi gran hi ha mes

personal i aquest domina la matè-ria concreta que realitza, i pertant s’especialitza en el seu tre-ball.

José Miguel Jiménez-Castillejo Arriazu (Txemi)Lloc de naixement: Tudela (Navarra).Data: 22 d’octubre de 1962.Formació: Llicenciat en dret (Universitat de Navarra).Casat i amb dues filles.Actualment treballo a la Diputació de Tarragona al el Serveid’Assessorament al Municipi (SAM) de la comarca de la TerraAlta.

L’arna

3

4.-Com valores la tevaestada a Arnes? Hi hasestat a gust?La meva estada de 2 anys i

7 mesos com a Secretarid’Arnes ha estat molt profi-tosa, he après a treballar deforma telemàtica, cosa ques’ha de fer a tots els ajunta-ments.Ja des de fa 1 any ens van

instal·lar la plataforma digi-tal ACTIO per part deDiputació, essent Arnes undels municipis pilots, la qualcosa ens estalvia molt la uti-lització de paper i ens adap-tem a la nova forma de tre-ballar telemàticament de

l’administració.L’equip que hi ha en aquest

Ajuntament, tant el personalcom els càrrecs electes, m’hanajudat molt en la meva tasca.Tant l’anterior alcalde XaviPallares com l’actual JoaquimMiralles sempre han respectat lameva tasca i abans de fer qualse-vol actuació han sol·licitat elmeu assessorament. I per tant he d’agrair a tots, i

especialment a la Paqui, i tambéla Mónica i al Marc, ja que senseel seu suport i treball no haguésestat possible la meva feina. Sempre recordaré el meu pas

per aquest ajuntament, com unaetapa molt agradable dins de lameva trajectòria professional.

Que va passar l’any?

ANY 1960ARNES:REGISTRE CIVIL: 2 MATRIMONIS6 NAIXEMENTS9 DEFUNCIONS

RESTA CATALUNYA I MÓNEsdeveniments-L’1 de Gener Camerun es va independitzar de

l’Imperi francès.-El 4 de Gener es crea l’Associació Europea de

lliure comerç (EFTA), a la que pertanyen:Dinamarca, Regne Unit, Noruega, Suècia, Àus-tria, Portugal i Suiza.- El 21 de febrer Fidel Castro nacionalitza totes

les empreses de Cuba.-El 3 de març el papa Juan XXIII nombra per

primer cop un cardenal religiós de raça negra. -El 22 de maig, a Xilè, es registra el terratrèmol

de Valdívia, el terratrèmol més gran de la histo-ria, amb una magnitud de 9,5 graus en l’escalade Richter.-Somàlia s’independitza d’Itàlia i de l’Imperi

britànic.-El 22 de setembre Mali s’independitza de

l’Imperi francès.-El 28 de novembre Mauritània s’independitza

de l’Imperi francès.-La pel·lícula La dolce vita marca una nova

etapa del seu director, Federico Fellini.-Luis Suárez es guardonat amb la Pilota d’Or.-El FC Barcelona es proclama campió per sego-

na vegada consecutiva de la Copa europea deFerias.-L’1 d’abril es llança el primer satèl·lit meteo-

rològic funcional de món, el TIROS I.-Als Estats Units es comercialitzen les primeres

píndoles anticonceptives.

Naixements

-El 9 d’abril naix a Barcelona, la directora decinema, Isabel Coixet.-El 16 d’abril a Madrid, naix Rafael Benítez

Maudes, entrenador de futbol espanyol.-El 30 d’octubre, naix Diego Armando

Maradona.

Necrològiques

-El 28 de junts mort Jaume Vicens i Vives, his-toriador, escriptor, catedràtic i editor català.-El 14 de maig mort Lucrezia Bori, cantant

valenciana d’òpera.-El 28 de juny mort Ferran Casablancas i

Planell, empresari català, que va revolucionar laindustria cotonera (1874).

Informació Municipal

4

Ple ordinari del11 d’octubre de2017.-Aprovació de l’adquisi-

ció directa i a títol onerósd’un bé immoble , solarsituat a la Travessera Pratde la Riba “Era del Don”per un import de

15.000,00 euros.- Nomenament del

Mercat com a “Mercat 1d’octubre”- Renuncia de la condi-

ció de regidoar/r la Sra.Sara Gil Llombart i el Sr.Joan Aregio Navarro.

Ple ordinari17/01/2018

-Amortitzacióde manera extra-ordinària i antici-pada de 40.000€,del prestèc del’ICF amb unasubvenció delPAM 2017.

