5/28/2018 Treball Globalitzar La Solidaritat

1/4

1

Joan Femenia vila

CETEM 2012-2013

Doctrina Social de lEsglsia

Professor: Mn. Don Joan Bestard i Comas

Globali tzar la soli dari tat. Cerquem les respostes a la crisi

mundial en la doctr ina social de l 'Esglsia.

Avui dia vivim en una crisi mundial. Una crisi econmica i social per sobretot una

crisi de l'estat del benestar que tant va costar construir als nostres pares i avis. Esteimdavant d'una crisi de valors que condueix a l'home a l'autodestrucci de si mateix.

L'home es veu impotent davant d'unes estructures jurdiques i estatals que copegen a

mans plenes el rostre de la identitat humana.

La vida de l'home val ara tan poc com a principis de segle i prevalen ms els ndexs

borsaris d'una economia sumida en el negre rostre de la hipocresia i la des vergonya.

Lluitar contra un monstre creat pel propi home, un sistema que dilueix les possibilitats

de realitzaci de la persona i que fa impossible la seva dignificaci com a rei de lacreaci. Aquesta s la trista situaci, prpia dun drama de Antn Chjov.

Sucidis, disturbis, desallotjaments, estafes, desnonaments, robatoris i assassinats sn

les notcies que omplen les nostres portades. Fins i tot aquells que tenem per models de

virtut, aquells als quals deixem el tim de les nostres vides, confiant-ho tot en ells, sn

els que ms ens han defraudat. El contracte social de Rousseau ja no serveix en la nostra

societat, cal revisar-ho i donar-li una volta de cap a peus creant un nou vincle d'estreta

confiana entre la societat i les institucions governants.

Quant val la pena lluitar?. La resposta es desf entre els dits de les mans dels pobres.

Ara la pregunta s Val la pena lluitar?.

En aquest sentit s'expressa el catlic i socialista Jacques Delors: Rebellar-se contra

l'actual desequilibri internacional s sacrosant. Per trencant aparadors no es

construeix una alternativa. s temps de propostes.

Les protestes d'organitzacions que lluiten contra la globalitzaci, considerades pels

socilegs com el primer gran moviment de contestaci del segle XXI, plantegen una

5/28/2018 Treball Globalitzar La Solidaritat

2/4

2

pregunta clara: s suficient la protesta, amb violncia o sense ella, per fer que la nova

conjuntura sigui ms justa?

La resposta, la soluci la tenim davant dels nostres ulls, per ens costa tant acceptar-la

que mirem a un altre costat. No volem reconixer que en la doctrina social de l'esglsiaes troben els principis vertebradors d'una veritable, justa, tica i solidria societat. s

difcil en un mn dessacralitzat reconixer que l'esglsia t ra. Que aquell magisteri

basat sempre en les relacions subsistents de comuni entre l'home i Du sn la clau per

a la nostra empobrida, desmotivada i desorientada societat.

Joan Bestard en el seu llibre que li va servir de tesi doctoral, Globalitzaci tercer mn i

solidaritat ens apunta moltes de les claus que poden reconduir-nos al bon cam. Les

protestes d'organitzacions que lluiten contra la globalitzaci, considerades pels

socilegs com el primer gran moviment de contestaci del segle XXI, plantegen unapregunta clara: s suficient la protesta, amb violncia o sense ella, per fer que la nova

conjuntura sigui ms justa?

Ja ho entrellucava J. Bestard quan afirmava que la globalitzaci econmica no ens

condueix a un idllic llogaret planetari, sin ms aviat ens introdueix en una jungla

hostil d'inestables condicions econmiques i d'una limitaci d'oportunitats per a molts

pobles empobrits.

Tota la ra del mn. Per la situaci actual es complica encara ms quan la tmidabretxa que separa rics de pobres en la nostra societat es difumina tant que tots estem en

perill de ser pobres. Tots, dem podem despertar-nos, anar al banc i voler retirar una

mica de diners per comprar un regal a un nebot. Quan ens adonem, aquest sistema

econmic que hem creat basat en una entelquia de compres i vendes de productes

futurs no reals s'esvair com un castell de naips. Llavors anirem al caixer, convenuts

que els nostres estalvis estan all, per el collapse del sistema haur fet que ni vost ni

jo tinguem res que regalar-li al nostre nebot.

