Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària

El procés d’obtenció de teixits: la indústria tèxtil El procés tecnològic que es du a terme per tal de satisfer les nostres necessitats en relació amb el vestit és llarg, i comporta la realització de processos separats que poden agrupar-se en les tres fases típiques: obtenció de matèries primeres, transformació i comercialització.

El procés tèxtil, doncs, comença amb l’obtenció de les matèries primeres: les fibres. Després calen diferents processos de transformació, com el de la filatura per obtenir els fils, el del tissatge per obtenir teixits, els de tintura, estampació i aprest per acolorir els fils o els teixits, la confecció per fer les peces de vestir i, finalment, la comercialització dels productes perquè puguin arribar als consumidors.

Tots els processos de transformació destinats a l’obtenció de fils, de teixits i de confecció per tal d’obtenir productes acabats es duen a terme en la indústria tèxtil. No solament s’obtenen roba o teixits per vestir, sinó que també hi ha una gran quantitat de productes tèxtils necessaris, com ara llençols, tapisseries, cortines, estovalles, etc., que tenen un volum de producció igual o més gran que la roba de vestir.

La indústria tèxtil comprèn les activitats dedicades a la producció de fils, de teixits i els processos de confecció de peces de vestir i altres productes basats en tissatge.

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària

Primeres matèries tèxtils: fibres i filaments

Els fils s’obtenen a partir de cargolar fibres o filaments i tenen una llargària il·limitada. Les fibres són substàncies sòlides i flexibles, de forma allargada, molt primes i amb una llargada limitada.

Les fibres són tan primes que el seu gruix està comprès entre 0,01 i 0,4 mm, i la seva llargària pot ser d’entre els 10 i els 400 mm. Quan s’estiren i es cargolen entre si formen els fils, que també tenen una forma allargada i molt prima, però amb una llargària il·limitada. També es poden obtenir fils a partir de filaments.

Per ser aptes per a la fabricació de roba de vestir, els fils han de ser molt flexibles, suaus i resistents; si no, no poden formar teixits. En canvi, per obtenir altres productes tèxtils com ara una estora, una corda o un sac, no cal que siguin suaus, però sí que han de ser resistents.

Les fibres poden obtenir-se de molts llocs. Segons el seu origen es classifiquen en naturals, artificials i sintètiques.

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària

Primeres matèries tèxtils: les fibres naturalsLes fibres naturals són les que procedeixen de productes vegetals, animals o minerals. Les més importants són les d’origen vegetal, com el cotó i el lli, i les d’origen animal, com la llana o la seda. Les d’origen mineral s’utilitzen per a teixits especials d’aplicacions industrials, com la fibra de vidre, i no pas de vestir.

Les fibres de cotó són les més importants i utilitzades ja que són suaus, absorbeixen bé la humitat (són higroscòpiques), no irriten la pell, són fàcils de tenyir, dissipen l’electricitat estàtica, resisteixen temperatures altes i són fresques perquè tenen una bona conductivitat tèrmica. Per totes aquestes propietats, les fibres de cotó són ideals per a roba interior i roba d’estiu. Malgrat tot, les peces de cotó s’arruguen amb facilitat, encara que no tant com les de lli, un tipus de fibra que és ideal per a roba d’estiu perquè és molt fresca. Les fibres de llana tenen unes propietats similars al cotó, llevat que absorbeixen encara més la humitat i són molt més càlides, ja que són molt aïllants. Tot plegat fa que siguin útils per fer jerseis, abrics i roba d’hivern.

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària

Primeres matèries tèxtils: les fibres artificials

Les fibres artificials s’obtenen per un procés de transformació de la cel·lulosa que contenen els vegetals i la seva posterior extrusió. La fibra artificial més utilitzada és el raió. Segons quins productes químics s’utilitzin per obtenir-lo, rep diferents noms, com viscosa o acetat de cel·lulosa. Atès que tenen propietats similars al cotó, amb les fibres artificials es fabriquen tota mena de peces de vestir, des de vestits i corbates fins a mitges i roba de fantasia.

Raió : Fibra produïda artificialment a base de fibra i polímers de cel·lulosa regenerats. També se la coneix pel nom de viscosa

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària

Primeres matèries tèxtils: les fibres sintètiques

Les fibres sintètiques s’obtenen a partir de productes químics, generalment derivats del petroli, amb forma de filaments produïts a les indústries químiques. Segons els productes químics utilitzats, les fibres químiques més comunes es poden agrupar en poliamides, polièsters, acríliques i poliuretans. Les poliamides són molt resistents i impermeables, els polièsters s’arruguen molt poc, els acrílics són molt semblants a la llana i els poliuretans són molt elàstics.

