Urpinas i Colet , Lluís

2nBatxillerat A Tecnològic

Tutor del treball : Vilajosana , Lluís

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

2011 -

2

ÍNDEX

-Índex ................................................................................ pàg.2

-Intr oducció ....................................................................... pàg.3

-El cicle nadalenc .............................................................. pàg.6

-El costumari català .......................................................... pàg.10

Les fires.................................................................. pàg.10

Les rifes i estrenes.................................................. pàg.11

El tió ....................................................................... pàg.12

La Missa del Gall..................................................... pàg.13

L’àpat familiar ......................................................... pàg.13

Els Dolços de Nadal ............................................... pàg.14

La celebració del Cap d’Any.................................... pàg.15

Els Reis Màgics ...................................................... pàg.16

La Tradició Pessebrista........................................... pàg.17

-La tradició dels Pastorets ................................................. pàg.19

Possibles orígens ................................................... pàg.19

Per què Pastorets? ................................................. pàg.20

Guió Argumental Bàsic ........................................... pàg.21

Personatges Principals ........................................... pàg.23

Principals Escenaris o Decorats ............................. pàg.24

-El teatre popular a Catalunya ........................................... pàg.26

Els orígens : L’edat Mitjana .................................... pàg.27

Un petit pas desde les primeres representacions .. pàg.28

La Renaixença Teatral............................................ pàg.30

Els autors més rellevants ....................................... pàg.31

-Els Pastorets de Sant Boi ................................................. pàg.33

-Elaboració de Conclusions .............................................. pàg.39

-Bibliografia ........................................................................ pàg.41

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

3

INTRODUCCIÓ

Quan arriba el Nadal comencen tot un seguit de dies de festa que són

l’herència d’una tradicionalitat que es remonta molts segles endarrera. Tots

aquests costums , la majoria molt habituals i extesos pel territori català , ja

gairebé ni els valorem , quan , en realitat són els que mantenen viu el veritable

significat del Nadal a les nostres cases.

“Els Pastorets” són una representació teatral que ha arrelat dins les

tradicions de les quals parlàvem com el tió o els pessebres vivents. L’argument

bàsic dels “Pastorets” és la descripció i narració del naixement del nen Jesús i

com els pastors van a portar-li ofrenes a l’establia tot i que aquest argument

s’ha millorat al llarg dels anys. Aquesta obra és una tradició que fa més de deu

segles que es conserva malgrat alguns obstacles que ha hagut de superar i

que gràcies al toc humorístic que han adquirit al llarg d’aquests anys

d’existència i evidentment gràcies a totes les innovacions tecnològiques en el

món del teatre han aconseguit entretenir a petits i grans durant molts anys.

Aquesta obra és el tema central d’estudi d’aquest treball de recerca.

L’objectiu és arribar a entendre la importància d’aquest costum en els nostres

dies i conèixer en general el costumari del Nadal a Catalunya a la fi de poder

comparar els Pastorets amb les altres tradicions celebrades durant el mateix

període. Dintre dels Pastorets també cal valorar-ne la seva vessant dins de la

dramatúrgia teatral , per tant també en cal conèixer la seva importància al llarg

de la història del teatre popular o religiós a Catalunya. També i donat que és el

meu poble natal , he fet una petita explicació dels Pastorets de Sant Boi que

aquest any 2004 celebren el seu 25è aniversari.

El mètode de treball seguit ha estat el següent : tot i que hagi estructurat

el treball d’una manera o d’una altre el mode en que he treballat ha sigut :

primer , definir els trets principals del costumari nadalenc i centrar el tema del

Nadal en els Pastorets , per acabar combinant aquest tema amb l’àmbit del

teatre popular. L’últim pas de tots ha sigut aplicar aquesta informació general

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

4

que havia obtingut dels Pastorets a l’àmbit local a Sant Boi. Aquest últim pas

era l’objecte real de recerca però el fet de que sigui en un àmbit local reduït ha

fet que sigui molt difícil trobar documentació escrita sobre alguns aspectes

històrics.

Les dificultats més importants han sigut , com ja he dit la manca

d’informació històrica santboiana sobre el tema dels Pastorets però també la

manca d’informació sobre el tema general dels Pastorets a Internet. Aquestes

dues dificultats s’han superat de la mateixa manera , recurrint a altres fonts ,

que en el primer cas , ha sigut de manera oral , amb els principals implicats en

la elaboració dels Pastorets a Sant Boi.

Vaig decidir escollir aquest tema per diversos motius. El primer és que

trobo molt extrany el fet de celebrar un seguit de tradicions en qualsevol època

de l’any i no saber-ne ni els orígens ni el per què d’aquests costums , per tant ,

em resultava molt interessant o útil de fer-ho. El segon motiu , i el més

important , és el que ja desde petit la meva família i jo hem col·laborat en la

representació dels Pastorets de Sant Boi , i fins i tot aquest any ho continuem

fent , i tot el món del teatre en general em resulta força interessant.

El tercer motiu és que se’m va plantejar el fet de que aquest any 2004

sigués el 25è aniversari dels Pastorets a Sant Boi i a part de les habituals

representacions , es produïssin una sèrie de fets extraòrdinaris com per

exemple la participació en la Fira de la Puríssima de Sant Boi amb una

exposició de fotos dels vint-i-cinc anys i també l’acte solemne de celebració de

l’aniversari que es va dur a terme el 8 de gener al casal parroquial de la

Parròquia de Sant Baldiri.

L’anècdota del treball és que , al estar en contacte amb el Col·lectiu

Teatral Tripijoc , responsable dels Pastorets de Sant Boi , se’m va permetre

l’elaboració d’un petit pròleg en el qual hi ha un resum del treball de recerca

que he elaborat , i que es publicarà en el llibre commemoratiu dels 25 anys de

Pastorets a Sant Boi i el qual us adjunto com a material complementari

d’aquest treball .

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

5

En aquest cas he d’agraïr la col·laboració del Col·lectiu Teatral Tripijoc

per permetre’m realitzar el pròleg i també al seus directors Ignasi Jordana i

Serafí Daura per la informació facilitada i a tots el que han col·laborat en el

material gràfic del llibre , el qual em van cedir amablement . També he d’agraïr

les fotos cedides per en Xavier Martínez. En l’àmbit de la informació

santboiana, també les gràcies a Mn. Lluís Alonso per la informació sobre els

primers anys i com es va impulsar la creació del qua avui en dia són els

Pastorets de Sant Boi.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

6

EL CICLE NADALENC

El mot “festa” és d’orígen

llatí (feria o feriae) i expressa

dia de devoció o dia consagrat

al servei de Déu. La festa

cristiana va sempre relacionada

a un esdeveniment diví que

hom intenta de commemorar ,

rememorar i reviure ; cosa que

observem en la mateixa

eucaristia. L’any litúrgic cristià

comprèn dos cicles : el de

Nadal , el qual es centra en el

naixement de Jesucrist ; i el de

Pasqua que es centra en la

seva passió , mort i

ressurrecció. Aquests dos blocs

es basen en simbologies del

misteri cristià , l’alfa i l’omega , l’inici i la cloenda , respectivament. Cadascun de

les parts de l’any litúrgic ve precedida d’un període en el qual se’ns intenta

conscienciar de l’arribada del moment en sí ; el temps d’Advent pel Nadal i la

Quaresma per la Pasqua. Els dos cicles , han generat no només un seguit de

dies festius i de precepte sino també un seguit de tradicions o costums a cada

regió geogràfica on se celebren.

