CONTINGUTS

En aquesta revista hi trobareula presentació de la Trobada(p2) i una entrevista amb l'A‐teneu que la impulsa (p3).Podreu llegir les frases desuport de personal itat d'arreudel territori (p4‐p5) i unbalanç de la primera trobadade 2011 (p8). Finalmentpodreu fer un recorregut perla història dels ateneus icasals de fa cent anys i lesseves trobades (p9‐p10‐p11).Al mig de la revista hi troba‐reu un pòster amb tots elscasals dels Països Catalans.Gaudiu‐la i feu‐la córrer.

02 //

Els d ies 24 i 25 de maig de1912, ara fa quasi 100 anys,els ateneus de Catalunya van

decidir per segona vegada trobar‐se i parlar. Durant dos dies la ciutatde Vilanova i la Geltrú va acoll ir el2n Congrés Regional d’Ateneus iAssociacions de Cultura de Cata‐lunya i centenars de delegats vanpart icipar de tertúl ies, conferèn‐cies, debats i taules de coordina‐ció. Llavors Vilanova i la Geltrú,com tantes altres ciutats i viles delpaís, comptava amb un potent Ate‐neu que era alhora escola d’homesi dones ll iures, inst itut de forma‐ció ocupacional, bibl ioteca popu‐lar i motor de cultura i progrés.

Enguany l’Ateneu Vilanoví prentambé el relleu, aquesta vegadadel Casal Can Capablanca de Saba‐dell i la seva iniciat iva de promou‐re una trobada nacional de casalsi ateneus, per dur a la capital delGarraf, altra vegada i cent anysdesprés, una 2a Trobada de Casalsi Ateneus dels Països Catalans.Encara amb un programa en con‐strucció, la Trobada de Vilanovacomptarà amb dos dies d’act ivi‐tats, des dels debats i els tallers,a concerts i teatre. Altra vegada,només que 100 anys després, espe‐rem tornar a dur a Vilanova cen‐

tenars de persones, membres o node casals i ateneus, perquè part i‐cipin de la f ira d’ent itats, de lesconferències, dels concerts i de lesassemblees que estem dissenyantper donar vida i transcendència ala trobada de casals i ateneus.

Els casals i ateneus han estat isón una real itat viva en els nost‐res pobles i ciutats. Donen cober‐tura territorial als moviments soci‐als del nostre país, a les idees pro‐

gressistes, a la voluntat popularde canvi, Formen persones polít i‐cament i culturalment crít iquesamb el poder i amb la societat.Mouen campanyes de sol idaritat,de defensa del territori, de defen‐sa de la l lengua i el país. Recullensignatures, reviuen la cultura tra‐dicional i popular del país, fan cór‐rer grups de música i de teatre iaporten color i l luita allí on trebal‐len. Són un dels principals eixosvertebradors de l’espai nacionalde canvi social i polít ic. Són,podríem dir, motor i mapa de lalluita social i l’all iberament nacio‐nal al nostre país, des d’Alacantf ins a Perpinyà, i des de Calaceitf ins a Eivissa. Els seus locals donenalberg a nombroses ent itats, pro‐mouen la interacció entre aque‐stes i la responsabil itat d’aquestesenvers el seu entorn territorial ihumà immediat. Són difusors dela premsa alternat iva i de la con‐trainformació, alhora que esdeve‐nen espai d’interrelació humana,d’acord amb principis ant isexistesi ant iracistes.

Curiosament, però, han estat isón real itats autònomes les unesde les altres. Soregeixen, com ésnatural i posit iu, fruit del treballlocal, de les necessitats locals i de

la projecció local. Al barri, a la vilao a la comarca. Són impulsats, amés, per persones i col·lect iusdiversos, diferents, plurals, peròsaben, i encerten, en aplegar lesdiferents sensibil itats pel canvi enun mateix projecte associat iu. Pot‐ser per això, per aquesta raó deser local i per aquesta plural itatd’impulsors i part icipants, els ate‐neus i casals ens ha costat enor‐mement trobar‐nos i parlar. Par‐lar de les coses que fem, de les quefan els altres, del que ens funcio‐na i del que no, de les dif icultats iels encerts. Parlar de què som i dequin paper juguem al país, a lanostra societat. Definir‐nos col·lec‐t ivament i buscar a més àmbits enels quals segurament resulta obvique la coordinació ens afavoreix,ens abarateix costos o ens faavançar polít icament.

Per tot això, a Vilanova hemrecoll it el test imoni de Sabadell ienguany organitzem la 2a Troba‐da de Casals i Ateneus dels PaïsosCatalans amb temes i act ivitatsper totes les mides i interessos,però amb una voluntat de fons depromoure més trobades, d’unir elsesforços i de projectar‐nos col·lec‐t ivament com a real itat viva, i tantviva, que som i volem ser.

