1. Javier Garca, Vctor Rivero, Alba Chueca, Lara Fadrique i Gerard Barragan ACTIVITAT 1 FITXA OCUPACIONAL MDICA. MDICO DE CAPSALERA. 1. Dades bsiques. 1.1. Descripci. Un metge de capalera s un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjanant l'estudi, el diagnstic i el tractament de la malaltia o lesi del pacient. El principal objectiu del metge, i de la Medicina per extensi, s cuidar la salut del pacient i alleujar el seu sofriment. El metge general/de famlia s el metge que ofereix als individus i famlies atenci sanitria personal, primria, contnua i integral. 1.2. Tecnologies o eines. El tensimetre Loftalmoscopi Lestetoscopi Lotoscopi Termmetre Laringoscopi Ordinador Impressora Fotocopiadora Fax 1.3. Entorn. Hospital, Centre Datenci Al Pacient (CAP), Consulta Mdica, etc. 1.4. Condicions fsiques pel treball. El/La metge/sa desenvolupa el seu treball assegut/da de peu i caminant. 2. Competncies necessries per el desenvolupament. 2.1. Coneixements. 2.1.1. Formaci. Convenient Diplomatura en Metge/sa De Capalera. Relacionada amb Diplomatura en Medicina. Imprescindible 4 anys de MIR (Metge Intern Resident) per la seva formaci.

2. 2.1.2. Experincia. Experincia necessria pel treball: 4 anys de MIR (Metge Intern Resident) per la seva formaci. 2.2. Habilitats. Capacitat descoltar i de comunicaci, expressivitat, pacincia, etc. Capacitat danlisi (saber identificar el problema) i sobretot responsabilitat. 3. Informaci addicional. 3.1. Altres fitxes ocupacionals. Fitxa d'Infermer/a: Analitza l'ocupaci, les tasques que realitza i el tipus de formaci relacionada que existeix. Trabajastur (Servei Pblic d'Ocupaci) Conselleria d'Indstria i Ocupaci. Govern d'Astries: http://tematico.princast.es/trabajastur/ Fitxa d'Infermer/a en general: Analitza l'ocupaci quant a tasques i quant a les necessitats formatives i de competncies existents en el moment d'accedir al mercat laboral. Servei Basc d'Ocupaci. Departament de Justcia, Ocupaci i Seguretat Social. Govern Basc: http://www.lanbide.net/agenlanbide/plsql/tp_tareasrealizan?idioma=c=27200016 4. Recomanacions per al desenvolupament professional de l'ocupaci. Per a l'acompliment de l'ocupaci es requereix una bona mobilitat fsica ja que es treballa en moltes ocasions movent a pacients amb problemes de mobilitat. Encara que no s imprescindible s recomanable estar en possessi d'algun ttol de Postgrau en infermeria. s imprescindible ser una persona pacient, amable i amb un tacte especial per tractar als/as pacients malalts/as. Classificaci. 5.1. Altres ocupacions relacionades (*CNO). Codi: Nom de l'ocupaci: 21221040 INFERMERS ESPECIALISTES EN HOSPITALITZACI 21221022 INFERMERS ESPECIALISTES EN ATENCI PRIMRIA 21221031 INFERMERS ESPECIALISTES EN INFERMERIA DEL TREBALL 3. 5.2. Fitxes relacionades - 9 AUXILIAR DE CLNICA - 10 AUXILIAR D'INFERMERIA DE GERIATRIA ACTIVITAT 2 1. Qu s un valor professional? Quins sn els que es valoren ms actualment? Expliqueu qu s un valor professional. Quins sn els que hi ha amb una breu explicaci i poseu un exemple de cada un dells aplicat al vostre dia a dia a lInstitut. Tamb podeu inventar-vos una situaci o un dileg que exemplifiqui un o ms d'un valor. Sn aquell conjunt de certeses o creences dotades d'un significat rellevant per a la persona i que orienten la seva conducta vers el treball. Per tant, la presa de decisions, les actituds i els comportaments que un/a professional t en un entorn de treball venen guiats pels seus valors. - Responsabilitat: fer tot el que demanen (deures, treballs, estudiar...) i arribar a una hora puntual. - Organitzaci: saber com organitzar els teus apunts, el temps per estudiar o b fer qualsevol altre cosa relacionada amb lestudi, etc. - Prendre iniciativa: estar atent a classe i a la vegada participar en qualsevol matria, encara que no ho demanin. - Adaptaci: cal adaptar-se a la forma dexplicar que tenen cada professor. 