El cicle nadalenc , que és el qual ens interessa , correspon a una

adaptació sincrònica de les festes romanes que commemoren el naixement del

“Sol Ixent” . Comença amb el temps d’Advent , que s’inicia el quart diumenge

abans del Nadal i són quatre setmanes de preparació i purificació per a la

vinguda del Messies , i dura fins al primer diumenge després de la Epifania o

festivitat dels Reis Màgics . El cim del període pròpiament és la vigília i el

mateix dia de Nadal , el 25 de desembre.

Retaule de la Passió de Jesucrist , l’altre gran cicle de l’any litúrgic

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

7

No es coneixen exactament

els orígens d’aquest cicle però es

possible que degut a que la festa

s’escau prop del solstici d’hivern ,

jornada en la qual i degut a la

situació del sol respecta a la terra, es

produeix el dia més curt de l'any i la

nit més llarga , comença l'estació de

l'hivern; semblantment a la

celebració del solstici d’estiu amb la

festa de Sant Joan , dia en el qual

succeeix tot el contrari al que hem

explicat abans , doncs aquestes

dues fites anuals adquireixen en

moltes civilitzacions i cultures una

extraordinària importància ritual i ceremonial. Per altra banda , alguns

historiadors han situat que l’antecedent directe de les nostres festes

nadalenques serien Saturnàlia romanes , festes celebrades en honor del déu

de l’abundància i de la felicitat Saturn , que no era més que l’adaptació romana

de l’antic déu grec Zeus. Els romans ho commemoraven amb una espècie de

carnaval per les places que durava set dies i en aquest període fins i tot els

esclaus gaudíen gairebé d’una absoluta llibertat.

També relacionat amb els orígens ,en les antigues societats agràries, en

aquest temps, quan els rebosts i els graners eren plens i els homes es recollien

a la llar per a passar l'hivern , l'arribada del solstici representava la promesa de

retorn del bon temps i l'auguri d'una nova collita. No és estrany, doncs, que

aquest esdeveniment omplís de joia la col.lectivitat i que aquesta es festegés

reten culte a l'astre que possibilitava la continuïtat del cilcle vital , el Sol . El

Nadal, doncs, s'escau en un temps de llargues nits, al començar l'hivern. Un

temps de fred i foscor. En aquests dies, els homes tenien una especial cura per

als elements que els permetien combatre el fred i la foscor com el Sol o el foc.

Dibuix de l’antic deú romà Saturn , honorat en les Saturnàlia, festes antecesores del Nadal.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

8

A mesura que la societat

evolucionava i es feia més

complexa i jerarquitzada, molts

dels atributs de l'astre que

menava el pas del temps i el ritme

de les estacions foren transferits

a figures polítiques i religioses ,

com el crisitianisme , que va optar

per cristianitzar la festa fent

coincidir la data del 24 de

desembre amb el naixement del

Messies. A partir del segle IV ,

hom comença a trobar senyals

inequívocs de la celebració cristianitzada del Nadal. Amb més de setze segles

d’existència i ja que les festes nadalenques són probablement les més

celebrades arreu de Catalunya , no és estrany que el costumari nadalenc s’hagi

enriquit progressivament i permanentment.

El Nadal acostumava a ser festa de pastors. El jorn de Nadal i el de la

tosa del ramat eren el dos únics dies de l’any en els quals fèien festa els

pastors i per això sorgiren refranys com aquest “Per Nadal , nostre Senyor, fa

de pastor” . Evidentment que el sentit del pastor primitiu s’ha perdut però

aquesta figura encara es present , com veurem més endavant en tradicions

que commemoren el naixement de Jesús com els pessebres casolans , els

pessebres vivents o sobretot “els Pastorets” tema central d’aquest treball.

Les festes que ens han arribat són un seguit de costums que s'han anat

elaborant i enriquint segons les influències culturals i les necessitats col.lectives

de cada moment històric, entorn d'aquest atàvic tema central , el naixement del

Crist salvador, el Messies.

Les lluminàries dels carrers, el tió, les fires , les rifes , el pessebre

casolà, els pessebres vivents, les felicitacions, l'àpat de Nadal , els pastorets,

etc., són una mostra de l'extens conjunt de manifestacions que ha generat la

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

9

creativitat popular en aquestes diades, al llarg dels anys. Tot això que ens

sembla que està desapareixent, advertim que ens ha donat una munió de

plaers col.lectius i gratificacions creatives.

El cicle nadalenc ha sofert un canvi propi de la nostra època i que queda

perfectament delimitat i demostrat en molts estudis. En l’actualitat , els dies

d’amor i pau s’acaben exactament el 6 de gener a la nit. La pauta del Nadal

actual és la pressió comercial. L’amor , pau i germanor queden abolides no pas

per la pressió religiosa sino per la publicitària i comercial.Quan hom se’n dóna

compte d’aquest fet busca l’escència de l’esperit nadalenc en costums o

tradicions entranyables , i una de les que aconsegueix millor recuperar els

antics valors del Nadal , són els Pastorets.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

10

EL COSTUMARI NADALENC CATALÀ

Les festes del Nadal són probablement les més celebrades arreu de

Catalunya i per això han generat un molt abundós costumari tradicional del

qual intentarem fer-ne quatre pinzellades. D’aquest costumari en destacarem

aquelles tradicions més nombroses i que se celebren arreu de Catalunya com

són : les fires , les rifes i estrenes , el tió , la Missa del Gall i l’àpat familiar , els

dolços de Nadal , la celebració del cap d’any , els reis màgics i tot el que inclou

la tradició pessebrista.

Les Fires

A més de

poder comprar

a grans

superfícies,

negocis de

tipus mig i

petits

comerços, és

tradició que

aquests dies se

celebrin a

moltes

poblacions catalanes les famoses Fires de Nadal, llocs on es poden adquirir

tots els productes típics de les festes nadalenques.

Així doncs, i tal com marca la tradició, amb l'inici de l'Advent es

comencen a encendre les llums de Nadal (tant la il·luminació de la ciutat com la

de les llars particulars) i s'instal·len les primeres fires i mercats de productes

nadalencs, sobretot d'aquells que serveixen per guarnir les cases. Aquest tipus

de fires han proliferat molt en els últims temps i, actualment, és estrany el poble

Foto de la fira de Sta.Llúcia de Barcelona (www.bcn.es)

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

11

o ciutat que no celebri la seva pròpia fira. En molts indrets, aquestes fires

s'anomenen de Santa Llúcia, per la proximitat d'aquesta data, el 13 de

desembre, que marca l'inici “oficial” dels mercats que, abans, començaven

aquest dia .

A Sant Boi

particularment

s’anomena Fira de la

Puríssima, ja que

s’organitza entre el 6

i el 8 de desembre,

aquest últim dia de la

Immaculada.

Actualment, a més, la

majoria de fires

apleguen actes

paral·lels com tallers, jocs i espectacles d'animació per a nens i nenes.

Les Rifes i Estrenes

El costum de la loteria, de les rifes, encara que s'estengui tot el llarg de

l'any, és durant aquesta temporada que entra dins la tradició comunitària. És

interessant de constatar com gairebé totes les rifes del cicle nadalenc tenen

una intencionalitat benèfica, i és amb motiu, o excusa, d'aquest esperit que

arriben a adquirir més

popularitat, pel damunt

de les de la resta de

l'any. Altrament, hom

es deu veure més en

cor de temptar la seva

bona estrella durant

aquests dies, amarats

de màgia benefactora,

que no pas en altres

Nens de Sant Ildefons durant el sorteig de la Grossa

Foto de la Fira de la Púrissima 2004 a St.Boi (arxiu personal)

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

12

dies de l'any menys propicis. Cal destacar “la Grossa” celebrada el 22 de

desembre i el “Sorteig del Nen” celebrat el 6 de desembre.

El sorteig de Nadal

data del 1897 , moment en el que

va aparèixer inscrita aquesta

denominació al dècim de loteria.

