20

. .

El reportatge:

UNA REPRESALLARGAMENT E'SPERADADesprésde bollar amb els mantons,de menjar xató pels descosits id'empastifar-nos sense pietat ambla merenga, arriba Divendres deCarnaval. l ornb ell torna indefecti-blement un deis personatges mésestimats de la ciutat. Estem parlqntde So Majestat en Carnestoltes. Anvrera any, la figura_del Rei torna a feracte de presencia a la nostra ciutatper obrir els actes del Carnaval.Abans, pero. de donar per oficialit-zodo aquesta obertura ens de lec-tara amb un Sermó. Un Sermó avegades més punyent. a vegadesmés suau.Sempre, pero. amb aquellesperit crític i satíric que ha carac-teritzat el nostre Carnaval.

Desprésdeis anomenats anys grisos(o tristes). un cop ja s'havia deixatenrera la guerra civil i els seusefec-tes devastadors, la vida social i cul-tural vilanovina ano reprenent. demica en mica, el seu torcnno habi-tual. S'anaren incorporant cada undeis diferents actes del Carnaval. alprincipi a un nivell més restringit idesprés ja d'una manera més ober-ta. Primerament es va voler recupe-rar la part festiva del Carnaval. dei-xant de banda aquells actes quetinguessin un sentit més .crític.

L'any 1956va serquan es va plante-jar la possibilitat de reprendre lafesta seguint la tradició anterior al1936.Un esquema que ha estat elque ha perdurat finsals nostresdies,incorporant alguns trets diferencia-dors i nous elements, fruit de levolu-

ció lógica que ha sofert la festa.

De mica en mica retornaren elsingredients de la festa més disbau-xada de la ciutat. Peró encara hihavia un acte que va trigar unsanys a poder-se tornar a veure alcarrer: l'Arrivo. La raó és prou lógi-ca. Aquest ha estat sempre l'octemés crític, polernic i satíric del Car-naval vilanoví. Finsque les coses noes van anar posant al seu Iloc i, de

mica en mica, no es van anar nor-malitzant.l'arribada del Rei Carnes-toltes no va poder ser una realitat.Tot i que la represa d'aquest acteno es feu oficialment fins l'onv 1976,entre els anys 40 i 50 el Reifeia actedé presencia en alguna societat oempresa de la ciutot. mig dorno-gat. i repartia el seu Sermó entre elsseus amics. En aquell ternos. un talFlouto (el senyor Ballester) hovlo fetalguns sermons d'amagat. i querepartia entre els seus coneguts.

Aquell any havia nascut un ele-ment clau de la festa de la ciutat:la Comissió del Carnaval, quetenia com a objectiu: "vetllar permantenir els actes dins la tradició iorganitzar el Carnaval" (-El Carna-val com a pretexto Ricard Belasco-ain-). Aleshores estava integradaper cinc societats (Foment Vilano-vi. Pósit de Pescadors, AE Talaia, ElCoro i Penya Barcelonista). Aques-ta Comissió va ser I'encarregadade recuperar l'Arrivo i el Sermó itambé l'Enterrament de la Sardina.

D'enc;:od'9quell 1976,el Carnestol-tes ha tornat. puntualment. cadaDivendres de Carnaval a la nostraciutat. Un personatge, a voltes méscóustlc i a voltes més discretoPerósempre amb la pretensió de posarde manifest. a través de la sotro.aquells punts que marcaven la vidatant social com política de Vilano-va. Peró no sempre el discurs shocentrat exclusivament en l'ornbltlocal. i alguns cops sho referit aaspectes més generalistes sobre larealitat de l'Estat i. fins i tot. del món.Ha estat en cquestes .ocasionsquan la veu deis vilanovins s'hon fetsentir per criticar aquesta qüestió.Elsmés puristes diran que és impor-tonr. si volem mantenir la integritatdel nostre Carnaval, que se segueixil'estructura més tradicional. Altresopinaran que és important la incor-poració de nous elements quefacin evolucionar la festa. Perósem-

00000

pre tii, [iouro una línia global aseguir: .que locte de l'Arrivo esmantingui corn al més crític de totsels actes de Carnaval.

*Peró l'Arrivo, i el seu Sermó, ha estatsempre marcat per les crcurnston-cies de cada epoca. Així hi hahagut onvs que ha coincidit ambeleccions municipals; o sho fetdesprés d'un canvi de govern; o hacoincidit en dates tant assenyala-des com un 23-F;o s'hon fet pale-ses les picabaralles (en el sentit mésso de la paraula) entre diferentssocietats de la ciutat. I de totsaquests referents en Carnestoltesnho fet motiu del seu discurso

Com tota ciutat que crelx. Vilanovaha vist com aquesta circurnstoncioincidia directament en el seu Arrivo.Elgran desconeixement general dela vida política i social per part dela majoria de la població ha tetque, de mica en mica, scnés ot5li-dant la sótíro directa a personatgesde la ciutat. Si aquesta era unacaracterística que marcava elSermó deis primers anys de l'Arrivo,

. amb el pos del temps ha anat qué-dant foro de contexto Perqué unade les aspiracions rnoxírnes de lalectura del text del Rei és que arribia tothom. I si es mencionen aspec-tes molt concrets del toronno de laciutat. es pot donar el cas que untant per cent elevat de la gent quesopropo a la plac;:a de la Vila persentir les paraules del Rei.no enten-gui el seu contingut.