- Conveni entreel ConsellComarcal de laTerra Alta enmatèria de ser-veis socials, polí-tiques de joven-tut, programes debenestar social ipolítiques d’i-gualtat.

Junta de Govern Local 17/01/2017

-Aprovació de l’expedient administrativu

per contractar el servei de RECOLLIDA DE

RESIDUS SÒLIDS URBANS AL MUNI-

CIPI D’ARNES, per procediment obert

- Aprovació de la convocatòria i les bases

per a la selecció, mitjançant concurs oposi-

ció i la constitució una borsa de treball, d’un

operari de tasques múltiples pel servei de

neteja de carrers, personal laboral, amb

caràcter temporal, grup de classificació

equiparable al grup AP

- Aprovar conveni entre el Club de Futbol

Arnes i l’ajuntament d’Arnes com a subven-

ció per a l’exercici de 2018 per un import de

9.000,00 euros.

- Aprovar el conveni entre el Casal d’Arnes

i l’ajuntament d’Arnes com a subvenció per

a l’exercici 2018 per un import de 8.000,00

euros.

Junta de Govern Local 07/02/2018.-Aprovació del projecte d’urbanització de

la zona Residencial “Les Valletes” FASE II

- Aprovació de l’adquisició d’un aparell

lector de comptardors d’aigua a BASE

Ple extraordinari 26/02/2018

-Donar compte de la pressa de possessió

del nou Secretari-Interventor el Sr. Carlos

Celma San Nicolás.

- Aprovació del nomenament de tresorer de

la corporació.

- Aprovació inicial del Pressupost general,

les bases d’execució i la plantilla de perso-

nal per a l’exercici de 2018.

- Aprovació de la sol.licitud de subvenció

PAM 2018.

- Nomenament dels carrers de la zona

Residencial les Valletes.

Junta de Govern Local 28/02/2018-Adjudicació del contracte del servei de

recollida de residus sòlids urbans del muni-

cipi d’Arnes.

- Adjudicació del contracte d’obres menors

del projecte d’arranjament del paviment del

camí del Ports per import 47.246,72 €

- Adjudicació contracte menor obres de

neteja de la presa de la Palanca al riu Algars

4.235,00€

- Adjudició del contracte menor d’obres de

paviment de l’enllaç entre els carrers onze

de setembre i la Font per import de

3.563,45€

Article

5

L’àrea de polítiques migratòries dels ServeisSocials del Consell Comarcal de la Terra Alta arealitzat a Arnes, la formació del mòdul C deConeixement de la societat catalana, englobatdins del Servei de primera acollida que promou elgovern de Catalunya amb el cofinançament delFons Social Europeu.El servei de primera acollida consta d’un conjunt

d’accions i recursos que pretenen donar resposta ales necessitats inicials de formació i informació ales persones estrangeres a fi d’obtenir uns conei-xements mínims per facilitar el viure i treballar aCatalunya. S’estableixen tres mòduls de forma-ció:-Mòdul A: Coneixements de les llengües oficials

a Catalunya-Mòdul B: Coneixements relacionats amb el món

laboral-Mòdul C: El coneixement de la societat catala-

na i el seu marc jurídicLa durada d’aquesta formació es de 15 hores i es

va realitza els dimarts i dijous en sessions de 2hores, a la Sala d’associacions del Casal

Municipal. El principal objectiu és donar a conèixer la

societat catalana: el marc jurídic, els drets i deu-res dels ciutadans, els serveis, la cultura, les tradi-cions, tenint el català com a llegua vehicular, pertal de millorar la integració, la cohesió i la con-vivència ciutadana. Es pretén que les personesestrangeres aconsegueixin una major dinàmica depromoció i autonomia personal, i també unamajor participació social als municipis de lacomarca. Dolors Suñé

Consell Comarcal de la Terra Alta

Coneixement de la societatcatalana i el seu marc jurídic

La cria d’aus per autoconsum a catalunya

6

Reportatge

Entre els dies 15 de novem-bre i 15 de desembre de 2017es va realitzar un taller derecuperacióde fonts del terme d’Arnes.L’activitat va ser promoguda

per la Direcció Generald’Acció Cívica delDepartament de Treball, AfersSocials i Famílies de laGeneralitat de Catalunya enconveni amb l’ajuntamentd’Arnes en el marc d’unaprova pilot de dinamitzaciódels micro-pobles. Va sercoordinada per l’empresa LesRoques Natura, SCP d’Arnes

i es va dur a terme per un grupde més de 20 voluntaris detotesles edats, amb participants

entre 5 i 70 anys!Cal dir que el taller ha des-

pertat un notable interès entremolts arnerols, pel que es pre-veu donar continuïtat a latasca, organitzant sortidescada primer cap de setmana demes.

