UN AMIC ESPECIALRelat per a la reflexió sobre la ciberseguretat infantil

8-12 edat recomanada

El Blai és el meu amic. És un amic especial. Bé, de fet, és un amic i prou. Això dꞌespecial no havia entès mai per què m’ho deien. A mi mꞌagrada el futbol, els videojocs i les pel·lícules de superherois. A en Blai, en canvi, tot això lꞌavorreix. I molt. A ell li agrada ballar, ballar i ballar; odia els videojocs, no es pot estar més de dos minuts assegut davant dꞌuna pantalla sense que els peus se li comencin a moure al ritme de la musiqueta, i del futbol no en sap res de res. A vegades em pregunten: “Si sou tan diferents, si us agraden coses tan diferents, per què sou amics?”. I jo sempre responc: “Perquè som amics, i prou. No cal que ens agradin les mateixes coses per ser amics!”.

A la classe diuen que el Blai és raret, que fa coses “de nenes”. I no volen jugar amb ell, no fan cap esforç per intentar conèixer-lo. Jo no tinc cap problema amb la resta de companys, però, és clar, moltes vegades em trobo al mig. No sé com explicar-ho. El Blai és molt amic meu, però els altres també... Quin embolic!

Fa uns quants mesos el Blai em va dir que l’havien seleccionat per un concurs de ball, que l’havien trobat a través del seu canal de YouTube. Buah, quina passada! Té una facilitat per ballar! El Gerard, la Júlia, la Bet i lꞋAdam, els “popus” de la classe, ho van sentir i van començar a enriure-se’n. Ell es va plantar al davant, els va mirar de fit a fit i els va respondre: “Ballar és el que més mꞌagrada i algun dia seré un ballarí famós!”. Els quatre es van quedar palplantats sense saber què dir. Van restar un moment callats, en silenci, van girar cua i van marxar fent mofa. Des dꞌaquell dia, el Gerard, la Júlia, la Bet i lꞋAdam li fan la vida impossible. I no només a lꞌescola, també a fora. El Blai em va explicar que al seu canal de YouTube hi ha un munt de comentaris despectius sobre els vídeos que penja. De fet, em va dir, molt avergonyit, que

també se’n riuen els de lꞌescola que ja tenen mòbil. Es veu que hi ha un grup de WhatsApp que es diu “Blai Elliot”. “No

puc més”, em va dir.

Pobre Blai! Si a classe abans passava més o menys desapercebut, ara pràcticament ningú no parla

amb ell, i tot són mirades i rialletes. “Només puc confiar en tu... i en la Rita”, va reconèixer-me trist. El Gerard, la Bet, la Júlia i lꞋAdam són amics meus. O creia que ho eren. Perquè no puc confiar en algú que malparla, que insulta, que menysprea un altre amic meu. No ho creieu? Per això quan el Blai em va dir que ho havia explicat als pares i que els pares li havien proposat canviar dꞌescola, em vaig entristir molt. “I tu, Blai, vols canviar dꞌescola?”, li vaig preguntar. “Jo? Jo no vull que ningú es rigui de mi perquè mꞌagrada ballar i no mꞌagrada jugar a futbol. Jo vull ser lliure de fer el que vulgui!”, i em va mirar amb un aire trist i una mica abatut. “No et preocupis, Blai, jo tꞌajudaré, dꞌacord? Ets el meu amic, i els amics, els amics de debò, sꞌajuden. Tu faries el mateix per mi si tingués un problema? Oi que sí? Doncs no et preocupis!”, vaig dir-li. I així va ser com, a poc a poc, vaig començar la meva missió dꞌexplicar a tothom que el Blai era un superamic, que era un “crack” del ball i que ens podia ensenyar moltes coses. Haig de dir que la Rita, que fa dansa amb ell, em va ajudar molt. I a poc a poc vam anar convencent-ne uns quants, que alhora en van convèncer dꞌaltres.

Sabeu qui és ara el Blai? No és el “popu” de la classe, però el respecten i no li fan la guitza. Tothom sap que és un fan del ball, que té un canal a YouTube on hi penja coreografies, que no li agrada el futbol i que odia els videojocs. I no passa res, res de res. Un treball de classe que la tutora ens va fer fer sobre el respecte a la diversitat (crec que es deia així) va obrir els ulls a més dꞌun. Lꞌamistat va molt més enllà dels gustos.

Evidentment, el Blai va guanyar el concurs de ball per al qual havia estat seleccionat. Potser és cert que algun dia es convertirà en un ballarí famós.