Després del pos de 22 Carnestoltesdiferents, el Divendres de Carna-val, són moltes les variacions iaspectes que shon anat introduinten aquest acte. Finalsde festa depel·lícula (amb diversos "streapteases" inclosos). O l'aparició 'deisReis d'Orient un cop acabat ja elNadal. O la inclusió de la músicaen els sermons. Aspectes tots ellsdiscutits i valorats pels vilanovins dediferent manera. Peró tots ells fruitde l'esforc;:de totes i cada una deles entitats que s'han vist amb laresponsabilitat de donar continguta l'arribada del Carnestoltes i laposterior lecturo del seu Sermó.

Elreportatge:

DE PARTDEL REI1976. El CoroJa feia uns anys que elsvilanovins espe-rayen la meya arribada. I la veritat ésque em feia il·lusió tornar a fer lesmeves aparicions en públic. La represaera una cosa que calia fer un dio oaltre per completar el Carnaval. Tot i laiI·lusióque ens feia, vam ser molt pocsels que vam sortir al carrer. Vaig arribara la Llotja dalt duno barca (de fet labarca estava atracada i només vaigpujar i baixar). Alló mhí esperava uncarro amb un cavall. que em portariaper la ciutat finsarribar a la ploco de laVila. Si la comitiva disfressada era moltminsa, (entre 10 i 12 participants), elpúblic que esperava el nostre pos a larambla Principal també era bastantescadusser. Potser no arribava a les 300persones. En aquella época la ramblano tenia la vida que té avui dio (ques'ho posat de moda), ja que no tenia nirnosso botigues ni massa bars. I la genttampoc tenia massa coneixement dela represa de l'Arrivo.

tEL Sermó rnel van donar mitja horaabans. Com que no el sabia i a laplcco de la Vila no hi havia massa lIum,li vaig demanar a loutor que pugés al

. ,meu costat i que m'anés opuntont. Laploco tampoc era massa plena .•VaiglIegir el Sermó i tot vd ocobor aquí. Nohi havia ball al vespre. Per tant. després') .

'de I'acte ens vam trobar amb elsamics al Sunset. Davant doquestpanorama vaig proposar que es fes un

ball. I lonv següent (o I'altre) ja es vafer. El Coro i l'Acord feien els balls a laSala (encara no hi havia els envelats).Aquell acte va tenir molt de ressói. fins itot. en va sortir una foto a la portadade La Vanguardia. L'any següent ja vaser una mica més lluit. Potserhi cnóvernunes 200 persones disfressades. l ornbdos o tres anys més ja va quallar molt.En aquells temps l'Arrivo era molt dife-rent al que es fa ara. Encara hi haviaset o vuit societats que feien balls.

Enquant al moment social i polític que esvivia en aquell moment a Vilanova, recor-do que teníem el Piqué d'alcalde. Enca-ra hi havia alguna vaga, i sortíema cridara la ploco de lo Vila alió de "lIibertat.amnistia, estatut d'outonornlo". Tambéera I'época de la guerra de lesnuclears.Esvan polir la fabrica del Marqués. I hivan haver manifestacions per aquestmotiu.Toti que en aquell moment el Car-naval estava apagat. I'evolució que hasofert no m'acaba d'agradar. Ara ja ésCarnaval tot I'any. Aquesta festa tenia elseu significat fa 70 o 80 o 100 anys. I sirn'opures. diré que durant la dictaduraera més divertit que ara.

1977, El CoroJo vaig ser en segon en arribar. I lameya preséncia va despertar molt deressó en els mitjans de comunicació.Peró les conclusions de la premsa vanser més aviat folklóriques. En aquellmoment el Carnaval representava rup-tura. Hi havia dues postures entre lagent de les entitats: hi havia qui s'hovolia passar bé i hi havia el que voliaseguir una/ tradició més purista. Encquests. sentit. a partir de I'any 77 elCarnaval va ser més "sidrolero" que nopos tradicional. tot i que crec queshon de conjugar aquests dos aspec--teso La trodicló ha esta engolida peltemps i per la quantitat de gent que hiparticipa. Lesentitats que passaven depares a tillshan desaparegut i han nas-cut unes altres entitats. •

