u1-El Planeta Terra

UNITAT DIDACTICA ADAPTADACIENCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA

1r ESO

UNITAT 1: EL PLANETA TERRA

Llig en atencio:

1.- L’UNIVERS, UNA INCOGNITA FASCINANT

L’Univers es el conjunt de tots els cossos celests ( galaxies, planetes, estreles.. Quan diem que la Terra no es mes que un chicotet punt en l’Univers, no estem exagerant, anem a vore per que.

L’Univers esta format per millons de galaxies que son conjunts de millons d’estreles en forma de nuvol chafat de gran lluminositat, ya que les estreles tenen llum propia.

El nostre planeta (la Terra), junt en el Sol i huit planetes mes pertanyen al Sistema Solar. El Sistema Solar ocupa un chicotet espai en un extrem de la galaxia coneguda com a Via Lactea. Pero la nostra galaxia no esta sola en l’espai, en l’Univers hi ha millons de galaxies.

La Via Lactea, la galaxia en la que esta la Terra.

En l’univers, les distancies son tan grans que se medixen en anys llum, que es la distancia que recorre la llum en una any. Com la llum viaja a 300.000 quilometros per segon, un any llum equival a 9,5 billons de quilometros.

1


1r ESO

Al ser l’Univers tan enorme la ciencia no ha pogut coneixer be el seu orige i evolucio, a pesar de que els astronoms i astrofisics han aportat ya moltes senyes. Per aixo se diu que l’Univers es una incognita fascinant.

Contesta:

¿Que es l’Univers?

¿Com se nomena el nostre planeta? __________________________________

¿Que es una galaxia?

¿En quina galaxia esta situat el nostre Sistema Solar?

¿Quants planetes hi ha en el nostre Sistema Solar?

¿Com se medixen les distancies en l’Univers?

¿Quins cientifics es dediquen a estudiar l’orige i l’evolucio de l’Univers?

Seguix llegint:

1.1. EL SISTEMA SOLAR

La Terra es un planeta del Sistema Solar. El Sistema Solar es el conjunt del Sol (que es una gran estrela) i els 9 planetes que giren al voltant d'ell, i de cometes, asteroides i meteors, a banda de pols i gas interplanetari.

2


1r ESO

3


1r ESO

El nostre Sistema Solar te una estrela central nomenada SOL.

El Sol te forma d’esfera i el seu diametro medix 1.392.000 quilometros. La temperatura de superficie alcança els 6.000ºC (graus centigrats). El Sol es el centre del nostre Sistema Solar, tots els planetes giren al seu voltant i els aporta llum i calor.

Els nou planetes del Sistema Solar son: Mercuri, Venus, La Terra, Mart, Jupiter, Saturn, Ura, Neptu i Pluto. El nostre planeta es la Terra. Alguns planetes tenen satelits, com la Lluna, que es el satelit de la Terra.

Completa:

La Terra es un planeta del Sistema ________________________

El Sistema Solar es el conjunt del ____________ i els 9 _____________

que giren al voltant d'ell, i de cometes, ____________________ i

meteors, a banda de pols i ___________________ interplanetari.

El nostre Sistema Solar te una estrela central cridada ____________

El Sol te forma del ________________ , seu diametro medix________

quilometros i alcança una temperatura de _______ ºC.

El Sol es el centre del nostre Sistema Solar, tots els planetes _________

al seu voltant i els aporta _________ i _________________.

Els nou planetes del Sistema Solar son: Mercuri, ______________, La

Terra, __________________, Jupiter, Saturn, _________________,

Neptu i ________________.

El nostre planeta es la _____________________.

Seguix en la llectura:

4


1r ESO

1.2. ELS PLANETES I ELS SEUS SATELITS

Els planetes son cossos solits que no tenen llum propia.Els planetes giren al voltant de les estreles i la llum la rep d’estes.

Al voltant del Sol giren els nou planetes, en els seus satelits i asteroides i ho fan en sentit contrari a les agulles del rellonge.Cada planeta te una grandaria diferent i cadascun esta situat a una distancia diferent del Sol.

Els planetes del Sistema Solar

Cada planeta te els seus satelits. El satelit de la Terra es la Lluna.Saturn te mes de 20 satelits.

El nortamerica Neil Armstrong, comandant de la nau espacial Apolo XI va ser la primera persona que chafa la Lluna el dia 20 de juliol de 1969.

5


1r ESO

Neil Armstrong, comandant de la nau espacial Apolo XI, la primera persona que chafa la Lluna en 1969.

