DIMARTS · 18 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15032 - AVUI / Any XLI. Núm. 13902 - EL PUNT

1,20€

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSGRANOLLERS

Josep Mayoral. Alcalde

“L’Estat i la Generalitatestan sovint absents”

1688

50-1

1470

70®

C/ Montserrat, 41 · 08302 Mataró

Tel. 93 741 00 44www.bigimmobles.com

1376

35-1

1901

08Q

ACTE · La JEC dona llum verdals eurodiputats sense Junquerasi no permet a l’advocat de Comíni Puigdemont recollir les actes

SUPORT · Desenes de diputatseuropeus exigeixen a l’Estatespanyol que respecti el resultatde les eleccions i els habiliti

La fiscalia torna avetar la petició dellibertat dels presos

P6-8

Joan Canadell va prendre ahir possessió del seu càrrec com a nou president de la Cambra barcelonina ■ ORIOL DURAN

NACIONAL P18-21

“Els empresaris que no acceptenla derrota són casos puntuals”

Joan Canadell. President de la Cambra de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona

NACIONAL P10,11

L’alcaldessa negocia el cartipàsamb el PSC el mateix dia queretorna el llaç groc a l’ajuntament Operaris, ahir, posant el llaç groc ■ ACN

Cs trenca ambValls pel seusuport a Colau

Carlos ZanónEscriptor P32,33

“Tot ja haestat escrit,cal ser moltpersonal”

Avui, a les21.00 h

Nacional P17

Troben degolladauna noia a Mataró

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 18 DE JUNY DEL 2019

hir vam poderveure la grolleria

del tal Valls, que, fra-cassat a França, ho in-tenta en un país “infe-rior”, amb uns resul-

tats molt magres. Això és l’antiinde-pendentisme: l’autoodi.

Mentrestant, els electes pel poblecontinuen a la presó, sense que capsentència recaigui sobre ells. La fat-xenderia del tribunal m’ha fet pensaren l’ONU. Es va crear el 1945, i fins al1955 (mitjançant una visita d’Eisenho-wer) no va voler admetre el feixista Es-tat espanyol. Aleshores hi havia mani-festacions amb aquesta consigna: “Siellos tienen onu nosotros tenemosdos.” Valga’m déu!

Ara mateix, a la bella ciutat de Pra-ga, estan fent un joc sobre manifesta-cions catalanes. Perquè les nostressón pacifiques, i anem desarmats isom molts més “dels que ells diuen ivolen”, segons el magnífic Raimon.

Doncs bé, hem assistit a un espec-tacle vergonyós: el guanyador, ErnestMaragall, veia estupefacte com el se-

ient és més important que els princi-pis, i va dir que serà una oposició dura,que bona falta ens fa. La Colau pacta-ria amb el dimoni, com ha quedat de-mostrat. Se la veia colpida. Sap perfec-tament què ha fet i no calia que clamésper la llibertat dels presos polítics: hapactat amb els enemics dels indepen-dentistes, i fins i tot amb el grotescValls, que es va passar la campanyaelectoral dient que la Colau havia des-trossat Barcelona.

En canvi, el president Torra va donarmostres d’una exquisida bona educa-ció, quan va voler saludar el grollerValls i aquest li va retirar la mà i el vaapuntar amb el dit índex. Mireu, com acontrast, si més no, la coratjosa LauraBorràs que saludà el rei d’Espanya, iaquest li estrenyé la mà, tot i les parau-les que li diria la Borràs, que no s’haviaatrevit a dir-li ningú.

Jo soc independentista i d’esquer-res, i resulta que he de veure, malgratles evidències electorals, que a Madridem detesten i que ara em detesten aBarcelona. Però no penso callar ni pen-so tancar-me a casa. Sí, amic Raimon:som més dels que diuen i volen.

A

Keep calmIsabel Clara Simó

Enemicsal poder

La Colau pactaria amb eldimoni, com ha quedatdemostrat. Se la veia colpida.Sap perfectament què ha fet

inar festiu a Palafolls, convi-dats per en Josep Soms i laMontse Martínez. Ell és un dels

grans pagesos d’aquesta zona del Ma-resme humitejada i aplanada per laTordera. Produeix uns tomàquets im-batibles i va ser el primer pagès quevaig veure conduir un tractor amb lacabina equipada amb aire condicionati una ràdio que el mantenia informatde tot. Suposo que el tractor té araGPS i està connectat amb els satèl·lits,si no és que va sol. Ella, la Montse, ha-via estat redactora de l’edició mares-menca d’El Punt. Tret del seu marit ide la meva dona, tots els comensals re-unim aquesta condició. En aquella re-dacció amb domicili a Mataró ens vamconèixer. En David Marín és ara el cor-responsal d’aquest diari a Ponent.Acaba de publicar una segona novel·lapolicíaca, Purgatori, ambientada alPallars, on els personatges parlen comal Pallars. En David Marín, nascut aBarcelona, s’adapta a tots els am-bients i s’hi confon. Quan era el nostrecorresponsal a Mataró tothom el pre-nia per un mataroní de tota la vida.Ara sembla que no s’hagi mogut mai

D

de Balaguer. Tots els altres s’han reti-rat del periodisme actiu, jo per jubila-ció. La Montse Martínez aplica elsseus coneixements a l’Ajuntament deMalgrat de Mar. En Josep M. Flores i laseva dona, la Cati Morell, viuen i tre-ballen al Penedès mirant de promoureels xampanyers petits i mitjans. LaLaura Juanola està implicada en orga-nismes socials de Barcelona. El seumarit és l’Eduard López. Què haig dedir de l’Eduard López, el gran estrategd’ERC a Catalunya? Dissabte hi va ha-ver la constitució dels ajuntaments.Què va passar a Argentona? Què a Ca-lella? Què a Premià? Són pobles de la

nostra antiga jurisdicció periodística.L’Eduard sap totes les respostes, imés. En Soms ens explica que ha anaten un lloc per a no sortir de la llistad’ERC a Palafolls. En Flores, que hasortit regidor al poble on viu, Vilobí delPenedès, per ERC. En Flores va escriu-re la biografia de Carles Puigdemont,antic redactor d’El Punt i per aquestmotiu amic seu, quan va sortir elegitpresident de la Generalitat per sorpre-sa. ERC té molt volum en la conversadel dinar. ERC s’ha convertit en l’es-trella d’aquestes eleccions. Estic en-voltat d’ERC. Després de sis hores desobretaula, en Soms ens anuncia queel nou alcalde de Palafolls vindrà aprendre cafè amb nosaltres. Es diuFrancesc Alemany, i és d’ERC, natu-ralment. Ha desplaçat l’etern ValentíAgustí, prop de quaranta anys alcaldepel PSC. Aquest cop no es presentava.El creatiu Agustí ens havia donatmolts pretextos informatius, quan lacomarca es dividia entre el PSC i CiU,i d’ERC gairebé no se’n parlava. ElPSC s’ha mantingut prou bé en gene-ral, però a can Soms i la Montse fins itot els tomàquets s’impregnen d’ERC.

“Assisteixo a undinar on tothom ésdel partit que ha fettan bon paper

Vuits i nous

Tomàquets d’ERCManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 18 DE JUNY DEL 2019

omenço a pensar que sí, que Eu-ropa els fa por. Pànic. Ja li vapassar fa dos anys al jutge Llare-

na, que va acabar retirant les euroor-dres contra Carles Puigdemont, ToniComín, Lluís Puig i Clara Ponsatí (iMeritxell Serret, que ningú se’n recor-da però que també és a l’exili) perquèla justícia europea no li donava la raó ino li concedia l’extradició de cap d’ells.La Junta Electoral (la sacrosanta Jun-ta Electoral) va intentar en el seu mo-ment que els tres mosqueters (Puigde-mont, Comín i Ponsatí) no es pogues-sin presentar a les eleccions europees.I s’ho van haver d’empassar. I ahir, larebequeria la va continuar la JuntaElectoral Central (la sacrosanta JuntaElectoral Central) negant-se a accep-tar l’acatament que Puigdemont i Co-mín van fer de la Constitució Espanyo-la via un notari belga. Curiós. Sobretotsi es té en compte que, com recordavaahir l’advocat i crispeter Gonzalo

C “I els drets delsmés d’un milió i migd’electors que vanvotar Puigdemont,Comín i Junqueras,on són?

Boye, la mateixa Junta Electoral (lasacrosanta Junta Electoral) ha accep-tat que tres senadors acatessin laConstitució via un document fefaent.Ni aigua, li volen donar a Puigdemont(ni a Comín, ni a Ponsatí quan siguieurodiputada si un dia o altre hi haBrexit). Ni Puigdemont ni Comín i, és

clar, ni Oriol Junqueras, a qui el Su-prem també li nega anar a Europa.Marchena, que s’ha passat tot el judicitambé pendent d’Europa, no vol queJunqueras surti de territori espanyol.“El seu desplaçament implicaria d’en-trada la pèrdua de control jurisdiccio-nal sobre la mesura cautelar quel’afecta, i això des de l’instant mateixen què l’acusat abandonés el territoriespanyol”, va dir. Més clar, l’aigua. Porde qualsevol decisió judicial que vinguid’Europa. Por a perdre’n el control. Novolen córrer riscos. Perquè saben queels corren. I si per això cal deixar orfesde representants els més d’un milió imig de catalans que els van votar,doncs això, que s’hi quedin. Ni Puigde-mont, ni Comín ni Junqueras. Mésd’un milió i mig de vots vetats. “Potserel que els fa por és que el cas arribi alcor d’Europa”, deia ahir la flamant eu-rodiputada Diana Riba. Por? No, Dia-na, no. Pànic.

Pànic a EuropaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

La nova Cambra de Comerçde Barcelona ja és una reali-

tat. Joan Canadell ha estat ratificatcom a nou president de la institucióper una àmplia majoria (36 dels 54vots) del ple que va ser escollit enles eleccions del mes passat, i tantl’empresari i fundador del CercleCatalà de Negocis com la resta del’equip de govern estan plenamentlegitimats per desplegar el projectede canvi que proposa per a la Cam-bra. I, en aquest sentit, cal destacarl’actitud proactiva del presidentsortint, Miquel Valls, les últimessetmanes, per propiciar un traspàsde poder impecable.

Les resistències al canvi dins laCambra i entre l’anomenat ‘esta-blishment’ després de molts anysde continuisme eren previsibles,però no són admissibles, en canvi,les maniobres dirigides a negar elnormal funcionament democràticde la institució o alterar-lo per evi-tar que el missatge sorgit de les ur-nes, molt clar amb majoria absolutaper a la candidatura guanyadora,pugui traslladar-se al govern de laCambra.

Cal esperar que aquestes ma-niobres no arribin a torpedinar lamagnífica oportunitat que aquestrelleu a la Cambra suposa per a lamateixa institució i per al conjuntde l’empresariat català, en la me-sura que l’objectiu prioritari delnou equip de govern és desenvolu-par al màxim el potencial de l’em-presa catalana, i per extensió del’economia del país. És des d’aques-ta perspectiva inclusiva que ningúhauria de veure com una amenaçala intenció de posar la Cambra deComerç al servei del país; de fer-lamés democràtica, transparent,propera i participativa entre l’em-presariat; o que dediqui els seusrecursos i els seus esforços al ser-vei de tot el teixit empresarial cata-là i de la dinamització de l’economiacatalana.