Els casals i ateneus ens trobem el 18 i 19 de maig a Vilanova i la Geltrú

“Els casals i ateneus

són real itatsautònomes i plurals queencerten en aple‐gar sensibil itatsdiverses en unmateix projecte

03//

L’Ateneu Vilanoví va obrir lesportes ara fa 2 anys, a la Plaçade les Casernes. En aquests

dos anys s’hi han desenvolupatdesenes d’act ivitats, de caire soci‐al, cultural i polít ic. L’Ateneu, amés, és la seu de diversos col·lec‐t ius: la CUP, l’agrupació ecologi‐sta APMA, la cooperat iva de con‐sum La Vinagreta, l’Assemblea deJoves de Vilanova i l’ent itat cultu‐ral Desperta! A banda, s’ha impl i‐cat en la dinamització de platafor‐mas locals com Unitat contra el Fei‐xisme i el Racisme, VNG per la Inde‐pendencia o l’Assemblea pels DretsSocials del Garraf. Parlem amb duespersones impl icades en l’Ateneudes de diferents instàncies, la LaiaCapdet i en Carlos de Sant iago, persaber què és i què vol ser aquestaent itat.

Comencem pel dret: com def i‐niríeu què és l’Ateneu?

Laia: L'Ateneu és un punt de tro‐bada de diferents persones i col·lec‐t ius que treballem per a la trans‐formació social, polít ica i culturaldel nostre entorn, des del més pro‐per f ins al de tots els Països Catal‐ans.

Carlos: Per a mi l'Ateneu ha deser la casa que doni cabuda alsmoviments socials de la nostra vila..

A l’Ateneu hi ha un barreja coma mínim interessant de col·lec‐t ius, act ivitats i persones: què ésque ho rell iga tot i dón el mínimcomú per a un projecte compar‐t it?

Carlos: Bàsicament que es trac‐ta de col·lect ius, act ivitats i per‐sones amb un object iu comú:act itud crít ica i transformació soci‐al.

Laia: segurament és això: quetots part im del mateix esperit crít icvers les dinàmiques de funcio‐

nament de la nostra societat actual,en tots els seus àmbits: polít ic, cul‐tural, mediambiental, dels dretssocials, ...

Com s’organitza l’entitat? Qui enforma part?

Carlos: L'ent itat s'organitza apart ir d'una junta que vetlla per lagest ió del local i el funcionamentdel dia a dia, però la riquesa de l'en‐t itat recau en els grups de treballformats pels socis i els col·lect iusals que dona aixopluc. Entre la jun‐ta, els grups de treball i els col·lec‐t ius es genera l'act ivitat de l'Ate‐neu. I en formen part totes aquel‐les persones que son socis i alhoratotes aquel les que pertanyen aalgun d'aquest col·lect ius, siguino no socis de l'Ateneu.

Laia: Inicialment l'ateneu vacomençar a organitzar‐se com unaent itat assambleària, que delega‐va la gest ió diària de l'espai i deles seves act ivitats a una juntaescoll ida per la mateixa assem‐blea. L'experiència del funcio‐nament d'aquests dos anys ens haportat a canviar aquest sistema

organitzat iu, creant més comissi‐ons de treball per tal que es pugu‐in repart ir més i millor les tasquesque genera el projecte i no queditot en mans d'unes poques perso‐nes. Ara som un centenar de socisi sòcies individuals, cinc ent itats ijunts movem un entorn d’unes 200persones.

Quin creieu que és el paper de l’A‐teneu en la societat vilanovina oquin hauria de ser en el futur?

Laia: L'Ateneu ha de ser l'aixop‐luc de la consciència crít ica i trans‐formadora de la nostra vila, en elmàxim de vessants possibles. Desdel seu naixement i per a massagent som "l'ateneu de la CUP", per‐què és el col·lect iu potser més visi‐ble dels que estem a l’Ateneu, caltrencar aquest tòpic i que tothomentegui que l'ateneu és de tots itotes les que ens el creiem, el con‐struïm i el volem fer nostre.

Carlos: L'Ateneu hauria de serl'eina mitjançant la qual es verte‐brin els moviments socials de lanostra vila, un l loc on es puguintrobar, treballar plegats i alhora

puguin donar a conèixer els seusprojectes a tots els ciutadans.

En dos anys heu fet molta feina,quins són els reptes i què heu pre‐vist per al futur?

Carlos: El principal repte és arri‐bar a molta mes gent. Tot i portardos anys treballant encara hi hamolta gent a Vilanova que no ésconscient que a la seva vila hi haun Ateneu. Hem d'intentar tenirmes presència i a part ir d'aquí créi‐xer, tant en massa social com encol·lect ius als que els interessi elpunt de trobada que ofereix l'Ate‐neu i vulguin sumar‐se..

