Una comedia de Nigel Planer - Sala Trono · vier per la seva actuació a Charlie i la fàbrica de...

Pau FerranOriol Grau

Una comedia de Nigel Planer,

Amb el suport de:Una producció de:

Israel SolàDirecció

Al Sostre Una comedia de Nigel Planer,_

AutorTraducció

DireccióActors

Veus en offEscenografia i vestuariAjudant d’escenografia

MúsicaCap tècnic i llums

Producció ExecutivaProducció

Ajudant de produccióPremsa

Xarxes socialsDisseny gràfic i fotos

Nigel PlanerFrancis HumbleIsrael SolàPau Ferran i Oriol GrauManel Barceló i Marc RiusAlbert PascualMarta GeorgiaXavier MestresRamon BeneitoJoan NegriéEloi IsernPaloma ArzaMaria BravoLídia MasipAlbert Rué

Al SostreUna comedia de Nigel Planer,

En Lapo i en Loti són dos artesans que treballen per Miquel Àngel pintant el sostre de la Capella

Sixtina. Són grans experts en el seu camp. Miquel Àngel, no. Ell, en realitat, és escultor. Un bon dia, el geni els aco-miada perquè vol acabar el sostre tot sol, utilitzant mètodes molt qüestiona-bles i endurse’n tots els elogis. Secreta-ment, en Lapo i en Loti, tornen a la Six-tina, per venjar-se per haver-los deixat sense feina. Però quan vegin el que ha fet el mestre, el seu pla canvia... Ah! I el Papa també hi té alguna cosa a dir.

Quan vaig llegir el text del Nigel Planer de seguida vaig sentir

que parlava d’un sentiment comú a totes les persones. La frustració de la feina ben feta però no reconeguda, mentre que uns caps menys preparats s’enduen la glòria. Quantes persones s’han pre-parat i sacrificat per dedicar la seva vida a un ofici i veu-en com algú amb menys ta-lent els hi passa per davant. Aquest sentiment és el que experimenten Lapo i Loti. El primer, des de l’amargura de l’experiència i el segon des de la il·lusió davant les possibi-litats de la vida. Dues visions generacionals diferents. El mestre i l’aprenent. Però tots dos maltractats per un sis-tema d’stars-systems que aprofita el seu esforç i el seu talent per engrandir la figu-ra d’un geni: Michelangelo Buonaroti.

Michelangelo és el personat-ge absent, un personatge ca-pritxós, inconstant i sense tècnica al fresc que acabem

coneixent a través de la mi-rada dels seus treballadors: en Lapo i en Loti. Sentirem com es queixen d’ell, com el ridiculitzen, com l’odien. I alhora veurem com aquesta aura de geni turmentat des-perta una indiscutible atrac-ció magnètica tant en ells com en nosaltres, els espec-tadors.

I aquesta és un dels trets més interessants d’Al Sostre. És un espectacle que et per-met endinsar-te al món de la pintura al fresc i de la crea-ció de la Capella Sixtina com en una petita classe d’his-tòria de l’art en viu. En Lapo i en Loti dialoguen, riuen, es barallen, i parlen de la vida mentre treballen seguint fil per randa la tècnica emprada a la pintura al fresc. I l’espec-tador descobreix tots els pe-tits passos i detalls que calia seguir per poder dur a terme una tècnica artística tan di-fícil com aquesta i més en-cara si pensem que estaven penjats a desenes de metres d’alçada, pintant al sostre.

—Israel SolàDirector de l’obra

«És una bona comèdia, amb tints de drama, que parla de les expectatives frustrades, la necessitat de reconeixement, la il·lusió con-frontada amb l’amargor, la innocència de la joventut, contrarestada amb el cinisme de l’experiència. De l’art. De la vida.La posada en escena és enèrgica, divertida i emotiva a parts iguals.»

—Anna Plazawww.fetatarragona.com

Fragment de l’article ‘Els mocs al mocador de la història’.