El canvia la Cambra

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El jove narrador català, amb el seu llibre titulat No-vel·la, ha guanyat la vintena edició del premi Lli-breter, un guardó organitzat pel Gremi de Llibre-ters de Catalunya. Per la seva banda, els escrip-tors Màrius Serra i Sergio Bassa han estat guar-donats amb el Memorial Pere Rodeja.

PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

Premi Llibreter

La nova Cambra de Comerç ja és una realitat des-prés de la constitució del ple i de l’elecció del noupresident amb el suport majoritari de 36 vots dels54 totals. La maniobra dels candidats perdedors,Carles Tusquets i Ramon Masià, per evitar el canvia la Cambra, no va tenir èxit.

-+=

-+=

Rescatar Pepe CarvalhoCarlos Zanón

Canvi a la CambraJoan Canadell

-+=

Pol Beckmann

L’escriptor i actualment comissari del festivalBCNegra acaba de publicar Carvalho: Problemesd’identitat, una novel·la en què ha rescatat per allector el popular personatge de Manuel VázquezMontalbán, amb èxit notable de la crítica, que elmanté en el punt més alt de la seva carrera.

ESCRIPTOR

ESCRIPTOR

De reüllMarga Moreno

Una realitattossuda

n pocs dies hem sabut que la multinacional Henkelha fet una inversió milionària a la seva planta de

Montornès del Vallès i que hi ha implementat l’últim criten tecnologia 4.0 per a la indústria aeroespacial. També,que el gegant Hewlett Packard ha decidit establir aCatalunya, concretament a Sant Cugat del Vallès, elcentre d’impressió 3D de plàstics i metall més gran delmón. Seran 14.000 metres quadrats destinats també ala indústria 4.0. Mentrestant, un delssupercomputadors més potents d’Europa, cofinançat

amb fons europeus i pensat perdonar servei a projectes científics,acompanyarà i superarà encapacitat i potència el jaespectacular MareNostrum quefunciona a la Capella Torre Girona.Aquesta setmana també hem sabutde les noves instal·lacions deBoehringer Ingelheim, en les quals

ha invertit més de 120 milions d’euros, també a SantCugat, amb un fort component d’R+D+I, per donarservei a escala mundial. I entre moltes altres notícies, elsresponsables del 22@ demanen facilitar amb polítiquesd’habitatge i mobilitat el previsible desembarcament de25.000 professionals més al districte tecnològicbarceloní. I tot això, en menys de quinze dies, mentrecerts economistes, un grapat de polítics i molts mitjansde fílies dubtoses continuen assegurant, amb unacontumàcia que frega l’autisme, que el procés estàdeteriorant la projecció de l’economia catalana...

E

Totes lesinversions iels projectess’hananunciat enquinze dies

http://epa.cat/c/hihflb

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 18 DE JUNY DEL 20194 | Punt de Vista |

esprés de tot elprocés judicial al

Tribunal Suprem encontra dels presos po-lítics catalans i de lesnombroses barrabas-

sades jurídiques que s’han obrat, perpart del mateix tribunal, però també dela fiscalia, quina confiança podem teniren una justícia que fa i desfà com vol?Com podríem tornar a confiar en unsjutges que, erigits en salvadors de launitat de la “patria”, han fet i fan tot imés per imposar el seu criteri? La gotaque ha fet vessar el got és tot l’afer alvoltant de la proclamació dels diputatscatalans al Congrés i al Parlament Eu-ropeu. Milers de vots llençats a la pape-rera per decisió d’un tribunal que recar-gola la llei a la seva manera com i quanli convé. Amb la complicitat d’una fisca-lia que ho afina tot al gust que calgui,no fos cas que el compliment estrictede la llei els faci perdre alguna bugadapel mig. És allò que sovint apliquentambé alguns diaris amb pocs escrú-pols: que la veritat no et faci perdre unbon titular. És a dir, si la mentida o la

manipulació són favorables als nostresinteressos, doncs, endavant. Després jaho vestirem com calgui.

L’altra qüestió és que el sanedrí delSuprem, l’olimp de jutges, els aiatol·làsde la llei, no té cap contrapoder que lipugui fer rectificar decisions que real-ment perjudiquen gent i interessos col-lectius. Són com aquells déus infal·li-bles de l’antiguitat, amb la diferènciaque no vivim en cap teocràcia, sinó teò-ricament, en una democràcia. Cert,se’ls pot discutir formalment allò quedecideixen, la possibilitat del recurssempre hi és, però la sensació que eltribunal és com la paret d’un frontó noens la treu ningú. Pregunteu-ho, sinó,als advocats del procés a l’1-0, quantsde cops els han fet cas.

I cert, també hi ha els tribunals euro-peus, però molts ens temem que aMarchena, Zaragoza i companyia elsimportarà ben poc el que puguin dird’aquí a alguns anys a Europa. Ells jahauran defensat la seva pàtria i la sevaunitat. I hauran rebut honors i preben-des pel deure complert. Aquesta ésl’Espanya on ens volen mantenir lligatspels segles dels segles. Crim i càstig.Negror.

D

Full de rutaMiquel Riera

El descrèditde la justícia

Com podríem tornar aconfiar en una justícia que hafet i desfet com ha volgut alservei dels seus interessos?

1any

El vaixell Aquarius toca port,juntament amb dues naus més,amb els més de 600immigrants que Itàlia varebutjar.

10anys

20anys

La nova terminal T1 del’aeroport del Prat té unaestrena feliç, marcada pel bonfuncionament de tots elsprocessos.

Londres denuncia la matançasèrbia d’almenys deu milalbanesos a Kosovo. L’ONUmostra el centre de tortura dela policia a Pristina

Arriba l’‘Aquarius’ Estrena de la T1 Casos al descobertTal diacomavui fa...

El Banc d’Espanya,au de mal averanyb El governador del Bancd’Espanya i alguns dels seusmàxims responsables insis-teixen, una vegada i una al-tra, que l’augment del soumínim fins a 900 euros/mescomportarà una pèrdua dellocs de treball. Després desis mesos de l’augment, iquan totes les estadístiquesdesmenteixen aquesta afir-mació, continuen insistinten la qüestió sense cap pro-pòsit d’esmena.

El tema és greu, perquè elBanc d’Espanya hauria detenir en compte els interes-sos de tota la ciutadania, ino només els d’una minoriade nostàlgics de temps pas-sats amb sous molt baixos.Només cal mirar l’Europa in-dustrialitzada, on fa moltsanys que uns sous dignessón ben compatibles ambunes economies desenvolu-pades i que tenen poc atur.

Al contrari d’Espanya, que,amb els sous baixos, tenimunes taxes d’atur molt altes.

Uns sous baixos perjudi-quen quasi tothom. Per uncostat, els treballadors afec-tats, però per l’altre, tant laSeguretat Social com l’eco-nomia en general, frenadaper la falta de poder adquisi-tiu de molta gent. Allò que síque hauria de preocupar elBanc d’Espanya és comaconseguir crear ocupació imillorar la productivitat ambmesures positives, i no pasamb sous baixos.FERRAN PONTTerrassa (Vallès Occidental)

Caos en les notesde secundàriab És de suma preocupacióel sistema d’introducció denotes a secundària d’aquestfinal de curs. La plataformadel Departament d’Educa-ció a tal efecte, Esfera, estàmanifestant aquesta set-

mana molts problemes en-tre els professors. Per unabanda, no apareixen algunsalumnes a les llistes; perl’altra, falten grups d’estu-diants, i el més greu, sovintno guarda les notes un copintroduïdes o, pitjor encara,es penja durant el teclejatd’aquestes. Tot plegat allar-ga la feina dels docents i elsintranquil·litza d’allò més.Això ha fet que alguns insti-tuts s’estiguin plantejantposposar la publicació i lliu-rament dels butlletins denotes a alumnes i famílies.Tot plegat quan es va dirque l’avaluació per compe-tències d’aquests butlletinshavia d’esdevenir la granmillora per als instituts. Calafegir que l’anterior plata-forma, el SAGA, també pe-cava dels mateixos proble-mes, amb la justificació quemancaven recursos. Delcert que la nova i l’antigaplataforma digital per tald’introduir notes no han

fallat per una manca derecursos, sinó per un disse-ny insuficient i ple de para-doxes que estan patint elsprofessors de secundària.Per aquesta raó es va mani-festar una queixa enèrgicadurant l’última mesa secto-rial, des de la qual no s’harebut cap argumentacióadient. Podríem dir que eldepartament té pressa perfer reformes a curt termini,i l’educació no se la pot mi-llorar amb mesures imme-diates. De fet aquesta novamanera d’introduir notesno ha estat acordada ni pu-blicada amb temps sufi-cient. Els canvis sota la po-lítica d’innovacions d’Edu-cació semblen més una al-teració del sistema educa-tiu que no pas una millorareal en ensenyament.

Avançar cap al futur novol dir repetir els errorspassats.DAVID RABADÀ I VIVESBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

l passat 13 de juny es van comme-morar 80 anys del començamentde l’exili provocat per l’alçament

militar en contra de la República... Éscert que des d’abans d’aquell dia de l’any39 ja havien arribat grups escadussers derefugiats, però el dia esmentat, més devint mil treballadors s’abocaren al mollde Veracruz per donar una espectacularbenvinguda al vaixell anomenat Sinaia,el primer que va venir ben curull de per-sones que, poques hores abans de salparde Seta, el 25 de maig, encara estaventancats indignament en camps de con-centració. El ministre de l’Interior mexi-cà va dir que els rebia “com exponents dela causa de les llibertats de l’home” i quetrobarien a la nostra terra una “faldaamorosa i hospitalària”. Un fet completa-ment diferent a la rebuda que els van do-nar els francesos.

EM VE A LA MEMÒRIA, també, que el ma-teix vaixell va servir 17 mesos desprésper empresonar durant uns dies, a Mar-sella, uns sis-cents republicans peninsu-lars, amb motiu del mariscal Petain...L’arribada del Sinaia era tot just el prin-

E cipi d’un reguitzell de naus que portarena Mèxic més refugiats que a tots els altrespaïsos d’Amèrica junts. Els espanyols“clàssics” parlen d’uns deu mil, per tal deminimitzar l’ajuda mexicana, d’altresparlen d’uns vint mil o trenta mil, per-dent de vista que, després de l’any 1945 iben bé durant uns cinc o sis anys més,van continuar arribant molts viatgersque de fet ho eren, de refugiats, ja queanaven a retrobar pares, germans, fills imarits als quals no havien pogut acompa-nyar, o simplement fugien també deltrist destí que els esperava a l’Espanya to-talitària. Havent sigut el subscrit direc-tor de l’arxiu del Ministeri de RelacionsExteriors durant vuit anys, que per certestà molt ben organitzat, es pot assegu-rar que el nombre total de refugiats a Mè-xic s’acosta als cinquanta mil.

ES FA SERVIR SOVINT la frase que el presi-dent Lázaro Cárdenas va “obrir les por-tes” del país, la qual cosa és veritat, pe-rò cal afegir que el successor a partir de1941, Manuel Ávila Camacho, les vamantenir obertes. Però també s’oblidaque ambdós presidents van fer un gran

esforç per anar a buscar els refugiats aFrança i també a Portugal per salvar-los dels alemanys i dels franquistes. Notots van venir a Mèxic, però la xifra delsque van retornar dels camps de treballnazis o simplement ja no van ser-hiportats gràcies als acords que van sig-nar els mexicans amb el govern de Pe-tain, ratificat pels de Berlín i de Roma,afegint-hi els que no se’n van poder en-dur els franquistes, gràcies a les ges-tions diplomàtiques mexicanes i mésd’una vegada amb la pistola a la mà–com ara el cas del president Azaña–sumen una xifra molt alta.

PEL CAP BAIX podríem dir que Si no fosper Mèxic, com es titula un llibre sobreel tema que acabo de fer, més d’un cen-tenar de milers de refugiats no hauriensortit pas vius. Durant els darrers diess’ha exaltat molt el benefici que els re-fugiats van significar per a Mèxic. Pelque fa a una bona part d’ells és cert, pe-rò sovint es diu de tal manera que sem-bla que s’hagi perdut de vista que, acanvi, Mèxic els va donar, entre altres,una cosa important: la vida.

José María Murià. Membre de l’Acadèmia Mexicana de la Història

A 80 anys de l’exiliTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 18 DE JUNY DEL 2019

Ernest Maragall, REGIDOR DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

“La senyora Colau s’ha deixat comprar per una voluntatexplícitament aliena compartida per Collboni i Valls”

La frase del dia

ls resultats de lesdarreres convoca-

tòries electorals ques’han viscut a Catalu-nya i a l’Estat Espanyolhan provocat situa-

cions estrambòtiques en les combina-cions de forces per formar majories degovern. A la vista dels pactes que s’hantancat per aconseguir-les en ajunta-ments i comunitats autònomes i delsque es pretenen fer a les diputacions i alCongrés dels Diputats, cal preguntar-seen quina mesura en aquests tractes esrespecten el discurs polític pronunciatper cadascú i el vot amb ell aconseguit.

Perquè els càrrecs públics juren oprometen complir amb les exigèncieslegals de l’escó que ocupen però no ju-ren ni prometen ser fidels a la pròpia pa-raula, al marc ideològic que teòricamenthan escollit ni al contracte moral que esdona entre els electors i els seus repre-sentants. Tots aquests valors es consi-deren inherents però no explícits, i enca-ra menys subjectes a responsabilitatslegals; i per això els ciutadans escèptics,i sobretot els que han sabut treure profitde les aliances, es poden permetre pres-cindir del context per assegurar que elspactes són una manera de fer política.

Ho són, efectivament. Però no és elmateix que aquest mecanisme s’activides del context que formen la coherèn-cia ideològica, el programa sotmès a lavaloració de la ciutadania, el discurs po-lític que s’hi ha estructurat al voltant iun comú denominador programàtic iideològic amb les forces a aliar, que sies fa a “la vella manera de fer política”(la suma dels números simples al serveide les estratègies de despatx). Enaquest cas, es malbarata el vot i es mal-met la confiança dels ciutadans en lademocràcia.

E

De set en setEnric Serra

Jurar,prometrei malmetre

“De partits ditsindependentistesn’hi ha uns quants,però de personesrealmentindependentistesdins d’aquestsmateixos partits...uf! Justegem. Si no,no seríem pas onsom en aquestdesgavell general

n dels darrers grans astròlegs d’oc-cident, dels que encara domina-ven l’art i encertaven en llurs pro-

nòstics, fou l’anglès William Lilly (1602-1681), el qual, en la seva obra ChristianAstrology, situa Catalunya i el País Valen-cià com a països regits per un dels signeszodiacals amb més mala anomenada:l’Escorpí. Els entesos afirmen que aquestsigne representa la mort i l’autodestruc-ció, un signe marcat per la sang i el sexe lu-xuriós, lúcid però cínic, que es mou entrela crisi i l’agressivitat, l’atracció envers elmal, el dolor i el suïcidi. A més, el regentael planeta Mart, que els astròlegs tradicio-nals qualificaven de petit malèfic, causantde baralles, conflictes i discòrdies.

ÉS INDIFERENT que el lector cregui o nocregui en l’astrologia. Això no és una reli-gió sinó un sistema que, actualment aban-donat en mans de gent poc docta, ha aca-bat desprestigiant-se. Tanmateix, antiga-ment funcionava, almenys per una granpart dels testimonis existents. Reis i pa-pes tenien els seus astròlegs, els quals, sino l’encertaven, se’ls escapçava sense mi-raments. Per tant, en ser una professió derisc, s’hi miraven prou alhora de fer la pla-neta. El cas és que no hem pogut esbrinarper quins set sous Lilly ens atorga un delssignes més negatius del zodíac. No sabemfins a quin punt ell ens coneixia al segleXVII, però aquell qui sàpiga de la nostrahistòria, convindrà que l’Escorpí ens es-cau d’allò més. Després de tot allò que hemviscut com a poble en els darrers anys, po-dem arribar a la conclusió que som méssemblants als escorpins del que ens pen-sem, des de tots els punts de vista.

EN REALITAT SEMBLA que els escorpins sónforça inofensius tret que se’ls molesti. No-més piquen quan han de matar la presa sino se’n surten amb les pinces. I general-ment, fugen del perill. Que cadascú faci lesanalogies que vulgui al respecte; tanma-teix, aquesta realitat s’avé força amb el ta-rannà del català actual acoquinat i trau-

U matitzat, en el seu conjunt, per totes lesderrotes sofertes del 1714 ençà.

TANMATEIX L’ESCORPÍ té una tradició sim-bòlica força interessant. A l’Egipte i arreudel món antic se l’associava al mal i a lamort, mentre que l’escarabat era una en-carnació del Bé i de la Llum. A l’era cristia-na l’escorpí va conservar la mala fama queli venia de l’antigor i va ser emblema del’heretgia, dels impostors, dels murmura-dors i dels traïdors. I ves per on, continuenles analogies, de manera general, amb elscatalans. Finalment existeix la creençatradicional que afirma que els escorpinsse suïciden picant-se quan els envolta elfoc. És a dir, quan no saben què fer, s’auto-destrueixen, cosa també molt típica cata-lana. La creença, tot i ser d’una antiguitatconsiderable, és falsa, menys quan l’apli-quem als catalans.

DE PARTITS DITS independentistes n’hi hauns quants, però de persones realment in-dependentistes dins d’aquests mateixospartits... uf! Justegem. Si no, no seríempas on som en aquest desgavell general.Hi ha molt d’impostor i traïdor a la Pàtriaque surt sovint a la televisió pontificant iperdonant la vida als que som habitual-ment titllats d’hiperventilats o xenòfobs,simplement per fer servir el terme Pàtriao patriota, sense el significat del qual i sen-se el seu ús, desenganyem-nos, no hi hau-rà independència.

TOT I LA IMPLANTACIÓ important de par-tits autoproclamats independentistesaixò no ha servit per a fer patriotes veri-tables. L’independentisme ara és unasimple etiqueta, no pas una eina. Potsersí que hauríem d’haver adoctrinat a lesescoles tal com fan els espanyols i elsfrancesos a les seves. Probablement, laprimera feina independentista que hau-ria d’haver estat feta de fa anys era la decatalanitzar el país a consciència.Quants negocis fan servir el català?Quants canals de televisió tenim en ca-talà? Quantes sèries famoses que tot-hom comenta les hem vist en català?Quantes revistes, llibres i diaris en cata-là compreu? Quin cinema fet en catalàtenim? Quina cultura venem si una can-tant dolenta que ha agafat fama, té totsels referents culturals i socials en caste-llà i en l’Espanya neoflamenca?

LILLY SEMBLA TENIR RAÓ. L’esperit auto-destructiu de l’escorpí ha fet forat a casanostra. En lloc de clavar el fibló a l’ene-mic espanyol o francès, ens enverinemnosaltres mateixos com si no estigués-sim gaire fins del tupí. Malgrat tot, re-cordem sempre que “a la picada de l’es-corpió, no hi som a temps ni a l’extre-munció”. Això sí, ja tenim preparada laperformance per quan surti la sentèn-cia vergonyosa d’un judici que no s’hau-ria d’haver produït si en lloc d’escorpinshaguéssim estat lleons.

Jaume Nolla. Periodista

L’escorpíTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 18 DE JUNY DEL 20196 |

Joan Canadell:“Hem vingut percanviar-ho tot ientrar en debatsnous”

Polèmic inicide mandat al’Ajuntamentde Barcelona

Cs trenca amb Valls,el PSC demana arael suport d’ERC i elllaç torna al balcóde Sant Jaume

Entrevista alnou presidentde la Cambrade BarcelonaNacional

Amb el Congrés blindat perun dispositiu policial d’ex-cepció del tot insòlit per aun acte d’acatament de laConstitució, la Junta Elec-toral Central (JEC) va aco-llir l’acte d’acreditació delseurodiputats sorgits de lesurnes del 26 de maig per-què entre els 54 electes queMadrid envia a la UE hihavia tres absents, que ofi-cialment són declarats coma vacants: Carles Puigde-mont i Toni Comín, deJxCat, i Oriol Junqueras,d’ERC. Mentre que Jun-queras és víctima del sobre-vingut canvi de criteri alTribunal Suprem per porde la seva immunitat i eraretingut a la presó de Sotodel Real, Puigdemont i Co-mín van passar simbòlica-ment per Madrid a travésd’una acta notarial de ju-rament constitucional da-vant una autoritat belgaque l’advocat Gonzalo Boyeva voler entregar en mà alpresident de la JEC, Segun-do Menéndez, abans de serfrenat per una funcionàriade l’ens i que finalment vaacabar entrant al registrede l’àrbitre electoral. “Alnostre parer i a efectes jurí-dics, el tràmit ja està com-plert”, va dir Boye. La bata-lla judicial per seure a l’escóel 2 de juliol a la seu del Par-lament Europeu a Estras-burg salta a la UE, peròBoye avisa que Puigde-mont i Comín hi seran.

Amb la policia espanyo-la donant versemblançaa una aparició sorpresa dePuigdemont que forcésuna detenció en calent, laJEC va citar els 54 nouseurodiputats a les dotzedel migdia a la Sala Consti-

tucional del Congrés i elpresident de l’ens, SegundoMenéndez, va procedir a ci-tar-los un per un pel nom enespera d’escoltar el jura-ment o acatament. “CarlesPuigdemont Casamajó...”,va dir a les 12.05 hores, i esva fer el silenci a la sala.“Antoni Comín Oliveres...”,va dir a les 12.08 hores, i esva tornar a fer el silenci a lasala. Alguns eurodiputats,com el popular EstebanGonzález Pons, omplien elssilencis dels absents ambun somriure. “És un fugitiude la justícia”, opinava méstard la popular DolorsMontserrat.

Absència de BorrellCuriosament, Junquerasno va ser ni tan sols citatperquè la JEC es va donarper assabentada del vetimposat pel jutge ManuelMarchena. I tampoc no vaser citat el ministre JosepBorrell, que va plantar laJEC i no es va acreditarcom a eurodiputat fentconstar com a justificantel seu compromís d’acudiral Consell de Ministres dela UE a Luxemburg. Si bé

la JEC s’havia esforçatmés que mai a sacralitzarel tràmit d’ahir amb datalímit com a via de vetarPuigdemont, Junqueras iComín i enviar aviat aBrussel·les una llista amb51 dels 54 electes, l’absèn-cia de Borrell es va carre-gar la virtualitat del copd’efecte mediàtic desitjatperquè va quedar clar queel tràmit queda obert mésenllà del dia d’ahir.

En mà, no; al registre, síLa tensió a la sala es va pre-cipitar quan l’advocatGonzalo Boye –flanquejatper les diputades de JxCatLaura Borràs i Míriam No-gueras– volia arribar fins ala taula presidencial enquè Menéndez dirigia lasessió i va ser frenat peruna funcionària de la JEC.“No es pot fer, no es potfer”, va etzibar aquestafuncionària a Boye quanell duia el document nota-rial de Puigdemont i Co-mín a la mà. Finalment,Boye va haver de desistirde poder fer una entregaen mà i va haver d’acudir alregistre de la JEC a deixar-hi el seu paper notarial.“Entenen ells que no és ne-cessari que es presentiaquesta documentació i,per tant, el tràmit, segonsel nostre parer i a efectesjurídics, ja està complert”,es donava per satisfetBoye. “En el fons no els in-teressava que Puigdemonti Comín prestessin jura-ment, sinó simplement de-tenir-los i ingressar-los a lapresó per fer amb ells elmateix que han fet ambJunqueras”, va constatarl’advocat de Puigdemont.

L’últim estadi de la ba-talla serà el Tribunal deJustícia de la UE a Luxem-

D. Portabella / N. SeguraMADRID / BRUSSEL·LES

VET La Junta Electoral deixa vacants Puigdemont, Comín iJunqueras i la batalla judicial salta a la UE PAS Boye registraal Congrés el jurament dels de JxCat i promet que seran el 2 dejuliol a Estrasburg VEU Diana Riba evoca els presos i exiliats

Tres eurodiputats meny

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Tots tres tenen elsdrets polítics intactes.Cap demòcrata potestar orgullós del quepassa al Congrés”Diana RibaEURODIPUTADA D’ERC

“No els interessa quePuigdemont i Comínprestin jurament,sinó simplementdetenir-los”Gonzalo BoyeADVOCAT DE CARLES PUIGDEMONT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Fins a 76 eurodiputats de gai-rebé tots els grups políticseuropeus van reclamar ahir ala mesa de l’eurocambra que“reconegui i respecti els dretspolítics” d’Oriol Junqueras,Carles Puigdemont i Toni Co-mín i que garanteixi que pu-guin “exercir el seu càrrec”.Després que la JEC declarésvacants els seus escons alParlament Europeu, aquestasetantena de polítics d’arreud’Europa van enviar una cartaa l’òrgan format pel president

de la cambra, Antonio Tajani,i els catorze vicepresidentsper denunciar que l’actitudde l’Estat espanyol cap aaquests polítics d’ERC iJxCat constitueix “una viola-ció inacceptable” de les nor-mes de la cambra i dels trac-tats de la Unió Europea. Peraixò, van exigir a la mesaque demani a la JEC que“respecti els resultats de leseleccions europees”.

Precisament aquest òrganes va reunir ahir a Brussel·les

per tractar un altre afer col-lateral d’aquest embolic. Apetició de quatre vicepresi-dents, la mesa va discutir elvet de Tajani a l’entrada deCarles Puigdemont i ToniComín com a eurodiputatsa les instal·lacions del Parla-ment Europeu.

Tajani es va justificar ahiral·legant que va ser una deci-sió “administrativa” i va asse-gurar que és “problema” del’Estat si falten eurodiputatsen la llista final.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Diversos eurodiputats demanen respecte pels drets polítics

EL PUNT AVUIDIMARTS, 18 DE JUNY DEL 2019 | Nacional | 7

Comèdia amb finalfeliç

L’APUNT fa Colau perquè l’allunya de Cs. Valls, perquè el desvin-cula d’uns socis contaminats per Vox. I Cs, perquè dei-xa enrere el flirteig Colau “la separatista”-Collboni-Valls, un triangle amorós que comprometia la seva cas-tedat de dreta espanyolíssima, una puresa amb la quals’embolcalla Rivera però que preocupa alguns dels pa-res fundadors de l’invent taronja.Toni Dalmau

La política té un punt de comèdia fins i tot a l’hora d’es-cenificar les ruptures. Assumit aquest principi, mésd’un observador somreia ahir davant el to dramàticamb el qual Arrimadas feia públic el trencament de Csamb Valls. L’enllaç de dretes a les municipals de Barce-lona tenia una obsolescència que si no era programadaes veia a venir des de fa dies i que satisfà tothom. Satis-

a imatge de Carles Puigdemontarribant emmanillat a l’aeroportAdolfo Suárez Madrid Barajasque somniava el Madrid oficial es

va frustrar el juliol del 2018 per culpade Schleswig-Holstein i del jutge PabloLlarena, que decidia motu proprioquins son els delictes que ell té vocacióde perseguir i la malversació li va sabera poca cosa. Un any després, però, aMadrid ahir va sortir un sol nou i unahipòtesi recorria nerviosament els co-mandaments policials al Congrés: i siPuigdemont ve i se l’ha de detenir? Lahipòtesi menyspreava tots els profes-sionals fronterers: si Puigdemont eracapaç d’arribar precisament ahir a laCarrera de San Jerónimo per ser euro-diputat, això volia dir que cap funciona-ri espanyol l’hauria detectat abans entot el recorregut des de Waterloo. Peròla lògica no és res quan regna l’emocióde poder ser l’agent que arresti “el pro-cesado rebelde” i ahir l’emoció recorriael Congrés i els carrers adjacents des deprimera hora, en què es va revisar tot elclavegueram.

En un nou capítol de la desconnexióinformativa al pont aeri, la policia vadonar versemblança en tot moment al

Lretorn de Puigdemont i a la tesi s’hi vanafegir dirigents com el secretari generaldel PP, Teodoro García Egea. “Seriauna sorpresa, però qualsevol cosa éspossible. Amb Puigdemont i els inde-pendentistes, després de tot el judicidel procés i tot aquest espectacle queestan donant, la veritat és que tot espot esperar”, va dir García Egea de bonmatí a RNE. Als agents adscrits al Con-grés i als voltants no els calia escoltaraixò, perquè a primera hora uns unifor-mats ja van identificar l’advocat Gonza-lo Boye en una cafeteria davant l’hotelVilla Real. “Miren fins i tot les clavegue-res!”, se sorprenia Boye.

Un episodi més tendre es vivia a lesdependències de JxCat a la cambra: unuixer va irrompre també de bon matí ies va fer el trobadís. “Que vindran elsvostres eurodiputats?”, va dir l’uixerals de JxCat amb una improvisació tanaccentuada que als interpel·lats els vasonar a dictada per algú altre. Tots elsagents dels accessos al Congrés tenienuna llista amb els 54 eurodiputats, peròles medalles al mèrit hauran d’esperarperquè el sol es va pondre sense veurePuigdemont ni Toni Comin. “S’haviad’estar atent, eh, per si de cas...”, li vadir el cap de comunicació de Vox, JuanErnesto Pflüger, al comissari policialdel Congrés al final de l’operació. ■

Setge policialper si de cas

David PortabellaMADRID

GEST · La policia del Congrés dona versemblança al retorndel president des de Bèlgica i desplega un operatiu ‘ad hoc’ZEL · Exigeixen a Boye que s’identifiqui en un bar proper

Controls i escorcolls ahir a les portes del Congrés de Diputats ■ EL PUNT AVUI

burg, però abans del 2 dejuliol hi pot entrar la co-missió d’Afers Jurídics delParlament Europeu. Jun-queras, al seu torn, té pen-dent de resposta un recursde súplica al Suprem enquè li sol·licita que suspen-gui la prohibició d’anar alCongrés a recollir l’actad’eurodiputat de maneracautelar i que elevi “ur-gentment” una consulta alTJUE a Luxemburg.

Record a presos i exiliatsA més de per les absències,la veu dels presos polítics idels exiliats va ser evocada

per l’eurodiputada DianaRiba (ERC). “Per la lliber-tat dels presos polítics i pelretorn dels exiliats, perimperatiu legal, prometo”,va pronunciar Riba en elseu acatament. I la JEC elva donar per vàlid, tot i queMenéndez i el vicepresi-dent de la JEC, el magis-trat Eduardo Calvo Rojas,van voler advertir-los atots preventivament quel’única fórmula toleradaseria “juro o prometo” i “demanera clara i incondicio-nada”, tot invocant l’arti-cle 224.2 de la llei de règimelectoral (Loreg). “Fins a

la consecució de la repúbli-ca basca, per imperatiu le-gal, sí, prometo”, hi afegiael seu company de filesd’Ara Repúbliques, Per-nando Barrena, d’EH Bil-du. “I que un s’avorreix detanta impostació... Sí, pro-meto”, els va replicar Ja-vier Nart, de Ciutadans,posant cara de fastigueig.Eurodiputats de Vox comara el català Jorge Buxadéi l’experiodista d’El PaísHermann Tertsch van ferel seu jurament de maneraemfàtica “per Espanya”.

Vet a 2 milions de votantsEl vet de la JEC amenaçala representativitat de totel cos electoral estatal:dels 1.025.000 vots rebutsper Puigdemont, n’hi ha38.300 de fora de Catalu-nya, mentre que a Junque-ras el van votar 733.109catalans i el total de pape-retes d’Ara Repúbliquesarreu de l’Estat va serd’1.257.484. “Hi ha treseurodiputats que van re-bre dos milions de vots ique l’Estat espanyol vol ve-tar i silenciar. I tots tres esvan poder presentar a leseleccions europees perquètenen els drets polítics in-tactes. “Cap demòcratapot estar orgullós del quesucceeix avui al Congrés”,va denunciar Riba, que eldia abans va poder debatresobre l’acte d’acreditació aSoto del Real amb la sevaparella, Raül Romeva, queja hi va passar en les sevesetapes com a eurodiputat.“Hem de veure si el 2 de ju-liol el Parlament Europeuno té tots els seus eurodi-putats”, desafiava Riba.

Dels 54 electes, 20 eu-rodiputats són del PSOE(amb Borrell al capda-vant); 12, del PP (entre elsquals, Montserrat); 7, deCiutadans; 6, d’Unides Po-dem; 3, de Vox; 3, d’AraRepúbliques (un delsquals és Junqueras); 2, deJunts (Puigdemont i Co-mín), i Izaskun Bilbao, delPNB (Coalició per una Eu-ropa Solidària). ■

ys, diu la JEC

L’advocat de CarlesPuigdemont, Gonzalo Boye,davant de les cadires per alpresident i per a Toni Comín, ahiral Congrés dels Diputats en l’actede la Junta Electoral ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 18 DE JUNY DEL 20198 | Nacional |

El fiscal superior de Cata-lunya, Francisco Bañeres,va advertir ahir que el mi-nisteri públic actuarà ambtota “la fermesa i el rigor”contra els funcionaris i lesautoritats que vulnerin lallei, “sigui quin sigui elrang dels infractors”, en

referència als dirigents in-dependentistes. Bañeresva assegurar durant l’actede presa de possessió delcàrrec de 29 nous fiscalsdestinats a Catalunya, queels darrers anys s’ha des-envolupat un “movimentpolític de singular trans-cendència”, però la fiscaliaha actuat i actuarà defen-sant la Constitució i un or-

denament jurídic “compa-rable als més moderns idemocràtics del món”.

El fiscal superior va re-marcar que Catalunya ésuna terra que sempre s’hacaracteritzat pel seu “es-perit de progrés i afany demillorar”. Per això Bañe-res va subratllar en la sevaintervenció que Catalu-nya “és molt més” que les

infraccions penals come-ses els darrers anys i queun dels trets que definei-xen aquesta comunitat ésla defensa d’una llengua iuna cultura i que ha acon-seguit convertir-la en “unaeina d’integració i acolli-ment”. Durant l’acte tam-bé va demanar als fiscals“el màxim respecte i con-sideració en la defensadels drets lingüístics, nonomés perquè es tractad’una obligació legal”, sinótambé perquè això els per-metrà d’assolir “una mi-llor comprensió de la reali-tat cívica i social” de l’en-torn. ■

RedaccióBARCELONA

El fiscal en cap avisa queactuarà “amb fermesa”

El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, alParlament de Catalunya, en una imatge d’arxiu ■ ACN

La fiscalia ha demanat alTribunal Suprem quemantingui en presó Car-me Forcadell, Josep Rull,Jordi Sànchez, JoaquimForn, Dolors Bassa i JordiTurull, els sis polítics inde-pendentistes que han de-manat la llibertat al tribu-nal mentre esperen la sen-tència, perquè consideraque la proximitat d’aques-ta, “condemnatòria”,manté el risc de fuga, peròtambé perquè afirma, re-torçant el que van dir, que

les últimes paraules delsencausats van demostrarque també hi ha risc de re-iteració delictiva.

“Han insistit fins al finalen el rebuig frontal a la res-tauració de l’ordre jurídicper part de l’Estat i en l’ab-soluta convicció que tor-narien a cometre els fetsdelictius que són objectedel procediment”, a bandade presentar “la resistèn-cia civil” com un fet nega-tiu per se. Al llarg del judici,però, tots els acusats, i elssis que han demanat ara lallibertat provisional, handeixat clar que van acatar

l’article 155 i, per tant, larestauració jurídica, i elque van manifestar en eldarrer torn de paraula vaser el seu convencimentque cal buscar fórmulesperquè els ciutadans pu-guin expressar-se, si cal,votant. A més, la fiscaliaafegeix que el judici ha de-mostrat la culpabilitat delspolítics independentistes.

El ministeri públic de-fensa que els mateixos su-pòsits que van motivar lapresó provisional dels en-causats es mantenen des-prés del judici: la gravetatdels delictes, el risc de fugi-da i el de reiteració delicti-va. Pel que fa a la possibili-tat de fugir, argumentaque mantenir aquesta me-sura cautelar “es fa fins itot més necessari un copha acabat el judici, davant

la imminència del dictatde la sentència”, i mésquan aquesta serà ferma ino s’hi podrà presentar re-curs. Segons la fiscalia, eljudici oral “només ha ser-vit per provar la participa-ció dels acusats en el mésgreu delicte contra l’ordreconstitucional”. La fiscaliaafegeix, en la línia habituald’obsessió en la figura delpresident Carles Puigde-mont, que tenen connexióamb processats fugits.

L’agència ACN va infor-mar ahir que els nou pre-sos han demanat formal-ment el trasllat a presonscatalanes. ■

RedaccióBARCELONA

La fiscalia rebutja la peticióde llibertat dels presosa Reclama al Suprem que els mantingui en presó per “risc de reiteració delictiva” en no mostrarpenediment en les seves darreres paraules a Hi afegeix el risc de fugida davant la sentència

L’Audiència de Barcelona haordenat reobrir quatre cau-ses que el jutjat d’instrucciónúmero 7 de la ciutat haviaarxivat sobre les càrreguespolicials que es van produiren quatre centres de votacióde Barcelona l’1-O, incloentels serveis centrals del De-partament d’Ensenyament,on hi havia la llavors conselle-ra, Clara Ponsatí. Les causestambé fan referència a l’esco-la Marenostrum i els institutsJaume Balmes i Víctor Cata-

Part dels acusats en la darrera sessió del judici, en què van fer ús del seu dret a l’última paraula ■ EFE

là. L’Audiència, fent cas a lestesis de la Generalitat i l’Ajun-tament de Barcelona, i no a lafiscalia i l’advocacia de l’Es-tat, veu encertada l’oberturade peces separades, peròcreu que no es poden arxivarsense una “completa investi-gació” de l’actuació policial,“que no pot ser parcial, limi-tada a cada centre, sinó glo-bal”. I això, continua, s’ha defer des de la causa principal.A més, rebutja que el fet deno disposar d’imatges de les

agressions patides pels de-nunciants comporti directa-ment l’arxivament.

Ahir mateix, un jutjat deManresa va arxivar, provisio-nalment, la causa per les càr-regues policials als centresde votació a Sant Joan de Vi-latorrada i Callús, i un sindi-cat policial va demanar almateix jutge que investiguiels directors dels 28 centresescolars en què hi va haverincidents, per la seva “per-missivitat”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Reobren quatre causes contra la policia per l’1-O

“Han insistit fins alfinal en el rebuigfrontal a la restauracióde l’ordre jurídic perpart de l’Estat”

INFORME DE LA FISCALIA DE L’ESTAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIMARTS, 18 DE JUNY DEL 201910 | Nacional |

ls pactes postelecto-rals municipals hangenerat mal ambient.

Han deixat per a la reflexiógeneral que a aquest país liés difícil acceptar la culturadel pacte. Per posar un ex-emple: va ser poc edificantdesprés d’unes eleccionsl’ambient existent dissabtepassat a la plaça Sant Jau-me de Barcelona i vist endirecte per televisió. A laplaça hi havia gent que esconsidera enganyada. Non’hi ha per a menys. El vo-tant de Ciutadans com aradefensors de Manuel Valls icreient que l’ex-primer mi-nistre francès era la solucióper desbancar la Colau del’alcaldia. Ada Colau ésconsiderada per aquest vo-tant el mal de tots els mals.Els manters, la immigració,la prostitució, les bicicletes,etc. Aquest votant ha vistque gràcies els seus votstindrà l’Ada Colau quatreanys més d’alcaldessa. De-cepcions també en elsajuntaments on ERC hapactat amb els socialistesmarginant a l’oposicióJunts per Catalunya, socisen el govern de la Generali-tat, i decepció i gairebé de-pressió dins de l’indepen-dentisme en ajuntamentsconcrets quan no ha estatpossible acords entre ERC iJxCat. Quan s’ha condem-nat un o l’altre a l’oposició.Em deia un alcalde quepresidida un Ajuntamentindependentista que nopensa donar cap joc al’oposició. Que els arraco-narà. Que farà plens cadatres mesos i que si l’oposi-ció vol quelcom, que li hodiguin per escrit. Trist. Molttrist, quan la paraula Ajun-tament prové precisamentque s’ajunten les ments.

A partir d’avui. Perquèahir era dia per celebraracords difícils d’entendre iper pair disgustos, i vist elque s’ha vist en les munici-pals del dinou, caldrà en lescampanyes electorals queels partits polítics expliquinamb claredat amb qui pac-taran després de les elec-cions, o bé encara méssenzill: establir segonesvoltes per a les eleccionsdels alcaldes.

E

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

El mal ambientdel pacte

Lluís Falgàs

Més papistes que el papa, omés puristes que Ciuta-dans. A ser anti-“separa-tistes” ningú guanya elpartit taronja d’Albert Ri-vera i Inés Arrimadas, queahir van forçar el trenca-ment del seu grup munici-pal a l’Ajuntament de Bar-celona en considerar into-lerable el suport de ManuelValls a Ada Colau, i no perla seva condició de política“populista” sinó perquè laconsideren que represen-ta la mateixa opció pro in-dependència que defensaErnest Maragall.

L’actuació de ManuelValls continua marcant,d’aquesta manera, l’agen-da política dels primerspassos del nou mandatde l’Ajuntament de Bar-celona. Dissabte va ser elprotagonista del ple deconstitució facilitantl’elecció de la líder dels co-muns, i ahir ho va ser, indi-rectament, en ser motiude la ruptura del seu grupen dues meitats.

Amb aquesta decisió deCiutadans, el consistoribarceloní el conformaranset grups polítics: el de co-muns, PSC, ERC, Juntsper Catalunya, PP, el queliderarà Manuel Valls–amb tres regidors– i elque integraran els tres re-gidors d’obediència a Ciu-tadans. Així les coses,Valls haurà de treballaramb l’exministre socialis-ta Celestino Corbacho iamb l’exintegrant d’UnióDemocràtica Eva Parera,mentre que el grup deCiutadans el conformaranl’exdiputada al ParlamentMaría Luz Guillarte –queva ocupar el número dosa les llista de Valls– i elsregidors reelegits Francis-co Sierra i MagdalenaBarceló.

L’escissió dins del grupde Manuel Valls es va co-mençar a intuir el dia queaquest va anunciar en ro-da de premsa la seva vo-luntat de fer alcaldessaAda Colau, com la solució“menys dolenta” per evitar

que “Barcelona tingui unalcalde independentista”,mentre que quasi el ma-teix dia Cs proclamava quela seva intenció era votarJaume Collboni, desesti-mant Ada Colau per “po-pulista”.

El llenguatge empratper un i altres ja marca,d’entrada, una diferènciade plantejament en l’ob-servació del fons del pro-blema, perquè mentre queValls sempre parla de na-cionalisme o independen-tisme, a Ciutadans utilit-zen sempre el terme mésdur del “separatisme”.

Tot i aquestes evidentsdiferències entre Valls iCiutadans, el captenimentd’uns i altres el dia del plede constitució, dissabtepassat, va fer pensar en unprimer moment que lasang no arribaria al riu ique es podria salvar la uni-tat d’acció. Això és aixíperquè els regidors de Ciu-tadans no van votar Coll-boni, perquè no podien fer-ho ja que el líder socialistava retirar la seva candida-tura, però tampoc van vo-tar en contra de Colau. Elseu vot en blanc va sem-blar que tenia com a inten-

ció no forçar les diferèn-cies entre els dos sectorsdel grup. Aquesta mateixalínia semblava que s’im-posava diumenge, quan eldiputat Carlos Carrizosava fer unes declaracionsamb un to marcadamentconciliador, assegurantque estava del tot conven-çut que treballarien con-juntament amb Valls enels “objectius compartits”.Tan mesurat va ser Carri-zosa en la seva posició, queaquest mateix diari va ti-tular ahir que Ciutadansno tenia cap intenció detrencar.

Tot va precipitar-se ahiral matí, quan després de lareunió de l’executiva deCiutadans, Inés Arrimadasva anunciar públicament eltrencament manifestantque el seu partit no podiatolerar una independentis-ta al capdavant de l’Ajunta-ment de Barcelona, assegu-rant que Colau i Maragallrepresenten el mateix. Im-mediatament després elstres regidors de Cs van ofi-cialitzar l’escissió, si bé novan voler fe cap declaraciópública.