Actualment el primer premi és de 2

milions d’euros.

Les estrenes que s’anomenaven “pa i nous” , segurament perquè

consistia en aquestes dues menges, i es donaven als infants , amics , coneguts

i als oficials públics. Actualment , les estrenes es demanen i han pres

estrictament un caràcter monetari.

El Tió

El tió no

era, en principi,

altra cosa que el

tronc que cremava

a la llar, al foc a

terra. Un tronc

que, al cremar,

donava béns tan

preciosos com

l'escalfor i la llum, i

que de forma

simbòlica oferia

presents als de la

casa: llaminadures, neules, torrons . Encara podem trobar, als pobles, cases en

les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies

abans de Nadal. Degut a la foscor i el fred hivernal es creen diversos cultes al

foc i es creu que el tió n’és un d’ells. A partir d'aquesta forma més primitiva el

Diversos tions decorats amb barretina (arxiu personal)

Dècim de Loteria de Nadal

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

13

tió evoluciona: el tió ara és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un

ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que

dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Els regals han variat

amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons allò que es

necessitava per a celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió

per a fer presents de més envergadura.

El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal o el

mateix dia de Nadal. El ritual consisteix en cantar una cançó demanant els

regals mentre es colpeja el tronc amb un bastó.

La Missa del Gall

La Missa del Gall és diferent de totes les altres. La severitat i l’austeritat

pròpies de la ceremònia cabdal de l’Esglèsia s’esvaeixen empeses per una

ventada d’alegria popular que domina tota la funció. El poble era una part

activíssima en la seva celebració. Com veurem més endavant , la celebració

dels Pastorets va començar en aquesta cerimònia i eren representats pel poble

i pels sacerdots , d’aquí la gran participació popular en la litúrgia. Al final de la

Missa es canten nadales en honor del Nadó Jesús i acabada la Missa i ja

cadascú a casa seva , hom feia i fa , el ressopó menjant neules torrons i bebent

cava.

L’àpat familiar

No hi pot haver festa

allà on manca el protocol de

l'àpat tradicional. Perquè no

és tan sols l'acte de menjar, i

la qualitat de la manduca, allò

que fa important un festí, sinó

també tot el cerimonial que

envolta el parament de la

taula. Així podem adonar-nos

que totes les festivitats, per

poc rellevants que siguin, tenen la seva plasmació culinària, el seu moment

Foto d’una escudella amb carn d’olla (www.chefuri.com)

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

14

dedicat al ritual del Ben Menjar. Nadal vol fer seure al voltant de la taula de la

llar tota la família. Però la la família de Nadal no és aquest petit nucli cel.lular

compost, només, per pares i fills, sinó una comunitat més àmplia que necessita

reunir, si més no, tres generacions: avis, pares i néts. Havia estat costum de

convidar-hi un pobre o un bord , el qual simbòlicament representava Crist.

L’àpat de Nadal català consistia i consisteix en l’escudella i la carn d’olla

de primer plat , seguits del gall d’indi , com més gros millor , i per postres els

dolços de Nadal .

Els Dolços de Nadal

Els torrons i les neules són

dolços que avui no falten mai, en

cap casa, per a completar el gran

àpat del dia de Nadal. Les fruites

seques del temps, ametlles i

avellanes torrades, sucre i mel

constitueixen els productes bàsics

amb els quals es fan els torrons.

Partint d'aquests elements s'han fet

totes les variacions que coneixem: massapà, xixona, alacant, agramunt, etc.

Les neules són fetes amb

farina sence llevat, sucre i mel.

Aquests dolços, tot i que es

coneixen des de fa molt temps (hi

ha referències del segle XIII), no

tenen un origen clar. Una llegenda

catalana conta que com a resultat

d'una terrible pesta que assolà la

ciutat de Barcelona, es féu la

prometença d'aixecar un temple quan aquesta s'acabés.

Com a recordatori d'aquest esdeveniment, el Gremi d'adroguers i

confiters organitzà un concurs. El guanyador fou un pastisser que, amb una

Diversos tipus de torrons (Xixona i Alacant)

Un altre dels postres típics de Nadal , les neules. Llu

ís Urp

inas i

Cole

t - C

ol·lect

iu T

eatral T

ripijo

c

15

neula i un bloc d'avellanes i ametlles barrejades amb mel, simbolitzà el pergamí

i la primera pedra, commemorant així l'inici de la construcció de l'esmentat

temple.

La Celebració del Cap D’Any

Aquesta

comença el dia

31 en el qual ja

s’explica a la

mainada que en

aquest dia surt

l'Home dels

Nassos, una

persona que té

tants nassos

com dies queden

per acabar l'any.

Els nens i nenes, que de vegades els costa entendre el joc de paraules , fa que

imaginin un personatge estrafolari, potser curiós i un xic terrorífic que només

poden veure a primera hora del matí i en aquest únic dia de l'any. A les 12 de la

nit del mateix dia se celebra el canvi d’any amb les campanades ; la tradició

consisteix en durant les 12 campanades menjar un gra de raïm a cadascuna.

Durant el dia 1 de gener ,el Ninou, que vol dir el primer dia de l'any i és

una deformació del llatí "Annum Novum" es sol fer revisió de com ha anat tot

l'any i es fan els plans, intencions i programes de les coses que es volen fer en

aquest any que comença avui. També es fa un dinar familiar, sovint a base de

pollastre farcit o xai al forn.

Foto del rellotge de la Puerta del Sol (Madrid) un dels llocs que aplega més gent el dia de Cap d’Any.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

16

Els Reis Màgics

És sense cap mena de dubte la festa de la mainada. Els Tres Reis són

aquells personatges que guiats per la estrella d’Orient van arribar a l’establia

per a portar-li al Messies , or , mirra i encens. A partir d’aquest orígen bíblic els

Reis avui en dia són els que porten els regals als nens. Al vespre del dia 5 de

gener arriba la Cavalcada dels Reis de l'Orient, la mainada s'aplega pels

carrers on ha de passar la comitiva per a lliurar les cartes i per recollir

caramels. Ja a casa , es sol posar una miqueta de menjar per als reis i una

miqueta pels camells.

Durant el dia 6 els nens obren els

regals pel matí ,i el dinar ja és l'últim

d'aquestes diades, i es nota en tothom un

cert embafament i amb ganes de tornar a la

normalitat. És típic el tortell de Reis, dintre

del qual hi ha una fava i una figureta d’un

rei amagades, i al mig del tortell es troba

una corona ben retallada i daurada. Aquell

qui troba la figureta del rei és anomenat el

"Rei o Reina del tortell " en representació

Fotografia dels Tres Reis d’Orient : Melcior , Gaspar i Baltasar.

Tortells de Reis , de fruites variades.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

17

dels Reis d'Orient i és qui portarà la corona i presidirà la festa. En canvi qui

trobi la fava , haurà de pagar el tortell.

La Tradició Pessebrista

Dintre d’aquest grup hi trobem no tan sols el pessebre casolà i els

pessebres vivents sino també la tradició dels Pastorets i tot allò que engloba

d’una manera gràfica o visual el naixement de Jesús.

El pessebre, representació plàstica del misteri de Nadal, que en principi

tan sols es realitzava a les parròquies i convents, seguint l'exemple de sant

francesc d'Assís que bastí un pessebre vivent la nit de Nadal de l'any 1223, de

mica en mica s'ha anat introduint a les cases particulars. Foren les llars

aristocràtiques del segle XVIII les primeres a construir grans pessebres

monumentals, que visitava nombrós públic. Després el costum s'estengué al

poble i la seva gran popularització fa que avui dia encara sigui un dels elements

més vius del nostre art popular. El pessebre representa les principals escenes

del naixement de Jesús . Aquestes escenes s’aprofiten per a explicar a la

mainada diferents passos o seqüències del misteri cristià : el naixement a

l’establia , l’anunciació als pastors i l’adoració dels reis d’orient , per exemple.

