HISTÒRIA - INS Premià de Mar 1

UNITAT 12: LA GUERRA CIVIL (1936-

1939) 12.1 L’esclat de la Guerra Civil

12.2 La zona republicana: la revolució continguda.

12.3 La zona insurrecta: la creació d’un estat totalitari.

12.4 Les operacions militars.

12.5 La vida a la rereguarda.

12.1 L’esclat de la Guerra Civil • El govern va menysvalorar el perill colpista i va trobar-se

amb un pronunciament entre els dies 17 i 18 de juliol.

• El general Franco encapçalà les tropes que, des d’Àfrica,

havien d’unir-se a la Península amb les dels general Mola,

Goded, Queipo de Llano, Cabanellas, i d’altres oficials.

• Bona part de la població (armada com a milícies de

sindicats i partits), dels cossos policials i de l’exèrcit van

resistir-hi. José Giral fou nomenat nou cap del govern.

• El cop es preveia fulminant, però només va triomfar a

l’interior septentrional, Galícia, punts d’Andalusia, a més de

les Illes. Una llarga guerra civil havia de desencadenar-se.

• Els insurrectes, militars recolzats pels sectors conservadors,

es definiren com a “nacionals” (defensors de la unitat

d’Espanya), i anomenaren “rojos” als lleials a la República.

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 2

• La “Guerra d’Espanya” obtingué ressò internacional. El

progressisme identificà República amb democràcia. El

conservadors veié en els colpistes un fre del comunisme.

• Les democràcies europees abandonaren la República a la

seva sort. Aquesta només rebé ajut de les Brigades

Internacionals (60.000 voluntaris) i de la URSS. Els rebels

reberen un suport decisiu d’Alemanya, Itàlia i Portugal.

Consultar documents de les pàgines 272 a 275

3

Mola, Cabanellas,

Queipo de Llano, Franco

Pamplona, 19 de juliol

Barcelona, 19 de juliol

HISTÒRIA - INS Premià de Mar

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 4

12.2 La zona republicana: la revolució continguda

• El pronunciament va facilitar, paradoxalment, una reacció

revolucionària, molt promoguda pels anarcosindicalistes,

amb tres grans línies d’actuació:

- Constitució de consells, comitès i juntes populars.

- Posada en marxa de polítiques col·lectivitzadores.

- Actuació repressora incontrolada contra els facciosos.

• Les institucions de govern republicanes havien patit un

col·lapse amb el cop. A partir de setembre de 1936, un nou

govern de concentració presidit per Largo Caballero (amb

anarquistes i la primera dona ministra, Frederica

Montseny), va impulsar la reorganització de l’Estat i la

militarització de les milícies formant l’Exèrcit Popular.

Consultar els documents de les pàgines 277 a 279

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 5

• La Generalitat també va constituir un govern d’unitat

presidit per Josep Tarradellas, diluint el contrapoder que

exercia el Comitè de Milícies Antifeixistes.

• La pugna, però, entre partidaris de les transformacions

revolucionàries immediates (CNT-FAI, POUM) i els

partidaris de concentrar esforços en la guerra (PSUC,

ERC, UGT) fou molt intensa a Catalunya, fins a arribar a

lluitar entre ells: fets de maig del 1937. Aquests van tenir

conseqüències polítiques importants:

- Disminució del poder de la Generalitat a favor del govern

de la República (traslladat a Barcelona el novembre de

1937).

- Juan Negrín substitueix a Largo Caballero.

- Declivi de la CNT-FAI i dissolució del POUM. Hegemonia

del PCE i del PSUC, afavorits per la URSS i pel control de

l’Exercit Popular mitjançant els Comissaris Polítics. HISTÒRIA - INS Premià de Mar

6

• El govern de Negrín va mantenir la prioritat de l’esforç

militar, malgrat l’evolució adversa de la guerra (“Resistir es

vencer”), a l’espera d’una probable internacionalització de

la guerra entre democràcies i feixismes.

• També va intentar que el govern legítim d’Espanya no fos

bandejat per la diplomàcia internacional.

• El maig del 1938 va plantejar una proposta per finalitzar la

guerra de manera negociada, el programa dels Tretze

Punts (a finals d’any en reduí els punts a tres, debades).

12.3 La zona insurrecta: la creació d’un estat

totalitari • El general Sanjurjo, qui havia d’encapçalar el govern sorgit

del “Alzamiento Nacional”, va morir en accident el 20 de

juliol de 1936. Els colpistes crearen una Junta de Defensa

Nacional per administrar el terreny conquerit. HISTÒRIA - INS Premià de Mar

7

• El prestigi creixent de Franco li permeté ser nomenat Cap

de l’Estat i Generalíssim l’1 d’octubre del 36. Enmirallat en

els models feixistes, esdevingué cap d’un partit únic creat

l’abril de 1937, la Falange Española Tradicionalista y de las

JONS, al qual s’havien d’adherir tots els sectors afins al

“Movimiento Nacional”. A partir de gener del 1938, Franco

fou anomenat el Caudillo.

• La ideologia del franquisme es pot definir bàsicament com a

nacionalcatolicista (ultraconservadora i totalitària).

• El bàndol nacional va exercir una extrema i sistemàtica

violència: execucions multitudinàries, repressió

indiscriminada, camps de concentració, bombardejos contra

civils, exili.

• A Catalunya hi hagué un sector social col·laboracionista

amb els insurrectes, amb gent de la Lliga com Cambó.

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 8

12.4 Les operacions militars • Entre juliol i novembre del 36, els nacionals van dirigir les

seves operacions cap a Madrid, que resistí un setge i

intensos bombardejos sota lemes com “No pasarán” (el

govern republicà s’establí a València el novembre).

• Les milícies anarcosindicalistes intentaren recuperar les

capitals aragoneses i atorgar oxigen a la capital.

• Málaga passà a mans dels nacionals el febrer del 1937.

• Franco no va poder aïllar Madrid (derrotes del Jarama i

Guadalajara) i, a la primavera, decidí concentrar-se en la

presa de la franja cantàbrica, fent-se amb el control d’una

zona industrial i minera de primer ordre cap a l’octubre.

• La República va reorganitzar el seu exercit, però amb

l’ofensiva d’Aragó de la primavera de 1938, els nacionals

arribaren a Catalunya i amenaçaren València. HISTÒRIA - INS Premià de Mar 9

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 10

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 11

• La reacció republicana per aturar-los, el juliol de 1938,

dugué a la Batalla de l’Ebre. Després de quatre mesos, els

nacionals venceren i ocuparen tot Catalunya (l’11 de febrer

de 1939 arribaren a la frontera francesa).

• Els pocs territoris que resistien es van lliurar als vencedors

el mes següent: Madrid com a conseqüència d’una traició

del coronel Casado, qui va lliurar la ciutat; el Llevant per

impotència. Franco tancà la guerra l’1 d’abril de 1939.

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 12

12.5 La vida a la rereguarda • La població civil va patir l’escassetat de queviures (fam,

racionament, mercat negre, depreciació de la moneda, ...).

• Les necessitats de la guerra van condicionar tota la

producció. La vida quotidiana es va socialitzar: la ciutadania

va participar en les tasques col·lectives. Destacà el nou

paper social de la dona a tots els àmbits.

• Per primera vegada es va atacar la població civil

sistemàticament, fonamentalment amb bombardejos, en un

preàmbul del que seria habitual a la II Guerra Mundial.

• L’èxode de refugiats fou brutal (a finals del 1938, a

Catalunya n’hi havia 1.000.000).

• L’any 1938 es va cridar a files les lleves del 1929 i del 1940

(“quinta del biberó”). Hi hagué desertors, emboscats, i

quintacolumnistes.

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 13