Tot i que cada fibra sintètica té seves seves propietats particulars, totes tenen en comú la resistència, la uniformitat, la impermeabilitat, la poca higroscopicitat (absorció de la humitat), la facilitat per acumular electricitat estàtica, la poca resistència a les temperatures elevades i la dificultat per a ser tenyides.

Amb les robes sintètiques es fan tota mena de teixits industrials, roba esportiva, anoracs, motxilles, tapisseries, cortines... Barrejades amb altres fibres naturals o artificials, també s’utilitzen per a fer peces de vestir com jerseis, camises, mitges...

poliamida poliester poliuretà

• Batuà obridor

• Carda

• Batuà obridor

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària

Primeres matèries tèxtils: el procés de filatura Tot i que cada fibra en particular necessita un procés de filatura específic, podem dir que la filatura consta de les operacions següents:

Torçar o cargolar

Dóna consistència i

cohesió

NetejarElimina les

restes vegetals o la brutícia

PentinarAconsegueix que quedin

totes paral·leles

EstirarAprima la

massa fibrosa

netejaLes fibres d’origen vegetal o animal, com el cotó o la llana, solen arribar a la filatura en forma de bales, que són una mena de farcells on hi ha totes les fibres premudes. Llavors cal obrir les bales per extreure’n les fibres i netejar-les, ja que contenen restes vegetals, com ara fulles, pols, sorra, etc. La màquina encarregada de dur a terme aquesta operació és el batà obridor. El resultat és la napa, una mena de tela gruixuda i esponjosa que és recollida en bobines.

pentinatUna vegada es tenen les fibres netes i de forma esponjosa, cal pentinar-les a fi i a efecte de paral·lelitzar-les, és a dir, que quedin paral·leles les unes amb les altres. Aquesta operació la realitza una màquina anomenada la carda, que conté una sèrie de corrons amb tot de pues a la seva perifèria que en girar actuen com pintes. De la carda en surt el que s’anomena cinta de carda.

L’estiratL’estirat es du a terme, generalment, en una màquina anomenada el manuar. Al manuar, diverses cintes de carda s’estiren i s’ajunten (doblen) per formar la veta, que posteriorment es recollirà en una bobina. L’estiratge s’aconsegueix fent passar la cinta pel tren d’estiratge, format per quatre parelles de corrons que giren a diferents velocitats, cada parella més ràpida que l’anterior. En alguns casos diverses vetes s’ajunten en una màquina, la metxera, on se les estira novament i se’ls dóna una lleugera torsió. El producte obtingut s’anomena la metxa.

El torçatFinalment, les metxes o les vetes son portades a la filadora, on s’acaben d’estirar i es torcen fins a formar els fils. Les filadores més comunes són la filadora d’anells i les anomenades open end. Aquestes últimes són les més modernes i tenen una producció molt elevada.

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària

Del fil a la roba: el tissatge Els teixits es formen entrellaçant els fils obtinguts amb fibres i filaments. Aquest procés de transformació per a l’obtenció de teixits s’anomena tissatge. Hi ha diverses maneres d’entrellaçar o lligar els fils amb els quals es poden obtenir diferents tipus de teixits. Els més importants són els teixits plans i els teixits de punt.

El tissatge és el procés de fabricació de teixits per a l’obtenció de robes i teles.

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària

Del fil a la roba: el tissatge El teixit pla. Resistent, poc elàstic. Llençols, camises, estovalles. Cortines, tapisseries ...

El teixit pla és el més antic de tots, i també es coneix amb el nom de teixit de calada. Està format pels fils de l’ordit i de la trama, posats alternativament l’un damunt de l’altre, entrellaçats en direccions perpendiculars, formant un angle de 90º. L’ordit és un conjunt de fils disposats paral·lelament l’un al costat d’un altre, mentre que la trama és un sol fil que es va lligant (passant per sobre i per sota) amb els fils de l’ordit.

La trama pot passar per sobre d’un fil d’ordit i per sota del següent, i així successivament. També pot ser que passi per sobre d’un i per sota dels dos següents. D’aquesta manera, podem fer moltes combinacions. Segons com es passa la trama, s’obtenen diferents tipus de lligats o lligaments, que donen lloc a diferents tipus de teixits plans. Els més comuns són el tafetà i la sarja.

El procés de fabricació de teixits plans consta de dues operacions bàsiques: la preparació de l’ordit i el teixit amb teler.