Pessebre casolà (arxiu personal)

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

18

Una figura popular i graciosa del pessebre

català és el caganer. El caganer és una de les

figures més populars dels pessebres nadalencs,

sovint amagada en un racó, on fa les seves

necessitats a l'aire lliure i amb tota la calma del

món. L’orígen de la tradició del caganer, arrelada

sobretot al Principat, sembla que se situa al

tombant dels segles XVII-XVIII, en ple Barroc , un

moviment cultural i artístic que es caracteritzava

per un realisme exagerat. Es creu també que el caganer feia referència a un

antic refrany popular que diu “menjar bé i cagar fort ,i no tinguis por de la mort"

.Tot això ha fet que el pessebre sigui amb l’arbre de Nadal , un dels símbols

nadalencs dintre de les cases.

Molt relacionat amb el pessebre casolà , estan els pessebres vivents ,

que com el seu nom indica fan la mateixa funció però en lloc de figuretes , hi

trobem persones que representen als personatges de les diferents escenes de

les quals parlàvem abans. Són ben coneguts els pessebres vivents de Corbera

de Llobregat , de Santa Cristina d’Aro i el de la Pobla de Montornès.

El caganer en postura habitual.

Pessebre vivent de la Pobla de Montornès , un dels més famosos de Catalunya.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

19

LA TRADICIÓ DELS PASTORETS

“Els Pastorets” són una representació teatral l’argument bàsic dels quals

és la descripció i narració del naixement del nen Jesús i com els pastors van a

portar-li ofrenes a l’establia , d’aquí que també s’hàgin anomenat “L’adoració

dels Pastors”. Actualment aquest argument s’ha modificat en la majoria de

pobles on es representen els Pastorets i no tan sols parlen sobre el misteri

litúrgic del naixement sino que també descriuen una sèrie de conflictes entre

els àngels i els dimonis , els quals tenen la missió d’impedir que neixi el nen

Jesús. Aquesta incorporació dels dimonis , fa la obra molt més entretinguda i li

aporta un toc de dramatúrgia important , ja que el conflicte entre àngels i

dimonis crea un ambient molt més emocionant.

Possibles orígens

Segons sembla , a l’Edat Mitjana , dintre l’Esglèsia se celebraven durant

el Nadal , representacions populars anomenades “pastorades” , per

l’importància que hi adquirien en elles els pastors. Aquestes obres es duien a

terme pels mateixos sacerdots de la parròquia durant la celebració de la Missa

del Gall , que hem explicat abans , i tenien el simple objectiu d’escenificar

alguns pasatges bíblics.

Escena dels Pastors. Pastorets de Sant Boi 1980 . Fotos del Llibre.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

20

Però la representació del naixement de Jesús possiblement prové de

l'antic cant de la Sibil·la Eritrena, dona anciana, a la qual Apol·lo ( el déu Sol)

donava per solstici d'hivern el do de predir l'esdevenidor i que segons la

tradició, fou la que va predir el judici final i l'adveniment de Jesús. El segle XIII

es féu la primera traducció al català, que ens ha arribat fins avui coneguda com

“El cant de la Sibil·la”, que a Mallorca es representa cada any, essent un dels

actes més tradicionals del Nadal.

Aquests foren , possiblement , els orígens directes dels nostres

“Pastorets” ; peces escèniques del tipus entremès o més llargues que a molts

altres centres parroquials es representen encara avui. Normalment estan

dividits en seqüències –les unes serioses i d’altres més bullangueres- entorn al

misteri cristià del Nadal. Aquestes representacions ja formen part del nostre

fons cultural , com en formen les millors poesies o els millors textos clàssics.

Per què Pastorets?

Totes les festes de Nadal

estan amarades d'ambient

pastoríbol; el pastor és un

solitari, en el seu món s'abasta

sol ; aquest fet pot explicar-se

de dues maneres diferents. Per

una banda , aquest fet s’arrela

en el mateix relat evangèlic , en

el qual els pastors tenen un

paper assenyalat al ser els qui

primerament reben la nova del naixement del Messies. Però hi ha també un

segon punt que sembla important de destacar ; quan al Principat algú

practicava activament la transhumància , els ramats baixaven de les

muntanyes al començament de la tardor , època en que els pastors es reunien

amb llurs famílies , tornant d’aquesta manera a la vida rutinària. Aquest fet era

celebrat pels uns i pels altres , i podria ser també uns dels orígens del nom

“Pastorets” i també orígen de la importància dels pastors en l’època nadalenca.

Anunciació als Pastors . Pastorets de Sant Boi .1991.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

21

Guió Argumental Bàsic

El guió bàsic de qualssevol Pastorets s’estructura en tres línies diferents,

que necessàriament conclouen en el naixement de Jesús. Aquestes tres línies

són la línia bíblica , en que es narra el naixement de Jesús ; la línai teològica ,

on s’exposa d’una manera simple la lluita entre el Bé i el Mal ; i la línia pastoril,

que es centra en l’aventura de dos pastors com a personatges protagonistes de

l’obra.

La línia

bíblica pot ser

la més dèbil de

totes tres i en

canvi , és la

que dóna un

sentit a la

representació.

L’essència

d’aquesta línia

està extreta de

l’evangeli de

Sant Lluc , l’únic dels evangelis que fa una referència explícita del maridatge de

Josep i Maria i del naixement de l’infant. Aquest fragment de l’evangeli de Sant

Lluc explica que per aquells

dies sortí un edicte de Cèsar

August segons el qual

s’havia de fer un cens de tot

l’imperi a cada poble natal.

Josep tingué que anar

desde Natzaret fins a

Betlem , poble natal de la

seva família. Però al arribar

allà no van trobar on

hostatjar-se i Maria va tenir

Foto de l’establia , escena final. Pastorets de Sant Boi. 1987.

Josep i Maria cerquen posada . Pastorets de Sant Boi. 1994.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

22

el fill. El va faixar en bolquers i el va ficar en una menjadora . Uns pastors que

estàven per allà al ras , se’ls hi va aparèixer un àngel que els hi anunciava la

bona nova. Els pastors va córrer fins a l’establia per a adorar al Nen Jesús.Els

quadres del Temple , de l’Anunciació , de la recerca d’acolliment i el de

l’apoteosi final són els que acostumen a articular aquesta línia bíblica.

La línia teològica és

la lluita entre el Bé i el Mal ,

aquest darrer representat

per la figura del diable o

dimoni , per Satanàs. El

color del Mal sempre és el

vermell i sempre amenaça

amb el foc i amb tot allò

que és obscur. El Bé és

representat en mans dels

àngels , sobretot de

l’arcàngel Sant Miquel ,

que se les ha de veure

directament en Satanàs. El color del Bé és el blanc en signe de puresa. La lluita

entre tots dos extrems és sempre simple i esquemàtica , la resolució de la qual

tampoc no té cap misteri : sempre guanya el Bé.

La línia pastoril és el

fil principal de l’obra i sobre

aquesta s’articulen les altres

dues línies argumentals. Els

dos pastors són els

protagonistes de l’obra i la

seva principal funció és

divertir el públic amb els

seus acudits alhora que

intervenen en els conflictes

de les altres dues línies. Els

La lluita entre el Bé i el Mal . Pastorets de Sant Boi. 1992.

Els dos pastors protagonistes. Pastorets de Sant Boi. 1981.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

23

dos pastors tenen ambicions desmesurades i passions humanes , cosa que els

farà caure en més d’un problema , però el seu denominador comú és sempre la

senzillesa , la simplicitat i l’humilitat . Són els representants de l’espècie

humana a l’escenari i per tant la seva limitació ha de ser evident.

