Yago ZuazoU-72651

Mar i cel com a tragdia: amor, fatalitat i espais simblics

YAGO ZUAZO

IntroducciMar i Cel es va representar per primera vegada el 7 de febrer de 1888 al teatre Romea. L'obra sembla que ja s'havia escrit el 1885 perqu en una carta al seu amic Eduard Tola ja li havia comentat que tenia dues obres fetes. La causa de la tardana sembla ser, per una part, el panorama del teatre catal, que era complicat en aquell moment, i Frederic Soler, qui exercia el monopoli del teatre a Barcelona i no estimulava l'aparici de nous dramaturgs. L'obra estava feta com una tragdia i el pblic volia finals felios, a ms a ms, la gent estava acostumada a molts canvis de decorats i a Mar i Cel lacci transcorre sempre al mateix lloc, en una cambra de vaixell de corsaris algerins. Tot i que l'obra es va estrenar i va ser un xit. Aix sens demostra al diari la Vanguardia del 8 de febrer de 1888: Escribimos todava bajo la impresin de la nueva tragedia de Angel Guimer estrenada anoche en Romea con xito colosal y unnime, i tamb ens diu Angel Guimer ha escrito una tragedia que ser esplendor y gloria del moderno teatro cataln[footnoteRef:1] [1: F. R. Articulo de La Vanguardia (8-2-1888).]

Per Frederic Soler volia retirar l'obra al cap de pocs dies destrenar-se tot i l'xit obtingut, aix doncs, els amics de Guimer es van a reunir per omplir el teatre i lobra es va continuar realitzant. Tal i com veiem, Guimer va a ser un petit revolucionari del teatre de l'poca, aix la seva producci dramtica s considerada una gran innovaci dins de lmbit del teatre catal. Les seves tragdies es caracteritzen per un tractament ms profund de la realitat histrica i es basa en el model del teatre shakespeari i el del classicisme francs del segle XVII. Amb el teatre shakespeari t a veure amb el realisme imprs a l'obra i la seva profunditat en els personatges. Ms marcadament els trets sn: la combinaci de diverses trames al voltant d'una histria principal, ls de la unitat de lloc que, al costat de la de temps, li permet assolir un gran nivell de condensaci dramtica, la combinaci de personatges de la reialesa amb els de la classe baixa, la mostra de violncia i batalles, el tema trgic lligat a uns fets histrics concrets i, per ltim, la voluntat daconseguir una major versemblana en la plasmaci de la psicologia dels personatges i en la fixaci de lentorn. Tamb cal destacar que ngel Guimer no concebia el teatre allunyat de la poesia i, per tant, les seves primeres obres es van escriure en vers. I per ltim, el realisme de l'obra es pot veure en el major colloquialisme del llenguatge i en la presentaci dels personatges. La primera escena de l'obra s molt reveladora d'aquest tret, quan apareixen realitzant tasques quotidianes com netejar armes.Tot i que Guimer t una forta influncia exterior, la seva prpia vida va tenir molta influncia en la seva obra. El dramaturg va nixer dins duna famlia fora del matrimoni. El fet que fos mests el va marcar tant que en diverses ocasions va fingir la seva data de naixement per no ser jutjat. A ms a ms, provenia de dues cultures distintes (el pare era catal i la mare canria). Aquestes condicions van generar que lescriptor es sents entre dos mons diferents, dividit entre dues cultures oposades, fet que amb els anys va inspirar-lo per crear el personatge de Sad a Mar i cel, de mare cristiana i de pare musulm. Aquesta visi dualista del mn es veu reflectida al llarg de tota la tragdia de la m de Sad i Blanca. D'aquesta manera ens veiem davant de la trama on la tragdia gira al voltant de lamor impossible entre un pirata musulm i una noia cristiana, encara que hi ha moltes ms trames. Pel que fa als personatges, Guimer els elabora amb una gran complexitat emocional, tot i que a simple vista donen la impressi de ser bastant superficials. s per aquest motiu que, al llarg de la tragdia, mitjanant lacci i el llenguatge, el lector va descobrint la personalitat dels protagonistes i la seva complexa humanitat. Daquesta manera es veu clarament com els personatges de la tragdia defensen la seva identitat, el seu mn interior, sovint contra un mn hostil que els nega la possibilitat de realitzar-se i que els llana a la destrucci[footnoteRef:2]. [2: Carbonell, Anton,Estudi preliminar, dins GUIMER, ngel,Mar i cel, Educaula, Barcelona (tercera ed., 2011).]

