Ud 3 power point romanització balears

ROMANITZACIÓ DE LES

BALEARS I ANTIGUITAT

TARDANA

Unitat didàctica 3

1.1 Roma senyora del Mediterrani Occidental

1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el

Baleàric

1. La República conquesta les

Balears

1.1 Roma senyora del Mediterrani

occidental


occidental

La data de 123 dC és fonamental per a la historia del nostre arxipèlag per 1ª vegada les Balears perden la seva independència per integrar-se plenament dins l’engranatge d’una gran potència.

Balears estaven dins l’òrbita d’influència econòmica i política de Cartago Mallorca i Menorca = s’havien limitat a ser mercat i zones d’explotació econòmica.

Balears conquesta romana suposa ROMANITZACIÓ: pèrdua de la seva independència, l’annexió al territori romà

l’annexió al territori romà

la colonització i aculturació gradual de la població indígena porta a la seva extinció definitiva com a cultura diferenciada


occidental

Crida l’atenció absència d’una immediata conquesta de les Balears al final de la segona guerra Púnica no hi ha indicis sòlids que ens puguin explicar aquest retard de ¾ de segle.

La República va decidir intervenir militarment a les Balears quan el Mediterrani occidental ja era possessió romana. Roma Finals s. III aC ja controlava tot el litoral mediterrani

des d’Emporion fins a la desembocadura del Guadalquivir.

133 aC Escipió Emilià va acabar amb la resistència de Numància domini romà arribava a Galícia.

Només zona cantàbrica no ocupada sotmesos a l’època d’August.


occidental

Roma Finals s. III aC ja controlava tot el litoral mediterrani des d’Emporion fins a la desembocadura del Guadalquivir.

Romans organització Hispània per explotació econòmica dividida en 2 províncies:

Citerior

Ulterior


occidental

133 aC EscipióEmilià va acabar amb la resistència de Numància domini romà arribava a Galícia.

Només zona cantàbrica no ocupada sotmesos a l’època d’August.


occidental

Expansió Roma: Roma liquidà les restes dels dominis púnics amb la

conquesta de Cartago 146 aC actual Tunísia = província romana d’Àfrica.

Roma inicia durant s. II aC expansió cap a la Mediterrània oriental annexió de Grècia i bona part d’Àsia Menor assolí hegemonia sobre les potències hel·lenístiques que restaven independents.

125 aC comença l’ocupació de la ruta terrestre entre Itàlia i Hispània a través de la Gàl·lia Narbonense.

Conquesta Balears culminació d’un llarg procés per assolir el domini absolut del Mediterrani occidental.


occidental

1.2 La conquesta del cònsol Cecili

Metel, el Baleàric


Baleàric

Notícies dels autors clàssics sobre la conquesta romana no gaire extenses: S’ha perdut principal font d’informació sobre

conquesta de les Balears llibre XL d’Ab urbecondita Tit Livi narrava la conquesta de les Illes.

Estrabó (seguint a Posidoni i Artemiodor, escriu amb un segle de distància).

Relat de Luci A. Florus, segle II dC, però s’inspira en l’obra de Livi.

Pau Orosi, escriu a començaments del segle V, és molt més lacònic

TEXT 1:

“A causa de la fertilitat de les seves terres, els

habitants són també pacífics, com també els

d’Ebusus. Però perquè uns pocs malfactors

establiren relació amb pirates de la mar, tots

foren vists amb mal ull i Metel, anomenat el

Baleàric, vingué per mar contra ells, el qual

fundà també les ciutats”

Estrabó

TEXT 2:

“Per aquell temps les illes Balears havien infestat els mars amb un furor propi dels pirates. Era sorprenent com uns homes ferotges, s’atrevien a observar, si més no, els mars des dels seus penyals, a pujar, fins i tot, a unes naus mal construïdes; i atemorien, molt sovint, amb inesperats atacs els qui passaven navegant. Havent vist, però la flota romana que venia des d’alta mar, cobriren la flota d’un enorme núvol de pedres i macs [...] No s’espantaren, però, els romans durant molt de temps amb la pedregada, ja que quan [els balears] es varen acostar i varen tastar de prop els esperons i dardells que els queien damunt, amb gran cridòria, com si fos un ramat, es dirigien fugint cap a la costa i, escampats pels propers túmuls, els varen haver de caçar per vèncer-los”

Luci A. Florus, segle II dC

TEXT 3:

“...Metel va sotmetre amb la guerra les illes

Balears, després d’haver-los recorregudes

completament, i va sufocar l’atac dels pirates,

que aleshores sorgia d’aquestes mateixes

illes, amb una gran mortaldat d’habitants.”

Pau Orosi, inicis segle V dC


Baleàric

Fonts clàssiques tres autors amb denominador comú argument de la pirateria com a única causa de la conquesta Causes conquesta romana:

Roma necessitava un pretext iniciar una guerra justa la pirateria amb base a les Balears incomodava al trànsit comercial romà.

Coincidència de la conquesta de les Illes amb una època de commoció social a Roma Senat impulsaria la conquesta de les Balears com a part de l’estratègia de pacificació del sud de la Gàl·lia i de Sardenya es consumà cap el 120 i 122 aC.

Balears haurien acabat annexionades als territoris romans més prest o més tard ja que les Illes restaven enmig del que ja era un llac romà i entraven de ple en l’àrea d’explotació comercial de la potència italiana, ubicades com estaven en el centre d’una de les rutes més importants de la Mediterrània occidental.