Vaig arribar amb tren, i hi havia moltagent que m'esperava. Era un dio quefeia molt fred. El Sermó era lIarg (comsempre). En aquell moment l'Arrlvohavia de ser I'acte amb més malíciadel Carnaval. Ésper aixó que triga tanta reprendre's. Representava una crítica'(no d'imatge sinó de paraula) al poder.I per oixó feia més por. Encanvi. avui és

. un acte més.Vam fer un repós general• de coses que havien passat a Vilanovai després un repós a les entitats. Pelquefa als continguts del Sermó, es va"man-tenir I'esquema anterior a la guerra, finsa cert punt voüo per al segle passat. Joera~ partidari de concretar més lescoses i altres ho volien fer més ambiguo-Anvs abans aixó era lóqlc. perqué tot-hom es coneixia, peró al 1977la gent ja

" .~.. ,;

) ,

no es coneixia tanto I aleshores entra-ven altres continguts més generals(com la perruca de Santiago Carrillo).Ja no podies parlar de la veino delcarrer "Membrillo", perqué molta gentja ni sabia on era aquest carrer. Pensoque si en els anys 77 i 78 no s'haguésseguit I'esquema tradicional. i un grupde gent de Vilanova hagués proposatun retoc. avui seria un acte lúdic, critic.de masses, que tindria una validesaimpressionant.

L'any 1977 era un moment en qué laciutat es despertava poc a poc. des-prés duno época grisa i fosca. Lapoblació anava obrint els ulls. s'atreviaa mirar les coses de fit a tit. Ja s'haviamort el General. I de mica en mica,després de tanta grisor,anaven aparei-xent els colors. Era el moment de laNova Concó. El PSOE anava ja fort.Encara hi havia les torees del Generalaquí. Escornoncovo a veure algun cul ialgun pitoSortien noves publicacions. Esdespertovo la vida associativa, políticai social. I la disbauxa. Peró, en certamanera, es volia veure una normalitatque encara no era normal.

En quant a I'evolució de l'Arrlvo. hi hahagut de tot. He notat. fins i tot. quemoltes vegades sho mantingut permantenir-se. No hi ha hagut una evolu-ció artística del Carnaval en aquestsentit. Tothom sho vist en cor de fer-ho.Potsercaldria un Arrivo més teatralitzat.Potser així tindria més gracia. Potsers'hauria de fer al Principal. o potser alBosc. Potser en un local tancat. O a latarda. Potser no shourlo de fer. O tro-bar-te'l en un racó quan menys t'hoesperes... En quant a contingut literari.sempre ha estat dolent. Perqué versifi-car no és fócil. No sho trobat la solu-cló. tot i que sho buscat. Veig que ésun acte que necessita coses novedo-

21

22

ses.L'esperit crític gairebé sho perdut.Hi ha molta diferencia entre unes ialtres entitats, i algunes es converteixenen penyes (només viuen aquests dies). Icrec que en aquest sentit el Carnavals'esta castellanitzant.

1979. l' AcordDesprés de la sorpresa inicial, recordoque vaig passar estones molt divertidespreparant el Sermó, tot i que la mevacolloborocló va ser petita. Crec queaquell va ser un Sermó excellent. Vaigestar dos mesos assajant-Io. I vam riuremolt al preparar-lo. Vaig arribar ambtren, tot i tenir problemes amb el revisordel tren (anant com anava vestit).Quan vaig arribar a Vilanova (on rnes-perava un carruatge) i em vaig trobaramb les mascarades, tenia la por queem reconeguessin , pero no va ser així.Al Ilarg del recorregut vaig passar moltde fred, fins al punt que vaig demariarun conyac abans de pujar a íernpos-tissat (tot i que no m'agrada). Aquestera un empostissat molt elevat i moltinsegur. I a dalt, tenia la sensació quequéiern. Fins i tot m'aguantaven perdarrera. Pero després, un cop Ilegit elSermó i ja novament de peus aterra,tens la sensació de loblit. Quan vaigbaixar ningú em feia cos, Tot i que alendernó vaig anar a bollar al Foment,va ser un regnat molt efímer.

Aquell any el Sermó es posava amb lesnenes de l'Albó (que no es vestissindegallines).Eralonv de leseleccions muni-cipals i estóvern preparant lescampan-ves, 1, per tont. hi havia olluslons aaquest procés electoral. Ens posóvernamb alguns candidats i condidotes. I apart vam fer el repós a lesentltots.Teniala durado correcta, i comene;:ava cri-dant als barcelonins (com si m'haguésconfós), perqué. crec recordar, que erael primer any que el Carnestoltes arriba-va a Barcelona,

L'any 1977 hi havien hagut eleccions, ien aquell moment hi havia unes Cortsconstltuents. La ciutat (i tot l'Estat) esta-va vivint la transició política. I aquellany es presentaven les primeres elec-cions rnunlcipols. El dio del Vidalot hihavia campanya electoral, Era unmoment de plena efervescencia,Aquell mateix any, al more. hi haviaunes segones elecclons Era tot moltteble. pero la gent s'apassionavadavant del possible canvi.