OBJECTIUS:El taller va seguir elsseguents punts:1) Situar en un mapa totesles fonts conegudes del terme.2) Fer una selecció de lesfonts que interessa recuperaro preservar, seguint criterisdepotenciació de l’ús públic il’interès turístic, ambiental,cultural i didàctic.3) Elaborar fitxes ambientalsde les fonts seleccionades.4) Definir els criteris d’ac-tuació en una de les fonts, pertal de preservar-la o recupe-rar-la.5) Actuar en alguna de lesfonts seleccionades mit-jançant la retirada de residusde l’entorn,l’aclarida selectiva d’espè-cies vegetals, la restauració osubstitució de les conduccionsd’aigua i la senyalització imillora de l’itinerari d’accés.

Taller de recuperació de fonts

Reportatge

7

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:El taller va tindre una durada de 13 hores repartides en quatre jornades de 3 hores més una hora

de presentació de l’activitat.El primer dia es va mantindre una reunió al casal municipal entre els voluntaris i gent gran del

poble per situar sobre un plànol, de forma aproximada, el major nombre possible de fonts amb elseu topònim. S’ha aconseguit situar un total de 82 fonts dins del terme d’Arnes.

8

Mentre que les actuacions a la font d’en Claret van consistir:-Instal·lació d’un cartell indicatiu al camí d’Arnes als Estrets.-Millora de la sendera d’accés.-Retirada dels plàstics i teules trencades de la font.-Neteja de vegetació i terra de l’interior de les piles.-Reparació de les piles fissurades.-Millora del sistema de canalització de l’aigua mitjançant teules

antigues i una canal de fusta de boix.-Construcció d’un mur de pedra i escalons per facilitar l’accés.

Els segu ents dies es van realitzar actuacions de millora tant a la fontd’en Perot com a la d’en Claret.Les actuacions a la font d’en Perot van consistir:-Neteja de vegetació als accessos i l’entorn de la font.-Anàlisi d’aigua per determinar-ne la potabilitat,-Instal·lació d’un cartell indicatiu de l’accés.Els valors obtinguts en l’anàlisi d’aigua de la font del Perot són els

segu ents :

Reportatge

Txus Pallares Bonet

Tinc46anys.VaignéixeraBesalúiviscaVilablareix(Girona).Socescriptoriperiodista.Esticca-satambEvaOlivaresitenimdosfills,enQuim(5) ienPep(1).Política?Socmoltcatalanista.Déu?Algunacosahiha...Novel·lo lavidadeJeanLeon:unnendepostguerratriomfaaHollywood...

“Si vols realitzar els teussomnis... t’hasd’arriscar!”

LLIBERT TEIXIDÓ

Tornarà a TV3?Aquest gener em tocava, pe-rò he decidit no fer-ho i se-guir amb el meu somni.

Quin somni?Gestionar tot el meu temps

per viure de l’escriptura.I l’està complint, no?

Sí, i si no... sempre puc tornar a TV3 durantels propers cinc anys..., encara que ja com aconserge o allà on l’empresa em digui.

Un esperó més per escriure, que vostèté família!Vaigmadurar elmeu somni, i vaig creure enmi. I vaig arriscar. Cal arriscar si vols assolirels somnis! Si la teva família i amics et donensuport, millor quemillor, com és elmeu cas.

Era incompatible ser novel·lista i serperiodista de TV3?Entre que a TV3 em tombaven propostesqueels presentava i que anhelavamés tempsper escriure i defensar les meves novel·les...

S’ha penedit de la seva decisió en algunmoment?No! Escric comaperiodista en diversosmit-jans, i m’entusiasma poder novel·lar histò-ries que em fascinen.

Va començar amb el pont de Besalú...

Amb pantalons curts, des dels 14 anys, vaigfer-hi de guia turístic. I vaig aprendre a esti-mar les pedresmedievals: les pedres parlen!

Què li explicaven?Em van xiuxiuejar les vides de les personesque vivien allà mentre s’alçava el pont: comeren, com estimaven, què temien, què men-javen, com es vestien, què els passava...

