Unitat 2 (2)

Unitat 2Unitat 2La filosofia com a La filosofia com a

racionalitat teòrica: racionalitat teòrica: veritat i realitatveritat i realitat

Part 2. El coneixement

1.Què és conèixer?

2.Com puc conèixer? Teories filosòfiques: Racionalisme,

empirisme i criticisme

3.Què podem conèixer?Actituds davant del

coneixement: dogmatisme,relativisme, escepticisme

4.Graus de coneixement

Què és conèixer?Què és conèixer?

Ja que no podem saber com és exactament la realitat intentem ara esbrinar què podem conèixer d’aquesta realitat.

Què coneixo? Com coneixo? Fins on puc conèixer? A totes aquestes preguntes hi intenta respondre una branca de la filosofia que s’anomena teoria del coneixement o epistemologia.

Com sempre, abans d’emprendre una recerca haurem de definir bé els conceptes que volem investigar.

El procés de conèixerEl procés de conèixer

Conèixer és un procés mental en el que hi intervenen tres elements:

subjecte (és aquell que vol conèixer alguna cosa),

objecte (és la cosa que ha de ser coneguda) i coneixement (és el resultat de la interacció entre

subjecte i objecte). El resultat és una representació mental de la

realitat.

El procés de conèixerEl procés de conèixer

Aquesta representació mental (o coneixement) té tres característiques bàsiques:

Només coneixement aquella part de l’objecte de la que podem tenir informació a través dels sentits.

El coneixement es construeix a partir de les nostres estructures cognitives

El coneixement es dóna sempre dins d’un context social, històric i cultural determinat.

Estructures cognitivesEstructures cognitives

El coneixementEl coneixement

Hi ha diferents respostes a aquesta pregunta, en funció del corrent filosòfic al que es pertany:

Distingim dos grans corrents oposats en la seva explicació

sobre el coneixement: el racionalisme i l’empirisme.

Distingim un tercer corrent que sintetitza i reconcilia els dos anteriors: el criticisme.

De cada corrent haurem de saber on comença el coneixement (origen), fins on puc conèixer (límit), quin mètode hem de fer servir per conèixer, el valor de veritat de les seves conclusions, quines facultats hi intervenen, quin abast té, en quin model de ciència es basa etc.

2. Com puc conèixer2. Com puc conèixerRacionalisme, empirisme i criticisme

El racionalismeEl racionalisme

Tot el que he rebut fins ara com a més cert i més segur, ho he après dels sentits; ara bé, he experimentat, de vegades, que els sentits m’enganyaven, i és prudent no fiar-se mai completament dels qui ens han enganyat una vegada.

R. Descartes. Meditacions metafísiques II

Per als racionalistes la raó és un instrument més eficaç que els sentits, fins al punt que, si la guiem correctament, amb el mètode adequat, ens conduirà a un saber total i absolut.


L’origen del coneixement humà es troba en la raó. Només ella ens porta establir coneixements certs. La raó és un instrument més eficaç que els sentits.

A la nostra ment hi ha unes nocions simples i indubtables que anomenem idees innates, unes nocions que la raó descobreix per ella mateixa, com una intuïció, se li presenten de forma ‘clara i distinta’. Aquestes idees són anteriors i independents de l’experiència.

Per arribar fins al coneixement hem de fer servir el mètode matemàtic, la deducció perquè només ell ens permetrà encadenar unes veritats amb altres de forma segura.

El resultat és un saber universal i necessari, potencialment il·limitat.


El racionalisme assoleix la seva màxima expressió amb l’aforisme de Hegel (filòsof alemany de principis del segle XIX) Tot el que és real és racional; tot el que és racional és real.

Per la mateixa època el pintor espanyol Francisco de Goya ens alerta dels perills que comporta el racionalisme

Racionalisme. TextosRacionalisme. Textos

Així, a causa del fet que els nostres sentits de vegades ens enganyen, vaig voler suposar que no hi havia cap cosa que fos tal com ens la fan imaginar. I com que hi ha homes que s’equivoquen en raonar, (…) i en considerar que jo estava tan exposat a errar com qualsevol altre, vaig rebutjar com a falsos tots els raonaments que abans havia tingut per demostracions. Finalment, en considerar que tots els pensaments que tenim estant desperts ens poden venir també quan dormim, sense que llavors n’hi hagi cap que sigui vertader, vaig resoldre de fingir que totes les coses que m’havien entrat mai a l’esperit no eren més vertaderes que les il·lusions dels meus somnis. Però de seguida em vaig adonar que, mentre volia pensar que tot era fals, calia necessàriament que jo, que ho pensava, fos alguna cosa.

