Págs. 20 i Opinió

Santa ColomaDiari de

GRAMENETSanta Coloma

Diari de

GRAMENET

Un home íntegre

L’alcalde Lluís Hernández ja té estàtua a Santa Coloma, que tant el va estimar

Núm. 384 - Novembre del 2016 Gratuït

7,50

Consulte nuestra página web www.piticuixa.com

Santa ColomaDiari de

GRAMENETSanta Coloma

Diari de

GRAMENET

Núm. 389 - Novembre del 2016

Partits i entitats reclamen una nova residència de gent gran i pisos tutelats 7 i 14

El 90% dels colomencs ja entén el català 2 i 3

Actualitat

32 tema del mestema del mes 2.0 # 2016 389 # NOVEMBRE

0

20

40

60

80

Entenen Parlen Entenen Parlen Entenen Parlen

% 1001986 2 001 2011

Sant

a Co

lom

a

Cata

luny

a

76

28,6

64

86,4

53

74,5

89,2

50,5

73,2

95,294,590,3

0

20

40

60

80

Entenen Parlen Entenen Parlen Entenen Parlen

% 1001986 2 001 2011

Sant

a Co

lom

a

Cata

luny

a

76

28,6

64

86,4

53

74,5

89,2

50,5

73,2

95,294,590,3

1

La salut de la llengua

El mètodeLA CIUTAT TÉ GAIREBÉ 300 PARELLES LINGÜÍSTIQUES

Les parelles lingüístiques han esdevin-gut un mètode eficaç per a la difusió del català entre la població estrangera en barris com El Fons, que és del 44%. Els tècnics de l’Heura han aconseguit crear 284 parelles lingüístiques.Es tracta de veïns de Santa Coloma que parlen català i que dediquen una hora a la setmana a parlar en aquest idioma a persones nouvingudes. Les trobades es realitzen durant deu set-manes.El programa del Voluntariat per la Lle-gua, que així es diu formalment, ha assolit aquest any la xifra de 100.000 parelles des del seu inici a la ciutat en l’any 2003.

El programa ha servit com a dinamit-zador de la llengua en el comerç, en especial els regentats per persones d’origen xinès. Una seixantena de restaurants i bars d’aquests veïns han rebut assessorament de persones de l’Heura.Les actuacions també s’han estès a esdeveniments culturals de la ciutat com Sant Jordi o la festa multicultural dels Sabors del Món, que organitza cada any Fondo Comerç, que encap-çala María Teresa Castellví.Ara l’objectiu de l’Heura és millorar la comunicació amb la ciutadania a tra-vés de les xarxes socials i el renovat web.

JORDI CORACHÁN

El català batega amb fermesa a Santa Co-loma, tot i que hi ha molta feina per fer.

Aquesta podria ser la principal conclusió de l’Informe de Política Lingüística 2015 de la Generalitat. L’estudi revela que el 89,2 per cent dels colomencs afirmen que entenen el català.La xifra pot semblar insuficient, encara que suposa un avanç important. Cal recordar que el 1986 només el 76% de la població comprenia la llengua catalana i el 1981, tan sols un 50,2 per cent.

Dues onades migratòries“Els resultats són formidables, però no podem abaixar la guàrdia”, afirma Pilar López, directora del Centre de Normalit-zació Lingüística L’Heura. Per Pilar López ni es pot ser triomfalista ni fer una lectura pessimista. La realitat és que la salut del ca-talà millora lentament any rere any, en una ciutat que ha viscut dues grans onades mi-gratòries: l’actual d’estrangers i la dels anys 50 i 60, de veïns arribats des d’altres punts d’Espanya.Els experts de l’Heura sostenen que els avanços cal buscar-los en la immersió lin-güística, tantes vegades instrumentalit-zada per interessos polítics, que va néixer el 1982 precisament a Santa Coloma. Va passar quan un grup de pares i mestres del Rosselló-Pòrcel es van unir per reclamar a l’Administració una escola pública on la llengua vehicular fos el català però també s’aprengués el castellà.

El 90% dels colomencs entenen ja el catalàLa immersió lingüística i els cursos d’adults donen els seus fruits

Gràcies a l’escolarització, la capacitat d’es-criure en català ha passat de l’11,8% al 37% en els últims 25 anys. Aquest avanç també s’experimenta a les altres habilitats lingüístiques, especialment a les de saber parlar i poder llegir en català.

El 51% sap parlar en catalàAvui, un 61,7% dels colomencs tenen re-cursos per llegir en aquest idioma, quan la xifra no arribava al 30% -un 28,2- en 1986. Fa trenta anys, només el 28,6% de la pobla-ció deia sentir-se capaç de parlar en català, mentre que ara ho poden fer un 50,7%.Aquest extrem ha estat destacat en l’infor-me sobre habilitats lingüístiques i ha estat àmpliament subratllat per la premsa. És cert que Santa Coloma tanca la llista de municipis que saben parlar català i que Sant Cugat l’encapçala, amb un 82,2%.No obstant això, cal tenir en compte d’on partien les dues ciutats fa 30 anys, quan a la ciutat vallesana l’ús del català era proper al 100%. Una altra dada a analitzar: a Cata-lunya, un 64% de ciutadans parlava català fa 30 anys, mentre que avui és del 73,2%; en canvi a Santa Coloma l’augment ha estat superior als 20 punts: del 28,6 al 50,7.

Consens municipalA més de la immersió lingüística, cal des-tacar altres aspectes per explicar l’avanç, lent, però constant. Pilar López i el seu equip, d’una banda, destaquen els cursos de català i, per un altre, la declaració del català com a llengua oficial i prioritària en l’Administració.

Mil estrangers estudien catalàEl 42% d’inscrits provenen d’Amèrica Central i del Sudj.c.

Un total de 1.179 persones estrangeres es van inscriure en algun dels cursos de català del Centre de Normalització Lingüística de L’Heura durant el 2015. Es tracta de veïns procedents de 51 països diferents d’arreu del món, que representen quasi un 67% del conjunt de les matriculacions anuals.El grup més nombrós va ser el pro-vinent del Marroc, amb 234 inscrip-cions -un 20%-, seguit de ciutadans d’origen xinès, amb 101 -un 9%-. A continuació trobem les inscripcions de

persones de l’Equador, amb 90 -el 8%-, les de Bangla Desh, amb 81 -7%- i les de Pakistan, amb 78 -7%-. Amb tot, es fa una agrupació de països, els d’Amè-rica Central i del Sud sumen 498 ins-crits -42%-.

Visites culturalsCom a complement als cursos. L’Heura va organitzar activitats de descoberta de la ciutat, amb visites a biblioteques, museus i excursions per a visitar pa-ratges com Sant Jeroni de la Murtra, recons de la Serra de Marina i d’altres sortides. Així, el coneixement de la

llengua es vincula a l’entorn més pro-per. L’objectiu de l’Heura per als pròxims anys serà que de la gran quantitat de persones nouvingudes que s’inscriuen per primer cop als cursos inicials o bà-sics, una part significativa continuï al seu aprenentatge fins a esdevenir cata-lanoparlants.Això podrà ser possible si els centres educatius fan bé la seva feina, diu l’equip del centre. Però sobretot si la societat en general entén que el català és també una llegua per comunicar-se amb els col·lectius d’immigrants.

Els Voluntaris per la Llengua (VxL) són gent corrent del poble, com Fè-lix Trias, Mercè Prats i tants i tants d’altres veïns. A més de fer de pare-lles lingüístiques, s’encarreguen d’or-ganitzar actes diversos, com el grup què es reuneix per a jugar a parauler (scrabble) o organitzar homenatges a persones que s’han destacat per la seva defensa de la cultura i la llen-gua catalanes, com ha estat el cas del cantautor i actor Ovidi Montlló, ja desaparegut. De vegades és el ma-teix voluntari l’homenatjat com li va passar a Fèlix Trias al desembre del 2014. El CNL Heura va concedir Trias el premi Salvador Cabré per la seva

tasca a la co-missió que el 1980 va pro-moure l’es-cola pública en català i la immersió lingüística.

El voluntariat, peça bàsica

Tanmateix cal destacar la posició inequívo-ca de l’Ajuntament de Santa Coloma que, governés qui governés (PSUC/IC o PSC), ha apostat per la normalització lingüística. La tasca de l’Heura la financen la Genera-litat, amb un 73% i l’Ajuntament, amb el 27%.

Voluntaris i nouvingutsSanta Coloma va ser un dels primers 19 municipis a crear en el 1988 un Consorci per a la Normalització Lingüística, per dur a terme cursos de català per a adults i al-tres activitats relacionades amb la llengua i la cultura: 284 parelles lingüístiques, 107 comerços col·laboradors i desenes de per-sones implicades en el Voluntariat per la Llengua: Mercè Prat, Maria Teresa Puigdu-eta i Patrocini Bencells, entre d’altres. Avui, els esforços se centren en arribar als 11.000 veïns -molts immigrants- que encara no en-tenen el català.

0

20

40

60

80

Entenen Parlen Entenen Parlen Entenen Parlen

% 1001986 2 001 2011

Sant

a Co

lom

a

Cata

luny

a

76

28,6

64

86,4

53

74,5

89,2

50,5

73,2

95,294,590,3

AMOR PER LA LLENGUA : 1- Una classe de català per a adults en l’Heura; al fons, dreta, la direc-tora del centre, Pilar López 2- Celebració de ‘Sabors del Món’ a la biblioteca del Fondo amb Maria Teresa Castellví, de Fondo Comerç, al centre de la imatge / Fotos: Cristina Calderer i Ricard Cugat.

2

1

5publicitat4 actualitat 2.0 # 2016 389 # NOVEMBRE

Els delictes a Santa Coloma han cai-gut un 2,8% respecte a l’any passat i se situen 20 punts per sota de la mitjana catalana, segons dades faci-litades pel conseller d’Interior, Jordi Jané. Segons el conseller, que el 21 d’octubre va presidir la Junta Local de Seguretat al costat de l’alcaldes-sa, Núria Parlon, ha valorat de for-ma positiva la tasca conjunta de les patrulles mixtes entre els Mossos d’Esquadra i la policia local, especi-alment en l’àmbit de la seguretat en els mercats.El sindicat policial ADT nega aquest extrem i assegura que les patrulles mixtes es van fer un dia per fer les fotos de premsa i qüestionen les da-des estadístiques. Sostenen que, per exemple, els furts de mòbils es regis-tren ara com pèrdues.

Les estadístiquesBAIXEN ELS DELICTES

Treball toca la cresta a l’Ajuntament pel mal estat de la comissariaUna inspecció obliga a fer reformes a la Policia Local

J. C.

La Inspecció de Treball ha instat l’Ajun-tament a fer una revisió a fons de

l’estat de les instal·lacions de la Policia Local, després que una inspectora de la Generalitat hagi aixecat acta de les de-ficiències, denunciades per l’Assemblea Democràtica de Treballadors (ADT). Els requeriments oficials passen ara per re-adaptar o traslladar la sala del 092,re-novar la climatització per garantir unes condicions de treball adequades i fer el manteniment dels vestidors i reparar els urinaris.El número 2 de l’Ajuntament, Esteve Ser-rano, ha assegurat que les principals de-ficiències són “esmenables” i que moltes de les solucions ja estan projectades, com és el trasllat de la sala del 092 o la re-novació dels equips de climatització, que es podria executar de manera imminent.Una inspectora de treball va verificar el passat dia 3 l’incompliment de la norma-tiva sobre alçades dels sostres, la manca

de protecció solar als vidres de la faça-na, la senyalització deficient de les vies d’evacuació, la insuficient ventilació de totes les dependències, la falta de clima-tització als vestidors i la falta de mante-niment dels aparells.

Un “zulo”Un portaveu del sindicat ADT -abans USOC- ha assegurat a aquest diari que les deficiències s’estan denunciant des de

fa 10 anys, des del mateix dia que es va inaugurar la comissaria, situada al barri del Raval. El policia sosté que les depen-dències, pensades en un principi com a garatge, són conegudes pels agents com “el zulo”. Alhora expressa el seu males-tar amb l’Ajuntament per no atendre les peticions dels treballadors durant tant de temps. “Ara diuen que ho van arreglar tot, però ha calgut denunciar-los diverses vegades”, recalca.

7actualitat6 publicitat 2.0 # 2016 389 # NOVEMBRE

J. C.

Pocs assumptes provoquen tanta una-nimitat com la reclamació d’una nova

residència per a la gent gran, a més d’un centre de dia i pisos tutelats assequibles de i de qualitat. Al voltant de 500 perso-nes es van manifestar diumenge per donar suport a aquestes peticions, que coordina la plataforma Sos Gent Gran. Dilluns, els cinc partits amb representació a l’Ajunta-ment -PSC, SOM Gramenet, Ciutadans, Gent d’Esquerres (ICV-EUiA) i PP- van

Sos Gent Gran reclama una nova residència i pisos tutelatsUnes 500 persones es van manifestar diumenge fins als Cúbics

aprovar una moció de suport a les deman-des de SOS Gent Gran (més informació a la pàgina 14).La manifestació ha estat una de les més unitàries que ha viscut Santa Coloma en els últims anys. Entre els que es van ma-nifestar hi havia representants del govern municipal i de l’oposició, així com la FAV-GRAM i de les associacions de veïns Riu Nord i Serra de Marina, i representants de l’Ateneu Popular Júlia Romera, Santa Co-loma amb el Sàhara i CCOO. La marxa va sortir de la plaça de la Vila pel carrer de

Veïns i membres de partits i entitats es van manifestar diumenge.

Sant Carles i va acabar entre els edificis dels Cúbics, on es va celebrar un vermut popular.Sos Gent Gran reclama una nova residèn-cia perquè l’actual resulta insuficient per a les 22.733 persones grans que té la ciutat, que només disposa de les 147 del centre de Ramon Berenguer, remodelat fa poc després de 42 anys de la seva construcció.

PropostesLa plataforma suggereix que la nova resi-dència podria situar-se en l’antic col·legi

Miguel Hernández, avui en desús. El ter-reny hauria de ser cedit per l’Ajuntament a la Generalitat. A més, Sos Gent Gran recla-ma que el consistori incorpori una partida en els pressupostos per al 2017 que faci front a la necessitat de disposar de pisos tutelats, com al seu dia establia el projecte dels Cúbics. Sos Gent Gran sol·licita també que s’aprofitin millor els recursos de l’ac-tual residència, ja que no es cobreixen una vintena de places disponibles. Tanmateix reclamen un centre de dia, que podria cre-ar-se a la mateixa Ramon Berenguer.

Condemnen el padrastre d’una menor per violar-laREDACCIÓ

L’Audiència de Barcelona ha condenat Luis D., veí de Santa Coloma, a 12 anys de presó per haver abusat sexu-alment de forma reiterada de la seva fillastra menor d’edat, des del 2009 fins a 2013.El fill de l’acusat i la nena eren amics i ella fins i tot a vegades es quedava a menjar. L’home aprofitava quan es quedava sol amb la menor per abusar d’ella i fer-li tocaments, segons els fets

que dóna per provats la sentència. Du-rant 2009 l’home va iniciar una relació amb la mare de la menor, es van anar a viure junts i ell va adoptar el paper de pare, ja que mantenia una relació molt difícil amb el seu pare biològic.Llavors els abusos van anar a més, se-gons la sentència, ja que va arribar a consumar l’acte sexual en diverses oca-sions; quan al gener de 2011 l’acusat va entrar a la presó, on va estar un any i mig, des de allà li va enviar cartes de contingut sexual.

9publicitat8 actualitat 2.0 # 2016 389 # NOVEMBRE

L’exalcalde Muñoz s’enfronta a més de sis anys de presó

JORDI CORACHÁN

Han calgut més de sis anys d’instrucció per poder obrir judici oral en el cas

Pretòria. L’Audiència Nacional ha impo-sat fiances per 102,6 milions d’euros a les onze persones que s’asseuran al banc dels acusats per aquesta trama de corrupció urbanística. Davant del jutge hauran de respondre, entre d’altres, l’exalcalde soci-alista de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz.Bartu Muñoz i els altres acusats hauran de respondre de delictes continuats de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capi-tals, comesos entre els anys 2000 i 2009 al voltant dels ajuntaments de Santa Co-loma, Sant Andreu de Llavaneres i Bada-lona. El fiscal sosté que l’exdiputat Luis Andrés García, ‘Luigi’, mantenia amb Bartomeu Muñoz -alcalde entre el 1995 i el 2009- “una relació personal i professional tan fluida i intensa que, de facto, era ell qui dirigia i prenia moltes de les decisions urbanístiques de l’Ajuntament de Santa Coloma”. Aquesta relació s’estenia també

El judici pel cas Pretòria començarà a Madrid el 7 de març

al que era regidor d’Urbanisme, Manuel Dobarco, per al qual el fiscal demana un any de presó i a qui el jutge ha imposat una fiança de 5,5 milions. Muñoz s’enfron-ta a sis anys i deu mesos de presó i haurà d’abonar una fiança de 5,6 milions.

Tres grans operacionsLes operacions urbanístiques que els van proporcionar “abundants i il·lícits benefi-cis mancats de tota justificació i lògica co-

L’acusatLa versió de ‘Bartu’ en 10 frases-”Santa Coloma no ha tingut bombolla immobiliària mai. ¿Que no veuen que no hi ha lloc?”.-”No he rebut remuneracions de cap empresa constructora, ni cap suborn”.-”Alguna cosa dec haver fet malament, o algú interpreta que he fet malament”.-”Sóc amic de Luis García, ‘Luigi’, des de fa moltíssims anys. La meva relació amb els companys de partit sempre va ser correcta”.-”No he tingut mai constància d’estar incorrent en actuacions il·legítimes”.-”Les modificacions d’urbanisme en el ple municipal no les argumentava jo, sinó la tinenta d’alcalde”.-”Ni em consta a mi ni li consta a ningú que s’hagin cobrat comissions per obra pública”.-”Estic orgullós d’haver ajudat moltes entitats de Santa Coloma a perviure”.-”Com a alcalde em corresponia tenir una visió global de la ciutat. No m’ocupava dels temes de gestió estricta quotidiana”.-”A Santa Coloma de Gramenet hi manaven els ciutadans”.

mercial” van ser tres: l’operació Pallaresa (El Cúbics de Santa Coloma), en què van participar Luigi i Dobarco; l’operació Nies-ma (Llavaneres), en què l’exdiputat socia-lista va compartir mediació amb l’exconse-ller de CDC Macià Alavedra i l’exsecretari general de la Generalitat, Lluís Prenafeta, i la requalificació dels terrenys del port de Badalona. L’estratègia consistia a comprar terrenys municipals, canviar l’adjudicatari, requalificar i vendre a un preu superior.

Vista dels Cúbics. / El País

11publicitat2.0 # 201610 actualitat 389 # NOVEMBRE

manuel arenas

L’any 2004, en el marc de les obres de construcció de la Línia 9 del metro, es

va descobrir l’existència d’una filtració d’aigua en el túnel del metro del Fondo. “En aquell moment no se li va donar prou importància”, afirmà a la presentació del projecte Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma. Ara, un segon estudi en profun-ditat que ha realitzat el Consorci del Besòs ratifica que la basa d’aigua és prou gran i apta per a plantejar alternatives d’ús: “Es tracta de la primera basa termal de l’àrea metropolitana de Barcelona”, sentencià Parlon.L’acte de presentació d’aquest estudi ge-otèrmic es dugué a terme el passat dia 25 de novembre al voltant de la una de la matinada al vestíbul i els túnels de la línia 9 de metro, horari ideal pel descans dels trens i dels vehicles de manteniment. Amb càmeres termo gràfiques, es van constatar les pujades de temperatura en alguns punts de les parets del túnel pro-peres a les bosses freàtiques de l’aigua calenta detectada. A més de l’alcaldes-sa Núria Parlon, també hi van assistir el tinent d’alcaldessa i regidor d’Urbanisme i Habitatge, Jordi Mas, i la presidenta del Consorci del Besòs, Janet Sanz.

Termografia del túnelLes prospeccions, que s’han realitzat entre 50 i 60 metres de profunditat, han con-firmat l’existència d’un jaciment termal “d’una extensió considerable i amb tem-peratures oscil·lants entre els 40 i 55 °C”, segons el geòleg Enric Vázquez-Suñé, cara visible de la investigació. “No es tracta d’aigua especial: és aigua normal,

Santa Coloma té la primera gran basa d’aigua termal de l’àrea metropolitanaEl jaciment podria cobrir la calefacció d’escoles i equipaments municipals

poc mineralitzada, el que té de rellevant és que al subsòl colomenc en surten uns 30.000 litres per hora”, digué Vázquez.El primer estudi del 2004 només va per-metre conèixer l’existència d’una anoma-lia geotèrmica de la qual se’n desconeixia abast i característiques. Si aquest estudi ha pogut ratificar la qualitat de l’aigua és, en part, per l’aplicació de la termografia. El túnel travessa els corrents ascendents d’aigua calenta, i això queda reflectit en les termografies que identifiquen les vari-acions de temperatura de les seves parets.De moment, s’han identificat punts ca-lents al tram que va de les estacions de Fondo a Església Major, i al tram en-tre les estacions de Santa Rosa i Fondo. “D’aquesta manera es pot concloure que la bossa d’aigua calenta té una significati-va extensió, abraçant com a mínim parts dels barris de Santa Rosa, Fondo i Llatí”, recalca l’Ajuntament.

Recursos energèticsActualment, s’estan completant els tre-balls i estudis necessaris per poder ava-luar la disponibilitat d’aquest potencial geotèrmic. Segons les dades que s’obtin-guin, i tal com ja va publicar Diari de San-ta Coloma, l’aprofitament podria ser estar basat en l’ús com a aigües termals, doncs les temperatures són el doble de calentes que a altres ciutats de tradició ben conso-lidada, o bé podria anar dirigit a la creació d’una “Xarxa de calor” per abastir la cale-facció o l’Aigua Calenta Sanitària (ACS) d’edificis o equipaments municipals. Se-gons l’Ajuntament, “les primeres simula-cions i càlculs ens porten a preveure que la potència del jaciment geotèrmic podria cobrir les necessitats de calefacció de to-

tes les escoles i equipaments de Santa Co-loma de Gramenet”

Descobriment singularAquests usos podrien estar integrats en una mateixa xarxa de repartiment i apro-fitament del recurs. Per això, la propera fase consistirà en sondeigs per avaluar fins a quina temperatura es pot arribar i l’avaluació econòmica de l’explotació de la possible xarxa. Aquesta fase ja ha obtin-gut els pertinents permisos de la Direcció d’Energia i Mines, i consisteix a perforar 3 pous fins a 200 m de fondària. Ja s’ha co-mençat a perforar el primer pou, situat al carrer de Verdi, i s’ha pogut constatar un important cabal d’aigua, que fins i tot va obligar a aturar els treballs per redimen-sionar els sistemes d’evacuació de l’aigua extreta.

Ressò mediàticELS MITJANS, PRESENTS

Els principals mitjans de comunicació de Catalunya van fer acte de presèn-cia a la presentació al metro de Fondo de Santa Coloma. Els periodistes, de-gudament identificats amb el l’armilla reflectant pertinent, van formar una expedició pels túnels del metro encap-çalada pel geòleg Enric Vázquez-Suñé, qui comentava i feia proves als punts de l’estructura d’on sortia aigua.“Santa Coloma té una enorme basa d’aigua termab al subsòl”; “Troben aigües termals al subsòl de Santa Co-loma”; o “Descobreixen aigües termals

al subsòl de Santa Coloma”, alguns dels titulars del passat 25 de novem-bre.

El que fa aquest descobriment especial és la importància que pren al marc de l’Àrea Metropolitana, on fins ara no s’havia tro-bat cap circuit d’aigua subterrània calenta d’aquestes característiques.El geòleg Enric Vàzquez va reconèixer que “en zones urbanes és molt complicat fer aquest tipus de troballes, perquè la urbanització i la densitat no ajuden. Un dels mèrits ha sigut entreveure això dins d’aquesta complicació”.A més, Vàzquez assegurà que el fet que l’aigua circuli entre roques granítiques també fa que el descobriment guanyi notorietat. “Es tracta de l’aigua típica de fonts termals, una mica més salina del que és habitual i no apta per al consum humà, tot i que amb una gran potencialitat pel que fa a temperatura i aprofitament ener-gètic”, reconegué Vàzquez.

2.0 # 2016 1312 actualitat actualitat389 # NOVEMBRE

El datoCOLONIAS DE GATOS ENFERMOS

Los centros veterinarios ‘Peluts Santa Coloma’ y ‘Més que gossos’, recono-cen que el Besòs no es un sitio propi-cio para que los animales lesionados vayan a rehabilitarse: “Les solemos recomendar más bien ir a la playa, para que puedan pisar en la arena”, afirman.Sin embargo, sí que es una constante el hecho de que muchos dueños lleven al río sus animales “para hacer ejerci-cio, como recreo o juego; incluso muc-has veces para practicar junto al du-eño el deporte en cuestión”, cuenta un

veterinario de ‘Peluts Santa Coloma’.Por otra parte, en ‘Més que gossos’ destacan que “ha habido casos de animales intoxicados en el Besòs por haber ingerido insecticidas u otros residuos contaminantes”. Muchas ve-ces, cuando campan a sus anchas, los animales ingieren involuntariamente alguno de los productos que se usan para el cuidado del río, lo que provoca en algunos casos enfermedades como fallos hepáticos o insuficiencia renal. Sobre esto, la asociación sin ánimo de lucro que vela por los derechos de los

animales ‘Veu animal’, reconoce haber “encontrado varios gatos en el río en malas condiciones, incluso hay coloni-as tanto en el lado de Barcelona como en el de Santa Coloma”. Se trata de ga-tos no domésticos o abandonados que “comen lo poco que encuentran o lo que les ponen las alimentadoras”.En ‘Veu animal’ dicen que “no es nada achacable al río, pero es cierto que ya hemos tenido varios casos de gatos este año”, y concluyen explicando que en Santa Coloma “se atienden más ga-tos que perros”.