Escriu V (verdader) o F (fals)

La Terra es un planeta del Sistema Solar.

Els planetes tenen llum propia.

En el nostre Sistema Solar hi ha 5 planetes.

L'estrela central del nostre Sistema Solar es la Lluna.

L'estrela central del nostre Sistema Solar es el Sol.La Lluna es un satelit de la Terra.Els planetes giren al voltant del Sol.Els planetes giren en el mateix sentit que les agulles del rellonge.Els planetes quan giren formen circuls perfectes.Neil Armstrong fon la primera persona en chafar la Lluna.En 1920 l'home ya havia chafat la Lluna El Sol genera llum i calor.El Sol nomes genera llum.

6


1r ESO

Llig en molta atencio:

2. EL PLANETA TERRA

La Terra es el tercer planeta mes proxim al Sol.Esta a 150 millons de quilometros del Sol.

En grandaria, es el quint. Hi ha 4 planetes mes chicotets que la Terra.

La superficie total de la Terra es de 510.000.000 quilometros quadrats, aproximadament 1.000 vegades la superficie de la peninsula.

La major part del nostre planeta es aigua.Si fem 4 parts, 3 son d’aigua (mars i oceans) i 1 de terra (continents i illes).

Per aixo, vista des de l’espai, la Terra es veu de color blau, pels grans oceans i mars. Aixina, la Terra es coneguda com el planeta blau.

Fins a hui en dia nomes se sap que existixca vida en el planeta Terra. I aço es gracies a que la Terra:

Esta una distancia ideal del Sol, perque la calor que el Sol proporciona fa que en la Terra existixca aigua liquida, imprescindible per a la vida dels sers vius.

7


1r ESO

La Terra esta embolicada per l’amosfera, que protegix als sers vius dels rajos solars que son perjudicials per a ells. A mes en l’amosfera hi ha gas oxigene, imprescindible perque els sers vius respiren.

Tria la resposta correcta:

¿Quin lloc ocupa la Terra en proximitat al Sol?

El quintEl tercer

¿Quin lloc ocupa en grandaria?

El quintEl tercer

La Terra esta a:

150 kilometros del Sol150 millons de kilometros del Sol.150 mil kilometros del Sol

La superficie total de la Terra es de

510.000.000 kilometros quadrats510. 000 kilometros quadrats

En el nostre planeta:

3 parts son aigua i 1 es terra.3 parts son terra i una es aigua

8


1r ESO

Explica en les teues paraules:

¿Per que diuen a la Terra el planeta blau?

¿Per quines dos raons es possible la vida en la Terra?

Seguix llegint:

2.2. LA FORMA DE LA TERRA

La forma de la Terra es d’esfera chafada pels pols (Nort i Sur), com una taronja.

A la Terra se la representa travessada per un eix imaginari que va d’un pol a un atre. Est eix terrestre no esta totalment recte, sino un poquet inclinat.

Si tallarem la Terra per la mitat, per l’equador (circul imaginari), quedaria dividida en dos hemisferis o mitats iguals:

L’hemisferi nort, la mitat superior. L’hemisferi sur, la mitat inferior.

Completa.

La forma de la Terra es de ____________________

chafada pels pols, com una ___________________.

9


1r ESO

Si tallarem la Terra per la mitat, per l’equador, quedaria dividida en dos mitats iguals que nomenem : l’hemisferi _____________ i l’hemisferi _________________ .

Llig en atencio:

2.3. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA

La Terra realisa, al mateix temps, dos moviments: el moviment de rotacio, donant voltes sobre si mateixa i el de translacio, donant voltes al voltant del Sol.

El moviment de rotacio de la Terra

Quan la Terra dona voltes sobre si mateixa al voltant de l’eix terrestre al seu moviment se li diu moviment de rotacio,

Este moviment ho realisa d’oest a est (d’esquerra a dreta ).

LaTerra tarda 24 hores ( undia ) en pegar una volta completa.

Moviment de rotacio de la Terra

10


1r ESO

Gracies a este moviment de rotacio de la Terra se produïx el dia i la nit:

Quan els rajos del Sol incidixen en la superficie de la Terra genera alluminacio i calor, i es de dia.

Quan els rajos del Sol no incidixen damunt de la superficie de la Terra hi ha foscor i menys calor; en eixe cas es de nit.

Contesta V (verdader) o F (fals)

La Terra nomes se mou d'una forma, girant sobre si mateixa.

La Terra te dos moviments: rotacio i traslacio.