R. DESCARTES: Discurs del mètode1. Quina és la idea principal del text?2. Existeix el món segons aquest text? I el jo? De què n’estem més

segurs?

Racionalisme. TextosRacionalisme. Textos

Les llargues cadenes de raons simples i fàcils, per mitjà de les quals generalment els geòmetres arriben a les demostracions més difícils, m’havien proporcionat l’ocasió d’imaginar que totes les coses que poden ser objecte del coneixement dels homes s’entrellacen d’igual forma i que, abstenint-se d’admetre com a veritable alguna cosa que no ho sigui i guardant sempre l’ordre necessari per deduir-ne unes d’unes altres, no n’hi pot haver algunes de tan allunyades del nostre coneixement que no puguem, finalment, conèixer ni de tan ocultes que no puguem arribar a descobrir.

R. DESCARTES. Discurs del mètode

1. Quina és la idea principal del text?2. Quins són els requisits per poder arribar a un coneixement cert?3. Creus que el text adopta una actitud escèptica, dogmàtica o

crítica?

L’empirismeL’empirisme

L’origen del coneixement es troba en l’experiència. Quan naixem la nostra ment és una tabula rasa, una

pàgina en blanc, que s’ha d’omplir amb les dades que obtenim a través dels sentits (impressions)

El mètode utilitzat és l’inductiu, que parteix de l’observació per fer generalitzacions. (No hi ha idees innates).

Hi ha autors, com David Hume, que afirmaran que aquest coneixement mai és universal ni necessari sinó una creença basada en l’hàbit o el costum. (El grau de certesa és de probabilitat)

El paper de la raó és important però cal evitar els seus abusos i especulacions. Sempre s’ha de partir de les dades que recollim per l’experiència (principi de la còpia).

Impressions, idees simples i idees compostes.

David Hume

John Locke

Empirisme. TextosEmpirisme. Textos

Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció, sense cap idea. Com arriba aleshores a tenir-la (...) D’on extreu tot aquest material de la raó i del coneixement? Contesto a aquestes preguntes amb una sola paraula: de l’experiència; vet aquí el fonament de tot el nostre saber, i d’on es deriva en darrera instància: “Les observacions que fem sobre els objectes sensibles externs, o sobre les operacions internes de la nostra ment, les quals percebem, i sobre les quals reflexionem nosaltres mateixos, són les que proveeixen el nostre enteniment de tots els materials del pensar”. Aquestes són les dues fonts de coneixement d’on parteixen totes les idees que tenim o que podem tenir de manera natural.

J. Locke. Assaig sobre l’enteniment humà

1. Quina és la font del coneixement segons el text?2. A quina teoria racionalista s’oposa Locke en aquest text?


Tots els objectes de la raó o investigació humanes poden ésser dividits naturalment en dues classes a saber, relacions d’idees i qüestions de fet. Pertanyen a la primera classe les ciències de la Geometria, Àlgebra i Aritmètica i, en resum, qualsevol afirmació que és certa o intuïtivament o demostrativament. Que el quadrat de la hipotenusa és igual al quadrat dels dos catets és una proposició que expressa una relació entre aquestes figures. Que tres vegades cinc és igual a la meitat de trenta, expressa una relació entre aquests nombres, Hom descobreix proposicions d’aquesta classe per la mera operació del pensament sense dependència del que existeix arreu de l’univers. Encara que no hi hagués cap cercle o triangle a la naturalesa, les veritats demostrades per Euclides conservarien per sempre llur certitud i evidència.