I va necessitar explicar-nos-ho a tots.Em va commoure presenciar la reacció delsvisitants hebreus als banys jueus de Besalú,veure com revivien un vincle emocionant.

I què l’ha conmogut del personatge queacaba de novel·lar, Jean Leon?Es deia Ceferino Carrión. Era un nen de lapostguerra espanyola. Va somiar una vidamillor. I va arriscar-se, s’hi va jugar la pell... iva brillar al Hollywood de les estrelles!

Lameca dels somnis per excel·lència...Allà va acabar sent amic i confident deMari-lyn Monroe, James Dean, Frank Sinatra,Paul Newman, Elizabeth Taylor, Rita Hay-worth, Ronald Reagan, els Kennedy...

No s’havia escrit res sobre ell?Reportatges, i ell va escriure unes breusme-mòries introbables. Vaig reconstruir la sevavida, exemplar per les sevesmoltes llums... iper les seves ombres, també.

E

‘La força d’un destí’Martí Gironell repaquesta nit el premi deles Lletres CatalanesRamonLlull 2018 per laseva última novel·la,Laforça d’un destí (Colum-na). És la biografia no-vel·lada del restauradori viticultor Jean Leon:la seva peripècia vitalmereixia ser explicada,per les personalitatsrutilants que el van flan-quejar i perquè funcionacomamotivadorametà-fora de tots els que llui-ten per forjar-se unavida digna dels seus pro-pis somnis. La novel·lave plena de sucosesanècdotes de personat-ges cèlebres, comunaescena en quèDalí in-venta el còctelmimosa–xampany, suc de taron-ja i terrossos de sucre–per aHitchcock, quedesprés ja el va beurecada dia de la seva vida.

Martí Gironell, escriptor

ArticleMARTI GIRONELL GAMERO, pregoner de la 15ªFesta de la Mel d'Arnes 2018

10

Consum

Durant el passat any 2017 s’ha desenvolupatuna intensa activitat en l’àmbit de l’emprene-doria a la Terra Alta canalitzada a través de laXarxa Emprèn, de la qual forma part elConsell Comarcal.Segons les dades recollides s’han atès més

d’un centenar de persones que han cercatassessorament en l’àmbit de l’emprenedoriaper tal d’analitzar i valorar els projectes decreació d’empreses dels nous emprenedors.Al mateix temps, s’ha proporcionat un consellexpert i tutoritzat a les persones emprenedoresdurant tot el procés de gestació de la sevaempresa.Com a resultat d’aquestes accions d’assesso-

rament, s’han creat 13 noves empreses a lacomarca corresponents majoritàriament alsector serveis i agroalimentari. Cal destacartambé la importància a la Terra Alta de l’emprenedo-ria femenina ja que el 70% d’empreses creades hanestat promogudes per dones.També en l’àmbit del foment de l’emprenedoria s’han

realitzat diverses accions de formació als nous empre-nedors per tal de millorar els seus coneixements i habi-litats en matèria de planificació i gestió empresarial pertal d’augmentar les possibilitats d’èxit de la sevaempresa. Paral·lelament s’han dissenyat i organitzataccions adreçades a sensibilitzar la població en generali en especial les persones joves en matèria de creaciód’empreses i foment de l’esperit emprenedor fent èmfa-si especial en els col·lectius de persones en atur i entrela població dels centres educatius. S’han realitzat durant l’any diferents accions de segui-

ment tècnic a 6 empreses creades en els darrers 3 anys,a través de la Xarxa Emprèn del Consell Comarcal, pertal de copsar les seves necessitats i oferir-los assessora-ment durant els primers anys per tal de poder augmen-tar els seus nivells de competitivitat.A més d’aquestes accions, la Xarxa Emprèn comarcal

també ha facilitat la instal·lació de diferents empresesal centre empresarial, viver d’empreses situat aGandesa, i ha assessorat iniciatives empresarials enl’àmbit del traspàs de negocis, tant per a les personesque volen cedir l’empresa com a les que estan interes-sades a gestionar negocis en funcionament, accions

incloses dins del programa Reempresa, del qual formapart el Consell Comarcal. Per tal de donar visibilitat a les empreses creades es

disposa d’un espai integrat a la web del consell comar-cal amb el nom de “El racó de l’emprenedoria” on esrecullen experiències reals d’empreses creades, amb lafinalitat de que actuï com a exemple de bones pràcti-ques en la creació d’empreses. En aquest espai es fa unespecial èmfasi als projectes d’emprenedoria femeninaper tal de promoure i visualitzar el talent femení de lacomarca.