En el moviment de rotacio la Terra gira sobre si mateixa al voltant de l'eix terrestreEl moviment de rotacio la Terra gira de dreta a esquerra.

El moviment de rotacio la Terra gira d'oest a est.

La Terra tarda 365 dies en pegar una volta completa sobre si mateixa.

Quan els rajos del Sol incidixen sobre la superficie de la Terra genera alluminacio i calor, i es de dia.Quan els rajos del Sol no incidixen sobre la superficie de la Terra hi ha foscor i menys calor; en eixe cas es de dia.

11


1r ESO

En este globo terrestre. Situa:L’eix terrestre, L’equador, L’hemisferi nort, L’hemisferi sur.

Busca en un ales en quin hemisferi estas tu: ___________________

Seguix en la llectura

El moviment de translacio de la Terra.

Quan la Terra gira al voltant del Sol, al seu moviment se li diu moviment de translacio.

La Terra tarda 365 dies (un any) en pegar una volta al voltant del Sol.

12


1r ESO

Mentres que la Terra fa la seua orbita al voltant del Sol, el Sol allumena a la Terra permanenment.

Pero com la Terra esta inclinada, no sempre els rajos del Sol arriben en la mateixa inclinacio i no sempre hi ha la mateixa temperatura i allumenacio en un hemisferi que en un atre, o en un lloc que en un atre de la Terra.

Aixina, hi haura diferents estacions, unes mes caloroses que unes uns uns uns uns uns uns uns uns uns uns uns uns uns uns atres.

Les estacions se donen alternes en els dos hemisferis de la Terra:

Aixina, quan els rajos del Sol arriben perpendicularment (rectes) a l’hemisferi nort, alli fara mes calor i haura mes hores de llum en els que els dies son mes llarcs: es estiu.

Al mateix temps, en l’hemisferi Sur, els rajos del Sol arriben inclinats, les temperatures baixen i hi ha menys hores de llum, en els que els dies son mes curts: es hivern.

La primavera i la primavera d'hivern tambe se donen de forma alterna en els dos hemisferis: quan en l’hemisferi nort es primavera d'hivern, en l’hemisferi sur es primavera i al contrari.En la primavera i la primavera d'hivern hi ha un equilibri entre la llum i la foscor en cadascun dels dos hemisferis i hi ha temperatures paregudes en l’un i l’atre. Els dies i les nits tenen mes o manco el mateix numero d’hores.

Per aixo, se diu que el moviment de translacio dona lloc a les estacions de l’any:

13


1r ESO

Contesta:

¿Que es el moviment de trasllacio?

14


1r ESO

¿Quant dura el movimento de trasllacio? ___________________________

¿A que dona lloc este moviment? _________________________________

Completa en el numero de les estacions de l’any:

Quan en l’hemisferi nort es estiu en l’hemisferi sur es __________

Si els rajos de Sol cauen perpendiculars en l’hemisferi nort, en eixe

hemisferi es _______________ i en l’hemisferi sur es _____________

Quan en l’hemisferi sur es primavera, en l’hemisferi nort es _______

Les temperatures mes baixes i hi ha menys llum en _______________________

Hi ha mes hores de llum i els dies mes llarcs en l’estacio de ______________


2.4. LLINIES TERRESTRES IMAGINARIES: PARALELS I MERIDIANS.

Abans de continuar recorda que...

Els punts cardinals son nort, Sur, Este i Oest.Per a orientar-nos o localisar un lloc en un mapa o pla busquem la situacio dels punts cardinals.

N

O E

S

15


1r ESO

Per a una orientacio mes precisa utilisem els punts cardinals composts que son: Norest (NE), Noroest (NO), Surest (SE) i Suroest (SO)

NO N NE

O E

SO S SE

Contesta:

¿Quin punt es troba entre el N i el O? _________________________

¿Quin punt es troba entre el S i el O? __________________________

¿Quin punt es troba entre el N i el E? __________________________

¿Quin punt es troba entre el S i el E? __________________________

Ara llig en molta atencio:

Per a localisar en mes exactitut un punt en la Terra utilisem un atre sistema que es basa en l’existencia de llinies imaginaries que tracem en la Terra nomenades paralels i meridians.

Els paralels

Els paralels son circuls imaginaris que es tracen en la Terra de forma horisontal. Els paralels son llinies paraleles a l’Equador (llinia imaginaria que dividix a la Terra en Hemisferi nort i hemisferi Sur)

16


1r ESO

Paralels

Equador(Paralel 0º)

Els paralels estan numerats, cap al nort i el sur, a partir de l’Equador, que es el paralel 0º. Ho fan de 10º en 10º fins a arribar als 90º.

Uns uns uns uns uns uns uns uns uns uns uns uns atres paralels importants son el tropic de Cancer, el Tropic de Capricorn, el circul polar artic i el circul polar antartic.

Els meridians

Els meridians son llinies imaginaries que es tracen en la Terra de forma vertical (del Pol nort a Pol sur) i passen pels dos pols de la Terra.

Els meridians tambe se numeren de 10º en 10º fins a arribar als 180º. El meridia 0ª es el que coincidix en la llinia imaginaria que dividix a la Terra verticalment en dos parts iguals. A este meridia 0º se li nomena Meridia de Greenwich.

17


1r ESO

Els meridians i paralels s’encreuen formant una quadricula que permet localisar qualsevol punt en la superficie de la Terra.

Contesta:

¿Com se diuen les llinies imaginaries paraleles a l’Equador?

¿Quins noms d’estes llinies coneixes?

¿Com se numeren els paralels?

¿Com se diuen les llinies imaginaries verticals?

¿Com se li diu al meridia 0º? __________________________________

Dibuixa en este globo terrestre els paralels i meridians mes importants.

18


1r ESO

Llig atentament:

2.5 COORDENADES GEOGRAFIQUES: LATITUT I LLONGITUT

Com ya has vist anteriorment els meridians i paralels formen una quadricula que permet localisar qualsevol punt en la Terra. Les coordenades que utilisarem per a fer-ho se diuen latitut i llongitut.

Latitut :

La distancia d’un punt qualsevol a l’Equador rep el nom de latitut, i esta pot ser:

Latitut nort: si el punt esta situat en l’hemisferi nort.

Latitut sur: si el punt esta situat en l’hemisferi sur.

Llongitut :

La distancia d’un punt qualsevol fins al meridia 0º o de Greenwich se nomena llongitut, i pot ser:

Llongitut Est: si el punt esta situat a l’est del meridia 0º.

Llongitut Oest: si el punt esta situat a l’oest del meridia 0º.

19


1r ESO

Busca en un atles a on esta la teua ciutat i indica la seua situacio:

Latitut ____________ i _____ llongitut _____________

Llig en atencio i copia:

3. LA REPRESENTACIO DE LA TERRA

Des de fa molt de temps, els homens han buscat maneres de representar a la Terra en el paper. Ho ha fet per mig dels mapes.

3.1. ELS MAPES

Un mapa es la representacio d’una part de la superficie terrestre en un pla.

La ciencia que s’encarrega d’elaborar mapes es la cartografia.

Els mapes son fonamentals per a coneixer un territori i per a poder desplaçar-se.

Contesta:

¿Com han representat els homens la Terra en el paper?

¿Per que son fonamentals els mapes?

¿Com se nomena la ciencia que se dedica a elaborar mapes? _______________

20


1r ESO


3.2. L’ESCALA DELS MAPES

Per a dibuixar un objecte real, les dimensions del qual son majors que el paper, el dibuixem a escala: mes chicotet, pero proporcionat. Lo mateix fem en en els mapes: utilisem una escala (proporcio) que relacione la grandaria real del territori en la grandaria del mapa.

Per a saber les dimensions reals del terreny que representa un mapa utilisem tambe una escala.

Hi ha mapes de chicoteta escala que representen grans territoris (mapamundis, mapes dels continents...).Tambe hi ha mapes de gran escala que representen a territoris mes chicotets (provincia, localitat...)

En els mapes, l’escala pot apareixer indicada de dos maneres:

En numeros: escala numerica.En una regla: escala grafica

L’escala numerica s’indica en una fraccio el numerador de la qual (numero de dalt) es 1 i el denominador de la qual (numero de baix) es diversa en funcio de l’escala representada. Esta fraccio vol dir que una unitat de llongitut del mapa (numerador) equival en la realitat al numero d’unitats que indica el denominador.

Per eixemple: l’escala 1/50.000 significa que en el mapa cada 1 centimetro son 50.000 centimetros en la realitat.

21


1r ESO

L'escala grafica indica les distancies en el pla per mig d'una llinia recta graduada. Al traslladar una regla sobre el mapa, es possible coneixer la distancia entre dos punts del mapa i la seua equivalencia en la realitat.

