ANY XXIII - NÚMERO 56 - II ÈPOCA - INCA, GENER 2006

Curs 2005-2006

A BETLEM!

I Betlem ja no ens diu res!Cerca el món en va la paulluny de vós, Infant, que estau-a la ingratitud sotmés-del pesebre en l’humil bres!

Ah! Si l’home compreniacom sou vós l’única viaque mena al bé desitjat!Com sortint del camí errata Betlem retornaria!

Fra Miquel Colom, 1982

EL COL.LEGIAL

2

EDITORIAL

Per a un projecte educatiu significatiu i alternatiu assentat en el projecte evangèlic de Jesús.

Vull aprofitar la publicació d’aquest primer número del “Col·legial” des de la meva presència al col·legi peragrair públicament la tasca desenvolupada per l’anterior equip titular encapçalat pel director Fra Bartomeu Pastor iamb l’ajut de Fra Alfonso Vivern, Fra Pep Méndez i Pedro Vallespir, que des del passat mes d’agost, amb motiu de lacongregació provincial del PP. Franciscans TOR, va esser canviat. A tos ells, gràcies una vegada més per la tascaduita a terme al Col·legi Beat Ramon Llull i que Déu vos ho pagui.

Per quin projecte educatiu treballam a la nostra escola?. Que el nostre col·legi és significatiu des del punt devista social i educatiu dins la comarca pens que és clar; qualque dubte ens entra si ho feim des d’una anàlisi de lesclaus que l’han de distingir d’altres propostes educatives com un centre d’ideari cristià.

Com a centre educatiu catòlic, el col·legi Beat Ramon Llull ha de tenir:

• un projecte significatiu i alternatiu, assentat en el projecte evangèlic de Jesús. La nostra escola ha de tenir unstrets d’identitat propis i distints respecte a les altres escoles.

• un projecte de centre amb una visió històrica i transcendent de la persona, la cultura, la societat, la humanitat il’educació reflectida dins el caràcter propi. És el que anomenam principis de l’humanisme cristià.

• una proposta profètica compromesa amb la societat. Ens hem d’interpel·lar des de l’evangeli i donar llum desd’ell a la societat.

• una opció per als més dèbils. Hem d’optar prioritàriament per la defensa i l’atenció als més dèbils i afrontar lasituació de descreença de gran part de la nostra societat com un repte.

• un centre amb un procés d’educació en la fe, acompanyant els alumnes en el seu desenvolupament personal,oferint una comunitat educativa on aprendre a viure i a veure el món segons l’estil proposat a l’evangeli.

Per això, pretenem que els alumnes siguin actius, compromesos i responsables de la pròpia maduració, ellshan d’esser el centre de l’escola amb l’objectiu d’aconseguir una autonomia i una responsabilitat elevada. Per tantel centre no ha d’estalviar dedicació per atendre a cada alumne de forma personal i segons les seves necessitats.

El nostre centre ha de promoure processos d’implicació i de formació amb eines pedagògiques per a pares imares. La relació amb ells ha d’organitzar-se en torn a la tutoria, des del departament d’orientació i de pastoral. Enaquesta tasca és fonamental l’existència i l’activitat de l’Associació de Pares, com a mitjà ordinari de participació enl’àmbit escolar i social, de formació, i de comunicació i com a organització de col·laboració i recolzament en lesnecessitats i projectes del centre.

El professorat ha d’esser un factor de qualitat de primer ordre. Els educadors en valors de la nostra escolahem de treballar des d’unes metodologies que facin referència als processos de maduració personal i ètica i hemd’induir l’alumne a reconfigurar esquemes i criteris personals. Els educadors hem d’a profundiar en el complimentde les noves funcions que la societat i el sistema educatiu ens demana urgentment. En aquests moments ésnecessari passar d’uns estils pedagògics tradicionals, basats en el rendiment acadèmic i la disciplina, cap a unsestils pedagògics positius, basats en la formació de la intel·ligència emocional i les habilitats socials.

Totes les persones que treballen en el centre, també el personal d’administració i serveis, participen del’acció educativa. La forma en que treballen, el tracte amb els alumnes, les indicacions i les correccions del personalde secretaria, de recepció, del menjador, de vigilància o de neteja, forma part del clima educatiu del centre.

De tot això es desprèn que la nostra escola és avui una opció més del sistema educatiu. Des de la seva missió,la visió i els seus valors ha de donar resposta a les necessitats del nostre temps mitjançant l’actualització del nostreprojecte educatiu. Ha de demanar un marc de llibertat que faci possible el seu oferiment amb un esperit de diàleg irespecte amb aquells que entenen l’educació des de paràmetres distints.

Que tenguem tots un bon curs.

Miquel Balle Palou, Director

EL COL.LEGIAL

3

DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ i ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

COL.LEGI BEAT RAMON LLULL

Abecedari de l’aprenentatgeEls nins seran de majors

tot allò que nosaltres haguem projectatdamunt d’ells des de petits

Quan un nin /un alumne creix amb l’amor aprèn a estimarQuan un nin / un alumne fa bondat aprèn a conviureQuan un nin /un alumne viu en confiança aprèn a confiarPerò si un nin/un alumne viu en desconfiança aprèn a dubtar.Quan un nin o un alumne rep elogis aprèn a valorarPerò si un nin /un alumne viu a la fosca aprèn a ser temorós.Quan un nin / un alumne creix en la generositat aprèn a ser pròdigPerò si un nin / un alumne viu en la humiliació sempre serà feble.Quan un nin / un alumne és ignorat difícilment aprendrà a participarQuan un nin / un alumne juga aprèn a compartirPerò si és jutjat aprèn a desconfiar.Quan un nin/ un alumne escolta lloances aprèn a estimarPerò si un nin/ un alumne és marginat aprèn a ignorar.Quan un nin / un alumne viu la norma aprèn civismePerò si un nin /un alumne viu l’opressió aprèn a ajupir el capQuan un nin /un alumne és premiat augmenta la seva autoestimaPerò si escolta sempre queixes aprèn a remugarQuan un nin/ un alumne és rebutjat aprèn a menysprearQuan un nin / un alumne rep somriures aprèn a compartir-lesQuan un nin / un alumne viu la tolerància aprèn a acceptar els altresQuan un nin / un alumne viu la unió aprèn a fer grupQuan un nin / un alumne viu la veritat aprèn a ser lliurePerò si un nin / un alumne creix en la xenofòbia aprèn a marginarQuan un nin / un alumne només escolta zero, zero, zero mai estimarà l’escola.

Fernando Blanco, PT

EL COL.LEGIAL

4

EDUCACIÓ INFANTIL

SORTIDA EN TREN A LLUBÍ PER LA TARDOR

Els alumnes de segon d’Infantil han reflectat en els dibuixos el que va ser per ells la sortida per veureel paisatge de tardor.

Aquesta sortida va ser a Llubí i es desplaçaren en tren.

Antònia Muntaner Comas 2n B Llorenç Mir Garau 2n B

Marina Martí Socías 2n A Francesc Agüera García 2n A

Els i les alumnes de 2n i 3r d’Educació Infantil un cop a la setmana entren dins el fantàstic món de lainformàtica. Durant 30 o 40 minuts aprenen a manejar el ratolí, a realitzar activitats i jocs interactius, a canviar depàgina o de joc de la manera més autònoma possible. No us podeu imaginar la facilitat que tenen per aprendre,potser és perquè gaudeixen moltíssim amb aquests tipus d’activitat. Aquestes fotografies en són una fidelimatge.

EL COL.LEGIAL

5

Un cop començada latardor anàrem en tren al’ermita de Llubí per veurequin canvis fa la natura enaquesta estació de l’any.Vàrem recollir fulles per ferun bon mural a l’escola itambé férem dibuixos del quèmés ens va cridar l’atenció.

Els alumnes de 2n han dibuixatla sortida dels dimecres bo.Els de 5 anys, la fira delDIJOUS BO

Joana Aina Sarrión 3r B Petrina Coll

Cesar David Duverge 2n B

Angela Ferrer Ferriol 2n A

EL COL.LEGIAL

6

PRIMER CICLE

EDUCACIÓ PRIMÀRIAEDUCACIÓ PRIMÀRIA

El passat dia 30 de setembre els alumnes de 1r Bd’Educació Primària acompanyats de lesprofessores Srta. Jerònia Llabrés i Srta. MalénParets, visitaren el laboratori de Química, com unaetapa més del programa que preveu conèixer lesinstal.lacions del Centre. D’aquesta “breu visita”vos mostram uns dibuixos que són la imatge delque els ninets i ninetes contemplaren. Les explicarenquè és un laboratori, les diferències que té ambuna aula convencional, els perills i les prevencionsque s’han adoptar per treballar-hi i, finalment, elprofessor, dels alumnes més grans, Pedro Vallespirles va fer un parell de reaccions on contemplarenuns vistosos canvis de colors en els tubs d’assaig.

EL COL.LEGIAL

7

EDUCACIÓ PRIMÀRIA - PRIMER CICLE

Mari Carmen Alvarez Luisa Cerdà 1r A

Tomeu SeguíCarme Roig

Toni Lluis Femenías 1r A Miquel Vanrell

EL COL.LEGIAL

8

VISITA A MENESTRALIA

Marina Company 2n A

Miquel JoanGelabert2n A

Les coves són molt grans i s’hanfet amb la calç fa 4000 mil anysque s’han fet i mos han mostratun fòssil d’una cabra. Mos varenmostrar es forat per von va entraren Tomeu quan va descubrir sescoves i varen trobar un escarabattransparent. Hi ha estalactites iestalagmites. Tarden 100 anys perfer-se un centimetro.

Juanjo Carretero, 2n A

EL COL.LEGIAL

9

HALLOWEEN A L’ESCOLA

Els nins i nines de 3r i 4t, igual que els postrescompanys petitons d’Infantil i de 1r i 2n, vàremcelebrar la festa de Halloween, una festa típicaanglesa.

Els de 3r, a ca nostra, i amb una petita ajudade les nostres estimades mares, vàrem elaborar lestípiques cares fetes amb carabasses. N’hi havia detotes mides: grosses, petites i enanes, fins i tot n’hihavia fetes amb melons. A la classe d’anglès vàremdisfrutar de riure admirant les diferents cares. A mésd’això, vàrem acolorir un dibuix per recordar la datad’aquesta assenyalada festa anglesa.

Dibuix lliure realitzat pels alumnes de 3r A a partir del lema del curs «Obre el teu cor a l’altre»

Deborah Baltes 3r A Josep Miquel Ferrer 3r A

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

SEGON CICLE

Enguany faig tercer de Primària. Ara he canviatde cicle i estic molt content perquè he après moltescoses.

Aquest any estudio més perquè tenc méscontrols. Tenim una assignatura nova que és lad’Anglès. L’anglès m’agrada molt.

Aquest curs anam a un pati nou i és molt gran.Al pati hi ha porteries de futbol i canastres de bàsquet.M’agrada molt jugar a futbol amb els meus amics declasse.

També tenim una professora nova que es nomCatalina. La tendrem tot el cicle.

Quan veig els nins de primer cicle els trob petitsi pens com és possible que jo fós tan petit.

Esper passar-m’ho molt bé aquest segon cicleque he començat.

Alexandre Quetglas Rosselló, 3r C

Em vaig sentir emocionada de poder passar de curs.Tot l’estiu vaig estar pensant en com seria aquest nou cicle.

El primer dia de curs no sabia a on ficar-me perquè elsmeus nervis no em deixaven tranquila. Quan vaig arribar alcol.legi vaig veure els meus companys, tots els meus nervisse’n varen anar totd’una. Un cop dins l’aula es va presentar lanostra tutora. Ens va dir que si ens portàvem bé, ho passaríemmolt bé amb ella.

Ara a vegades s’enfada peró sé que ella ens estimamolt. A dins l’aula tots som companys i ens ajudam els uns alsaltres, però a vegades els amics ens barallam i ens pegam,inclús ens insultam.

Jo, no vull veure com es barallen perquè crec que dinsuna aula a on passam moltes hores tots ens hem de dur bé.M’agradaria poder seguir passant moments bons amb els amicsi la tutora dins el col.legi

Isabel Oliver Postigo 3r C

EL MEU CANVI DE CICLE

EL COL.LEGIAL

10

SEGON CICLE

Encara que enguany és el primer any que feim anglès a l’escola, ja hem après moltes coses. Perquè totsvegeu que això és així, aquí vos presentam un parell de treballs que la professora Maria Antonia ens ha fet fer.Tots eren molt xulos però no hi caben els 79 a la revista... Sorry!

Excursió a la granja “Es Burotell”

Quan arribàrem a n’Es Burotell berenàrem i ensferen grups de quinze. El meu grup i un altre férem lesactivitats junts tot el dia. Primer, férem la coca de trampó.Es fa amb pebres verds, ceba, tomàtiga, sal, oli, farina,pebre bo i saïm. Després anàrem a veure l’hort tradicionali els porcs. Tot seguit vàrem anar a dinar. En acabar joduia cartes i vaig jugar a escambrí contra en Sebastià ivaig perdre dos a un. Després vàrem anar a ferl’ambientador amb romaní. Més tard anàrem a veure totsels animals. En haver mirat tots els animals anàrem al’autobús i tornàrem a Inca. Allà ens donàrem un tros dela coca de trempó.

Tolo Etxàniz, 4t B

Excursió a la fira de SineuDilluns, 10 d’octubre vàrem anar a la fira d’artesania de Sineu,Mostra Popular. Vàrem veure senalles, animals, gerres, einesantigues i un pou molt, molt bonic que s’anava per un túnel de pedra.Després de veure tot això vàrem anar a l’ermita a menjar i a jugar.Tot seguit ens vàrem anar a veure cotxes antics i un petit museu defotografies de com era Sineu abans. També vàrem anar a un claustreon hi havia estàtues gegants. Allà vàrem descansar i després ensvàrem dirigir a l’autobús. La professora ens va explicar tot i…

VA SER UN DIA GENIAL!Jaume Ferrer March, 4t B

Maria del Rosario Prieto Pérez 3r C Caterina V Pons Rullán 3r C Carlos Alhama 3r A

EL COL.LEGIAL

11

SEGON CICLE

Aquí teniu una petita mostra dels treballs que feim els alumnes de quart d’Educació Primària. Aquests concretament sónuns que vàrem fer a les classes d’anglès, Vàrem tenir uns dies una mica enfeinats perquè vàrem tenir que cercar a revistes,diaris... o fer dibuixos relacionats amb el tema que estam estudiant: Super Samantha. Va ésser una manera diferent depracticar la construcció de frases i d’estudiar el vocabulari.