D. HUME. Investigació sobre l’enteniment humà.

1. A què anomena Hume ‘relacions d’idees’?


Tot i que el nostre pensament sembla posseir una llibertat sense límits, si mirem les coses més de prop, veurem que en realitat es troba tancat dins uns límits estrets i que tot aquest poder creador de la ment no és res més que la facultat de combinar, transportar, augmentar o disminuir els materials que subministren els sentits i l'experiència. Quan pensem en una muntanya d'or, no fem sinó unir dues idees consistents, or i muntanya, que ja coneixíem abans. (...) Breument, tots els materials del pensament deriven de les nostres sensacions externes o internes: la barreja, però, i la composició dels materials pertanyen només a la ment i a la voluntat. O, per dir-ho en un llenguatge filosòfic, totes les nostres idees o percepcions més febles són còpies de les nostres impressions o percepcions més vives.

D. HUME, Investigació sobre l'enteniment humà

1. Quin és el límit del nostre pensament segons l’autor? 2. Quin és el poder de la ment? 3. Què vol dir que totes les nostres idees són còpies de les nostres

percepcions?

Criticisme o síntesi kantianaCriticisme o síntesi kantiana

Teoria del coneixement desenvolupada pel filòsofalemany I. Kant (s.XVIII) que parteix d’un doble

punt de vista:1. D’una banda, creu que un coneixement

universal i necessari és possible; un exemple serien les lleis de la ciència newtoniana, per la qual cosa intenta establir quines són les condicions que el fan possible

2. De l’altra banda, vol marcar els límits del coneixement, indicar quins objectes es troben més enllà de les possibilitats del coneixement humà. Per tal cosa farà una crítica de les facultats del coneixement.

Síntesi kantianaSíntesi kantiana

Representa un intent de síntesi i superació dels dos corrents anteriors (racionalisme i empirisme)

La seva afirmació bàsica és: tot coneixement, per ser vàlid, ha de partir de l’experiència, però és alguna cosa més que les meres dades dels sentits.

El subjecte, dóna forma a la informació provinent dels sentits. Arxiva i ordena aquesta informacio segons l’estructura pròpia del coneixement humà.

Aquestes estructures cognitives no són idees innates.

Criticisme o síntesi kantianaCriticisme o síntesi kantiana

En aquest cas no hi ha innatisme, com en el racionalisme, sinó apriorisme. Les estructures de coneixement no són idees innates sinó formes a priori. No són un contingut de la ment sinó la seva estructura cognitiva. (Com una mena de calaixos que ens permeten ordenar les dades que provenen dels sentits)

Les principals formes a priori són l’espai i el temps,

que ens permeten ordenar les dades provinents dels sentits.

Per a Kant, el coneixement és possible gràcies a la síntesi progressiva de les dades que provenen dels sentits i les formes que el subjecte li imposa.

Síntesi kantiana. TextosSíntesi kantiana. Textos

En la part analítica de la crítica es demostra: que l’espai i el temps són simples formes de la intuïció sensible, és a dir, simples condicions de l’existència de les coses quant a fenomens; que tampoc no tenim conceptes de l’enteniment ni, per tant, elements per conèixer les coses sinó en la mesura en que es pot donar la intuïció corresponent a tals conceptes; que, en conseqüència, no podem conèixer un objecte com a cosa en sí mateixa, sinó quant a objecte de la intuïció empírica, és a dir, quant a fenomen. D’això es dedueix que tot possible coneixement especulatiu de la raó es troba limitat als simples objectes de l’experiència.

KANT. Crítica de la raó pura

1. Com coneixem els objectes segons kant?2. A què es limita el coneixement especulatiu de la raó?

Què podem conèixer?Què podem conèixer?Actituds davant el coneixementActituds davant el coneixement

Quines actituts davant les possibilitats del coneixement impliquen les teories que em estudiat fins ara? Quines pretencions de saber comporten? I una altra cosa, podem estar absolutament segurs d'allò que donem per conegut?

Per respondre aquests interrogants

destacarem tres actituds: el dogmatisme, l'escepticisme i el relativisme

El dogmatismeEl dogmatisme

El coneixement humà no té límits. Confiança plena en les possibilitats i en la fiabilitat

del coneixement Aquesta actitud admet la veritat de forma immediata,

sense qüestionar-la. (Absència de crítica) És dogmàtica aquella persona que accepta sense cap

crítica que l'ésser humà pot assolir la veritat absoluta.