La xarxa Emprèn del Consell Comarcal de laTerra Alta ajuda a crear 13 noves empreses

l’any 2017 i atén més d’un centenar de consultes en l’àmbit de l’emprenedoria.

11

PASTÍS DE FORMATGE

Recepta

Ingredients per a 4 persones:

180g de sucre4 ous500g de formatge cremós 400ml de nata per cuinar20g de farina

Preparació:

-Pre-calentar el forn a 200 graus al començar lapreparació.-Posar a un bol el sucre i els ous i batre en bari-

lles fins que quedo cremós.-Afegir el formatge i remenar en una cullera

desfent-lo una mica i després batre en les bari-lles. -Quan quedo una crema homogènia, afegir la

nata i per últim la farina tamisada. -Quan estigui tot ben batut, posar la barreja a

dins un motlle rodo desmuntable de uns 20 o 24cm de diàmetre.-Fornejar a 200 graus 10 minuts i després bai-

xar el forn a 180 durant 40 o 45 minuts. -La part de damunt ha de quedar torradeta. Al

sortir del forn estarà una mica blana i bufada.Després baixarà i es solidificarà. Servir fred de lanevera en una mica de nata i xarop de fruits delbosc.

Cedida per Bar Casal Municipald'Arnes. Krisna Mayoral

Santa Agueda

12

13

Santa Agueda

14

Festes

Festes

15

Santa Madrona2018“Santa Madrona, patronaFilla de Noé,Donamos aigua, si mos convé.”Aquest any la festa de Santa Madrona,la vam celebrar el dia 17 de març.Va ser un dia molt plujos i no vampoder gaudir tot el dia a l’ermita.Encara el que si vam gaudir de la pael-la d’arrós que ens va preparar comcada any el Sr. Jordi Curto.Com diu la dita, ens devia convindrel’aigua, benvinguda.Esperem que l’any que be ens faci undia molt radiant.Visca Santa Madrona.

Sant Antoni

Reis

16

Article

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies dela Generalitat de Catalunya, a través de la DireccióGeneral d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC d’araen endavant) , ha engegat un pla pilot a les Terres del’Ebre adreçat als micropobles. Es tracta d’oferir apobles petits com el nostre i amb unes determinadescaracterístiques que Arnes compleix, la possibilitat degaudir d’activitats que la DGACC ofereix a casals ambtitularitat pública o bé a altres municipis més grans jales tenen perquè formen part del ventall de propostescíviques municipals. El projecte consisteix en aproxi-mar un programa d’ activitats al territori, que el fet deser un poble petit i apartat de les grans ciutats no siguiun impediment per gaudir de programes subven-cionats. És per això que s’ha realitzat un contracte decol·laboració entre el Departament de Treball, AfersSocials i Famílies a les Terres de l’Ebre i l’Ajuntamentd’Arnes, en que el Departament hi posa el monitoratgei l’Ajuntament l’espai on realitzar el curs.Al poble es va parlar amb representants de totes lesentitats del municipi per escollir dues activitats que fos-sin d’interès a una part important de veïns. La finalitatera dur a terme un projecte intergeneracional, queaportés a tots els participants noves inquietuds, nousconeixements i sobretot que impliqués cohesió idinamisme social. Amb tot això, un dels projectesescollits ha estat un curs de cuina adreçat a totes lesedats, que finalment ha comptat amb la participaciód’unes 25 persones adultes i una quinzena de xiquetsi xiquetes.El curs s’ha realitzat durant el mes de Desembre, haconsistit amb un total de 13h, les quals han estatrepartides en una primera hora de presentació i quatrejornades de tres hores cadascuna que el monitor,Miguel Àngel Ramon González, ha dirigit amb granprofessionalitat.Per fer-ho fàcil, proper i dinàmic cada jornada s’habasat amb l’elaboració d’un menú, pensant amb l’ad-equat equilibri nutricional, ideat per aconseguir un platfinal capaç de sorprendre tot utilitzant producte deproximitat amb la combinació d’algun ingredient mésexòtic. El resultat ha estat l’elaboració d’uns plats deli-ciosos, senzills, molt ben presentats i amb varietat de

