Un programa d

8/14/2019 Un programa d

http://slidepdf.com/reader/full/un-programa-d 1/57

Un programa d’estimulació primerenca



PROPOSTA D’INTERVENCIÓ

Tenint en compte que les adaptacions curriculars i d'accés són molt significatives en totes les àrees, isense oblidar el currículum estàndar d'Infantil, i després de diverses converses amb la família, els serveispsicopedagògics privats i de la Conselleria, hem elaborat i proposat un programa d'atenció primerenca queestaria en una etapa molt anterior a l'educació infantil ordinària.

Ho hem estructurat de la següent forma:Una relació de les habilitats que l'alumne posseïx valorades segons el nivell d'assumpció de les mateixes. Una introducció sobre el que representa l'atenció primerenca perquè els diferents professors iespecialistes tinguin una succinta informació referent a això.

Un llistat d'activitats proposades per a portar a terme aquest programa d'atenció primerenca.

D'aquestes activitats s'ha proporcionat còpia als diferents professionals que han d'intervenir amb l'alumneper a fer-lo de forma coordinada.

2

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=curriculare

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=est%C3%A0ndar

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=anteiror

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=curriculare

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=est%C3%A0ndar

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=anteiror



També s'ha muntat un petit racó en l'aula amb materials educatius significatius (joguines de nadó que treballen colors, tamanys, seriació,etc...) per a poder realitzar amb l'alumne activitats d'atenció primerenca , i un programari d’acces lliure online:http://www.poissonrouge.com/ amb un ratolí adaptat.

NIVELL DE COMPETÈNCIA CURRICULAR(ACTUALITZACIÓ FETA PER AL, ATE, PT, I TUTORA. OBSERVACIONS SUPERVISADES PER ELSERVEI D'ATENCIÓ PRIMERENCA)

ÀREA D'IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL

- Li agrada fer moviment davant el mirall. (POC)- Manifesta molèstia o plaer davant de determinades situacions. (SI)- Protesta i intenta evitar les situacions que no li agraden. (SI)- Capta les emocions i sentiments en les altres persones. (NO)- Expressa emocions vers les altres persones i situacions en què es troba còmode o incòmode,li encanten les mostres d'afecte de les persones adultes o dels infants.(SI)

- Reclama l'atenció de les persones adultes quan ho necessita. (SI)- Quasi sempre està tranquil. Mostra poca tolerància a la fustració i darrerament respon ambalguna rebequeria. (SI)

3



- Accepta que el netegem i mostra satisfacció quan ho feim. (SI)- Porta bolquers i necessita ajuda per menjar triturat. Comença a enviar-se els sòlids.

-Manté la postura d'assegut. es desplaça arrosegant-se des de la posició d'assegut però nogateja ni repta. (SI)- Fa moviment de marxa si l'aguantam. (SI)- Sovint costa fer-lo quedar quiet a l'estora en les activitats de grup. (SI)Cerca i explora objectes amb predilecció per rodes i formes rodones, I ES COLOR BLAU.-LI agrada molt sortir al pati.PICA AMB LES JOGUINES al sorral-Normalment juga sol, (si)

-Anticipa situacions i activitats quotidianes a partir de determinats indicis o senyals. (Poquesvegades)

Àrea medi físic i social

Entra content a l'escola. (si)

S'acomiada de la persona que l'acompanya sense dificultats, tot i que a vegades ploraperò accepta el consol de la mestra. (Si)

4



Quasi sempre està content, acceptant la presència a la classe d'altres infants i d'altrespersones adultes. (si)

Diu adeu amb la mà. (si)Reconeix a les persones mes properes (si)Accepta la relació amb els altres nins. (si) La seva psicomotricitat grossa i fina són molts limitades. (si) Explora els objectes amb tota la mà (no sempre) Somriu i riu. (si) Darrerament comença a tenir la iniciativa de cercar el contacte corporal amb l'adult.