Visió simplista de la realitat. No permet avançar el coneixement

Dogmatisme radicalDogmatisme radical

Accepta una sola visió del món

Accepta errors i prejudicis

Impedeix avançar a la ciència

Intolerància

Dificulta la convivència, etc.

Imposició de la veritat

Confiança il·limitada en la raó i en la capacitat de

conèixer.

Acriticisme

El dogmatisme moderatEl dogmatisme moderat

Les teories d'alguns filòsofs es poden qualificar de domàtiques en un grau moderat.

Són aquells pensadors que creuen en la possibilitat efectiva del coneixement, que creuen que obtenir un coneixement cert és possible

No és contrari a l'actitud crítica ja que té confiança en les capacitats humanes de conèixer

Autors: Plató, Racionalisme modern

L'escepticismeL'escepticisme

L'experiència ens mostra que les coses canvien però, quina és la realitat? La podem conèixer?

La resposta és no, no podem conèixer com són les coses. Ja sigui perquè els sentits ens enganyen i, per tant, ens indueixen a error, com per la falta d'acord entre els humans

No podem estar segurs de res.

Escepticisme radicalEscepticisme radical

“Res no existeix”, “si alguna cosa existeix, no la puc conèixer”

Objeccions: 1. Autocontradicció: “res es pot afirmar” ja és una

afirmació, és una tesi que es presenta com a veritable.2. Amb aquesta convicció no es pot viure perquè no

podríem pensar ni fer res (paràl·lisi intel·lectual i desorientació moral)

Impossibilitat de la veritat, ja sigui per error dels sentits o per falta d'acord entre els humans

No podem afirmar res: suspensió de judici.

Escepticisme moderatEscepticisme moderat

Sorgeix al renaixement i es desenvolupa a l'Edat Moderna. Critiquen l'actitut dogmàtica

El seu objectiu és mostrar les possibilitats i els límits del nostre coneixement

Només s'aplica a alguns aspectes o objectes de coneixement

Impossibilitat de ciència verdadera perquè tot canvia

Hume: problema causalitat El coneixement és creença. Limitat pels sentits Autors: Montaigne (S. XVI), Hume, Kant

Actituds davant el coneixementDogmatisme

radicalDogmatisme

moderatEscepticisme

moderatEscepticisme

radical

Consisteix a creure més del que és racional creure (credulitat absoluta)

a) És possible assolir el saber.b) Abans d’acceptar un saber cal que manifesti proves racionals fiables.

No creure una afirmació si abans no ens proporciona bones raons

Consisteix a creure menys del que és racional creure (incredulitat absoluta)

EscepticismeEscepticisme

Frases escèptiques

• El saber és un estat utòpic (Ortega y Gasset)

• Només sé que no sé res (Sòcrates)

• Res no existeix, però si existís seria impossible de conèixer. I més encara, si això últim fos possible ningú no podria expressar-ho. (Gòrgies)

• Atreveix-te a no veure-hi clar (Rubert de Ventós)

•¿Se podría formar el partido de los que no estan seguros de tener razón? Sería el mío (Albert Camus)

• Els errors en matèria de religió són perillosos, els de la filosofia, només ridículs (David Hume)

• La pesta de l’home és creure que sap (Montaigne)

• Una certesa és una bestiesa compartida. Res no uneix més que una certesa (Joan Fuster)

EscepticismeEscepticisme

Consells escèptics• Allò que no puc saber, em deixa indiferent (L. Feuerbach)

• D´allò que no puc parlar, millor callar (L. Wittgenstein)

• No tingueu por de la perfecció, mai no l’assolireu (Salvador Dalí)

• Res no sembla veritable que alhora no pugui semblar fals. Aleshores el millor és suspendre el judici (Pirró)

• Disminuir el nostre sentiment de certesa sobre allò que les coses són augmenta en gran manera el nostre coneixement d’allò que poden ser (Bertrand Russell)

El relativismeEl relativisme

“L'home és la mesura de totes les coses”

No hi ha veritats objectives, per tant, la veritat no pot ser ni universal ni absoluta

El coneixement humà és limitat. El relativisme nega la pretensió d’universalitat de les creences o les pràctiques humanes, ja que considera que la veritat d’aquestes sempre és relativa o restringida a un àmbit concret.