Baleàric

Poca informació sobre el desenvolupament de la campanya de conquesta de les Balears:

Text de Florus (amb contradiccions) diu que illencs intentaren fer front a la flota romana a bord de les seves pròpies embarcacions i, un cop derrotats al mar, l’última resistència es realitzaria a terra ferma.

Els indígenes balears lluitaren tal com els seus avantpassats ho havien fet durant el segle anterior contra les legions romanes: amb la fona, però sense cap mena d’organització; “com un ramat”, ens diu Florus.


Baleàric


Baleàric

Desconeixement de: Lloc on desembarcà l’exèrcit romà.

Detalls de les operacions de conquesta:

Sembla que hi havia a Balears un sector proromà que hauria pogut auxiliar a Metelen la seva empresa i que, en contrapartida, s’hauria beneficiat d’un estatut favorable podria ser el cas de Bocchor apareix més tard com civitas federada.


Baleàric

Metel trobà resistència va haver de romandre a les Illes durant dos anys (123-122 aC): Culminació de la pacificació Illes

Va posar els fonaments de l’administració romana Mallorca i Menorca. Orosi parla de matança entre els indígenes no tan sols una

batalla, sinó que Metel va recórrer les Balears per sotmetre-les i va fer gran mortaldat entre els seus habitants.

Poca informació arqueològica del període però es constata a Mallorca abandonament, sovint violent, dels santuaris de Son Favar, Son Carrió i Roca Roja relacionat amb fets de la conquesta romana?


Baleàric

Quint Cecili Metel premiat pel Senat el 121 aC amb un triomf i amb la concessió del nom triomfal de “Baleàric”.

Honors del triomf sols eren concedits als generals que havien vençut en un enfrontament important era requisit haver causat almenys, cinc mil morts a l’enemic.

Tota seguretat altres reduïts a l’esclavatge era pràctica habitual en el curs de les conquestes de Roma.

1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el Baleàric

Exemples d’Arc de Triomf de

Titus

1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el Baleàric

Segons Antoni Arribas plausible extrapolar a les Balears la mateixa lògica bèl·lica que els generals romans aplicaren a Hispànica durant el segle II aC lògica comportava: Conquesta d’una àrea base

Establiment d’una zona que actuaria com a matalàs amortidor

Conquesta final de l’àrea davant de l’anterior

Utilització intel·ligent de guarnicions + ciutats indígenes + assentaments militars permanents assegurava les zones ja conquerides serien la base de noves penetracions.

2.1 Organització de les Balears Romanes durant la República

2.2 Repercussions de la conquesta a les Pitiüsses

2.3 El lent avanç de la romanització

2. Indigenisme i Romanisme

2.1 Organització de les Balears

Romanes durant la República

2.1 Organització de les Balears Romanes durant la

República

Pacificades Mallorca i Menorca s’esqueia:organització de l’arxipèlag

integració dins la complexa maquinària colonial de Roma

Contradiccions:Text Orosi parla de matances i

destruccions

Evidències arqueològiques ni els indígenes ni la seva cultura foren eliminats

Balears durant la República:

COEXISTÈNCIA

NOVES PAUTES CULTURALS ROMANES

INDÍGENES I LA SEVA CULTURA


República

Conquesta no degué afectar l’estructura social existent perquè: Se continuen habitant els vells poblats talaiòtics

Pautes culturals dels indígenes no experimenten variacions significatives en els anys immediats a la conquesta.

Però indígenes talaiòtics receptius al canvi cultural: estaven acostumats a la presència de comerciants

púnics i itàlics havien passat per un procés d’aculturació durant els segles

precedents


República

Pacificat el territori romans = atreure’s la

col·laboració de les elits indígenes

aprofitar estructura social precedent

beneficiava a ambdues parts Caps

indígenes:

Manteniment de part del seu poder a canvi de la

col·laboració amb els nous dominadors.

Garanteixen el control de la població sotmesa, a la

vegada que es converteixen en les capes socials més

permeables a les formes de vida romana.


República

Conquesta romana també implica:Establiment d’un nou contingent de població colons.

Transcendental implantació del fenomen urbà inexistent aleshores a l’arxipèlag fora d’Eivissa.

Segons Estrabó després de la conquesta Metel establí 3000 colons d’entre els romans d’Ibèria i fundà les ciutats de Palma i Pollentia, a Mallorca.


República

Dubte establiment colònies romanes en aquesta època

si eren:

coloniae = ciutats on els seus habitants gaudien de la plenitud de drets públics i privats

municipia = poblacions amb habitants que no gaudien de la totalitat dels drets polítics

castella = posicions militars


República

Probablement Metel:

va fundar castella a les Balears emplaçaments

de caràcter militar

va constituir comunitats indígenes com a

autèntiques ciutats


República

Localització nuclis urbans:

MALLORCA:

Nuclis principals

Palma romana zona del barri de l’Almudaina de Ciutat

Pollentia immediacions del nucli urbà d’Alcúdia

Ubicació estratègica d’ambdues ciutats vora la mar,

dominant les dues badies de l’illa.

Altres nuclis a Mallorca Plini ens parla de:

Bocchor ciutat federada (com Eivissa) ubicada vora del

port de Pollença (encara existeix el topònim de Bóquer).

Guium i Tucis desconeixement de l’emplaçament.

Tableta romana

(Bocchor, 10 aC)

Texte:

[Iullo Ant]onio Fabio Africano | a(nte)

d(iem) XVII k(alendas) Apriles |

Civitas Bochoritana ex | insula

Baliarum Maiorum | patronum

cooptavit M. | Crassum Frugi

leiberos | posterosque eius. | M.