—Al SostreEl 1512, després de quatre anys de feina, es va retirar finalment l’andami per descobrir el magnífic sostre de la capella Sixtina. Va ser un esdeveni-ment molt important i, com en una pel·lícula d’èxit d’avui, el sostre va ser producte d’un gran nombre de persones que van treballar juntes: artesans, constructors, pintors, mescladors de pigments…. Això va catapultar a Mi-quel Àngel, conegut fins aleshores només com a escultor, com a pintor radical i innovador. L’inventor d’una forma totalment nova de la pintura.

Els dos personatges d’aquesta obra, Lapo (Lapo d’Antonio) y Loti (Ludovico del Buono) eren entre les moltes persones saquejades per Miquel Àngel. Igual que molts dels treballadors, inicialment tenien molts més coneixe-ments en les tècniques del fresc que el Mestre, ja que era un mitjà en el que pràcticament no tenia experiència. Tot i que l’autor s’ha pres alguna llicència, la majoria de les accions, persones i pràctiques de treball es basen en fets reals.

Miquel Àngel havia intentat sortir de la Comissió del fresc al sostre tres cops, alegant que la pintura no era el seu art. L’arquitecte Bramante i el pintor Raphael, ambdós rivals de Miquel Àngel, havien persuadit al Papa Julius que Miquel Àngel seria la milor opció pel sostre amb l’esperança que fracassés.

Aquest tipus de traicions eren bastant freqüents i la majoria dels artistes i artesans estaven acostumats a treballar en un clima d’enveja i secretisme. Miquel Àngel era el més antisocial de tots ells i el més difícil de treballar-hi.

Igual que passa avui en dia, va haver-hi un any de pausa en la realització del sostre, en el que Miquel Àngel va perseguir al Papa per poder ser pagat per la feina realitzada fins al moment. Al reprendre la feina va canviar el seu estil, fent fora no només a gran part del seu equip sinó també la majo-ria de les tècniques tradicionals del fresc. Acabant aquesta última part a la velocitat de la llum. Va ser durant aquest període que va crear les imatges més famoses del sostre com la creació d’Adam.


Londres, 1953.Format al Lamda college a Londres, va ser membre fundador del grup Comic Strip i Comedy Store. Va passar a protagonitzar la sèrie de tele-visió The Young Ones (Els Joves) i Comic Strip Presenta. Amb el per-sonatge de ‘Nil, el hippy’, va guanyar un premi britànic (Brit Award) amb a la cançó d’èxit internacional Hole in My Shoe. Des dels anys 80, s’ha consolidat com a actor en televisió, teatre, cinema i ràdio. Ha participat en grans musicals del West End de Londres com Chicago, Whicked o We will Rock you i el 2013 va ser nominat a un premi Oli-vier per la seva actuació a Charlie i la fàbrica de xocolata.

Nigel ha escrit novel·les, llibres de comèdia, esbossos, poesia, televi-sió, ràdio i quatre obres teatrals. Al Sostre, la seva primera obra va ser produïda a Birmingham i al West End de Londres i la seva nova obra de teatre Vulcan 7 (escrita amb Adrian Edmondson, Vyvyan d’Els Joves) s’estrenarà a la tardor de 2018. Nigel també escriu articles de viatge, i recentment va participar al Catalunya Experience de TV3 el 2016.

—NigelPlanerAUTOR


Horsforth, 1958.Yorkshireman de família cambrilenca, vaig aterrar a La moguda de Barcelona com a “bitxo raro”, un guiri que parlava català. Des de lla-vors he fet de professor d’anglès, de model (Artefacto, BCN), actor (un curt, encara per estrenar), redactor (International Headlines, TV3), presentador (Canal 34, Canal 33) traductor (Els Joves i altres), adap-tador (Gent del barri, Teletubbies), guionista (Natàlia, TV3/Ragdoll) i comprador de programes per a TV3. De l’encàrrec de convèncer Ni-gel Planer perquè protagonitzés un capítol de Catalunya Experience, passant per Tarragona i Joan Negrié, va néixer el projecte de traduir On the Ceiling al català.