MANUEL ARENAS

Salvador recorre a diario el Besòs a una altura nada desdeñable según la óp-

tica: la de los perros, dice. “Si viene uno grande hacia mí, o yo o él tenemos que morir”. Vive en Baró de Viver y pasea tanto por los márgenes del río como por el puente porque hacerlo le proporciona una sensación de libertad; “sensación que no es auténtica”, reconoce por otra par-te. Es paralítico. Hace un año le dio un ictus que le dejó secuelas y ahora, a sus 57, utiliza el Besòs como vía de escape del embrollo urbano junto con Ismael, su acompañante. Como ellos, según la esti-mación anual realizada por el Consorci del Besòs, el Parque Fluvial acoge al año, durante el lapso de 9:00 a 21:00 h., dos millones de visitas –que no personas-: un millón a pie y otro en bicicleta.María Jesús, de 62 años, suele ir al Besòs a caminar por el simple placer de pasear por el río. Pertenece a la franja de edad de más afluencia en el río en día laborable: personas de 45 a 64 años. No así su mari-do, Manuel, de 69 años, quien considera que no tiene nada que ver pasear por las calles de Santa Coloma y hacerlo por el río: “Aquí se puede coger aire, respirar”. Ambos dicen pasar en el Besòs un tiempo medio de entre hora, hora y media; justo la previsión que contempla el Consorci del Besòs: los visitantes –que sobre todo provienen de Santa Coloma de Grame-net, Sant Adrià del Besòs y Barcelona en mucha menor medida- no suelen ir al río para estar menos de una hora ni más de dos. El matrimonio ha venido al Besòs a relajarse hoy domingo, aunque los fines de semana y festivos la franja de edad de los visitantes cambia: se rejuvenece nota-blemente hasta colocar como mayoritaria la que va de los 30 a los 44 años.Es el caso de Elena y Ángel, de 30 y 36 años y de Sant Andreu, que vienen hoy domingo al Besòs por primera vez. “Queríamos salir del ambiente urbano de la ciudad y dar un paseo, y el río nos ha parecido un buen sitio porque nos permi-

‘Terapia Besòs’: así salen los colomenses de la atmósfera urbanaLa ciudadanía utiliza el río para huir de la rutina: “Aquí nos sentimos libres”

tía salir de casa sin necesidad de coger el coche y poder ver un espacio no urbano”, cuenta Elena. A la pareja le gusta mucho la montaña y caminar, así que ha deci-dido pasarse por el Besòs y “seguro que volveremos. Estamos descubriéndolo y, a pesar de que nos gustaría que hubiera la-vabos, lo vemos un sitio apto y equipado con un buen carril bici”, remata Ángel.

Casas hechas del BesòsEs un hecho irrefutable que el Besòs ha cambiado para bien con los años. En los años 20, cuenta la periodista Isabel Martínez, que ha investigado la historia del barrio de Fondo, al Besòs acudían los ciudadanos para coger la arena que les permitiera posteriormente construir ladrillos para sus casas. “En el barrio de Fondo mucha gente se hacía sus propias casas: dejaban secar aquella arena que cogían del Besòs y poco a poco levanta-ban la construcción”. Ya en los 70, el cauce del río se vio afec-tado por el crecimiento demográfico y el desarrollo industrial de las ciudades de su cuenca, lo que supuso la captación del agua para uso industrial y el uso del río como destino de las aguas residu-

ales. A esto se sumó la desaparición de vegetación y organismos que vivían en ella. Sin embargo, en los 90 la dinámica cambió. Se construyeron depuradoras para recuperar la calidad del agua y se restauraron los márgenes, de manera que desde 1996 se impulsó el proyecto del Parque Fluvial del Besòs, que acabó inaugurándose en el año 2000 y que si-gue hoy vigente. En todo el proceso de renovación, posiblemente los más favo-recidos hayan sido los ciudadanos, qui-enes, en su mayoría, se muestran satis-fechos de tener cerca un espacio natural donde poder recrearse y pasar tiempo apartados del núcleo urbano, asociado habitualmente al ruido, la contamina-ción y el estrés.

“Tengo 86 años y vengo al río cada dos días simplemente a caminar, a hacer ejercicio. Me gusta mucho ir hasta la playa y volver”, explica José, que reco-noce pasear por el Besòs frecuentemente unas dos horas. José está solo, como las 2/3 partes de personas que se acercan al río los días laborables; los festivos, espe-cialmente en julio, aumenta el porcenta-je de familias en detrimento de los visi-tantes individuales, reseña el Consorci. ¿Y a qué hora suele haber más afluencia de gente en el Besòs? Este mes de novi-embre, el horario en que se ha detectado más concurrencia es el de 10:00 a 12:00 h, aunque los meses de más calor –julio y septiembre- es a partir de las 18:00 h. cuando más gente hay.

El Besòs y el deporteOtro de los usos sociales que histórica-mente ha tenido el Besòs en la ciudad ha sido el destinado al ejercicio y al en-tretenimiento. Sin ir más lejos, el ahora entrenador de Catgas Energia y mítico jugador de fútbol sala de la ciudad, Ós-car Redondo, reconoce que, cuando era entrenador del filial, el equipo siempre iba al Besòs a preparar la temporada; “y yo, cuando era profesional, también iba al río para llegar en condiciones a la pretemporada, cosa que también hace-mos junto con el preparador físico cu-ando salimos de una lesión importante. En el Consorci del Besòs explican que las dos actividades más practicadas en el Parque Fluvial del Besòs son clara-

mente “pasear y hacer deporte”. ¿Qué deportes? Diego Arroyo, teniente de al-caldesa del Área de Deportes del Ayun-tamiento de Santa Coloma, explica que se hace un poco de todo: “sobre todo ‘running’, ciclismo y patines en línea, pero también voleibol, fútbol, bádmin-ton, yoga, artes marciales e incluso hay quien se anima con veleros de radio control”.Por su parte, la asociación ActivaMent Gramenet, que la forman “un grupo de personas que pasamos o hemos pasa-do la experiencia del trastorno mental y que nos organizamos para participar como agente activo en el ámbito de la salud mental de Cataluña”, reconoce que el Besòs es un recurso muy útil. Cinco o seis personas de entre 35 y 48 años se juntan un día a la semana para pasear por el río. “Salimos al río para salir de la rutina y para hacer ejercicio. Cuando te da el aire y sales un poco del ambiente de la ciudad, te sientes más liberado”. El paseo por el Besòs es una de las actividades que ActivaMent tie-ne programadas semanalmente: “no fallamos nunca porque nos gusta venir aquí”, afirma Maribel Catalán, la vocal territorial de la delegación en Santa Co-loma de ActivaMent Catalunya.Las personas mayores disfrutan de los márgenes del río como los que más. Con casi 70 años, Francisco es un adic-to al Besòs: “como vivo cerca, vengo cada día y estoy un buen rato. También Vicente y Tere, de 60 años ambos, fre-cuentan el Parque Fluvial los fines de semana, sobre todo para salir y hacer bici: “Soy capaz de tirarme aquí mis dos horas fácilmente”, dice Vicente. Aunque les gusta el ambiente que hay en el río, reivindican unos horarios más amplios: “A ciertas horas la gente que viene tiene que agacharse para pasar por debajo de la barrera, y estaría bien que se ampli-ara un poco más el tiempo de apertura del parque”, opinión que comparten Salvador y Israel.

EMPRESA DE ELECTRODOMÉSTICOS BUSCA PERSONAS

PARA INCORPORACIÓN INMEDIATA INGRESOS ENTRE 500€ Y 1.120€.

algunos puestos no se precisa experiencia, edad entre 18 y 55 ENTREVISTA PERSONAL AL 658 59 80 48 Sr. Rubio

OPORTUNIDAD EN VENTA O ALQUILER

Local comercial 450m2 en C. Ruperto Chapí

de Santa Coloma Junto a Metro Fondo

619 758 140

15publicitat2.0 # 201614 actualitat 389 # NOVEMBRE

redacció

El Ple municipal de Santa Coloma, reu-nit en sessió ordinària el passat dia 28,

es va manifestar a favor de prendre mesu-res urgents per pal·liar els efectes i eradicar la pobresa energètica. La moció la van pre-sentar els grups municipals de PSC, SOM Gramenet, Ciutadans i Gent d’Esquerres ICV-EUiA, i posteriorment, en unanimitat, també va donar el seu ‘Ok’ el PP.Segons reconeixen els partits, la moció va ser presentada al Ple per la tràgica situa-ció que massa llars suporten, que s’ha vist agreujada per la mort d’una dona de 81 anys a Reus a causa d’un incendi provo-cat per una espelma que utilitzava perquè li havien tallat la llum per impagament. El que reclamen els grups colomencs és que s’aprovi el reglament que desenvo-lupi la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, perquè ara mateix “la llei no és eficaç quant el seu compliment per part de les companyies subministradores”.

Tots els grups recolzan la moció en la sessió de novembre

El Ple exigeix mesures per eradicar la pobresa energètica

Recursos per a la gent granPer altra banda, al Ple de novembre tam-bé hi va destacar l’aprovació, per part de tots els grups municipals, d’una moció “en nom de SOS Gent Gran” per a la creació de recursos assistencials per a la gent gran (més informació a la pàgina 7). “Santa Coloma té la renda familiar disponible bruta més baixa de tot Catalunya, fet que impossibilita l’accés a una residència o centre de dia que no sigui públic. A més,

la llista d’espera per accedir a l’única resi-dència de la ciutat és superior als 4 anys, i l’oferta de places concertades és clara-ment insuficient per a l’actual demanda”, va afirmar la representant de SOS Gent Gran. Per aquests motius, tots els partits van arribar als acords de “comprometre’s a fer possible que la ciutat disposi nova-ment d’un centre de dia pública el 2017”, i, sobretot, “comprometre’s a iniciar la construcció d’un edifici d’habitatges tu-

telats per a gent gran a la avinguda Pa-llaresa en el 2017”; compromís al qual li va donar especial importància l’alcaldesa Núria Parlon.El 12-O: no festiu per a comerciantsEl nou calendari d’obertura dels establi-ments comercials en dies diumenges i fes-tius pel 2017 tindrà dues noves dates hàbils: el 12 d’octubre (Dia de la Hispanitat) i el 4 de setembre (festa local). A més, el Ple va acordar també destinar una despesa de 359.679,13€ als serveis de man-teniment i neteja de les escales mecàniques de la ciutat, realitzats durant el període comprès entre l’1 de novembre i el 31 de juliol de l’any passat, a l’empresa Thyssen.Les ‘Cartes de servei’ de departaments de l’Ajuntament també van ser aprovades, amb la finalitat de donar compliment a la norma-tiva reguladora en matèria de transparència i bon govern. “L’objectiu d’aquestes cartes és reforçar la qualitat dels serveis, donant a conèixer els drets però també les obligaci-ons que tenen els veïns i veïnes i els treballa-dors municipals”, explica l’Ajuntament. Les cartes tenen una vigència de 3 anys .

17opinió16 opinió 2.0 # 2016 389 # NOVEMBRE

El machismo, la peste del siglo

Núria ParlonAlcaldessa

Desde que se aprobó la Ley Orgáni-ca de Medidas Integrales de Vio-

lencia de Género, a finales del 2004, han muerto 1.400 mujeres; 92 en lo que va de 2016. El Gobierno de Es-paña recorta el presupuesto un 26% y aprueba leyes como la LRSAL que pretenden dejar al mundo local sin competencias en las políticas de igual-dad. En paralelo, Catalunya se sitúa en la cola en órdenes de protección a las víctimas de violencia machista y hacen estudios con el interés y tentación de eliminar algunos de los juzgados ter-ritoriales especializados, aunque el conseller Carles Mundó salió corrien-do a desmentir la aplicabilidad de este estudio de 2015 frente a las alarmas que Dones Juristes pusieron de ma-nifiesto en un comunicado hace unas semanas y que hizo saltar las alarmas. Y entre leyes obsoletas e insuficientes, limitaciones de competencias y tabús nos quedan los lazos violetas y la im-potencia y los actos con motivo del 25-N y María, Sonia, Adela, Yasmina, Montse, Sara, Sole, Fátima y cientos de mujeres asesinadas. Las víctimas de violencia de género son equiparables a las del terrorismo de ETA en España, pero aún se cuentan en la páginas de sucesos… sin reparación moral, ni protección en muchos casos a los hi-jos/as que dejan en la orfandad. Las violencias machistas no tienen freno y han encontrado, en la era neoliberal, un perfecto acomodo, la explotación

sexual, todo se vende y se compra li-bremente, la publicidad sexista que mercadea al peso con la anatomía fe-menina a veces amputada y sin rostro, las declaraciones de alcaldes como las recientes de Alcorcón (PP) diciendo que las feministas son unas fracasadas y amargadas, el acoso, el control, el bullying, las redes sociales, las viola-ciones y los abusos silenciados… una auténtica pandemia; la peste de Siglo XXI que se salda con datos escalofrian-tes en el conjunto de Europa. La Agen-cia Europea de Derechos Fundamenta-les arroja datos atroces: el 33% de las mujeres (62 millones) fueron víctimas

de violencia física y/o sexual desde los 15 años de edad, de estas, un 22% fue-ron sus propias parejas los agresores. Llegados a este punto es urgente atajar esta vulneración evidente de los derec-hos humanos. Desde lo local incidien-do claramente en la coeducación. En Santa Coloma fuimos de la primeras ciudades que ofrecimos talleres de co-educación en la secundaria y después en la primaria ya que como bien dice Pamela Palenciano “un maltratador se está cociendo desde que tiene 3 años”, pero necesitamos incrementar la in-versión pública para la prevención, reformar las leyes vigentes incluida la de enjuiciamiento criminal, una di-rectiva europea contra las violencias machistas, una administración pública que supere los esquemas patriarcales -tanto en los estamentos policiales como judiciales- y una educación fami-liar y pública basada en la igualdad, el respeto y la libertad en las relaciones

afectivas. Como dice Miguel Lorente necesitamos un Pacto de Estado con-tra el Machismo, no sólo contra la mal

llamada violencia de género. Quien mata es el machismo, los machistas ejecutan.