Avui és el dimecres bo i hem anat a fer una volta per la ciutat d’Inca.Hem vist moltes coses, no les podré escriure totes però un parell vosles escriuré. Mira, hem vist cotxes: ferraris, cotxes vells de fa moltsd’anys de colors vermell, negres, grisos, verds... També hi havia animals:vaques, porcs, gallines, cans, cavalls... Hi havia coses velles per treballaral camp: tractors, xapetes, pics, pala, rastrillos. Cases de fusta per alsanimals: cases per als cans, cases per als nins de fusta, columpios... Hihavia atraccions: cotxets de xoque, los patos nadadores, la noria, el trendel circo, cames elàstiques i moltes coses més. Bueno mos ho vàrempassar molt bé.

Catalina Vicens Nicolau 4t C

Avui el dimecres bo hem anat a fer un passeig per la ciutat d’Inca i hem vist:paleres, tractors... També hem vist animals, alguns són aquests: vaques, porcs,canaris... I màquines velles i noves per llaurar i per treballar al camp són:xapetes, regadores, pics, rastrillos, pales.... També hi havia una exposició decotxes antics. I per acabar hi havia atraccions.

Guillem Pons Genovart, 4t C

Pedro Capó 4t BJesus Cubillas 4t A

EL COL.LEGIAL

12

TERCER CICLEEL CANVI DE CICLE

La veritat és que no m’he adonat del temps ni dels cursosque he anat passant. El que sí m’he adonat és que he aprèsmoltes coses. Ara em record que una amiga, dos anys mésgran que jo, m’ensenyava com es feia una divisió i nom’enterava de res, i ara, la sé fer molt bé i a més sémoltíssimes coses més. També és veritat que no ens agradafer la tasca perquè quan som nins ens agrada jugar i divertir-nos, però el que sí sé es que a tothom li deu agradar aprendrecoses noves perquè sinó de grans no sabrem tot el quedevem saber per poder tenir un treball i moltes coses més.Però el que sí sé és que a mi m’agrada molt aprendre cosesnoves i també vull ser com els meus pares que són els quem’ho han ensenyat tot.

Toni Rafel Cerdà – 5è A

Per a jo, el canvi de cicle no ha estat un bot molt alt, peròtampoc molt baix. La professora ens dóna molta, moltacanya, però jo considero que la necessitam.Jo aquest curs l’estava esperant amb moltes ganes iaquest estiu tenia tantes ganes de fer 5è que ja frisava decomençar.Les professores ens ajuden molt. I jo crec que és un cursde molta feina i d’estudiar molt cada dia. És necessariestudiar cada dia en acabar les classes i repassar tot elque hem fet a classe. I així fer molta, molta feina durant elcurs.

Caterina Martorell Cerdà – 5è A

UNA GRAN EXCURSIÓ

Dia 6 d’octubre, un dia ennuvolat i plujós, vàrem anar a Palma i férem el següent itinerari:A les 9 hores partírem del col·legi per anar amb el tren d’Inca, però, si vos dic la veritat em vaigmarejar molt. Quan vàrem arribar a Palma, les professores ens varen explicar un parell de coses, totseguit partiírem cap una plaça molt grossaanomenada “Plaça d’Espanya” on hi destacavauna gran figura, la figura d’en Jaume I elConqueridor.Després seguírem pel carrer de Sant Miquel finsarribar a la plaça Major on vàrem berenar. Totseguit anàrem pel passeig de La Rambla, queabans era el jaç del torrent de la Riera, actualmenthi venen flors.Caminant arribàrem a la plaça Weyler, molt bonica, on visitàrem el Gran Hotel, hi vàrem veure exposicionsde pintures i de fotografies. Llavors anàrem pel passeig del Born, llarg molt llarg. Anant a dinar ensvàrem topar amb una escultura de la figura del Beat Ramon Llull, construïda l’any 1976. Vista aquestafigura anàrem cap el Passeig Marítim a dinar. Malgrat haver hagut de canviar una part de l’itinerariprevist degut al mal temps, vos podeu creure que no ens va aturar l’aigua ni el sol .M’ho vaig passar molt bé, però vaig acabar molt cansada.

Autor : Joana Mateu MorroCurs : 5è B

LAS AVENTURAS DE NATALIA, MARINA Y VICTORIA

Había una vez tres hermanas llamadas Natalia, Marina y Victoria. Natalia, que era la mayor, siempre tenía que cuidarde que sus hermanas no se pelearan, ya que sus padres se fueron a la montaña y no volvieron.

Un día Natalia les dijo a sus hermanas Marina y Victoria:- Mañana tengo que ir a la montaña para ver a unos clientes, así que portaos bien.Al día siguiente, Marina y Victoria subieron, a escondidas, al coche de su hermana que en este momento iba a salir.Al llegar a la montaña, Natalia se dio cuenta de que Marina y Victoria estaban allí. Así que fueron juntas. De pronto

empezó a llover y se refugiaron dentro de una cueva. Natalia encendió una antorcha y al hacerlo vio brillar una cosa. Asíque se adentró en la cueva para ver lo que era. ¡Era oro! Pero, ¿de quién era?. Miraron más adentro y encontraron a suspadres. Se ve que se dieron un golpe en la cabeza y se comportaron como los prehistóricos. Pero al ver a sus hijas seacordaron de todo. Todos juntos se fueron a su casa y a partir de ese día serían la familia más contenta del mundo.

Marina Sarrió 5è C

EL COL.LEGIAL

13

TERCER CICLE

EL DIJOUS BOEls treballs que teniu aquí són els que han realitzat els alumnes de 6è C per apropar-

se i apropar-nos una mica més a les fires i al DIJOUS BO: Han fet murals, enquestes,opinions, han parlat amb els feriants dels seus productes...

EL COL.LEGIAL

14

TERCER CICLE

Dia 27 d’octubre els alumnes de 6è realitzàrem la sortida cultural corresponent al primer trimestre: Gesa /Endesa i Ultima Hora. Encara que alguns ens quedàrem sense poder visitar les instal·lacions d’Ultima Hora,demostràrem, a la classe de castellà i per grups, que som uns periodistes excepcionals.

EL COL.LEGIAL

15

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

TALLER DE POESÍATema: “Me gustaría…”

“Me gustaría ser ocapara besar tu boca,para cantarte en los oídos ybesar tus labios carnosos y sabios.Me gustaría ser mariposa,y que tú fueras una rosa,para poder estar contigo.Me gustaría soñar contigoPara cantarte en los oídosY decirte: “¡te quiero, cariño mío!”.

Marta Pons Serra, 1º ESO C

“Me gustaría ser un melóny ser redondo como un balónmolaría mogollón.Sería verde y amarilloComo los colores de un grilloMe gustaría soñar,Viéndome a mí bailarMe gustaría correr,Cosa que no puedo hacerQuiero ir a clase,Y así aprender una frase.Carmen Maura Jiménez, 1º ESO C

“Si yo fuera profesorasería una buena señora,exigiría estudiar muchopara sacar buen provechode todo lo que cosecho.Si yo fuera torera,me gustaría torearte.Escribiría una canciónpara que cuando estuvieras tristónte llenaras de emoción.Me gustaría ser estilista,Y también progresistaPorque tú la vida darías,Aunque no sé si por mí sería”. Cristina Martorell Sánchez, 1º ESO C

“Si yo fuera poetaVersos escribiría yo.Escribo un poema ahoraPor obligación.Necesito papel, lápiz…Y sobre todo inspiración.Me exploto ahora los sesosPara no ver más suspensos”. Carlos Javier Moreno Pérez, 1º ESO C

“Si yo fuera pintor,te pintaría mi corazónpara ofrecerte mi amor.Contigo yo volaríaY feliz siempre sería.Por Dios vida míaHasta el fin contigo iría”

Pedro Moreno Gomila, 1º ESO C

“Me gustaría ser caramelopara oler a pomelo.Ser redondoY estar como un bombo.Tener una amigaque tenga sabor a guindilla.Casarme con un bombón,que tenga buena posición.Tener muchos coloresY unos cuantos coches,una casa grandeY dinero a montones.Cincuenta joyerosPara tener tesoros.Pero como no puede serMe quedo soñando”

Erika García, 1º ESO C

“Yo quisiera ser cuentistay ser una chica lista.Trabajar en el parlamento,Y estar a cargo del ayuntamiento.Yo quisiera ser actrizPara estar al lado de Brat Pitt.Trabajar con Almodóvary conseguir así un óscar.Yo quisiera ser cantante,Trabajar en un restaurante.Si yo pudiera, todo esto seríaUna empollona que en el estudio,Lo difícil hallaría

Mª Antonia Frontera, 1º ESO C

“Si yo fuera un empollónte cantaría esta canción:Yo soy un empollón,pero estudio la lección yaprendí que el coliseo seencuentra en Nueva York.Sé que Madrid tiene mary que Asia está en Milán.

EL COL.LEGIAL

16

La geografía se me da bien, de verdad.¿Cuántos cursos repetí?¿Cuántas me van a quedar?¿Cual será la formulita de la relatividad?¿Qué hago tal chuleta aquí?¿Quién me vuelve a catear?¿Quién me cerrará las puertas de la universidad?Mis libros no fueron abiertos ni por casualidad.Nadie me dijo que el estudioConsistiera en estudiar.

Jaume Pons Moyá, 1º ESO C

“Me gustaría ser estrellamucha pasta, cara bellaabogada y diputadair siempe bien aseada.Si esto no pudiera servivir del cuento iría bien,porque con lo de” Salsa rosa”conseguirlo no es gran cosa.En Hollywood yo estaría,con un chico ¡Qué alegría!.Un camerino para mí sola,trabajar de hora en hora.También me gustaríair de juerga todo el día,con futbolistas y toreros,ellos serían mis compañeros.

Mª del Mar Mateo Ramis, 1º ESO C

“Me gustaría ser actorpara poder actuaren los teatros de Nueva York.Me gustaría ser capitánpara poder ir en veleroy poder viajar por el mundo entero.También me gustaría ser escritorsin olvidarme de ser directorpara poder cantar de tenor.Astronauta también quiero serPara del universo ver, todo lo que en los librosPuedo aprender.Profesor seguro que no voy a ser,Los alumnos sólo hacen su salud ceder.Todo eso quiero ser,Pero de momento tarea tengo que hacer”.

Joan Pere Ponseti Madaula, 1º ESO C

“Me gustaría ser dentistay mi marido periodista,para que cuando leyera una revistaviera su nombre como protagonista.Y cuando él viniera a mi consultamientras rabioso grita:“¡Yo no vuelvo a tu consulta,el daño que haces,es para ponerte una multa!”.Y yo llorando en mi consultaporque me va a poner una multa.¡Y yo buscaba a este periodistaal cual llamo mi marío!

¡Ay que bueno está el tío!¡Ay, mi periodista…nunca más compraré tu revista!”

Elvira Rossello Viedma, 1º ESO C

“Si yo fuera supermánte diría que te quiero,como una nave bajo el marque se oculta del viento.Y cantando esta canción,saliendo de mi casate encontré participando en la maratón,buscando algún amor.Fui corriendo para besartepero una mano me agarró.Debí perderme alguna parteporque algo me golpeó.”

Miquel Martorell Llompart, 1º ESO C

“Si yo fuera tu vasotocaría tus labios,llegaría a tu corazóny te lo rompería en mil pedazos.Si yo fuera policíate detendría,así te tendría todo el tiempoen la comisaría.Si yo fuera enfermeratendría una buena carrera.Te tendría en el hospitaly te podría abrazar”.

Mª del Mar Martín, 1º ESO C

“Me gustaría ser una canciónpara dedicarte estas palabrasdesde mi corazón.La letra sería:Ay mi bombón te quiero mogollón,Estas palabrasVienen de mi corazón.¡Ven, amor mío!Que te espero en mi balcónPara darte un achuchón.Si luego te acalorasNos damos un chapuzón.Si al salir tienes fríoTe dejaré mi mantón.Para acabar mi canciónTe digo:¡Te quiero un montón!”

María Redecillas Garriga, 1º ESO C

EL COL.LEGIAL

17

LÁGRIMAS DE SAUCE

Estaba contemplando un sauce. Él comprende y quiere sercomprendido. Él llora la pérdida de su triste amada, no laolvida. Su dolor yace dentro de esa fuerte corteza. El sauce,antes esbelto y bonito, ahora caído y abatido, tras la luchapor recuperar a su amada. Llora sobre el río, el río transportasus lágrimas hasta el mar, él intenta olvidar. ¡Oh, triste sauce,no llores más!

Neus Ripoll Batle, 2n ESO C

POEMA DE AMOR

VERÉAmor mío, veré tu pelolanzado al aire¿veré tus ojos llorando por mí?Mientras que muero por estar junto a ticogerte de las manos, sentir tu dulce pieles como soñar, como comer miel.

¿Veré en tus ojos un atardecer más?quiero estar una tarde contigo y poderte besar.

Extraño tu cuerpo, tu boca.Si me falla eso... me muero.Tus ojitos marrones, niña, son mi tortura,son mi sueño y son mi dulce locura.Para terminar te digo que desde la tierra a las estrellasun te quiero llevaré,para decirte, mi vida, que jamás te olvidaré.