2. Qu s una competncia clau? Quines sn les que es valoren ms actualment? Expliqueu qu s una competncia clau. Quines sn les ms importants amb una breu explicaci i poseu un exemple de cadascuna aplicant-la a alguna tasca de les que fas habitualment. Tamb us podeu inventar una situaci o un dileg que exemplifiqui una o ms d'una competncia clau. Les competncies clau sn aquell conjunt dhabilitats, actituds i valors que permeten una execuci excellent de les tasques professionals, i que es reflecteixen en determinats comportaments en el context laboral. Han pres una especial rellevncia en el mn laboral actual. Les noves tendncies atribueixen a les competncies clau un paper igual de rellevant i complementari als coneixements tcnics, assolits per la formaci i lexperincia, que tradicionalment han estat els factors predominants per preveure lexcellncia en lacompliment de la tasca professional. - La actitud, la imatge, la forma dexpressar-te - Negociaci: saber arribar a un bon preu amb el comprador i venedor. - La puntualitat: saber arribar a lhora. - Motivaci: demostrar el teu inters pel treball i per lautosuperaci. 4. ACTIVITAT 3 1. Qu s una empresa? Observeu el vdeo de lempresa de Guissona i tots els elements que en formen part. Feu un comentari descrivint i donant la vostra opini del que heu vist. Una empresa s una organitzaci amb personalitat jurdica (definida a l'escriptura), la qual disposa dels mitjans necessaris per a la producci i es dedica a combinar-los per obtenir bns o serveis destinats al canvi, tot procurant respectar el principi d'economicitat en les seves actuacions. s la unitat de producci bsica. 2. Hi ha diferents tipologies dempresa en funci de les seves caracterstiques. Fes una comparaci marcant igualtats i diferncies entre societat annima, limitada i cooperativa. Les empreses es diferencien en diferents tipologies com la mida de lempresa, el cost de producci, al sector geogrfic on operen, al tipus de tecnologia que utilitzen... Societat annima: s un tipus dorganitzaci empresarial on el capital est dividit en accions. Societat limitada: s un tipus dorganitzaci empresarial on les responsabilitats estan limitades pel capital aportat a lempresa. Societat Cooperativa: s un tipus dorganitzaci empresarial on sn els propis socis qui porten la gesti del capital. Igualtats: sn tipus dorganitzacions dins duna empresa. Diferncies: en cada tipus, el capital es gestiona de forma diferent. 3. Els riscos laborals. Segur que nhas sentit a parlar. Defineix qu sn i identifica els riscos laborals que es desprenen de la utilitzaci de lordinador porttil i quines mesures shan dadoptar per prevenir-los. Sn els riscos existents al treball i que pot ser una malaltia laboral o un accident laboral. Riscos per exposici a postures forades: estar molta estona en la mateixa postura fa que sadoptin postures forades al tronc, al coll i a les extremitats superiors. Fatiga visual: si hi ha una mala illuminaci poden haver-hi reflexos a la pantalla i portar a lindividu a adoptar postures per tal devitar els reflexos. Sobrecrrega muscular: el portat tot lequip (porttil, carregador, documents...) en un mateix punt del cos pot sobrecarregar la musculatura don es porta (espatlles al portar-ho en una motxilla, una sola espatlla al portar-ho en una maleta a la m...). Desviaci articular a causa del gir del coll a causa de la situaci dels documents fora del camp de visi. 5. Risc derivat de la repetici de moviments durant perodes llargs que, unit a uns hbits incorrectes, poden causat molsties a les mans i canells. 4. Lestructura interna duna empresa. Defineix qu s un organigrama i els tipus que hi ha? Fes un possible organigrama de lInstitut collocant els segents llocs de treball: Professor/a, departament de ., Director/a, coordinador/a dequip docent, secretari/a, cap destudis, alumnes, coordinador/a pedaggic, pares i mares, consell escolar. Un organigrama s la representaci grfica de l'estructura organitzativa d'una empresa o organitzaci. Representa les estructures departamentals i, en alguns casos, les persones que les dirigeixen, fan un esquema sobre les relacions jerrquiques i les competncies en vigor en l'organitzaci. Tipus d'organigrama - Segons la finalitat: Informatius: presenten les grans unitats de l'empresa. Pretenen donar una visi general. D'anlisi: mostren totes les unitats de l'empresa, fins i tot les ms petites, i les relacions entre elles. Sn molt detallats. - Segons l'extensi: Generals: Mostren tota l'estructura de l'empresa. De detall: Presenten noms una part en concret. - Segons el contingut: Estructurals: Presenten tan sols les diverses unitats que componen l'empresa. Funcionals: mostren quines sn les funcions de cada unitat. DE personal: Expliciten el nom i el crrec de cada persona. - Segons la forma: Horitzontals: les unitats amb ms autoritat se situen a l'esquerra. Verticals: les unitats amb ms autoritat se situen la posici vertical.