Crassus Frugi eos in | suam

suorumque | clientelam recepit.

Egerunt C. Coelius C. F. et | C.

Caecilius T. F. legati

Transcripció:

La ciutat bocchoritana de l’illa major

de les Balears adopta com a patró

Marcus Crassus Fragi i els seus fills

i descendents, i Marcus Crassus

Frugi la rep en la seva clientela i la

dels seus.

Tableta romana

(Bocchor, 6 dC)

Texte:

M. Aemilio Lepido, L. Arruntio |

co(n)s(ulibus) k(alendis) Mais. | Ex

insula Baliarum Maiore senatus |

populusque Bocchoritanus M.

Atilium M. F. Gal(eria) Vernum

patronum coopata|verunt | M. Atilius

M. F. Gal(eria) Vernus senatum |

populusque Bochoritanum in fidem |

clientelamque suam suorumque

recepit. | Egerunt Q. Caecilius

Quintus | C. Valerius Icesta

praetores

Transcripció:

El Senat i el poble bocchorità de

l’illa major de les Balears adoptà per

patró Marcus Atilius Vernus


República

MENORCA els romans utilitzaren el que pogueren ser

antics assentaments d’origen púnic:

Iamo actual Ciutadella

Mago Maó

Foren convertits també en castella

Estaven situats un a cada extrem de l'illa: l’un dominava la

badia de Ciutadella i l’altre el gran port natural de Maó.

Sanicera Sanitja fou campament d’època

republicana.

Bocchor

Pollentia

Palma

Iamo Sanicera

Mago

Ebussus


República

Organització ciutats:Primers funcionaris instal·lats als castella,

però no se sap l’organització.

Des del moment de la conquesta Illes depenen de la província Citerior (aleshores amb capital a Cartago Nova) IMPORTANT:per 1a vegada vinculació política i administrativa de l’arxipèlag amb la península Ibèrica.


República

Període immediat a la conquesta romana

coexistència d’indigenisme i

romanisme:

Empremta romana inicialment era feble:

Pollentia + Mago aixecats sobre assentaments

talaiòtics

En els inicis ciutats de Palma i Pollèntia no

eren gaire cosa més que posicions militars.


República

Pollentia entre 123 i 100 aC modestes dimensions i només a partir de 100 aC hi ha sèries ceràmiques (principalment campanianes) indiquen una vida activa.

Pollèntia abandonada en època tardana i el seu solar no té continuïtat d’ocupació autèntica fundació ciutat: 75-50 aC:

Disseny de la nova ciutat:

Planificació urbanística ortogonal de carrers

Aplicació d’un sistema regulador mitjançant un mòdul a partir del fòrum: El mòdul determinava la dimensió dels vials, la proporció de les illes

de cases, etc.

Fòrum, reconstrucció


República

Bocchor i el seu estatut de federació

demostra la convivència d’almenys una

part de les comunitats baleàriques amb

els romans.

Desconeixement de la data de concessió de

l’estatut segurament en els primers temps

del domini romà a Mallorca.

2.1 Organització de les Balears Romanes

durant la República

Hàbitats rurals igual que els nuclis

urbans, no hi ha massa canvis en els

nuclis rurals:

Poblats talaiòtics + Santuaris + Necròpolis de

Mallorca i Menorca se seguiren utilitzant-se

durant aquest període sense massa canvis.


República

Amb la conquesta romana foners illencs = altra vegada mercenaris com auxiliars de les legions romanes. Campament romà de Sanitja convivència entre

legionaris romans + foners indígenes han aparegut: Bales de plom i de pedra

Campaments assegurar control del territori en els moments inicials de la conquesta + varen servir per reclutar indígenes i ensinistrar-los en les tècniques militars romanes abans d’enviar-los als teatres d’operacions.

Vista aèria del campamentomilitar

romà i el port de Sanitja (Menorca)

projectil de plom amb marca

epigràfica de Q. Cecili Metel

trobat a Azuaga

(Badajoz)

2.2 Repercussions de la conquesta a

les Pitiüsses

2.2 Repercussions de la conquesta a les

Pitiüsses

Pitiüsses no directament afectades per la conquesta de les Balears ebusitans = tractat de federació amb Roma: Ebusitans continuaven mantenint el seu

sistema de vida, les seves institucions i la seva cultura emparats pel tractat de federació, però sotmesos a tributs onerosos.

Autos grecollatins que es refereixen a Balears cap fa esment a un atac contra les Pitiüsses.


Pitiüsses

Eivissa patí les conseqüències de la campanya de Metel seqüeles econòmiques: A partir del darrer ¼ s. II aC retrocés economia ebusitana

contraposat a l’expansió que havia gaudit durant la resta de segle.

Forta crisi al camp abandonament diversos assentaments.

Sector terrissaire de la ciutat baixada de l’activitat interrupció producció àmfores de vi.

Abandonament de les factories ebusitanes establertes a Mallorca Na Guardis, es Trenc.

Interrupció de les emissions de la seca eivissenca en un moment indeterminat entre el 125-75 aC.

Fora de l’arxipèlag baixada significa dels materials d’importació eivissencs als jaciments peninsulars sobretot per la creixent competència dels comerciants itàlics.


Pitiüsses

Trasbals del comerç exterior eivissenc pèrdua del seu principal mercat illes de Mallorca i Menorca + repercussió per l’economia interior de l’illa.