Pel que fa als actes de Carnaval, arasón més tronquls. Hem de procurar quela gent es torni a engrescar. Elsprimersanysvan serun esclot. un triomf popular.Elcomí havia estat difícil. ElVidalot feiaanysque es teic. Peroel fet que tornés aarribar el Rei, i que encara hi haguésgent que ho recordava d'abans de laguerra, va suposar la recuperació dunodernocróclo- viscuda, perduda i, ara,recuperada, Pera altres era un desafia-ment al poder establert, que fins Ilavorsens havia negat el Carnaval, i moltescoses.Tot i que era un moment que lesautoritats eren més perrnlssives.

Alguns anys després.el Rei ha visitat, elDissabte de Carnaval, el mercot O haassistit en altres cctes Penso que éslrnportont que en Carnestoltes tinguiuna certa permanencia ci'I lIarg delCarnaval. Sinó el regnat és moít efírner.

1982. Foment Vilanoví /Aquell any, la Comissiódel Carnaval vadecidir que fossin les diverses entitatsde Carnaval les encarregades d'orga-nitzar l'Arrivo. seguint un ordre itinerant,Com a Foment Vilanoví ens va tocar serels primers, prenent el relleu a les duesentitats que ho havien fet anterior-ment, el Coro i l'Acord. En aquellaepoca el Foment no tenia massa sim-paties, i nosaltres érem molt novells. Iolxó ho ben pagar car per la inexpe-riencia (tot i que hi vam posar tota lalllusió del rnón).Vam escriure el Sermó ivam organitzar l'Arrívo. Pero la figuradel Carnestoltes no va quedar massabé. De fet va ser fluix.

Vaig arribar amb barca, Pel que fa a lacomitiva, aquell va ser un any de punt isequit. Esva detectar que l'Arrivo haviacrescut molt i calia reestructurar-lo, Abanda doixó. la figura del Carnestoltesva tenir un gran seguiment per partdeis mitjans de cornunicoció.

Com a fet curiós d'aquell any, la gentdel Coro va proposar un Carnestoltesolternoñu. Aixó va fer que la gent esconfongués al Ilarg de l'Arrlvo. I .o mésa més, quan vaig acabar el Sermó(que va tenir problemes de megafonia,era avorrit i va comene;:ara ploure), esva obrir el balcó de la Casa Magriña iva sortir el Carnestoltes alternatiu, queells consideraven l'outentlc. A nosaltresen aquell moment ens va sentir moltrnolornerrt. Pero amb el temps hopodem veure amb més gracia,

Tot i que el Sermó no va agradar, ambla seva lectura a posteriori, es pot veureque va ser un Sermó que només toca-va temes del poblé. i molt detallat (oixósi, sense personalitzar), l.óqlcornentporlóvern de les entitats, de la situacióde la ciutaL Pero en aquell momentno va agradar. Com a tema d' actuali-

tat general tii havien els Mundials, quevan tenir toreo ressó.I a nivell de la ciu-tot. va ser un moment en que es vanimplantar molts sernórors a ales cru'llles

. tJe Vllonovo. Fir1si tot alguna de les 'mascarades, qve. m' acompanyavenfeien rnenció a aquest tema,

El Fometlt, i un grup jove de gent, erauna de lessocietats que estaven immer-sor en el Cgrnaval durant tot I'any, AI'hora de preparar l'Arrivo va seruna fitaper a tots els qui form&vem part de laseva organització, De fet, era un matri-cular-se en la carrera del Carnaval.

Amb els anys, Id figura del Carnestoltescontinua tenint alts i boixos, No és tantócil ter-tic. Finsi tot personatges que sesuposava que hi estaven avesats hantrccossot. Pel que fa al Sermó, moltpoques vegades ha estat el que s es-perovo. Tot i que la participació aug-menta, crec que l'Arrivo s'esta desvir-tucnt: En aquest sentit, em consideromés aviat purista en el tema de l'Arrlvo.Penso que és una uosnrno que elsdiners que s'utilitzen en un gran espec-tacle a I aplae;:a de la Vila no s'utllitzinen millorar l'aspecte sonric de la testo.entre d:oltres. .,

1984. El Coro / l' AcordAquell va ser un any que feia molt de 'fred, Tot i que el Sermó ens I'havíempreparat rnolt. com que feia aquellestemperatures tan baixes la plcco. demica en mica, es va anar buldont,

La meva arribada a Vilanova fou ambtren (o vaixell?), Anava acompanyatper dues concublnss. I elles devien pas-sar més fred que jo perquó ensenyavenla pltrero. Vam incorporar la figura deles concubines com a element nou Itambé vam decidir canviar el vestuari.Enlloc de portar el tradicional vestit aI'estil de LluísXVI, vaig anar vestit deMariscal de Nopoleó. Duia una jaquetavermella i un barret negre, Elscanvis sónacceptats si funcionen, I el vestit va sercriticat per una part de la concurrencia,