La globalitzaci no noms t una dimensi econmica, ho s tamb cultural i poltica.Un fet que t les seves causes en aquests factors que han alterat el que el filsof Thomas

Kuhn cridava paradigmes i que sn provocats fonamentalment per canvis

tecnolgics: en aquest cas, els nous mitjans de comunicaci.

En aquest sentit, s important distingir entre globalitzaci i neoliberalisme. Aquest

sistema econmic, basat en la llibertat d'iniciativa que, empesa pel desig de lucre i

regulada per la lliure competncia, determina la producci i els preus, en ocasions es

converteixen en autntica ideologia i es mou com a peix en l'aigua en el context de la

globalitzaci.

5/28/2018 Treball Globalitzar La Solidaritat

3/4

3

La visi cristiana de la realitat, li dna a Joan Pau II un element ms d'anlisi: si ens

trobem davant un fenomen hum, aix vol dir que es tracta d'un signe dels nostres

temps, en el qual cal descobrir els aspectes positius i evitar els perills .

Si la globalitzaci s un fet hum, els principis que han d'orientar l'tica en temps delllogaret global cal buscar-los, per tant, en la mateixa persona i en els principis que

regulen les seves interrelacions socials.

Necessitem llions de solidaritat, per abans de res saber globalitzar-la baix els principis

de solidaritat, subsidiarietat i del ben com basat en la dignitat de la persona definits per

la doctrina social de l'esglsia.

El principi de solidaritat, tal com ho enuncia la doctrina social cristiana constitueix una

aposta per l'opci preferencial pels pobres. Afirma que els individus, com ms

indefensos estan en una societat tant ms necessiten el suport i la cura dels altres, en

particular de la intervenci de l'autoritat pblica (Centesimus Annus, 10).

Es tracta, d'entreteixir de solidaritat les xarxes de les relacions recproques entre

l'econmic, poltic i social, que els processos de globalitzaci en l'actualitat tendeixen a

augmentar.

La subsidiarietat s, potser, el principi tic ms revolucionari de la doctrina social

cristiana per als temps de globalitzaci.

El papa Joan Pau II ja advertia: les unitats socials ms petites --nacions, comunitats,

grups religiosos o tnics, famlies o persones-- no han de ser absorbits annimament

per una comunitat major, de manera que perdin la seva identitat i s'usurpin les seves

prerrogatives. Per contra cal defensar i recolzar l'autonomia prpia de cada classe i

organitzaci social, cadascuna en la seva esfera (Discurs a l'Acadmia Pontifcia per a

les Cincies Socials, 24 de febrer de 2000).

En aquest sentit, Joan Pau II insistia en el valor de les cultures humanes: La

globalitzaci no ha de ser una nova versi del colonialisme (Discurs a l'AcadmiaPontifcia de Cincies Socials, 27 d'abril de 2001).

La integraci que impulsa la globalitzaci, segons el pontfex, perqu sigui realment til

al progrs de la dignitat i dels drets de l'home, i inclusivament per a la seva prpia

consolidaci i permanncia, no pot prescindir de la constant cerca de les garanties

socials, legals i culturals... necessries perqu les persones i els grups intermedis

mantinguin la seva centralitat i per no destruir les estructures construdes amb cura,

exigint l'adopci de nous estils de treball, de vida i d'organitzaci de les comunitats

(Discurs a l'Acadmia Pontifcia de Cincies Socials, 27 d'abril de 2001).

5/28/2018 Treball Globalitzar La Solidaritat

4/4

4

La importncia d'aquest principi s tal i el seu desconeixement tan greu que Joan Pau II

ha demanat que l'opini pblica adquireixi conscincia de la importncia del principi

de subsidiarietat per a la supervivncia i una societat veritablement democrtica

(Discurs a l'Acadmia Pontifcia per a les Cincies Socials, 24 de febrer de 2000).

Amb aquests tres principis fonamentals de la doctrina social de l'Esglsia, que

fonamenten uns altres tan importants com la cerca del ben com, Joan Pau II ha ofert

elements irrenunciables per donar un rostre hum a la globalitzaci.