José Carlos Bailón Romero, 2n ESO B

LA PRIMAVERA

Llega la primavera y la tierra se tiñe deverde. Los árboles cobran vida y seadornan con hojas. Algunos, como elpino, parecen soldados, bien derechosy firmes, otros, como el algarrobo, seponen perdidos de pendientes. A laspalmeras les crece una melena inmensaque a veces roza el suelo, a los chopospor culpa del blanco invierno, les vuelvea crecer el pelo en primavera y losancianos olivos utilizan grandes troncospara apoyarse, ya que a su edad noestán para trotes, y los almendros,rectores de iglesia dan su sermón a losdemás todos los días.

Francesc Fluxá Torres, 2n ESO A

EL COL.LEGIAL

18

FRACÀS ESCOLARDes de fa ja uns quants anys el problema del sorprenent percentatge per abundància de l’anomenat

“fracàs escolar” , ens ha portat a fer numerables estudis sobre el que això suposa per a la nostra societat. Elsproblemes tant físics (deficiències d’algun tipus), com psicològics (dins aquest grup es poden subdividir apartatsdiferents, com la falta de conducte d’estudi o falta d’interès en tot el relacionat amb el gènere socio-educatiu otambé trastorns emocionals per diverses causes), formen part del fenomen que fa que l’educació en centres(sobretot instituts), i l’aprenentatge del que podríem anomenar “cultura”, sigui de cada vegada més escàs imenyspreat.

El fracàs escolar es pot definir com una incapacitat d’un individu per aconseguir els objectius educatiusproposats per un centre escolar per un determinat nivell curricular; no obstant això implica tenir en compte

l’elevat percentatge d’alumnes amb fracàs escolar d’unamanera un tant “crònica” depenent i no donant crèdit ales circumstàncies que el porten a aquest desenllaç.

Els darrers estudis parlen d’un 29% de l’anomenatfracàs, xifra que és molt superior a la mitjana europea.Ens queden molt lluny d’aquella mitjana mínimamentacceptable que té, per exemple, Suècia amb un 7% defracàs.

Segons els estudis, aquesta mitjana ha anat pujant iincrementant-se ja que de cada vegada podem dir quedisminueix la xifra d’estudiants. Aquestes xifres són aramateix alarmants. A l’ensenyament mitjà, un 32% delsalumnes repeteixen curs, un 35% no acaben amb unèxit rotund el 2n d’ESO, el 48% no supera el batxillerati a la Universitat l’abandonament dels estudis envoltael 50%.

Són dades que poden fer que poguem deduir en què es pot arribar a convertir la nostra societat en unfutur.

Encara que són moltes les causes d’aquest fracàs n’hi h algunes que són més comuns: tan sols un 2% ésper retràs mental, un 29% per trastorns d’aprenentatge, un 10% per TDAH (trastorn de dèficit d’atenció ambhiperactivitat), un alarmant 30% per trastorns emocionals i un exaltant 29% que inclueix, entre altres coses,com hem dit més a dalt, falta de conducte d’estudi, falta d’interès amb tot el relacionat amb el gènere socio-educatiu, baixa autoestima, desmotivació, etc.

Segons alguns especialistes l’autoestima es deteriora a través de les verbalitzacions menyspreades idesvaloritzants que els “companys” del voltant del noi, alguns pares o inclós professors arriben a dirigir demanera habitual a l’escolar que no aconsegueix objectius que se li proposen.

També podem donar lloc i eludir el paper, diríem, imprescindible que representa la família en aqueststrastorns. La influència d’aquesta estabilitat emocional del noi és bàsica i fonamental. Per això aquestescircumstàncies poden alterar l’equilibri afectiu i perjudicar el seu rendiment escolar.

Però encara podem anomenar més factors de caràcter psicològic que poden portar al jove o al noi alfracàs educatiu, i són aspectes com: la depressió, trastorns d’ansietat i complicacions més severes com psicosiso neurosis.

Abans hem anomenat el TDAH, trastorn que constitueix una causa important del terme del fracàsescolar.

Els nois amb aquest tipus de trastorn presenten un quadre de fracàs escolar ajuntant altres tipus deproblemes com la dislèxia, la disgrafia, la discalculia, problemes de falta d’atenció, la hiperactivitat i la impulsivilitatque el caracteritzen.

Així podem anomenar la distribució de factors intel.lectuals; en el cas que el quocient intel.lectual es trobiper davall de la mitjana esperada, estaríem en el cas de debilitats mentals, o bé, superdotacions, és a dir, noisamb un nivell intel.lectual molt superior al normal.

Hi ha casos demostrables en els primers, en els que es troben per davall del coeficient mínim de 85, queaquests van passant de curs sense haver assimilat l’anterior fins que el fracàs és tan estrepitós que qualsevoltècnica de diagnòstic intel.lectual ens indica que existeix una immaduresa mental.

Així com també en els segons, els “superdotats”, amb coeficient intel.lectual superior a 130, podenpresentar alteracions en el seu rendiment fins arribar a un fracàs escolar, amb l’explicació de que són nois per

EL COL.LEGIAL

19

als que no està dissenyat l’aprenentatge, ja que l’escola presenta certes limitacions perquè està orientada a nins“normals”, d’aquesta manera els nois amb superdotació troben un desfàs important amb la seva intel.ligència.Totes aquestes són dades estudiades i comprovades.

A aquells alumnes que se’ls hi dóna l’oportunitat, el dret i el deure d’estudiar fins almenys complir els 16anys i no en tenen el que anomenam d’una manera més general, “ganes”, són aquells que decideixen abandonaren qualsevol moment del curs, sigui quin sigui aquest, i es trobi a la fase que es trobi.

Avui dia ens incrementen més les idees i les situacions a les que ens enfrontarem i se’ns presentaran enun futur, de manera que comencem a escollir ja a l’edat dels canvis, les expectatives i els caps per on volemprendre i el que volem que sigui la nostra vida futura.

Tothom amb un mínim de responsabilitat, capacitat, esforç i dedicació pot treure una carrera i d’aquísortir una formació professional, l’únic que s’exigeix és el valorar aquí on estàs segut, una aula; aquí on assisteixes,a una classe; aquí on passes gran part del dia, a un centre educatiu; i a qui representes allà, a tu mateix i a unestudiant.

Es volen crear grups i associacions per intentar “combatre” d’alguna manera el fracàs escolar, peròl’única persona que pot conscienciar a aquella que no té cap deficiència que l’impedeixi seguir d’una maneranormal el curs, que el segueixi, és ella mateixa. Un mateix decideix el que vol arribar a ser i es pot arribar aaconseguir el que un es proposa, sempre que aquesta proposta sigui raonable, però el problema ve quan nos’està conscienciat de voler tenir un futur mínimament “fàcil”. Amb una formació nul.la i uns estudis inacabatsvoluntàriament, es quan parlem doncs, d’un buscat fracàs escolar.

Laura Villalonga Serra, 2n ESO B

VIATGE A EIVISSA

EL COL.LEGIAL

20

TECNOLOGIA A 2n D’ESOUNITAT: LES ESTRUCTURES

Excursió amb bicicleta a Sencelles

El dia de l’excursió amb bicicleta a Sencelles va ser undia molt divertit i entretengut.

Ens vàrem reunir al col.legi, els qui duien la seva bicicletaa la porta de l’entrada i els queno, al pati. Vàrem partir del col.legi en direcció cap a la GranVia i cap a Sencelles!

Tots els alumnes estàvem ben controlats durant eldesplaçament amb bicicleta, n’Aina Rosselló anava la primeraamb bicicleta i en Benjamí Cardona amb el cotxe que anavaamunt i avall organitzant. Vàrem agafar un camí que duia auna finca d’unes monges. Allà, només arribar, vàrem aparcar lesbicicletes i el casc i vàrem berenar. Després vàrem escoltar unaredacció que ens varen llegir els professors. Seguidament vàremfer un joc molt estrany: ens varen fermar de les cames amb cordesper parelles, i vàrem passejar, després amb tres i finalment dequatre i ens varen avaluar fent una carrera de companyerisme.

Al cap d’una estona vàrem fer un altre joc que tractava deposar-se una pilota al front amb un company i recórrer una distànciai també ens varen avaluar. El darrer joc que vàrem fer tractavad’asseure’s en terra d’esquena a un altre company i intentar aixecar-

se. Primer de dos, després en grup de tres i finalment engrups de quatre i, com es pot suposar, ens varen avaluar.

Al finalitzar els jocs vàrem dinar i després ens varendeixar fer el que volguéssim fins l’hora de tornada.

El que pens d’aquesta excursió és que va ser moltdivertida i organitzada, però els jocs es podrien canviarcom per exemple el futbol o curses de bicicleta, i podrienarreglar les bicicletes del col.legi.

Miquel Llobera, 2n A

EL COL.LEGIAL

21

HALLOWEEN

El grup de 3r de diversificació dins el taller de botànicavàrem fer un bosc de bruixes amb motiu de la festa de Halloween.Molts dels materials emprats eren naturals: fulles, trossos detronc, terra, branques, “palmito”, bruc... La decoració era abase de llana, fil, cartolina i amb això férem aranyes, bubotes...

Ens vàrem organitzar en grups i procuràrem que cadaun tengués una feina ja que haguérem de fer-ne dues o treshores bones. I gràcies a la vitrina de la porteria ho vàrem poderexposar a la porteria i va quedar protegit perquè els més petitsho poguéssin veure però no tocar-lo. La tasca més fàcil vaésser organitzar el treball en petits grups i després muntar-lo, ila pena va ésser desmuntar-lo després d´una setmana.

Alumnes de 3r Diversificació

EL VERMAR

Vàrem començar amb una explicaciósenzilla de D. Antoni Pons, de com es feia es vi,quines classes hi havia (negre, blanc i rosat) i quenosaltres faríem rosat. Després de mitja horad´explicació, vàrem anar a cercar el raïm icomençàrem a preparar els materials quenecessitaríem, mentre alguns al·lots amb parellespitjaven el raïm. Una vegada pitjat el raïm elbolcàrem a una gerra de 5 litres i quan es va omplirli tiràrem unes gotes de “metabisulfitol” i la vàremtapar i deixar reposar una setmana.

A la setmana vàrem anar tots els alumnesa veure com el senyor Antoni feia el transvassamentdel vi utilitzant una màniga. A la segona setmananomés vàrem anar un grupet d´alumnes a ajudar-lii un altre grupet var rentar unes botelles. Desprésde filtrar-lo unes vegades ja està embotellat.

L’AMETLA

EL RACÓ DEL POETA

ELLA

Recuerdo nuestra primera vezEn un cuarto de hotel cutreYo sólo pensaba en lo más obvio esa nocheTu sólo te dejabas llevar,No eras feliz.Papel pintado en las paredes,Cama de agua,Una gotera en el techo,Éramos jóvenesY el papel de arroz no nos ayudó.

SU BELLEZA

Su belleza es como el viento,Sin rumbo, vagando por la tierra seca,Que demuestra una tristezaYa que nada depende de la canción desesperada;Su claridad se deja deslumbrarPero nunca se deja conocerSiendo siempre una hermosa incógnitaLa cual, nunca veremos siguiendo un objetivo,Una meta, un rumbo...Su destino es solitario.

EL BOSQUE

Oh, hermoso roble, tan amable en tu vejez,Oh, por favor, este triste soneto que yacebajo tus pies,Te ruego que dejes caer tu llantoQue merece una lágrima de placer,Aquel que te vio crecerY mira aquel río tan húmedo que secoquiere aparentar,Es ese el bosque donde la tristeza parecedesparecer,Ahogándose en ese mar que tu ves encalma.

MATÍAS GAONA (3r Diversificació)

Excursió als Tossals Verds

Els Tossals Verds es troba al municipi d´Escorca a 540 metres d´altitud per damunt del nivell de la mar.És propietat del Consell de Mallorca i està destinat a facilitar la pràctica de l´excursionisme en totes lesseves modalitats i el desenvolupament d´activitats educatives id´investigació relacionades amb la Serra de Tramuntana.Va ser inaugurat l´any 1995 després d´una profunda restauració deles cases que formaven aquesta possessió. Té una capacitat per atrenta persones i està en funcionament durant tot l´any. Hi trobamuna sala menjador, dormitoris, sala de reunions, aigua calenta i altresserveis... Si hi voleu anar a l´hivern cal que reserveu amb setmanesd´antel.lació i també podeu menjar el típic “arròs brut” o el “tumbetamb llom”.L´accés més còmode és arribar al terme municipal de Lloseta iseguir amb cotxe per un camí totalment indicat fins a arribar a peude muntanya on trobam la possessió de Son Ordines, a on hi ha unreduït aparcament. A partir d´aquí i en aproximadament una hora caminant arribarem al refugi. Cal dir que elcamí d´anada, encara que un poc cansat, no és gaire difícil, de totes maneres millor és la tornada ja que éssempre baixada.El paisatge per on transcorre el camí és ple d´encants: prats d´oliveres centenàries, un alzinar on s´hi està moltbé a l´estiu, estepes, camamil.leres.... i un torrent que ens acompanya gairebé la meitat del camí.Si teniu oportunitat anau a visitar-lo, vos ho recomanam perquè a nosaltres ens va agradar molt.Si teniu interès el telèfon de reserves és: 971-18-20-27

Passatemps de matemàtiques

Esbrina el nom de sis climes de la Terra.

A N T I O P H K G R S W Ñ B Y U C

Q V I M E D I T E R R A N I Ç P O

S C U B S G E I O O L R X P H I N

P Y E W B Q T S P X A O I I F Y T

O P R Q A A J Y E E H D D N P I I

L E T K G I M N X R R L Ç O N U N

A F Z M B P U K D P T O J K M I E

R J A Z Z N Z U T R O I I C A L N

Q O T T A T L A N T I C C C Y O T

Q R I Y R A U P P E W O J J A R A

E Q U A T O R I A L O P P E X C L

P C W U A T N L H Ç F P L A U B O

Elaborat per alumnes de 3r de diversificació.

Si cada dos minuts es divideix en dues una ameba i a partir de 4 amebes amb 1 h tenim un recipientple, quin temps estarà per omplir-se un recipient de la mateixa cabuda si començam només amb una ameba?