La preparació de l’orditEs du a terme amb una màquina anomenada ordidor. En aquesta màquina es recullen els fils ordenadament i per colors, si és el cas, sobre un cilindre o tambor de gran diàmetre i després es passen a un altre cilindre més petit, el plegador d’ordit, per tal que, quan es desenrotllin, conservin la posició i el paral·lelisme. Els fils provenen de la fileta, que és una estructura de suport on es col·loquen tantes bobines com fils hagi de tenir l’ordit. L’ordidor va estirant els fils de les bobines i els va col·locant al plegador.

El teixit amb telers. Els telers són les màquines que lliguen els fils i formen, així, els teixits. Per fer-ho, es col·loca el plegador d’ordit al teler i els extrems dels fils es passen pel mig de les malles dels lliços, per la pua o pinta de teixir i, finalment, s’enrotllen en un altre cilindre (plegador de teixit), que més tard contindrà el teixit acabat.

Un dels lliços aixeca els fils senars de l’ordit mentre que l’altre abaixa els parells. Això fa que quedi un espai entre el dos, la calada, per on passa disparada la llançadora, que conté una bobina de fil, la bitlla, que desprèn la trama.Un cop passada la trama, la pua, en un moviment de vaivé sincronitzat, abat la trama tot ajuntant-la al fil de trama de la passada anterior. De seguida s’inverteix la posició dels lliços, els fils senars avall i els parells amunt, i es torna a passar la llançadora per la calada (en sentit contrari a la passada anterior) tot deixant novament el fil de trama que tornarà a ser abatut per la pua contra l’anterior. Aquest procés es repeteix successivament mentre hi ha fil al plegador d’ordit, que es va desenrotllant a poc a poc, i es va formant el teixit.

Quan es volen aconseguir teixits amb dibuixos, acolorits o no, amb certa complicació, s’utilitzen els telers amb maquineta jacquard, inventada per Joseph Marie Jacquard (1752-1834).La maquineta va situada damunt del teler i pot aixecar o abaixar els fils de l’ordit un a un independentment, a diferència de com ho fan les malles dels lliços. Llavors es forma el dibuix segons que la trama passi per sobre o per sota dels fils de l’ordit un a un. El control dels fils de l’ordit que cal aixecar o abaixar per formar el dibuix sobre el teixit, el feia la maquineta Jacquard fins fa poc a través d’un sistema de targetes perforades. Actualment, les maquinetes Jacquard controlen els fils a través de sistemes informàtics, que doten el conjunt de molta més flexibilitat a l’hora de canviar el tipus de dibuix, ja que només cal canviar el programa informàtic de control.

Al final del procés, les peces de roba són repassades, és a dir, són sotmeses a una inspecció per tal de localitzar i treure els defectes que puguin tenir.Al llarg de la història s’han utilitzat molts tipus de telers, des dels que eren totalment manuals fins als actuals, totalment automàtics. Antigament, la llançadora es passava a mà i els lliços es movien accionant uns pedals. Actualment, tots els moviments són produïts sincronitzadament per motors elèctrics controlats per ordinadors, i el fil de trama ja no necessita llançadora perquè és impulsat per un raig d’aire a pressió o per un sistema de pinces. Tots aquests avenços han permès, entre altres coses, obtenir el teixit més ràpidament i fer menys necessari el treball directe dels operaris als telers.

Sarja

Tafetà

• Teler de garrot

• Teler d’espasa llançadora impulsada per una menaq d’espasa

• Teler jaquard. Targetes perorades

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària

Del fil a la roba: el tissatge El teixit de punt. Gran elasticitat. Jerseis, jaquetes, mitges, mitjons, roba interior ...

Un altre sistema de teixir és aquell que consisteix a utilitzar un sol fil que va formant malles que s’enllacen entre si. Els teixits elaborats es coneixen amb els noms teixits de punt o gèneres de punt. Quan aquest sistema es realitza de manera artesanal, s’utilitza una troca de llana i un parell d’agulles rectes i llargues per fer jerseis, bufandes i altres peces de roba. Aquesta activitat es coneix amb l’expressió fer mitja.

Els teixits de punt s’elaboren industrialment amb uns telers especials anomenats tricotoses, que poden ser rectilínies o circulars. Utilitzen moltes agulles d’un tipus especial, anomenat llengüeta, que agafen el fil que ve directament d’una fileta de bobines i el fan passar a través de les malles formades a la passada anterior. També duen sistemes Jacquard per a teixits amb dibuixos complicats.