(Si) Demostra interès pels objectes lluminosos i tots els que puguin rodar o tenguin formesrodones. (si) Li agrada molt escoltar cançons. (si) Li costa romandre aturat a les activitats d'estora i intenta fugir. (si) Àrea Comunicació i Representació

No parla. Emet son guturals i qualque so vocàlic, segons l'entonació d'enuig o defelicitat.

5



Es capaç de seguir amb la mirada un objecte que es mou dintre del seu camp visual. D'igual manera al deixar caure un objecte al davant d'ell, no mira cap al sòl al lloc on cau

l'objecte. També pot aferrar i soltar objectes voluntàriament, de fet, és un des seus passatemps,agafar i llençar objectes a terra, encara que no els segueix amb la vista per a veure a on hancaigut. Moviments reiterats de balanceig cap a enrere copejant-se el cap sinó s'evita per partd'un adult , o quan agafa”rabietes” es tira cap enrrera. No sempre gira el cap quan es produeix un so fort prop d'ell. Discrimina persones. Pot imitar gestos senzills, per exemple fer mambelletes, encara que no ho fa sempre. No anticipa esdeveniments. Aparta obstacles per a arribar a un objecte, quan l’interessa. Pot ficar un objecte en una caixa imitant a l'adult. Quan es trasllada mantenint la postura d'estar assegut sembla explorar l'entorn,quedant-se aturat i seguint després la marxa. De vegades fa renous. Darrerament, hi ha moments que repeteix: "ma ma ma" i sons vocàlics. De vegades assenyala amb el dit.

7



Amb ajuda i amb punts de suport comença a pujar-se per agafar coses bipedestació. Li agrada donar cops continuadament amb qualsevol objecte.

Darrerament sembla que no l’agrada tanta com abans el contacte amb altres nins, licosta estar aturat i segut amb la resta més que abans.

8



AQUEST LLISTAT D'ACTIVITATS PROPOSADES NI ÉS EXHAUSTIUNI ÉS EXCLOENT D'UNES ALTRES QUE POGUESSIN REALITZAR-SE.

NOMÉS ÉS UN GUIÓ perquè les persones implicades en l'educació del'alumne puguin tenir una guia de les acctivitats que es poden i s'estanrealitzant, i les no implicades sàpiguen què s'està fent.

No es tracta d'obligar a fer tals coses per un ordre determinat, sinó queseria ideal anar realitzant-les segons la disposició de l'alumne, i intentar norepetir les mateixes en el mateix dia.

És important tenir un criteri unificat quan a l'alumne li de una de les seves

freqüents “rabietas” per no voler fer alguna cosa, es recomana usar el"time-out" és a dir, deixar-lo en al catifa de jocs, tombat, sense fer-li cas

9



fins que se li passi, normalment no li dura ni un minut, després reprendrel'activitat o canviar-la.

Algunes de les activitats les pot realitzar i les realitza ja, unes altres sónobjectius a llarg termini.

El fet d'estar dividides per àrees no significa estanqueïtat o que les hàginde fer només determinades persones, o es poden i seria desitjable que espuguin realitzar alternativament en qualsevol moment que consideremoportú

També tenen l'objectiu d'unificar criteris d'intervenció i ara com aras'han subministrat còpies d'aquest programa per a la seva supervisió i vist

i plau als serveis psicopedagògics de L'EOEP/, a la psicopedagoga externa, ials serveis de l’UVAI contractats per la Conselleria.

10

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=psicopedagoga




Estimulació primerenca

Alguna vegada t'has preguntat el motiu pel qual els éssers humans depenemdels pares durant tant temps en comparació de la resta d'animals? La raóbàsica estreba en el nostre cervell, la maduració del qual requereix moltmés temps que el de la majoria d'espècies. Tots hem vist imatges d'animalsque a les poques hores de néixer ja caminen al costat de les seves mares

sense aparent dificultat. Per descomptat, la supervivència d'un cadell decervol resultaria molt difícil si aquest no fos capaç de seguir a la sevamare, que contínuament s'està desplaçant a la recerca de pasturesfresques. No cal dir si no pogués córrer a les poques setmanes davant lapresència d'un depredador.