Sol: La piràmide té en la fila inferior els nombres 1, 1, 0, 2, 1, 0, 1, 0, 11 h i 4 minuts

Es tracta d’emplenar totes lescaselles amb el nombre corresponent sabentque el nombre de cada casella és la sumade les dues de davall.

EL COL.LEGIAL

24

QUÈ HEM TREBALLAT A TECNOLOGIADURANT AQUEST TRIMESTRE?

Durant 32 sessions lectives hem estat explicantels conceptes i les idees necessàries per després anar construint unprojecte. Tenim 3 hores de classe a la setmana dividides en duessessions, una de 1 h i l’altra de 2 h. En elles compaginam la part teòricai la part pràctica. A continuació vos presentam els objectius i mésendavant una mostra de la tasca feta, en aquest cas per un dels grupd’alumnes de 3r .

Els objectius de l’assignatura per a aquesttrimestre eren:1. Construir productes tecnològics de manera creativa i seguint un

ordre estàndard que faciliti la comprensió del seu funcionament ide la funció que realitza.

2. Fer un estudi d’impacte mediambiental de la utilització dels recursosemprats al projecte. Ser conscients que moltes vegades es poden emprar materials ja utilitzats i això ens beneficia

a tots.3. Manejar recursos gràfics com són els croquis, plànols i simbologiaelèctrica. Recollir tota la informació –memòria del projecte- en documentstècnics amb les dades necessàries per la comprensió i avaluació delprojecte.4. Aplicar tècniques d’unió de diferents materials (fusta, cartró, catolina).5. Assumir responsabilitats com a membre d’un grup de feina i com apart d’un col·lectiu d’usuaris d’un lloc de treball.6. Coneixement del vocabulari propi de la unitat “Instal.lacionselèctriques”, funcionament bàsic dels elements, resolució numèricad’exercicis on s’aplica de Llei de Coulomb, l’associació de resistèncieselèctriques, coneixement i aplicació de la llei d’Ohm i interpretació i dissenyde circuits elèctrics.

A continuació vos presentam els plànols d’unade les maquetes fetes. Hi ha, com és lògic les vistes deles quatre parets laterals a més de la planta (vista desde d’alt).

EL COL.LEGIAL

25

BATXILLERAT

REPRESENTACIÓ DE “TERRA BAIXA”

El passat deu de novembre els alumnes de segon de batxillerat vàrem anar a veure la representacióteatral de l’obra “Terra baixa” d’Àngel Guimerà al teatre del Mar.

Tot i que ja havíem llegit el llibre, ja que és una de les lectures obligatòries per a selectivitat, i tots teníemuna idea del que anàvem a veure, vàrem aprofitar l’ocasió d’anar a veure l’obra per així poder entendre-lamillor.

Aquesta obra és el drama més representatiu d’Àngel Guimerà, un dels més importants autors catalans,que cultivà la poesia i el teatre i que fou el restaurador definitiu del teatre català després de l’època de ladecadència. En ella l’autor ens representa una relació d’amor-odi entre tres personatges, que es resol amb lamort inevitable del “mal”, simbolitzat amb la figura del “llop”, per poder accedir a la felicitat que només la“terra alta”, la terra no contaminada per la corrupció i la vilesa humana, pot oferir.

Pau Villalonga Munar

TU POTS, PISTES PER ESTUDIAR.

Més que incapaços d’aprendre allò que necessitam per poder aprovar, molt sovint vos sentiu incapaços deposar-vos a estudiar, o incapaços de seguir amb atenció les explicacions del professor/a.

Hi ha moltes coses que vos semblen molt més interessants que no el que vos poguem intentar transmetrea l’escola, i pot ser tingueu raó: “amics, al·lots, al·lotes, aquell viatge, aquella preocupació familiar, tanmateix nosé que fer en el futur, què me posaré dissabte, el pròxim partit he de marcar.....”

Quan vos posau davant els llibres, sembla que tot això es mescla embullat dins el vostre cap, es com sitotes aquestes preocupacions i fantasies boicotegessin el vostre temps d’estudi i bloquegessin així el vostrecervell, ha passat ja una hora i encara no vos heu donat compte ni de quina matèria estau estudiant.

Vos volem donar algunes pistes que poden ajudar-vos, però primer de tot vos n’heu d’adonar del vostrepoder.

Sí, sí ho heu entès bé, has de creure que TU POTS, i per això basta que recordis alguna situació de lateva vida en la que tenies la sensació de que tot estava perdut, que no hi havia manera. Però, en aquell momentalgú te va dir la paraula o el gest que necessitaves, això et feu posar-te en marxa i superares aquella dificultatque et semblava una muntanya, descobrires dins teu mecanismes i recursos dels que no n’eres conscient ten’adonares que Tu Pots. Doncs ara també pots i nosaltres t’oferim una sèrie d’eines que t’ajudaran a posar enmarxa els teus recursos i capacitats.

Posa atenció i recorda:1.- Tant a classe com quan estudies a casa sempre has de tenir bolígraf i paper en la mà, si vas apuntant tot allòimportant t’ajudarà a no perdre l’atenció i a seguir el fil de l’explicació o del tema. A més això estimularà la tevamemòria visual i ho retendràs millor.2.- Cada assignatura s’ha de treballar a casa, pensa que cal treballar els conceptes nous per tal de poder-losassimilar, això no ho podràs aconseguir si sols estudies el dia abans de l’examen.3.- Cal que les assignatures més pràctiques: matemàtiques, tecnologia, llatí, grec... també es treballin a casa.4.- Un bon pla d’estudis t’ajudarà a concentrar-te i a distribuir millor el teu temps d’oci i de feina.5.- Hi ha gent que li va bé xerrar fort per concentrar-se, d’altres els va bé estudiar en grup, d’altres els va bé abansde posar-se a estudiar escoltar un poc de música o fer exercicis de relaxació..., cerca allò que et va millor a tu.6.- Si per ara les notes no han estat les que esperaves, pensa què és el que ha fallat enlloc de deprimir-te, elssentiments de culpa no ajuden a millorar les notes si no canvies allò que cal.7.- Pensa que a l’escola tens professors/es, tutors/es, orientadors/es i companys i companyes que te podendonar una mà.

Rosa Cursach i Maria Rigo.

-

EL COL.LEGIAL

26

PARAULES DE ACOMIADAMENT ALS MEUS ESTIMATSALUMNES

DEL COL·LEGI BEAT RAMON LLULL

Estimats alumnes i amics: Pau i Bé.Es molt el que hem viscut aquests darrers anys i el que he intentat inculcar-vos i transmetre entre

classe i classe. Però ara, abans de anar-me’n al Perú, voldria deixar-vos aquest petit testament com a mostradel meu afecte cap a tots vosaltres.

Mirau: Viure és lluitar. Siau constants i vencereu. Per a guanyar cal saber perdre i seguir intentant-lo. Laglòria més gran no consisteix en no caure, sinó en aixecar-se cada vegada que un cau.

Les dificultats forgen el cor. Els problemes poden ser reptes extraordinaris per a superar-se.Podem convertir l’error en una meravellosa oportunitat de creixement. Jo sempre he intentat ensenyar-

vos a ser constants en l’esforç, a vèncer-vos i dominar-vos, a forjar la voluntat i el cor. En definitiva a viure elmissatge de les Benaurances del Bon Jesús.

L’actual cultura hedonista i de consum, que embolica la nostra societat, globalitzada, està fent delsjoves una massa amorfa i sense voluntat, incapaços del menor sacrifici, drogats per una publicitat que nomésvos considera com potencials compradors.

Els joves heu d’entendre que l’estudiar suposa esforç sostingut, que les metes importants exigeixenmolt de treball, tenacitat i voluntat ferma.

Us posaré alguns exemples:Napoleó deia que la victòria li pertanyia al que més perseverava, i el General Bolívar va escriure: «L’art de

vèncer s’aprèn de les dificultats».Amb freqüència, els grans homes van aixecar el seu èxit de les cendres de les seves derrotes que mai

van acceptar que fossin definitives.L’extraordinari actor i ballarí *Fred Aster, tenia aferrat en la xemeneia de la seva mansió de Beverly Hills

l’informe del director quan va actuar per primera vegada: «No té la menor idea d’actuació! Poc audaç! Tal vegada,amb molt d’esforç, pugui arribar a ballar un poc».

Darwin va escriure en la seva autobiografia: «Tots els meus professors i el meu pare em consideravenun nin comú, per sota del nivell intel·lectual».

El director d’un diari va acomiadar a Walt Disney per falta d’idees. El propi Walt Disney va quebrardiverses vegades abans de construir Disneyland.

Els mestres de Thomas Edison deien que era massa ximple per a aprendre. El propi Edison va fergairebé 10.000 assajos fins a trobar el filament que va portar la llum elèctrica.

Albert Einstein no va parlar fins als quatre anys i no va llegir fins als set. La seva mestra el va descriurecom «mentalment lent, insociable i tancat sempre en somnis ximples». El van expulsar del col·legi i no el vandeixar ingressar en l’Escola Politècnica de Zurich.

Louis Pasteur va esser un alumne mediocre i ocupava el lloc nombre quinze sobre vint-i-dos.El pare de l’escultor Rodin deia: «Tinc un fill idiota». Descrit com el pitjor alumne de l’escola, Rodin va

fracassar tres vegades en el seu intent per ingressar en l’escola de Belles Arts. El seu tio deia que era ineducable.León Tolstoi, l’autor de l’extraordinària novel·la “Guerra i Pau” va abandonar el col·legi i era considerat

«sense capacitat ni voluntat per a aprendre».Babe Ruth, considerat per alguns el millor beisbolista de tots els temps, si bé va batre el rècord de

carreres, també té el rècord de llançaments fallats.Winston Churchill no va aprovar sisè grau. Va arribar A Primer Ministre als 62 anys després d’una vida

de derrotes i revessos.Divuit editors van rebutjar els originals de “Juan Salvador Gavina”, el bestseller de Richard Bach. Quinze

editors van rebutjar també la primera gran obra de Julio Verne “Cinc setmanes en el globus”.

Avui, vosaltres estau endinsats dins la vostra formació acadèmica amb les consequents dificultats,com tots aquests altres personatges que vós he mencionat. Pero ells no es varen deixar enfonsar per lesderrotes, sino que varen continuar lluitant per a fer de les seves vides una auténtica historia de profit.

Avui, vos desig que aquest col·legi sigui per a tots vosaltres mare i pare que vos acompanya en la vostravida i vos dugui a bon port.

Avui feis camí amb un professorat el qual no dubteu que vos estima amb tot el seu saber, amor,paciència i respecte.

Un dia cadascú haurà d’elegir el seu camí; o també, com diria el poeta grec Constantin Cavafis el viatgeque vol fer:

EL COL.LEGIAL

27

Pensau que Itaca és aquest col·legi:

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,has de pregar que el camí sigui llarg,ple d’aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,que siguin moltes les matinadesque entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d’Itaca.Has d’arribar-hi, és el teu destí,però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts d’anys,que siguis vell quan fondegis l’illa,ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses.

Itaca t’ha donat el bell viatge,sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra,no és que Itaca t’hagi enganyat.Savi, com bé t’has fet,sabràs el que volen dir les Itaques.

Jo me’n vaig ara a una Itaca que es diu Perú i a on esper trobar nous ports entre el mar Pacífic i elsAndes. Pero estigueu segurs que allà on vagi, sempre us duré dintre el meu cor. Que tambè tots vosaltrespugueu arribar a bon port i sigueu molt feliços. No olvideu que el Cami, la Veritat i la Vida és Jesucrist i queFrancesc d’A´ssís seguint aquest cami va fer de la seva vida una aventura apa´ssionant. Tant de bo quetambè pugui esser així en cada un de vosaltres. Adéu i fins sempre.

Fr. Alfonso Vivern Jaume TOR

EL COL.LEGIAL

28

Convocatòria delII CERTAMEN BEAT RAMON LLULL

Narració CurtaBaix del patrocini de l’Associació de Mares i Pares i de l’Associació d’Antics Alumnes del Col.legi Beat Ramon

Llull d’Inca, es convoca el II Certamen de Narració Curta, d’acord amb les bases següents:1. Podran prendre-hi part tots els alumnes del Centre que cursen ESO i Batxillerat, establint-se tres categories; una

per a cada cicle d’ESO i l’altra per a Batxillerat.2. Els treballs es podran escriure en català o en castellà.3. El tema serà lliure.4. L’extensió de cada treball no serà inferior a dos fulls ni superior a set, presentat amb ordinador, amb tamany de

lletra 14 (Times New Roman), amb marges de 2,5 cm i interlineat de 1,5.5. Els treballs es presentaran amb un pseudònim. S’han d’entregar per triplicat (en paper) i en suport informàtic

(disquette o CD). Aniran acompanyats amb un sobre tancat que durà en la part exterior el mateix pseudònim deltreball i, a l’interior, hi figurarà el nom i llinatges de l’autor.

6. S’entregaran en els departaments abans del 2 de maig de 2006.7. Es podràn concedir dos premis per a cada categoría, un de 60 € i un altre de 30 €. Els premis podran ser declarats

deserts si la qualitat dels treballs presentats així ho requereix.8. El jurat estarà format per tres representants del professorat, i un membre designat per cada una de les dues

Associacions que convoquen el certamen.9. La decisió del jurat serà inapel.lable i es donarà a conèixer en un acte que es farà a finals de maig o juny.10. Les obres premiades quedaran en poder del Centre, podent-les publicar si es considera adient, en alguna de les

revistes del col.legi.