Tota veritat és subjectiva (depén de cadasqú i de les circusmtàncies personals, històriques, socials, culturals, econòmiques...)

La veritat, per tant, sempres és parcial

Autors: Protàgores, Ortega i Gasset

Per pensarPer pensar

4. Graus de coneixement4. Graus de coneixement

L'anàlisi de les diferents teories i actituds davant del coneixement ens obliga a distingir diferents graus de certesa. No totes les veritats són iguales ni totes tenen la mateixa pretenció d'universalitat.

Ordenarem els graus de menor a major, és a dir, del més allunyat de la veritat al més pròxim. Així, establim els graus de coneixement des de l'opinió (el més baix) fins al saber.

Graus de coneixementGraus de coneixement

Llegeix el següent diàleg amb atenció i presta atenció als termes en cursiva:

A: Jo opino que hi pot haver vida en altres planetesB: N'estàs segura d'això?A: No. Tinc els meus dubtes, però no veig perquè no n'hi hauria d'haver.B: Doncs, jo crec que no hi ha vida extraterrestre, perquè la ciència ens ensenya que les condicions que han fet possible la vida a la Terra són molt improvables. Som el resultat d'un accident afortunat.C: Crec que B té raó. Jo tinc la certesa que els humans som els únics éssers intel·ligents de l'Univers. Si no fos així, algú ja s'hauria posat en contacte amb nosaltres!A: Però aquesta certesa no prova res. Durant els segles els astrònoms van tenir la certesa que la Terra era el centre del món i això no significa que ho sabessin. De fet, avui sabem que estaven equivocats. El mateix podria passar amb l'existència d'éssers extraterrestres...

Graus de coneixement Graus de coneixement

Opinió: estat mental que afirma la veritat d'un judici sense excloure la possibilitat que sigui fals. Plató considerava l'opinió com el grau més baix de coneixement.

Creença: implica un pas endavant respecte l'opinió. Consisteix en l'adhesió a la veritat d'un enunciat. La creença és una opinió que sol estar fonamentada- Cal distingir entre creences racionals i irracionals. Les primeres es fonamenten en bones raons; les segones descansen en la superstició. Només les creences racionals ens apropen al coneixement.

Certesa: quan la creença en la veritat d'un enunciat és tan ferma que no podem ni dubtar-ne, parlem de certesa. Cal tenir en compte que ñes un estat subjectiu que, a diferència del saber, no exclou que ens puguem equivocar


El saber: no és només un estat mental subjectiu (creença). Per a dir que sé 'x' s'han de complir al menys dues condicions:

a)que cregui que 'x' és veritatb)que 'x' sigui realment veritat

El saber seria doncs la creença verdadera, però no és tan senzill, ens cal una altra condició: aquestes creences han d'estar justificades, és a dir, han de descansar en raons suficients.

Doncs, el saber consisteix en una creença verdadera justificada racionalment


Sembla que ja hem trobat la definició, però ara algú ens podria objectar: quines raons són suficients per convertir una creença verdadera en un saber indubtable? Si invoquem l'autoritat d'algú (un llibre, per exemple) sempre se'ns podrà dir que aquest estava equivocat; si ens basem en la pròpia experiència, ens podran dir que els sentits ens enganyen, etc

Com veieu no és gens fàcil estar completament segur dels nostres coneixements. Sempre pot aparèixer un motiu per al dubte.

Condicions per al coneixement d'una proposició “p”

Exemple

Creure que “p” és veritat Jo crec que el Mont Blanc és el cim més alt d'Europa

Que “p” sigui veritat És cert que el Mont Blanc és el cim més alt d'Europa

Tenir una bona justificació per a creure que “p” és veritat

Ho he llegit en el meu atles de geografia

Exercicis Exercicis

Creença o saber:

a) El 7 és un número primer

b) L'univers es va originar amb una gran explosió inicial o Big Bang

c) Els nascuts sota el signe de Mart tenen predisposició a ser violents

d) Neró va ser emperador de Roma

e) L'ànima humana es reencarna en un altre cos després de la mort

f) Tots els mamífers són vivípars

Unitat 2 (2)

Education

Transcript of Unitat 2 (2)