11



Un bebé, no obstant això, triga una mica més d'una any a començar acaminar, pel que la seva supervivència depèn en extrem de la protecció de

la mare. El caminar no és una habilitat innata que posseeixi el bebé, sinóque és el resultat d'un aprenentatge. Un nounat només mostra un limitatconjunt de capacitats si les comparem amb les quals anirà adquirint amb eltranscurs dels anys. I la majoria d'habilitats que posseïx estanrelacionades amb la seva supervivència: succionar per a poder alimentar-se,

plorar per a atreure l'atenció de la seva mare, o tancar les mans per aintentar aferrar-se a allò que les toca.

Aquesta total indefensió és conseqüència d'un cervell encara per formar.Però aquesta circumstància que pot semblar en principi negativa comporta,

en realitat, un enorme avantatge: el bebé serà capaç d'adaptar-se moltmillor a l'entorn i a les circumstàncies canviants que qualsevol altre animalel cervell del qual ja estigui programat en el moment de néixer. Disposar

12



d'un cervell plàstic és el que ha permès a l'espècie humana progressar isobreviure fins i tot davant les condicions naturals més adverses.

Què és l’estimulació primerenca

L'estimulació primerenca té per objectiu aprofitar aquesta capacitatd'aprenentatge i adaptabilitat del cervell en benefici del bebé. Mitjançantdiferents exercicis i jocs la seva intenció és la de proporcionar una sèried'estímuls repetitius, de manera que es potenciïn aquelles funcionscerebrals que a la llarga resulten de major interès. No només es tracta de

reforçar aspectes intel·lectuals, com la seva capacitat per a la lectura o elcàlcul matemàtic, sinó que l'estimulació primerenca també contempla elsaspectes físics, sensorials i socials del desenvolupament.

13



Com es porta a terme?

L'estimulació primerenca es basa en la repetició del que es ve a anomenarunitats d'informació o bits. Igual que tots els nens aprenen a parlar per simateixos (a força d'escoltar diàriament els sons del llenguatge), el seucervell és capaç d'adquirir tota altra sèrie de coneixements mitjançant larepetició sistemàtica d'estímuls o exercicis simples. Amb la repetició

s'aconsegueix reforçar les àrees neuronals d'interès. Per exemple, perquèun nadó gategi és necessari que controli el cridat patró creuat, això és, lacapacitat de coordinar la seva mà dreta amb el seu peu esquerre (iviceversa) i així avançar. El nostre cervell està dividit en dos hemisferis,esquerre i dret, cadascun dels quals controla la part oposada del cos. Doncs

bé, els exercicis de gatejo reforcen el patró creuat i, per tant, ajuden amillorar la coordinació entre els dos costats del nostre cos.

14



Resulta efectiva?

En l'actualitat no existeixen estudis fiables que determinin si l'estimulacióprimerenca realment resulta efectiva o no en el desenvolupament neuronald'un bebé. El problema és que no és possible tornar enrere i provar quehagués passat si s'hagués actuat de manera diferent. El que si resulta*irrefutable són els resultats obtinguts sobre animals sotmesos a algun

tipus d'estimulació. A pesar de la limitada flexibilitat dels seus cervells,molts investigadors han verificat un desenvolupament neuronal superior deles àrees que van ser estimulades d'alguna manera.

Per descomptat, la decisió de posar en pràctica un pla d'estimulació

primerenca és absolutament personal. Però has de tenir en compte que lamaleabilitat del cervell decreix ràpidament amb l'edat. Així, el màximdesenvolupament neuronal coincideix amb l'etapa que va des del naixement

15

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=irrefutable

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=irrefutable



fins als tres anys d'edat, per a després decréixer i pràcticament extingir-se a l'edat de sis anys. A partir d'aquest moment, les interconnexions

neuronals del cervell ja estan establertes i els mecanismes d'aprenentatges'assemblen als d'un adult.