productes.La jornada s’iniciava amb la presentació del menú ques’elaboraria i es començava a preparar, partint de zero,fent tots els passos necessaris per elaborar el plat. Laidea ha estat que el monitor, Miguel Angel, cuinavamentrestant anava explicant cada pas de la recepta,però a la vegada demanava la col·laboració de les per-sones assistents per netejar, tallar o preparar el pro-ducte que s’anava a cuinar. Cadascun dels assistents,en qualsevol moment podia participar i fer qualsevoltipus de pregunta per resoldre el dubte que se li gen-erés. Es tracta d’ampliar els coneixements culinarisdels assistents i ensenyar diverses tècniques i possi-bilitats de cuinar un producte.Entre alguns dels plats que s’han elaborat en aquestcurs, podem destacar: . Crema d’espàrrecs blancs amb favetes, rovellons imusclos. Galtes de porc amb reducció de vi i ceba cruixent. Arròs caldós amb llamàntol. Calamars farcits de rap i llagostins. Gelat calentPer fer les receptes s’han fer servir productes moltcomuns a la cuina catalana: arròs, espàrecs, galtes deporc, llagostins, sardines, truita de riu, fideus, pollas-tre..., res especial, però tot just aquí està la gràcia, enaconseguir que amb productes als que habitualmentestem acostumats i la mescla entre ells doni un resul-tat que sorprengui, que no ens deixi indiferents, aixídoncs, per exemple amb uns simples espàrrecs blancsens va ensenyar a fer una crema suau, amb un toc demar tot posant-hi marisc i un toc de muntanya afegintuns rovellons fets amb tempura, el resultat: boníssim!.Un altre exemple: fer una torrada de pebrot escalivatamb sardines i coure aquestes sardines amb salcalenta, ensenyant-nos un mètode de cocció curiós iafegir per acabar el plat un toc especial: espuma detàperes amb alfàbrega. I això és el que dèiem, acabesmenjant-te la típica torrada d’escalivada però amb unapresentació original a base de petits detalls i diversestextures amables al paladar. No m’agradaria deixar de parlar de nous productesque Miguel Angel ha introduït als menús programats,

Taller de cuina

17

Article

es tracta de presentar opcions més atrevides a l’horade fer un plat a priori comú, habitual en la nostra cuina.“ Tots els elements que posis a un plat han de tenir unsentit” diu Jordi Cruz, així doncs per elaborar la truitade riu a la papillote Miguel Angel fa ús de xitake, unsbolets d’origen asiàtic que mesclats amb les verdurestallades a la juliana i fetes al vapor, aconsegueix crearun plat poc convencional donant-li un toc original, comtambé per cuinar un pollastre farcit de llagostins intro-dueix l’alga wakame i aconsegueix donar-li color, fres-cor i suavitat.Quan als xiquets i xiquetes que hi han participat, perells hi havia reservat tot allò que impliqués una activi-tat fàcil, sense utilització d’estris perillosos, així doncshan estat els encarregats d’ajudar a tasques senzillescom pot ser netejar els musclos, fer pinxos de carn,se’ls hi ha ensenyat un llamàntol, què són les algues...,però sobretot han estat els protagonistes del món delspostres tot elaborant el plat més dolç de cada jornada. M’atreviria a dir que per ells la millor jornada va ser laque van dedicar a crear un postre anomenat BananaSplit, consistent en una banana partida per la meitat alllarg, recoberta de nata, amb boles de gelat, neules,trossets de xocolata, i xarop de caramel de xocolata imaduixa, en resum, un espectacle de colors.Realment era bonic de veure com augmentava eltamany dels seus ulls, quan seguint les instruccions deMiguel Angel, un d’ells cobria la banana amb unamuntanya de nata, quan un altre hi posava les bolesde gelat, altres espolsant la xocolata feta a miques peldamunt i finalment hi havia els encarregats de decorar-

ho amb el caramel i de posar-hi el detall final, unaneula, com si fos la bandera que proclamava queaquell plat ja estava llest per atacar-lo amb un exèrcitde culleres, la boca se’ls hi feia aigua no ho podien dis-simular i la imatge era realment graciosa.Finalment dir que en tots els plats presentats MiguelAngel ha mirat la manera de cuinar-los tot utilitzantdiversos estris i tècniques, així doncs, igual s’ha cuinatfent ús de forn, com fregint, com també cuinant les ver-dures al vapor, coent amb sal calenta, creant espumaamb l’ajuda d’un sifó, utilitzant conserves..., en definiti-va, fent ús de moltes opcions per deixar entreveureque la cuina té un ventall infinit de possibilitats, que toti que és del tot necessari tenir coneixements culinaris,amb una mica d’imaginació, paladar i essent detallistaamb les presentacions , qualsevol de nosaltres potaconseguir fer d’un plat ben senzill una versió méselaborada i personalitzada, arribant a satisfer les inqui-etuds dels nostres comensals. El cuiner JaumePuigdengolas diu “cadascú tenim el nostre estil, lanostra personalitat es reflecteix als plats”, i això és elque fa que la cuina esdevingui personal i en ocasionsles receptes adquireixen nom propi perquè es podenidentificar perfectament amb el cuiner que les ha creat,perquè en totes les receptes creades sempre hi hamolt d’un mateix.Un plaer haver gaudit dels coneixements del nostre xefparticular Miguel Angel Ramon Gonzalez i de la sevacuina, encara que solament hagi estat per uns dies.