Personatges principals

Els Pastorets tenen una sèrie de

personatges comuns que desenvolupen

tota la història i les seves tres línies

argumentals. Representant al Mal i com ja

hem dit , hi ha Satanàs. Aquest sempre va

vestit de vermell i duu signes simbòlics de

diable (banyes , cua ...) . En diversos

moments de l’obra la seva veu és veu

interrompuda per un tro , en senyal del

seu poder , i sovint per fer agafar una

miqueta de por a la canalla sobre aquest

personatge. En algunes versions trobem

un superior jeràrquic a aquest personatge , Llucífer , que podríem definir com a

rei dels dimonis.

En la banda del Bé tenim als àngels.

Com ja hem dit el que estronca els plans

malèfics del diable és l’arcàngel Sant Miquel ,

que sovint va equipat amb una espasa.

L’altre àngel és Sant Gabriel , aquest té la

missió d’anunciar a Maria que tindrà un fill

que serà el salvador del món. Aquest

personatge té diverses posades en escena :

pot ser un colom o un àngel que duu un lliri.

Pel que fa als pastors , tenim dos personatges principals sobre els que

es desenvolupa algun tipus d’història que els fa topar amb el diable. Han

d’evitar-lo fins a ser salvats pels àngels. Els pastors s’escenifiquen amb una

Dimoni anunci Pastorets de Sant Boi 2004.

Anunciació a Maria. Pastorets de Sant Boi 1980.

Llu

ís Urp

inas i

Cole

t - C

ol·lect

iu T

eatral T

ripijo

c

24

bastó , una faixa , unes espardenyes , una samarra i el més important , una

barretina. Ja em vist abans la importància dels pastors en aquells temps per

tant , i al ser els que donen nom a la representació , sol haver-hi molta mainada

fent de pastor , ja que són els que finalment s’acosten a l’establia per adorar al

nen jesús.

Ja per últim i com a principal personatge de la representació , trobem al

Nen Jesús. Aquest , com relata la Bíblia , neix de la manera més pobre en una

establia. Tampoc cal oblidar la Verge Maria i Sant Josep i altres personatges de

l’establia com el bou i la mula o el mateix arcàngel Sant Miquel que també és

l’encarregat de transmetre la bona nova als pastors. En el decurs de la obra

apareixen molts personatges secundaris de menys influència en el

desenvolupament central de les línies argumentals.

Principals escenaris o decorats

La història , sigui la que sigui , dels Pastorets , és evident que no

transcorre en una habitació. Hi ha diversos ambients que sovint es representen

amb uns senzills decorats de paper que es canvien mitjançant una tramoia.

L’escenari principals dels diables és l’infern. Es manté el predomini del

color vermell , representat amb molt de foc i els racons molt obscurs. Una

variant en certes versions dels Pastorets és la presència a l’infern de les

Escena de l’Infern. Satanàs i Llucífer. Pastorets de Sant Boi , 1991.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

25

calderes d’en Pere Botero , lloc on en principi , s’hi fèien bullir tots els pecadors

per a ésser-hi castigats. L’hàbitat dels pastors , per excel·lència , és el bosc.

Dintre de l’obra aquest espai és el que inspira el contacte amb la naturalesa

que es vol transmetre al públic. Del bosc se’n destaca que és on transcorren

els principals conflictes entre els pastors i el dimoni. D’altres decorats que cal

destacar són el Temple , on es casen Josep i Maria ; i també l’establia , on neix

el Nen Jesús en l’últim quadre de tots.

Els més famosos

A part dels que es fan a Sant Boi trobem Pastorets importants a altres

ciutats com Igualada , Mataró , Berga , Valls , l’Ametlla de Merola (quen tenen

els més antics) i moltes altres localitats del panorama català.

Els pastorets més antics que es conserven són El nacimiento del

Salvador o la rendición del esclavo, d'Antoni Molins i Ignasi Rubio escrits el

1880. Set anys després, Miquel Saurina va escriure Los pastorets en Betlem o

sia lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist, que són els primers pastorets

publicats en català. Quatre anys més tard, el 1891, apareixen els de Frederic

Soler "Pitarra" anomenats El Bressol de Jesús , en Garrofa i en Pallanga . L'any

1907 es representa L'Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies , obra que

actualment es representa a Sant Boi. Els pastorets més importants i els que

han adquirit més renom són els que va escriure J.M. Folch i Torres a l’any 1916

anomenats Els Pastorets o l’Adveniment del Nen Jesús , tot i que en trobem

d’altres com La Flor del Nadal d’en Francesc A.Picas o El Naixement de Jesús

o Els Pastorets Catalans (Borrego i Carquinyoli) d’en Lluís Milà. Se’n han fet

versions intentant modernitzar-los aquest és el cas de Pastorets Superestel

d’en Ricard Regnant al 1978.

Aquesta tradició va molt lligada amb el teatre a Catalunya , cosa que

veurem en l’apartat següent.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

26

EL TEATRE POPULAR A CATALUNYA

Segons Joaquim Vilà i Folch, el teatre popular a Catalunya es recolza

sobre dos pilars fonamentals: els Pastorets i les Passions. Si Catalunya ha

tingut una llarga tradició de 'teatre d'aficionats', el poble ha escollit dos

espectacles com a base de la seva experiència teatral. La primera és la

senzilla, humil, tendra i casolana representació d'Els pastorets, fidelment

reviscuda cada any, cita obligada que gairebé es converteix en ritu.

Pastorets i passions formen les frontisses del nostre món teatral. Hereus d'una

secular tradició, aquests espectacles retornen cada any amb més força i són

l'últim reducte d'una manera de fer teatre que no sé si es podria definir com a

'tradicional catalana', però sí que té uns trets característics que es repeteixen i

que gairebé no es troben en cap altre tipus de representació.

Primer de tot hem

de tenir clar que amb els

Pastorets no som davant

d’un tema ,sino d’un

gènere. Cada poble i

cada vila té la seva

versió i les seves

peculiaritats estrictament

locals. És habitual que

certes obres que

parteixen del mateix text,

del mateix autor , tinguin

una posada en escena

que les pugui fer

diferents i úniques. En

alguns casos serà afegit

o suprimit algun quadre ,

l’estil dels decorats o la

inclusió d’un pròleg o

Pròleg propi dels Pastorets de Sant Boi , 2004.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

27

epíleg propis. Les aportacions locals en molts casos també apareixen en mig

de la obra , en moments concrets , però són més puntuals i limitades. Per això

hem de veure que resulta molt difícil d’establir connexions entre diversos

Pastorets , ja sigui d’una mateixa època o de diferents ja respecte a com van

començar i al que són avui en dia , les variacions hi són molt considerables.

Els orígens : Edat Mitjana

Els Pastorets tenen una llarga existència i els primers orígens els trobem

a l’Edat Mitjana. El caràcter de la dramatúrgia medieval difereix radicalment del

de l'antic teatre clàssic, amb el qual no té cap relació fins que no es produeix,

en certa manera, l'adveniment del teatre humanístic de la segona meitat del

segle XV i primera part del XVI en el qual es recuperen els cànons antics. Això

no obstant, és possible que certes manifestacions profanes i populars molt

antigues, com determinats balls i danses, momos i mascarades i activitats

histriòniques, tinguessin a veure encara amb l'antropologia cultural del domini

romà i de la característica del territori.