És cert que un programa d'estimulació pot resultar pesat i rutinari per als

pares, ja que exigeix una certa dedicació diària. Però, a pesar que algunsautors pugui dubtar de la seva efectivitat, el temps invertit amb els teusfills sempre resulta profitós.

16



Com és el cervell del nadó ?

A pesar de la seva enorme complexitat, el cervell d'un nadó és l'òrganmenys format en el moment del seu naixement, ja que l'estretor del canaldel part limita en gran amidada el seu volum. Durant els pròxims anys, elseu cervell creixerà de manera notòria, igual que la resta dels seus òrgans,

però ho farà d'una forma significativament diferent. Així com els pulmons ja són capaços de portar a terme la seva missió des del part, i simplementvan augmentant la seva grandària per a obtenir l'oxigen necessari per a uncos cada vegada major, el cervell no només creix físicament, sinó quetambé es transforma internament.

Quan un nadó neix, el seu cervell és un enorme conjunt de neurones, al'espera de formar la intricada estructura cerebral que d'adult li permetrà

17



parlar, llegir, raonar i sentir tot tipus d'emocions. Algunes de les neurones ja tenen una missió específica i el seu funcionament ha estat activat pels

gens per a portar a terme les tasques bàsiques per a la supervivència foradel ventre matern, com el respirar, plorar o xuclar. Però existeixen bilionsde neurones que encara no han estat activades i que tenen la potencialitatde formar part de qualsevol procés cerebral futur.

Tan o més importants que les neurones són les connexions que entre elless'estableixen per a formar els circuits o xarxes neuronals. Si bé unaneurona aïllada realitza una missió simple, milions d'elles interconnectadesentre si són capaços de realitzar les més complexes tasques. Per introduir

un símil, qualsevol òrgan del nostre cos està format per milions de cèl·lules,encara que cada cèl·lula és incapaç per si mateixa de portar a terme lafunció de l'òrgan del que forma part. És, per tant, el conjunt de neurones i

18



les seves connexions el que estableix l'autèntica potencialitat del cervellhumà.

Experimentar és fonamental

S'estima que el cervell d'un adult té una mica més de cent mil milions deneurones, cadascuna de les quals es connecta amb diversos milers. Si fem

un simple càlcul, veurem que en total hi ha una mica així com cent bilionsd'interconnexions en el nostre cap. Tenint en compte aquesta dada, la ideaclàssica que el cervell d'un adult està inexorablement determinat pels seusgens no se sosté. Dels aproximadament 100.000 gens del genoma humà, lameitat estan relacionats amb la formació i el desenvolupament del sistema

neuronal. És, per tant, impossible codificar tota la complexitat d'un cervelladult en tan sol 50.000 gens heretats.

19



L'única possibilitat que cap pensar és que la genètica determina laconfiguració general del sistema nerviós i del cervell, però que hi ha altre

factor que és el veritable responsable del complex entramat de neurones iconnexions en l'edat adulta: l'entorn. Tots disposem de terminacionsnervioses del cap als peus, i s'ha vist que funcions específiques, com elparla o el reconeixement visual, es localitzen en àrees bé definides delnostre cervell. És evident que la genètica marca aquesta configuració, però

seran els centenars de milers estímuls externs que rebrà un nadó en elsseus primers anys el que acabarà de perfilar els seus circuits cerebrals.

20



La finestra d'oportunitat

Sembla, doncs, que l'experiència durant els primers anys de vida no són tansol records, sinó que és fonamental en la construcció del cervell. Existeixno obstant això altre factor molt important a considerar: el temps. Coms'ha pogut comprovar després de nombrosos assajos, el temps que és

possible estimular una determinada àrea neuronal per a influir en la creaciód'interconnexions està limitat. És el que es coneix com la finestrad'oportunitat. Habitualment la finestra s'obre en el moment del naixement(encara que pot ser fins i tot abans o un poc després) i es tancairremeiablement després d'un període de temps determinat.

És necessari proporcionar els estímuls adequats durant un període detemps precís perquè l'estructura cerebral es formi correctament.

21



Pel que sembla el nostre cervell actua sota el principi "usa'l o perd-lo parasempre". Si no es produeïx l'estimulació d'un àrea a temps, les neurones

moren i ja no resulta possible recuperar aquesta funció. La finestrad'oportunitat varia d'acord amb la funció cerebral que es tracti. Així, elssentits com la vista i l'oïda tanquen la seva finestra d'oportunitat moltabans que la capacitat per a sentir emocions o el comportament.

22



L'estimulació primerenca

Les conseqüències d'aquest descobriment són una mica decepcionants.D'una banda, sabem que podem influir positivament en el desenvolupamentneuronal dels nostres fills; però, per una altra, el temps que tenim per aaixò és limitat. És una espècie de carrera contra rrellotge en la qual no hi

ha una segona oportunitat. No obstant això, hi ha també bones notícies: enla societat actual el nombre d'estímuls que rep un nen és molt major que enqualsevol època passada. Avui duem als nostres bebés a nedar, vam escoltarmúsica a tot arreu, els vam passejar amb cotxe (el que resulta moltadequat per a l'estimulació del sentit de l'equilibri, per cert), escolten

idiomes diferents, es relacionen amb altres nens des de petits i practiquenun sens fi d'activitats més que, sens dubte, contribuïxen a enriquir lesconnexions neuronals.

23

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=contrareloj

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=contrareloj



Encara així, no existeixen límits pel que a estimulació es refereix, iexisteixen altre molts aspectes que podríem potenciar de cara al seu futur

rendiment escolar i a la seva vida com adults. Fomentar la lectura desd'edat primerenca, facilitar el coneixement d'altres idiomes o iniciar-losen el raonament lògic i matemàtic són un bon exemple d'això.

24



Què "SÓN" els programes d'Estimulació Primerenca?

• És una manera molt especial de contactar i divertir-nos amb el nen,seguint els ritmes que ens marqui, animant-li i tenint fe en les sevespossibilitats, sent creatius i imaginatius, inventant coses noves i duent-les

a la pràctica observant els resultats.

• És prevenir i millorar possibles dèficit del desenvolupament del nen.

• Apunten a normalitzar les seves pautes de vida.

25



• És ensenyar-li a mostrar una actitud davant les persones, joguines...és a dir, fixar la seva atenció i despertar el seu interès davant

els esdeveniments de la vida.

• És posar els fonaments per a facilitar el creixement harmoniós isaludable, així com per al posterior aprenentatge i personalitat del nen

• És treballar en una sèrie de tasques d'una manera constant, peròintroduint una petita novetat. Si no hi ha suficient constància en els

aprenentatges, no aprendrà la tasca i se li oblidarà ràpidament, i si lanovetat és excessiva es va a desconnectar i aclaparar.

• És un programa que pretén afavorir l'autonomia del subjecte, iassolir un nivell socioeducatiu acceptable.

26



Què "NO" són els programes d'Estimulació Primerenca?

• No és fer una tasca mecànica i repetitiva fins que ho aprengui dememòria.

• No és, intentar aconseguir una resposta positiva sempre quetreballem amb ell, i frustrar-nos si no ho assolim.

27



Les àrees juntament amb els objectius que es treballen són:

Llenguatge

• Se centra la seva atenció amb activitats de tipus visual, auditives,manipulatives....

• Formació de conceptes: correspondències i classificació d'objectes,conceptes de posició...de la vida quotidiana

• Comprensió simbòlica. Reconèixer el significat dels objectes,persones, accions....Imitació de rols, comprendre aquests símbols iinterpretar-los verbalment.