Formació del teixit de punt en una tricotosa circular amb agulles de llengüeta

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària

Del fil a la roba: Propietats dels teixitsEls teixits plans són molt resistents, però, en canvi, són poc elàstics, ja que en estirar-los en el sentit de l’amplada o de la llargada no cedeixen més enllà del que permeten els fils de la trama o l’ordit. Si se’n vol augmentar l’elasticitat cal utilitzar fils elàstics. Amb els teixits plans es fabriquen llençols, camises, estovalles, cortines, tapisseries i molts altres productes.Els teixits de punt tenen com a característica principal una gran elasticitat, ja que les malles es poden estirar fàcilment en tots dos sentits (amplada i llargada). Per aquest motiu, les peces de gènere de punt són molt còmodes de dur i s’adapten molt bé al cos. Jerseis, jaquetes, mitges, mitjons, roba interior, etc., solen estar fabricades amb aquest tipus de teixit.

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària

La tintura, l’estampació i l’aprest: el ram de l’aigua Els processos de tintura, estampació i aprest són coneguts tradicionalment amb el nom el ram de l’aigua. El formen el conjunt d’activitats de transformació del procés tèxtil que estan destinades a donar aspecte final i les qualitats definitives al teixit, abans de la confecció.

La tinturaSi et fixes en els teixits que tens a prop, observaràs que n’hi ha d’un sol color, de diferents colors que segueixen unes línies més o menys geomètriques i fins i tot n’hi ha d’acolorits amb dibuixos més o menys elaborats. Això s’aconsegueix donant color a les fibres, als fils o als teixits en un procés anomenat tintura.Teixit estampat.La tintura consisteix a submergir les fibres, els fils o els teixits dins un líquid que conté unes substàncies colorants dissoltes perquè els impregnin totalment. Després d’eixugar-los, haurem obtingut fibres, fils o teixits amb el color desitjat. Si hem tintat teixits, seran d’un sol color. En canvi, si hem acolorit fibres o fils, podrem obtenir teixits de diversos colors i amb dibuixos més o menys geomètrics combinant-los al teler o la tricotosa.

L’estampacióSi volem aconseguir un teixit amb dibuixos complexos i acolorits sense necessitat d’utilitzar telers amb maquineta Jacquard, haurem d’aplicar la tècnica de l’estampació. Aquesta tècnica, més econòmica, consisteix a utilitzar uns motlles cilíndrics amb un dibuix gravat a la seva superfície que, un cop impregnats amb el líquid colorant, es pressionen sobre el teixit, que va passant entre una cinta transportadora i el cilindre gravat.Els teixits amb dibuixos estampats es distingeixen dels que es fan en un teler amb maquineta Jacquard en el fet que el dibuix només apareix en una cara del teixit, mentre que a l’altra el dibuix o no hi és o es nota lleugerament per filtració dels colors des de l’altra cara. En general, els de maquineta Jacquard són més apreciats i de millor qualitat.

L’aprestQuan els teixits surten del teler o del taller de tintura, pot ser que encara no tinguin les característiques finals desitjades. Alguns cops en voldrem millorar la consistència o la suavitat; altres cops voldrem protegir el teixit contra alguns inconvenients com l’encongiment, les arrugues, els bacteris i les arnes, l’electricitat estàtica o el lliscament.La variació de totes aquestes característiques s’aconsegueix amb uns tractaments que, en conjunt, anomenem aprests.

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària

De la tela al vestit: la confeccióQuan un teixit està totalment acabat, cal tallar-ne les peces corresponents i cosir-les per fer una peça de vestir que pugui satisfer les nostres necessitats. Aquest procés de transformació de teixits totalment acabats en peces de vestir s’anomena confecció.

Antigament, la confecció es feia en petits tallers on sastres o modistes elaboraven les peces de vestir segons el gust i a mida dels clients. Aquest procés artesanal ha deixat pas avui dia a la confecció industrial, gràcies a la qual podem trobar a les botigues tota mena de peces de roba ja confeccionades i a punt per portar. Perquè això sigui possible, ha estat necessari establir unes mides (talles) estàndard que abastin, tant com sigui possible, la diversitat de mides i estatures de les persones.

En un taller de confecció es distingeixen tres seccions: el tall, la costura i l’acabat.

El tall es realitza sobre els teixits resseguint els contorns marcats amb l’ajut d’unes plantilles (patrons). S’utilitzen unes màquines amb unes fulles circulars, amb un raig làser o amb un raig d’aigua a alta pressió.

La costura consisteix a unir les peces de roba amb màquines de cosir que porten un motor incorporat. És un procés difícil d’automatitzar, i moltes vagades cada màquina està controlada per un sol treballador, per la qual cosa es necessita molta mà d’obra.

L’acabat consisteix a planxar, etiquetar i embalar les peces de roba ja cosides i deixar-les a punt per a la seva comercialització. Aquests processos estan força automatitzats.