Neus Sanromà

18

Article

Veus que no veusPer la visibilitat de les dones als mitjans de comunica-cioEl dret a la igualtat efectiva entre dones i homes es undels drets humans que ha estat, sistematicament, mesvulnerat. Historicament, les dones han encapcalatmoltes revolucions per a la millora dels drets humans isocials. Malgrat aquesta lluita constant, avui, en plesegle XXI, encara no hem aconseguit la igualtat efec-tiva.Els moviments feministes de tot el mon reclamen quecal alcar les veus i fer‐se escoltar. Per aixo, s’han uniten una “Vaga de totes” que reivindica, un cop mes,els drets humans, la igualtat efectiva de dones i homesen tots els ambits, i el dret de les propies dones adecidir sobre tot allo que les afecta, incloent‐hi el propicos.L’androcentrisme i el patriarcat son les principals caus-es de les desigualtats i de la violencia masclista i esaquesta realitat la que hem de combatre.A Catalunya volem enfortir les veus de les dones atots els ambits, tant en l’esfera publica com en la priva-da, ates que, massa sovint, les opinions de les donesson silenciades o situades en una posicio inferior. Calrespectar les veus de les dones, no silenciar‐les iignorar‐les.Volem que les veus de les dones siguin lli-ures, visibles arreu de la societat, en tots els sectorsprofessionals, academics, politics i socials. Les veusde les dones son un valor del qual cap societat enpot prescindir.Els mitjans de comunicacio constitueixen una einamolt poderosa per a la transmissio de valors i imagi-naris igualitaris, pero, malauradament, tambe per a laperpetuacio de les desigualtats entre dones i homes.Als mitjans de comunicacio de Catalunya les opinionsde les dones continuen sent poc visibles. Actualment,les dones nomes protagonitzen el 28% de les informa-cions. La veu autoritzada i pretesament mes expertacontinua sent la masculina.

Com a Govern i com a societat hem de vetllar perqueels continguts dels mitjans de comunicacio enforteixinles veus de les dones: difonent al maxim les sevesaportacions, exigint una comunicacio amb perspectivade genere, eliminant barreres per a l’acces a les TIC,convidant els mitjans a l’establiment de pautes d’au-toregulacio, elaborant guies de recomanacions decomunicacio no sexista, promovent eines i bonespractiques per garantir la presencia paritaria, tant anivell de continguts com de professionals i d’equipsdirectius, ajustant les col∙laboracions i els ajuts d’a-cord amb allo que determina la Llei d’Igualtat efectivade dones i homes, i oferint suport a les xarxes de peri-odistes i comunicadores que treballen per una comu-nicacio respectuosa amb les dones.El Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjancantl’Institut Catala de les Dones, vol implicar els mitjansde comunicacio en la normalitzacio i l’eliminaciod’aquests imaginaris que reprodueixen dia a dia rols iestereotips sexistes. Per aixo, el Pla estrategic depolitiques de genere del Govern comptara amb un eixper a la visibilitzacio de les dones als mitjans comu-nicacio. Aquest Pla promoura un avenc significatiu pelque fa a la influencia de les dones en l’ambit public,especialment als mitjans de comunicacio. Per execu-tar‐lo caldra la complicitat i implicacio de tots els mit-jans de comunicacio per arribar a la paritat en tots elsprogrames d’opinio, amb una representacio i difusiojusta, equilibrada i positiva de les fites assolides per lesdones en els diferents ambits i disciplines socials.L’escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi ens recordaque ser feminista no es nomes una cosa de dones,que “tothom hauria de ser feminista”. Els mitjans decomunicacio tambe. Volem i necessitem mitjans decomunicacio feministes per poder construir una soci-etat justa i igualitaria per a totes les persones.

Reivindiquem aquest 8 de marc les “Veus que noveus”.