Laia: Sí, el principal repte ésdonar‐nos a conèixer i engrescaral màxim de persones a part iciparen el projecte. Cal que el màxim devilanovins i vilanovines coneguinqui som, què fem i vulguin venir alsnostres actes, només així serà pos‐sible anar creixent com a ent itat.Ara mateix la prioritat és la difu‐sió, no només del nostre progra‐ma d'act ivitats, sinó de la nostraessència i raó d’ésser.

Què diríeu als vilanovins i vilano‐vins per animar‐los a part iciparde l’Ateneu?

Carlos: Que es tracta d'un espaion, al contrari del que es pot pen‐sar, podran trobar gent amb inter‐essos i inquietuds prou diversosper trobar‐hi af initats, i que a par‐t ir del funcionament assemblearimitjançant el qual funcionem, t in‐dran ll ibertat total per part icipar,crit icar i proposar aquelles act ivi‐tats que potser no tenen cabuda ala resta d'ent itats que formen partde la vila.

Laia: I que ningú no regala resen aquesta societat en crisi i sivolem espais autogest ionats, autò‐noms, crít ics i populars, els hemde fer entre totes.

“Si volem espais autogestionats, autònoms, crítics i populars, els hemde fer entre totes”

04 //

FELIU VENTURA // CANTAUTOR // XÀTIVA

“Els Casals i Atene‐us són el punt detrobada de la

societat civil del nostrepaís. són la conselleriade cultura alternativa, laconselleria de benestarsocial alternativa,... sónl'exemple viu d'un pobleviu que perdurarà ment‐re entenga el valor de launitat.

XAVI SARRIÀ // CANTANT D’OBRINT PAS // VALÈNCIA

“Els nostres casalsi atenues són pera mi espais de

vida on comparteixesexperiències i batalles.Bressols de nous projec‐

tes que creixen entrebeures i paraules. Puntsde trobada per celebraralegria i espantar penes.Refugis per combatre lesrutines del dia a dia.Escletxes que ens donenaire per seguir lluitant.

JOSEP FONTANA // HISTORIADOR //BARCELONA

“Quan Catalunyava perdre lesseves inst ituci‐

ons de govern, el 1714,la resposta de lasocietat catalana va sercrear una xarxa d’asso‐ciacions horitzontalsen defensa dels princi‐pis i dels interessoscol·lect ius. Casals, ate‐neus i agrupacions detota mena han estatl’entramat que ha pre‐servat la ident itat de lanostra societat i de lanostra cultura en

temps de dif icultats ide persecucions. Unstemps que no pensoque s’hagin acabat,com no s’ha acabat latasca que corresponencara avui a l’associa‐cionisme.

CESK FREIXAS // CANTAUTOR // PENEDÈS

“La xarxa d'atene‐us i casals és fon‐amental per

enfortir i fer més accessi‐ble la cultura popular delnostre país. Gràcies perbrindar‐nos aquestaimprescindible oportuni‐tat de crear i compartir.Sou necessaris.

ASSEMBLEA DEL CASAL DE PERPINYÀ //PERPINYÀ

“Fa més de 40anys que elCasal vam obrir

les nostres portes. I lanostra vital itat actualés la mostra que mésenllà de les inst ituci‐ons i dels part itspolít ics, l'organització ila lluita des de lasocietat civil segueixsent essencial per

05//

defensar la llengua i lacultura catalanes aCatalunya Nord.

ROSA CALAFAT // LINGÜISTA // MALLORCA

“Ateneu? SÍ. Unespai de formaciói sobretot d'infor‐

mació ‐ara que va tanescassa‐ al servei delpoble. Aquest poblecatalà que, més enllà depolítiques autònomi‐ques i retallades emba‐foses carregades d'aireextern i cruel, és capaçd'aixecar‐se amb digni‐tat i construir i homenat‐jar els 'seus'.L'ateneu és la veu delpoble que no ha fallatmai.

CESK FREIXAS // CANTAUTOR // PENEDÈS

“La xarxa d'atene‐us i casals és fon‐amental per

enfortir i fer més accessi‐ble la cultura popular delnostre país. Gràcies perbrindar‐nos aquestaimprescindible oportuni‐tat de crear i compartir.Sou necessaris.