28



• Comprensió verbal.

• Llenguatge expressiu.

Multisensorial

• Aprofitament i utilització de les restes auditives i visuals.

• Sistemes de comunicació.

• Estimulació auditiva i tàctil a través del joc.

• Estimulació de tots els sentits, mitjançant tot tipus d'experiències iexploracions.

29



• Coordinació de la mobilitat i desplaçament.

• Accedir a la informació, analitzant-la.

• Treballarem habilitats de la vida quotidiana.

Control del moviment corporal

• Es treballa tot el cos, però es posa l'accent si tenen algun membreafectat.

• Estimular totes les vies de percepció, ja que és freqüent que els nensamb deficiències físiques presentin trastorns psíquics, per tant espotencia una integració multisensorial.

30



Fisioteràpia i relaxació.

Identitat i autonomia

• Es realitzen tasques que potenciïn l'autonomia en el subjecte: enl'alimentació, mobilitat, orientació..

•

Control de esfínters, higiene..

• Vestir-se i despullarse.

Social

• Comunicar-se amb el mitjà que li envolta: persones, objectes.

31



• Prendre consciència del seu entorn i fixar el seu interès en ell.

• Treballarem el joc com factor decisiu en aquestes edats

32



És important tenir un criteri unificat quan a l'alumne li de una de les sevesfreqüents “rabietas” per no voler fer alguna cosa, es recomana usar el

"time-out" és a dir, deixar-lo en al catifa de jocs, tombat, sense fer-li casfins que se li passi, normalment no li dura ni un minut, després reprendrel'activitat o canviar-la.

Algunes de les activitats les pot realitzar i les realitza ja, unes altres són

objectius a llarg termini.El fet d'estar dividides per àrees no significa estanqueïtat o que les hàginde fer només determinades persones, o es poden i seria desitjable que espuguin realitzar alternativament en qualsevol moment que consideremoportú

També tenen l'objectiu d'unificar criteris d'intervenció i ara com aras'han subministrat còpies d'aquest programa per a la seva supervisió i vist

34



i plau als serveis psicopedagògics de L'EOEP/, a la psicopedagoga externa, ials serveis de l’UVAI contractats per la Conselleria.

Àrea motora Cridar-lo sempre pel seu nom

Equilibri en posició bípeda i bipedestació, intentar-ho amb ajudes. Caminar cap enrera un parell de passes. Pujar i baixar escales aferrat a la barana i alternant els peus.

35





Moure els seus braços i cames, obrir i tancar amb suavitat les sevesmans i dits, moure els seus peus en totes adreces

Col·locar un dit en la seva mà, propiciant que ho subjecti Estimular el seu cos amb tovalloles de teixidures diferents.

Moure braços i cames més àmpliament Cridar la seva atenció amb sons o objectes perquèaixequi el cap. Ajudar-lo a ajuntar les seves mans com aplaudint.

36



Ajudar al nen a asseure's per alguns minuts, donant suport les sevesmans en el sòl

Mostrar-li les seves mans i dits, fregant-se'ls.

Jugar amb ell a sostenir i tirar una pilota

Ajudar-lo a sostenir objectes amb les seves mans, usant prensió ambles palmells de les mans Afavorir i ajudar-lo que passi un objecte d'una mà a l'altra

Jugar amb ell copejant la superfície d'una taula amb les seves mans

obertes

37



En d’assegut sobre un coixí estimular-lo a aixecar- se mostrant-liobjectes cridaners.

Motivar-lo que se segui i s’aixequi amb ajuda Tant en posició d’assegut com bípeda estimular-lo amb sons u objectesperquè es desplaci en adreça de la font sonora o visual

Tant en posició d’assegut com bípeda estimular-lo amb sons u objectesperquè es desplaci en adreça de la font sonora o visual Ajudar-lo i estimular-lo a aixecar-se recolzat en una, cadira, etc.