La dramaturgia religiosa medieval té els seus orígens en el drama

anomenat litúrgic o eclesiàstic, creat en el si de la litúrgia de ritu exclusivament

romà durant els segles X, XI i XII i prolongat d'una manera imitativa i no

creacional encara durant tres o quatre segles més. Concebut com una

ampliació, un complement i una explicitació de les cerimònies rituals de

l'Església romana era representat pels mateixos sacerdots, amb exclusió de les

dones i els estaments seglars; es desenvolupava davant l'altar, o entre ell i el

cor, d'una manera estàtica i molt connectada amb les actituds i la frenada

gestualitat dels celebrants dels oficis; utilitzava un attrezzo en general limitat a

l'utillatge del temple; emprava el vestuari sacerdotal amb petites llibertats que

permetien simbolitzar la personalitat de les figures evocades en l'escena; els

textos representats eren pràcticament sempre redactats en llatí sobre fonts

bíbliques i litúrgiques, majorment evangèliques i escripturístiques i amb

elements apòcrifs alguna vegada, més aviat rarament; i era totalment cantat

amb música de nova invenció o bé manllevada dels oficis divins. Aquest és el

cas dels primers Pastorets que com hem vist en l’apartat anterior , es

representaven durant la celebració de la Missa del Gall.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

28

Cal recordar que a Catalunya l'activitat escènica d'aquesta fase primitiva

del drama eclesiàstic o litúrgic fou realment important i creativa, a través

sobretot de tres centres litúrgics actius que se succeïren en el temps, és a dir:

Vic, Girona i Mallorca. Tot i que la majoria d’obres que es conserven són del

cicle de la passió i resurrecció de Crist , també trobem obres de caire nadalenc

com: Quem quaeritis in praesepe, pastores dicite i molts d’altres destinats a

escenificar la desfilada dels profetes que van predir la vinguda del Messies,

entre ells la Sibil·la Eritrea, el cant de la qual és aquí incorporat abans

d'independitzar-se'n com a peça escènica autòctona a Mallorca. Tenim

documentada una Representació partus beatae Virginis, de Girona el 1360,

però en desconeixem el text.

De la dramatúrgia no vinculada a l’Església durant l’edat mitjana és obvi

que cal destacar l'activitat dramàtica o escènica dels joglars i els seus

espectacles; a l'ús de danses, balls i escenificacions mimades o parlades; a

companyies ambulants joglaresques; a festes de recepció de reis i personatges

per les ciutats des de 1269 fins a darreries del segle XV. També cal esmentar

els termes i caràcter dels conceptes entremés i farsa, d'estesa incidència teatral

en la societat i la literatura, particularment durant el segle XV, i amb esments

precisos sobre el seu abast escènic ja el 1442. Cal admetre que l'activitat

teatral profana als Països Catalans durant l'edat mitjana fou intensa i extensa i

que incidia en l'atenció d'un públic molt diversificat, noble o plebeu, però

popular. Les notícies documentals d'aquest teatre abunden, però no es

conserven a penes textos i es lamenta la pèrdua de gairebé la totalitat.

Un petit pas desde les primeres representacions

Des de la principal dramatúrgia medieval, tan vinculada a la litúrgia, de la

qual, només era un sistema didàctic , una manera visual d’escenificar

passatges bíblics per tal de transmetre el dogma, s'anà desenvolupant

lentament un altre concepte de l'escena sacra, molt més lliure, ja desvinculada

en gran part de la litúrgia amb contingut religiós independent de la funció ritual

concreta, amb una temàtica molt més àmplia, amb un augment d’escenaris,

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

29

amb personatges

més nombrosos i

de concepció

més realista i

popular, amb un

atrezzo i un

vestuari que hom

s'esforçava a

adaptar a la

realitat envoltant,

i amb un

moviment més

fluid i desembarassat. Els Pastorets també van seguir aquest camí : al principi

només es representàven les escenes estrictament litúrgiques com l’anunciació i

l’adoració del Messies , però a mesura que evolucionava el teatre popular ,

l’estament joglaresc va entrar a formar part d’aquesta dramatúrgia cosa que va

introduïr el conflicte entre àngels i dimonis que aportava a la representació un

toc d’enteteniment i diversió.

El camí que va del drama litúrgic a les representacions que comencen

en el segle XIV (anomenades mystères a França i, al XV, misteris als Països

Catalans) és més aviat lent, però irreversible pel que fa al caràcter de la seva

dramatúrgia que en certa manera i molt relativament pot partir del drama

litúrgic, del qual conserva encara alguns trets de base, però que evoluciona

majorment mitjançant l'admissió d'altres fonts, algunes d'elles apòcrifes més

decidament que en el drama litúrgic, la intervenció de l'estament seglar i

popular i la redacció dels textos escènics en llengua vulgar i del comú.

El complex de la dramatúrgia catalana medieval forma un conjunt ampli i

coherent. La seva actualització en les dates i els dies festius de l'any litúrgic

comporta una successió travada i sòlida a través de la qual es desenvolupa tot

un programa proposat i dirigit per l'Església. En definitiva, la temàtica dels

textos d'aquesta dramatúrgia ofereix una visió global a l'abast de l'espectador,

L’atrezzo i decoració dels actuals Pastorets ja és absolut. Escena Infern Pastorets de Sant Boi 2003

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

30

tot al llarg del calendari litúrgic, d'una concepció unitària de la Redempció de

l'home, des de la Creació del món fins a la difusió de la fe i el testimoniatge dels

sants al llarg de l'orbe.

El teatre durant el període del Renaixement a Catalunya no es va

deslligar tant de l’àmbit religiós però sí que va incorporar a escena alguns dels

cànons antics i humanístics provinents d’Itàlia. En l’àmbit religiós, al costat del

manteniment de formes dramàtiques com els misteris i moralitats d’inspiració

medieval, el teatre català incorpora a la tardor del Renaixement una forma

nova, l’acte sacramental, en són bons exemples El castell d’Emaús i L’Església

militant del valencià Joan Timoneda.

La Renaixença Teatral

Amb el modernisme tingué lloc un canvi considerable en el món teatral.

La voluntat d'actualitzar les velles estructures culturals del XIX afecten també la

concepció del teatre. Apareixen gèneres diversos fruit de la proposta d'art total i

de l'estret contacte que mantenien els modernistes amb l'avantguarda europea.

Gèneres fins aquell moment tinguts com a marginals comencen a valorar-se i

promocionar-se: les titelles i les ombres xineses ; el transformisme,

especialment impulsat per l'italià Fregoli, que arribà a Barcelona per primera

vegada el 1899; l'anomenada comèdia de màgia i espectacle, que aniria

evolucionant cap al melodrama; la pantomima, que tingué durant aquells anys

un esclat sense precedents. En un altre ordre, per fi el teatre català quedà

incorporat al teatre europeu. Els autors estrangers d'èxit, tant els importants

com els que simplement estaven de moda, foren traduïts amb una regularitat

que era impensable pocs anys abans.

Els noucentistes, al contrari dels modernistes, no s'interessaven

excessivament pel teatre, al menys els autors més significatius no li dedicaren

una atenció preferent. Això no vol dir que el noucentisme deixés d'influir sobre

el teatre, al contrari, la burgesia agrupada a l'entorn de la Lliga Regionalista

tractà d'imposar uns gustos i de rebutjar allò que no considerava adient a les

seves aspiracions i, en part, arribar a transformar els escenaris teatrals

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

31

catalans. El gènere autòcton més aplaudit era la comèdia ciutadana, amb uns

actors que representaven històries de fabricants educats, sensibles i

cosmopolites i tenien l'aire de "civilitat" que es volia imposar.

El teatre popular durant aquest període de la Renaixença va ser , com

en molts altres àmbits culturals , un sistema per a la normalització de l’ús de la

llengua catalana. És en aquest període on comencem a trobar els primers

Pastorets escrits d’una manera rigurosa i cenyint-se a les reclamacions

escèniques.