BLANCA SERRA I PUIG // BARCELONA

“En la vida d’unanació hi aparei‐xen institucions

i accions que impulsenaquestes institucionsque van dirigides a labase de la nació, és a dirque estan orientades acrear infrastructuresque són necessàries peral desplegament socialde la nació, que contri‐bueixen a bastir o aconstruir la nació; nosón muntanyes, ni rius,ni terres, ni carreteres,sinó que són construcci‐ons socials que impl i‐quen la gent, la verte‐

bren, l i donen aquellsentit d’identitat queconstitueix la base de lacomunitat i el fil de laseva vida històrica. D’a‐questa fibra són elsCasals i els Ateneus quehan vertebrat el nostrepaís al llarg de cente‐nars d’anys: en un paísque fa segles que no téuna articulació polít ica ide poder pròpia, l’arqui‐tectura de la nació s’haconstruït, l’han con‐struït, l’hem construït,amb aquestes fràgilsperò poderoses xarxes;milers de microl iderat‐ges socials han maduratal seu cal iu, en el pas‐sat, ara en el present i,sense dubte en el futur.

OLEGUER PRESAS // FUTBOLISTA // SABADELL

“Molts ànims peraquelles ques'organitzen i

lluiten per canviar lescoses. Creant col·lec‐tivitats i prenent con‐ciència, des del poble,amb el convencimentque juntes ho podemtot.

6-7//

08 //

El passat 19 de març de 2011prop d'un centenar de per‐sones de més d'una vintena

de casals es van trobar al CasalIndependentista i Popular de Saba‐del l “Can Capablanca” que enmot iu del seu desè aniversari vaorganitzar la “I Trobada de CasalsPopulars dels Països Catalans”.Casals vinguts d'arreu del territo‐ri dels Països Catalans van fer d'a‐questa trobada un èxit. Intercan‐vi d'experiències, projectes moltdiversos, moltes idees i sobretotmoltes ganes de què la trobada noquedés tan sols en una jornada vanmarcar un 19 de març que de bensegur havia de tenir cont inuïtat ennoves trobades.

Els mot iu principal que ens vandur a organitzar aquesta trobadava ser la voluntat de reflexionarsobre el paper creixent que estantenint els casals, arreu del nostrepaís, en la construcció d'un con‐trapoder popular i en l'avenç delprojecte de l'Esquerra Indepen‐dent ista. Un paper que es va fentde forma estrictament local, moltscops intuït iva i espontània peròque es repeteix en centenars d'e‐xemples arreu del nostre país. Ésper això que creiem imprescindibleque diversos dels projectes es tro‐bessin formalment i reflexiones‐sin entorn els principals encerts (ierrors) d'aquests projectes que s'e‐stenen de forma general itzadaarreu del nostre país en el si d'u‐na determinat projecte social ipolít ic.

Més enl là d'aquest object iugeneral concret, consideràvem que

aquesta trobada podia servir periniciar algunes iniciat ives conjun‐tes a nivell de casals, des del sim‐ple i senzill intercanvi d'experièn‐cies, la possibil itat d'ajudar i asses‐sorar en la formació de nous casals,també que alguns dels casalspoguessin iniciar col·laboracions iiniciat ives conjuntes i sobretot queaquest espai de trobada, debat iintercanvi que s'havia iniciat t in‐gués cont inuïtat.

Durant la trobada es van posardamunt la taula els orígens, objec‐t ius, trets def initoris, encerts,

errors i projectes de futur delsdiversos casals. També es van rea‐l itzar sis taules de debat i inter‐canvi d'experiències entre els diver‐sos membres dels casals: casals iokupació, casals i f inançament,casals i sancions, casals i respostaal feixisme, casals i municipal is‐me i casals i projectes de futur.

Finalment, es van posar en comúles propostes que havien sorgit deles diverses taules: la real itzaciód'un ll ibret en el qual es recoll iràel treball fet al l larg d'aquesta jor‐nada, la creació d'un web conjunt

en el qual podrem trobar els diver‐sos casals d'arreu del país, la cre‐ació també d'un ll istat de correuintern per tal que els diversos casalspuguin donar‐se suport mutu i fertreball conjunt i f inalment la rea‐l ització d'una propera trobada: elmaig de 2012 a Vilanova i la Gel‐trú.

Al t inter van quedar moltesidees, propostes, debats i sobre‐tot moltes ganes de seguir trebal‐lant en cada projecte i en aquestprojecte comú que formen elscasals populars d'arreu del nostrepaís.

I és que els casals populars delsPaïsos Catalans tenen molt a dir,i molt a fer, en el camí cap a l'all i‐berament nacional i social del nost‐re país, i per fer‐ho, més enllà deltreball del dia a dia, les trobadesde casals poden ser una eina essen‐cial per fer‐ho possible.

Ens veiem el 18 de maig a Vila‐nova!

