PRESENTACIÓ DEL CAS:

La Laura, és una nena de 6 anys i 2 mesos, la qual pateix una dislàlia funcional, ja que

no sap utilitzar correctament o posicionar correctament els òrgans per la pronunciació.

Aquesta dislàlia és múltiple, ja que no pronuncia bé tant la /r/ com la /s/, per tant pateix

una dislàlia funcional de rotacisme i sigmatisme.

A la nena per tal de fer el diagnòstic se li ha passat un protocol d’exploració de

dislàlies.

Els motius pels quals la nena té dificultats per produir aquests dos fonemes, són els

següents:

Els pares han afavorit el llenguatge infantilitzat (els feia gràcia com produïa les

paraules enlloc de corregir-lo a la seva edat evolutiva.)

Com que la nena sempre ha tingut problemes per menjar, li han triturat,

aquesta és una causa que la nena no ha exercitat els seus òrgans

bucofonatoris.

A causa de la tardança en reconèixer per part dels pares, i per tant

diagnosticar aquesta dislàlia múltiple, s’ha convertit en un trastorn, per tant,

suposa un treball logopèdic més extens i acurat

RECONEIXEMENT DELS ÒRGANS BUCOFONATORIS:

Cal destacar que en general tots els seus òrgans bucofonatoris estan funcionalment

poc desenvolupats:

A partir de l’exploració hem observat:

Llengua: Hipotònica,tant pel que fa amb moviment com a la força.

Dents. Cal destacar que aquesta està fent canvi de dentició, per tant és una

dificultat afegida per la producció de la /s/, això comporta que no pugui

controlar la sortida de l’aire.

Mandíbula: El fet que no hagi tingut l’oportunitat de mastegar, ha fet que no

s’hagin desenvolupat suficientment els seus músculs, fa que tingui un

moviment més lent, i que es cansi de seguida.

Llavis. Hipotònics, a causa de la manca de moviment.

Consciència de buf: no produeix la força suficient alhora de parlar.

INTERVENCIÓ LOGOPÈDICA:

Objectius:

Conscienciació del dèficit fonològic que pateix la nena.

Aprendre a posicionar la llengua per tal de produïr els fonemes afectats i

exercitar el moviment i la força.

Exercitar els seus músculs bucofonatoris.

Aprendre a utilitzar els òrgans bucofonatoris.

Aprendre l’hàbit masticatori.

PROGRAMACIÓ DE LES ACTIVITATS PER SESSIONS:

Cal esmentar que la durada de les sessions serà de 45 minuts i un cop per setmana,

l’extensió dependrà de la seva evolució.

Sessió 1:

Aquesta primera sessió estaria destinada a intentar conscienciar als pares i a la nena

del problema. Seguidament caldria fer un estudi profund i acurat del desenvolupament

funcional dels seus òrgans bucofonatoris i de la dificultat del dèficit de pronuncia dels

fonemes /r/ i /s/. A partir d’aquí s’haurien de programar les següents sessions en funció

de les seves necessitats.

Sessió 2:

El objectiu principal que cal assolir, és aconseguir una musculatura òptima, per tal de

que pugui produir aquests fonemes, per tant, cal realitzar les següents pràxies:

Pràxies de Buf :

Aquestes faran prendre consciència del control de l’aire, la direcció i força quan

expirem. Consistiran en una sèries d’exercicis a treballar periòdicament. Primerament

farem que l’infant intenti bufar en direcció central i lateral i amb la força suficient per

apagar una sèrie d’espelmes a diferents distàncies.

Altre activitat per continuar treballant l’expiració consistirà en fer arribar una pilota d’un

costat de la taula a l’altre controlant-la bufant.

Amb un xiulet farem fer-li xiular a batzegades, farà una sèrie de bufades fortes i fluixes,

curtes i llargues.

Pràxies linguals:

Per tal de treballar l’elasticitat i el to muscular de la llengua l’infant haurà de realitzar

una sèrie d’exercicis. Dins d’aquests exercicis podem destacar el fer passar la punta

de la llengua pels llavis, rentar-te les dents amb la llengua, passar la llengua per tot el

paladar(d’anterior a posterior), imitar el pas d’un cavall, etc.

Pràxies labials:

Aquestes aniran dirigides a augmentar to muscular i moviment dels llavis. Els exercicis

consistiran en fer petons sonors, riure sense ensenyar les dents, fer l’avi desdentat, fer

morrets, desplaçar els llavis cap als costats, obrir i tancar la boca al màxim i fer-li dir

les vocals.

Sessió 3:

Com el principal problema i la causa de que no produeixi aquests fonemes, són els

seus òrgans bucofonatoris, caldria destinar els primers 10 minuts de cada sessió a

realitzar les pràxies anteriorment esmentades, fins a aconseguir una bona rehabilitció.