Els Autors més rellevants

Durant el SXIX els dos autors que

van omplir els escenaris catalans van ser

Àngel Guimerà i Frederic Soler “Pitarra”.

Aquest últim ,Frederic Soler (Serafí

Pitarra) (1839-1895), que va començar a

representar les seves obres en els

"tallers" de l'època, fou conegut a partir

de les seves paròdies dels drames

històrics estrenades al teatre Odeón, que

eren una reacció contra el que

considerava la irrealitat i la falsedat dels

convencionalismes dels drames

romàntics. Entre els anys 1866 i 1887 es pot considerar el primer dramaturg del

país. Al 1981 va escriure els seus Pastorets que estàven amarats d’un toc

sàtiric molt apreciat pel públic.

Una altra versió dels Pastorets molt famosa , és la que va escriure Josep

Maria Folch i Torres. Josep Mª Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950)va ser un

gran novel.lista, narrador i autor teatral. La seva extensíssima producció,

dedicada sobretot a infants i a adolescents, va obtenir una extraordinària

popularitat. Des del 1909 va dirigir el setmanari «En Patufet», on va publicar,

fins al 1938, les Pàgines viscudes.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

32

Des de la publicació de les

Aventures extraordinàries d'en Massagran

(1910), va escriure dues o tres novel.les

cada any per a la «Biblioteca Patufet». Va

ser el creador del teatre català per a

infants. L'èxit aclaparador li arriba sobretot

amb Els pastorets o l’Adveniment de

Jesús , 1916, que ha esdevingut l'obra

més representada de la producció teatral

catalana de tots els temps.

Aquestes versions dels Pastorets són les més representades arreu de

Catalunya i per això han adquirit aquesta popularitat tot i que , n’hi ha moltes

altres versions , totes elles molt bones.

Foto d’en JM Folch i Torres.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

33

ELS PASTORETS DE SANT BOI

En l’actualitat , i concretament en aquest any 2004 , es celebra el 25è

aniversari dels Pastorets de Sant Boi. Hi ha certes suposicions segons les

quals aquests ja es celebraven abans del 1980 , unes quantes dècades abans ,

però aquesta continuitat es va veure estroncada durant el franquisme.

D’aquesta primera etapa no en coneixem gairebé res , i tampoc no n’hi ha

documentació històrica.

En el 1980 , va començar una tradició que s’ha extès , s’ha millorat i s’ha

conservat fins els nostres dies. Gairebé tot el que hi havia al principi ha variat :

escenari , versió dels Pastorets , decorats ... Fins i tot s’ha produït un relleu

generacional des dels primers actors que van representar l’obra , que eren

adolescents com aquell qui diu ,i avui en dia els seus fills ja actuen.

Els Pastorets al llarg d’aquests vint-i-cinc anys s’han celebrat al mateix

lloc , al Casal Parroquial (abans Centre Catòlic). Aquest es va construir entre

els anys 1879 i 1885 per iniciativa del Gran Patrici Jaume Castells i Comas

però també per part de tota la comunitat parroquial. Amb els anys aquest lloc

ha acollit moltes de les activitats religioses , culturals i recreatives a la vila de

Foto dels primers Pastorets a Sant Boi , l’any 1980.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

34

Sant Boi. Acabada la guerra civil de 1936 s’hi van començar a fer les

aplaudides representacions de la PASSIÓ i també s’hi projectaren diverses

pel·lícules per a infants.

Fins l’any 1970 el Centre Catòlic fou el lloc habitual de moltes i variades

reunions de catequesi , cercles d’estudi per a adults , reunions de cursetistes ,

escola parroquial i d’altres. A partir de l’any 1970 l’edifici va patir una

degradació i abandonament atès que hi havia un projecte per a enderrocar-lo i

construir nous locals i habitatges en el seu lloc. Va ser Mn.Lluís Alonso quan ,

al 1978 es va fer càrrec de la parròquia de Sant Baldiri i va projectar unes

certes millores de baix cost : instal·lació elèctrica nova , remodelació total de

l’escenari , lavabos nous , vestuaris i d’altres amb l’ajut de les aportacions a

fons perdut dels feligresos.

Aquest fet de trobar-se amb una sala de teatre bastant nova , va

impulsar a Mn.Lluís a demanar-li a l’actual president del Col·lectiu Teatral

Tripijoc , en Serafí Daura , que reunís un grup de joves actors per a iniciar les

representacions tradicionals dels Pastorets a l’any 1980.

Fotografia de l’antic Centre Parroquial abans de la reforma de 1978.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

35

Avui en dia les representacions anuals dels Pastorets es segueixen

realitzant en el Casal Parroquial el qual , també acull o ha acollit altres activitats

de la parròquia , com els esplais MIM i Gresca , Càritas i Grups de Jovent. De

fet , i han certes converses mantingudes amb l’ajuntament per les quals aquest

casal ha de patir un bon projecte de remodelació d’aquí no pas massa.

El colectiu teatral “Tripijoc” és l’encarregat de tirar endavant aquesta

representació any rere any. Aquest grup no professional es dedica centralment

al tema dels Pastorets de Sant Boi però també , de tant en tant , s’atreveix amb

alguna altra representació com “Catalans a la Romana” ,una comèdia irònica

sobre l'ambició pel poder, les emprentes del passat de les milícies romanes a

Tàrraco , la dura vida dels eslclaus, les reivindicacions polítiques i l'amor, l’autor

de la qual és en Joan Rosquellas ; però també moltes altres obres.Aquest

col·lectiu actualment compta amb una cinquantena de membres però per

aquest grup hi ha passat més de 200 persones.El president és en Serafí Daura

i el director , Ignasi Jordana.

En aquesta fotografia s’aprecien les notables millores dutes a terme en el Centre Parroquial. Pastorets de Sant Boi , 1987

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

36

Les diverses versions dels Pastorets que s’han representat al llarg

d’aquests anys han sigut les següents:

• LA ESTRELLA DE NADAL de Anglada – Tàpies. S’han fet els anys 1980, 1981, 1984, 1987 al 1989 i del 1991 fins el 2004. D’aquesta versió se n’han fet més de seixanta representacions, repartides en aquests dinou anys.És la més apreciada pel públic infantil. • UNS ALTRES PASTORETS de Isidre Vallés (Adaptació de Els Pastorets

d’en Josep Mª Folch i Torres ). Els anys 1982 i 1990. Van crear certa polèmica degut a que eren una Pastorets una mica irreverents.

• L’ESTEL DE NATZARET de Ramon Pàmies. Els anys 1983 i 1985. Aquests també van crear força sensació ja que eren uns Pastorets molt musicals. • JESÚS ES NAT de Alfons Torres i Duran i Manel Beltran i Pujol. L’any 1986. Una prova de com seria fer uns Pastorets seriosos.

Versió “ Uns Altres Pastorets” una ironia sobre els habituals. Fins i tot Sant Miquel anava de Superman. Pastorets de Sant Boi,.1982.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

37

De la que és la més important i evidentment se’n han fet més versions al

llarg dels vint-i-cinc anys és “La Estrella del Nadal” d’en Rafael Anglada i Josep

Tàpies. Aquesta obra molt possiblement ha sigut la més valorada pel públic

degut a que tot i sent fidel a la tradició, incorpora elements sorpressius, amens i

a voltes contemporanis , i sobretot pretèn interactuar molt amb el públic.

Banyeta , Jeret i Benjamí els principals personatges de “L’estel de Natzaret” , Pastorets de Sant Boi 2003.

En aquesta versió el dimoni és anomenat Banyeta i segueix les mateixes

pautes que hem pogut observar al apartat anterior sobre la tradició dels

Pastorets. Els dos pastors principals reben diversos noms però en el cas

d’aquesta versió s’anomenen Jeret i Benjamí. Els altres personatges principals

hi són : els arcàngels Sant Gabriel i Sant Miquel , la sagrada família...