La ciutat és el més important

Fa goig veure que els partits són capaços de deixar de

banda les seves diferències i estratègies polítiques quan hi ha un assumpte d’importàn-cia transcendental. Això ha passat periòdicament a la his-tòria de la ciutat, però recent-ment s’ha vist poques vegades (en la MAT, també). Per això crida tant l’atenció que repre-sentants de PSC, ICV, EUiA, Podem, CUP, i ERC marxessin junts el diumenge pels carrers del Centre per reclamar a la Generalitat una nova residèn-cia per a gent gran, així com pisos tutelats a un preu asse-

quible per a les famílies.Cal recordar que Santa Coloma es va fer a cop de protesta, de manifestació per l’ambulatori, el transport, el parc urbà, els semàfors, el motocròs i mil de-mandes més. Avui les coses han canviat i les administracions han d’actuar d’ofici quan detec-ten necessitats, com el dèficit de places de residència que avui té la ciutat. I si no prenen mesures, cal recordar-los que la ciutat està unida en aquest propòsit. De manera que enhorabona als partits per la seva actitud, així com a les entitats i els veïns que es mouen pel bé comú.

En un segon HUMOR COLOMENCCarlos Moreno

El llegat del ‘cura rojo’

Isabel MartínezPeriodista

Quan el vaig entrevistar per prime-ra vegada ja feia molts anys que

havia deixat la política. Aleshores, el ganxo informatiu no eren ni les es-cissions del PSUC, ni ICV, ni l’alcaldia de Santa Coloma, sinó la seva darre-ra ocupació: Lluís Hernández s’havia convertit en mossèn de creuers. Com? El ‘cura rojo’ capellà en alta mar? Jo feia poc que havia començat a exercir de periodista i com a bona principiant m’havia deixat la gravadora. El diari ‘El Punt’ m’havia encarregat una con-tra –la segona pàgina més llegida, ja saben– i hi acudia mig emprenyada pel descuit i amb la por al cos de no saber si el meu canell seria prou àgil per en-ganxar els possibles titulars. Déu-n’hi-do sí me’n va donar! I com que parla-va clar i més aviat pausat vaig omplir unes quantes pàgines de la llibreta.Dissabte passat, durant la descoberta de l’escultura de record a la seva figu-ra a Can Zam, no vaig deixar de pensar en aquella entrevista i en la darrera que li vaig fer l’any 2013 al ‘Diari de Santa Coloma’, a propòsit de la seva retirada. És d’aquelles entrevistes que marquen, no tant per la transcendèn-cia que podia tenir, sinó pel personatge polièdric i la significació històrica que representava. Per a mi, poder pregun-

tar a l’alcalde comunista per la ciutat que tant s’estimava, pel seu compromís amb les lluites veïnals “quan tot estava per fer i tot era possible” o pels dot-ze anys d’alcaldia va ser tot un premi. Per a ell, que li tragués les crítiques al seu mandat o l’episodi de la ratllada al cotxe de Manuela de Madre, un dard enverinat i recurrent que no va voler evitar. Em va fer la sensació que estava tant tip d’explicar-lo com penedit d’ha-ver-ho protagonitzat.Lluís Hernández no va ser sant de la devoció de la jerarquia de l’Església ni un alcalde a l’ús. Tampoc l’acte en el seu honor ho va ser del tot. Qui ha-via de dir que el dia que Santa Coloma inaugurava l’estàtua a l’alcalde el món es despertaria amb la mort d’una de les darreres icones del segle XX, Fidel Cas-tro. La coincidència va fer que l’home-natjat –icona també a Santa Coloma–,

que en el passat hi havia col·locat una foto del guerriller Che Guevara al cos-tat del crucifix a l’església de Sant Er-nest de les Oliveres, fos recordat amb una omnipresent bandera cubana de fons. No era al guió del protocol, però vaig trobar que el gest –interpretacions polítiques al marge– era una picada d’ullet a l’altar d’aquella modesta par-ròquia de la Santa Coloma en blanc i negre. Aquella ciutat plena de mancan-ces, que ell, amb molts altres veïns i veïnes, va contribuir a dignificar.

L’ex alcalde Hernández es va convertir en mossèn de cre-uers. Capellà en alta mar?

Un total de 1.400 mujeres han muerto en los últimos 12 años, víctimas del machismo

XARXES SOCIALS

PERSONATGES

Montserrat Saladrigas

Xarcutera de Cal Nen

PertinaçLa Montserrat manté viu el comerç que va heretar dels

seus pares, Maria Rosa i Jordi, i que aquests van heretar dels seus. La cansaladeria

compleix 125 anys sent un referent a la ciutat.

Lluís Hernández

Exalcalde i capellà

EstimatVa morir fa 16 mesos, però segueix viu en la memoria

dels veïns als quals va servir el primer alcalde de la

democràcia. Va ser un polític i un capellà entregat als més

necessitats.

Bartomeu Muñoz

Exalcalde

RepudiatNo se sap si el condemnaran en el judici pel ‘cas Pretòria’ que comença el 7 de març,

però ja fa temps que els colomencs l’han culpat per corrupció moral i política.

Qui sap si econòmica també.

La bona convivència del català i el castellàPodem veure el vas mig ple o mig buit a l’hora

d’estudiar en deteniment l’Informe de Políti-ca Lingüística de la Generalitat. Si som positius, subratllarem que el 89,2% dels colomencs i colo-menques entenen ja el català. Per contra, podem fer una lectura menys optimista i recalcar que només el 50% de la població el parla.

Les dues coses són veritat, i tan dolent és un excés d’optimisme com de pessimisme. Per analitzar la re-alitat cal veure d’on venim. Santa Coloma ha tingut dues onades migratòries de caràcter colossal, la dels anys 50 i 60, de persones arribades des de diferents punts de la resta d’Espanya i més recentment, una

altra d’estrangera. Tenim barris amb una població de nou vinguts superior al 40%. En El Fondo, per exemple, hi viuen veïns que procedeixen d’unes altres llengua i cultures ben diferents, fins i tot d’abecedaris distints del català o al castellà.

Si tenim en compte aquestes circumstàncies, la lectura dels resultats de l’informe només poden obrir pas a l’op-timisme. És veritat que falta molta feina per fer i que no cal abaixar la guàrdia, però cal recordar que fa 30 anys només un 28,6 de persones parlaven en català i única-ment al 76% l’entenia.

A l’avanç, cal destacar l’escolarització i la immersió lin-

EDITORIAL

güística, i agrair la lluita d’aquells pares i professors del Rosselló-Pòrcel que van reclamar una escola cata-lana en una ciutat on la població parlava majoritària-ment en castellà, com també passa ara. El cas és que ningú vol que els seus fills no sàpiguen parlar català i

a l’inrevés, que no sàpiguen el castellà. I malgrat totes les dificultats i les grans migracions, els problemes són i han estat mínims, tot i la irresponsable instrumen-tació de la llengua que fan alguns grups minoritaris.

En la vida hay dos cosas que no soporto: la mala educación y el cinismo. Ahora resulta, se-gún el PP, que los responsables de la muerte son los medios de comunicación, que sometieron a la pobre senadora a una presión insoportable. No, esta vez la cul-pa no es de los periodistas pro-fesionales, que tenemos la obli-

gación de sacar los colores a las personas que se enriquecen con la política, que no fue precisa-mente el caso de Lluís Hernán-dez, que salió del Ayuntamiento tan pobre como había entrado. No, señoras y señores, la culpa del infarto de Rita Barberá en todo caso la tuvo Mariano Ra-

Frivolidades ante la muerte

Jordi CorachánDirector

La muerte es algo que no debemos temer porque, mi-

entras somos, la muerte no es y cuando la muerte es, nosotros no somos”, decía Antonio Mac-hado (1875-1939), poeta sevi-llano que murió en Colliure tras perder la guerra. La frase me reconforta, pero me resulta es-téril cuando de la muerte de un amigo se trata; pongamos por caso, Lluís Hernández, que está en boca de todos estos días por el merecidísimo acto de recuer-do del sábado, estatua incluida. La muerte de un amigo, inclu-

so de un conocido, me produce tristeza y, cuanto más allegado, mayor es el vacío interior.Si no conozco a la persona me produce solo respeto, aunque el hombre o la mujer en cuestión me caiga rematadamente mal, como era caso de Rita Barberá, ex alcaldesa de Valencia. Siem-pre, irremediablemente, una noticia de esa naturaleza me produce pena y cierta tribula-ción. Por el contrario, celebrar una muerte me parece un acto de salvajismo, y una falta de hu-manidad y de respeto bochorno-sos. Por eso, seguramente, no he asimilado el abandono del Con-greso por parte de los diputados de Podemos. Está claro que la universidad no hace necesari-amente buenas personas, sino gente con habilidades en distin-tas ramas del conocimiento.

joy, su amigo del alma, que para seguir siendo presidente de Es-paña, pactó con Ciudadanos apartar a los políticos que estu-vieran investigados por casos de corrupción.Esa es la verdad verdadera, lo demás es pasto para políticos y asesores con ganas de en-marañarlo todo, de enfangar España, Catalunya y el sursum corda. En cualquier caso, hu-biese preferido un juicio justo para Rita Barberá que la muerte prematura, fría y solitaria, en un hotel de Madrid, aunque este tuviera cinco estrellas. A doña Rita, que en paz descan-se, si alguien la mató fueron los suyos, que decidieron que era la pieza a sacrificar. Sentí pena por la muerte de Rita Barberá, pero sus amigos habrán sentido escalofríos.

Ningú vol que els seus fills no sàpiguen parlar català i a l’inrevés, que no sàpiguen el castellà

Lluís Hernández salió del Ayuntamiento tan pobre como había entrado

19publicitat18 opinió 2.0 # 2016 389 # NOVEMBRE

de convivir.Creo que nuestra misión es la de mos-trar fuera de nuestros lindes esa ima-gen de una ciudad moderna y activa, que también nos encontramos a diario en nuestras calle, en nuestros amigos y vecinos; mostrar esa imagen de la ciu-dad universitaria, de la ciudad gastro-nómica, de las entidades ciudadanas, de los escritores y poetas, de los mú-

sicos, de los cantautores, de los pin-tores y artistas, de los cómicos, de los artistas de teatro, de los artistas de va-riedades, de los fotógrafos aficionados, de los periodistas, de los chefs, cama-reros y sommeliers, de los modernos, postmodernos, alternativos, clásicos, futuristas, de los hipsters, de nuestros rockeros apasionados del RockFest, y por qué no también la Santa Coloma flamenca, la Santa Coloma catalana, la que une cientos de nacionalidades y culturas diferentes en un mismo nú-cleo social, conviviendo en armonía (Perdonad si me dejo a alguien, que seguro lo hago porque en nuestro pue-blo hay mucha gente relacionada con nuestra cultura de una forma u otra, a cualquiera de esos actores sociales y anónimos tan implicados en nuestra ciudad). Lo cierto es que Santa Coloma nutre de genios el panorama nacional. Sin más, hace unos días, viendo la televi-sión aunque apenas pueda verla (tan solo porque mi horario de trabajo me lo impide, porque a mí, como a cual-quier otro mortal me gusta verla) vi de modo fortuito a dos maravillosos artistas de nuestra ciudad en un pro-