Per poder arribar a entendre la complexa personalitat dels personatges, Guimer va elaborar un llenguatge molt precs i concret per a cadascun dells, aix aconsegueix plasmar els seus sentiments. El dramaturg fa un s del registre que es correspon amb un estrat social determinat i que denota el carcter del personatge. Ens podem donar compte de com Sad i els seus companys utilitzen un llenguatge colloquial i, en ocasions, vulgar, mentre que Blanca, Carles i Ferran fan s dun registre ms elaborat i elevat que evidencia la seva procedncia de classe alta.

Mar i Cel com tragdia romnticaGuimer va escriure aquesta obra en el seu primer perode de creaci. En aquells moments las seves influncies sn els seus amics i sobre tot Josep Yxart, el crtic ms lcid i informat del moment. Simultniament a lpoca hi havia una gran insatisfacci amb el teatre per part dels intellectuals. Es devia aquest tret a que dominava la figura de Frederic Soler, qui havia consolidat uns models de teatre molt popularistes. Davant daix, i per cortesia de Guimer, es produir el canvi, molt ben explicat per Ramon Bacardit: Aix, i coincidint amb una reacci de dabast europeu contra els excessos del primer romanticisme, es don un intent de recuperar amb el nom de tragdia unes formes de drama culte que renovessin la ja establerta tradici romntica, tant pel verisme ms profund en el tractament de la realitat histrica en qu semmarcaven els conflictes passionals (Pietro Cossa, Victorien Sardou, etc) com en la recuperaci dels drames de lltim Schiller, caracteritzat per la sntesi que aconsegu el autor entre el model del teatre shakespeari i el classicisme francs del segle XVII.[footnoteRef:3] [3: Bacardit Santamaria, Ramon,Tragdia i drama en l'obr d'ngel Guimer, Pub. de l'Abadia de Montserrat, Barcelona (2009), p. 229.]

Es recupera aix la vella tragdia i la seva funci per amb la renovaci dramtica del teatre shakespeari. Cal explicar una mica com era la situaci de la tragdia en lmbit europeu en aquells anys, i com influeix en la producci de Guimer. Hi havia una tragdia romntica amb molta influencia de Shakespeare. Per aquest motiu existeix una alternana de diferents registres lingstics que li donen realisme a lobra, una insistncia en les tres unitats, una falta de decrum i uns finals poc edificants. Hi havia tamb una inrcia neoclssica, sobre tot en Espanya i Frana per una reacci antiromntica a la dcada de 1840 que afavoreix l'aparici de textos neoclssics. Aix doncs, apareix una nova anttesi: si abans aquesta es trobava entre clssic i romntic ara ser entre el teatre de personatges i el teatre d'accions. Aquesta anttesi es pot veure molt ben exemplificada entre Frederic Soler (sentimentalitat fcil i espectacularitat) i Guimer, on la importncia la tenen els personatges. Tamb es pot veure com sabandonen els temes mitolgics en favor de temes nacionals, com succeeix a Mar i Cel amb el tema de rerefons de lexpulsi dels moriscos a Espanya entre 1609 i 1614. En conclusi podem observar com en conjunt els elements clssics, romntics i realistes teixeixen un entramat de relacions. Daquesta manera, es justificava l'actualitat de les formes teatrals del passat (residuals) i s'intentava neutralitzar les formes teatrals ms rupturistes (emergents). A Mar i Cel apareixen molts dels trets fins ara exposats, aix no obstant:En relaci a les altres tragdies del perode, en aquesta es fa ms evidentlequilibri entre elements realistes (en el llenguatge, les situacions, etc.), classicistes (ls de les unitats) i romntics (en la histria passional), que he assenyalat com a caracterstic de levoluci del gnere trgic en aquest perode en els anys centrals del segle XIX.[footnoteRef:4] [4: Ibid .p. 234.]