—FrancisHumbleTRADUCTOR


Vallirana, 1982.El 2006 es va llicenciar en física a la Universitat de Barcelona i el 2010 en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a director de la Companyia La Calòrica ha estrenat els següents espectacles: Fairfly (Tantarantana, 2017, Premi butaca millor espec-tacle de petit format i millor text), El Profeta (Tantarantana, 2016), Sobre el fenomen de les feines de merda (Tantarantana, 2015), Bluf (La Planeta-TA, 2014 /Premi Quim Masó), La Nau dels Bojos (Mercat de les Flors, Grec 2013/ Premi Adrià Gual), l’Editto Bulgaro (La Cui-na, Grec 2012), Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (Versus Teatre, 2011/ Premi del jurat i premi del públic del X Festival Escènia de Foios). Ha escrit i dirigit l’espectacle de tancament de la Sala Trono, Això és tot (Sala Trono, 2017). També ha dirigit Zona Franca de David Desola (Sala Muntaner, 2015), Molt soroll per res de la Cia Parking Shakes-peare (Parc de l’Estació del Nord, 2014), Queremos ir al Tibidabo de Cristina Clemente (La Puerta de al Lado, 2014), El Triomf de la fonè-tica de Martí de Riquer (TNC, 2014), el número El jazz del Gato Fèlix dins de l’obertura de temporada, Taxi... al TNC (TNC, 2013), la peça PiscinEROs de Sergi Belbel dins l’espectacle de Flyhard, Assassinat a Atrium (Atrium Viladecans, 2013); l’espectacle musical República Ba-nanera, de Joan Yago i Gori Matas (Versus Teatre, 2012), l’espectacle amb text propi de titelles i òpera La Prima Donna (Festival l’1,2,3 del Pallasso de Tiana, 2010).

—IsraelSolàDIRECTOR


Barcelona, 1963.Actor i director de teatre, ràdio i televisió. S’inicia a Tarragona compa-ginant els estudis de teatre i música amb la feina de cantant d’orques-tra, i com a autor i director del Col·lectiu de Teatre Necessari TRONO VILLEGAS.Ha treballat per El Terrat de Produccions S.L.U. amb Andreu Buena-fuente en programes a la SER, Tele5, Antena 3, Canal+, la Sexta i TV-3, on va dirigir la sèrie Plats Bruts, entre altres col·laboracions.Ha estat cap de programes d’Entreteniment de TV-3 (2008-10) sota la direcció de Mònica Terribas.Des del 2003 combina la feina artística amb la de docència a la Uni-versitat Rovira i Virgili, en l’assignatura de Comunicació no verbal i expressió corporal.En teatre he fet d’actor, director, ajudant de direcció, dramaturg, fi-gurinista, attrezista, escenògraf, taquiller i acomodador, de diferents companyies en més d’un centenar de muntatges.L’últim treball com actor ha estat en l’obra LORD_K, sobre textos de Federico García Lorca i produïda per la Sala Trono de Tarragona.

—OriolGrauACTOR


Nascut a Reus.S’ha format com actor al Laboratoire International de Création Ar-tistique “Les Subsistances” de Lyon i a l’Escola de Teatre de Reus. És llicenciat en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barce-lona, completa la seva formació al Theaterwissenschaft de la Ludwig Maximilians University of Munich i a l’Université Populaire de Lyon.

Al teatre ha estat dirigit per Alberto Díaz a El llarg dinar de Nadal (El maldà 2014 i 2017), per Israel Solà a Això és tot (Sala Trono 2016), per Àngel Llàcer a La doble vida d’en John, (Teatre Condal 2009), Els bojos del bisturí (Teatre Condal 2011) i Molt soroll per no res (Teatre Nacional de Catalunya 2016), per Carles Mallol a Les males persones (El maldà 2014) i per Marilia Samper a El telèfon és la teva vida, (Sala La Planeta, Festival Temporada Alta, 2011), entre d’altres. Ha parti-cipat en diferents llargmetratges i curtmetratges dels que es destaca Insert Coin d’Escandalo films, o Ceci n’est pas Magritte. Des de 2014 presenta el programa Kukurota al Canal Súper 3 de la Televisió de Catalunya.