Competència dels mercaders itàlics s’accentuà una vegada pacificat l’àmbit del Mediterrani occidental, quan Roma començava a fer rendibles les seves noves conquestes mitjançant l’explotació directa de llurs territoris. Establiment colons romans a les antigues Gimnèsies va

provocar un augment de la demanda de productes itàlics en detriment dels ebusitans.

Crisi eivissenca s’inscriu en un context més ampli de crisi que afecta els centres púnics d’Occident (Sexi, Malaka).


Pitiüsses

Després del segle I aC economia

eivissenca experimenta una certa represa:

recuperació del comerç

noves encunyacions de la seca ebussitana

això implicaria una reforma del sistema monetari

ebusità que només es podia realitzar amb

l’autorització expressa del poder romà.


Romanització indígenes anava progressant lentament.

Assentaments urbans amb presència de colons romans o hispans eren molt romanitzats eren focus d’irradiació de les noves formes de vida. Però el món talaiòtic no va desaparèixer de

forma sobtada. Indígenes durant època republicana seguir

mantenint els seus trets culturals tot i que el procés de romanització (paral·lel a la decadència de la cultura talaiòtica), era un procés inevitable.

Romanització

No desapariciódel món talaiòtic

de forma sobtada

Colons hispans: focus d’irradació

de les noves formes culturals

Progressivaabsorsió dels

talaiòtics dins les noves pautes de

vida romana


Mallorca i Menorca època republicana continuïtat a: hàbitats talaiòtics (exemple: Son Oms)

necròpolis (exemple: Calascoves –Menorca-, sa Carrotja –Mallorca)

santuaris

Perquè si han trobat peces ibèriques, gobelets de parets fines, ceràmica ebusitana, àmfores itàliques, ceràmica de vernís negre i de vernís vermell, ceràmiques prearetines, monedes romanes i ibèriques...


Conquesta romana i el subsegüent procés

de romanització situació de continuïtat

respecte de l’època preromana al camp

de Mallorca i Menorca.

El patró d’assentament als espais rurals no

canvià de manera substancial al llarg de

l’antiguitat, ni tan sols durant el Baix Imperi.


Eivissa romanització també avançà lentament, sobretot al camp: Població immergida en la cultura púnica però

experimentà transformacions: Assentaments rurals incorporació innovacions tècniques:

molins de moldre olives.

Rituals funeraris adquireixen trets de la cultura romana.

Terrissers copien models ceràmics romans (sigil·lada de vernís vermell).

Davall canvis continua substrat fenici i púnic per exemple monedes encunyades en l’època julioclàudia: Revers: llegenda YBSM en caràcter neopúnics i el déu Bes.

Anvers: bust de l’emperador.

3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi

3.2 Els nuclis urbans

3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts

3.4 La vida urbana

3.5 El món rural

3.6 Nous cultes i noves pautes culturals

3.7 Una economia puixant

3. Les Balears durant l’Alt Imperi

3.1 El Principat. Les Balears dins

l’Imperi


Victòria d’Octavi (August) a la guerra amb Marc Antoni inaugura: Llarga etapa de pau a la Mediterrània

Nou forma de govern: l’Imperi o Principat

August concentra en la seva persona els principals poders de la República.

Durant l’Imperi s’intensificà la romanització de tot l’Occident: S’inaugura un llarg període de pau i estabilitat a la Mediterrània

Províncies assoleixen elevades cotes de prosperitat


Balears durant l’Alt Imperi període que es caracteritza per:L’estabilitat

Bona evolució de l’economia

Impulsa decisiu de la romanització

Tot plegat porta a: Important desenvolupament urbà

Dissolució de les particularitats de la cultura talaiòtica quedà reduïda a nivells residuals a final d’aquest període


Any 13 aC August reorganitza l’estructura provincial de l’Imperi:

Hispània dividida en tres províncies: Bètica, Lusitània i Tarraconense

Illes Balears vinculades a Tárraco(capital de la Tarraconense)


Autoritat civil unitària sobre les Illes no existia, sinó que estava repartida entre els diversos municipis.Hi havia autoritat (caire militar) amb jurisdicció

sobre tot l’arxipèlag: el prefecte. No se sap quan es va crear aquest càrrec.

Estava subordinat al governador de la Tarraconense.

No hi ha unanimitat pel que fa a les atribucions i competències que tenia, però sembla que era un càrrec militar: Control dels ports i de la navegació per les aigües Balears.

Residia a les ciutats amb major rang jurídic de les Balears: Pollentia i Palma no se sap quina en concret.


Alt Imperi (segles II i III dC) època daurada de les ciutats romanes i de la vida urbana.

Roma utilitzà la ciutat com a instrument per implantar l’organització territorial a les províncies i per impulsar el mode de vida romà.

Balears (excepte Eivissa) inexistència de ciutats.

Balears dins òrbita romana impuls urbanització mitjançant fundació de noves ciutats algunes potser a partir de nuclis indígenes o púnics preexistents.


Pollentia ciutat romana que millor

coneixem... Però la coneixerem a la:

SORTIDA 22/12/2010


Palma no es tenen gaire vestigis perquè s’han perpetuat l’ocupació fins els nostres dies. Testimonis epigràfics i arquitectònic situen Palma

romana al barri de l’Almudaina, a uns 4 metres de profunditat respecte la superfície actual.

Límits de la ciutat (hipòtesi) entre els carrers Conquistador, Morey, Miramar i Portella.

Traçat urbà ortogonal a partir de dos eixos: cardus i decumanus, amb un sistema modular.

Extensió 6 ha (actualment se pensa que pot ser superior)

Fòrum estaria situar al creuer dels carrers Estudi General i Sant Roc.