El Blai és el meu amic. És un amic especial. Bé, de fet, és un amic i prou. Això dꞌespecial no havia entès mai per què m’ho deien. A mi mꞌagrada el futbol, els videojocs i les pel·lícules de superherois. A en Blai, en canvi, tot això lꞌavorreix. I molt. A ell li agrada ballar, ballar i ballar; odia els videojocs, no es pot estar més de dos minuts assegut davant dꞌuna pantalla sense que els peus se li comencin a moure al ritme de la musiqueta, i del futbol no en sap res de res. A vegades em pregunten: “Si sou tan diferents, si us agraden coses tan diferents, per què sou amics?”. I jo sempre responc: “Perquè som amics, i prou. No cal que ens agradin les mateixes coses per ser amics!”.

A la classe diuen que el Blai és raret, que fa coses “de nenes”. I no volen jugar amb ell, no fan cap esforç per intentar conèixer-lo. Jo no tinc cap problema amb la resta de companys, però, és clar, moltes vegades em trobo al mig. No sé com explicar-ho. El Blai és molt amic meu, però els altres també... Quin embolic!

Fa uns quants mesos el Blai em va dir que l’havien seleccionat per un concurs de ball, que l’havien trobat a través del seu canal de YouTube. Buah, quina passada! Té una facilitat per ballar! El Gerard, la Júlia, la Bet i lꞋAdam, els “popus” de la classe, ho van sentir i van començar a enriure-se’n. Ell es va plantar al davant, els va mirar de fit a fit i els va respondre: “Ballar és el que més mꞌagrada i algun dia seré un ballarí famós!”. Els quatre es van quedar palplantats sense saber què dir. Van restar un moment callats, en silenci, van girar cua i van marxar fent mofa. Des dꞌaquell dia, el Gerard, la Júlia, la Bet i lꞋAdam li fan la vida impossible. I no només a lꞌescola, també a fora. El Blai em va explicar que al seu canal de YouTube hi ha un munt de comentaris despectius sobre els vídeos que penja. De fet, em va dir, molt avergonyit, que

també se’n riuen els de lꞌescola que ja tenen mòbil. Es veu que hi ha un grup de WhatsApp que es diu “Blai Elliot”. “No

puc més”, em va dir.

Pobre Blai! Si a classe abans passava més o menys desapercebut, ara pràcticament ningú no parla

amb ell, i tot són mirades i rialletes. “Només puc confiar en tu... i en la Rita”, va reconèixer-me trist. El Gerard, la Bet, la Júlia i lꞋAdam són amics meus. O creia que ho eren. Perquè no puc confiar en algú que malparla, que insulta, que menysprea un altre amic meu. No ho creieu? Per això quan el Blai em va dir que ho havia explicat als pares i que els pares li havien proposat canviar dꞌescola, em vaig entristir molt. “I tu, Blai, vols canviar dꞌescola?”, li vaig preguntar. “Jo? Jo no vull que ningú es rigui de mi perquè mꞌagrada ballar i no mꞌagrada jugar a futbol. Jo vull ser lliure de fer el que vulgui!”, i em va mirar amb un aire trist i una mica abatut. “No et preocupis, Blai, jo tꞌajudaré, dꞌacord? Ets el meu amic, i els amics, els amics de debò, sꞌajuden. Tu faries el mateix per mi si tingués un problema? Oi que sí? Doncs no et preocupis!”, vaig dir-li. I així va ser com, a poc a poc, vaig començar la meva missió dꞌexplicar a tothom que el Blai era un superamic, que era un “crack” del ball i que ens podia ensenyar moltes coses. Haig de dir que la Rita, que fa dansa amb ell, em va ajudar molt. I a poc a poc vam anar convencent-ne uns quants, que alhora en van convèncer dꞌaltres.

Sabeu qui és ara el Blai? No és el “popu” de la classe, però el respecten i no li fan la guitza. Tothom sap que és un fan del ball, que té un canal a YouTube on hi penja coreografies, que no li agrada el futbol i que odia els videojocs. I no passa res, res de res. Un treball de classe que la tutora ens va fer fer sobre el respecte a la diversitat (crec que es deia així) va obrir els ulls a més dꞌun. Lꞌamistat va molt més enllà dels gustos.

Evidentment, el Blai va guanyar el concurs de ball per al qual havia estat seleccionat. Potser és cert que algun dia es convertirà en un ballarí famós.

@internetambseny@internetambseny

@internetambseny@internetambseny

internetsegura.catinternetsegura.cat

www.internetsegura.catwww.internetsegura.catInternet SeguraInternet Segura

Altres relats de ciberseguretat infantil:

Altres relats de ciberseguretat infantil: