Unitat 1 L’ésser humà com a animal...

ACTIVITATS d’AMPLIACIÓ

Unitat 1 L’ésser humà com a animal pluricel·lular

El reticle endoplasmàtic té dues modalitats, el llis i el rugós. Sabries dir com els diferenciaries si els observares

amb el microscopi electrònic?

1.

Reticle

endoplasmàtic

llis Reticle

endoplasmàtic

rugós

2. Una cèl·lula especialitzada en la secreció de mucus, quin orgànul creus que tindrà més desenvolupat?

I una cèl·lula especialitzada en el moviment?

3. Els centríols són unes estructures que participen en el moviment cel·lular. Coneixes altres estructures que intervenen en el moviment de les cèl·lules? Descriu-les.

4. Podries explicar què és la cromatina d’una cèl·lula eucariota? I els cromosomes?

ADN

Cromosoma

5. En què consisteix la teoria endosimbiòtica enunciada per Lynn Margulis? Podries citar alguna altra aportació a la ciència d’aquesta biòloga nord-americana?


Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

6. Com relacionaries la respiració general amb la respiració cel·lular que té lloc als mitocondris? Es tracta d’un

procés anabòlic o catabòlic? Raona la resposta. Les plantes respiren? Per què tenen cloroplastos les cèl·lules

vegetals?

7. Cita i explica almenys dos exemples de cèl·lules que s’hagen especialitzat per a exercir la seua funció.

8. Quina és la funció del teixit epitelial? En quines modalitats es divideix?

9. Quins són els tipus de teixit muscular principals? Què els diferencia? A què creus que es deuen les diferències en la seua morfologia?

10. Busca informació en Internet sobre la principal raó que ocasiona el rebuig en les transfusions sanguínies.

11. Enumera els punts de la teoria cel·lular. Quins científics la van enunciar per primera vegada? Qui va ser la

primera persona que va observar cèl·lules amb el microscopi?

L’ésser humà com a animal pluricel·lular Unitat 1

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

ACTIVITATS de REFORÇ


La fotografia següent pertany a una preparació feta amb el microscopi òptic. 1.

Assenyala les estructures cel·lulars que es poden veure amb aquest tipus de microscopi.

2. Relaciona amb fletxes els orgànuls següents amb la seua funció:

a) Mitocondri

b) Lisosoma

c) Ribosomes

d) Citosquelet

1. Síntesi de proteïnes

2. Respiració cel·lular

3. Manteniment de la forma i el moviment cel·lulars

4. Digestió cel·lular

3. Observa els esquemes dels orgànuls següents, identifica’ls i indica quina funció tenen.

A B C D

4. Dibuixa un bacteri i assenyala’n les parts. Quin tipus de cèl·lula és? Compara-la amb la següent cèl·lula eucariota animal.

Quins elements tenen en comú les dues cèl·lules? Hi observes alguna diferència?


Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

5. Indica si les següents estructures cel·lulars pertanyen a la cèl·lula animal, a la vegetal o a les dues: cloroplastos,

mitocondris, centríols, paret cel·lular, grans vacúols i nucli.

6. En les cèl·lules següents s’estan produint dos processos de transport cel·lular: A. Osmosi i B. Difusió.

A B

Indica en cada cas el sentit del moviment i encercla les molècules que es mouran.

7. L’esquema representa una cèl·lula eucariota animal; retola els orgànuls i assenyala en color roig el camí que

seguirà la fabricació d’una proteïna.

8. Defineix ‘teixit’. Quin sentit té que les cèl·lules s’agrupen formant teixits?

9. Assenyala si és vertader o fals, i en l’últim cas justifica la resposta.

a) Els teixits estan compostos per cèl·lules

b) El teixit ossi es troba als ossos de l’esquelet

c) El teixit cartilaginós es troba als músculs

d) El teixit epitelial té dos tipus: epiteli de revestiment amb funció protectora i el glandular, que forma glàndules

10. Agrupa els òrgans següents en el seu sistema corresponent i indica la funció d’aquest: renyó, cor, pulmons i

estómac.

L’ésser humà com a animal pluricel·lular Unitat 1

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble


Aliments i nutrients Unitat 2

1. Investiga en quins aliments poden trobar-se els sucres següents: sacarosa, lactosa, fructosa, glucosa i

midó. Indica a continuació si es tracta de sucres simples o complexos:

2. Què són els aminoàcids essencials? Per què es diu que és millor ingerir proteïnes d’origen animal que

d’origen vegetal?

3. Com es classifiquen les vitamines? Cita alguna malaltia causada per la falta de vitamines.

4. Quina és la funció del suc pancreàtic, el suc intestinal i la bilis?

5. Per què en altituds elevades costa respirar? Com ho compensen les persones que viuen permanentment en aquestes

zones? Quines precaucions han de prendre els bussejadors en les seues immersions i per què?

Unitat 2 Aliments i nutrients

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

6. Què li ocorre a una persona que inhala monòxid de carboni?

7. Per què creus que augmenta el ritme respiratori durant l’activitat física? Creus que la freqüència respiratòria

augmenta igual en totes les persones?

8. Quan la glucosa i els aminoàcids vénen de l’aparell digestiu i arriben a la cèl·lula, quins orgànuls creus que

intervenen en el seu aprofitament?

9. Els mitocondris són els orgànuls que processen l’energia procedent dels nutrients i la transformen energia química. Basant-te en això, investiga què és l’ATP.

Oxigen

Glucosa

Energia

CO2


Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble



1. Identifica els òrgans de l’aparell digestiu que s’assenyalen en l’esquema següent.

2 1

3

4

5

7 6

Indica, així mateix, les zones on:

a) Es produeix la bilis

b) S’emmagatzema la bilis

c) Es produeix el suc pancreàtic

d) Es produeix l’absorció de nutrients

e) Es produeixen l’absorció d’aigua i la formació dels excrements

2. Si menges un plat de macarrons que conté sucres complexos i un filet que conté proteïnes, quines transformacions

patiran aquests aliments al tub digestiu?

3. Quines funcions té la llengua en el procés digestiu?

4. Sobre el dibuix següent assenyala com s’anomena cada tipus de dent i la funció que exerceix en la masticació.

2 1

3

Unitat 2 Aliments i nutrients

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

5. Per què creus que les cavitats nasals tenen pèls i cilis? Per què la tràquea té anells cartilaginosos?

6. Per què la sang arterial és d’un color roig intens i la sang venosa és més fosca?

7. Si hagueres de convéncer un amic del perill que comporta fumar, quins arguments utilitzaries?

8. Cita almenys cinc formes de prevenir problemes respiratoris.


Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble


Unitat 3 Els aliments i la dieta 1. Observa la roda dels aliments i dissenya una dieta de tres dies en la qual el consum dels aliments siga el més

equilibrat possible.

II

I

VI V

2. Si una persona, a causa del seu metabolisme basal i de la seua activitat física, gasta 15 000 kilojoules, quina quantitat de proteïnes, glúcids i lípids ha d’ingerir?

3. En l’actualitat hi ha aliments transgènics que procedeixen d’organismes en els quals s’ha introduït informació

genètica procedent d’altres éssers vius. Podries explicar com s’introdueixen els gens en aquests organismes?

Unitat 3 Els aliments i la dieta

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

III

IV

4. Si analitzes amb diferents reactius llet desnatada, quines valoracions obtindràs amb resultat positiu? Quins

mètodes de conservació s’hauran usat amb aquest aliment? Quines precaucions has de tenir com a consumidor?

5. La maionesa és una mescla permanent o emulsió d’aigua i oli (juntament amb molts altres components). Es ven envasada de manera que, abans d’obrir-la, pot conservar-se durant mesos fora del frigorífic. Quin tipus d’additiu

li deuen haver afegit perquè l’aigua i l’oli no se separen al cap del temps? Quin procés de conservació utilitzen?

6. Als col·legis i instituts és freqüent que, a mitjan matí, Algun alumne o alumna es marege sobtadament o es trobe sense forces. Curiosament el malestar passa quan la persona menja. A què atribuiries aquest esvaïment? Què

recomanaries a aquestes persones?

7. Els culturistes, que practiquen l’alçament de peces, quan volen augmentar el volum dels músculs prenen uns

preparats alimentaris en pols que ells dissolen en aigua o llet. En l’etiqueta d’aquests preparats indica: 100% proteïna.

a) Quin tipus de funció farà aquest aliment?

b) Com que no és un aliment natural, sinó un preparat artificial, no es pot incloure en la roda dels aliments, però en quin grup l’inclouries?

c) Quin procediment de conservació han utilitzat en aquest producte?

d) Quina quantitat d’energia, en kilojoules, aportaran 100 g d’aquest aliment?

Els aliments i la dieta Unitat 3

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble


Unitat 3 Els aliments i la dieta 1. Quan els nutrients arriben a la cèl·lula, què passa amb aquests nutrients?

2. Anota els aliments que has ingerit al llarg d’un dia i, sabent-ne el pes aproximat, calcula la quantitat d’energia, proteïnes, glúcids i lípids que has ingerit. Creus que has seguit una dieta equilibrada?

15% proteïnes

55% glúcids

30% lípids

3. Relaciona els nutrients següents amb la funció que exerceixen segons la roda dels aliments: vitamines, proteïnes,

sucres i lípids.

4. Pensa en el que has menjat al llarg d’una setmana i fes una llista amb els aliments que consideres que estan

d’acord amb la dieta mediterrània i una altra llista amb els que no formen part de la dieta mediterrània. Què podries dir sobre la teua alimentació?

5. Mira la roda dels aliments i anomena tres aliments:

a) Rics en vitamines

b) Amb funció plàstica

c) Essencialment energètics

d) Complets, que abasten les tres funcions dels nutrients

Unitat 3 Els aliments i la dieta

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

6. Qui creus que necessita més energia, els homes o les dones? Per què? Hi ha alguna edat a la qual els

requeriments siguen majors? Per què les dones necessiten més aportació de ferro a partir dels deu anys?

7. Imagina’t que només tens per a alimentar-te pa i pollastre. Podries cobrir amb aquests aliments les teues

necessitats energètiques? Seria una dieta equilibrada?

8. Quin mètode de conservació creus que s’utilitza per als aliments següents?

a) Rodanxa de pernil

b) Cogombrets

c) Llet

d) Llet en pols

9. Observa l’etiqueta següent i indica amb fletxes la informació que ofereix.

10. Relaciona els additius següents amb la funció que exerceixen si s’utilitzen en la conservació d’aliments:

colorants, estabilitzants, edulcorants, conservants.

a) Mantenir els aliments sense alterar-se durant més temps

b) Obtenir sabor dolç en aliments i begudes

c) Mantenir el color dels aliments o modificar-lo

d) Mantenir estables les emulsions de greix en aigua

Els aliments i la dieta Unitat 3

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

POLLASTRE ARREBOSSAT 330 g

Ingredients: carn d’au, oli, llet, aigua, farina, proteïnes, fècula, sal,

estabilitzants, aroma.

Preparació: frig les porcions de pollastre, sense descongelar, en

abundant oli fins que estiguen daurades pels dos costats (3 a 4 minuts).

Informació nutricional (per cada 100 g): valor energètic: 282 kcal;

proteïnes: 13,3 g; hidrats de carboni: 15,3 g; greixos: 18,7 g.

Conservació: en frigorífic: 1 dia; en congelador: vegeu la data de duració

mínima.

Produït per NESTA ESPANYA, SA

Consumir preferentment abans de l’1-06-2016.

ACTIVITATS d’AMPLIACIÓ Unitat 4 El transport i l’eliminació de materials de rebuig 1. La valoració d’una analítica sanguínia l’ha de fer sempre un especialista, que tindrà en compte no solament

les dades obtingudes, sinó també els procedents d’altres proves i els aportats pel pacient. Així i tot, sabries dir quines alteracions es dedueixen d’una anàlisi de sang que donara valors d’urea de 120 mg\dL i de

glucosa de 140 mg\dL?

2. Sabries dir la raó per la qual l’oxigen no es transporta dissolt en la sang, sinó unit a una molècula com

l’hemoglobina?

3. La fotografia mostra un frotis de sang d’un malalt de leucèmia. Es pot veure com apareix gran quantitat de

leucòcits, que, a més, són molt grans. Un dels tractaments més eficaços contra aquesta malaltia és el trasplantament de medul·la òssia. Per què es fa aquest trasplantament si aquest càncer el que afecta són els

leucòcits?

4. La majoria dels rèptils (tret dels cocodrils), i també molts altres animals, no tenen els ventricles del cor separats. Quines conseqüències tindrà això en la seua circulació? Creus que els ocasionarà algun desavantatge?

Unitat 4 El transport i l’eliminació de materials de rebuig

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

5. La urea és una substància nitrogenada producte de la degradació de proteïnes. Per què els animals terrestres

expulsen aquesta substància i no amoníac com els animals marins?

6. El gràfic següent mostra l’evolució de la pressió sanguínia al llarg de la circulació major en el nostre organisme. S’ha d’aclarir que la distància en abscisses representada per als diversos territoris vasculars no guarda relació amb

la que els correspon en l’organisme.

Explica a què es deuen les variacions de la corba que observes.

7. Quins avantatges té la circulació sanguínia doble?

8. Què és una angina de pit? A què es deu?

El transport i l’eliminació de materials de rebuig Unitat 4

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble


Unitat 4 El transport i l’eliminació de materials de rebuig 1. En la sopa de lletres següent apareixen components cel·lulars i no cel·lulars de la sang. Troba’ls.

2. Completa els rectangles buits amb les funcions de la sang, basant-te en les explicacions que hi ha a la dreta.

3. Quins problemes ocasiona la falta de ferro?

4. Sobre els cercles següents, identifica els diferents tipus de vasos sanguinis i retola la paret d’aquests vasos.

A B C

Unitat 4 El transport i l’eliminació de materials de rebuig

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

Els glòbuls blancs

fan front

a les infeccions,

i les plaquetes

taponen les

hemorràgies.

La sang es calfa

als músculs i es

refreda a la pell.

A X C P L A Q U E T E S

H V B N M A O C T Z H A

E X Z T S O Q V G A E T

M X N O S Z J A U V M A

O V Z O L V W A G K A N

G B L A A I G U A E T E

L C O N S S R V F J I I

O D A V X A E H I J E J

B X F V B A A E F J S V

I G H T O B X D O V Z A

N F Y G L U C O S A A V

A B C G J T J X A A E N

5. Són els ventricles i les aurícules iguals? Justifica la resposta.

6. Creus que una persona podria estar molt de temps sense expulsar l’orina? Per què?

7. Fes una taula on expliques les malalties cardiovasculars que conegues i les seues conseqüències, i també hàbits o

estils de vida saludables que podrien prevenir-les.

8. Identifica els sistemes que apareixen en la figura següent i assenyala de quina manera intervé cadascun en la

nutrició de l’organisme.

El transport i l’eliminació de materials de rebuig Unitat 4

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble


Unitat 5 La coordinació del nostre organisme

El dibuix següent correspon a l’organització anatòmica del sistema nerviós vegetatiu. Descriu, per

exemple, com funciona la regulació autònoma de la funció de l’estómac.

1.

Sistema nerviós

parasimpàtic Sistema nerviós

simpàtic

Estimula Inhibeix

2. Santiago Ramón y Cajal va ser el primer científic espanyol guardonat amb el premi Nobel, pels seus

descobriments sobre la neurona. Documenta’t sobre la vida i l’obra d’aquest científic i redacta’n un petit informe.

3. Fa temps, es parlava de la demència senil com aquell estat que desenvolupaven persones majors de 65 anys,

normalment, en el qual deixaven de funcionar determinades zones del cervell. Un complex trencaclosques bioquímic subjau sota aquesta malaltia, diagnosticada amb el nom d’Alzheimer. Indaga sobre les seues bases

moleculars, els tractaments que hi ha i la població afectada per aquesta situació.


Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

– +

4. La meningitis és una malaltia originada per bacteris patògens que ocasionen inflamació de les menin-

ges, les membranes que recobreixen el cervell. Documenta’t i elabora una redacció sobre els següents

aspectes d’aquesta malaltia.

a) Agents causants

b) Procés d’infecció

c) Símptomes

d) Grups de risc

e) Tractaments

f) Vacunes

5. El dibuix mostra la glàndula hipòfisi dins de l’encèfal i fletxes en doble direcció cap als òrgans sobre els

quals actua. Indica sobre les fletxes el nom d’aquestes hormones i explica quina funció tenen, tant inhi-

bitòria com estimuladora.

glàndula

testicle suprarenal

glàndula

tiroide ovari

xiquet glàndula

mamària

—— estimula

—— inhibeix

6. La insulina és una hormona que ajuda l’organisme a utilitzar la glucosa. La carència d’aquesta

substància ocasiona una malaltia anomenada diabetis, que es presenta en diferents formes. Respon a les preguntes següents; prèviament, consulta documentació, informació de persones pròximes, etc.

a) Quin tipus de molècula és la insulina?

b) Per què s’anomena la malaltia “diabetis mellitus”?

c) Què pot produir aquesta malaltia?

d) Quin tractament té?

La coordinació del nostre organisme Unitat 5

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble



Ordena la seqüència que apareix a continuació: 1.

a)

b)

Em canvie de roba i me’n vaig.

L’amic que m’ha telefonat em diu que s’acaben d’emportar son pare en una ambulància i està molt preocupat

per la seua salut.

Sent sonar el telèfon i estic sol a casa.

Estava amb un xandall i vaig ràpidament a buscar una altra roba. La meua respiració s’agita.

Comence a preocupar-me, note que el cor em batega més de pressa.

c)

d)

e)

2. El dibuix següent representa el sistema nerviós central.

1

2 3

4

Retola en el dibuix les parts següents: cervell, cerebel, bulb raquidi, medul·la.

3. Relaciona els següents components del sistema nerviós amb la funció que compleixen:

a)

b)

c)

d)

e)

Nervis motors

Sistema nerviós somàtic

Nervis sensitius

Nervis cranials i raquidis

Sistema nerviós autònom

1.

2.

3.

4.

5.

Porten la resposta de l’SNC als músculs i als òrgans.

Transmeten informació dels òrgans dels sentits a l’SNC.

Regula el funcionament involuntari dels òrgans vitals.

Els òrgans reben ordres antagòniques: estimulació-inhibició.

Nervis que ixen de l’encèfal i de la medul·la.

4. Sobre el següent dibuix d’una neurona, retola els termes que tens a continuació: citoplasma, nucli, dendrites,

mielina i axó.

1 2 3

5 4


Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

5. Emplena la taula següent amb les alteracions del sistema nerviós.

6. Encercla els trastorns orgànics que provoca l’estrés.

Infarts

Angoixa

Úlceres

Sida

Gastroenteritis

Insomni

7. Completa el text següent:

La hipòfisi és una (1) ………….....…, que segrega (2) ……….....……, i estimula la secreció d’altres hormones.

Les glàndules sexuals són estimulades per les hormones (3) ……................………, que activen la producció de

(4) ……………, (5) …………… i (6) …………….

8. Explica la funció del glucagó i la insulina en la regulació de la quantitat de glucosa en la sang.

9. Què passaria si la hipòfisi no funcionara correctament?

10. El dibuix d’aquesta fulla correspon a una planta amb efectes al·lucinògens. Indica les alteracions orgàniques i els

riscos que comporta el seu consum.

La coordinació del nostre organisme Unitat 5

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

ALTERACIÓ CAUSES EFECTES


Unitat 6 Estímul i resposta. Receptors i efectors

L’olfacte humà és un quimioreceptor que detecta substàncies volàtils. En el món animal, la comunicació a través

de substàncies químiques està àmpliament estesa, com en els cérvols. Documenta’t sobre com utilitzen aquestes

substàncies oloroses per a transmetre diferents tipus de missatges.

1.

2. El sentit de l’equilibri en els peixos és el responsable que detecten la seua posició enfront de les múltiples i contínues turbulències de l’aigua del mar; un complex sistema d’òrgans accessoris a l’orella li permet mantenir la

verticalitat. Informa’t sobre les estructures que presenten per a fer-ho, i redacta un petit informe sobre aquest tema.

3. L’iris és un diafragma pigmentat per davant del cristal·lí. Modifica la grandària de la pupil·la i, per tant, la quantitat de llum que arriba al cristal·lí. El seu color és el que dóna els tons verds, blaus, marrons, etc. dels nostres

ulls. Sabries dir a què es deu aquest color?


Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

4. El dibuix següent representa les àrees de l’escorça cerebral, els anomenats homuncles sensorial i motor. Tria una

zona i descriu com es duria a terme un comportament voluntari a partir d’un estímul que tinguera la seua

transmissió a alguna zona sensitiva.

5. Els següents traumatismes o patologies òssies són, per uns motius o per altres, relativament freqüents. Indica a

què es deu cadascuna de les patologies que es mostren a continuació.

a) Luxació

b) Osteomalàcia

c) Osteoporosi

d) Artritis

e) Escoliosi

6. Els dibuixos següents marquen l’inici de la carrera i les variacions del tendó d’Aquil·les pel que fa a l’estirament,

retracció i contracció d’aquest. Explica com es produeix la contracció muscular per a dur a terme el moviment, en relació amb la situació del tendó d’Aquil·les.

Estímul i resposta. Receptors i efectors Unitat 6

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble



Imagina que vas descalç i xafes una xinxeta; immediatament sents dolor i retires el peu. Pensa en la mateixa

situació, però si trepitges un tros de plastilina. Per què no ho perceps de la mateixa manera que la xinxeta?

1.

2. Completa el paràgraf següent:

El sentit de l’olfacte resideix en la (1) Els capil·lars sanguinis de la (2) calfen

l’aire, i els (3) de la (4) detecten l’olor.

3. El dibuix següent representa l’estructura de l’orella. Indica el nom de cadascuna de les parts que hi ha indicades en el dibuix i cita almenys dues mesures d’higiene per a cuidar-les.

1

2 6 3 5 4 7

8

4. El dibuix següent correspon a l’estructura de l’ull. Assenyala les parts indicades i cita almenys dues mesures

d’higiene o cura.

5

6 4

3

7

2

1

5. Sobre el següent dibuix del cervell, pinta amb colors, i de manera aproximada, les àrees motores següents: parla,

sensitiva i tàctil, oïda, i gust i olfacte.


Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

6. L’esquema següent representa el recorregut de l’estímul i la resposta en un acte reflex. Indica el nom dels elements

assenyalats que hi intervenen.

3 4 5

2 1

7. Sobre aquest dibuix del crani, localitza els ossos següents: occipital, parietal, frontal, nasal, malar, maxil·lar

superior, maxil·lar inferior.

3 2

4

5

6

1

7

8. El genoll és una complexa articulació entre els ossos llargs de les extremitats, en la qual solen donar-se greus lesions en esportistes d’elit. Completa les següents frases que descriuen els elements dels ossos:

a) Les fortes fibres que uneixen els ossos s’anomenen .

b) Les peces que protegeixen les superfície dels ossos en contacte són els .

c) Una bossa que conté lubrifica els ossos en contacte.

d) Per a repartir millor la càrrega, i adaptar millor la superfície de contacte, hi ha unes estructures anomenades .

e) La lesió de l’aparell locomotor en la qual els ossos se n’ixen de les articulacions s’anomena .

9. Els músculs funcionen en grups de dos, de forma antagònica. Explica com es donen la contracció-relaxació dels

bíceps al braç i la flexió-estirament d’aquest.

Estímul i resposta. Receptors i efectors Unitat 6

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble


La reproducció Unitat 7

1. En què consisteix una anomalia de l’aparell reproductor masculí anomenada fimosi? Quina solució té?

2. Deus haver sentit que en les dones es presenten, amb certa freqüència i a certa edat, miomes o fibromes. Investiga en què consisteixen aquestes patologies i com es tracten mèdicament.

3. L’espermatozoide va ser visualitzat en rudimentaris microscopis en el segle XVII, però no va ser identificat com una cèl·lula fins al 1860. Els animaculistes hi veien un petit animal, i fins i tot es va representar dins de

l’espermatozoide la imatge d’un nou ésser. A què creus que es van poder deure aquestes interpretacions?

4. Són diverses les hormones que activen el cicle ovàric i el cicle menstrual. L’FSH estimula el desenvolupament del fol·licle, l’LH el desenvolupament del cos luti i entre les dues regulen l’ovulació. El cos luti produeix

progesterona, que prepara l’úter per a l’embaràs. Per la seua banda, els estrògens produeixen un augment del volum de tot l’aparell genital femení.

Sobre el gràfic següent que representa les variacions d’aquestes hormones al llarg del cicle, assenyala les diferents

fases del cicle ovàric i menstrual.

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28

Dies de cicle

Unitat 7 La reproducció

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

Co

ncen

tració

horm

onal

5. Els dibuixos següents representen com es produeix la fecundació en xiquets que naixen en un mateix part.

Identifica quin correspon a bessons univitel·lins i quin a bessons bivitel·lins. Explica la diferència en el procés i

les semblances que es presenten en els dos casos.

A B

6. Els ocells no tenen placenta, però l’ou és molt gran. Observa el dibuix i dóna una explicació a aquest fet.

Embrió Vitel

Closca

7. Investiga alguna de les aplicacions amb cèl·lules mare embrionàries que han donat resultat.

8. Sobre el dibuix següent, indica l’efecte de la píndola de l’endemà en cadascun dels llocs indicats.


Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

4

1 3

2



1. Indica el nom dels òrgans assenyalats en aquests dibuixos dels aparells masculí i femení.

8 9 1

2

10 3

11

7 12 4

5

6

2. Completa el text següent:

Els espermatozoides són les cèl·lules (1) masculines. Presenten una forma molt (2)

amb una part anterior anomenada (3) , a l’interior del qual es troba el (4) En la

part posterior tenen un filament llarg, anomenat (5) , amb el qual es desplacen.

L’òvul és una cèl·lula, el gàmeta (6) amb un (7) de grans dimensions, en la qual

es troba la substància nutritiva, anomenada (8) , per a nodrir el futur embrió.

3. Relaciona les frases de les següents columnes entre si:

a) L’òvul madur ix cap a la trompa de Fal·lopi.

b) L’òvul creix i madura dins del fol·licle.

c) Es produeix la menstruació.

d) El fol·licle es transforma en una estructura residual.

1. La mucosa de l’úter degenera i s’expulsa.

2. Es forma el cos groc o luti.

3. Fase fol·licular.

4. Ovulació.

4. Completa la següent seqüència d’esdeveniments que es dóna després de la fecundació.

Unitat 7 La reproducció

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

PART

FECUNDACIÓ

5. Quina diferència hi ha entre la inseminació artificial i la fecundació ‘in vitro’ amb transferència de l’embrió?

6. Sobre els mètodes anticonceptius, indica raonadament si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

– El preservatiu és una coberta de goma, que s’ha de col·locar amb el penis erecte.

– Retirar el penis de la vagina abans d’ejacular és un bon mètode anticonceptiu.

– La píndola anticonceptiva és un bon mètode per a evitar les malalties de transmissió sexual.

– La primera relació sexual amb coit no sol produir l’embaràs.

7. Elabora una taula amb els diferents caràcters sexuals primaris i secundaris que defineixen la pubertat en xics i

xiques.

8. Completa les frases següents sobre higiene sexual:

a) En la neteja genital diària masculina convé prestar més atenció a la zona del per a evitar

acumulació de secrecions.

b) És recomanable que les dones es netegen sempre des de cap a (mai al revés)

per a evitar que els gèrmens provoquen una infecció genital.


Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

AVALUACIÓ: PRIMER TRIMESTRE

COGNOMS: NOM:

DATA: CURS: GRUP:

SALUT, NUTRICIÓ I IMATGE CORPORAL

La nostra societat planteja situacions contradictòries: d’una banda, les investigacions científiques i mèdiques proposen

maneres de vida saludables; d’altra banda, se’ns imposen patrons de bellesa i de comportament sovint ficticis o

inassolibles, i, a més, les marques comercials ens asseguren que els seus productes, ja siguen aliments, programes de

gimnàstica, productes de bellesa, etc., ens permetran tenir les dues coses. Els consumidors es veuen amb freqüència en una

situació de confusió que només es pot resoldre si es disposa d’un bon criteri basat en informació fiable.

L’índex de massa corporal (IMC)

L’índex de massa corporal és un paràmetre independent de l’edat i el sexe. Es calcula dividint el pes d’una persona en quilograms entre la seua alçada en metres ele- vada al quadrat. Així, una persona d’1,80 m que pese 75 kg tindrà un IMC = 23,15 kg/m2.

Un valor d’IMC entre 20 i 25 kg/m2 és normal; per davall de 20 és indicador de primesa, i de 17 d’una primesa excessiva; superior a 25 és indicador de sobrepés, i per damunt de 30 kg/m2 es considera obesitat.

La piràmide alimentària de la dieta mediterrània

Els països de clima mediterrani compartim una dieta molt saludable i equilibrada. Encara que hi ha lleugeres diferències entre uns països i altres, tenim en comú hàbits alimentaris, com l’ús de la ceba, l’all i l’oli d’oliva, o la presència del vi, que tenen propietats antioxidants. El consum de fruites variades, cereals, llegums, hortalisses, peix, marisc, a més d’una controlada ingestió de productes carnis i lactis, completen la nostra dieta.

Sucre (amb moderació)

Oli d’oliva La imatge corporal

Font: Guia sobre nutrició saludable i prevenció dels trastorns alimentaris (Ministeri de Sanitat i Política Social).

La moda, els mitjans de comunicació, la publicitat i molts altres factors socioculturals contribueixen al fet que la primesa corporal s’associe a prestigi social, autoestima alta, bellesa, elegància, acceptació social, estar en forma, recerca de perfecció i joventut.

Aquesta associació sistemàtica és el que ha fet que la primesa es convertisca en un fi en si mateix, en un valor.

Carn, ous, peix i llegums

2 racions (100 g)* Verdures

2 racions (125 g)*

Llet, iogurt i formatge 2-3 racions

(200 g)*

Fruites 2-3 racions

(130 g)*

Pa, cereals, arròs, pastes

i tubèrculs 3-5 racions

(60 g)*

(*) Racions recomanades en adults (g per ració)

Hàbits saludables i activitat física

Font: Estratègia NAOS (Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició).

• Menja sa, és fàcil.

• Desperta, desdejuna’t.

• Viu actiu, mou-te.

• Fes esport, diverteix-te.

• Lleva’t la set amb aigua.

• Menja “de cullera”: els hi-

• Pren fruites i verdures, “cinc al dia”.

• Tria aliments amb fibra.

• Consumeix més peix.

• Redueix els greixos.

• Deixa la sal al saler.

drats de carboni són la • Mantín el pes. base.

Avaluació de competències

Pàg

ina

foto

co

pia

ble

SALUT, NUTRICIÓ I IMATGE

CORPORAL

orgànic està constituïda?


Pàg

ina

foto

co

pia

ble

Analitza i calcula

1. Calcula el teu índex de massa corporal. En quin sector et trobes?

2. A la Universitat de Màlaga es va efectuar un estudi sobre 142 xiquets i 117 xiquetes d’entre 6 i 14 anys.

a) El 25,64% de les xiquetes tenia entre 12 i 14 anys, i d’aquestes el 6,67% presentava obesitat. Quantes xiques

d’aquesta edat eren obeses? Quan faces els càlculs, tin en compte que el nombre de persones no admet

decimals; per exemple, 4,01 persones són en realitat 4 persones.

b) El mateix estudi va trobar que 28 xiquets del total eren obesos. Quin percentatge dels xiquets representa

aquesta xifra?

Desenvolupa el teu esperit crític

3. Recordes algun anunci d’un producte que utilitze

com a reclam cossos prims, joves, sans, musculosos,

etc.? Tria’n un que et semble significatiu.

a) Descriu l’anunci i explica quin és el missatge que

tracta de transmetre.

b) Fes una crítica d’aquest missatge i raona si realment

el consum d’aquest producte pot permetre a una

persona accedir a aquesta imatge corporal.

4. Busca un anunci d’un producte hipercalòric (galetes,

xocolates, gelats, brioixeria, etc.), en el qual es

presente el producte com a saludable i imprescindible

en la dieta. Explica si el missatge publicitari indueix

a error, és enganyós, etc., o si, per contra, es pot

considerar honest i realista.

Actua a favor de la salut

8. Suposa que has de dinar fora de casa per a assistir a la

vesprada a una activitat al teu centre.

Escriu la recepta de dos entrepans que tinguen

ingredients sans i que et proporcionen un dinar

nutritiu. Afig-hi dues peces de fruita apetitoses i que

siguen fàcils de portar i consumir.

9. Imagina que un veí d’uns quaranta anys que té so

sobrepés i a qui no li agrada assistir als gimnasos et

demana la teua opinió sobre com podria portar una

vida més saludable.

Anota cinc suggeriments relatius a la dieta i cinc més

relatius a l’activitat física que podria incloure en la

seua vida i que podrien ajudar a millorar la salut,

l’estat físic i la imatge corporal del teu veí.

Busca informació i usa-la

10. Utilitza un cercador d’Internet per a trobar malalties

que estiguen relacionades amb la nutrició.

a) Quantes malalties has pogut trobar? Enumera-les.

b) Escriu una explicació sobre què és la càries i

quins factors propicien que aparega.

Analitza la teua alimentació 5. Llig les recomanacions del document “Hàbits

saludables i activitat física” i explica per què una

alimentació basada en el consum de menjars ràpids

com ara hamburgueses, creïlles fregides,salsitxes

frankfurts, etc., pot ser perjudicial per a la salut.

6. Les verdures, les ensalades i les fruites són aliments que

aporten poques calories, però són rics en minerals,

vitamines i fibra. Què és el que pot convertir-los en

plats molt energètics (hipercalòrics)? Inventa la recepta

d’un plat de fruita hipercalòric.

7. Localitza en la piràmide alimentària de la dieta

mediterrània els aliments que contenen greixos animals.

No oblides els que se solen elaborar amb aquest tipus

de greixos.

Relaciona coneixements

11. Busca en el llibre de text informació sobre la fi-

bra alimentària.

a) Què és en realitat la fibra? De quin component

b) Per què és bo menjar aliments rics en fibra?

En quins aliments està present?

AVALUACIÓ: SEGON TRIMESTRE

COGNOMS: NOM:

DATA: CURS: GRUP:

EL SON I L’EXERCICI EN L’ADOLESCÈNCIA

Estudis mèdics fets en diverses universitats arriben a la mateixa conclusió: els ado-

lescents dormen menys del que cal, i això afecta negativament la salut, el rendiment

escolar i les relacions personals del joves, i és la causa que es vegen implicats amb

freqüència en accidents de trànsit.

La falta d’exercici, el tabaquisme i el sedentarisme constitueixen un altre risc afegit en

l’adolescència, una edat en la qual l’activitat física és primordial per a un correcte

desenvolupament.

Es tracta d’una situació que no es pot resoldre adoptant mesures de salut pública, sinó

plantejant-se canvis d’actitud en l’esfera personal.

Els documents següents et facilitaran una visió ràpida d’aquests problemes cada vegada

més estesos.

Salut i esport

Font: http://saludydeporte.consumer.es/edad/ninos/pag2_1.html

Recomanacions de l’Institut

Nacional Americà d’Investigacions

sobre Trastorns del son (INAITS)

Diversos estudis mostren que els efectes del dèfi- cit de son en adolescents inclouen falta d’atenció i de memòria, estat d’ànim deprimit, somnolència, baix rendiment escolar i problemes de conducta. Fins i tot es pot veure afectat el desenvolupament físic, ja que l’hormona del creixement se segrega durant el son.

Els adolescents d’entre 12 i 17 anys necessiten dormir com a mínim nou hores diàries; per això, l’Institut Americà recomana:

• Fer almenys una hora d’exercici físic al dia.

• Establir rutines tranquil·les a l’hora d’anar al llit; així, s’han d’evitar activitats estimulants com jugar a videojocs, veure la televisió, etc.

• Evitar el consum de cafeïna, alcohol i tabac.

• Crear al dormitori un ambient tranquil i propici per a dormir, sense sorolls, amb les persianes baixades, sense televisor ni ordinador, etc.

• Establir una hora d’anar-se’n a dormir i respec- tar-la fins i tot els caps de setmana.

Està demostrat que els xi-quets que practiquen un esport presenten índexs de consum de les tres drogues més consumides en la nostra societat (el tabac, l’alcohol i el cànnabis) significativa- ment inferiors als de xiquets sedentaris.

[…] El menor contacte amb aquestes substàncies està es- tretament associat amb el tipus d’esport practicat […], amb l’edat de començament en la pràctica esportiva […] i amb les hores d’entrenament setmanal […].

Per tant, tractant-se de la prevenció del consum de drogues, és millor que el xiquet es comprometa més amb un esport que li agrade.

Les conseqüències greus de la falta de son

La companyia nord-americana GEICO d’assegurances d’au- tomòbils va publicar un informe en el qual es destacava:

• A Amèrica del Nord es pot conduir a partir dels 16 anys.

• Els adolescents necessiten dormir més per a mantenir-se alerta, fer càlculs correctament i mantenir la ment clara i els reflexos ràpids quan condueixen.

• Als 16 anys és necessari dormir unes 9,5 hores, mentre que la mitjana dorm a penes 7,5 hores.

• És molt probable que aquesta falta d’hores de son siga l’o- rigen de gran part dels accidents tràgics en els quals es veuen involucrats els adolescents. Els adolescents registren les taxes més altes d’accidents de trànsit a Amè- rica del Nord.

• El perill de conduir és evident. Conduir endormiscat és una de les principals causes anuals d’accidents de trànsit i, a causa del dèficit de son, els conductors joves són especialment vulnerables.


Pàg

ina

foto

co

pia

ble

http://saludydeporte.consumer.es/edad/ninos/pag2_1.html

EL SON I L’EXERCICI EN

L’ADOLESCÈNCIA


Pàg

ina

foto

co

pia

ble

Analitza gràfics

1. El gràfic expressa la relació entre la quantitat d’hores

setmanals d’entrenament i el risc de consumir drogues.

Què pot deduir-se del gràfic? Tria raonadament una

resposta:

a) Com més hores s’entrena, el risc de consumir

tabac, alcohol o cànnabis és més alt.

b) Una persona pot continuar entrenant encara que

consumisca drogues.

c) Com més hores d’entrenament, el risc de con-

sumir drogues és més baix.

2. En una enquesta feta sobre 291 xiques i 151 xics amb

la finalitat d’estudiar la relació entre el consum de

tabac i l’exercici físic es van obtenir les proporcions

següents:

Tabaquisme i dones

Tabaquisme i homes

a) Quin dels grups que apareixen en els gràfics té un

risc més alt de presentar trastorns del son?

b) Esbrina quants xics i xiques pertanyen al grup dels

que fan exercici i no fumen.

c) Si es fera un únic gràfic conjunt, quin percen-

tatge tindria el grup dels que fan exercici i no

fumen?

Busca informació i usa-la

3. Entra en la pàgina d’Internet www.kidshealth.org.

Accedeix a l’apartat Teens site i una vegada allà bus-

ca, a l’esquerra i davall de tot, el botó En español.

Introdueix en el cercador la paraula “sueño”. Hi

veuràs diversos articles breus i interessants. Llig els

titulats “¿Cuántas horas de sueño necesito?” i “Cinco

ideas para dormir mejor”.

Amb aquesta informació, com valores les teues ho-

res de son? Dorms suficient o creus que hauries de

prendre alguna mesura per a millorar aquest as-

pecte?

4. Busca la paraula “nicotina” en el web de Vikipèdia

(http://ca.wikipedia.org). Per què les persones que

pateixen tabaquisme (addicció al tabac) solen tenir

dificultats per a agafar el son?

5. Entra en la pàgina web de la Clínica Universitat de

Navarra (www.cun.es). Accedeix a AreaDeSalud; a

l’apartat Enfermedades i dins d’aquestes a les

malalties psiquiàtriques.

a) Llig l’article sobre l’insomni . En què consisteix?

b)Indica alguna d’aquestes recomanacions que

coincidisca amb les que proposa l’INAITS.

Raona i argumenta

6. Dos dels problemes que es plantegen, la falta de son i

el sedentarisme, estan en realitat bastant relacionats.

Llig les recomanacions de l’INAITS i explica per

què cadascun d’aquests problemes pot ser causa de

l’altre.

7. La nicotina produeix excitació del sistema nerviós,

però les persones addictes al consum de tabac

asseguren que fumar un cigarret els calma quan es-

tan nervioses, i que quan passen temps sense fumar

pateixen ansietat. Resol aquesta aparent contradicció

i explica per què la nicotina pot tenir aquest efecte

excitant o calmant.

Obtín conclusions

8. Redacta un resum breu que explique:

a) El problema detectat entre els adolescents re-

lacionat amb les hores de son.

b) Com influeixen l’activitat física i el consum de

tabac sobre la conciliació del son.

c) De quina manera influeix el fet de no dormir les

hores suficients en la probabilitat de patir un ac-

cident quan es fa una activitat perillosa.

http://www.kidshealth.org/

http://www.cun.es/

AVALUACIÓ: TERCER TRIMESTRE

COGNOMS: NOM:

DATA: CURS: GRUP:

IMPACTES SOBRE EL LITORAL

Al medi litoral es produeix una complexa interacció entre la hidrosfera, l’atmosfera, la biosfera i els interessos humans.

És un medi de gran fragilitat, ja que les accions humanes hi poden produir fàcilment greus impactes negatius, i és també

una zona exposada a riscos. L’ocupació humana del litoral es debat sempre entre l’interés econòmic, la protecció del medi

ambient i la necessitat de prevenir situacions de risc.

La lectura dels documents següents et permetrà apuntar-te a aquest debat i comprendre la necessitat que té l’ésser humà de

dur a terme un desenvolupament sostenible d’aquests ecosistemes tan fràgils i valuosos.

Impactes sobre el litoral espanyol

Greenpeace denuncia que els ajuntaments del litoral planegen construir tres milions d’habitatges

Font: El Mundo, 28-06-07

… Però l’urbanisme no és l’únic problema de les nostres costes. En els últims 12 mesos, la construcció de ports es- portius ha seguit imparable al litoral espanyol, on un cen- tenar de projectes afegiran més de 38 000 nous amarra- ments a la costa, mentre que solament enguany els ajuntaments i empreses privades tenen projectat construir 316 camps de golf.

Per no parlar de la deterioració que pateix el litoral … per la presència cada vegada major de dessaladores, la sal- morra de les quals és “profundament perjudicial per al litoral, i especialment per a les praderies submarines”.

La contaminació que no cessa

Font: El País, 20-07-2009

Al marge de l’evident impacte paisatgístic, els emplena- ments de la ria de Vigo tenen un efecte mediambiental advers. Juan José González, que lidera el programa d’in- vestigació de contaminació marina del Centre Oceanogràfic de Vigo, adverteix … de les greus conseqüències que l’afany de guanyar espai al mar té per a la flora i la fauna marines.

Als alts nivells de mortaldat a les zones pròximes a aquest tipus d’obres, sobretot en aquelles espècies amb mobilitat reduïda, cal afegir els efectes de la terbolesa que ocasionen en l’aigua. Els sòlids en suspensió procedents de les obres redueixen el pas de la llum i amb això la fotosíntesi de les algues microscòpiques, la qual cosa incideix directament en la riquesa dels bancs de marisc.

Vint províncies en alerta per risc de pluja, vent i onades

Font: Qué, 22-11-2009

… Estan en alerta groga per onades tota la costa gallega i el cantàbric oriental.

… Per la seua banda, quasi tota la costa de l’arxipèlag ba- lear roman en alerta per onades, igual que la costa de Gi- rona.

Mentre, Huelva, Sevilla, Cadis, Màlaga, Còrdova, Jaén, Gra- nada, i també Múrcia, estan en alerta groga o taronja per vent i pluges de fins a 80 litres per metres quadrat, juntament amb gran part de la costa andalusa, en alerta per onatge.

Planta dessaladora.

El modelat litoral

El modelat és el resultat de l’acció dels agents geològics. L’onatge origina formes erosives com els penya-segats i les plataformes d’abrasió (superfícies erosives elaborades per l’onatge, que poden quedar en descobert en la marea baixa), i formes de sedimentació com les platges, els deltes o els cordons litorals.

El vent pot mobilitzar l’arena de les platges i formar dunes costaneres.


Pàg

ina

foto

co

pia

ble

IMPACTES SOBRE EL LITORAL


Pàg

ina

foto

co

pia

ble

Interpretar el modelat litoral

1. En les fotografies següents pots veure alguns ele-

ments que es descriuen en el text sobre “El

modelat litoral”. Anomena’ls, explica si són formes

erosives o de sedimentació i indica quin agent

geològic les ha produïdes.

C

2. Pots explicar per què les dunes litorals es formen en

zones on el vent dominant bufa des del mar cap al

continent, i no en zones on la majoria dels dies bufa

des del continent cap al mar o en zones on no hi ha

una direcció predominant del vent?

3. Les dunes litorals són formes de modelat degudes a

l’erosió o a la sedimentació? Raona breument la

resposta.

Formula una hipòtesi

5. Com ja saps, les hipòtesis expressen una relació

probable entre dues variables o més, per exemple:

“Si el vent i l’onatge estan directament relacionats,

quan augmente la velocitat del vent augmentarà la

intensitat de l’onatge”.

a) Escriu una hipòtesi en què expresses com les

una sèrie de causes i efectes que redueixen la

producció de marisc.

b) Indica quins estudis de camp caldria elaborar per a

verificar la hipòtesi.

c) La ria de Vigo és una àrea d’alta producció de

marisc, que sustenta gran part de l’economia de la

zona. Explica en què es basa la hipòtesi següent:

“Si es continuen fent obres a la ria de Vigo per a

guanyar terreny al mar, l’economia de moltes

famílies de la zona es veurà perjudicada se-

riosament”.

Participa en el debat

6. Explica per què les obres d’emplenament en la ria de

Vigo, que busquen entre altres objectius ampliar el

port esportiu, representen un conflicte d’interessos.

Quins col·lectius hi estaran a favor? Quines raons

aporten les persones que s’hi oposen?

7. Imagina que vius a Vigo i que tens una petita em-

barcació esportiva. Un nou emplenament de la ria

t’afavoriria: podries amarrar la teua embarcació,

comprar un amarrament i llogar-lo, etc., però ets

conscient de l’impacte ambiental negatiu d’aquest

projecte. Què faries, hi donaries suport o no?

Prevén les conseqüències

8. Pròximament construiran xalets a la costa que estaran

situats a un metre sobre el nivell de la marea alta i a

15 m de distància de l’aigua. La zona té un fons

sorrenc amb praderies de posidònia i hi ha registres

de forts temporals, encara que fa més de vint anys

que no n’ha ocorregut cap.

a) Creus que la urbanització afectaria d’alguna ma-

nera la vegetació marina?

b) Raona si consideres que hi ha algun tipus de risc, i

en cas afirmatiu explica quin és.

9. L’edificació en zones pròximes al litoral pot com-

portar diversos riscos per a les persones. Per què és

perillós edificar en planes pròximes al litoral en

zones d’elevat risc sísmic?

Expressa les teues opinions

4. Les dessaladores són instal·lacions que produeixen

aigua potable a partir de l’aigua del mar. Com a

residu de la seua activitat aboquen al mar aigua molt

salada que pot produir impactes negatius.

Fes una exposició oral, d’un minut i mig de durada,

de la problemàtica que es planteja entre la ne-

cessitat d’aigua potable i la importància dels eco-

sistemes afectats. Quina és la teua postura en aquesta

controvèrsia? Argumenta-la breument.

B

A

AVALUACIÓ: PROVA GLOBAL

COGNOMS: NOM:

DATA: CURS: GRUP:

PROBLEMES AMBIENTALS

Els impactes ambientals són el resultat d’una acció humana

concreta sobre el medi que l’envolta. Més enllà d’un

determinat impacte ambiental, parlem de problema

ambiental quan hi ha una suma d’impactes ambientals

negatius.

La lectura dels documents següents et proporcionarà una

perspectiva àmplia de dos dels problemes ambientals que

són més preocupants per a la nostra societat: el calfament

global i la pluja àcida.

El calfament global portarà sis graus més a l’estiu

Un informe oficial dóna una previsió “estremidora” per a final de segle


[…] Encara que es mantenen moltes incerteses segons els models de predicció del clima utilitzats, la mitjana dels 16 models europeus coincideix: més temperatura, especialment en el trimestre de juny, juliol i agost, 5,41 graus més de mitjana.

[…] Marcos García, de Ports de l’Estat, va resumir que la predicció també inclou una rebaixa de les pluges d’un 30% a la primavera, encara que va advertir que “en les precipitacions hi ha més incerteses que en la temperatura”.

El canvi climàtic afavorirà els estats fallits i els règims autoritaris

Universitats europees i asiàtiques adverteixen de les conseqüències polítiques del calfament global


Les conseqüències del calfament global transcendeixen els nocius efectes sobre el medi ambient i apunten contra l’estabilitat dels sistemes polítics i la seguretat humana. “El canvi climàtic pro- vocarà el profund empobri- ment de moltes zones i fo- mentarà l’aparició d’estats fallits i règims autoritaris”, considera Antonio Marquina, coautor i editor de Global Warming and Climate Chan- ge [….]

L’origen de la pluja àcida

La deposició àcida, també co- neguda com a pluja àcida, es produeix principalment per l’emissió d’òxids de sofre i de nitrogen a l’atmosfera, on poden transformar-se, entre altres compostos, en àcids sulfúric i nítric.

Aquest fenomen ocasiona danys als éssers vius i als materials que es troben exposats a la deposició àcida.

Efectes de la pluja àcida sobre una estàtua a Suècia.

Els conflictes per l’escassetat d’aigua i aliments i els fluxos migratoris derivats dels problemes mediam- bientals afectaran els sistemes polítics a mitjà termini [….]

Pequín reconeix que la pluja àcida afecta

la meitat de les ciutats xineses

Font: El Mundo, 3-08-2006

La pluja àcida, el pitjor problema de pol·lució atmosfèrica que pateix la Xina, afecta més de la meitat de les ciutats del país, i fins i tot en algunes regions tota la pluja que cau és d’aquest tipus, segons ha reconegut la màxima autoritat mediambiental d’aquest país.

[…] La pluja àcida, que incrementa l’acidesa del sòl i afecta la composició química dels rius i els llacs, és un fenomen causat principalment per l’emissió de diòxid de sofre a l’atmosfera, generalment a causa de la combus- tió de carbó en centrals tèrmiques. […] Bosc afectat per pluja àcida.


Pàg

ina

foto

co

pia

ble

PROBLEMES AMBIENTALS

Calor irradiada cap a l'espai

núvols

per la Calor Absorbida pels núvols

atmosfèriques


Pàg

ina

foto

co

pia

ble

Interpreta la informació científica

1. Pel que fa al calfament global, actualment està en dis-

cussió quines prediccions fiables es poden fer per al futur

pròxim i quines en poden ser les con- seqüències.

Després de llegir els dos documents sobre el calfament

global i el canvi climàtic, explica, de manera raonada,

quines d’aquestes afirmacions et semblen correctes.

a) Les previsions, encara que mantenen un nivell d’in-

certesa, són clares i indiquen un augment de les

temperatures que pot portar conseqüències greus a

escala mundial.

b) Mentre les previsions no siguen totalment fiables, és

millor no prendre cap mesura, ja que tot podria ser

una falsa alarma.

c) La incertesa en els models de predicció significa que el

canvi de temperatura podria ser tant un calfament com

un refredament d’un poc més de cinc graus.

d) Cal preveure que alguns països petits i pobres s’en-

riquiran per la inestabilitat política deguda a les se-

queres.

e) És previsible una deterioració de les condicions de

vida en països poc desenvolupats que depenen de

l’agricultura, en els quals poden sorgir règims po-

lítics autoritaris.

f) A Espanya no hi ha motiu d’alarma, ja que l’única

conseqüència seran estius un poc més calorosos.

Analitza la realitat

3. La crema de combustibles fòssils ha fet que mol-

tes ciutats de tot el món patisquen el problema de

la pluja àcida. Després de llegir els dos articles

relacionats, analitza aquestes qüestions.

a) Fes un dibuix esquemàtic del procés que

origina la pluja àcida i escriu un text ex-

plicatiu de la relació entre l’ús de com-

bustibles fòssils i aquest problema am-

biental.

b) Afig una explicació de per què la pluja àcida

es pot produir a gran distància del lloc on

s’utilitzen els combustibles fòssils.

c) Completa el teu esquema amb la reacció per

la qual el triòxid de sofre (SO3) reacciona amb

una molècula d’aigua i forma àcid sulfúric

(H2SO

4). Indica on ocorre aquest procés.

4. Els monuments que es deterioren més ràpiment

són els que estan fets amb gres, roca formada per

grans d’arena cimentats entre si quan la pluja

àcida entra en contacte amb aquesta roca.

Planteja’t les teues actituds

6. Algunes persones opinen que el problema de la

pluja àcida afecta només el Govern xinés, i n’hi

ha d’altres que pensen que és un problema global

en el qual estem tots implicats. Explica quines

raons poden tenir els uns i els altres per a

defensar la seua postura. Amb quin et sents més

identificat?

7. En algunes ciutats la pluja àcida produeix una

greu deterioració dels monuments. Justifica si

estàs d’acord o no amb aquestes frases.

a) És inevitable, perquè és impossible pres-

cindir de l’ús dels vehicles i de les calefac-

cions.

b) És responsabilitat dels governs prendre me-

sures contra el canvi climàtic i la pluja àcida,

no dels ciutadans.

c) Tots hem d’adoptar actituds per a reduir la

producció d’òxids de sofre i de nitrogen.

8. Explica per què l’estalvi d’energia elèctrica és

una mesura útil per a reduir la pluja àcida.

9. Cita sis mesures que pots adoptar en la teua vida

per a reduir el consum de combustibles fòssils.

Interpreta un model de l’efecte d’hivernacle

2. L’efecte d’hivernacle és el principal causant del cal-

fament de la terra. Observa aquest dibuix sobre aquest

problema ambiental.

Radiació

solar

Reflectida

pels

Reflectida Calor reflectida

per superfície absorbida per

l'atmosfera Calor irradiada per la superfície les partícules

Absorbida per la superfície

a) Si augmentara la quantitat de CO2 que absorbeix l’oceà,

l’efecte d’hivernacle s’atenuaria o s’intensificaria? Raona la resposta.

b) Si augmenta el CO2 a l’atmosfera, què ocorrerà amb la

quantitat de radiació infraroja que escapa a l’espai? I

amb la de radiació calorífica retinguda a l’atmosfera?

Unitat 1 L’ésser humà com a animal...

Documents

Transcript of Unitat 1 L’ésser humà com a animal...