Teatre romà a les proximitats dels Born

Un campament militar

segons la descripció

de Polibi.

Il.lustració de L

.Benevolo.Disseny de

la Ciutat

A la imatge els recintes inicials de Palma, segons Alcántara Peña

Una primera imatge de la Palma romana, amb el seu recinte

emmurallat. A l'esquerra, al costat del llit de la Riera,

l'emplaçament del teatre. Reconstrucció segons Carlos García-

Delgado


Guium i Tucis no se coneix l’emplaçament,

se sap per les informacions que proporciona

Plini.

Bocchor se situa a les immediacions de la

badia de Pollença no pareix una ciutat

pròpiament dita, no s’hi ha localitzat

estructures urbanes.


EBUSUS continuava essent l’únic nucli urbà de les Pitiüsses Ebusus romana era la mateixa ciutat púnica, amb algunes transformacions durant el període romà: Muralles continuaven sent les púniques.

En època imperial s’hi van construir obres públiques de consideració: Tres conduccions d’aigua que canalitzaven l’aigua a la ciutat.

Circ o un lloc habilitats per jocs ja que un ciutadà deixà 6000 sestercis a la ciutat amb els quals s’havien de sufragar uns jocs nocturns, cada any, el dia del naixement del mecenes no hi ha indicis de l’emplaçament.

Necròpoli del Puig des Molins se continua utilitzant durant l’època altimperial.


MENORCA:

S’han localitzat els emplaçaments de les tres

ciutats citades per Plini:

Nucli urbà de Mago ubicat al barri es Pont des

Castell a Maó

Estructura rectangular, amb una xarxa viària ortogonal.

Iamo Ciutadella

Sanicera (Sanitja) campament militar aixecat

arran de la conquesta romana


Procés urbanitzador de Romà no se

limita a la creació d’infinitat de ciutats,

sinó que comprèn també la seva regulació

jurídica i organització administrativa.

Ciutat romana integrada per:

Nucli urbà urbs

Cinturó agrícola circumdant territorium o

ager


Ciutat unitat politicodministrativa, econòmica, cultural i religiosa regida per una lex municipalis o coloniae.

Balears existència de pluralitat d’estatuts jurídics:Ciutats amb estatut privilegiat coloniae i

municipia d’estat romà o llatí

Ciutats no privilegiades o peregrines entre aquestes s’hi trobes les federades


Segons les informacions de Plini el Vell: Pollentia + Palma úniques ciutats de Balears que

gaudiren de l’estatut de colònia de ciutadans romans (colonia civium romanorum).

Guium + Tucis estatut privilegiat, però de dret llatí es tractava de nuclis peregrins promoguts per Roma al rang de municipi significa la pevivència de formes jurídiques i culturals locals, així com certs nivells d’autonomia.

Ebusus + Bocchor ciutats federades mantenien les institucions pròpies.

Mago + Iamo + Sanicera en principi eren ciutats peregrines, estipendiàries (ciutats sotmeses a l’autoritat del governador de la província i subjectes a tribut, stipendium).


Organització dels municipis de forma similar a la capital de l’Imperi: Un consell (sovint denominat senat) i diversos

magistrats.

Duumvirs exercien l’autoritat suprema al municipi a imitació dels cònsols de Roma i esdevenien caps de l’administració local.

Edils eren de categoria inferior als duumvirs i es dedicaven a la supervisió dels mercats i dels llocs públics, i també de la xarxa viària.

Flamines i Pontifices càrrecs de tipus religiós.

Les magistratures duraven un any, però hi havia possibilitat de reelecció.


Habitants de l’Imperi gaudien de diverses condicions jurídiques moltes vegades determinades per l’estatut de cada ciutat. A les Balears: Ciutadans romans (cives romani) estaven en possessió

de la plenitud de llurs drets. Els habitants de Palma i Pollentia pertanyien a aquesta categoria.

Els beneficiaris de dret llatí (ius latii) habitants dels nuclis de Guium i Tucis. Els magistrats dels municipis de dret llatí rebien, després

d’exercir el seu càrrec, la ciutadania romana fet decisiu per estendre la ciutadania romana, ja que juntament al magistrat la rebia la seva família.

La resta d’habitants de l’arxipèlag condició de peregrini.

3.4 La vida urbana

Vida ciutadana molta d’importància

dins la civilització romana és

essencialment urbana.

Ciutat assumia importants funcions i

era una peça fonamental de l’articulació

de l’administració imperial:

Recaptació tributària

Reclutament miliar

3.4 La vida urbana

Ciutats eren centres econòmics i els

principals focus d’irradiació de la cultura i

de la civilització romana:

Pollentia Teatre / Ebussus jocs

El que fins ara no s’ha localitzat termes

3.4 La vida urbana

Existència de municipis balears presència

de burgesia urbana (mercantil i propietària):

Per accedir a les magistratures imprescindible

disposar d’una bona posició econòmica (sufragar

la campanya electoral, realitzar contribucions

voluntàries...)

Elits urbanes amb els seus propis diners

contribuïen a l’embelliment de les ciutats o el

pagament de festivals i divertiments ho sabem

per inscripcions.

3.4 La vida urbana

Estrats socials més desfavorits petits comerciants, artesans, jornalers i esclaus. Epigrafia no parla d’aquestes persones i

l’esclavatge no apareix mencionat de forma explícita (però imperi romà era esclavista).

Promoció social era possible, sobretot durant l’Alt Imperi. Els lliberts podien assolir posicions destacades.

Una bona posició econòmica era la millor base per a la promoció social.