Expressió Plàstica I VisualBaix del patrocini de l’Associació de Mares i Pares i de l’Associació d’Antics Alumnes del Col.legi Beat Ramon

Llull d’Inca, es convoca el II Certamen d’Expressió Plàstica i Visual, d’acord amb les bases següents:1. Podran prendre-hi part tots els alumnes del Centre que cursen ESO, establint-se dues categories, una per a primer

cicle i l’altra per al segon cicle.2. Els treballs es podran fer amb qualsevol tècnica.3. El tema serà “Jugar i aprendre”.4. S’han de presentar amb un format DIN A3 i convenientment empaquetats.5. Els treballs es presentaran amb un pseudònim. Aniran acompanyats amb un sobre tancat que durà en la part

exterior el mateix pseudònim del treball i el curs del participant i, a l’interior, hi figurarà el nom i llinatges de l’autor.6. S’entregaran en els departaments abans del 2 de maig de 2006.7. Es podrà concedir un premi per a cada categoría de 60 €. Els premis podran ser declarats deserts si la qualitat dels

treballs presentats així ho requereix.8. El jurat estarà format per tres representants del professorat, i un membre designat per cada una de les dues

Associacions que convoquen el certamen.9. La decisió del jurat serà inapel.lable i es donarà a conèixer en un acte que es farà a finals de maig o juny.10. Les obres premiades quedaran en poder del Centre, podent-les publicar si es considera adient, en alguna de les

revistes del col.legi.

Fotografia DigitalBaix del patrocini de l’Associació de Mares i Pares i de l’Associació d’Antics Alumnes del Col.legi Beat Ramon

Llull d’Inca, es convoca el II Certamen de Fotografia Digital, d’acord amb les bases següents:1. Podran prendre-hi part tots els alumnes del Centre que cursen Batxillerat.2. Cada participant podrà presentar dues fotografies.3. El tema serà “Jugar i aprendre”.4. S’han de presentar en format “jpg” o “jpeg” amb un CD.5. Els treballs es presentaran amb un pseudònim. Aniran acompanyats amb un sobre tancat que durà en la part

exterior el mateix pseudònim del treball i el curs del participant i, a l’interior, hi figurarà el nom i llinatges de l’autor.6. S’entregaran en els departaments abans del 2 de maig de 2006.7. Es podran concedir dos premis, un de 90€ i un de 30€. Els premis podran ser declarats deserts si la qualitat dels

treballs presentats així ho requereix.8. El jurat estarà format per tres representants del professorat, i un membre designat per cada una de les dues

Associacions que convoquen el certamen.9. La decisió del jurat serà inapel.lable i es donarà a conèixer en un acte que es farà a finals de maig o juny.

Les obres premiades quedaran en poder del Centre, podent-les publicar si es considera adient, en alguna de les revistesdel col.legi

EL COL.LEGIAL

29

“Tot i ésser diferents tots som iguals, éssers vius”

Això era i no era el país de la cadernera. Era una país on tots els éssers vius eren lliures, plenamentlliures. Totes tenien les mateixes capacitats exceptuant un molusc i un ocell.

El molusc en qüestió era la conxa, més comunament coneguda com a copinya i l’ocell era el rossinyol.Com ja he dit abans, els éssers tenien les mateixes capacitats que els altres llevat d’ells i va ser així com

es van conèixer.A causa de la seva incapacitat, el rossinyol i la conxa estaven marginats. La conxa estava sola al mar i

el rossinyol, al bosc. Els havien marginat en una votació a la qual tots els éssers havien votat perquè elsmarginassin llevat del cavall. Al cavall li van demanar un argument del perquè no i ell va contestar demana-los perquè sí. Tots els éssers van contestar que ho feien perquè eren lliures de fer el que volguessin i el cavall vacontestar que la seva llibertat acabava allà on començava la dels altres i que no podien marginar-los per separat,que no era moralment correcte fer allò. Però res, ningú el va escoltar ni li va fer cas.

Va ser així com la conxa va acabar a la mar i el rossinyol al bosc. Al cavall li feia molt de mal veure allò iun dia en què tots els altres éssers estaven de festa va anar a cercar el rossinyol i li va dir que el duria a un llocon podria tenir un amic. El rossinyol en sentir aquelles paraules es va emocionar molt i li va dir que ja en teniados d’amics: el que li havien de presentar i el mateix cavall, perquè només un ésser que sabés el sentit i elsignificat de la paraula amistat faria una cosa com aquella.

El cavall el va agafar i se’l va amagar a la coa perquè no trobassin el rossinyol anat a relacionar-se i eltancassin dins d’una gàbia.

La cosa és que al cap de dos dies de caminar sense descans arribaren a la mar i el cavall li digué alrossinyol: “ Això és el més lluny que et puc dur. Fer tres passes envant i veuràs una conxa. Digues-li que hi vasde part meva.”

El rossinyol ho va fer així, però la conxa en veure’l es va tancar abans que ell li hagués pogut dir de quèanava la història. Però el rossinyol volia tenir una amiga i va esperar molt pacientment que la conxa s’obrís. Quanla conxa es va obrir el rossinyol li va dir tot el que el cavall li havia dit o la conxa es va disculpar per no haver-lodeixat xerrar abans: “ Ho sento molt. En veure’t em vaig pensar que em volies menjar, va ser per això que em vaigtancar.” El rossinyol va riure i li va exlicar la història. Li va dir que l’havien marginat perquè a ell li faltava unacapacitat que era la de menjar per viure. “No pot ser!”, va exclamar la conxa, “a mi em passa el mateix. De quèvius tu?. Jo visc d’...” D’AMOR i PAU. Tant el rossinyol com la conxa vivien d’amor i pau. I aquest havia estat elmotiu de la seva marginació. De sobte tots dos van tenir un dubte. Com havien aguantat tant de temps senseamor? I sense pau?

Va ser la conxa la que va contestar primer. “Jo m’he mantingut viva pensant en que un dia tendria un amical que li passaria el mateix que a mi. El cavall m’ha ajudat molt xerrant-me de tu. I tu, com ho has fet? “

“De la mateixa manera que tu”,digué el rossinyol.En aquell moment en que començava a fer fosca els dos es van adonar que ja n’hi havia prou per avui, que

havien d’anar a descansar.L’endemà quan la Conxa es va despertar va anar tot d’una a cercar el rossinyol i en trobar-lo dormit va

pensar: “Què em convé fer?Despertar-lo amb un poc d’aigua, deixar-lo dormir?” Però no li va fer falta que ningú lirespongués la pregunta per què de sobte el Rossinyol es va despertar.

I Certamen BEAT RAMON LLULLNARRACIÓ CURTA

2n cicle ESO1r premi “Tot i esser diferents tots som iguals, éssers vius” de Maria del Mar Coll Villalonga de 3r B2n premi “Sueños rotos” de Catalina Bibiloni Caballero de 4t CBatxillerat1r premi “El tren de l’amor” de Carles Grau Juan de 1r B2n premi “Happy birthday, mr. President” de Cristina Lliteras Llompart de 1r A

EXPRESSIÓ PLÀSTICA I VISUAL1r cicle ESO3 accèssits de Laura Villalonga Serra, 1r C; Alexandru Sandor, 1r B i Miguel Socías Martorell, 1r B

FOTOGRAFIA DIGITAL1r premi “Beat Ramon Llull” d’Albert Cabrer Palomés de 2n B

EL COL.LEGIAL

30

Quan van estar els dos desperts van decidir que havien de xerrar un poc més per saber coses l’un del’altre. El Rossinyol li va contar que a casa seva eren set germans: un germà s’havia mort, l’altre en veure quepodia fer el mateix que els altres animals del bosc havia fet veure que no tenia relació amb ells, una germana feiatemps que havia decidit volar fins a Bolívia; una altra germana se n’havia anat a un altre bosc a viure amb uncaragol i les dues germanes que quedaven feia anys que havien decidit viure en una gran ciutat i conèixer món.La conxa tan sols tenia una germana, però la seva única germana, tot i ser molt bona conxa, a vegades esposava gelosa d’ella i era per això que s’havia estimat més anar-se’n amb una gavina que va passar un dia perallà.

Els dos van plorar molt la seva desgràcia i la seva mancança de família.Després, la conxa va pensar que estaria molt bé que el Rossinyol pogués nadar i el Rossinyol va dir que

ell aprendria a nedar si ella aprenia a volar.Van començar amb les classes de natació. Al Rossinyol no li anaven massa bé i si no hagués estat per

la conxa s’hagués ofegat més d’un pic.Quan van haver fet un poc de natació (havien conseguit que el Rossinyol suràs) van decidir descansar un

poquet i jugar, jugar com mai havien pogut fer a causa de la mancança d’amics o germans.Després d’haver jugat una bona estona començaren amb les classes de vol, i Déu n’hi do! Al nostre pobre

Rossinyol li va costar la seva feina pujar la Conxa fins una branca no molt alta per si hi havia alguna caiguda, i ,sort d’això perquè la Conxa va caure més d’un pic, però cada un d’aquests pics allà hi havia el nostre valentRossinyol per impedir que pegàs molt fort a terra i no es fes mal.

Va passar molt de temps, però finalment un dia decidiren d’anar-se’n a viure junts. Això els provocà unapetita discussió ja que el Rossinyol no volia deixar els arbres a l’hora de dormir i la Conxa no volia deixar la mara la mateixa hora. Tot i que va costar, al final decidiren com ho havien de fer: acostarien una roca amb una plantafins ben devora la mar i, a l’hora de dormir la Conxa, s’hi instal·laria a davall i el Rossinyol a damunt.

Al cap de molt de temps de viure junts, la Conxa es va aixecar amb molt mal de panxa i tant un com l’altrees van espantar molt perquè no sabien que era el que li podia passar a la Conxa ja que era impossible quehagués menjat alguna cosa en mal estat, i a la Conxa tot d’una li va venir un gran dubte al cap i digué: “Rossinyol,tu m’estimes de debò? Supòs que saps que si no m’estimes de veritat em moriré.” Al Rossinyol li va saber greuque ella pensas això d’ell i li va contestar: “Qui es morirà seré jo si penses que no t’estim.” Dit això ella va saberque no era per aquell motiu i es va obrir tot i que li feia molt de mal la panxa. Quan es va obrir, el Rossinyol vaveure que dins ella hi havia una espècie de perla, però que realment no n’era una. Ell tot d’una ho va reconèixer:era una llavor.

Quan li va dir a ella, ella li va dir que li fes el real favor de treure-li de dins i sembrar-la.La van sembrar.Cada dia hi anaven per veure què en sortia, però no veien res. Els dos estaven molt trists perquè no sabien

el que era i, a més, creixia molt lentament. Quan va fer tres mesos que ho havien sembrat, van veure que era unarbre, un arbre molt gros.

Durant tot els nou mesos següents hi anaven cada dia se’ns falta fins que un dia 20 de gener van veureque d’aquell arbre tan misteriós en penjava un fruit molt estrany. Va passar un any i van trobar un altre fruit, peròel fruit va caure. Ells se sentiren molt trist però van decidir seguir endavant. Al cap de dos anys de la caiguda delfruit, un 6 de març aparegué un altre fruit; passaren 2 anys més i un 2 de gener trobaren un altre fruit; i al cap denou anys, un 20 de març trobaren el quart fruit.

Just uns dies després que sortís el quart fruit, aparegué per allà el cavall i en veure l’arbre es va posar aplorar d’alegria: aquells fruit eren els seus fills. Eren uns fruit vermells com només ho podia ser l’amor, ambtaques blanques com només ho era la llibertat. Al començament no sabien quin nom posar-los a aquellesespècies, i al final es decidiren per “magrana”. El cavall va estar molt content ja que el feren padrí de fonts de lesmagranes.

Passaren tretze anys i la primera magrana va decidir d’anarse’n cap a una clota. Passaren dos anys mési la segona magrana se n’anà cap a un castell.

Les dues magranes restants va passar molt de temps si és que se’n varen anar.Les espècies del bosc, les mateixes que havien desterrat la Conxa i el Rossinyol, en saber el que havia

passat van anar a demanar-los perdó, ells els perdonaren però amb una condició:“No volem que la Terra sigui testimoni cap altra vegada d’una injustícia com la que ens féreu a nosaltres.”

Ells acceptaren i anaren tots junts a celebrar que s’havien reconciliat i que al bosc hi havia una nova espècie, iencara són vius si no es moriren, i són morts si no van sobreviure.

“ Sueños rotos”

Acaecía la noche cuando oyó tras la puerta los violentos golpes que su ahora desconocido marido propinabaa ésta. Desconocido, eso es lo que era para ella. ¿Cómo podía alguien cambiar tan radicalmente? ¿O acaso es

EL COL.LEGIAL

31

que siempre había sido así, siempre se había mantenido tras esa máscara de hombre afectuoso y era ahoracuando había destapado su verdadera identidad? ¿Por qué alguien a quien había amado tanto y entregado porcompleto su corazón podía tratarla ahora así? Eso era lo que Lucía se preguntaba incansablemente día tras día.Lucía, asustada por la violencia con la que golpeaba la puerta, dudó en abrir y aun sabiendo que la próxima enser golpeada sería ella, la abrió. Mario entró ebrio, enrojecido y enfurismado. Empezó arrojando su ira por laboca , con palabras malditas hacia Lucía que corrompían cada vez más su ya despedazado corazón. Laspalabras se convirtieron en golpes, golpes que no cesaron hasta que él se sintió sin fuerzas, hasta que eldereznable Mario no pudo más.

A pesar de todas las palizas recibidas, dolía más el alma que su propio cuerpo. Lucía sentía como suinterior se marchitaba día a día, semana tras semana, mes tras mes... y como las palabras de Mario seclavaban en su pequeño corazón al igual que terribles puñaladas.

Tras ser golpeada y después de que él se marchara a la cama, Lucía se sentó en el sofá, se tumbó, seacurrucó e intentó dormir aunque no lo logró, ya que era mayor el sufrimiento y el dolor que el propio cansancio.Al amanecer, cerró sus ojos al hacerse la dormida, y escuchó atentamente como Mario dejaba la casa para noregresar hasta el anochecer.

Se acercaba el crepúsculo e inevitablemente él llegó. Y como si de una rutina se tratase volvió a propinarleotra paliza, y ella, sintiéndose ultrajada, no pudo más , y al intentar defenderse corrió hacia la cocina. Abrió elprimer cajón que pudo y cogió de allí lo que alcanzó. Ahora estaba apretando fuertemente entre sus manos elenorme mango del cuchillo, quizás el más grande que se encontraba en la humilde casa. Entonces fue cuandose produjo un forcejeo entre los dos iniciado por Mario al darse cuenta de las intenciones de Lucía.