Per la seva part, ManuelValls es va limitar a difon-dre una nota de premsa onexplica que està “avaluant”la situació política creadaarran de la ruptura anun-ciada “per Ciutadans” i vaajornar qualsevol valoracióanunciant que es farà “en elmoment oportú”. Malgrattot, va donar les gràcies alsvotants per la confiança di-positada i va reiterar quegràcies als seus vots s’ha“frustrat l’accés de l’inde-pendentisme” en el governde Barcelona. ■

a Els tres regidors del partit taronja conformaran un grup independent, actuant al marge del del’expresident del govern francès a Arrimadas veu l’alcaldessa tan independentista com Maragall

Jordi PanyellaBARCELONA

Ciutadans s’enroca i trencaamb Valls pels vots a Colau

El trencament del grup deManuel Valls a Barcelona pottenir una repercussió en laconstitució de la Diputació deBarcelona, on el PSC i Ciuta-dans ja haurien arribat a al-gun tipus d’acord perquè elsprimers la presidissin i els se-gons tinguessin representa-ció en la direcció, acord que

María Luz Guillante i Francisco Sierra, dos dels tres regidors d’obediència a Ciutadans ■ MARTA PÉREZ/EFE

no tindria l’oposició dels co-muns. Cal veure ara com s’in-terpreta l’escissió de Ciuta-dans a Barcelona i si dels99.000 vots obtinguts perValls, la meitat s’adjudiquen aCs a efectes dels còmputsper a la designació de dipu-tats en el ple de la Diputació,distribució que s’estableix

per l’aplicació de la lleid’Hondt. Si és així, resultariaun grup de Ciutadans ambmenys força i, per tant, ambmenys capacitat d’influènciaper decidir majories. El ple dela diputació té 51 membres,dels quals 18 s’assignen se-gons la representativitat delpartit de Barcelona.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Pendent dels equilibris a la Diputació de Barcelona

EL PUNT AVUIDIMARTS, 18 DE JUNY DEL 2019 | Nacional | 11

1190

01-1

2128

35L

El govern d’Ada Colau iBarcelona en Comú ha co-mençat a caminar mar-cant perfil sobiranista.Mentre espera concretarel pacte de govern que hade donar entrada al PSC,l’equip dels comuns vol pa-lesar la seva sensibilitat enla lluita per la llibertat delspresos polítics i ahir va ferrealitat el compromísd’Ada Colau, expressat eldia de la investidura, derestituir el llaç groc a la fa-çana de l’ajuntament siaquesta era la voluntat

majoritària dels grups mu-nicipals.

I així va ser, a primerahora de la tarda uns fun-cionaris municipals vanpenjar en el balcó de l’ajun-tament la pancarta de fonsblanc amb el llaç groc queva ser retirada abans de leseleccions per ordre de lajunta electoral. L’acordper restituir el llaç es vaprendre en una reunió prè-via a la constitució de lajunta de portaveus, a laqual van assistir JanetSanz, Eloi Badia i JordiMartí, per Barcelona enComú, Laia Bonet, delPSC, Jordi Coronas i

Montse Benedí, d’ERC,Mari Luz Guilarte i PacoSierra, de Cs, Neus Munté iElsa Artadi, per JxCat, iOscar Ramírez, del grupdel PP.

El mateix equilibriA la sortida de la reunió,Janet Sanz va reconèixerque encara que no s’haviaconstituït la nova junta deportaveus i que la trobadahavia servit per “consta-tar” que l’equilibri de for-ces pel que fa a aquestaqüestió és la mateixa queen el mandat anterior ique, per tant, no hi haviaexcusa per demorar la res-

titució del símbol que re-ivindica la llibertat delspresos.

Tot i la seva satisfaccióper la decisió, Jordi Coro-nas i Elsa Artadi van coin-cidir a lamentar que el llaçno s’hagués tornat a posar

l’endemà del 26 de maig iho van atribuir a les nego-ciacions amb el PSC perfer Colau alcaldessa.L’oposició dels socialistesa exhibir el llaç és conegu-da i Jaume Collboni va re-iterar ahir la seva oposició

a mostrar un símbol que“no representa tothom”.

Tampoc va quedar sa-tisfet el president del grupdel PP, Josep Bou, que vaadvertir que farà tots elspossibles per treure el llaçgroc, que va definir com“una imatge sectària queembruta i contamina”.

Tres setmanesLa primera escalfada deldebat polític a l’Ajunta-ment barceloní es pro-dueix quan les conversesentre els comuns i els so-cialistes per formar el car-tipàs es troben en fase inci-pient i no s’espera que fruc-tifiquin fins a mitjan mesde juliol.

El que és evident és quela millora dels resultatsdels socialistes –que handoblat el nombre de vots ide regidors– faran queaquests incrementin la se-va representació respectede les quatre carteres quevan tenir durant el mandatanterior mentre van ser algovern. Per ara sembla clarque Albert Batlle té tots elsnúmeros per fer-se càrrecde la patata calenta de laregidoria de Seguretat. ■

J. PanyellaBARCELONA

Barcelona en Comúcomença marcantperfil sobiranistaa El llaç groc torna a l’ajuntament de Barcelona tot il’oposició del PSC a L’acord pel cartipàs definitiu trigarà

El llaç groc penjat ahir al balcó de l’ajuntament de Barcelona,tal com va anunciar Colau ■ MARTA PÉREZ / EFE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 18 DE JUNY DEL 201912 | Nacional |

ERC no veu “esquerdes” algovern de la Generalitatamb els seus socis de Juntsper Catalunya, tot i que elsde Puigdemont li retreienahir falta d’unitat inde-pendentista en els pactesmunicipals. Era el porta-veu de JxCat al Parla-ment, Albert Batet, qui re-treia ahir als republicanshaver pactat govern en 28municipis on JxCat haviaguanyat les eleccions i esquedarà a l’oposició.

Batet, en canvi, des-tacava que la seva forma-ció ha facilitat l’alcaldiad’ERC en set municipis i,insistint en els retrets ve-lats als republicans, vaafirmar que el que no hafet JxCat, en cap cas, haestat “donar una alcaldiaal PSC per treure-la aERC”, segons recollia Efe.El diputat feia aquestescrítiques implícites als re-

publicans en el marc d’unacrida a la “reflexió” de to-tes les forces independen-tistes, que, segons ell,s’han deixat perdre alcal-dies per no haver anatjunts als comicis, compensa que és el cas de Bar-celona. La falta d’unitat,va concloure, ha portat apactes que són “l’antíteside l’1-O”, amb referènciaal referèndum que van im-pulsar junts.

Els republicans no vanvoler respondre ahir alsretrets de Batet, i la porta-veu, Marta Vilalta, va afir-mar que “no hi ha esquer-des” entre els dos socis algovern català: “No creiemque quedin tocades les re-lacions entre les diversesformacions que represen-tem l’independentisme,que hem de seguir ente-nent-nos per continuaramb la unitat estratègica,perquè quan treballemjunts i construïm consensés quan avancem.” Vilalta

va defensar que als ajunta-ments ERC ha respectat“cada dinàmica local” i ques’ha mogut en el principide “fer avançar la repúbli-ca” en les coalicions en quèha participat.

Més enllà de les diferèn-cies continuades sobre launitat electoral de JxCat iERC, ahir el president delPDeCAT, David Bonvehí,va demanar a la seva for-mació i a JxCat un esforçd’unitat de l’espai políticpostconvergent. En unaentrevista a Radio 4-RNE,Bonvehí insta a acordar“urgentment” el projectepolític, l’instrument perdur-lo a terme –una o duesmarques– i una fórmulaperquè hi puguin partici-par tant Carles Puigde-mont com “altres liderat-ges”. Bonvehí no descartares, però defensa que l’es-pai ha d’integrar més genti que no posar en risc elprojecte polític requereix,deia, fer les coses com leshan fet: “Amb diàleg, senyi deixant-nos molt pocagent pel camí.” Bonvehí haconclòs que ell només for-marà part d’un “partit onhi hagi Mas i Puigde-mont”, amb referència ales posicions més modera-des del PDeCAT i les mésbel·ligerants de JxCat.

D’altra banda, Catalu-nya en Comú demanavaahir a ERC que “superi”els bloquejos i responguien positiu a la proposta del’alcaldessa Ada Colau departicipar en el governque els comuns han acor-dat amb el PSC. El porta-veu de Catalunya en Co-mú, Joan Mena, va qualifi-car ERC de “soci prefe-rent”, li va demanar queno bloquegi les polítiquesmunicipals per desgastarColau i que s’afegeixi a lesesquerres de la ciutat. Me-na defensa una tornadaals “grans consensos” depaís i demana respondre ales aspiracions comparti-des del 80% de la població,amb referència al percen-tatge de catalans que com-parteixen la necessitatd’un referèndum segonsles enquestes. Mena, queno descarta una sentènciaabsolutòria del Suprem,demana al PSOE que des-carti la judicialització. I algovern català, que no doniuna resposta “petita” a lasentència, sinó “tan inclu-siva com sigui possible”.

El portaveu de Catalu-nya en Comú demana alspartits independentistesque entenguin que no po-den assolir “sols” determi-nats objectius. ■

Xavier MiróBARCELONA

ERC no veu risc al govern, peròJxCat li retreu alguns pactesa Els republicans neguen “esquerdes” amb el seu soci a l’executiu, tot i que Junts per Catalunya elscritica la falta d’unitat en alguns ajuntaments a Bonvehí insta a assegurar la unitat del PDeCAT i JxCat

Albert Batet, portaveu de Junts per Catalunya, compareixia ahir al Parlament per valorar els pactes municipals ■ ACN

“Algunes imatgesde pactes de dissabtesón l’antítesi de l’1-O.Cal reflexionar sobrela no unitat”Albert BatetPORTAVEU DE JXCAT AL PARLAMENT

“Cal tornar al 80%.Els independentistesno poden arribar solsa determinatsobjectius”Joan MenaPORTAVEU DE CATALUNYA EN COMÚ

“No creiem quequedin tocades lesrelacions entreles formacions del’independentisme”Marta VilaltaPORTAVEU D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El PDeCAT es va reivindicarahir com la primera força mu-nicipal de Catalunya, amb393 alcaldies, comptant-hi21 entitats municipals des-centralitzades (EMD), tot ique la marca electoral va serla de Junts per Catalunya. Hova fer després que la mateixaJxCat s’hagués reivindicatcom a primera força del paísen nombre d’alcaldies per bo-ca del portaveu parlamentari,Albert Batet. Tenint en comp-te que el PDeCAT és propieta-

ri de la marca JxCat, la forma-ció es va mostrar satisfetaen un comunicat. “Que la for-mació política que tu repre-sentes sigui la que té més al-caldies és una gran satisfac-ció”, afirmava Bonvehí en l’es-crit. D’altra banda, el PSC feiapúbliques ahir les alcaldiesd’altres partits a les quals handonat suport els socialistesper integrar-se al govern. Pre-cisament és JxCat la que témés alcaldies amb el suportdel PSC, concretament en 22

municipis. En 19 dels quals,l’alcaldia de JxCat és fruitd’un pacte exclusiu amb elPSC, com ara a Calella, lesFranqueses del Vallès, Pre-mià, Vilafranca del Penedès,Lloret, el Morell i Vila-seca.Amb alcalde de JxCat gràciesa un pacte amb el PSC i ERC,hi ha Cabrera i Maçanet dela Selva. En canvi, són 12 lesalcaldies d’ERC aconsegui-des per un pacte amb el PSC,una de les quals és la ciutatde Figueres.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PDeCAT reivindica alcaldies de JxCat, 22 amb el PSC

EL PUNT AVUIDIMARTS, 18 DE JUNY DEL 2019 | Nacional | 13

acció de Silenci... Rebel-leu-vos, en bona part, estàinspirada en la frase de

Luther King “La major tragèdiano és la brutalitat dels homes do-lents, sinó el silenci dels homesbons. No em preocupa el crit delsviolents, dels corruptes, dels des-honestos, dels sense ètica. El quemés em preocupa és el silencidels bons.” I sorgeix de la neces-sitat d’interpel·lar la societat engeneral, i els col·lectius de jutges,fiscals i policies en particular, da-vant la infracció sistemàtica delsprincipis i límits del dret penal i del’alarmant retrocés en la consoli-dació de drets i llibertats que, re-coneguts a la Constitució espa-nyola, semblaven lliures de qual-sevol atac.