3.4 La vida urbana

Paper de les dones subordinades als

homes, és el més desconegut hi ha

referències sobre dones de famílies riques

que arribaven a desenvolupar càrrecs

honorífics o religiosos.

3.5 El món rural

La majoria de la població balear seguia residint al camp.

Ciutats romanes tenien el seu propi territori (ager o territorium) s’estructurava d’acord amb el sistema de propietat romà. Part del territori distribuït entre els seus

ciutadans conformava un sistema agrari de forma reticular.

La resta pertanyia a la propietat pública (ager publicus).

3.5 El món rural

Estudi de la centuriació és la distribució de la propietat agrària:

Centúria era un mòdul de terreny, en principi quadrat, que tenia uns 710 metres de costat.

El conjunt tenia com a resultat una retícula ortogonal composta per parcel·les i delimitada per les corresponents vies d’accés.

Realització d’un cadastre (a càrrec dels agrimensors) implica una valoració de les terres i l’establiment d’una jurisdicció sobre les mateixes.

Centuriació també és un pla estratègic i colonial que afecta tant a les zones on es planifica com les que hi estan relacionades directament.

Procés de centuriació sovint comportava una modificació del paisatge i una empremta notable sobre el territori avui encara detectables (Ses Salines, Santanyí, Calonge, Inca, Sencelles).

La cessió de parcel·les es devia efectuar als colons establerts a Mallorca en el segle I aC i serien precisament la base de la seva subsistència.

3.5 El món rural

L’ocupació rural durant l’Alt Imperi:

Reutilització dels hàbitats talaiòtics.

Assentaments rurals de nova planta (per

exemple Sant Joan Jaume a Manacor o Can

Maiol a Felanitx).

3.5 El món rural

Necròpolis fet similar als hàbitats rurals:Reutilització de les necròpolis rurals

Noves àrees d’enterrament que no guarden connexió amb les del període anterior, i sovint mesclen materials indígenes (pectorals de plom, ceràmiques, bronzes) amb els romans (ceràmica fina, ungüentaris –de fang o de vidre-, anells i arracades, llumets...).

Medi rural introducció de diversos rituals funeraris des de la inhumació a la incineració necròpolis rurals són molt abundoses: s’Albufera i can Corró (Alcúdia), Son Julià (Llucmajor), Sa Carrotja (Ses Salines), Son Orfila (Sant Lluís)...


Adopció de les divinitats i dels cultes romans ben documentada en les ciutats on s’havia de practicar el culte oficial se coneix per les inscripcions.

Culte a les divinitats romanes ben documentat estatuetes votives que representen els déus del panteó romà.

Ciutats de Balears amb rang de municipi hi havia un temple al fòrum dedicat al culte a l’emperador: Pollentia Temple dedicat a les divinitats capitolines Júpiter, Juno i Minerva.

TRÍADA CAPITOLINA (Júpiter, Juno i Minerva)


Existència de magistrats dedicats a la religió oficial pontifices, flamines i augures càrrecs que desenvolupaven persones que havien assolit les màximes magistratures polítiques.

Religió romana purament formalista i es limitava a la pràctica dels rituals.

Divinització i culte als emperadors era una manera de lligar els habitants de l’imperi amb el cèsar i la seva família una forma de cohesió política.

Culte a l’emperador lligat també a la religió familiar de gran difusió als àmbits urbans i rurals retien culte als avantpassats, Lars, Penats i al Geni de la Casa.

ARA PACIS

Relleu que representa la solemne processó de les escoles

sacerdotals romanse (flamines, àugurs, pontífexs) que es dirigeixen

a l'altar a començar els sacrificis

August divinitzat (Apoteòsic), togat (Pretor) i velat (Pontifex Maximus)

Claudi divinitzat

Religió domèstica: Lars, Manses i Penats


Religió romana adaptada generalment a les tradicions indígenes procés de sincretisme religiós, d’adaptació dels déus romans a les divinitats indígenes. Entre el s. I i II dC els santuaris talaiòtics se van abandonant

progressivament.

El caràcter purament extern de la religió oficial romana no responia a les necessitats espirituals de la gent explica l’èxit que tengueren les religions orientals que presentaven cultes mistèrics i experiències místiques que prometien la salvació als seus iniciats. Isis han aparegut figuretes de bronze.

Cova dels Jurats de Calascoves inscripcions que fan pensar en un santuari dedicat a Isis.

Maó temple dedicat a Cibeles i Atis.

ATIS fou una deïtat

grega paredra de la

deessa Cíbele, fill

deNana. Déu de la

vegetació perduda i

retrobada, personifica

la primavera efímera i

rediviva. Atisrepresent

a la natura, que mor a

la tardor i que torna a

ressuscitar a la

primavera.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Paredra

http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%ADbele

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nana_(mitologia)&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A9u

http://ca.wikipedia.org/wiki/Natura

Isis és la deessa de la maternitat i

la fertilitat

Cíbele era la

principal deessa frígia.

Fou una deessa

tel·lúrica i, com a tal,

representava

la fertilitat de la natura,

especialment en el seu

aspecte més salvatge.

Simbolitzava la

renovació anyal de la

natura, i més endavant

la mort i la resurrecció

mística dels fidels.

Representava, doncs,

la terra fèrtil, les coves,

les muntanyes, les

fortaleses, la natura i

als animals. Per això

també se'n deia la Mare

Terra o la Gran Deessa

Mare.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Deessa

http://ca.wikipedia.org/wiki/Regi%C3%B3_de_Fr%C3%ADgia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fertilitat

http://ca.wikipedia.org/wiki/Natura

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mort


Eivissa en un primer moment continuen

vigents les divinitats púniques, que anaren

assimilant-se a poc a poc a les romanes:

Astarté o Tanit s’assimila a Juno romana.