ACTOR

—PauFerran


Sta. Margarida de Montbui, 1984.És llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre (especialitat d’es-cenografia) i Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra.

En els seus últims treballs ha estat el responsable del vestuari de Ne-rium Park, de Josep Maria Miró Olvidémonos de ser Turistas, de Josep Maria Miró dirigit per Gaby Izcovich (Sala Beckett, 2018); el ves-tuari de l’L’Alegria de Marilia Samper (Sala Beckett, 2017); de l’es-cenografia, vestuari i il·luminació de Fairfly de La Calòrica (Teatre Tantarantana, 2017); vestuari d’Els perseguidors de Paraules de Marc Artigau (TNC, 2016); l’escenografia, el vestuari i la il·luminació d’El Profeta de La Calòrica (Teatre Tantarantana, 2016), i de You Say To-mato de Joan Yago dirigida per Joan Maria Segura (Sala Trono – Sala Muntaner, 2015); el vestuari d’El Carrer Franklin de Lluïsa Cunillé, dirigit per Josep Maria Miró (TNC, 2015) i de Vilafranca de Jordi Casa-novas (Auditori Municipal de Vilafranca, 2015, Una història catalana de Jordi Casanovas (Teatre Nacional de Catalunya, 2013); El Principi d’Arquimedes de Josep Maria Miró (Sala Beckett - Festival Grec’12), l’escenografia i el vestuari d’Smiley, Una història d’amor de Guillem Clua (Sala FlyHard, 2012).Actualment també és professor de teoria de la imatge i d’escenografia de l’ESCAC.

—AlbertPascualESCENOGRAFIAI VESTUARI


Tarragona, 1975.Acaba els estudis d’electrònica de comunicacions el 1994. L’any se-güent comença a treballar com a operador d’espectacles al parc temà-tic Port Aventura. Des del 1995 he treballat en diverses companyies de teatre, en diverses empreses del sector, sempre realitzant tasques d’il·luminació per a teatre, música, dansa, circ… En l’actualitat treba-lla com a cap tècnic a la Sala Trono des del 2003, al Teatre Auditori de Salou, i col·labora amb diverses empreses del sector.

A més de les tasques tècniques ha realitzat els dissenys de llums dels espectacles de la SALA TRONO: Bildelberg Club Cabaret, Menú del día, El don de las sirenas o LORD_K.

—RamónBeneitoCAP TÈCNIC I LLUMS


Nascut a Manresa. Es dedica a la música i al teatre musical com a compositor, director musical i actor. Té el títol Professional de professor de cant pel Con-servatori de Manresa, Diplomat per l’Escola d’Òpera de Barcelona. Ha estudiat piano i arranjaments orquestrals a l’Aula de Jazz i Música Moderna de Barcelona.Amb Nigel Planer ha participat en l’espectacle Hey, tius... mola! com a pianista acompanyant. Com a coach vocal i professor de cant col·la-bora amb el Teatre Lliure en diferents espectacles com Les Noces de Fígaro dirigida per Lluís Homar o Medea.Director musical de l’espectacle Moustache, the Rhtyhm Musical de la Companyia de claqué Coco Comín. Ha portat la direcció coral i vo-cal de l’obra El Rei Lear al Teatre Lliure amb Núria Espert i direcció de Lluís Pasqual. Director musical de l’espectacle de Concha Velasco Concha, yo lo que quiero es bailar. Director musical de la XXVII Gala de los Goya en el Goya d’honor a Concha Velasco. Compositor, director musical i actor protagonista de Killer, un thriller musical que s’ha ex-portat a diferents països. Compon música i realitza espais sonors per diferents espectacles de teatre i dansa com Fatma, Contra el Progés, You Say Tomato o El cabaret de la Capmany.Ha participat en nombrosos musicals com T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré o Mamma mia. També ha fet cine i televisió en produc-cions com El Cor de la ciutat, Vida de família, Lazos rotos o Hospital Central.