Després d’un any, crec que noens queda més remei que reco-nèixer que no ha estat gens fàcilla interactuació amb els inte-grants d’aquests col·lectius, jaque tot i haver parlat amb jutgesque es defineixen com a progres-sistes, resulta que finalmentaquests jutges callen. També hemobservat que callen jutges quepertanyen a col·lectius o associa-cions com ara Jutges per la De-mocràcia, així com fiscals “moltd’església” i de família molt cata-lana o catalanista, coneguts pertothom, que també han callat i nos’atreveixen a manifestar cap ti-pus de desacord davant les im-moralitats i injustícies que hemviscut, que estem vivint i que en-cara hem de veure.I, malaurada-ment, aquest any també hem co-negut policies que diuen que te-nen vocació de justícia, però quetambé callen, ja sigui per un cor-porativisme mal entès o per noposar en risc la que acaba sent laseva trista professió. Uns policiesque, en comptes de garantir elsdrets i llibertats dels ciutadans idonar-los seguretat, són capaçosde no denunciar actuacions siste-màtiques al marge de la llei dutesa terme pels seus companys deprofessió. I tristament no em re-fereixo només a membres de laGuàrdia Civil o del Cuerpo Nacio-nal de Policía, sinó també, i en bo-na mesura, a integrants del cosde Mossos d’Esquadra.

L’experiència a Tarragona, queprecisament aquest dimarts dia11 va complir un any, ha estat bru-tal. El convenciment i la persis-tència dels integrants de Silenci–que en bona part no es conei-xien entre si, vinguts de diversosllocs i per diverses raons– hanpermès, durant aquests dotze

L’

mesos, unir-nos per la defensad’uns mateixos objectius: la recu-peració de drets i llibertats, l’alli-berament dels presos i la conse-cució del dret a decidir. D’altrabanda, tant aquest any davantdel Palau de Justícia de Tarrago-na com, i sobretot, els quatre me-sos davant del Tribunal Suprem il’Audiencia Nacional de Madrid,han estat el millor entrenamentde l’acció no violenta que podíemhaver imaginat.

Però, per sort, no ha estat sola-ment el col·lectiu Silenci, ni de bontros. La resposta ciutadana ha es-tat sorprenent a tot el país. I així,

iniciatives com ara les concentra-cions periòdiques i incansables aLledoners, Mas d’Enric, la presó deTarragona (gràcies, Òscar), la ter-cera joventut de Tarragona, elsavis i àvies de Reus, les Teixidoresper la República, els milers i milersd’actes i accions reivindicativesque han portat a terme tots i ca-dascun dels CDR..., així com la ini-ciativa de les autoinculpacions du-tes a terme per Taca d’Oli, ambmés de 1.300 autoinculpacionspresentades a la fiscalia de Tarra-gona, la qual ha respost que capdels actes de preparació i d’execu-ció del referèndum constitueixendelicte (tot i que són en bona partels fets que s’estan jutjant al TS),

són totes mostres de la força delnostre poble.

Com diu Maria Arnal musicantBrossa, potser, “la gent no s’ado-na del poder que té”, però tota lagent que ha participat conscient-ment i perseverantment enaquestes dues accions ha de-mostrat, com ho van fer els cen-tenars de milers de catalans l’1d’octubre, que la ciutadania co-mença a estar preparada perplantar cara a l’Estat i rebel·lar-seamb les eines més potents que lano-violència posa al nostre abast:la desobediència civil i la no-co-operació. No obstant això, cal dirque, molt probablement, l’altracara de la moneda d’aquesta res-posta i perseverança de la ciuta-dania ha estat formada per polí-tics, partits, entitats, organitza-cions i alguns dels seus líders,que, tristament, podem afirmarque no han estat a l’altura de laciutadania. I dic això perquè, tam-bé a Silenci, així com en cente-nars d’iniciatives de tot Catalu-nya, hi ha gent de tota mena, gentd’arreu, amb diferències impor-tants, però que han tingut clardes del principi quin era l’interèsde país, cosa que massa sovint,per no dir sempre, han volgutignorar aquells que constantments’estan mirant el melic i el de lesseves organitzacions, contem-plant qualsevol altra acció queno sigui la seva de manera des-confiada i amb una superba indi-ferència.

Però, d’això, també n’hemd’aprendre, i aprofitant l’experièn-cia que ens donen els errors co-

mesos, l’exemple de la fermesa iperseverança de la ciutadania, laforça de la feina ben feta i l’apre-nentatge d’aquests errors, araés l’hora de fer un salt qualitatiui definitiu endavant, és l’horad’adonar-nos del poder que te-nim. Crec que ha arribat l’horaque sigui el poble el que lideri elprocés que ens ha de portar a serel que volem ser. En paraules d’enLlach, és l’hora de “caminar perpoder ser i voler ser per caminar”.I que ningú es confongui: ens ne-cessitem totes, totes, i més uni-des que mai. I no han de caldrereunions per decidir qui dels par-

tits i entitats va a la capçalera dela mani. No, a partir d’ara, a lacapçalera de la mani hi ha d’anarel poble, que és el protagonistad’aquesta lluita; i la ruta de la ma-ni l’ha d’establir el poble, que ésqui ha demostrat per on vol anar;i quin haurà de ser el final de lamani ho ha de decidir el poble,que és qui sap on vol anar a parar.Però a la mani hi hem de ser tots,partits, sindicats, entitats, orga-nitzacions professionals, CDR,tots. Estic convençut que amb lano-violència podem assolir el quevulguem. No serà fàcil, és clar,haurem de patir, però les princi-pals eines de la no-violència, ladesobediència civil i la no-coope-

ració, són les nostres millors ar-mes, les eines que ens han depermetre manifestar la nostraconsciència de poble. Cal la fer-ma manifestació del nostre íntimconvenciment del que hem defer i que és per això que ho fem.Aquests dos requisits en mansd’un poble són suficients per der-rotar l’Estat més poderós.

I és veritat, a l’Estat no li fanpor els polítics, perquè si convéels empresona; ni li fa por la polí-tica, que si convé la judicialitza;ni tan sols els partits i les organit-zacions, que hem vist que quanli convé també els il·legalitza. Al’Estat, el que realment li fa por,no en dubteu, és la ciutadania, laciutadania organitzada. Una ciu-tadania disposada a no cooperar ia desobeir les lleis que considerainjustes, i a fer-ho, no com unatàctica ni com una estratègia, si-nó pel ferm i íntim convencimentque desobeir és el que hem defer: “Quan la injustícia es conver-teix en llei, la rebel·lió esdevé undeure.” Thomas Jefferson.

I si fins ara la dinàmica ha es-tat la de les mobilitzacions en for-ma de concentracions o manifes-tacions multitudinàries (entre al-tres, les diades de l’11 de setem-bre), ara, n’estic convençut, és elmoment de les autoinculpacions,també multitudinàries. I quanparlo d’autoinculpacions no emrefereixo a autoinculpar-nos decap delicte, sinó a autoinculpar-nos d’uns fets que no són ni hau-rien d’haver estat mai conside-rats delictes.

Finalment, si fins ara un delscrits que més s’han sentit i quemés han caracteritzat les mobilit-zacions ha estat “els carrers se-ran sempre nostres”, i efectiva-ment s’ha estat al carrer i s’hicontinua estant, voldria proposar-vos que a partir d’ara el crit sigui“omplim les presons”, i tambéportar-ho a terme. I això, com amàxim exponent de la desobe-diència a l’Estat per part d’un mo-viment que ha de resultar impa-rable i que ens ha de portar defi-nitivament a l’assoliment del nos-tre objectiu, que no és sinó laconsecució del dret a decidir. Deci-dir nosaltres el nostre futur, el fu-tur que sigui, però el que decidimnosaltres, “tots nosaltres”. I que nos’enganyi ni ens enganyi ningú: pera aquesta lluita definitiva, necessi-tem líders. I, personalment, dei-xeu-me dir que, ara com ara, quiha de liderar aquest ampli movi-ment crec que ha de ser, indiscuti-blement per part nostra i indefugi-blement per part d’ell, Jordi Cui-xart. Sigui en llibertat des dels car-rers, sigui privat de llibertat des dela presó. Fins i tot m’atreviria a diral mateix Cuixart: “T’agradi o not’agradi...” Jordi, disculpa..., però“el poble mana”. Seguim!!!

Silenci... Rebel·leu-vos

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Una de les accions del col·lectiu Silenci... Rebel·leu-vos, a Tarragona aquest any ■ EL PUNT AVUI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El poble ha de liderar el procés, però que ningú es confongui: ens necessitem totes

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els actes de Tarragona iMadrid han estat elmillor entrenamentde la no-violència

Lluís-Ignasi Pastrana IcartDoctor en dret penal i membre de Silenci... Rebel·leu-vos

EL PUNT AVUIDIMARTS, 18 DE JUNY DEL 201914 | Nacional |

Virtudes PérezGRANOLLERS

l socialista Josep Mayoral ha tor-nat a aconseguir l’alcaldia de Gra-nollers per majoria absoluta. Lapolítica social i de proximitat, les

actuacions pel medi ambient i una apos-ta decidida pel treball en xarxa són algu-nes de les seves cartes de presentació.

Vostè es va presentar a les eleccionsdel 1979 i és alcalde des del 2004. Noestà una mica cansat?El 79 estava fent el servei militar i tan-cava la llista. Si estigués cansat no seriaaquí. Tinc més il·lusió que mai, més forçaque mai i més estímuls que mai, uns es-tímuls que em venen de la gent, del caliuque la gent em dona, d’aquest diàleg per-manent amb el carrer, construint unprojecte col·lectiu.

El 2004 va substituir el llavors alcaldeJosep Pujades, que va anar al govern dePasqual Maragall, però a partir d’aquícada cop que s’ha presentat ha guanyatper majoria absoluta. Quin és el secret?No tinc una resposta. Jo intento liderarun projecte que vagi més enllà de la sigla,un projecte profundament ciutadà comdeia abans, construït amb aquest diàlegamb la ciutadania, que té una matriu, òb-viament, que és el PSC, però que va moltmés enllà i que parteix de la conviccióque el despatx de l’alcalde ha d’estar alcarrer.