Fer-lo "saltar" estant dempeus, sostenint-lo sota els braços.

38



Propiciar que arribi a objectes col·locats lluny d'ell Asseure tot solet al nen sense suport, però amb un coixídarrera per sicau d’esquena Motivar-lo a passar de posició supina a assegut i després, prenent-lode les mans, ajudar-lo a passar d'assegut a desocupat

Ajudar-lo a oposar i flexionar el dit polze al prendre un objecte

Estimular-lo a prendre objectes amb els dits índex i polze

Proporcionar-li culleres de mànec gruixut que pugui sostenir i intentarque coma sol

39



Ajudar-lo a col·locar objectes en una caixa o recipient i permetre-lidesprés fer-lo solament

Jugar a col·locar objectes petits en un pot, sempre amb supervisiód'un adult

Estimular l'aplaudiment

Motivar-lo que saludi i digui adéu amb la seva mà

Permetre-li dur-se solament un tassó a la boca. Col·locar al nen assegut diverses vegades al dia i fer que s'interessi

per objectes al seu voltant.

40



Amarrar un objecte amb un cordell perquè l’agafi en diferents adreces

Ajudar-lo a donar alguns passos, sostenint-lo de la roba o sota elsbraços

En cas que ho intenti, deixar-lo aixecar-se i asseure's amb ajuda

Jugar amb una pilota gran

Jugar amb una pilota enfront d'un mirall

Jugar amb ell a posar-se i llevar-se capells

Incentivar-lo a donar alguns passos sol o recolzat en objectes o mobles

Permetre-li menjar solament encara que vessi aliment

41



Oferir-li objectes perquè gategi cap a ells.

Animar-li a posar-se dempeus i a asseure's sobre la falda, subjectant-liper les aixelles.

Cal parlar-li molt, explicant-li les coses. Cada vegada que emeti algunasíl·laba, imiteu-li perquè la repeteixi de nou.

Ensenyar a gatejar amb diferents dificultats: entre obstacles, pujantuna escala, etc.

Tombat de cap per amunt, agafar-li de les mans i aixecar-li a poc a poc

fins a deixar-li assegut.

42



Dur-li amb freqüència al carrer, assoletjar-lo

Àrea perceptivo-Cognitiva Cridar-lo sempre pel seu nom

Realitzar traços. Col·locar un rotulador gruix en la seva mà i estimular-lo a fer retxes aun paper Realitzar construccions.

Passar pagines d’un llibre.

43



Seguir estimulant el seguiment visual d'un objecte que es balancejaenfront dels seus ulls

Ajudar-lo a executar moviments de prensió, col·locant en la seva màobjectes amb só Donar estimulació tàctil amb teixits variats.

Afavorir amb una llanterna el seguiment d'estímuls lluminosos Col·locar en la seva mà un sonall i ajudar-lo a produir sons amb ella

Mostrar-li les seves mans

Col·locar un drap lleuger sobre el seu rostre perquè intenti retirar-lo

45



Col·locar sonall (cascavells) en canells i turmells, alternadamente, pera estimular el moviment dels seus membres i l'atenció als sons Balancejar un objecte perquè ho segueixi amb la vista.

Si és necessari, sostingut amb coixins, asseure'l i col·locar objectescridaners enfront d'ell, perquè intenti acostar-los. Començar per períodesbreus i augmentar-los fins a un màxim de 15 Minuts. Fer que miri les seves mans. Asseure'l enfront d'una taula i permetre-li manipular daus, campanes,cercles, pilotes.

46



Mostrar-li objectes i estimular-lo perquè els abasti

Col·locar i balancejar un sonall en la seva mà Estimular amb teixidures com esponges els seus peus i mans.