Declaracio Institucional 8 de marc 2018

19

Curiositats

‘Lo racó del lector’ és un espai obert a tothom qui vulgue contribuir a fer de la nostra revista la revista de tots. Envieu les vos-tres suggerències, crítiques, comentaris, propostes, imatges, dibuixos, puntualitzacions o altres a revistarnerol@gmail.com, oper escrit a l’Ajuntament. L’arnerol@ en publicarà els més interessants. Els textos seran preferiblement breus (unes deu línies)o bé articles complets, relacionats amb la societat i cultura d’Arnes, i hauran d’anar acompanyats del nom i l’edat del/s signant/s.L’arnerol@ se reserve lo dret de resumir-los si així ho creu convenient, sense alterar l’essència del missatge, així com de nopublicar aquells escrits o imatges que puguin resultar ofensius. Esperem la vostra col·laboració!

espai obert a tothom

TractoretFa un mesos, gràcies a la incorporació de JoséLuis Bonfill a l’Ajuntament, vàrem recordar unaanècdota, el petit tractor que llaurava les macetesi jardinets de la nostra població.Molts de vosaltres recordareu veure’l amb el seupetit tractor i els aperos llaurant qualsevol terraque se li fiques per davant. Pels que sou mésjoves, dir-vos que en José Luis, que ara ja té 37anys, era ja des de ben petit un aficionat del mónagricultor. Amb tan sols 7 anys ja es notava laseva passió per tot el relacionat amb la pagesia.Aquesta passió va seguir, i cada cop es va afiançar més. José Luis no es va separar del seutractoret fins als 18 anys, quan ja en va podertenir un de real. Com no, aquest tractoret ha estatguardat durant anys com un petit tresor d’aquestarnerol, i ara, hem pogut recuperar-lo per recor-dar aquesta petita història que ens acompanyaen la nostra memòria d’una manera molt diverti-da.

AJUNTAMENT D’ARNESPlaça de la vila, 2

Tel 977 43 51 34 - Fax: 977 43 56 0643597 - ARNES

telèfons d’interès

Ajuntament d’Arnes 977 435 134Consultori mèdic 977 435 725Farmàcia 977 435 884CAP de Gandesa 977 421 245Escola pública La Miranda 977 435 467Servei d’ambulàncies 977 503 494Bus Hife 977 119 814Renfe 902 240 202Taxi Arnes 977 435 357Mossos d’esquadra 977 503 685Guàrdia Civil 062Bombers i emergències 112Hospital Verge de la Cinta 977 519 100Hospital Móra d’Ebre 977 401 702

RestaurantsCàmping els ports 686 28 89 32Can Barrina 977 435 137

BarsBar Bonaire 977 435 220Casal d’Arnes 650 249 804

Turisme Rural- AllotjamentsCal Badat 639 584 814Cal Gorro 977 435 164Hort de Fortunyo 977 435 155La Premsa 977 435 392Les Valletes 977 435 140Lo Celler 977 435 139Lo Corral 977 435 629Lo Port 977 435 090

Hostal Can Barrina 977 435 137Càmping els Ports 977 435 560Vilar Rural d’Arnes 977 435 737Casa de Vacances L'Era. 676 30 80 21Habitatge d'ús turístic Can Pinyolet.677405724Casa Oryza. 619 40 40 25 - 650 288 665

Guies turístics i esportsPunt d’Informació del Molí de l’Oli977 435 728Gebre 661 465 735Rural Sport d’Arnes 977 435 229Guia de Muntanya 977 435 629Les roques natura 606936041

ServeisConstruccions Ferrer Pallarès 977 435 117Construccions Sabaté 699524411620470135 / 689687783Construccions Viña S.L 699 020 716Roba de Casa Pilar 977 435 167Sallen Pintor 977 435 029Transvins Muñoz, S.L 977 435 156Fusteria Gemsaac sl. 669 300 756Perruqueria Lorena 686 788 476

ComerçosAlimentació Mª Cinta 639584814Carnisseria Julve 977 435 371Casa Foz 977 435 196Celler Clua 977 435 139Coop. Agrícola Agrobotiga 977435542 - 630325118Forn de Pa Miralles 977 435 135Forn Lurdes 616857322Cooperativa 630 325 118

Productes artesansCasa Pallarès. Espelmes 977090123L’Encrusa. Ferro i Forja 636 93 04 29Marisa Huguet. Teixidora 977 435 629ARTNES: Ceràmica 676 61 99 39l'Artgrobotiga 630 24 72 84