En quant al contingut del Sermó, teniala seva part dedicada a les entitats, laseva part de verdura." Elde sempre. Enaquell temps ens comencóvern aposar amb els ajuntaments dernocró-tics. tot i que era més tócil posar-seamb els anteriors ajuntaments. Era unmoment de canvis. De fet, al Ilarg de ladécodo deis 80 és quan shon proouitmés canvis del segle: a nivell cotolc. elnaixement de TV3,la guerra del Golf. lacaiguda del mur de Berlín". Era unaépoca desperonco. uns anys en quétot era possible. S'obrio un món nou.Veníem de la década deis 70,quan jashovíen canviat coses. L'any 1984 eraquan hi havia els socialistes al govern.

Ehl'Arrlvo actual hi ha moltes coses tre-ballades i pensades, amb molta inten-ció satírica: aquests elements es barre-gen, pero, amb coses que són del Dis-sabte de Mascarots. Abons. sortir a l'A-rrivo significava tenir alguna críticalocal a ter.o quelcom en aquest sentit.Ara, cquesf aspecte sho perdut unamica. Pero 'Crec que si la gent s'hopassa bé ja n'hi ha prou. Crec que elCarnaval ha de fluir al seu ritme. No espot encotillar ni dir el que sho de fer iel que no s'ho de fer.Tampoc es pot direl dobcns era més bo i que ara ésmés dolent. Ésridícul.

L'Arrivo sempre ha tingut una vessantmolt teatral. De fet era una aposta enescena. Hi havia una persona que Ile-gia un discurs. i que tant podia passaren una ploco pública com en un tea-tre. Ara queda una mjca fora de con-texto Amb els anys el concepte d'es-pectacle ha canviat. Ara el públic engeneral entén com a espectacle elteatre o el cinema. L'Arrivo entrario mésen I'aspecte audiovisua~ pero seguintla línia del passat que ha quedat unamica fora de Iloc. Com a espectoclequeda una mica fora de uoc.: '~

'1986. El CoroEn aquella epoco la rnóxírno aspirac'ló

.cue tenia la gent que et venia a veure(igual que passa ara) era conéixer quiera el Carnestoltes.Pér qualsevol motiu,

la comitiva de l'Arrivo ens vam quedarmolta estona parats davant de 1'''Ampa-ro" i tothom em mirava per veure qui era.Tambéera un moment que la participa-ció de les entitats era toreo elevada,Com a novetat. aquell any es va incor-porar la figura del secretarioque tambéformava part del "cotorro":

Tot i que em va fer ülustó ser Rei de latesto. vaig poder comprovar que eraun rei sense poder tóctíc. No podies fermassa coses, com pessigar el cul d'ol-gú". Perque en el fons tot és moltsseriós.Quan ets tu I'encarregat de ferla lectura del Sermó, vols que el teusigui el bo. tot i que no sé del cert si lagent se I'escolta massa.Potserva ser eldarrer any que el Sermó va portar dis-puta pel seu contingut. Pero aquellesperit que explicava el vell Tubau dela Grecia Groga, ja no hi era. Ara lagent ja no es coneix, ni a lessocietats. Iolxó provoca que el públic no entenguiles possibles sótíres que es fan. Pocsconeixen la realitat de Vilanova, ni les

interioritats de la política o de la "jetser' de casa. I bósícornent només esconelx celo gent de l'Ajuntament. Pot-ser caldria fer sermonssectorials.Abansla gent es coneixia rnés. així comtambé sabia els malnoms o sobrenomsd'alguns vllonovíns.Aquest és potser elpreu que hem de pagar per ser 50.000habitants (pero otxó és molt personal).

Erauna epoca en que la transició esta-va ben consolidada. Ja havia passat elTejero i es podia dir el que volguessis.L'alcalde doquell moment era elCasanovas. Eraun moment que la gentencara aplaudia que et posessisambels capellans o amb la gent de dretes.Hi havia una voluntat de posar el dit ala "llaga". Pero IQgent s'oten.

penso que aquest és un acte que nosho pogut coreografiar bé. Anemcada cop més a un Carnaval d'exhibi-

. ció.l lo rambla cada cop més sossern-bla al "sornbodrorno" de Brasil, ambcamions que van passant. la gent aldorrero. alguns amb un "life motive"

l .k:jueconserven algunes societats, amb) ,

un punt de picant. Aquest any suposoque veurem toreo "cigales" voladores(fent referencia a la Viagra), o gentvestida de pastilla blava. Pero sempreestos pendent de I'exterior. No se sis'hauria oonor més a una guerra entresocietats. Peroveig que lentament oixósestó esmorteint, Crec que tot és unaevolució de la societat. Igual que lacanalla va a unsactes concrets, pensoque amb la resta passa el mateix.