Observar si el nen percep els sons que es produïxen fora del seucamp visual o fins i tot en altra habitació

Mostrar-li objectes, deixar-los caure i observar si els cerca

Col·locar una sonall o objecte en la seva mà perquè copegi amb ell lasuperfície d'una taula

47



Mentre el nen sosté un objecte amb la seva mà, mostrar-li altre ipromoure que ho aferri.

Propiciar que arribi a objectes col·locats lluny d'ell

Amb el nen assegut produir amb un objecte sons enrere d'ell perquèvoltegi cap a enrere. Fer el mateix però amb el nen dempeus sostingut

d'una barana. Asseure al nen i posar objectes als seus costats per a afavorir que giri

el seu cos amb la finalitat d'arribar-los a. El mateix pot fer-se ambsons que provoquin que giri el tronc per a localitzar-los.

Fer moure un cotxe de joguina amb un cordó.

48



Ensenyar una joguina, per a incitar-li a agafar-la

Col·locar una joguina dintre d'un recipient i incitar-li a treure'l.

Fomentar les conductes d'imitació.

Jugar a ficar uns objectes dintre d'uns altres. Imitació de tasques (donar per a mejar al seu ninot, vestir-lo, ficar-lo

al llit, etc).

Gatejar entre obstacles.

51



Oferir al nen un objecte allargat en diverses posicions (una cullera, perexemple): horitzontal, vertical i inclinada

Posar música i ballar o cantar amb ell.

Contes amb dibuixos grans, perquè relacioni les imatges amb elsobjectes de la seva realitat quotidiana.

Llançar objectes a l'aire perquè els segueixi amb la mirada.

Objectes per a apilar (caixes de cartró, peces de fusta, etc)

Fer teatre amb els seus ninots, movent-los i posant-los veu isentiments.

Mirar llibres i contes.

52



Jugar a trobar objectes, citant els noms de cada cosa.

Àrea de Llenguatge Cridar-lo sempre pel seu nom Llenguatge bimodal. Emissió de sons dentals i labials (d-t-p-b). Dir “papa” I “mama”. Comprendre una prohibició Obeir instruccions sencilles (donar, agafar, ...) Imitar moviments de llengua i lllavis.

Reconèixer parts del cos en els altres. Bufar.

53



Imitar vocals. Cantar-Imitar moviments.

Posar-lo enfront del mirall, conversar i somriure amb ell. Xerrar amb el nen enfront del mirall, assenyalant-li algunes parts delseu cos. Fer sons amb diferents objectes perquè els identifiqui.

Dir síl·labes repetidament perquè imiti els sons escoltats Nomenar correctament els objectes i assenyalar-los perquè elsprengui

Ensenyar-li objectes diversos de la seva casa

Xerrar-li d'objectes, descrivint i mostrant-li detalls del mateix

54



Mostrar-li i permetre-li manipular llibres amb imatges grans i de colors

i xerrar-li d'elles Jugar enfront del mirall a les salutacions, comiat, aplaudiments, petons

i assenyalar parts del cos.

Conversar molt usant paraules senzilles i frases curtes.

Usar sons onomatopeics d'objectes i animals coneguts pel nen.

És necessari comunicar-se molt amb ell: contes, cançons, música, jocs,gimnàstica.

Mirar filmacions o imatges amb moviment i so Ensenyar a contestar amb gestos (aplaudir, sonreir, etc)

55



-Encetar un sistema de comunicació alternatiu amb l'alumne per mitjà de

fotografies d’activitats quotidianes, rutines de classe, persones implicades iproperes, etc... (plafons i quaderns de comunicació)

Àrea Social Cridar-lo sempre pel seu nom Participar en jocs. Beure en un tassó sense ajuda. Picar amb una forqueta i dur-la a la boca. Agafar una cullera i dur-la a la boca. Col.laborar en vestis-se i desvestir-se. Joc cooperatiu amb la pilota.

56



Conèixer als companys (amb foto). Participar amb el grup en el màxim d’activitats possibles. Raconar les coses.

57

Un programa d

Documents

Transcript of Un programa d