Cal tenir en compte que aquests exercicis han d’anar variant i que presentar-li d’una

manera motivadora, realitzant diversos jocs i activitats; joc de la oca, dibuixos...

A partir d’aquí cada sessió s’haurà d’anar adaptant en funció de les necessitats que

vagin apareixent. En aquesta sessió seria convenient aprendre a situar la llengua en la

producció dels fonemes, una de les activitats per tal d’aconseguir aquest objectiu seria

localitzant-li els punts d’articulació on ha de colocar la llengua. Un exemple d’activitat

seria posant-li un aliment dolç (xocolata) als alveols per a que ella localitzi el punt on

ha de col·locar la llengua per tal de fer una correcta producció dels s¡dos fonemes.

Sessió 4:

Com hem esmentat anteriorment, els primers 10 min, estaran destinats a realitzar les

pràxies.

Trobem important dedicar una sessió complerta a la millora de l’hàbit de la masticació,

ja que, aquesta dificultat no només afecta a la producció d’aquests fonemes, si no que

a llarg termini pot desencadenar problemes en la deglució i conseqüentment en la

digestió.

Una de les activitats que es podrien dur a terme seria mastegar una poma i així

intentar corregir el seu mal hàbit.

Sessió 5:

10 minuts destinats a pràxies.

10 minuts destinats a la conscienciació dels punts articulatoris.

En aquesta cinquena sessió, sempre tenint en compte la seva evolució, començarem a

introduir el treball directe de la pronuncia dels fonemes /r/ i /s/.

Una bona manera de treballar-ho seria a través d’unes làmines en les quals apareguin

imatges que continguin els fonemes que cal rehabilitar.

Producció de la /r/ simple:

Posició intervocàlica . Ex: Cara.

/dr/. Ex: quadrat, drap

/tr/: Ex: tres, tractor

Producció /r/ múltiple: (Alguns exemples)

A principi de mot. Ex: ratolí

Intervocàlica: Ex: carro

Producció de la /z/:

Intervocàlica. Ex: Casa, Rosa.

Producció de la /s/:

A principi de mor. Ex: Sol, Sardina, Samarreta.

Intervocàlica. Ex: Classe.

A final de mot. Ex: Pastís.

Contacte consonàntic. Ex: estoig.

Sessió 6:

En aquesta sessió a partir de la seva evolució positiva, el temps destinat a les pràxies i

a la conscienciació dels punts articulatoris es veurien reduïts, per tant, es faria una

rehabilitació més concreta en aquests fonemes.

Activitats:

Cantar cançons on apareguin els fonemes /r/ i /s/.

Embarbussaments.

Dites

Seguir ritmes de cançons amb els fonemes /r/ i /s/.

Exemples:

Tres tristes tigres comen trigo en un trigal.

Cançó: sol solet.

Sessió 7:

S’ha observat una notable millora en la producció d’aquests fonemes.

Activitats:

Avaluació del seu llenguatge dirigit i espontani per comprovar si ha integrat tot

el que s’ha treballat a les darreres sessions de logopèdia.

En vista que ha integrat positivament la majoria dels objectius establerts a l’inici de la

intervenció, considerem oportú donar-li l’alta, tot i que amb un seguiment i amb un

protocol d’activitats que ha de continuar treballant a casa per tal de no perdre els

hàbits adquirits.

CONCLUSIONS

Gràcies a la realització d’aquest treball hem assolit els coneixements claus de la

dislàlia i com poder rehabilitar aquest trastorn de la parla.

Hem tingut en compte que en aquest cas la dislàlia ha estat provocada com a

conseqüència d’uns hàbits incorrectes que han comportat un retard del funcionament

dels òrgans bucofonatoris.

Com a objectiu principal de la rehabilitació ens hem proposat millorar tant la

funcionalitat i el moviments dels òrgans bucofonatòris, com la producció dels sonsi la

consciència dels punts articulatoris.

Per una altra banda hem pogut viure una nova experiència, programant una

intervenció logopèdica a partir d’un diagnòstic basant-nos en aspectes molt concrets

per tal de dur a terme una òptima rehabilitació.

Hem programat aquestes set sessions per tal de treballar diferents aspectes de la

parla i millorar les seves produccions tenint en compte les seves males costums, i per

tant, intentar corregir-les de la millor manera possible.

Aquestes sessions han estat programades en funció de l’evolució del pacient.

Com a conclusió final podríem destacar que aquest treball ens ha estat molt útil per fer

una petita aproximació del que suposa fer una programació d’intervenció logopèdica.