Su rabia e impotencia hicieron que la fuerza de Lucía fuese mayor que la de Mario.Ahora el cuerpo de su maltratador, ya sin vida, permanecía recostado en el suelo lleno de desahogantes

puñaladas .Un suspiro de tranquilidad y desahogo se apoderó de ella en ese mismo instante, aunque más tarde esos

sentimientos de alivio se transformaron en temor y angustia al pensar en las consecuencias que sus actospodían acarrear.

Entonces pensó en huir, huir muy lejos de aquí, a un lugar donde dejaran volar su imaginación y empezaruna nueva vida sin miedo. Una vida desde cero en un sitio donde fuese una completa desconocida. Un sitiodonde volver a recuperar las ilusiones y las ganas de vivir; un sitio en el que olvidar su tormentosa vida.

Y así lo hizo. Cogió su raída maleta de piel escondida en el trastero, quitó el polvo que la cubría y la llenóde toda su ropa y otros objetos de valor. Se lavó la cara, se arregló y salió de su casa dejando el cuerpo pálidoy frío de su ahora muerto castigador; salió de esa jaula que se había convertido en una pesadilla interminablepara ella para no regresar jamás.

A continuación, bajó las mugrientas escaleras del edificio. Al llegar abajo, atravesó la puerta principal y sedetuvo a observar lo que había sido una auténtica agonía para ella. Se giró de repente y paró un taxi, se metiódentro y se sentó en la parte trasera donde apenas titubeó a lo largo del trayecto hacia el aeropuerto del Prat enBarcelona. Solamente se dirigió al conductor para indicarle el lugar al que quería que la llevara; el conductortampoco tenía muchas ganas de hablar y por su cara se deducía que había tenido lo que se dice un mal día.Al llegar, pagó al taxista, el cual muy amablemente a pesar de su malhumor sacó la vieja maleta de Lucía. Lucíacogió la maleta, entró en el aeropuerto, pidió información acerca de los vuelos y se subió al avión con el destinomás extraño que había.

Durante el vuelo reflexionó sobre su vida y, sobre todo, acerca del homicidio que había cometido, y pensóque cuando se dieran cuenta ella ya estaría muy lejos por aquel entonces.

Al cabo de ocho largas horas llegó a su destino, llegó a su nuevo hogar, un hogar aislado y rodeado deagua por todas partes, una pequeña isla desconocida situada en el gran océano Pacífico. Ese era aquel sitiodonde le esperaba una nueva vida completamente diferente, una vida plagada de nuevas sensaciones y emociones,una vida sin llantos ni dolor.

“ El tren de l’amor”

Eren els anys ‘80, jo era una jove de 19 anys que estudiava dret . Vivia a Barcelona i vaig decidir acabarl’últim any de la meva carrera a França, més concretament a París. Ho recordo tot com si fos ahir mateix quanva ocórrer; aquell matí, un 6 de setembre, partia cap a França amb el tren de les 11:00 del matí. A causa delsnervis del viatge, ja era allà dues hores abans, així que vaig decidir passejar un poc pels voltants, vaig comprarel diari i vaig estar seient a un banc de l’estació durant més d’una hora, pensant en tot allò que deixava a casa,la mare, el Tifus, que era el meu gos, els amics, en Xavier, la Marina, en Bili i tota la colla; però sobretot pensavaamb el meu pare, en com d’orgullós estaria si hagués pogut veure com acabava la carrera de dret. El tren jaarribava, passaven 5 minuts de la hora establerta, però eren uns minuts ridículs comparats amb les 12 soporíferesi inacabables hores que m’esperaven fins, finalment, arribar al meu destí: París. Em va tocar tenir com a

EL COL.LEGIAL

32

acompanyants a un home gras, que ocupava tot el seu lloc i part del meu i que, a sobre feia olor a tabac i a suor,cosa que feia pensar que la paraula agradable no era la més indicada per definir el viatge. Al davant tenia a unadona major molt elegant, anava força maquillada: duia els llavis pintats i unes grans arracades en forma decèrcol, duia un vestit blau amb taques vermelles i blanques que cridava força l’atenció; al seu cantó, una noiapreciosa d’uns 17 anys: era alta, d’un metre setanta més o menys, prima i amb la pell fina i blanca. Tenia elscabell rossos, gairebé grocs, i li anaven fent ondulacions fins a mitja esquena. Me’n recordo que era guapíssima.

Després d’hora i mitja assegut a la butaca, em va sorgir la necessitat d’anar al bany. Quan vaig haver sortitdel bany, em vaig trobar amb la presència de la noia que seia al davant meu així que vaig decidir saludar-la quan,per sorpresa meva, a part de saludar-me primer ella, també em va demanar el meu nom i em va fer dos petons.Jo em vaig quedar immòbil, sense saber què dir ni què fer, l’única cosa que se’m va ocórrer, va ser: - he d’anar albany -. I vaig entrar-hi. Després me’n vaig adonar que ja ho sabia que anava al bany, ja que estava al final del’últim vagó, i a més jo ja en sortia. Vaig tornar al meu lloc, pensant que ella ja no en voldria saber res d´un noique la primera vegada que parla la caga. Vaig pensar que seria convenient dormir un poc per veure si així eltemps passava més ràpid. Assegut em vaig posar a pensar sobre la situació que havia passat abans i no podiadeixar de donar-li voltes. Després d’un temps, na Laura que era el nom que m’havia donat abans en presentar-se, va tornar al seu lloc. A partir d’aquell moment no podia deixar de mirar-la, era tan bella, encantadora, aquellsulls clars com el cel. M’havia enamorat de cop. Vaig decidir intentar deixar de mirar-la i provar de dormir unaestona com havia planejat abans, ja que en arribar a París m’esperava un llarg dia. En despertar-me, el primerque vaig sentir era com l’home del devora em donava el bon dia i, tot seguit vaig mirar a veure si encara la mevaestimada Laura era al seu lloc. Per desgràcia no hi era. Aquell home, em va preguntar si em sentia atret per lanoia del davant, jo, sorprès, li vaig dir que no i ell rient va dir-me que no feia falta intentés ocultar-ho perquè sen’havia adonat de les mirades que li feia abans de quedar dormit. Després de dir-me això em va donar una notetade na Laura, d’aquesta manera l’home que tant havia criticat en un principi es convertia en el meu carter iconfessor. La carta deia així:

-”Hola, sóc na Laura. Esper que hagis dormit bé, si et ve de gust t’esper al vagó bar per prendre algunacosa”.

Em vaig quedar força sorprès, ja que no m’esperava que volgués seguir coneixent-me després del ridículdel primer contacte. Vaig seguir assegut al meu lloc durant uns minuts pensant en massa coses alhora, sensetreure conclusions positives en cap d’elles: pensava amb temes de conversació adequats per aquell moment,però no se me n’ocorria cap; pensava a veure si ella també se sentia atreta per mi o si només volia xerrar unaestona amb un noi de la seva edat. L’home del costat em va tocar amb el colze i em va demanar què estavaesperant. El vaig mirar amb mala cara com si dient i a tu que t’importa. Vaig aixecar-me i vaig anar cap al vagóbar on na Laura m’esperava. En entrar-hi, em va pujar una suor freda per tot el cos, tenia una sensació estranya:per una part estava content per poder parlar amb la noia que tant m’havia agradat, per l’altra era una sensació depor i inseguretat. Després de respirar fons, vaig anar decidit cap a ella, en arribar-hi vaig tapar-li els ulls amb lesmeves mans i vaig fer-li dos petons. Al principi els nervis no em deixaven expressar amb claredat, cosa que vaignotar que li passava a ella, però eren els nervis típics de dos joves enamorats. Poc temps després ens anàremamollant fins que, sense adonar-me’n ja dúiem 3 hores parlant sense aturar i, cada minut que passava amb ella,més m’atreia. De tant xerrar ja s’havia fet de nit així que vaig decidir convidar-la a sopar i ella sense pensar-hodos pics va acceptar. Sopàrem i, abans que ens duguessin les postres, em vaig fixar que tenia una miqueta depa devora el llavi, així que vaig pensar a llevar-li jo mateix, aixecant-me i passant-li la mà suaument pel llavi. Ellaem va collir la mà, i ens vam deixar caure en una llarguíssima i innoblidable mirada plena de tendresa i sensualitat.Quan em vaig adonar ja teníem els llavis junts i gaudint de la besada més apassionada que havia viscut mai. Després d’això no vàrem esperar ni a les postres, vaig pagar el sopar i, cercant algun lloc aïllat i solitari enel tren, trobàrem un camarot buit, així que entràrem de seguida. Vam passar un vespre inoblidable. Al matí, quanem vaig despertar, ella havia desaparegut; vaig baixar del llit i em vaig vestir a tota pressa, vaig córrer a buscar-la, vaig cercar-la per tot el tren, però ella ja no hi era, havia desaparegut. Jo hagués volgut tenir-la molt méstemps al meu costat, hauria volgut estimar-la per sempre, però ja no era possible, ja només era una imatge, undibuix en la meva ment, una rosa dins el meu cor.

“ Happy birthday, Mr. President”

Allí estaba yo, sin más, perdida entre calles de Buenos Aires sin saber adónde ir. Al final, tuve queresignarme y coger un taxi que me llevara al “Saint Patrice Studio”, un estudio de cine donde celebrar aniversarioso ceremonias especiales, levantado, según entendí, alrededor de los años cincuenta por unos irlandeses. Allínos ofrecerían durante unas semanas unos seminarios sobre cine. Por mi parte, yo iba a asistir a unos cursossobre la leyenda de Marilyn Monroe, gracias a la cual yo tenía un papel importante en la revista donde trabajaba.Y es que se nos ofrecían las nueve horas de material audiovisual encontrado años atrás sobre la última película

EL COL.LEGIAL

33

que grabó Monroe, “Something’s got to give”. El rodaje de la película nunca llegó a su fin debido a supuestoscatarros de la actriz primero y seguido por la dimisión de su protagonista, Dean Martin, a consecuencia deldespido de la actriz. Por tanto, quedaban muchos interrogantes en torno al film, puesto que Marilyn Monroe sesuicidó pocos días después de ese despido (aunque se marchara al otro mundo con un cambio de opinión de suproductora, Fox, al reabrirle el contrato y así querer continuar con el rodaje).

Me costó adaptarme a aquel mundanal centro de Buenos Aires. Sólo veía turistas y más turistas y,aunque ya me considerara de Madrid después de siete años viviendo allí, nunca me acababa de acostumbrar anuevos espacios. Supongo que soy de las que echan raíces pronto. Yo vivía con mi amiga María, a quien conocíen mi primer año de Universidad. Desde ese momento hemos sido inseparables, quién lo hubiera dicho. Ella erala antítesis de lo que yo quería por compañera de cuarto: era alocada, divertida, con abundante tema deconversación, con música siempre en la mente y con amigos hasta en la más remota parte de Nigeria, loscuales nos visitaban cada dos por tres, claro está. Pero a la postre, vi que María, como casi todos, tenía su ladopositivo y mi insomnio acabó agradeciendo su presencia, puesto que ella no se dormía hasta que empezaba elTeletienda.

Uno de esos días en el estudio se me acercó un chico, muy guapo, por cierto, y le dio a mi viaje uncambio radical.

- Sois Lucía, ¿verdad?- Sí. Y tú eres...- Yo me llamo Alejo, nos conocimos hace muchos años en La Patagonia, en un viaje que usted realizaba

con su familia. ¿Lo recuerda?Atónita me quedé al descubrir que era Alejo. Haría como nueve, quizá diez años, había viajado con mis

padres y mis hermanas a Argentina, a unos cuantos lugares en La Patagonia. Nos quedábamos dos o tres díasen cada lugar y por eso teníamos las excursiones ya organizadas antes de partir, para que nos cundiera más eltiempo. Una de esas excursiones, si no recuerdo mal, era en Ushuaia y constaba de varias partes: ir a visitar unterreno en donde crecían frutos típicos de esa región, bajar hacia el Lago Escondido en una caminata de unahora, visitar algunos museos, etc. Aquel día sólo éramos dos familias que contratamos la excursión: nosotros yunos argentinos provenientes de Santa Fe. Eran una madre con dos hijos, los que me parecieron la noche y eldía nada más verlos. Uno de ellos se llamaba Alejo, un chico muy guapo, rubio tirando a castaño y con aspectodesaliñado, con una barba incipiente que escondía en su cara infantil una sensualidad estremecedora. Sus ojoseran grandes y de un azul oscuro a conjunto con unos labios carnosos y siempre colocados dulcemente enforma de sonrisa. No era muy alto, otra cosa más por lo que siempre le suelo recordar al ver el actor Gael GarcíaBernal, muy del estilo de Alejo. Su tono de voz oscilaba entre el cálido y el rebelde que, con su acento gaucho,le daba un último toque de erotismo. Vestía, tanto el día que le conocí como los posteriores en los que coincidimos,pantalones anchos y de colores chillones, con algún agujero o con jirones cosidos a modo de adorno. Sus piescalzaban bambas y solía llevar camisetas y jerséis básicos y de colores también vistosos. En mi opinión,llamaba mucho más la atención que D, era más encantador a primera vista que su hermano que, al entrarnosotros al minibús, casi ni alzó su cabeza para saludar. Este último tenía el pelo más corto y más clásico,supongo que más correcto que el de su hermano, de color castaño oscuro, quizá negro. Su piel era de un colorparecido al marfil, pálido y de porcelana, que contrastaba con una mirada verde, cuya intensidad ascendía conel sol. Su nariz estaba mínimamente cubierta por unas pecas que iban de lado a lado y sus labios eran lamidosy delicados. Su cuerpo era más alargado y huesudo que el de Alejo, tal vez con más porte. Parecía muy tímido,en verdad, no le oí la voz hasta que se acercó por detrás y me saludó. A partir de ahí bajamos todo el recorridoque nos llevaría hasta el Lago Escondido, lago cubierto por una niebla muy densa que no permitía verlo a menosque no fuera de cerca. Ya casi ni recuerdo de qué hablamos, pero quise guardar aquel momento como algo muyespecial. Y yo, a mis quince años me sentí interesante, en comparación con mis exuberantes hermanas gemelas,enamoradas, en el fondo, la una de la otra. Pero, volviendo a D y aunque con los años me ha quedado la idea deque a él también le gusté en algún modo, fríamente debo pensar que yo, con mi corta edad, sólo viví un sueño,teniendo él veintitrés años por aquel entonces.

