La flexibilitat laboral a la Societat de la informació

(el treball just-in-time)

Antoni Ferran Vaquer Mestre

L’evolució del treball (finals segle XX, principis del XXI)

• L’economia és canviant -el treball també:– Individualització del treball (serveis sofisticats

front a sectors industrials tradicionals).– L’erosió de les institucions socials (sindicats) i

els mateixos estats-nació (deslocalització, etc.).– La incorporació de la dona al treball.

L’evolució del treball (finals segle XX, principis del XXI)

• La informació i el coneixement augmenta la productivitat per empleat? (substitució de la feina manual per màquines i augment de l’atur?).

• Com evoluciona la desqualificació laboral? Els elevats nivells tecnològics creen demanda de feina amb cualificació superior.

L’evolució del treball (finals segle XX, principis del XXI)

• Màquines per la rutina. Persones per les decisions.

• Augment del salari mitjà? Segons OCDE (1999) el salari augmenta de forma inferior que la productivitat, alhora que disminueix l’atur.

L’evolució del treball (finals segle XX, principis del XXI)

• Fal·làcia del determinisme tecnològic. La tecnologia no canvia la societat, sinó que els distints actors socials interpreten la tecnologia segons els seus objectius i necessitats (empresaris, moviments socials, treballadors, administració i classe política).

• El problema de l’atur no és únicament de la tecnologia, depen bàsicamente de les polítiques laborals i macroeconòmica.

L’evolució del treball (finals segle XX, principis del XXI)

• L’important no és entendre la fi del treball, sinó la transformació del treball.

• Quines transformacions hi ha (amb dades empíriques i positives)?– Increment alt de salaris a poques persones

extremadament qualificades, disminució de l’increment salarial a les feines rutinàries.

– Deslocalització i globalització (mercat de la moneda i dels valors, especialment). Flexibilitat.

L’evolució del treball (finals segle XX, principis del XXI)

• Quines transformacions hi ha (amb dades empíriques i positives)?– Inmigració als païssos occidentals (era de la

informació).– L’empresa avalua “flexiblement” als

treballadors: stock-options, incentius per productivitat, recompenses individuals fóra dels convenis laborals, congelació dels sous-base per augmentar la part dels incentius.

L’evolució del treball (finals segle XX, principis del XXI)

– Subcontractació, contractes laborals eventuals o a temps parcial, presions sobre les administracions per “flexibilitzar” el mercat laboral: reducció dels salaris mínims i el poder dels sindicats.

L’evolució del treball (finals segle XX, principis del XXI)

– Què és el treball flexible?:• Deslocalització del treballador.

• La idea del temps: temps parcial = menor treball, flexibilitat del temps o tele-treball= (?).

• La idea d’estabilitat laboral. Ara els contractes no són laborals, sinó quasi mercantils o per projectes (autònoms, subcontractació, etc.).

• La idea del contracte social (beneficis socials, assegurança d’atur, un cert grau de seguretat laboral, plans de carrera, opcions per la formació laboral; per part del treballador: lleialtat, garantia de qualitat, compromís fins i tot de prorrogar la jornada laboral.

L’evolució del treball (finals segle XX, principis del XXI)

– Conseqüències:• Desintegració dels treballadors com a col·lectiu =

desindicalització. Per tant: els treballadors necessiten formació per adaptar-se als processos laborals més flexibles.

• Disminució dels salaris no qualificats.

• Augment de la desigualtat salarial.

• Implicacions socials del treballador: dificultats per la conciliació familiar.

L’evolució del treball (finals segle XX, principis del XXI)

– Família i treball:• Incorporació de la dona al mercat de treball.

• Menys matrimonis, més tard, famílies més petites.

• Flexibilitat laboral = flexibilitat familiar?

L’evolució del treball (finals segle XX, principis del XXI)

– Redefinició de la comunitat:• Front al decliu dels sindicats i de la comunitat

nacional, què hi ha?: NOUS NOCIONS DE COMUNITAT.

– Comunitats ètniques, culturals, de gènere. Redefinició de nacionalitat (veure segona generació d’inmigrants i disturbis a França).

– Comunitats de l’ús del coneixement: xarxes laborals, identificació profesional.

– Comunitats de producció del coneixement: escoles i universitats.