Existe una Santa Coloma amable que algunos no quieren ver

Paco CorderoSomelier

Cuántas veces hemos visto y oído cómo algunos medios y múltiples

voces se hartan de criticar a nuestra bonita ciudad, de ver en ella nada más que las desgracias y las tragedias (que por desgracia existen), de ensalzar lo negativo sin dar importancia a nada más. Tristemente estos desagradables acontecimientos también se repiten en otros barrios de Barcelona, en mu-

nicipios aledaños al nuestro, en otras ciudades del extrarradio de Barcelona y en capitales de provincias de toda Catalunya, pero, no sé por qué, sólo se quieren ver los que por desgracia se producen en nuestro municipio. Pero la verdad es que existe también otra Santa Coloma paralela a esa, otra Santa Coloma llena de vida, de vita-lidad; otra Santa Coloma que muchas veces no se quiere ver, o que se ignora, pero que muchos nos empeñamos en que se vea y se haga notar. Algunos queremos mostrar otra imagen más amable de Santa Coloma, y por qué no, de nosotros mismos: la imagen de una ciudad unida por desgracia a esa otra menos agradable, con la que ha

Hay también una ciudad bonita, catalana y flamenca, que no sale en los medios

Foto: Sergio Mas Navarro.

grama de talento musical, cada uno en su estilo. Me parecieron artistas fuera de serie, magistrales, maravillosos, de esos que al igual que un gran vino, te hacen saltar las lágrimas de emoción. Esmeralda y Rafa Bueno, dos pedazos de artistazos que bordaron sus actua-ciones -eso sí, siempre bajo mi mo-desto y neófito criterio sobre temas musicales- y que, creo, elevan nuestra pasión por Santako y nuestro orgullo colomense, aún más si cabe.La verdad es que a mí me llegó al alma Rafa Bueno, que después de su actuación, y en el tiempo de su presentación al jurado, llenó el esce-nario de humildad y respeto, de un talento mágico que le salió cuando dijo que venía de Barcelona, para después matizar con orgullo: “¡bue-no de Santa Coloma de Gramenet!”. Rafa, ¿sabes lo que te digo? ¡Olé tú, olé tú! Presumiendo de ser colomen-se, con orgullo y para que se sepa, que Santako existe y mola, mola mucho: fueron sin duda unos segun-dos mágicos que hicieron que nos saltara la lagrimilla fácil a todos los que amamos nuestro pueblo.Rafa y Esmeralda, son sólo esa muestra del caldo de cultivo de nuestra ciudad, viva y llena de talento. Tan sólo son la punta de un gran iceberg, que silenci-oso y oculto está con nosotros, repleto de nombres de artistas de todo tipo, como Javi Jareño, Miguel Ángel Para, Batman de Gramenet y tantos que día a día hacen un poquito más grande el entorno donde vivimos. Como alguien me dijo una vez: “tan solo tenemos que creer en nosotros mismos”Gracias de corazón a todos/as los que hacéis de nuestro pueblo algo de lo que sentirse orgulloso. A todos y cada uno de vosotros, ¡Salut i bon vi!

21política20 política 2.0 # 2016 389 # NOVEMBRE

L’alcalde Hernández ja té estàtua aLes Oliveres, el barri que tant el va estimarMés de 500 persones participen a l’acte de reconeixement

JORDI CORACHÁN

Ets vent i eres llum. La frase pertany al poema de Rodolfo del Hoyo, que ell

mateix va llegir en l’acte de Can Zam, da-vant del barri de les Oliveres, el dissabte dia 26. No va ser només un acte d’homenatge a Lluís Hernández, el primer alcalde la de-mocràcia (1979 i 1991), sinó un acte de re-coneixement en paraules de Núria Parlon, l’actual alcaldessa. O com va dir Eulàlia Vintró, excompanya del PSUC i exregido-ra de Barcelona, que es va referir a l’home, cristià i polític amb alguns qualificatius: bo, humil, compromès, generós, empàtic, co-herent, trapella, lúcid, incorruptible...Les més de 500 persones reunides a to-car de la parada de metro seguien mudes la presentació de Marga Dordella i Ferran Saro. Entre els familiars de la primera fila hi havia llàgrimes i mans entrellaçades, i

ava Eulàlia Vintró, quan la veterana comu-nista parlava. La Eulàlia Vintró que va pro-vocar algunes rialles quan va explicar que de joveneta anava a les misses d’en Lluís

“Estic orgullós d’haver ajudat a la gent humil”J. C.

Lluís Hernández va donar l’última entre-vista a aquest periodista el 18 de febrer del 2014. Amb Ferran Saro vam anar a la residència de Barcelona on estava in-gressat. El Parkinson avançava i això li produïa una gran tristor. Malgrat això, va tenir moments d’humor com quan no es creia que l’Espanyol havia guanyat 1 a 2 a San Mamés: “Té molt mèrit per a un equip modest com el nostre”. També va passar per moments d’intranquil·litat en

referir-se a la mort, que veia a prop: “Sen-to que la meva vida s’ha acabat i em sento sol, lluitant contra aquesta terrible malal-tia. Moltes vegades tinc el cap clar i vull anar pel meu compte a l’habitació i caic. Això em produeix una tristesa enorme”.També vam repassar els seus 12 anys a l’alcaldia i les lluites veïnals, però en prou feines es recordava ja dels detalls. Malgrat tot, va voler deixar clar que la seva gran satisfacció a la vida havia estat ajudar els altres. “Als més humils i desafavorits”, ens va dir.

Lluís Hernández en la seva última entrevista periodística, a aquest diari. / Jordi Corachán

Acte de reconeixement de Lluís Hernández. / Sergio Mas Navarro

PerfilHOME CULTE I ALCALDE ATÍPIC

Lluís Hernández Alcaser (Barcelo-na, 1936) va morir el 21 de juliol del 2015, en una residència de re-ligioses del barri de Gràcia, després empitjorar la seva salut a causa del Parkinson. Va ser triat alcalde de Santa Coloma el 3 d’abril de 1979, en les primeres eleccions democrà-tiques després de la dictadura de Franco. Va ser un alcalde atípic, ja que no provenia dels quadres del PSUC, sinó que va forjar la seva po-pularitat al capdavant de les reivin-dicacions veïnals.Pel seu compromís polític, Hernán-dez va tenir freqüents topades amb

la cúpula eclesiàstica espanyola i catalana. Va ser missioner a Rio-bamba, a l’Equador, fins que va ser deportat a Espanya a causa del seu suport als més pobres. Va ser sacer-dot a Santa Engràcia (Nou Barris), Sant Pacià (Sant Andreu), Sant Mi-quel Arcàngel i Sant Ernest de Les Oliveres. També va ser professor de religió del Puig Castellar (1976), el primer institut de Santa Coloma.Lluís Hernández era un home culte que gaudia llegint poesia i escrivint. Durant diversos anys va col·laborar amb la combativa ‘Revista Grama’, que sota el mantell de les parroqui-

a la imponent parròquia de Sant Pacià de Sant Andreu i es confessava amb el llavors jove sacerdot, que era més bo que el pa i li imposava benèvoles penitències.El pobre Lluís, que el cel sigui, que després encapçalaria les manifestacions a la nostra ciutat i, més tard, donaria la vida per Déu i per Santa Coloma, al carrer i en aquelles reunions de municipis en què estaven Eulà-lia Vintró i Antoni Farrés, de Sabadell. Uns buscant brega i Lluís posant pau i trobant la síntesi, explicava aquell matí gris i timida-ment plujós. Així era en Lluís Hernández, que ja té estàtua al seu barri, segons la Eu-làlia Vintró, i als centenars d’amics i admi-radors de l’exalcalde desaparegut. Era llum i avui és vent.

redacció

No hi cabia una ànima a la sala del Centre Cívic de Singuerlín per retre homenatge a Lola Solís Do-nat, morta l’u d’abril. Allí estaven les seves companyes durant qua-ranta anys a l’Associació de Dones del Singuerlín, els seus camarades de la clandestinitat al PSUC i d’al-tres colomencs, amics i amigues d’aquells anys de plom i dolors.Hi havia molta gent de Singuer-lín i veïns del Fondo, del Centre, del Riu o de Santa Rosa. Estava gairebé tothom que es movia per transformar Santa Coloma a les hores. La ciutat sencera, inclòs l’ajuntament, estaven representats en aquest homenatge humil i alho-ra monumental. Uns destacaven la seva trajectòria política, d’altres la seva aposta feminista i tots, la seva coherència, moral i principis. Avui, que tant trontollen.Tothom va destacar la seva hones-

L’ANC va fer dissabte a la nit una espalmada per denunciar la po-bresa energètica. Els seus simpatit-zants van fer una mena d’ensaïma-da o caragol de mar amb espelmes

Homenatge veïnal a Lola Solís

Ensaimadas a la plaça de la Vila

Membre de Dones de Singuerlín

tedat a prova de bomba i les seves idees avançades, que va portar de França, quan aquí es lluitava com es podia per drets essencials com la democràcia, la llibertat o una vi-venda digna. Hi va haver records amables i sentits que posaven la pell de gallina, però poca nostàlgia i cap plor, com a la Dolors li ha-gués agradat. I al final les amigues i amics de Lola Solís van compartir cava i pastes. “Fins a sempre Lola”, es deien, i s’abraçaven.

enceses. Diumenge, a plena llum, les dones sufragistes van fer al mateix lloc una performance amb sabates vermelles per trencar l’es-piral de violència masclista.

Santi Martínez, segon per la dreta, president de PDECat Gramenet.

L’estàtua de l’exalcalde.

Foto: Sergio Mas Navarro.

j. c.

Un any i mig ha necessitat l’antiga Convergència per

renéixer de les seves cendres. El daltabaix electoral amb la pèr-dua dels dos regidors, la marxa del líder Carles Combarros i la divisió interna han dificultat el trànsit cap el nou partit a la ciutat, el PDECat. Els problemes van quedar enrere la setmana passada amb l’elecció de la pri-mera executiu local de l’PDECat i la proclamació de Santi Mar-

redacció

F ue el viento o alguien con ac-ceso al balcón del Ayuntami-

ento? El caso es que sorprendió a muchos vecinos que la bandera española cayera de su mástil, mi-entras las enseñas de Santa Colo-ma, Catalunya y Europa seguían ondeando. Eran las siete de la tarde del sábado 5 de noviem-bre, un día en que muchos muni-cipios se habían solidarizado con la alcaldesa de Berga, Montse Venturós, procesada por colocar una estelada.Unos minutos después, ERC lanzaba un tuit cargado de in-tención política: Gràcies @scgra-menet i @nuriaparlon per des-penjar la bandera en solidaritat amb #monseventuros alcaldessa de #berga. Al Ayuntamiento le faltó tiempo para desmentirlo y atribuir la caía al fuerte viento.

El PDECat reneix després de la marxa de Combarros

El lío de la bandera española del Ayuntamiento

tínez, com a president.La seva candidatura, Recupe-rem Santa Coloma, no va tenir oposició, ja que el tradicional sector crític no va comparèixer. La seva última representant, l’exregidora Susana també s’ha distanciat del partit. En canvi, el crític Pere Gran ha estat ele-git membre de la federació de les Comarques de Barcelona. Tanmateix, Santi Martínez ha estat el més votat de la comar-ca per formar part del Consell Nacional, per davant de pesos

entre el públic, un nus a la gola i algun som-riure glaçat.Hi havia camarades d’en Lluís, molts, però també socialistes i cupaires, excapellans obrers i ateus de tota mena, representants del Puigcastellar i de les associacions de ve-ïns, excompanys de la ‘Revista Grama’ i pe-riodistes de la nova fornada; gent que en el seu terreny s’ha trencat la cara per Santa Co-loma, gent que va acompanyar al Lluís en la seva aventura. Les reivindicacions d’avui no estan tan lluny d’aquelles lluites, recordava Núria Parlon.

Catòlica i psuqueraL’alcaldessa dels nous temps, que fotografi-

Pero el tuit republicano había desatado ya una viva polémica en Twitter y también en Face-book. Partidarios de la retirada y detractores se atizaban de lo lindo, mientras la figura de Nú-ria Parlon era objeto de todo tipo de críticas.

Vídeo y candadoEl momento álgido se vivió en la puerta del Ayuntamiento. Allí acudió Dimas Gragera y su equi-

Aspecte de la sala del Centre Cívic del Singuerlín, el 25 de novembre.

Espalmada de l’ANC, dissabte.

Protesta de dones sufraguistes, diumenge.

pesants com Mercè Rius i Fer-ran Falcó.

Nou equip“El nostre objectiu és associar a tothom i recuperar la represen-tació a l’Ajuntament”, ha asse-gurat Martínez. Amb càrrec a l’executiva l’acompanyen Gem-ma López, Joan Pozas i Josep Banyoles, així com els vocals Latifa El Hassan, Laura Rovira, Manuel López, Éric Bertran, Jú-lia Rojas i Jordi Cirach.L’etapa Combarros ha quedat, doncs, superada. En el record queden les seves proclamacions d’amor etern a Santa Coloma i les seves promeses d’acabar amb l’atur des de l’Ajuntament. Després, va ser nomenat direc-tor del CAR de Sant Cugat i, més tard, de la Fundació Cata-lana per a l’Esport. En el PDE-Cat local han apostat, però, pel bon vent i barca nova.

po para grabar la ignominia y telefonear a la Policía Local para dejar constancia del atropello de la ley. “Seguiremos indagando hasta el final, porque no es una casualidad que la bandera de Es-paña haya sido descolgada preci-samente hoy”, decía.Tras la polémica de ese fin de semana, el Ayuntamiento colo-có un candado en la puerta de acceso al balcón de la la fachada principal.