—XavierMestresMÚSICA

—Fitxa tècnica—ESPAI ESCÈNIC:

Espai escènic ideal 800 x 600 cm. Alçada de barres 5,5m

—MAQUINÀRIA ESCÈNICA:Càmera negra llisa a la italiana3 barres electrificades a escenari2 barres motoritzades o contrapesades per elements d’escenografia

—IL·LUMINACIÓ:13 PC 1Kw amb viseres i porta-filtres 4 Retalls 1Kw 13/42o1 PC 2Kw3 peanes per a focus24 canals de dimmerTaula de regulació programable amb seqüència (tipus LT hydra, pic-colo...)

—SO:PA adequada a l’aforament de la sala2 monitors a l’escenariTaula de mescles digital tipus Yamaha 01 (mínim 4 canals, 4 sortides)

—PERSONAL TEATRE:Un maquinistaUn elèctric/soDos peons de càrrega

—HORARIS:Muntatge: 5-6 horesProves: 60’Funció: 60’Desmuntatge: 90’



La SALA TRONO de teatre i dansa es va iniciar com a productora teatral l’any 2008 amb El lleig de Marius von Mayen-burg. Una crítica ferotge a l’ús i abús de les operacions de cirurgia estètica.

Aquest espectacle, sortosament, va ser un èxit de crítica i de públic i després de pas-sar per la SALA TRONO durant dues set-manes i pel TEATRE TANTARANTANA de Barcelona durant quatre més va fer una gira per Catalunya i Balears que l’ha portat per 30 poblacions catalanes a més de dues distincions importants: menció especial del jurat Premi Beca Metropol 2008 i la nominació als premis Butaca 2008 com a millor espectacle de petit for-mat.

Amb aquest precedent la SALA TRONO vol continuar amb la producció teatral de qualitat confiant i apostant per la drama-túrgia contemporània. Ja sigui del nostre país o europea.

La segona producció va ser l’últim text de l’autor valencià Paco Zarzoso, que porta per títol L’impossible.

Des de la SALA TRONO li vam proposar a l’autor la possibilitat d’escriure un text

per ésser produït i interpretat per la com-panyia de la SALA TRONO.

La proposta va entusiasmar a l’autor que es va posar a escriure aquest text que va veure la llum el mes de setembre de 20009 a la petita sala de Tarragona.

Les previsons de temporada se’ns van desbordar i es es van haver de doblar to-tes les funcions programades per deman-dda de públic.

L’espectacle parlava sobre el complex i de vegades sòrdid món de l’educació, en clau de comedia, en un institut de secun-dària. Per un motiu aliè a la institució, les aules romandran tancades gairebé tot el curs. Tres dels implicats, el director, la cap d’estudis i un jove professor, ens ofe-reixen la seva particular visió d’aquesta situació. Una crítica i una denúncia al sis-tema educactiu actual.

L’impossible es va representar a la SALA TRONO, la fira de Manacor, el teatre mu-nicipal de Valls i la mostra Butaka d’Ole-sa de Montserrat.

L’any 2010, la SALA TRONO s’atreveix amb la producció de dos espectacles, el


primer és un musical original. Killer amb text de Guillem Clua i música de Xavier Mestres serà la seva tercera producció. Un thriller musical per a un actor i tres mú-sics.

Una aposta molt arriscada i important com la que suposa produir i crear un mu-sical original en català amb tres dels crea-dors contemporanis més prometedors de l’escena catalana: Guillem Clua, Xavier Mestres i Joan Ma Segura a la direcció.

Killer explica la història de Pau Moira, un enterramorts que guarda un terrible secret... Coneixem Pau Moira quan seu al banc dels acusats. Tothom l’assenyala com l’assassí en sèrie més letal que ha existit mai, i n’hi ha que demanen fins i tot la pena de mort. Però és Pau Moira realment un personatge tan terrible? Quina relació té exactament amb totes les seves vícti-mes? Com pot ser que una dona l’estimi amb tantes forces i defensi la seva inno-cència? I el que és més important, com pot un sol actor explicar aquesta història tragicòmica... a ritme de musical?