Impacte de la romanització es manifesta també en la penetració gradual de la llengua llatina entre els camperols indígenes. Llatí anà contaminant el llenguatge dels

indígenes balears i dels púnics eivissencs aviat el llatí es degué convertir en la llengua hegemònica als nuclis urbans.

No hi ha cap notícia de creació cultural llatina a les Balears durant l’Alt Imperi i tampoc no tenim cap referència a illencs que haguessin destacat en alguns dels camps de la cultura.


Estabilitat política de l’Alt Imperi afavorí

l’economia.

Fonament de l’agricultura balear

agricultura.

Agricultura de secà en gran part seguia les

pràctiques indígenes.

Colons romans introduïren innovacions

tècniques.


Autors clàssics parlen de la fertilitat de les

Balears segons Plini:

Lloa de manera explícita el blat que es collia a

les Illes com un producte de gran qualitat i pes

cereals = eren el principal conreu de Mallorca i

Menorca.

Vi de les Balears tenia reputació de ser de bona

qualitat i comparable amb els millots d’Itàlia.

Figues eren assecades i guardades en caixes,

i comercialitzada.


Segons Estrabó en temps preromans

el vi no es fabricava a les Balears la

seva introducció pot ser atribuïda als

colons.

Pitiüsses vinya i olivera tenien molta

tradició principals productes d’exportació.

Estacions


Ramaderia era un recurs important:Espècies ramaderes són les clàssiques:

ovelles, cabres, porcs, bestiar boví.

Diodor alaba la riquesa ramadera de Menorca i fa especial menció als muls.

Punt de concordança dels autors clàssics proliferació de conills a les Illes sembla que foren introduïts a l’època romana, excepte Eivissa.Estrabó ens diu que eren caçats amb mostels.


Pesca i recol·lecció (mel, mol·luscs,

bolets, etc) devien ser un complement

de la dieta.

Plini cita les salpes d’Eivisssa.


Activitats extractives més importants se concentraren a les salines especialment a les Pitiüsses i al sud de Mallorca.No era una activitat nova ja s’havien explotat

durant el període colonial.

Segurament tenien un règim similar a les altres salines de l’època eren un monopoli de l’Estat de característiques semblants a les explotacions mineres. Vitrubi informa sobre una terra vermellosa que s’extreia

a les Balears, molt útil com a material de la construcció i que era escassa a la Mediterrània.


Manufactura no devia ser gaire important fora del proveïment local és una activitat econòmica que ha deixat poques traces. Eivissa indústria tèxtil de la llana: Sector manufacturer potent, d’acord amb la tradició púnica,

que podia utilitzar tints procedents del múrex.

Època altimperial ciutat Ebussus té una represa de l’activitat de les terrisseries.

Fonts clàssiques no citen cap producte manufacturat a la resta de l’arxipèlag. Segurament hi havia artesania que devia cobrir una part de la

demanda local: teixits, objectes de cuir... situada segurament a les ciutats de Palma i Pollentia.

MÚREX:

Murex és un gènere de gasteròpodes marins

depredadors. Són carnívors i viuen en mars

tropicals.

Els antics fenicis en feien tints purpuris molt

apreciats i valuosos, per a fer-los feien servir el

moc de la glàndula hipobranquial dels murex de

dues espècies Murex brandaris i Murex trunculus,

que són els noms antics de les espècies que ara

es coneixen com Haustellum brandaris i Hexaplex

trunculus.

La porpra obtinguda d'aquests cargols es feia

servir en els vestits de la reialesa o els

cerimonials.

http://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A8nere_(biologia)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gaster%C3%B2pode

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fenici

http://ca.wikipedia.org/wiki/Haustellum_brandaris



http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Trunculus_Murex&action=edit&redlink=1




Un dels sectors econòmics més importants comerç:Unificació + Pacificació de la Mediterrània

impuls els intercanvis comercials a llarga distància:Roma absorbia gran quantitat de matèries primeres

i aliments i exportava manufactures.

Hispània fou un dels principals centres proveïdors de Roma aquest comerç d’anada i tornada passava en gran mesura per les costes balears: En son mostra els jaciments submarins de les Illes.


Illes Balears cap de creus de la

Mediterrània occidental veien passar el

trànsit mercantil en els seus eixos

tradicionals:

D’Hispània a Itàlia

De la Gàl·lia a Àfrica


Els mercaders deixaven sovint part dels articles que noliejaven a les Illes: Ceràmiques de tota mena: de taula, comunes i de

luxe, sigil·lades aretines, sudgàl·liques, hispàniques...

Metalls, joies, objectes manufacturats

Objectes artístics: marbre, estàtues de marbre (Pollentia, Ebussus), etc.

Aquestes importacions documentades als nuclis urbans com rurals.

Exportacions són difícils de determinar segurament consistien en sal, productes agrícoles i ramaders, i també algunes manufactures.


Circulació monetària és un exponent de l’etapa de prosperitat que travessaven les Balears:Única seca en funcionament a les Illes seguia

sent la d’Eivissa: Feu tres emissions durant el segle I dC durant els

regnats de Tiberi, Cal·lígula i Claudi bust dels tres emperadors respectius i la imatge del déu Bes.

Són encunyacions reduïdes, de poca circulació i aparentment destinades a satisfer les necessitats internes de l’illa.

Serien les últimes emissions de la seca ebussitana.

Tiberi (14-16 dC)

Claudi (42-54 dC)

4.1 L’anarquia militar

4.2 Repercussions de la crisi del segle III a les Balears

4. L’Imperi en crisi: el segle III


Pau + prosperitat durant els s. I i III dC començaren a trontollar a finals del segle II dC. Durant el regnat de Marc Aureli (161-180) indicis

preocupants: pressió dels pobles germànics sobre les fronteres de l’Imperi

epidèmia de pesta que delmà la població

invasió transitòria de la Bètica per les tribus nord-africanes

Paral·lelament les tensions socials que des de feia molt anaven congriant-se a l’interior de l’Imperi esclaten de forma violenta a Hispània i la Gàl·lia punt àlgid en temps de Còmmode (fill de Marc Aureli).

No saben si aquestes lluites socials tengueren alguna mena de ressonància a les Balears.


Dinastia dels Severs (193-235) accentuació de la crisi econòmica Menorca circulació monetària és més precària i la moneda ja no arriba amb la regularitat de les dècades anteriors. Emperador Caracal·la concedí la ciutadania

romana a tots els habitants de l’Imperi (212) amb finalitats d’unificació fiscals més que per altres motivacions.

A les Illes aquesta concessió es va rebre amb algunes mostres oficials d’agraïment erecció de làpides commemoratives.


Trasbals de l’Imperi començà amb l’assassinat d’Alexandre Sever (235):Crisi Imperi (assassinat d’emperadors,

revoltes militars, usurpacions) es desfermà entre el 235 i 268 (Anarquia militar).

Inestabilitat política s’ha d’afegir la pressió de: l’imperi persa a Orient

tribus germàniques a les fronteres del Rim i del Danubi


Aquests dos factors:

Accentuaran la crisi econòmica

Fomentaran la conflictivitat social dominada pels

moviments camperols

Generaran tensions centrífugues que provocaran la

fragmentació territorial de l’Imperi:

Diversos usurpadors controlaran durant períodes de

temps més o manco llargs certes províncies, tant a

l’Orient com a l’Occident.

4.2 Repercussions de la crisi del segle III a

les Balears

4.2 Repercussions de la crisi del segle III a les

Balears

Època poc coneguda a les Illes mutisme de les fonts escrites és total.

Testimonis arqueològics se dedueix que fou un període dramàtic per a les Balears romanes.

Recessió econòmics fou colpidora per al comerç mediterrani reaparició de la pirateria.

Accentuació del perill pobles germànics amenaçava les zones mediterrànies. 258 francs i alamans penetraren la frontera del Rin i,

havent travessat la Gàl·lia, arribaren fins a Hispània.

No sabem si les Balears es van veure afectades per aquestes invasions.


Balears

Destruccions documentades a Pollentia (segona meitat del segle III) indiquen que les Illes no s’alliberaren de les turbulències d’aquesta època:

Un tresoret de monedes fou ocultat durant aquesta època a l’anomenada casa dels Dos Tresors.

Finca de Can Vivier un establiment industrial acaba l’activitat i un complex d’hàbitat fou abandonat.

Arrasament total d’un temple al fòrum pollentí, i s’han detectat traces d’incendis i l’abandonament d’una part considerable de la ciutat.

Fòrum de Pollèntia saquejat i destruït a finals del segle III un gran incendi destruí parcialment la ciutat.

Teatre de Pollentia també perdé valor a finals del segle III i passà més tard a ser utilitzat com a necròpoli.

Els materials documentats a les excavacions permeten situar aquesta destrucció violenta entre els anys 270-280.


Balears

Palma indicis de destruccions a la mateixa època: A Can Oleo amortització d’estructures

altimperials a finals del s. III

Subsòl de la Seu s’han documentat clars nivells d’incendis i destrucció de la mateixa època.

Altres tresorets trobats a Mallorca (Llucmajori Artà) indicatius de la inseguretat que vivia les Illes en aquesta època.


Balears

Desfeta de bona part de l’aparell productiu

d’Hispània, on moltes ciutats foren destruïdes

reordenació del comerç mediterrani oli i

salaons d’Andalusia són reemplaçats per les

produccions nord-africanes.


Balears

Es deuen les destruccions observades a les Balears, sobretot a Pollentia, a atacs exteriors? Qüestió no clara perquè també se pot atribuir a l’esclat de tensions socials internes. De tota manera indiscutible l’existència d’una crisi

profunda que te també la seva traducció en l’economia.

Durant segle III disminució alarmant de la circulació monetària indici de decadència de l’economia.

Altra prova de la crisi reducció de l’entitat dels nuclis urbans Pollentia i Sanicera entren en decadència.

Tot pot ser indici de: Un descens demogràfic (pesta?)

Reubicació de la població, amb un retorn cap al camp


Balears

284 Dioclecià era aclamat emperador per

l’exèrcit Dioclecià era un bon militar i

un bon polític tenia un ambiciós

projecte de restauració de l’Estat

endegà un seguit de mesures per salvar

l’Imperi de la ruïna total:

Seus esforços portaren a una etapa de

relativa estabilitat

Començava ara el Baix Imperi

5.1 Restauratio Imperii. El Dominat

5.2 La província Baliarica

5.3 Canvis en les ciutats i en l’administració municipal

5.4 Les transformacions socials: honestiores i humiliores

5.5 Els espais agraris. La reactivació de l’economia

5. Les transformacions del Baix Imperi

Ud 3 power point romanització balears

Documents

Transcript of Ud 3 power point romanització balears