Des de la I Trobada de Casals Populars dels Països Catalans

“Hi haviales ganes

que la trobadano quedés tansols en una jornada

Sabadell acollí l’any passat la 1a Trobada

09//

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF. & ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

El 1877 Vilanova i la Geltrú tenia13.521 habitants, amb una taxad’analfabet isme que s’enfila‐

va més enllà del 60% de la pobla‐ció. Aquell any, i seguint un modelque es reproduïa en altres indretsdel país, es const ituïen l’Ateneu deVilanova i l’Ateneu Obrer de Vila‐nova, aquest segon amb una volun‐tat més inequívocament classistaque el primer. No seria f ins el 1880i per iniciat iva del rector dels Esco‐lapis, Eduard Llanas, que s’impulsa‐ria la unif icació d’ambdues inst itu‐cions.

Els estatuts del nou Ateneu deVilanova i la Geltrú, presidit per Lla‐nas, s’aprovaven el gener de 1881.El text recoll ia com a object iu pri‐oritari el de “cultivar las ciencias, lasletras y las artes, estrechar los vin‐culos de amistad y compañerismoentre los individuos que a él perte‐nezcan; aproximar las clases socia‐les, y promover el perfeccionamien‐to moral y el fomento de los interesesmateriales”. La inst itució recoll iaaixí la tradició d’instrucció obreraimpulsada pel desaparegut CentroInstruct ivo Villanovés. Des de benaviat es van impart ir ensenyamentsadaptats a les diferents necessitatsde la població, es van programarconferències i es va crear una impor‐tant bibl ioteca. Entre el 1882 i el1915 es publ icaria el Boletín del Ate‐neo de Villanueva y Geltrú. El 1880l’Ateneu encapçalava la redacciód’un projecte de Centre Teòric i Pràc‐t ic d’Arts i Oficis que seria una rea‐l itat l’any següent. Era el prece‐dent de l’Escola d’Arts i Oficis i dela posterior Escola Superior d’Indú‐stries. Des de la fundació i f ins al1888 l’Ateneu t ingué la seu socialal carrer de Pàdua, cantonada ambel carrer Sant Pau. Per aquellesdates havia de traslladar‐se a l’im‐

moble de la rambla Principal queseria ocupat per l’Escola d’Arts i Ofi‐cis. Finalment, l’Ateneu s’establí alnúmero 40 del carrer Sant Pere onhavia estat l’Escola Superior deNenes. Els baixos eren ocupats perla Caixa d’Estalvis de Vilanova i laGeltrú, amb qui ja compart ien localal carrer de Pàdua. De fet, l’ent itatd’estalvis es const ituí el 1877 coma primera iniciat iva de l’Ateneu idel seu president, Teodor Creus. Alnou local s’hi cont inuaren fent clas‐ses nocturnes per a adults, f ills delsassociats i nens i nenes sense recur‐sos. El 1912 l’Ateneu fou l’organitza‐dor del Segon Congrés d’Ateneus iAssociacions de Cultura. El ComitèExecut iu era presidit per LeopoldCrusat i Prats, professor de l’Esco‐la Industrial, amb Francesc Suñé iBolet i Joan Ventosa Roig com avicepresidents. La inauguració delCongrés t ingué lloc al Teatre Apol·loi el treball en comissions es repar‐tí entre els locals de l’Ateneu, l’Or‐feó Vilanoví, la Bibl ioteca‐Museu

Balaguer i diversos teatres de la vila.L’Ateneu fou impulsor d’iniciat ivescom la Caixa d’Estalvis o el CentreTeòric i Pràct ic d’Arts i Oficis; peròtambé es convertí en centre d’acol‐l ida de moltes altres ent itats coml’Associació d’Alumnes Obrers del’Escola Industrial (1917‐1939) o lesdelegacions a Vilanova i la Geltrúde Palestra, de l’Associació Protec‐tora d’Ensenyança en Català o del’Associació de Pèrits Industrials deCatalunya.

El 1928 organitzava la Fira delLl ibre i un any després el local del’Ateneu acoll ia la III Exposició d’Artdel Penedès, després de les duesedicions anteriors al Vendrel l iVilafranca del Penedès. Un cop fina‐l itzada aquella exposició, l’Ateneudeixaria el carrer Sant Pere per esta‐bl ir‐se al nou local de la rambla Prin‐cipal. L’Ateneu actuà d’inst itucióamfitriona en la visita que France‐sc Macià va fer a Vilanova i la Gel‐trú l’1 de març de 1931 poc desprésde retornar de l’exil i. Macià es diri‐gí als vilanovins i vilanovines des delbalcó de l’Ateneu que donava a laRambla. En els seus anys d’històrial’Ateneu es prodigà en cursos d’en‐senyament, conferències, presenta‐cions de ll ibres, certàmens l itera‐ris i tota mena d’act ivitats de divul‐gació científ ica o l iterària. Un tre‐ball en xarxa que trobava punts decontacte i espais de col·laboraciócompart its amb la Bibl ioteca‐Museu Balaguer, l’Orfeó Vilanoví,l’Escola Industrial o el Centre Repu‐bl icà Federal. El 1939, i després deseixanta dos anys, es posava punti f inal a la trajectòria de l’Ateneu deVilanova i la Geltrú.