L'Arrivo s'aguanta per les societats decarnaval, perque sinó lesentitats noméstorien lesComparses.Esva intentar revi-talitzar el Vidalot des de les escoles,pero no amb massa encert. Crec quefaria falta un revulsiuperqué sinó el car-naval esto tornant cap a les societats(que no esto malament. pero tenen elproblema de lespoi). En quant a l'Arri-YO, abans la gent anava mésa veurel ia viure'l. I ara sembla que només inte-ressisaber qui és el Carnestoltes (o pot-sersóc jo). Potsercaldria fer una assegu-da pública per parlar-ne entre tots.

1988. Agrupació de Balls PopularsEmva agradar el vestit que vaig portar.Vaig arribar amb un Mercedes a l'esta-cló. on tothom m'esperava. La comitivaera molt nombrosa, i parodiaven cosesde la ciutat. Encara no s'havien incor-porat aquestes modes sitgetanes o"tinerceños". Al lIarg de la cercavilaanava animant a la gent tot i que, detant en tant. havia dcnor apartant elsdomassos de la rambla, que estavenmolt boíxos. ja que topaven amb lacarrossa. M'ho vaig passar molt bé.Tenia dues concubines que m'acom-panyaven. I a l'orríbor a la ptcco de laVila, vaig entrar amb la música delSuperman.

Si parlem de la lectura, he de dir queper primer cop, es va incloure la músi-ca a l'horo del Sermó. La ploco de laVila estava a les fosques i només fun-cionava un sol focus de lIum. El fet decomptar amb I'acompanyament de lamúsica de la Madonna es va trencaramb el clóssíc rltrnedel Sermó.Vaig feruna parodia del Mikimoto l. ves per on,

23

24

la gent es va pensar que ho era. Al serl'Agrupació els qui rnuntovern l'Arrivo.els de la Unió va muntar una cercavilade Festa Major. La Verge Maria era un"putorrot" que va agafar un bon pedal.També, per primer cop el FIMPThaviaportat una banda d' escocesos. I hovem parodiar. En quant a la qualitat elSermó potser no era deis rníllors.perointentóvem que s'entengués i que par-lés de coses de la ciutcit. S'havia donatel cas que, en anys anteriors, el perso-natge de Camestoltes ho havia fetgent que no era de la ciutat. ElSermóestava lrnpres a l'lnrevés. de positiu anegatiu (sobre fons negre, la lIetra blan-ca). Ho vaig haver de Ilegir amb unfluorescent lila, pero es va trencar.

Aquell any el Sermó esmentava elstemes de la rambla, del supermercatIntermarche, PirelliMar. Érem a les eco-bailes de la rnolorlo absoluta deissocialistes i I'inici del pacte deis socialis-tes amb el CDS. Hi havia hagut elec-cions I'any 1987, que van suposar elfinal de la majoria absoluta socialista iel pacte amb el CDS.

Esportaven més de 10 anys de la recu-peració de l'Arrivo: Ja hi havia hagutalguna evolució de la festa. Desprésque incorporéssim la música, aquest ésun element que s'ho anat repetint alIlarg deis anys.Ara tothom fa servirmúsi-ca i efectes especials. Actualment hi hapoques entitats que facin parodies, a lavegada que shon incorporat lescarros-sesoPero el Carnaval evoluciona com lagent vol. t'agradi o molt. ElCarnaval hapassat a serels quatre actes principal. Arnés. aquell any vam frencar amb elmonopoli deis coros d'en Carnestoltesa I'incorporar-nos en aquest acte. I vadeixar de ser la seva festa particular. Defet hi ha rivalitat entre societats, pero ésuna rivalitat sana.

ElSermó ha deixat de ser polític, i ara ésde contingut més light.Tot i amb oíxó. lessocietats fan el que poden. De fetnomés hi ha una societat mot forta i.pertant les altres van una mica a remolc.Ara cal una renovació de la gent queesta al davant de tots plegats.

1990, La NyoraAquell any hi va haver un fet que vamarcar el ritme de l'Arrivo. Justament ladata queia en 23 de febrer (feia 9 anysjustos de I'intent de cop d'estat del 23-F).Aíxó va ocasionar que hi hagués unassalt a la tarima de lectura per partduno altra entitat. De fet per evitarque se solapessin els dos actes, hi vahaver una previa entre la Nyora i LaUnió, per la quol. jo ja havia preparatunes respostes a les seves possiblesactuacions. Era una tarima molt alta iestreta. Prócticornent no hi cabíem. Vaser un acte slmpótlc.