Els quadres dels que gaudeix actualment el Casal Parroquial i els més

habituals en l’obra i en la versió en concret són : el bosc , l’infern , el Temple ,

Casa Somiela (és un mas antic on hi resideix la mestressa Somiela , un altre

personatge) i l’establia. Tots aquests decorats va ésser realitzats i encara avui

en dia els pugen i els baixen mitjançant la tramoia en Francesc i en Joan

Pujadas.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

38

Dels actes més importants en aquest vint-i-cinquè aniversari cal destacar

l’exposició durant la Fira de la Puríssima , en el mateix Casal Parroquial i també

l’acte commemoratiu del dia 8 de gener , en el qual es va fer la presentació

oficial del llibre així com una sèrie de homenatges a aquelles persones que

durant els vint-i-cinc anys sense interrupció han fet possible aquesta

representació.

Exposició “25 anys de Pastorets” .Casal Parroquial.Sant Boi.

Pancarta a l’exterior del Casal Parroquial . Sant Boi 2004.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

39

ELABORACIÓ DE CONCLUSIONS

En la meva opinió personal els resultats obtinguts en aquest

treball són , si més no , bastant clars i objectius. El primer objectiu el de

descobrir la veritable importància dels Pastorets en l’actualitat i definir-ne els

orígens tant en l’àmbit teatral com en el religiós crec que s’han assolit molt

satisfàctòriament. Els Pastorets avui en dia són una de les tradicions més

valorades a Catalunya però també en l’àmbit local a Sant Boi.

Un dels altres objectius era el de establir comparacions entre els

Pastorets i altres costums del cicle nadalenc a Catalunya . Hem pogut observar

que hi ha certs costums que no lliguen massa amb tot el tema bíblic del Nadal,

com el tió o les diferents fires o rifes. En canvi la majoria de tradicions i sobretot

les que fan referència a la tradició pessebrista estan molt en contacte amb els

Pastorets degut a que pretenen representar els mateixos fets. Cal observar

com moltes de les tradicions les persones les celebren sense a vegades saber-

ne l’orígen , ni el per què , simplement perquè es tracta d’un costum i prou.

També en l’àmbit nadalenc el fet de intentar veure les tradicions

que representàven els denominats valors del Nadal m’ha ensenyat com s’han

perdut no les tradicions , sino el rerefons que elles amagàven i que el Nadal

s’està convertint en campanyes publicitàries i en una festa merament

comercial.

Pel que fa al món del teatre crec que els resultats també han sigut

bastant favorables.He pogut observar que la popularitat o el que fa que els

Pastorets siguin tan ben coneguts arreu del panorama català passa pel món de

la dramatúrgia. Si el món del teatre no hagués intervingut en el que en principi

eren simples escenificacions del misteri del Nadal no haurien adquirit aquest

renom del que gaudeixen avui en dia.

També he pogut denotar que , de la mateixa manera que altres

tradicions del Nadal com l’àpat , els Pastorets són una manera de reunir a les

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

40

famílies i de mantenir una certa germanor. Donat que l’acte apoteòsic dels

Pastorets és la escena de la Sagrada Família aquest ha pogut esdevindre un

motiu pel qual les familíes es vegin atretes a la unitat i a la pau.

Pel que fa a l’objectiu de desvelar secrets sobre els orígens dels

Pastorets en l’àmbit local hi ha alguns punts que potser no han quedat del tot

resolts però en general crec que ha quedat ben aplicada l’estructura dels

Pastorets arreu de Catalunya i com els Pastorets de Sant Boi no són una

excepció de tota la xarxa en general. A més a més en el llibre que adjunto com

a material complementari veureu molt ben reflectida la il·lusió de més de 200

persones de que aquestes petites tradicions del Nadal continuin endavant

durant una pila d’anys més.

Les dificultats bàsiques ja estan esmentades en la introducció

però cal afegir-hi el fet de trobar informació sobre el món del teatre religiós a

Catalunya . En altres àmbits com l’espanyol , potser m’hagués sigut més fàcil

de parlar sobre aquest gènere però al reduïr el cercle a Catalunya la recerca ha

sigut molt més difícil i fins i tot m’ha fet recórrer a centres especialitzats com ha

sigut la visita al MAE (Museu de les Arts Escènciques) o a la biblioteca de

l’Institut del Teatre a Barcelona.

L’experiència d’aquest treball ha sigut molt satisfactòria perquè

m’ha ajudat a entendre el perquè de moltes de les coses que celebrava sense

motiu i m’ha ajudat a compendre millor les arrels culturals del meu país. A part

he pogut col·laborar parcialment en l’elaboració o publicació d’un llibre cosa

que també m’ha agradat molt.

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

41

BIBLIOGRAFIA

Llibres:

-AMADES , J : Costumari Català : El curs de l’any.Barcelona.Salvat

Editores.1953

-COMAS , A (1978) : Literatura : La decadència. Barcelona.Dopesa.

-CURET , F : Història del teatre català .Barcelona. Aedos . 1967

-FÀBREGAS , X : Aproximació a la història del teatre català modern. Barcelona.

Altafulla.

-MILLÀ , L (1979) : El Naixement de Jesús o Els Pastorets Catalans (Borrego i

Carquinyoli) . Barcelona. Editorial Millà.

-Nou Testament.

-PI DE CABANYES , O : Literatura , La Renaixença. Barcelona. Dopesa.

-PRAT , J ; CONTRERAS , J : Les Festes Populars.Barcelona.Hogar del Libro

-ROSSELLÓ , M (1998): Els Pastorets del Nostre Temps. Madrid.Susaeta

Ediciones.

-ROSSELLÓ , M ; GINESTA , M (1998): Els Pastorets. Madrid.Susaeta

Ediciones.

-TÀPIES , R : L’estel de Natzaret . Barcelona

-VIOLANT , R : El llibre del Nadal. Barcelona . Altafulla.

-VVAA : Els Pastorets de Figueres (1996). Figueres.Brau Edicions.

El cas de les Webs:

http://www.arxiucatala.com/ (Pàgina dels Costums Catalans)

http://www.escriptors.com/autors/folchitorresjm/teatre.html (Bibliografia Folch i

Torres)

http://www.laberruga.com/humor/varis/Nadal01/pastorets.htm (Tradició

Pastorets)

http://www.uoc.edu/lletra/moviments/renaixement/ (Renaixement a Catalunya)

http://www.elsocial.org/activitats/nadal.htm#pastorets/ (Pastorets)

http://www.etnocat.org/festa/nadal/ (Tradicions Catalanes)

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc

42

http://www.fut.es/%7Emllorens/nadal.html (Xarxa de Tàrragona)

http://www.garonuna.com/ (Xarxa de ciutadans de Girona)

http://www.xtec.es/~malons22/personal/teatrexx.htm (Xarxa Telemàtica

Educativa de Catalunya)

http://www.xtec.es/~malons22/personal/teatrexix.htm

http://www.diba.es/iteatre/ (Pàgina Institut Teatre Diputació de Barcelona)

Altres fonts:

-Agraïments a persones importants en els Pastorets de Sant Boi:

-Ignasi Jordana (Director dels Pastorets)

-Serafí Daura (President del Col·lectiu Teatral Tripijoc)

- Benet Puig (Director Musical dels Pastorets)

-Visita al MAE (Museu de les Arts Escèniques)

-Visita a la biblioteca/hemeroteca del Institut del Teatre de Barcelona

Lluís

Urpin

as i C

olet -

Col·l

ectiu

Teatr

al Trip

ijoc