Daquesta manera es superen, de la m de Guimer i tamb de Vctor Balaguer, les limitacions melodramtiques del teatre vigent a lpoca. Tamb sintenta crear un teatre trgic que integri els elements innovadors del romanticisme, tenint com a referents la dramatrgia moderna de Shakespeare i Schiller. Tanmateix, la particularitat del Guimer, i de les seves obres, es pot apreciar en el fet que tendeix ms pel conflicte trgic dels personatges que per la recreaci dun episodi histric: els mostrar com ssers que viuen, de manera angoixada i obsessiva, lenfrontament amb la societat que els envolta i amb ells mateixos[footnoteRef:5]. Aquests personatges, com es pot veure a Mar i Cel, tenen, per una part, una problemtica derivada de l'origen social (lenfrontament entre moriscos i cristians) i, per altra, una lluita interior per assolir el desig (lamor entre Sad i Blanca). Cal insistir, per, que sn aquests fonaments histrics els que doten de realisme lobra i pels quals saconsegueix lequilibri. Tamb s interessant veure com Guimer no es caracteritza especficament per escriure drames histrics de tema catal, com s'esperaria d'un autor de la Renaixena, sin que els seus personatges tenen una dimensi histrica allunyada de la reivindicaci de la catalanitat[footnoteRef:6]. En perfecta sntesi ho explica Anton Carbonell, [5: Carbonell, Anton,Estudi preliminar, dins GUIMER, ngel,Mar i cel, Educaula, Barcelona (tercera ed., 2011), p. 19.] [6: Bacardit Santamaria, Ramon,Tragdia i drama en l'obr d'ngel Guimer, Pub. de l'Abadia de Montserrat, Barcelona (2009), p. 237]

Guimer agafar l'heroi tic positiu que lluita apassionadament contra les injustcies i la hipocresia social elaborat per l'autor romnticFriedrich Schiller(a travs de la traducci deJosep Yxart)i desplegar la combinaci d'animalitat i racionalitat adequada en el personatge perqu aquest mostri la seva defensa obsessiva i angoixada de la seva identitat subjectiva contra la societat i contra si mateix, enfront del mn hostil en qu viu i que el portar a la prpia destrucci. [footnoteRef:7] [7: Carbonell, Anton,Estudi preliminar, dins GUIMER, ngel,Mar i cel, Educaula, Barcelona (tercera ed., 2011), p. 19.]

Espais simblics Malgrat que Mar i Cel tingui noms un escenari, fet estrany per al pblic de lpoca, hi ha molta crrega simblica que fa daquest nic escenari un lloc perfecte per al desenvolupament de la trama. El vaixell, com a espai esttic, actua com a metfora del dinamisme de la vida i es conforma aix com un lloc enmig de dues civilitzacions i ve de les aiges Mallorquines cap a lAlger (on es prev el futur trgic per a Blanca com a esclava). A ms a ms, aquest espai implica per una part el pas del temps en el recorregut del trajecte, i per laltra, la mobilitat de lespai implica la mobilitat de valors que transporta. Aix s perqu litinerari s un espai que no s terrenal, i per tant hi ha dubtes dels valors al vaixell. Trobem una anttesi dels pensaments ancorats a la terra de les idees, de les conviccions i les religions. Concretament lescenari s una cambra del vaixell dels corsaris algerins. Aquest tret t per una part la intenci de fixar latenci en la paraula, que mitjanant els versos expressa tot el dinamisme del drama i, per altra, s lexpressi del mn subjectiu dels personatges. Cal dir que Guimer va saber portar la poesia a l'escena, com ho demostren les imatges, les comparacions i les metfores de Mar i Cel i altres obres. El mar, a la vegada, juga un paper molt important el qual, encara que mut, a vegades [fa] sentir la seva veu ja sigui amb bramuls o amb murmuris donades.[footnoteRef:8]. A ms a ms est relacionat directament amb Sad perqu representa el microcosmos, on viu i actua, i el que el defineix com a pirata[footnoteRef:9]. Laltre espai semntic ser el Cel, relacionat amb Blanca. Es tracta dun espai connotat per limaginari cristi i sutilitza per dissenyar la pres en qu ella es troba tancada. Dos espais simblics, el mar i el cel, que representen una impossibilitat de materialitzar-se, com lamor dels protagonistes. Aix doncs, lhoritz es el no-lloc on es troba la uni de contraris, per realment s una lnia que no es pot abastar fsicament i precedeix el trgic final. Per concloure, la uni dels elements noms es pot consumar a travs de la mort, como es veu a la darrera escena quan es tiren Sad i Blanca al mar i a continuaci Ferran informa que Al fons, ni rastre!. La metfora es basa en el fet que el mar i el cel noms poden retrobar-se a lhoritz. [8: Soler, Marides. Artculo de Journal of Catalan Studies (6-11-2009). P. 13.] [9: Ibid. p.14.]