Santi Martínez, president de Santa Coloma

23publicitat22 economia 2.0 # 2016 389 # NOVEMBRE

La presidenta de l’Agrupació del Co-merç, Laia Muñoz, considera que la moneda local pot ser un bon instru-ment per reactivar el consum intern i evitar la “fuga de capitals” a pobla-cions pròximes. Per aquestes raons, Laia Muñoz assenyala que la seva entitat dóna suport a la mesura que, tot i ser experimental, destaca que ha funcionat en localitats britàni-ques o entre un conglomerat d’em-preses a Alemanya. La representant de l’Agrupació assegura que a més servirà per posar els comerços al dia en matèria tecnològica.

L’AgrupacióUN BON INVENT

Grama, així es dirà la moneda pròpia de Santa Coloma

Dos chavales colomenses crean las empresas AhoraYa y Kelokuá

L’objectiu inicial és que 350.000 euros es quedin a la ciutat

Lema y Navarro reparten comida de calidad a domicilio y hacen páginas webs

JORDI RIBALAYGUE

Després de 80 anys, Santa Coloma tor-narà a tenir moneda pròpia i és dirà

Grama, segons van decidir, dimecres pas-sat, els 1.338 veïns que van votar en un procés participatiu. Les últimes emissions d’una moneda van ser durant la Guerra, quan molts municipis van imprimir bit-llets per fer front a l’escassetat de diners. Ara no s’encunyarà una imitació de les pessetes, sinó que els pagaments s’efectu-aran amb una aplicació per a dispositius mòbils.La previsió és que la moneda virtual cir-culi a partir del primer trimestre del 2017 per estimular els comerços locals. En els seus primers compassos, els veïns no po-dran disposar d’ella; per assajar-la, la fa-ran servir les entitats que cobren subven-cions i, més tard, els empleats municipals.

Petit comerçAmb l’efectiu que es mogui amb l’app no-més es podrà consumir en els petits co-merços que s’adhereixin al sistema, que el consistori dissenya des de mitjans del 2015. “Hi ha un flux de diners que podria

REDACCIÓ

Son rematadamente jóvenes. Se llaman Marcos Lema, de 21 años, y Daniel

Navarro, de 20, y no han montado una empresa juntos, sino dos: AhoraYa y Ke-lokuá. La primera es de reparto de comi-da a domicilio y la segunda, de diseño y mantenimiento de páginas web.A estos dos amigos de toda la vida, la idea les vino relajados en el sofá. “No quería-mos salir de casa y buscábamos comida de calidad para cenar y no encontrába-mos nada interesante, sólo shawarma o pizzas”, afirma Daniel. Y Marcos, agrega: “Buscábamos buena comida y la quería-mos ya ( de ahí el nombre). No queríamos vestirnos e ir al restaurante de al lado, sino que nos lo trajeran”.

gastar-se en la ciutat que marxa i es gasta fora”, comenta l’alcaldessa, Núria Parlon, “el que ens interessa és capitalitzar aquest flux en compres a la ciutat i que tot el que pugui comprar es compri a Santa Coloma amb una moneda local”.El regidor Esteve Serrano estima que, des que s’activi el mètode de pagament, po-drien canalitzar uns 350.000 euros d’en-trada que revertirien en establiments de

Eso es lo que hacen ahora ellos con una moto y una bicicleta. No cocinan ni elabo-ran alimentos, sino que se han puesto de acuerdo con comerciantes de Santa Colo-ma para vender los productos que venden habitualmente en sus tiendas. De mo-mento, reparten la comida casera de Tot Carbó: carnes a la brasa, arroces o pollo a l’ast. También los embutidos artesanos de Casa Paredes o un costillar o una hambur-guesa del Restaurante Santa Lola.

Trajes a medidaSi Daniel es el motor de AhoraYa, el alma de Kelokuá es Marcos, un chaval fascina-do por la tecnología desde niño. Tiene ya el grado superior de informática, lo que le permite hacer una oferta integral a par-ticulares y profesionales liberales, y una

la població. El muntant es finança amb fons públics, amb una part de la despesa destinada a nòmines de la plantilla muni-cipal i regidors i les subvencions a associ-acions. A l’espera de concretar la propos-ta, els empleats de l’Ajuntament podran sol·licitar ingressar fins a un 30% del sou en la moneda colomenca. La idea s’inspira en un sistema similar implantat a la ciutat anglesa de Bristol.

más completa para y a medida de un co-mercio. “No encargamos tanto del diseño como de los contenidos, de las fotografías y de toda aquello que necesite el cliente. Nosotros le solucionamos todas sus ne-

cesidades, desde la publicación al posi-cionamiento en la red”, subraya Marcos. Cuentan que tienen un plan básico y uno premium. El caso es que ofrecen un traje a medida del cliente.

Daniel Navarro y Marcos Lema.

25esports24 economia 2.0 # 2016 389 # NOVEMBRE

El 50º aniversari de l’atletisme queda clausurat amb una edició especial del Cros

La quarta generació Saladrigas obre cada dia l’únic comerç centenari que queda

BERNAT LÓPEZ

La 45a edició del Cros Amorós quedarà gravada per sempre

en la memòria de tot l’atletisme colomenc. Des de la construcció de les noves pistes, la clàssica pro-va de record cap a l’eterna tasca realitzada pel ‘Galgo de Caudete’ a la ciutat s’havia revaloritzat. En els últims anys, la graderia de la instal·lació desbordava gent i passió per l’esport, mentre que la xifra de participants també havia augmentat. Aquesta temporada, el Cros Amorós suposava el tan-cament dels actes de celebració del 50 aniversari de l’atletisme colomenc i calia organitzar un ‘fi de festa’ a l’alçada. Convidats per la UCA i l’Ajuntament de Santa Coloma, atletes de diferents grups d’edat del Club d’Atletis-me Caudete Antonio Amorós es desplaçarien fins a Catalunya per

Santa Coloma i Caudetetanquen el cercle d’Amorós

prendre part en la línia de sor-tida de la prova. Amb la missió de facilitar l’arribada de la dele-gació de Caudete, la coordinació tècnica de la UCA activaria un pla en col·laboració amb l’Ajun-tament per intentar allotjar al màxim nombre de nens possible en habitatges de famílies de l’en-titat. “Ens vam posar en contac-te amb les famílies de la nostra escola d’atletisme i es va deci-dir que serien elles les que els acollirien a casa”, relatava Dani Barrero, responsable tècnic de la Unió Colomencs d’Atletisme. “Creiem que es tracta d’una inici-ativa molt bonica. Ens agradaria que tingués recorregut per poder anar nosaltres a Caudete la pro-pera vegada. Quan comparteixes una mateixa passió, els quilòme-tres que separen les persones no existeixen”, declarava Barrero durant la celebració del Cros.

El cercle queda tancat Sens dubte, una de les persones que va viure amb més emoció el viatge a Santa Coloma seria Juan Antonio Gil, president del Club d’Atletisme Caudete. El ve-terà corredor manxec tornava acompanyat del seu fill Roberto

a la ciutat que el va veure gua-nyar el Cros Amorós quan era un nen. “Gairebé trenta anys enrere jo vaig venir a Santa Coloma a córrer el Cros. El vaig guanyar sent un aleví. Recordo que en aquella època es corria al parc, perquè les pistes no existien”,

apuntava el nostre protagonista. Pel Juan Antonio, poder veure el Roberto, el seu fill, guanyar el Cros Amorós 2016 suposaria un enorme regal. “M’ha emocionat. Fins i tot se m’ha escapat alguna llàgrima. Ha estat molt especial”, sentenciava l’atleta de Caudete.

La delegació del Club d’Atletisme Caudete. / B. López

NEUS NAVARRO

Tota la vida havien pensat que el seu co-merç havia aixecat la persiana l’any 1902, però fa uns anys, quan presentaren la seva candidatura als Premis Nacionals als Esta-bliments Comercials Centenaris que conce-deix la Generalitat de Catalunya -van estar premiats el 2004-, la família Saladrigas es va trobar amb la sorpresa que el negoci, suport econòmic de quatre generacions, encara tenia més història. La cerca dels documents a l’arxiu històric de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet els demostrava que Cal Nen es va fundar l’any 1891 en el mateix edifici en què cada dia treballen, en ple centre. “Segons tinc entès la casa i la botiga la van fer pel casament d’un oncle de la meva mare. La van fer perquè aquell era ‘el conte’ de l’època: eren quatre germanes i només un fill i ell era l’hereu, el nen. Es va quedar tota l’herència”, explica Jordi Saladrigas, història viva d’aquesta cansaladeria colo-menca. Amb els seus lúcids 89 anys, aquest comerciant jubilat explica com ha passat, li-teralment, tota la seva vida entre les quatre parets de la botiga.

Cal Nen, 125 anys fent butifarres

Els seus pares –un dependent d’una botiga de queviures del Passeig de Gràcia de Bar-celona i una carnissera de Can Sitjes- van encarregar-se del negoci familiar l’any 1926, nou mesos després del seu naixe-ment. “Vaig venir aquí el dia que feia nous mesos i encara hi visc aquí”, comenta. Un fet inevitable, tenint en compte que la bo-tiga està tocant l’habitatge familiar. El local és petit i manté l’essència inicial, presidit per una gran prestatgeria de color verd, a la que amb els anys han tret les portes de vi-dre per deixar a l’aire els pots de tomaca, oli i llegums cuits que també comercialitzen.

Tota la vida dedicada al negociEl taulell refrigerat substitueix a l’antic de marbre on es mostraven les elaboracions i unes quantes fotografies històriques, de la ciutat i de la imatge del local en els seus orígens, decoren la botiga. Dos banquets de fusta, on seuen en Jordi i la seva dona, permet als clients descansar mentre fan la compra i, sobretot, conversar amb les de-pendentes. És la seva vida perquè només un estret corredor separa el dia a dia de clients i comandes de la cuina i el petit saló on Josep i la seva dona, Maria Rosa, hi vi-

uen. Ells van donar el relleu als seus fills, Jordi i Montserrat. L’un a l’obrador, i l’altra al taulell s’encarregaven de la continuïtat d’aquest petit comerç fins que el germà va patir un ictus i, des d’aleshores ençà, és la filla qui s’encarrega de Cal Nen. Ella, a més, hi viu a la casa de darrere. Tot queda en família i ben a prop. La vellesa, però, no ha aconseguit desvin-cular el matrimoni del seu negoci. Amb-dós ajuden -“com podem”, diu Jordi- la seva filla i les altres tres treballadores de la cansaladeria colomenca, les quals entren i surten de l’obrador ubicat en el mateix im-moble per preparar, diuen, les millors boti-farres d’aquesta ciutat erigida al costat del riu Besòs. La botifarra és el seu distintiu i el seu producte estrella. “Ens identifica la botifarra, però també els canelons... Hem anat incorporant productes que no es ve-nien abans i que són d’elaboració pròpia. Però són moltes hores d’obrador, de boti-ga, i estem rodejats de centres comercials i supermercats. És molt difícil vendre”, explica Montserrat. D’aquí a tres anys tindrà l’edat de jubilar-se i, si ella marxa, previsiblement el negoci familiar s’acabarà. “Només tinc una filla, i familiarment, si no continua ella, això s’ha acabat. La botiga es tancarà”, explica. De la seva narració i de la del seu pare, se’n deriva que cada vegada els resulta més difícil mantenir-se en un mercat molt competitiu. “Tenim una clientela fidel, que repeteix perquè hi troben bo el que tenim, però som una botiga de barri de proximitat, on els clients el que volen és menjar més fresc i més detallat”, apunta l’actual gerent. Clients que han mantingut la tradició fami-liar de comprar a Cal Nen i que, a hores d’ara, continuen visitant el comerç per en-dur-se secallones o salsitxes elaborades al mode artesanal. Ho comprovem a l’obrador –situat darrere del pati interior de l’habitatge- on perviuen els estris de l’època, com la caldera, i on re-produeixen el procés d’elaboració que han après uns dels altres. “Continuem treba-llant segons el mode artesanal. Jo he après

aquí del meu pare, i ell va aprendre del seu avi. Els meus besavis ja eren carnissers”, relata Montserrat. Un ofici, el de carnisser, que a Santa Coloma ocupava molts altres, ja que segons explica Jordi Saladrigas, “en 200 metres hi havia sis o set carnisseries com nosaltres, que tot s’ho feien, i totes es guanyaven la vida, però han anat tancant”.