Per primer cop en la historia del Sermó,aquest es va fer gravat i cantat a ritme

de "rop". La Iletra i la museo haviend'onor a l'horo i..,persi d'un cos. el tení-em enregistrat. Finalment es va fer servirla cinta, tot i que també e~Qla mevaveu. D'aquesta manera no es podiopartir el Sermó. És per oixó que es vapactar amb els de la Unió.Aquell Sermóva tenir de controvertit el tema que foscantat. Hi van haver opinions de totstipus (considerat com a una bono inno-vació, per una banda, i un trencamentde la tradició, per l'oltro), Finsa l'últirnmoment vam estar treballant-hi.

Pero crec que un Sermó que ha dorrl-bar a tanta gent ha de ser lIegit i benIlegit. Cantat l'hos d'escoltar més duncop. Enquant a la lectura del Sermó, hiha hagut anys que es cridava, altresque es murmurava, altres en que sor-tien els TresReis i el Carnestoltes quasino parlava. Aleshores es perd el contin-gut. I el rap tenia aquest problema,malgrat la innovació.

Vaig arribar a lestocló amb un carro.Alló ens esperava la carrossa. Hi haviamolta gent entre mascarots i públic depeu. Quan veus tanta gent junta etsents realment Reiper un dia.1 fa il-lusió.No vaig veure massa les mascara desque m'acompanyaven, ja que joanava fent conya amb la gent. Eral'onv de la 10mbada, i feiem pujar noiesa la carrossa per bollar.

Eren anys eutórlcs, Una euforia que esva acabar uns anys després amb lesolimpíades. Hi havia mobilitat en el tre-balL estabilitat política, seguretateconómico ...

Tot i que som reticents als canvis, sem-pre hi quan tingui certa gracia i hi hagiinnovacions, és important que aquestscanvis es donin. Cal tenir un contingutpicant amb una certa gracia i benescritoI que la gent I'entengui. I per laresta, que les societats facin el que vul-guin, que facin la seva escenografia,

00000

que per oixó l'Arrivo I'organitza unaEti,ntitatdiferent cada .any. Crec que lesnovetats són bones, pero potser el queno cotsón ccnvls drastics.

En I'evólució deis Arrivos, hi ha una pri-mera meitat dells on hi havien unsSermó més ggosarats, amb molts mis-satges entre línies. luna segona fasemés' alegre i despreocupado. on tots'ht valia. Cada vegada més gent ioixó potser ha fet que en els últims anysha perdut una mica. Una reflexió: el fetque un ccte ' l'organitzi sempre lamateixa entitat (com és el cas de l'En-terrament), cixó els dóna una experien-cia i un aprenentatge que els permetsortír-sen davant de qualsevol impre-vistoPero a l'Arrivo les entitats (tot i estartotes elles a la FAC) no n'aprenen lesunes de les altres. Es volen fer cosesdiferents entre societat sense aprendreres de les experiencies anteriors.

1991 . Agrupació de Balls PopularsRecordo que estava nerviós. L'Arrivo ésun acte on la gent esta rnolt pendentde tu i. la veritat no te n'adones delque passa al teu voltant. Vaig arribaramb tren i a I'estació m'esperavatoreo gent. La meva comitiva anavacaracteritzada de Carnaval brasiler.amb vestits de colors molt lIampants.Vam fer molt de xivorrt. cnóvernballant. També m'esperava el Ball deDiables. Amb un deis petards es vaencendre un tros de carrossa.Va ser uncornencornent una mica accidentat.

El meu era un Sermó molt localista, ones parlava boslcornent de les societatsi de l'Ajuntament. Tot i que era unSermó curt. em vaig enganxar un parellde vegades. En aquella epoca s'apro-

paven unes eleccions, i feia 10 anys deI'intent de cop d'estat. A Vilanovaencara manaven els socialistes. Quanvaig acabar vaig fer un "strip tease"amb la música de Nueve semanas ymedia. Vaig haver d'anar a Barcelona

Elreportatge:

o comprar-me un body de color blanc,en uno botiga molt especial. Tot i lo sor-presa, el públic va reaccionar molt bé.En aquell moment hi va haver molt decaliu o lo playa.

Elmeu regnat va sercurt ja que no vaigparticipar en cap més acte de Carna-val.Sentde Vilanova, fer de Carnestoltesés uno coso que agrado de dur oterme. Pero quan arribo el rnornent. ésuno responsabilitat que imposa.

Amb els onvs. hi ha hagut uno evolucióimportant en l'octe de l'Arrivo. Ja no ésel sermonet típic sinó que 01 voltant hiha més coses. Suposo que, uno mico,és un repte per o codo uno de lesenti-tats que shí posen. Tot i que hi va haverqui no Ii va agradar el Sermó, lo gents'ho va passar bé, que és I'important.Sempre penso que hagués pogut que-dar millor.0, fins i tot. que lo presenciodel Rei hagués pogut ser més extensoo lo resto d'actes del Carnaval.