ALBERT TUBAU

Vicepresident de l’Institut d’Estudis Penedesencs

L’Ateneu de Vilanova i la Geltrú; de lafundació a la Guerra Civil (1877-1939)

“En elsseus anys

d’història l’Ate‐neu es prodigàen cursos d’ensenyament, conferències,presentacions de ll ibres, certà‐mens l iteraris itota mena d’act ivitats

Seu de l'Ateneu a la Rambla. Fons BMVB

L'elaboració d'aquesta publ icació ha comptat amb el suport tècnic de L'ACCENT

09 //

L’inici del segle XX venia mar‐cat, entre moltes altres coses,per l’afany de progrés social i

individual. L’experiència dels anysanteriors mostrava que el millorcamí per assol ir‐lo era el de la for‐mació. D’altres vies eren, indiscu‐t iblement, la sol idaritat i el treball.La iniciat iva, aquí i a la resta d’Eu‐ropa, van dur‐la els sectors popu‐lars que, agrupats en ateneus, cen‐tres artesans i altres ent itats vananar teixint un dens tramat de rela‐cions. A poc a poc, la xarxa s’haviaanat espessint i l’ús d’aquests equi‐paments populars s’havia estès perbarris i poblacions. Cada centre teniala seva pròpia ideologia, que podiaser ben oposada a la de l’ent itat veï‐na, però en qualsevol cas es busca‐va, en bona mesura, apaivagar unasituació socialment complexa i,sovint, dramàt ica. La qüest ió soci‐al era al centre de bona part deldebat polít ic.

A banda de desenvolupar altresaspectes, la majoria d’aquests cen‐tres, més tard o més d’hora, reivin‐dicaven la formació com a princi‐pal eina d’all iberament. L’analfa‐bet isme era imponent i causa de lamajoria dels malestars. Combatre’lfou un dels object ius dels movi‐ments obrers. Ho fou també per abona part dels grups l iberals idemòcrates. Tanmateix els parà‐metres d’uns i altres obeïen a inter‐essos molt diferents. Saber escriu‐re i llegir vol ia dir poder disposarde les eines bàsiques per viure ambun mínim de dignitat, cosa que sim‐plement passava per entendre elscontractes de treball, controlar elsou, etcètera. Quan començava elsegle XX els moviments popularss’havien expressat inequívocamenti havien plantejat reivindicacionsbàsiques per assol ir l’esmentadadignitat.

Paral·lelament, Catalunya tam‐bé s’havia anat consol idant en lesseves reivindicacions nacionals que,en aquest context, foren interpre‐tades segons perspectives diferents.Quan es rememora el programapolít ic de la Mancomunitat massa

sovint s’obvia que es va executardamunt unes bases construïdes aparts iguals pels sectors benestantso industrials i els moviments popu‐lars. Com que l’escolarització eraencara molt precària, aquesta man‐cança va recaure en bona mesuraen els ateneus que havien esdevin‐gut l’eina més ef icaç de culturitza‐ció popular. Un dels object ius del’esmentada Mancomunitat forenles bibl ioteques populars, però ésforça desconegut que abans de laseva creació hi hagué un debat intenssobre quin havia de ser el model delectura públ ica, és a dir quinesbibl ioteques es vol ien per a Cata‐lunya. S’hi van trobar impl icats lamajoria d’ateneus i centres socialspopulars, que es van encarar a lestesis d’Eugeni d’Ors. Aquest debates pot ut il itzar com a paradigmaper expl icar en quin ambient soci‐al van aparèixer la proposta del I

Congrés d’Ate‐neus a Reusl’any 1911 i delsegon, el 1912,a Vilanova.

L’any 1910s’obria a Barce‐lona una agrapolèmica ent‐orn de lesbibl iotequespopulars ence‐tada per Eugenid’Ors, planif i‐cador delmodel bibl iote‐cari de la Man‐comunitat,amb la glossa «¡Ll ibres!» en laqual demanaval’adquisició d’u‐na bibl iotecade filosofia ques’havia posat ala venda a Ale‐manya. En unad’anterior,havia dit queuna «Bibl iote‐ca seriosa» aBarcelona era

«un objecte de màxima necessitat».A l’altra banda hi trobem el diputatdel Part it Reformista Luis de Zulu‐eta. La diferència d’opinions gira‐va entorn del t ipus de bibl ioteca(popular o científ ica) que conveniaper al redreçament de Catalunya iamagava un substrat polít ic de granabast.