La dificultat de sobreviure pel comerçSanta Coloma de Gramenet és una ciutat eminentment comercial. Segons les xifres de l’Anuari estadístic de la ciutat (2013), el sector del comerç i la restauració aglutina el 58% del total de la seva activitat econòmica. Però els comerços com Cal Nen competei-xen amb els nombrosos centres comercials que envolten la ciutat, des de La Maquinista fins a Montigalà. “Ara és l’època més difícil, a totes les ciutats les botigues estan mala-ment. La clau està en les coses que t’iden-tifiquin i que la gent vingui expressament a buscar-les”, afirma Montserrat. Ells ho van trobar fa uns anys de la mà del xef Víctor Quintillà –propietari de la Lluer-na, l’únic restaurant amb estrella Michelin de la ciutat- i el sommelier Paco Cordero: la botifarra Brisa, que elaboren amb pinyons i brisa de raïm com homenatge a la cultura vinícola que abans hi havia a la ciutat, s’ha venut molt bé entre els seus clients. La preferència del consumidor jove pels supermercats i el canvi en els hàbits de compra també incideixen. “Quan jo era nano la gent venia pel de matí per comprar per esmorzar i a la tarda, venia per comprar pel sopar, perquè no tenien ni nevera a casa seva. Era molt diferent la venda”, explica fent memòria. Una facultat que l’acompa-nya i que el manté jove d’esperit, tot i estar acaronant les espelmes del seu noranta ani-versari. “Sí, sí, estic bé, però és que jo només demano saber qui és qui entra, que li pugui dir “Hola, Maria!” a la clienta que entra. No perdre el cap”, diu. Mentrestant, agafa amb les dues mans el premi atorgat pel Govern català, que llueix dalt de la nevera i que els recorda que, des de 1891, la família Saladri-gas elabora botifarres colomenques.

Maria Rosa, Montserrat i Jordi. / Neus Navarro

27publicitat26 esports 389 # NOVEMBRE

COMPRAR A PROP DE CASA

Arriba una època marcada per les celebracions i les compres. Regals als nens, amics, companys... Des de fa molts anys que us convido a venir a TAPERSEX®BOU-TIQUE. A regalar tot de vibracions que ens facin la vida més divertida, més orgàsmica!! Per aquest Nadal us faig una proposta encara més ambiciosa: Compreu a Santa Coloma. Compreu a prop de casa. Al nostre poble hi ha de tot. Quina alegria si tots aquests regals surten del comerç local. De botigues especialitzades que atenen amb mimo i cura a tots els seus clients. Els clients són el bé més preat de cada botiguer. Res a veure amb les grans superfícies on quasi ni et miren a la cara.Disculpeu si em trobeu una mica extremista, però de vegades les grans campanyes de publicitat ens fan en-terbolir la visió i perdre el nord. Oblidem que alimen-tar el teixit comercial de la nostra ciutat reverteix en la qualitat de la ciutat. Reverteix directament en tu.Bones Festes!

Vine’m a veure a Tapersex® Boutique o dins www.ta-persex.com tens a l’abast tots els productes i l’assesso-rament que necessites. Si tens qualsevol dubte, consulta o suggeriment al voltant de la sexualitat i les emocions derivades: info@tapersex.com o 93 466 36 06.

EMOCIONS CARNALSamb Eva MorenoSexóloga y fundadoraTAPERSEX®

Dani Sánchez és el nou rei del billar

El Draft Gramenet esmicola els seus rivals a la Copa

nou encontres de forma conse-cutiva i compten amb el millor atac de tota la competició. El Geieg havia estat l’únic equip de la lliga capaç de derrotar les colomenques, però en el duel de la segona volta tot canviaria. Les gironines es veurien superades per la defensa del Draft i només podrien anotar el 22% dels tirs

BERNAT LÓPEZ

Que passi el següent. Al Draft Gramenet li surt absoluta-

ment tot, dinàmica que tornaria a fer-se evident en el partit de Copa Catalunya jugat per les lí-ders del grup I contra el tercer classificat. Les jugadores de Jor-di Périz han guanyat els últims

efectuats, xifra doblada pel bloc de Jordi Périz (44%). En tan sols un quart, les de Santa Coloma deixarien clares les seves inten-cions de dominar (19-7), mante-nint l’accelerador activat durant quasi la totalitat del partit. El 34 a 20 del descans es convertiria en un resultat encara més escan-dalós després de passar pels ves-tidors (52-34), fet que limitaria totalment les opcions de remun-tada del Geieg (70-54). El Draft, millor en tots els aspectes del joc, viuria de l’aportació coral de les seves jugadores. Inés Perezpayá (18 de valoració) jugaria a un bon nivell, igual que Lorena Del Moral (12 punts) i Júlia Daví (12 de valoració). Amb deu victòries sumades en onze jornades, el conjunt de la Bastida es distancia dels seus perseguidors. El Draft Gramenet lidera la lliga i ja és a dos triomfs de l’Almeda i a tres del Geieg amb l’average directe guanyat. Si manté la dinàmica, aquest equip és capaç de tot.

BERNAT LÓPEZ

Sis anys després de guanyar el seu darrer títol mundial, Dani

Sánchez torna a escena per reg-nar de nou en el panorama inter-nacional del billar a tres bandes. A França, Sánchez recuperaria el ceptre internacional aconseguit el 2010, protagonitzant una ac-tuació memorable. El billarista colomenc completaria un torneig brillant al Palau de Congressos de Burdeus, proclamant-se cam-pió davant 1.000 espectadors entusiasmats amb el seu talent. Sánchez derrotaria en la final al jove sud-coreà Haeng-Jik Kim (40-37), afegint d’aquesta ma-nera un nou regnat als seus tres mundials anteriors (1998, 2005 i 2010). La victòria sumada a França fa que Dani Sánchez es-cali fins a la tercera plaça del rànquing absolut. Actualment el jugador de Santa Coloma suma 346 punts i es queda molt a prop de superar Dick Jaspers (352).

El número u continua sent Fré-déric Caudron (400). A banda dels quatre campionats del món, Dani Sánchez ha guanyat al llarg de la seva carrera un total de tres europeus (1997, 2000 i 2009), dos jocs mundials (2001 i 2005), tres copes del món (1995, 2004 i 2006) i ha estat campió d’Espa-nya en un total de 18 ocasions.

Sánchez triomfa a França

Títol europeu per Jonatan RedondoBERNAT LÓPEZ

Tant a casa nostra com a l’es-tranger, el passat cap de set-

mana ens duria un menú espor-tiu carregat de karate Kyokushin. A Arnhem (Països Baixos) s’hi celebrava la 30ª edició del cam-pionat d’Europa de la disciplina, torneig organitzat per l’Europe-an Kyokushin Federation. Du-rant dos dies, el National Sport Center donaria la benvinguda a 435 participants procedents de 25 països diferents. L’europeu, retransmès via streaming arreu

del món, li aportaria un exitós resultat a un combatent del Dojo Satori. Jonatan Redondo es pro-clamaria campió, donant una alegria a tots els seus companys.

Vibrant Copa Oyama FujimaeA més, cal recordar que el passat cap de setmana es va celebrar a Santa Coloma la VIII Copa Oya-ma Fujimae, esdeveniment de gran importància dins del con-text català i nacional. Els dei-xebles del Satori brillarien amb llum pròpia, arribant a quasi totes les finals de la competició.

Redondo ha dut la copa al Satori / Dojo Satori

L’equip de Périz ha guanyat nou partits seguits / D.Rodríguez

+ notíciesBalanç positiu pel CB Santa Coloma a CopaEls deixebles de Xavi Grau signen contra el Bàsquet Pia (92-60) un dels seus millors partits i es mantenen setens al grup I amb un balanç de cinc triomfs i quatre derrotes. L’equip està sent competitiu.

El 24 de desembre: tot-hom al Nou Municipal!Hi haurà una segona part de l’acte ‘Somriu amb Rocío’ celebrat a Torribera. Moltes entitats de la ciutat preparen un gran esdeveniment per ajudar la nena colomenca afectada per paràlisi cerebral.

Torneig de futbol soli-dari a Can Zam 2El Singuerlín, la Fundació Grama i l’Arrabal Calaf s’uneixen per organitzar un triangular benèfic el pròxim 4 de desembre a Can Zam 2 (12h). L’objectiu és recollir aliments i recursos econòmics pel Banc d’Aliments de la Creu Roja Barcelonès Nord.

2.0 # 2016

29publicitat28 esports 2.0 # 2016 389 # NOVEMBRE

El vincle Redondo: la història de dos germans d’orgull colomenc

somni poder fer una entrevista amb el meu germà”, celebra en Lee. Aquesta afirmació ja aporta pistes de l’absoluta devoció que ha tingut sempre en José Luis per Óscar. “El nom de Lee no té res a veure amb el karate. Li vaig

BERNAT LÓPEZ

Només 300 metres. Aquesta és la distància que separa

els germans Redondo en el seu dia a dia. L’Óscar (42), el menor, entrena el Catgas Energia, club de la LNFS. En José Luis (44), Lee per gairebé tota Santa Co-loma, treballa en una bibliote-ca mentre coordina un projecte d’integració que ajuda a joves mitjançant el karate. Per atzar o simplement perquè així havia de ser, la vida ha fet que els ger-mans Redondo romanguin ‘en-ganxats’. El Pavelló Nou, llar del Catgas, es troba a menys de mig quilòmetre de la Biblioteca de Can Peixauet, epicentre de l’acti-vitat diària d’en Lee. Ens reunim amb ells a la biblioteca i els fem mirar cap al passat per recordar la seva infància. “Per mi és un

posar jo perquè no em sortia José Luis. Li deia Jose Lee’, apunta el tècnic del Catgas per obrir con-versa. Tots dos van créixer en una família d’origen andalús i entre el passatge Ciutadella i el barri de Can Mariner, escenaris

Óscar i Lee Redondo, dues referències inseparables / B.López

on l’Óscar s’entrenava evitant les faltes que li feia el seu ger-mà gran. “El millor de la meva infantesa era veure jugar l’Óscar. Quan veig que la gent idolatra sempre Messi jo dic que tinc la sort que el meu ídol sigui el meu germà”, revela en Lee. “Reconec que era el mimat. A la meva fa-mília li encantava el futbol i, al final, tota la nostra vida girava al voltant dels meus partits”, afe-geix el petit dels Redondo.

Admiració mútua; suport eternEn diferents àmbits, l’esport i les causes socials, els germans Redondo s’han convertit en persones molt conegudes i ad-mirades a la ciutat. Cada un d’ells parla meravelles de l’altre i quan els escoltes es percep un gran sentiment de suport mutu. “Ara estic impulsant un projec-

te d’integració que té èxit, però he de dir que la meva inspiració sempre ha estat l’Óscar. Veure’l recuperar-se de dues lesions de creuats quan tota la premsa deia que no tornaria a jugar no se m’oblidarà mai”, diu en Lee. L’entrenador del Catgas Energia, per la seva part, veu el seu ger-mà treballant allà “on se senti còmode en el futur”. “Crec que la gent detecta que en Lee té un cor transparent. Això arriba als xavals, perquè veuen que els aju-da sense voler res a canvi. És el meu germà gran i el germà gran de molts altres. Un paio com en Lee està per ajudar, no per tenir problemes”, assegura. Passi el que passi a la pista, darrere de la banqueta del Catgas Energia sempre hi haurà un senpai dis-posat a col·laborar. Disposat a mantenir unit el vincle Redondo.

El cognom està de moda a la ciutat: en Lee i l’Óscar en són culpables

31cultura30 cultura 2.0 # 2016 389 # NOVEMBRE

Imatge del barri del Fondo en els anys 60.

Joan Morán y Lluís Tarrasón en la presentación del libro.

MANUEL ARENAS

La periodista Isabel Martínez viu a Llefià (Badalona), però

sempre, des de molt petita, ha tin-gut una vinculació molt especial amb Santa Coloma; més concre-tament amb el barri del Fondo. La seva primera cobertura com a periodista d’El Punt Avui, curiosa-ment, va ser un succés al Fondo, i des d’aleshores no ha deixat d’in-

j. c.

Da gusto ver una sala llena en la presentación de un libro.