El temps tamb fa la seva funci, si ens fixem lobra comena al crepuscle i sacaba amb larribada de la nit i del trgic final. La nit es molt caracterstica del romanticisme, aix es juga amb la incertesa de la foscor i amb el coneixement de la realitat que es dona amb la llum, aquest tret tamb es pot veure en levoluci de lobra. Quan hi ha ms llum s quan es descobreix el que t de bo Sad, tret donat justament a la catarsi. Aquesta experincia interior purificadora que senten els personatges es descobreix quan es veu que Sad no s el pirata temible, sino una persona sensible i noble. Daltra banda, desprs de la catarsi Blanca no ser ms la noia innocent sin que es despertar per fer el que vulgui tal i com Ferran sembla desitjar. De manera crtica tenim lelement del punyal, que fa la representaci visual del fonament hipcrita dun cert cristianisme: -Sad: lodi unit al perd; lanyell al tigre// Lo punyal i la creu, tot duna pea. Tamb hi ha cert simbolisme implicat als personatges. En primer lloc, la feminitat es veu com lamor determinant, aix veiem a Blanca amb la seva virtut i bellesa com una persona molt pura i molt obedient (almenys al principi). A ms a ms, veiem tamb com es fixa lamor matern com lamor suprem, per aix els protagonistes de les obres tendeixen a identificar lestimada amb la mare. Tamb es nota aquest tret en el fet que el nom de la mare de Sad era Blanca, i que Blanca (la protagonista) es posa a plorar quan Sad li explica la histria de la seva mare i descobreix la noblesa de larraix. El nom de Blanca implica tamb lequilibri possible entre religions perqu la mare de Sad estava casada amb un morisc i no li importaven les diferencies entre religions. Finalment la masculinitat apareix representada sobre tot pel antagonista de lobra, Carles el pare de Blanca. Aquest personatge no fa cap evoluci i es mostra implacable no permetent la relaci amorosa, a ms a ms acaba matant la seva fila. Amor i fatalitat com conclusi trgicaTotes les divergncies de lobra ens deixen intuir el trgic final. Lescenari on es desenvolupa lobra est enmig de dos mons que no poden conviure per culpa de la religi. A ms a ms els protagonistes es troben en la situaci ms difcil: per a Sad lamor amb Blanca vol dir la prdua de la seva tripulaci, i per a Blanca vol dir lodi del seu pare. Per tant hi ha un doble fil conductor cap al trgic final; un per les divergncies familiars entre els personatges i laltre per la situaci histrica. En el desenvolupament lamor impossible es donar per la uni dels contraris, un tipus damor directament connectat amb all que per a Guimer ser lamor suprem, lamor a la mare. Sad comena a estimar Blanca justament quan ella plora degut a la historia de la mare de larraix, la qual es diu tamb Blanca i era cristiana. Aix els protagonistes es comencen a estimar, per el seu amor no el desitja ning ms. Els corsaris comencen a revelar-se per culpa de Malek, qui vol el control de la nau, i Carles que, en la seva immobilitat cristiana, no accepta de cap manera lamor entre un morisc i la seva filla. Tot i aix, hi ha un personatge bo, Ferran, que encara que s del vaixell cristi es dna compte de lamor de Blanca i de la noblesa del pirata. A ms a ms fa la sensaci que salegra per levoluci que t Blanca, que al principi semblava una vella en un cos de jove, i que al final ressorgeix com un lluitadora contra tota esperana pel seu estimat. Ferran far dheroi i pretendr, en ms duna ocasi, ajudar als enamorats. Aix es destaca la figura dels enamorats, de lheroi Ferran i de lantagonista Carles, el pare inamovible. El trgic final es torna romnticament bell quan amb la arribada de la nit Ferran planeja una escapada dels enamorats per apareix el pare volent matar Sad; en comptes daix, mata la seva filla. Finalment Sad agafa a Blanca i es tiren al mar, on amb la mort es pot complir el seu amor.

Bibliografa: Bacardit Santamaria, Ramon,Tragdia i drama en l'obr d'ngel Guimer, Pub. de l'Abadia de Montserrat, Barcelona (2009). Carbonell, Anton,Estudi preliminar, dins GUIMER, ngel,Mar i cel, Educaula, Barcelona (tercera ed., 2011) F. R. Articulo de La Vanguardia (8-2-1888). Soler, Marides. Artculo de Journal of Catalan Studies (6-11-2009)

2