EL’últim mandat ha estat mogut. Es vaplantejar no presentar-se?Hem viscut dos mandats difícils. El man-dat 2011-2015 va ser duríssim. Vamarribar a tenir 6.300 aturats. Hi haviamolta gent que s’ho passava molt mala-ment. Aquesta ciutat va passar de tenir31.000 llocs de treball el 2007 a tenir-ne24.000 el 2013. Aquesta era una realitatduríssima que encara ha deixat cicatriusen el cos social. Pel que fa al mandat2015-2019, encara té aquesta tensió.Vam començar el mandat amb més de5.000 aturats... Per tant, ens hem propo-sat atrapar oportunitats. Per això ha es-tat important aconseguir aquesta majo-ria sòlida.

Jo em referia més en clau de política depaís...Aquesta ciutat és com l’Ohio catalana.Les mateixes tensions que es viuen alpaís es viuen aquí. I, a més a més, sovinttant el govern de l’Estat com el de laGeneralitat han estat molt absents enl’acompanyament de les polítiques lo-cals. Ens ha tocat sovint fer suplènciesi això ens ha obligat a ser molt imagina-tius i a teixir complicitats amb la socie-tat civil.

En aquestes eleccions ha obtingut 14 re-gidors, un més que el 2015. L’ha sorprèsaquest resultat?Jo no em faig mai propòsits. Nosaltrestreballem intensament. A vegadesm’agrada recordar unes paraules deJoan Salvat-Papasseit que va cantar Ser-

rat i que diuen: “Fer-se propòsits no ésfer feina.” Nosaltres som de fer feina i node fer-nos propòsits. Hem posat sobre lataula que un govern sòlid en les circums-tàncies en què vivim és convenient. Hohem demostrat en aquest mandat i es-tem convençuts que l’itinerari que hemde seguir va en aquesta línia. Es tracta detenir un govern que tingui clares les prio-ritats, que posi la ciutat i la seva gent almig de les seves polítiques. I que genericredibilitat a les altres administracions.

Llavors interpreta el seu èxit per la prò-pia gestió més que no pas pel rebot delsbons resultats que els socialistes hanobtingut en les eleccions espanyoles?Tinc poca tendència a analitzar el que hapassat. Hem tingut un suport transver-sal, molt equilibrat al territori. Hem tin-gut un suport polièdric que es pot cons-tatar, i l’agraïm.

Quina lectura fa de l’ascens d’ERC i el

PSC i la davallada dels comuns i Juntsper Catalunya?Hi ha moltes circumstàncies que enshan portat cap a aquest camí. En gene-ral, els resultats mostren una expressióde la voluntat de la ciutadania d’avançarcap a espais de diàleg. I que, a poc a poc,aquelles forces que generen espais dediàleg, de trobada, vagin guanyant posi-cions em sembla una bona notícia.

Com ha viscut tot el procés personal-ment?Amb dolor, perquè nosaltres, des del pri-mer dia, hem considerat que no teniacap sentit la presó preventiva que s’esta-va aplicant per fets que en tot cas haviende provar-se. Estem parlant de personesamb les quals hem tingut un tracte per-sonal, amb les quals hem compartit pro-jectes i amb les quals ens agradaria con-tinuar compartint projectes.

Vostè ha fugit en tot moment de la pola-

CONSENS · “El govern que jo presideixo continuaràdefensant el diàleg com a via de construcció de l’espai políticque hem d’anar generant” PERSONAL · “Intento liderarun projecte ciutadà que vagi més enllà de la sigla del partit”

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSGRANOLLERS

Josep Mayoral ALCALDE

“L’Estat i laGeneralitatestan sovintabsents”

ORIOL DURAN

2015 2019

25R E G I D O R S

CiU4

PSC - CP13

PSC - CP14ERC -AG - AM

3

Comuns per Granollers -CUP - PA

214

25R E G I D O R S

ERC - AM4

Primàries1

Cs2

JxCat4

PP1

Cs2

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIMARTS, 18 DE JUNY DEL 2019

rització. Va demanar a tots els alcaldesdel Vallès Oriental que s’adherissin alfront per la democràcia proposat pelpresident del Parlament, Roger Torrent.No deu haver estat fàcil defensar aques-ta equidistància en moments durs comva ser l’1-O?La paraula no és fugir. Jo he defensat demanera emfàtica, i ho vaig fer al seu dia,en moments certament complexos, quela solució al conflicte que hi havia no erani la declaració unilateral d’independèn-cia ni el 155. I ho continuo pensant. Ides d’aquest punt de vista ens vam ma-nifestar alcaldes i alcaldesses del PSC imolta altra gent. N’hi ha que pensemque cap via que comporti una fracturaens pot portar cap a la solució que ne-cessita el país.

També es va mostrar contrari a l’aplica-ció del 155, com va fer Ballart a Terrassa.La seva victòria i també la victòria deBallart indiquen que el PSC es va equi-

vocar en aquell moment?Jo no faria aquesta anàlisi. Tenim les ma-jories, tenim Núria Parlon a Santa Colo-ma, tenim Sant Boi, Cornellà, Esplugues…Jo no faria aquesta lectura. El govern quepresideixo continuarà defensant el diàlegcom la via de construcció de l’espai políticque hem d’anar generant a partir de la tro-bada de diverses visions de país.

També s’ha pronunciat obertament peldret a decidir.Jo sempre he dit que la solució finald’aquest tema és que en algun momentels ciutadans i ciutadanes s’hauran d’ex-pressar en el marc de la llei.

Com veu la situació política actual des-prés de les eleccions espanyoles i muni-cipals. Què ha canviat?Crec que hi ha un canvi essencial, que ésel fet que Pedro Sánchez és una cosa bendiferent de Rajoy, que hi ha un espai pera l’esperança. Però l’esperança s’ha de

treballar, sempre. I és aquí on tothomhaurà de posar elements per tal de cons-truir oportunitats des de l’esperança.Tothom. I tothom haurà de fer una anà-lisi coherent i conseqüent d’aquelles co-ses que no ha fet prou bé.

Què opina del govern de Quim Torra?Jo sempre parteixo del respecte a les ins-titucions del meu país, però m’agradariaque estigués més al costat d’alguns te-mes que ens afecten cada dia i que sovintno troben solucions clares i precisesperquè hi ha una prioritat en la seva ac-ció de govern.

Ja en clau més local, tinc entès que vos-tè ha liderat moltes iniciatives per su-perar els límits estrictament municipals,com pot ser el cas de la Xarxa C-17. Creuque és el moment de les aliances entremunicipis?Això és evident. Tenim un país petit ambmolts municipis petits. Si vas al carrer

Narcís Monturiol, la vorera nord és Ca-novelles i la vorera sud és Granollers. Elslímits municipals a vegades responen afets històrics, però que avui en molts ca-sos són artificials. Per tant, el que s’ha deposar sobre la taula són aquests espaisde consens, de buscar alternatives com-partides, de generar aliances que enspermetin ser sòlids a l’hora de generarpolítiques concretes.

N’és un exemple la Xarxa C-17, constitu-ïda l’any 2015. N’està satisfet?És una xarxa que reuneix municipis en-tre Puigcerdà i Mollet. Ha fet una feinamolt important aquests anys, amb dis-creció i amb perseverança. El desdobla-ment d’una part de l’R-3 entre Parets ila Garriga; ja tenim el projecte fet. Elprojecte de la Generalitat per al tercercarril de la C-17 entre Lliçà d’Amunt iMollet, que també està en fase de redac-ció. I també hem aconseguit que s’instal-li el servei de radioteràpia, ja que actual-ment tota la gent d’aquest eix que ha defer un tractament ha d’anar a Barcelona.

També busqueu aliances internacionals.És el cas de la Xarxa Europea d’Alcaldesper la Pau, que lidereu amb Manchester.I també participem en molts treballs enmatèria ambiental de la Unió Europea.De fet compartim projectes amb moltesciutats del món. Estem treballant ambaquelles ciutats que volen liderar l’im-puls de l’Agenda 20/30 de les NacionsUnides. És una gran oportunitat perquè,per primera vegada, surt d’un acord en-tre estats i l’ONU i el món local. És unaaposta segura per lluitar contra les desi-gualtats, però que només es pot aplicardes de la proximitat. Jo tinc clar que lasolució als grans problemes de la huma-nitat s’assolirà sens dubte amb accionsmolt vinculades a la comunitat.

Tot i així, quins són els temes pendentsper tenir uns ajuntaments més forts?Aquest país té encara pendent la refor-ma del finançament local. La té pendentdes de fa quaranta anys. Durant el fran-quisme, la part de la despesa pública quegestionaven els ajuntaments era d’un13%; la resta ho gestionava l’Estat. Avuil’Estat s’ha descentralitzat, les comuni-tats autònomes tenen una part impor-tant del pressupost de l’Estat, però elsajuntaments continuen en el 13%.

L’any 2006 es va aprovar el POUM, quepreveia que el 30% dels habitatges quees construeixin fins al 2026 siguin deprotecció oficial i l’edificació de 1.600pisos socials en els propers sis anys.Com ho tenen, tot això?El 2006 vostè recordarà quina era lasituació econòmica. El programa quevam proposar el 2007 el vam haver dereformular el 2008 i el 2009. Li diré no-més una xifra: el 2007 l’Ajuntament vaingressar sis milions d’euros en llicèn-cies d’obres. I el 2008 va ingressar300.000 euros.

Quin és el seu repte principal?El nostre primer esforç és la lluita perl’equitat, estar al costat dels més febles.Aquest és l’element central de la nostrafeina. I també l’habitatge. Aquest darrermandat, també pràcticament en solitari,hem destinat tres milions d’euros a unpla de xoc per a la compra d’habitatge. ■

Diuen els que més el coneixen queés un home que sap estar al cos-tat de la gent quan intueix queel necessiten. Parla en veu moltbaixa, menys quan s’enfada,que són poques vegades, isempre davant d’una injustí-cia flagrant. Nascut a Grano-llers l’any 1954, economista iprofessor en excedència del’Escola Municipal de Gra-nollers, que va dirigir del’any 80 al 84, sempre ques’ha presentat a l’alcaldiaha obtingut majoria abso-luta, fins i tot en els mo-ments de pitjors resultatsper als socialistes. Molts veïnsde Granollers es refereixen a ellcom el Mayo, de tan properque el senten. Se’l troben sovintpel carrer, reben el seu condolsi ell sap que han patit una pèr-dua... És la humanitat el que eldefineix. Milita a les files socia-listes des dels setanta, i des dels17 anys en diferents mo-viments polítics i so-cials. En les primereseleccions democràti-ques estava fent el serveimilitar i ja va formar partde les llistes. És alcaldedes del 2004.

El ‘Mayo’, un hometranquil al costat dela gent

Tothom haurà de feruna anàlisi coherent iconseqüent d’aquellescoses que no ha fetprou bé. Tothom

❝ ❝Hem viscut dos mandatsdifícils. El mandat2011-2015 va ser duríssim.Vam arribar a tenir 6.300aturats a Granollers

Tenim pendent la reformadel finançament local. Elsajuntaments gestionemel 13% del pressupost,com en el franquisme

❝