‘Agua, una odisea del Fondo’ (Edi-ciones Carena) de Lluís Tarrasón, ex compañero de la histórica ‘Re-vista Grama’. Fue una presenta-ción que se complementaba con la exposición de las fotos que el ex sacerdote Joan Morán hizo para el Archivo Joan Mata.En definitiva, mucha gente para escuchar las bondades que el his-

El burot del Fondo: una duana controlava el pas de mercaderies des de Badalona

Santa Coloma se hizo a base de follones

teressar-se per la idiosincràsia del barri. Ara presenta la investigació ‘El Fondo, cruïlla de les cultures: crònica urbanística d’un barri maltractat per la immigració’, un treball que pretén posar sobre la taula la rellevància dels movi-ments migratoris i l’habitatge a l’hora de conformar les caracterís-tiques del barri.Isabel Martínez ha estat inves-tigant durant un any l’arxiu de

toriador Juanjo Gallardo dedicó al autor. “Es una novela que demu-estra el talento literario de Lluís y se lee de maravilla”, dijo. Y sobre el rigor, agregó que es comparable al de un tratado histórico.El editor José Membribes y otros asistentes subrayaron que se sen-tían protagonistas del libro, como el resto de vecinos del Fondo. Y es que la trama gira en torno a las personas que fueron capaces de crear un mundo de la nada a tra-vés de un proyecto común.

l’Ajuntament i ha entrevistat veïns que han viscut en primera perso-na la història del Fondo. “He tin-gut l’obsessió de fer una llista de tots els alcaldes de barri –l’exten-sió dels ajuntaments franquistes- que va tenir el Fondo, la majoria dels quals eren botiguers. Crec que això és el primer cop que es fa”, explica. Segons ella, una de les dades importants que diferen-cien el Fondo d’altres barris és que a allà no hi ha hagut grans promo-cions de construccions de pisos, sinó que les construccions les han dut a terme directament els petits empresaris i botiguers del barri.Quan la immigració, Isabel Mar-tínez afirma que ha marcat i se-gueix marcant la història del bar-ri. “El Fondo és un barri d’acollida i així ho ha demostrat. Ha sigut un barri d’estiuejants amb menys po-der adquisitiu que els que anaven

Lo explicó bien un Lluís emoci-onado por la respuesta vecinal. Desveló que la idea surgió de una anécdota en una excursión, en la que una amiga de Barcelona se refirió al Fondo como el lugar los follones. Y Lluís subrayó que el barrio y Santa Coloma entera se hicieron a base de follones, follón por el ambulatorio, el motocross, Can Zam o Les Oliveres... Y como era gente trabajadora, trasladó los follones a las fábricas: Seat, Maco-sa, Pegaso, Casadesport...

Una investigació de la periodista Isabel Martínez analitza la història del barri colomenc

Lluís Tarrasón presenta ‘Agua’, una novela que se lee de “maravilla”

a altres llocs de Santa Coloma. Jo vull remarcar que el Fondo ha es-tat injustament estigmatitzat. Un senyor, per exemple, m’explicava que, per a ell, el Fondo és un barri “de segona”. Jo penso que això va passar sobretot fins als inicis de la democràcia, que va estar bastant abandonat, però el barri té molta vida i infinitat de coses bones: ha estat un barri lluitador i obrer his-tòricament”.

Anècdotes del barriLa investigació també mostra algunes anècdotes curioses. Per exemple, corrobora l’existència d’un burot al carrer del Rellotge (segurament, als anys 30): una duana encarregada de controlar el pas de mercaderies de Badalona a Santa Coloma. “També –explica la periodista- és molt il·lustrativa la història del rellotge del carrer

que porta aquest nom: fa molts anys, el rellotge el va fer un se-nyor que va ser alcalde del barri. Com no pertanyia a l’Ajuntament, una vegada els veïns es van anar a queixar al consistori perquè s’ha-via espatllat i l’Administració els va dir que ells no podien fer-ne res. Jo he pogut parlar amb el fill d’aquell home i m’ha confirmat que posteriorment va cedir el re-llotge a l’Ajuntament, que ara té la titularitat”. El carrer i la plaça del Rellotge, a més, no es diuen així pel fet de tenir un rellotge: “Es va anomenar d’aquesta manera per la ‘Cooperativa del Reloj’, que s’encarregava de fer excursions, en una de les quals va venir al bar-ri i va començar a adquirir solars i fer cases com a segona residència, de manera que tant la plaça com el carrer d’alguna manera la com-memoren”.

¡Ey!... no se pierdan los actos de la Festa d’Hivern

Ey! contraprogramando al mundo en ge-neral, aquí estamos: Santa Coloma. ¿Qué se cuentan?, yo bien. Un pequeño achuc-hón que me dio el otro día, pero nada, el estrés, dicen. A lo que vamos, ¿han visto qué Festa Major d’Hivern?, ¿han visto qué gentío?, ¿han visto qué atmósfera navi-deña, qué espíritu, qué cosa…? ¡Bo…!, ¿qué digo, “Bo…”?, ¡Ba…!, que suena así como más… A ver, empezamos, el día 3 de diciembre nos vemos en las Jornadas para la Inclusión Social de Personas con Diversidad Funcional. Estaremos desde las 12 del mediodía hasta las 14 horas, enseñando a grandes y pequeños cómo se desplaza una persona con un perro guía, cómo son las letras en lenguaje de signos y otras muchas cosas. A esto no podéis fal-tar.

El 17 tenemos el Ciertopelo Navideño, en el Mas Fonollar —y menos tonterías—. Más paradas y más organización que nun-ca. Un mercadillo colomense, hecho por colomenses, con cosas colomenses vendi-das por colomenses para que lo disfruten otros colomenses. El colmo de la endoga-mia, vamos. Ni moneda local ni nada ne-cesitamos aquí. El trueque, directamente. Lo dicho, aquí podrán ustedes comprar, comer, ver, degustar, reír y saltar presos de la felicidad que irradiarán los vendedores que estaremos desde las 10 de la mañana hasta sabe Dios qué hora de un gélido día de diciembre. Ya verán qué bien. ¡El 23! Ojo al 23… ¡como falte alguien el día 23, voy a su casa a buscarlo y lo arras-tro de los pelos! El 23 es La Nit, Solidària. (Casi) Todos los bares de música en directo de la ciudad se unen a esta gran noche en la recogida de juguetes para esas casas a los que los Reyes Magos…, ya saben, a las que se olvidan de llegar. El Room, La Lola, El 9 Carrer, Inèdit, Yesterdays, Melao Cafè y ¡tachán! El Línea Uno Bar. ¿Por qué pon-go “tachán”?, pues porque en el Línea Uno es donde estaremos Rafa Bueno (La Voz)

y un servidor, acompañando a Aydená, el grupo de Borja Vílches, recogiendo jugue-tes. Más tarde haremos el paseíllo’ a ver cómo ha ido por ahí, no se preocupen que yo monto a Rafa Bueno en el Batmóvil y me lo levo de ruta por tos’ laos’. Al día siguiente, 24. ¿Ven para qué sirve tener estudios? Después del 23, viene el 24. No, en serio. El día 24 es Nochebuena, cada uno a lo suyo, ¡peeeero…! Por la mañana tenemos todos una cita en el Campo de la Grama, para recaudar fondos para la cam-paña “Somriu amb Rocío”, nuestra vecina chiquitina que necesita que le echemos un

cable para que sus padres puedan costearle una vida como la que se merece. Allí po-drán disfrutar de buen fútbol, de exhibicio-nes de karate de la mano de Lee Redondo y de un montón de sorpresas más. (Sí, claro, también estoy. Yo estoy siempre. Ya no hace falta que lo diga más, ¿vale? Cuenten que yo estoy en todos lados). Y poco a poco nos vamos acercando a… ¡tirorí, tirorí…!, ¡el Cap d’Any Colomenc! Ah… este año nos comemos las uvas todos los colomenses juntos, ¡todos! Como fal-te alguno, la lío. Pienso pasar lista u-no-a -u-no… los ciento veinte mil. Os quiero a todos en la Plaza de la Vila. Ya he hablado yo con la Parlon para que quite el frío y la lluvia esa noche. Tendremos barras con bebida hasta las doscientas mil de la ma-drugada, música, baile, concursos, disfra-ces y disfrazados, gorritos, matasuegras…, de todo, tendremos de todo. Y luego nos espera Inèdit hasta las cuatrocientas mil de la mañana. ¡Colomenses del mundo…, uníos! Y luego, pues la Cabalgata de Reyes. Ay…, la Cabalgata de Reyes…, qué nos-talgia, qué tiempos, qué ilusión, qué ganas de ver otra vez a la Yolanda Valero que no me lo ha dicho nadie pero que me la corto si no va en la cabalgata este año… ¡Yoli!, un besito desde aquí, guapa. Prometo no participar en la cabalgata de Reyes, como cosa excepcional, va.Ya saben. No falten. No pueden faltar. No me vayan a faltar. No se permitan faltar. Colomenses…

Carlos LaderaBatman Gramenet

2.0 # 201532 opinió

colo

min

s i c

olom

ines

Santa ColomaDiari de

GRAMENET

Director: Jordi Corachán · Redacció: Pilar Tomás, Bernat López · Col·laboradors: Manuel Arenas, Jaume P. Sayrach, Josep Maria Cortés, Valentín Wallace, Chema Carvajal, Sergio Mas Navarro, Chema Corral, Carlos Ladera, Eva Moreno, Víctor Crespo, Martí Segura i Germán Madrid. · Humor gràfic: Carlos Moreno · Maquetació: Marc Gasau · Publicitat: Eduard Monterde i Carlos Marín, publicitat@gestiocomunicativa.com · Contacte redaccio: redaccio@diaridesantacoloma.com · Tel 93 250 24 60 ·Edita: Enter Gestió Comunicativa, S.L · www.diaridesantacoloma.com · Impressió: ‘Gràficas de prensa diaria S.A.’ www.diaridesantacoloma.comDipòsit legal: B.14597-2011. La publicació no es fa responsable de les opinions i els articles dels seus col·laboradors.TROBA EL TEU EXEMPLAR A LA LLIBRERIA CARRER MAJOR

Joan Morán Excapellà obrer

“No era comunista, el

meu compromís era amb Déu i

els veïns”Joan Morán va arribar al 1968 i es va treure la sotana i es va posar la granota de treball en una fàbrica. Ara exposa a l’Ate-neu Júlia Romera les fotos que va fer per a l’Arxiu Joan Mata.

JORDI CORACHÁN

Malgrat que se’ls va titllar de cape-llans comunistes, Joan Morán Saba-

té sosté que els movia només una fe cega en Déu i un compromís amb l’Evangeli. “No podíem fer miracles i curar els malalts, com feia Jesucrist, però alguna cosa ha-víem de fer i vam decidir compro-metre’ns amb els més necessitats”, afirma.Entre la desena de sacerdots es trobava Lluís Hernández, que va esdevenir el primer alcalde de la democràcia, i Jaume P. Sayrach, fundador de la combativa ‘revista Grama’ i regidor d’Urbanisme amb el Lluís, així com Josep Catà, que en nom de les Parròquies de Santa Coloma va donar cobertura a una desena de joves periodistes, i An-dreu Alerany, i Antoni Antonijoan, i Josep Sánchez i Salvador Cabré. Tots ells es van arremangar les mà-nigues i es van posar al capdavant de les reivindicacions obreres i ve-ïnals relacionades amb els habitat-ges precàries, sense aigua ni llum, i barris sense transport ni ambulato-

ris. Van ser l’avançada de la Teolo-gia de l’Alliberament, però encara estaven allunyats del compromís polític. Morán sosté que això va ve-nir quan l’Església els va girar l’es-quena i alguns no van veure altra sortida que comprometre amb els “ateus” del PSUC, que en els barris lideraven l’oposició a la dictadura.

-Com arriba a Santa Coloma un sacerdot recentment ordenat de l’Hospitalet de l’Infant? Vaig Ve-nir a substituir mossèn Esquirol, que ho necessitaven a Can Oriach, de Sabadell. Ja havia estat abans al Fondo, com a ajudant de mossèn Mata, i em venia de gust lluitar al costat de la classe obrera.

-D’aquí l’etiqueta de capellans comunistes? Probablement, però a mi em molestava que em digues-sin “cura comunista” perquè no tenia carnet del PSUC ni de cap altre partit, ni pensava tenir-lo. Creia que el meu compromís com a sacerdot demanava mantenir la meva independència, tot i que respecti que d’altres companys ho fessin. El meu compromís era no-més amb Déu i l’Evangeli, i amb els

meus veïns. Crec que vaig ajudar a reflexionar a molta gent que es-tava adormida o tenia por, i gent que batejava als seus fills sense ser creient. Tractava d’actuar amb co-herència i volia aplicar l’Evangeli a coses concretes.

-Això els va portar a encapçalar les protestes en demanda de se-màfors per a Santa Rosa o am-bulatori per a Santa Coloma? Je-sucrist tenia un do i curava la gent, però nosaltres teníem els mitjans per curar-nos, només calia unió i fortalesa.

-I Convèncer els veïns? Els dèiem que miressin i observessin, que pensessin i si valia la pena que es comprometessin. Nosaltres tre-

ballem amb la gent, despertàvem consciències per intentar soluci-onar els problemes que eren el carrer. Recordo que en una de les assegudes a la carretera de la Roca per demanar semàfors va venir un policia municipal i em va dir: ¿Mossèn Morán que fa vostè asse-gut a terra? Jo li vaig contestar : Estic segur que vostè no seu al meu costat perquè va amb l’uniforme. I va riure, però ens va respectar. Feia 15 dies que li havia batejat un nét.

L’Església tradicional s’escanda-litzava perquè vostès adminis-traven els sagraments amb una simple estola? Jo feia servir sota-na, alba blanca i estola. Procurava no trencar molt perquè la gent no es replegués.

Josep Catà, Andreu Alerany, Jaume P. Sayrach, Antoni Antonijoan, Josep Sán-chez, Lluís Hernández, Julio (capellà argentí), Salvador Cabré i Joan Morán.