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Km

l l l l l l l l l l l

Observa el mapa del territori valencia i contesta:

22


1r ESO

¿Quina es l'escala numerica del mapa?_________________________¿Que vol dir eixa escala?____________________________________________________________________________________________________________________

¿Creus que es un mapa de chicoteta o de gran escala? ___________________

En l’ajuda d’una regla medix la distancia en centimetros que separa:

Valencia de Castello: ______________ cm

Castello d'Alacant:________________ cm.

Segons l’escala cada cm del mapa son 200 km de la realitat.Multiplica per 200 les distancies en centimetros que separen:

Valencia i Castello:

cm x 200 = _________ km separen Valencia de Castello.

Castello i Alacant:

cm x 200 = _________ km separen Castello d'Alacant.

23


1r ESO

TECNIQUES DE TREBALL I INVESTIGACIO

Els mapes son un instrument fonamental en la geografia. En un mapa hi ha estos elements:

Escala: nos informa de la grandaria del territori que es representa.

Orientacio: segons els punts cardinals.

La llegenda, que sempre va al costat dels mapes; es un quadrat en el que apareixen els simbols o colors que despres se veuen en el mapa que nos detallen l'informacio del mapa.

Podem distinguir dos tipos de mapes: els topografics i els tematics

El mapa topografic

El mapa topografic mostra informacio del relleu: montanyes, rius, costes, carreteres, camins, pobles i ciutats...

En estos mapes hi ha dibuixades corbes de nivell que nos indiquen a l’altitut en que esta situat cada punt del mapa. En un mapa topografic:

Si les corbes de nivell estan molt separades, el relleu es pla.

Si les corbes de nivell estan mes juntes , el relleu es molt accidentat.

Si les corbes de nivell estan molt juntes , el relleu es escarpat.

24

INTERPRETACIO DE MAPES I PLANS


1r ESO

Uns uns uns uns uns atres simbols que solen apareixer en els mapes topografics son:

(Foto de simbols)

Pics Massa d'aigua Vegetacio i cultius Nucleus de poblacio. Carreteres. camins. Ferrocarril. Llimits.

Vist el mapa anterior indica:

¿Quines zones son mes montanyoses?

25


1r ESO

a) El nort b) El sur c)

¿Quines zones son mes planes?

d) El nort e) El sur

¿Quin es el nucleu de poblacio mes important? __________________

¿Quina massa d'aigua es veu? _______________________________

¿En quines zones hi ha mes vegetacio?

a) El nort i estb) El sur i oest

26


1r ESO

Els mapes tematics

Son mapes en que es representa o destaca un aspecte concret de la realitat. aixina hi ha:

Mapes politics: en els que es veuen les fronteres dels diferents països, comunitats autonomes, provincies…

Mapes de poblacio: informen de la poblacio del territori que se representa en el mapa: numero d’habitants, mortalitat, natalitat, migracions…

Mapes economics: informen dels recursos economics del territori que es representa en el mapa: agricultura, ganaderia, peixca, industria…

Mapes climatics: informen del clima del territori que es presenta en el mapa: temperatures, pluges…

Mapa de comunicacions: mostren autopistes, autovies, carreteres, aeroports, vies de ferrocarril, ports… de la zona que es representa en el mapa.

Mapes de relleu: en ells apareixen les montanyes, planes, rius, llacs… del territori que es representa en el mapa.

Mapa de comunicaciones

27


1r ESO

ELS PLANS.

Un pla es una representacio d’un chicotet territori a gran escala, per lo qual en un pla apareixen molts detalls.

Es un instrument basic per a orientar-se per les localitats (ciutats i pobles) perque en ells apareixen els carrers, places, zones en jardins…

Com en els mapes, en els plans tambe hi ha una escala, per a saber quina distancia real existix en la localitat que es representa, i llegenda, en simbols que nos indiquen a a a on estan els llocs d’interes d’eixa localitat: monuments, edificis importants (Ajuntament, Hospital.), estacions de tren, parades d’autobus…

28


1r ESO

En el pla de la pagina anterior, localisa (si pots):

Ta casa La casa d’un amic/ga.L’Institut.

Despres traça:

En roig l’itinerari que va de ta casa a la del teu amic/ga.

En vert l’itinerari que va de ta casa a l’Institut.

Al final apareix un croquis de Chirivella. Localisa en ell:

Ta casa l'Institut. l'Ajuntament.

Pinta de blau el curs del riu i de vert les zones d’horta proximes a Chirivella.

29


1r ESO

Croquis per a anar a l'Institut des de la parada del bus de Chirivella:

30

u1-El Planeta Terra

Documents

Transcript of u1-El Planeta Terra