1995. la GavinaAquell va ser un any que es va intentarrenovar uno miqueta lo figuro del Car-nestoltes.A més de participar o l'Arrivo,vai© anar o fer lo visito deis mercat (dis-sabte al matí) i vaig presidir les Com-porses. donant entrado o uno de lesconcentracions de lo playa de la Vila.D'entrado tenia uno por molt granperqué és un repte tenir tota lo playade lo Vila pleno esperant un Sermó.Aquest va ser- uno mica fluix (rneI vandonar el dio óbcns i el mateix dio vamhaver de fer uns retocs ja que no eraprou picant).

Vaig arribar amb barco. Lo cercavila esva allargar moltíssimja que lo comitivasortia del port i calia fer tot el trajecte.El Carnestoltes va arribar tard a loplaya de lo Vila i, denco d'aleshoreses va descartar que tornés o arribarper mor. Pero va ser mol bonic. Elmollestava pie de gent i lo carrossa era unvaixell. Esva fer exprés ja que l'ArrivoI'organitzova lo Gavina. Anava acom-panyat per les meves concubines. Vaiggaudir del meu personatge, tot i queno vaig poder veure les mascarades.Vaig entrar o lo playa de lo Vila o ritmede samba. Van apagar tots els lIumsi esveia lo claror del Ball de Diables.

Era l'époco que hi havia lo partició derotcoldlo entre Iniciativa i Convergen-cia (i en aquell moment hi havia Con-vergencia) .ElSermó era molt localista,per o mi un punt important. Recordoque lonv següent (que ho va fer elFoment) va ser més general i es va criti-car toreo. Un deis problemes de lo lec-tura del Sermó és lo dicció del Rei.Sovint el públic es queixa de si no shosentit bé el discurs de So Majestat.

El paper del rei ha evolucionat moltís-sim des de lo seva recuperació, sobre-tot en elsdarrers anys.Emdeixat enrerauna etapa per mi no massa fellc. quanteníem un Rei uno mico reaccionari,que criticava alguns vicis de lo ciutat(quan ell que és el paradigma deisvicis).Crec que feia uno mico dinquisi-dor i penso que aquest no és un paperque Ii pert.oqui. Aro és un Carnestoltesque cr.ida o lo disbauxa, pero que norecrimino pecats comesos. També hacanviaf I'espectacle de l'Arrivo. Esvacornencor amb unes coses molt senzí-lIes. Pero corn que en aquello epocatot era molt senzillpel que fa o I'espec-tecle. doncs llulo moltíssim. En canvi,l'Arrivo ha evolucionat en quant o mit-jans pero no ho ha fet en quant o ímo-ginació (excepte els Tres Reis de laUnió,que era diferent i sorprenent, to-gradés o no). El paper del Rei ha can-viot. pero tot lernbolcoll no acabad'anar o l'horo. Sembla un festival definal de cursoHa d'evolucionar (amb elperill que es converteixi en uno rua sit-gentana) o que es pot quedar eston-

• cat. Col buscar aquest punt [ntermig.

1998. AV Sant JoanVaig passar molts nervis durant [o pre-pdració. Encanvi, en el moment de I'A-rrivo vaig tenir uno gran tranquil·litat.V:aJg arribar en un cotxe avariat osobre duno grua. Representava quevenia dun comiat de solter.Lo societat

. anava vestida depoco. amb robo de

00000

rnotolós i de coso. Pero per o mi no totes va acabar el dio de l'Arrivo.Dissabteamb matí vaig anar o fer lo visito alsmercats (tot i que hi va anar un substi-tut perque no em trobava en condl-cions fisiques)

El Sermó va dirigir les seves crítiques ololcolde. o les socletots. o alguns per-sonatges de lo ciutat. Aquell era unmoment que lo ciutat tenia un Carna-val que codo vegada anava o més. Hiva haver molta participació. En quant01 moment polític i social que es viviaen aquell moment, s'hovlen consolidatles institucions dernocrótiques. i hi haviamolta normalitat. També va ser de totaquell seguit d'atemptats d'ETA i hihavia crispació en aquest sentit.

He. estat el darrer Carnestoltes de locíufot. per aro. 101 lIarg doquests anyshe pogut veure molts alts i baixos. Enunmoment (tot i respectar-ho) persones .que no són de lo ciutat han pres elpaper de Rei.Crec que hi ha prou gento lo ciutat que ho pugui fer. Davantdel problema de la participació. unsanys enrera es van instaurar uns premisper a lesmillorsmascarades, fet que vaimpulsar o les entitats que hi participes-sin, tot i que es va deixar de fer (nocrec que fos necessari). Hi ha entitatsque no han respectat la tradició de lociutat, incloent mascarades que notenen res o veure amb la vida delpoble. Pensoque lo crítico hi ha de ser,és necessario. De totes maneres, nocrec que s'hagi perdut I'esperit de críti-co, to i que hi ha entitats que ho estonperdent i sccosten o altres carnavalsdiferents del doqui,

37