Zulueta plantejava la necessitatde prioritzar les bibl ioteques als bar‐ris a part ir de la tasca que, en aquestsent it, havien iniciat els ateneus ialtres entitats culturals des del segleXIX. Ors considerava necessària lacreació d’un sistema propi que esdist ingís del defensat per Zulueta aqui acusava de voler seguir el modelcastellà dirigit per l’Estat. El debat,doncs, canviava de perspect iva i enlloc de girar entorn del model debibl ioteques que convenia a la pob‐lació, va ser util itzat i vinculat a posi‐cionaments identitaris. El setembre

d’aquell mateix any 1910 a la revi‐sta La Cataluña es publ icà l’art icle“La Bibl ioteca Moderna. Una reu‐nión importante” en el qual s’expl i‐cava que Luis de Zulueta havia acon‐seguit incloure als pressupostos del’Estat de 1911 la dotació per a lacreació de la Bibl ioteca municipalde Barcelona. Ell mateix, amb el pre‐sident de l’Ateneu EnciclopèdicPopular de Barcelona, van convo‐car una reunió de representants d’en‐titats per elaborar conjuntament lesbases del projecte de la bibl ioteca.Hi van assist ir 35 representants que,a grans trets, proposaren un modelde bibl ioteca a l’est il de les euro‐pees: unif icació sistemàt ica debibl ioteques públ iques i privadesexistents en aquell moment amb unúnic catàleg col·lect iu, seccionsinfantils, etc. Es va formar una comis‐sió de treball amb representants del’Ateneu Barcelonès, l’Institut Catalàde les Arts del Ll ibre, l’Ateneu Obrerde Barcelona, l’Ateneu Enciclopè‐

dic Popular, la Federació d’AteneusObrers de Catalunya, l’Associació dela Premsa de Barcelona, el CentreAutonomista de Dependents deComerç, l’Agrupació social ista i Car‐me Karr, per la Inst itució culturalfeminista, en formació. És a dir, unampl i ventall de concepcions soci‐als.

El 2n Congrés d’Ateneus. Un context, entre molts possibles

“Al principidel segle

XX els ateneusque havien esdevingut l’einamés eficaç deculturitzaciópopular

Cartell del 2n Congrés. Fons BMBV

11//

La Comissió proposà un frontcomú amb Eugeni d’Ors, que va serrebutjat amb l’argument, entre alt‐res, que «no essent les distanciesinterurbanes a Barcelona compa‐rables a les d’un París o a un Lond‐res, no es just if ica com a necessàriala repet ició d’un mateix t ipus debibl ioteca en barris dist ints». Elf inal, ja el sabem.

Si he volgut treure a tomb aquestafer, és perquè em sembla paradig‐màtic per emmarcar el moment delsdos Congressos d’Ateneus Populars(Reus i Vilanova)

També caldria afegir una pet itanota, per la incidència que va tenira Vilanova i la Geltrú, en relació alfet que el 1910 s’havia const ituït laFederació catalana d’Esperantistesamb una bona presència de vilano‐vins i vilanovines.

El I Congrés de Reus de 1911 fouuna iniciat iva de Jaume Aiguader,el qual, en la carta que va adreçaral Centre de Lectura, deixava enten‐dre que cal ia donar un pas més per

tal de superar la secular ignorànciade les classes populars. Per això, vaproposar «que aquest congrés t in‐gui per base els Ateneus popularsperquè ells han sigut els únics quehan sabut conservar un sant amorper la santa obra».

De fet, no ens hauríem de con‐fondre i creure que la trobada s’a‐dreçava només a ateneus en el sen‐t it estricte, sinó que reuní totesaquelles ent itats «que per a cabredintre la categoria d’Ateneus tenencom a base de sa missió la neutra‐l itat» i per object iu la millora delconeixement i de la sociabil itat.

Malgrat tot, i per tal de no cau‐re, ara mateix, en un possible desà‐nim, l’assistència va tendir a ser mésaviat minsa com ho confirmen lescròniques a la premsa de Reus i tam‐bé les de Vilanova. Els congressosforen, en real itat, unes jornadesd’intens treball. El repàs a cent anysvista demostra que el més fructíferdels respect ius congressos fou que,durant un parell de dies, es van reu‐nir intel·lectuals i act ivistes de dife‐rents procedències i ideologies dis‐posats a treballar en benef ici delprogrés de la cultura popular, coma eina imprescindible per a l’anhe‐lada transformació de Catalunya.L’autor de la crònica del primer Con‐grés a la revista Foment de Reus,deia: «som fervorosos demòcratesque aspirem al govern del poble pelpoble i al reconeixement únic i exclu‐siu de la sobirania popular (...) Elsdemòcrates honrats i lleials han dereal itzar aquella acció cultural prèviaque ha de precedir a l’exaltació delpoble al Poder públ ic; i si no la rea‐

l itzen és que no tenen consciènciadels seus elementals debers propdels ciutadans o es que abriguenbaixes intencions de prof it perso‐

nal i de t irania».Les temàtiques abordades tant

a Reus com a Vilanova són un evi‐dentíssim preàmbul d’algunes de lesprincipals línies de treball que, perdiferents mitjans i mecanismes(alguns oficials i molts altres, no) esfaran real itat a Catalunya f ins unfatídic gener de 1939. I encara unadarrera observació gens menysprea‐ble. Els Congressos van part ir d’unainiciativa sorgida a gairebé cent quilò‐metres de Barcelona i va continuarencara prou lluny de la capital.

Durant les conclusions de Vila‐nova es prengué l’acord de convo‐car un tercer congrés amb el títolde Congrés de Cultura PopularCatalana a Badalona —per haverestat la ciutat «que major contribu‐ció ha presentat al present Con‐grés»— dos anys més tard, el 1914,l’any de la const itució de la Manco‐munitat de Catalunya. Finalmentva quedar en un projecte.

MONTSERRAT COMAS

Directora de la Bibl ioteca Víctor Balaguer

1, 2, i 3 de juny de 2012

Conferència sobre l’associacionisme a Catalunya1 de juny 19:30 hFoment Vilanoví

Fòrum d’Ent itats Vilanovines2 de juny18 hJardí de Can Papiol

Passejada pel món associat iu vilanoví de fa un segle3 de juny11 hSort ida de la Plaça de les Casernes

ORGANITZEN:Agrupació Excursionista TalaiaAteneu VilanovíBibl ioteca Museu Víctor BalaguerFoment VilanovíInst itut d’Estudis PenedesencsLa Unió Vilanovina

Actes de Commemoració del Centenaridel 2n Congrés d’Ateneus i Associacionsde Cultura de Catalunya, celebrat a Vilanova i la Geltrú els dies 25, 26 i 27de maig de 1912

“Som fervorosos

demòcrates que aspirem algovern del poblepel poble

Reunió de socis de l'Ateneu. Fons BMVB

12 //

TOTES LES ACTIVITATS TINDRAN LLOC A LA PLAÇA DE LES NEUS (capdamunt de la Rambla)

DIVENDRES 18 de maig21:00h:TEATRE (gratuït)

Massier Laial, (Vilanova i la Geltrú)Especial Xavi Castillo (País Valencià)DJ’s fins les 2:00h. Sopar a la barra.

DISSABTE 19 de maig10 a 11h: Rebuda, inscripcions i esmorzar.

11h: Obertura de les parades de la Plaça de les Neus. Presència confirmada de l’Accent, laDirecta, la Ciutat Invisible, Maulets, Editorial el Tigre de Paper, Arç Cooperativa, la Xarxad’Economia Sol idària, Coop 57...

11 a 12:30h: Primera tanda de tallersAssessorament legal: nova legislació referent a locals, legal ització entitats i serveis. Sol idaritat internacional ista des dels casals i ateneus. Finançament de casals i ateneus: qüestions de règim intern i qüestions de finançamentde projectes. Coop57, Casal Despertaferro. Programació cultural: com avançar en la coordinació pràctica de cara a activitats. KafeAntzoki (Bilbao)

13h a 14h: Taller conjunt per debatre sobre coordinació nacional de casals i ateneus (Espaicarrer Sant Pere, Plaça de les Neus)

14h a 16h: Dinar popular a la Plaça de les Neus

16: 30 a 18:30h: Segona tanda de tallers, oberts al públ ic

Alternatives econòmiques del present, des dels casals i ateneus: cooperatives de con‐sum, bancs d’al iments, bancs del temps, moneda social... Condueix: Xarxa d’EconomiaSol idària, projecte moneda social a Vilanova, etc. Debat: acció i incidència política des dels casals i ateneus. Comunicació i contrainformació des dels casals i ateneus. Accent, la Directa.

19:00h: Taula rodona internacional, amb:Xabier Monasterio, Kafe Antzokia (País Basc)Emanuele Patti, organització cultural ARCI (Itàl ia)Lukman Turgut, Federació d'Entitats Culturals Kurdes a Europa (Alemanya)

21h: Assemblea popular. Lectura del manifest final de la 2a Trobada de Casals i Ateneus delsPaïsos Catalans

23:00h a 2:00h: CONCERT a la Plaça de les Neus amb Kòdul (Sallent) i Xeic! (Terres de l'Ebre).Gratuït.Sopar a la barra

2ª trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans18 i 19 de maig 2012 – Vilanova i la GeltrúPrograma d’actes