Aquest espectacle es va estrenar a la SALA TRONO el 16 de setembre de 2010 i s’ha representat al teatre Kursaal de Manresa, 5 setmanes a la Sala Muntaner de Bar-celona i a partir d’abril 2011 iniciarà una gira per Catalunya.

L’any 2010 es va estrenar La marató de Nova York d’Edoardo Erba.

Una comèdia que corre sola des de fa 15 anys i un desafiament que vencen els dos protagonistes que corren durant tot el que dura la peça. Interpretar i córrer. No existeix vencedor perquè, com a la vida, el primer acaba sent l’últim com si tot fos una fantasia equivocada. Un somni.

Dirigida per Juan Carlos Martel i prota-gontitzada per Albert Triola i Joan Negrié es va estrenar a la Villarroel el 7 de se-tembre de 2010 i s’hi va estar quatre set-manes amb gran èxit de crítica i públic i va fer gira per Catalunya.

La SALA TRONO a més, també ha copro-duït l’espectacle de dansa Una del montón l’any 2008 amb la cia. que porta el mateix nom i que està fent una gira imparable per tot l’Estat espanyol.

L’espectacle està dirigit per Roberto Ro-mei i interpretat per Anna Corredor i Anna Pérez i es una peça delicada en la que s’aposta pel dubte i la interrogació amb l’inici del coneixement perquè el pú-blic descubreixi que un tros de cel és, en realitat, tot el cel.

El 2011 va produir Bildelberg Club Caba-ret, un espectacle de cabaret polític escrit i dirigit per Oriol Grau que va ser l’èxit sense precedents en la història de les pro-duccions de la sala. Tres mesos en carte-ll al petit teatre de Tarragona, València i temprada a Barcelona. I l’última producció, la més ambiciosa, va ser el 2012. Parlour Song de Jez But-terworth. Una coproducció amb el CAER i que va fer temporada al teatre Goya de Barcelona. Tot un salt per a una sala com la Trono.

El desembre de 2012 vam estrenar Red Pontiac de Pere Riera, un text sorgit del Torneig de dramatúrgia de TA. Tempo-rada al Poliorama i més de 40 bolos per Catalunya. També el mateix mes vam presentar Menú del día de Marília Samper. Tempo-rada al teatre Tantarantana.


Per celebrar els 10 anys de la sala vam presentar la desena producció. En aquest cas una coproducció internacional amb el Banfield Teatro ensamble de Buenos Ai-res. El don de las sirenas de Pere Riera, que vam exhibir a la Sala Beckett.

El 2014 vam estrenar El cabaret Catòli-ques i de dretes d’ Oriol Grau i Enric Xato Grau.

L’última producció ha estat guardonada amb el premi de la Crítica Serra d’or com a millor text de l’any. You say tomato, una crítica del sistema cultural actual i una reflexió sobre els somnis frustrats.

Durant la temporada 2016-2017 van es-trenar Lord K, una obra de creació sobre la figura de Lorca i Això és tot, un espec-tacle sobre la història de la SALA TRONO.

L’any 2017 vam estrenar la producció més ambiciosa. Els tres aniversaris de Rebekka Kricheldorf. Una coproducció de SALA TRONO, teatres de Tarragona, teatres de Valls, teatres de Reus, La Vi-llarroel i teatre de Salt que ha obtingut 4 nominacions als premis Butaca i cinc candidatures als premis Max entre elles millor espectacle, millor director i millor actriu protagonista.

www.salatrono.com

Estrena

10 de maig del 2018

Sala Trono ArmanyàCarrer d’Armanyà, 11

43004 Tarragona

Contractació:Eloi Isern: 686 538 620

Una comedia de Nigel Planer - Sala Trono · vier per la seva actuació a Charlie i la fàbrica de...

Documents

Transcript of Una comedia de Nigel Planer - Sala Trono · vier per la seva actuació a Charlie i la fàbrica de...