En la ciudad rioplatense seguí conociendo más a Alejo y a su amigo Chuy, un chileno al que conoció enun avión. Tuve suerte de que fueran ambos de habla hispana, creo que debíamos de ser los únicos. Después delargas conversaciones y sin comerlo ni beberlo me encontré, en mi último día en Argentina, aceptando lainvitación de Alejo para cenar en su casa. No era un plan que me emocionara, pero no pude negarme.

Celina me abrió la puerta. La verdad es que me sorprendió gratamente su aspecto. De aquel lejano viajeme quedaba el recuerdo de una Celina desmejorada e independiente de la estética. Cuando la había conocidopor primera vez, la recuerdo llevando horquillas de esas que llevan una figurita en su superficie, incluso conmuelles para que la susodicha figurita se moviera. Por ese motivo me pareció un bombón de mujer nada másverla. Aunque tuviera la piel un poco deslucida, tal vez con algunas manchas y arrugas, pero mucho más guapaque años atrás. Llevaba un sobretodo de color carmesí y unos yins; unas zapatillas tipo babucha que no sabríadecir si eran de andar por casa o no, pero me pareció una mujer muy elegante. Me dio un cálido abrazo al llegar

EL COL.LEGIAL

34

y, por suerte, ya estaban todos los invitados. D estaba también, sostenía una copa de vino y me llamó laatención su aspecto. Iba con pantalones de traje y con camisa, debajo de una chamarreta negra y zapatos conborlas.

- ¿Llegaste bien? - preguntó Celina amablemente- Sí, sí, ha sido fácil.- Me alegro y me alegro de que estén todos aquí, vayamos a cenar. D fue muy amable, como yo le recordaba. Me intimidaba muchísimo, pero quise ser natural (aunque

normalmente cuando nos imponemos el ser natural metemos mucho más la pata). La cena fue agradable,hablaron todos de sus vidas y fueron muy atentos. A la hora de volver estaba decidida a coger un taxi, pero seemperraron en acompañarme y, sin yo quererlo, D me acompañó hasta el hotel. Se le notaba tenso al volantepero, después de perdernos un par de veces, llegamos. Según me contó, habían edificado mucho en esa partede Buenos Aires y todavía andaba un poco pez en la zona. Una vez llegamos al hotel fue todo muy extraño. D,muy educadamente, me pidió si podía subir conmigo y yo, tan roja como el socialista más radical, asentí con lacabeza, con vergüenza por el asombro. Asombro por aquel momento que retenía en mi mirada y que iba penetrandoen mi cabeza, como una obsesión, como un bisbís que daba vueltas más y más rápido en el cerebro. Sin yodecir nada, salió y me abrió la puerta del coche. Cuando avanzábamos hacia dentro se le iba notando un pocomás nervioso, pero en ningún momento pensé que no estaba haciendo lo correcto. Él parecía tranquilizarme yencauzarme hacia la habitación y yo, con calma, me dejé llevar.

Me desperté al día siguiente sin noticias de D, el curso era ese día por la tarde, puesto que se nosofrecería un pequeño refrigerio a modo de despedida. No quería llamar a Alejo como una histérica para preguntarlepor D, decidí esperar a verlo. Me molestó pero no me preocupé, ¿para qué? Realmente su vida y él mismo eranun enigma para mí. Así que decidí olvidarme de todo por un rato, olvidar que había vuelto a verle, cosa difícildonde las haya, si ya lo sé yo, pero tristeza y melancolía, fuera de la casa mía. Al llegar al estudio, olía ya a esamezcla de café que llevaba mucha gente y de perfume barato de los clones horteras de Marilyn Monroe.

Al llegar me acerqué a Alejo y a Chuy.- Hola, oye que muchas gracias por la cena, pasé un buen rato.-Ah, no, por nada. Fue un placer - decía mientras sorbía una taza rasa de café caliente -.- Bueno, mira, es que tu hermano se dejó la chaqueta, porque charlamos un rato y me la prestó. ¿Sabes

como puedo devolvérsela?- Creo que está difícil. Esta mañana sobre las cinco de la mañana nos despertó a todos y se marchó

hacia Berlín, tenía allí una conferencia sobre la Macroeconomía actual o algo así. Te ampliaría el tema...- rió-pero se lo dejo todo a él, no me preguntes más

- ¿A Berlín?- Sí, ya le dije, trabajo, siempre está igual, no para- anunciaban por el audífono que ocupáramos las

butacas-. Bueno, charlamos luego, ¿verdad?Nunca volvimos a vernos.

Y delante de mí, otro gran enigma: el famoso suicidio de Marilyn. Cada uno tenía una versión distinta delhecho. Yo por mi parte creo que fueron un cúmulo de sucesos. Ella estaba cansada ya de vivir, igual que unose cansa de una relación, del trabajo, de uno mismo; quizá ella se cansó de todo por igual, y ese todo es lavida. Y la vida sin ganas no vale la pena.

Igual que no valía la pena seguir dándole vueltas a algo imposible, cuyo recuerdo sólo me hará sentir mal.Y, ¿para qué? No entenderé a aquel chico dulce que hacía el gesto de levantarse de la mesa cuando melevantaba, y quizá él no me entendería a mí. En fin, me fui al aeropuerto nada más acabó el curso y medespedí de una Argentina tan triste y pedigüeña como podría estarlo yo si quisiera hacer un drama. Pero eldrama estaba por llegar. Ya en Madrid vi que había varios mensajes en el buzón de voz, aunque mi cuerposólo resistió uno:

“Lucía, soy Rubén. Es María... Esta mañana la han encontrado en vuestro piso. Nadie sabe por qué lo hahecho. Me dijeron que esperara, pero tú sabes que yo tenía que decírtelo... Lo siento, vuelve pronto.”

Miles de imágenes se fundían en la cabeza. No quería volver al piso. Me preguntaba, poco antes de abrirla puerta, si descubriría una vida secreta de una persona a la que no había conocido en verdad. Me imaginabafotos y poemas despedazados y airados sobre la cama, recordando algún episodio de su infancia, alguien quela hirió, y me daría cuenta de que ella había vivido estoicamente inventando una vida paralela a la que vivía en suinterior. Pero no. Nada de eso. Todo estaba igual, ¡qué digo igual! Todo estaba en perfecto estado, ordenado,había flores en la mesita del salón, las mantas y cojines del sofá olían a limpio, el sol que alumbraba el parquéno mostraba ni un solo lamparón de polvo, ni una huella en las vidrieras que a duras penas abríamos sin ponerlas dos manos encima del cristal. Parecía otra vivienda. El hogar de un dandi moderno. Avancé los pocos metros

EL COL.LEGIAL

35

que tenía el piso, caminaba de puntillas para no hacer ruido con el tacón. Y llegué al pomo de su puerta. Empecéa llorar y con la otra mano me tapé la cara. La froté contra los ojos y rodé el pomo. No había nada de lo que habíaimaginado. Me sentí ridícula. La puerta seguía abierta, no entró corriente de la calle. Mi mirada se centró en lapuerta del baño. No me creía ese momento, no entendía qué estaba pasando. Como un pequeño recorrido másme dirigí al cuarto de baño, ya no razonaba como para sentir algo. El espejo, que era la primera visión al abrir lapuerta, estaba sucio y borroso, como al frotar un trapo por encima. Las baldosas estaban heladas, aún así, mequedé dormida, no sé cuántas horas estuve allí, ni cuántas no estuve ni allí ni en ninguna otra parte.

El contestador tenía iluminado el botón de los mensajes. No sentía mi cuerpo, y me abrigaba la sensaciónde que se podría caer el edificio y yo no reaccionaría. Había una treintena de mensajes pero sólo el último mehizo contemplar el contestador:

- Ehmm... Hola, soy yo. Me decidí, lo dejo. Lo conté en casa. He pensado tantas veces cómo decirte estoque ahora ya no sé... Cuando te conocí supe que no habría nada que me haría cambiar esto, pero fue complicado,perdí mi tiempo y el tuyo e hice cosas que no estuvieron bien, pero se acabó; voy a Madrid la semana que viene,después iré a casa, te suplicaré que vengas conmigo, cogeremos mis cosas (bailaremos un tango) y volveremosa Madrid... para quedarnos. Qué difícil se hace esto ahora... pero te echo de menos y ojalá estuvieses aquí...Debo irme.

Era difícil olvidar aquel tacto en la voz, su acento porteño, su forma de resoplar, que quizá habré escuchadouna o dos veces... Justo antes de irse pronunció una última frase.

- Te amo, María.

La webObjectius: Donar a conèixer la nova pàgina web.

Valorar el que pot suposar per a tots el tenir una bona font d’informació.

Enguany ja heu sentit a parlar en els altres medis de comunicació del col·legi de la nostra nova pàginad’informació per a tots. En aquest article, a més de donar-la a conèixer, el què volem és valorar el que potsuposar per a tots el tenir una font d’informació àgil, extensa, de fàcil i còmode accés que ens pot facilitar moltsde coneixements, com per exemple, qui són les persones responsables de les distintes seccions del centre, quinserveis dóna, quins preus tenen aquests serveis, quin és el pla d’estudis de tot el centre, quines activitats s’hanfet i quines es duran a terme, veure fotografies de la vida del col.legi, notícies i un llarg etcètera.

El poder accedir des de qualsevol terminal connectat a internet ens ha de possibilitar a tots, pares iprofessors, una major precisió en les nostres tasques de seguiment del procés d’ensenyament i comportament,major rapidesa d’intercomunicació i més comoditat, sense que això suposi deixar de banda el contacte família-

escola, tant i tant necessari com convenient. Encarano hem arribat, ni molt manco, a tenir al nostreabast els recursos d’informació que poc a poc esvan implantant en els centres educatius, però ésintenció del Centre anar-ho implantant. Però perquèaixò sigui possible és necessària una formació ipreparació dels mestres i dels pares, perquèpossiblement els qui ja estan més que preparatssón molts dels alumnes o fills. Des de fa poc, elsprofessors ja no hem d’escriure en els papers lesnotes de les avaluacions, ja es fa directament enun suport informàtic; gairebé totes les persones iòrgans col.legiats ja tenen el seu propi correuelectrònic, i per tant una manera senzilla decontactar els uns amb els altres, de informar-nos id’enviar-nos missatges. Quan en sapiguem més i

els recursos necessaris hi siguin podrem dur tutories d’una altra manera.

LA WEB www.beatramonllull.org

EL COL.LEGIAL

36

L’ASSOCIACIÓ D’ANTICS ALUMNESDins l’ànim de la Junta hi ha la intenció d’anar fent diverses coses i en distints moments del curs. Ara vos informam del quedarrerament hem elaborat que és un nou Full Informatiu. L’hem dedicat a entrevistar quatre persones diferents en moltsaspectes i semblants en el fet de què cada un en un terreny ha aconseguit destacar dins la seva vida, en la professió o forad’ella. Vos n’he presentam un resum.

D. JOAQUIM GUAL DE TORRELLA I TRUYOLSAlumne de 1927 i un dels primers pensionistes del Col.legi.

A Inca hi va fer el batxillerat d’aquell temps. Estava a l’internat del Col.legi on hi va acabarl’any 33. Va conèixer al P. Cerdà, P. Colom, el P. Antoni Nicolau i el P. Muntaner, a més de D.Sebastià Amengual. Anaven a examinar-se sempre a Palma. Al P. Cerdà el recorda com professorde llatí i de francès. Diu que els tractava amb molt de respecte, cosa que no sempre era correspostapels nins. Del P. Colom, en diu que ja de ben jove dominava moltes llengües. Els frares cuidavendels pensionistes i feien moltes excursions. D. Joaquim ens resumeix així com era l’ensenyament:“L’educació rebuda era forta, recta i bona i que si et portaves bé hi havia llibertat. Vaig aprendremolt”.

D. Joaquim va morí, dies després de la nostra xerrada, el passat dia 17 de novembre, fira delDijous Bo. Al cel sia!

JUAN B. CANELLA GONZÁLEZAlumne dels anys 50. Va estudiar Enginyeria Química a Canadà.

Va estudiar a l’escola des dels 9 anys. Recorda que l’educació rebuda foucompleta i variada i també ens comentà les aventures i desventures a l’escola amb elsamics. Encara ara, i han passat anys, recorda que botant va passar per ull un sòtil i vacaure enmig d’un niguls de pols en el pis de baix, damunt la tarima del professor.Malgrat haver viscut molts anys fora –estudis i feina- a Montreal, Quebec, Ontario,Indiana, Ohio, Luisiana, Illinois, Boston i Holanda, no ha oblidat mai Mallorca i sempreha recordat el seu menjar –com l’ensaïmada i la sobrassada-, el clima, l’olor de sagarriga… i anyora el que s’ha perdut per haver construit en primera línia de la costa.

En Juan valora molt els valors de la familia i creu que ara aquí ens està passant el que va ocórrer a Estats Units els anys 70i 80 i que valdria la pena cuidar-ho més ja que aquests valors són el mésimportant per a la persona.

JACINTO ROSSELLÓ SOLIVELLASCursà estudis en el centre des dels seus inicis escolars fins a COU (1987-88).“El mallorquín debe aprender a marcharse, a descubrir el mundo, porquecomo dice Khalil Gibrán, la montaña se ve mejor desde la llanura que desdela cima, pero el mundo sólo se ve una vez se ha llegado a la cima”.

En la nostra xerrada ens destaca la importància que té per ell l’educacióen sí, primerament la rebuda des de la família i també la de l’escola. Ha estudiata diversos indrets: Barcelona, Florència, Harvard, Cambrigde i París. Té una vasta formació, sobretot en el camp del’Economia i també en altres indrets com les Humanitats. El seu treball, en el camp de les finanças, es desenvolupar enqualsevol punt del món: des de Nova York fins a Londres, des de Amèrica Llatina fins Asia. Ha viscut a França, Itàlia,Suïssa, Regne Unit, Estats Units, Tanzània i India. Parla en set idiomes i és, a més, fundador d’una ONG que treballa ambla infància a Bombay.

CATALINA MARIA POL MARTÍConsell, 1981. Va fer el COU en el curs 98-99. Esportista d’èlit amb la Selecció Espanyola deVolei Platja. Guanyadora de la medalla de plata en els Jocs del Mediterrani (Almeria 2005).Estudià a Barcelona la llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Amb 14 anys –juvenil- ja jugà en categories sènior. A Catalunya pogué entrenar amb gent de la Superlliga. Haaconseguit el Campionat d’Espanya Juvenil per Seleccions Autonòmiques, ha format part dela Selecció de Nous Talents de Volei Platja, ha quedat 3a d’Europa sub-23 amb 19 anys; hajugat el Circuit Mundial de volei platja o “World Tour”, representant Espanya, ha quedat en7a posició en la final del Campionat d’Europa Absolut; en el Campionat del Món el seu millorlloc és una 9a posició a Japó. Va fer un 5è lloc en una prova de l’Europeu i dues 13s posicionsen dues proves del Gran Slam a Rio de Janeiro i Marsella. Actualment exerceix la docència al’IES del Port de Pollença.

EL COL.LEGIAL

37

TOTS A UNAAls professors, pares, alumnes i personal d’administració i serveis

Amb motiu de la lectura d’un “Vent 10” de fa unes setmanes, em varen venir a la memòria tot una sèrie decircumstàncies i fets que es donen dins l’escola –i que s’han donat quasi sempre aquí i en qualsevol lloc- que sónexponents de la realitat que resava el títol de l’editorial “La unió ens fa forts”.

I és que en una tasca com la nostra si volem veure resultats hem de tenir presents molts de factors: el sistemaeducatiu en vigor, l’organització del centre, el personal –des dels directius fins al d’administració i serveis, passant pelsalumnes i pares-, l’entorn on està l’edifici, la procedència de l’alumnat, les circumstàncies de les famílies dels nostresalumnes, la motivació, l’esperit de superació, les perspectives de tots...

Perquè la conjunció de tot això sigui positiva, què ho és de cert que hem de fer feina conjuntament! És allò quedic als alumnes quan, explicant dinàmica –aquella part de la física que estudia les forces en relació al moviment- les vullfer veure que s’obté el resultat més gran possible quan totes les forces s’apliquen en una mateixa direcció i sentit.Llavors és quan de bon de veres es sumen sense perdre res d’esforç. Pens que per part de tot el que és ComunitatEducativa podem trobar coses bones que intenten dur-nos cap un camí millor. I per veure en positiu que aquestarealitat és present dins la nostra escola –i per tant en la nostra feina-, se m’han ocorregut assenyalar una sèried’indicadors que jo crec que es poden mesurar i que són vius dins elCentre.

- No és ver que procuram ensenyar i educar dins l’aula i forad’ella? En els patis, corredors, a les sortides culturals, en lesconvivències, dins el despatxos dels departaments dePastoral o d’Orientació, en el menjador, practicant educaciófísica, treballant en grup en el taller, fent experiments alslaboratoris, veient audiovisuals, escontant una xerrada en elsaló d’actes...

- No és ver que hi ha docents que tenen inquietuts per feralguna cosa més que ensenyar la seva matèria?

- No és ver que hi ha educadors –professors-, que procurenfer les classes més entretengudes, emprant mètodes nousuals, fent participar més activament els al.lots? Aquestss’estan esforçant; no cregueu que això és ciència infusa que quan ells estudiaren.

- No és ver que tots els mestres tenim, també, alguna anècdota reconfortant perquè l’alumne de torn ens hamanifestat la seva gratitud? I és que hi ha alumnes que ho mereixen tot, des d’aquell que té menys qualitatsintel.lectuals i s’esforça molt fins aquell que ens dóna l’alegria de saber-ho quasi tot, passant per aquell que jano ve però que ha arribat a una fita que desitjava i per la qual nosaltres –en alguna ocasió- no haguéssimapostat.

- No és ver que tots coneixem amics que ens ajuden dedicant-nos part del seu temps per millorar en els estudis o en les nostresrelacions socials?- No és ver que hi ha pares que es preocupen de col.laborar comsaben i com poden amb el Centre? Des dels que són caps més visiblesfins els altres més desconeguts que sempre que els hem de menesterno ens fallen.

Si creis que aquestes premises no es compleixen, ho respecto,però si estau d’acord amb les meves afirmacions convendreu amb mique aquesta professió té coses bones i que a la nostra vocació li hemde treure lo dolç ja que heu vist que som TOTS els qui hi aportamcoses bones. I és que l’educació necessita que anem TOTS A UNA!

Pedro Vallespir

NOTA ACLARATÒRIA:Les revistes del curs 2004-2005 sortiren amb els números 52, 53 i 54, quan enrealitat havien de ser 53, 54 i 55. Amb aquest, el número 56, retornam a la normalitat.

EL COL.LEGIAL

38

AGENDA DEL CURS 2005-06AgostDia 31 Reunió de Consell Escolar per a l’aprovació del nou Director.

SetembreDia 1 Inici del curs per als professors. Comencen els exàmens

d’assignatures pendents a ESO i batxillerat.Dia 2 Claustre de professors.Dia 5 Sessió d’avaluació de 2n de batxillerat. Claustre d’Infantil i Primària.Dia 6 Sessió d’avaluació d’ESO i 1r de batxillerat. Entrega de notes de 2n

de batxillerat. Reunió de coordinadors d’Infantil i Primària.Reunions de professors per cicles.

Dia 7 Entrega de notes d’ESO i 1r de batxillerat.Dia 8 Claustre de Secundària i Batxillerat.Dia 12 Reunió del departament de Pastoral.Dia 13 Reunions de professors per cicles a Infantil i Primària. Reunió de tutors de Secundària amb el D. d’Orientació i

reunió de professors de Secundària i Batxillerat per revisar les normes de disciplina.Dia 14 Inici del curs per als alumnes d’Infantil i Primària.Dia 15 Inici del curs per als alumnes d’ESO i Batxillerat.Dia 19 Reunió de l’Equip Directiu. Al llarg de tota la setmana i durant alguns dies més, tenen lloc les reunions dels tutors

d’ESO i Batxillerat amb el D. d’Orientació.Dia 23 Reunió de Directors de Centres Franciscans a La Porciúncula. Claustre de Professors. És baixa en el centre la Sra.

Teresa Reche. Ja tenim penjada a la xarxa la nova edició de la WEB que encara s’ha de millorar. L’adreçaés www.beatramonllull.org

Dia 26 Inicia la tasca en el Centre D. Joan Martorell, nou professor de dibuix. Reunió de l’Equip Directiu.Dia 28 El Director i les tutores dels ninets de 3 anys van a Palma a una reunió de la Conselleria.Dia 29 Onomàstica del nou Director i d’un bon grapat de Miquels i na Miquela.Dia 30 Claustre de Professors amb caràcter d’urgència.

OctubreDia 3 Arribam a l’escola i trobam la pancarta amb el logotip d’enguany:“Obre el teu cor a l’altre”. Reunió de Consell Escolar. Inici de les activitatsextraescolars. Amb motiu de l’eclipsi de sol alguns alumnes provists de lescorresponents ulleres contemplen des del terrat aquest fenòmen. Reunióde la Junta Directiva de l’APA. També ha tengut lloc una reunió extraordinàriadel Consell Escolar.Dia 4 Celebració de la festa de Sant Francesc amb distintes activitatspreparades pel D. de Pastoral. Es comencen a entregar els resultats de lesavaluacions inicials a ESO i 1r de Batxillerat.Dia 5 Es fa la darrera reunió de pares; la de 3r d’ESO.Dia 6 Reunió de la Comissió de Seguiment de l’Aportació Voluntaria.Dia 7 Reunió del Departament d’Orientació amb els professors d’ESOque tenen alumnes de Necessitats Educatives Especials i/o Compensatòria.També té lloc una reunió dels membres del Departament de Pastoral.Dia 10 D. Pedro Femenia demana una excedència. El substituirà Da.Catalina Crespí.Dia 18 Ens visita una distingida Antiga Alumna, na Cati Pol, jugadorade la Selecció Nacional de Volei Platja.Dia 20 Festa de les Verges amb bunyolada i clavells organitzat pelsalumnes de 4t d’ESO. Sortida cultural dels alumnes de 1r i 2n de Primària ale Coves de Campanet i convivències dels alumnes de 2n d’ESO A..Dia 21 Els alumnes de 1r d’ESO fan la seva excursió del trimestre viatjant

a l’illa blanca, Eivissa on hi passen tota la jornada. Claustre de Professors dividit en dues parts, unaconjunta i una separats per etapes.

Dia 26 Sortida dels alumnes de 2n d’ESO al Camí de s’Arxiduc i dels de 3r i 4t de Primària a Es Burotell, granja-escola. Escelebra l’Assemblea General de l’AMPA. Reunió de la Junta dels Antics Alumnes.

Dia 27 Convivències amb bicicleta per als alumnes de 1r d’ESO C.

EL COL.LEGIAL

39

NovembreDia 2 Convivències amb bicicleta per als alumnes de 1r d’ESO B.Dia 4 Inici del curset per als professors d’ESO sobre “Les necessitats educatives especials” en aquesta etapa. Seguirà

dia 11 i acabarà dia 25. Reunió del Dep. D’Orientació amb professors de Primària per avaluar els suportsque es fan en aquest curs.

Dia 7 Comencen a fer-se les fotografies del curs. Xerrada d’Orientació a càrrecde la UIC per als alumnes de 2n de batxillerat.

Dia 8 Primera reunió de seguiment ddel Projecte Jove sobre prevenció dedrogodependències que es fa en el 1r cicle d’ESO.

Dia 9 Membres del Dep. D’Orientació participen en la comisió sobre Prevenciói abordatge de situacions de conflicte que organitzal’Ajuntament d’Inca.

Dia 11 L’educadora social del col.legi participa en unes jornades sobre “Menorsen edat escolar: conflictes i oportunitats”. Es reuneix el Claustrede Professors.

Dia 14 Vacunació de l’hepatitis B als alumnes de 5è.Dia 15 Conferència de Psicologia per als alumnes de 2n de batxillerat a càrrec del Sr. Enric Munar, professor de la UIB.

Reunió del Cap del Dep. D’Orientació amb els tutors de 3r d’ESO.Dia 17 Amb motiu del Dijous Bo el col.legi agafa aquest dia com a No Lectiu.Dia 18 Reunió del Cap del Dep. D’Orientació amb els tutors de 2n de batxillerat. Reunió del Departament de Pastoral per

preparar Advent i Nadal.Dia 21 Col.loqui d’orientació als alumnes de 2n de batxilerat per part de la Universitat San Pablo-CEU. Reunió del Consell

Escolar. Reunió dels pares que són enllaços de l’AMPA.Dia 23 Reunió del Cap del Dep. D’Orientació amb els tutors de 1r i de 4t d’ESO .Dia 24 Convivències del grup de 1r A d’ESO.Dia 25 Reunió del Cap del Dep. D’Orientació amb els tutors de 1r de batxillerat. S’acaben els exàmens de la 1a avaluació en

el 1r cicle d’ESO. S’edita el nº 10 del Full Informatiu dels Antics Alumnes.Dia 27 Es fa, per primera vegada, una missa familiar, a les 11,30 h. Ha estat tot un éxit.Dia 29 S’inicia una campanya de recollida de joguines.Dia 30 Reunió de la Junta Directiva dels Antics Alumnes.

DesembreDia 1 Inici dels exàmens de la 1a avaluació a 2n de batxillerat. Segueixen demài els dies 7 i 9. Convivències del grup de 2n C d’ESO.Dia 2 S’acaba el període lectiu de la 1a avaluació a 3r i 4t d’ESO i 1r de batxillerat.Sessió d’avaluació del 1r cicle d’ESO. Reunió de tutors de 2n de batxillerat ambel Dep. D’orientació.Dia 5 Aprofitant l’avinentesa de tants dies festius hi colocam un pont enaquest dia.Dia 7 Entrega de bolletins a les famílies dels alumnes de 1r i 2n d’ESO. Sortidacultural dels alumns de 3r d’ESO als Tossals Verds; dels de 4t a Palma (escola deTurisme, exposicions i taller d’electricitat al Gran Hotel i passeig pel casc antic)i dels de 1r de batxillerat a la zona de Lluc (Menut, Binifaldó, Son Amer, es boscgran...). Reunió del Director amb els responsables de la pàgina web.Convivències del grup de 2n B d’ESO.Dia 9 Sessió d’avaluació del 2n cicle d’ESO i 1r de Batxillerat.Dia 12 Escola de pares. Conferència a càrrec de la Sra. Maria M. Horrach, titulada“Jugar: cosa de nins i nines”. Reunió dels professors d’Infantil i Primària perconèixer el representant de l’EOEP i la coordinació que es fa amb el DOIAD.Reunió de tutors de 2n d’ESO amb el Dep. D’orientació. Reunió amb pares del

programa “Entre tots” (1r d’ESO)

Dia 13 Entrega de bolletins a les famílies dels alumnes del 2n cicle d’ESO i1r de batxillerat. Xerrada informativa sobre elsestudis d’Hoteleria. Reunió amb pares del programa “Entre tots” (2n d’ESO)

Dia 14 Sessió d’avaluació del 1r cicle de Primària.Dia 16 Sessió d’avaluació del 2n i 3r cicles de Primària i de 2n de Batxillerat.Dia 20 Xerrada informativa amb en Jacinto Rosselló, Antics Alumne. Entrega de notes als alumnes de 2n de batxillerat.