UNITAT 2. LIBERALISME I NACIONALISME.

1. INICIS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1792).A.- CAUSES- Crisi econòmica; crisi subsistència poble i crisi financera estat (ajuda a E.U.A, Cort..)- Descontent burgesia; marginació política i manteniment privilegiats (sistema impositiu injust.)

B.- INICI REVOLUCIÓ.- Convocatòria Estats Generals per fer pagar privilegiats; negativa .- Els representants 3r Estat es varen erigir en Assemblea Nacional Constituent.

- Presa de la Bastilla, revolta antisenyorial

C -LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESAI.- Monarquia constitucional (1789-1792). Abolició feudalisme, declaració dels Drets de l’home i del ciutadà , Constitució fonamentada en les idees de la il·lustració, amb dret de veto del rei i sufragi censatari. Guàrdia Nacional, desamortització i separació Església i Estat.

Article 1. Els homes neixen i resten lliures i iguals en drets; les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna.Article 2. La finalitat de tota associació política és la conservaciódels drets naturals i imprescriptibles de l’home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió.Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació: cap cos, cap individu, no pot exercir cap menad’autoritat que no emani d’ella expressament.Article 4. La llibertat consisteix en poder fer tot el que no sigui perjudicial per als altres. Així, l’exercici dels drets naturalsde cada home no té cap més límit que aquells que assegurenals altres membres de la societat gaudir d’aquests mateixos drets;aquests límits només poden ser determinats per la llei.Article 6. La llei és la expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a cooperar personalment, o per mitjà dels seus representants, en la seva formació.La llei ha de ser idèntica per a tothom (…)

Article 7. Cap home no pot ser acusat, arrestat ni detingut sinó en els casos determinats per la llei i segons les formes prescrites per ella (...)Article 10. Ningú no pot ser inquietat per les seves opinions, fins i tot religioses, sempre que la seva manifestació no alteri l’ordre públic establert per la llei.Article 11. La lliure comunicació de pensaments i d’opinions és un dels drets més precioses de l’home. Tot ciutadà pot, doncs, parlar, escriure, imprimir lliurement (...)Article 13. Per al manteniment de la força pública i per a les despeses de l’administració, és indispensable una contribució comuna. Aquesta contribució ha d’estar equitativament repartida entre tots els ciutadans, en funció de les seves possibilitats.Article 16. Tota societat en què la garantia de drets no estigui assegurada, ni la separació dels poders determinada, no té Constitució.Article 17. Sent les propietats un dret inviolable i sagrat, ningú en pot ser privat, llevat que la necessitat pública, legalment constatada, ho exigeixi evidentment, i sota la condició d’una justa i prèvia indemnització.

II. República democràtica (1792-94). Traició del rei. Sufragi universal masculí, exèrcit nacional, descristianització i lleis socials (control preus i salaris, venda terres Clero, instrucció obligatòria…)

Girondins: republicans moderats de la burgesia liberal

Jacobins: republicans radicals populars(Danton, Robespierre, Marat)

Els problemes de la Convenció

Guerraexterior

Perill decontrarevolució

Revoltapopular

La Convenció derivarà en una dictadura dels diferents governs.

III. LA REPÚBLICA BURGESA (1794-1799)Torna el liberalisme censatari.

LES DONES I LA REVOLUCIÓ.

Madame Roland

Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, 1791Preàmbul. Les mares, les filles, les germanes, representants de la nació, demanen constituir-se en Assemblea Nacional. Consideren que la ignorància, l'oblit i el menyspreu dels drets de la dona són les úniques causes dels desastres públics i de la corrupció dels governs, i han decidit exposar en una declaració solemne els drets naturals, inalienables i sagrats de les dones. (…)

Article 1. La dona neix lliure i igual que l'home en drets. Les distincions socials no poden estar fonamentades sobre el bé comú. (…)

Article 6. (…) La llei és l'expressió de la voluntat general i tots els ciutadans i ciutadanes han de participar personalment, o a través dels seus representants, en la seva elaboració. Totes les ciutadanes i tots els ciutadans han de ser igualment admissibles en totes les dignitats, llocs i ocupacions públics, segons les seves capacitats i sense més distincions que el seu talent i la seva virtut. (…)

Article 10. Ningú no s'ha d'inquietar per les opinions de les dones: si la dona té el dret de pujar al cadafal, també ha de tenir el dret de pujar a la tribuna, perquè les seves manifestacions no pertorben l'ordre públic establert per la llei.

Les dones han d'exercir els drets polítics i immiscir-se en els afers del govern? (…

No, perquè haurien de sacrificar qüestions més importants a les quals han estat cridades per la naturalesa. Les funcions privades a les quals estan destinades les dones per naturalesa ajuden a sostenir l'ordre social. I per a l'ordre social cal que cada sexe s'ocupi d'allò que li està encomanat per naturalesa.

Quin és el caràcter propi de la dona? Els costums i la naturalesa li han assenyalat les seves funcions: educar els fills, preparar l'esperit i el cor dels seus fills per a les tasques públiques, elevar les seves ànimes. (…) Després de tenir cura de les tasques de la llar, la dona ha estat destinada a fer estimar la virtut entre els seus. Així és com elles serveixen la pàtria. (…)

En general, les dones són poc capaces per a les idees elevades i les meditacions serioses. (…)

Discurs del diputat André Amar, octubre del 1793.

André Amar

Nicolás de Condorcet.

L’IMPERI NAPOLEÒNIC (1799 – 1815)

- LA RESTAURACIÓ.

LE GÂTEAU DES ROIS, Juny 1815

LIBERALISME DEMOCRÀCIA

ORIGEN PODER SOBIRANIA NACIONALSUFRAGI CENSITARI

SOBIRANIA POPULARSUFRAGI UNIVERSAL primer masculí i després

universal

FONDAMENT IDEOLÒGIC ILUSTRACIÓ

DISTRIBUCIÓ DEL PODER

DIVISIÓ DELS PODERS:EXECUTIU

LEGISLATIUJUDICIAL

FORMA MONARQUIACONSTITUCIONAL

REPÚBLICA.

ORGANITZACIÓ

CONSTITUCIÓEXÈRCITS NACIONALS

CREACIÓ ESTATS NACIONALS.

L’ESTAT NO INTERVÉ EN ECONOMIA

ESTAT INTERVÉ EN ECONOMIA

límits preus i salaris...

DRETS

IGUALTAT.LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ.

LLIBERTAT DE REUNIÓ.LLIBERTAT DE CULT

PROPIETAT PER DAMUNT EXISTÈNCIA

LLIBERTAT D’ASSOCIACIÓECONÒMICS I SOCIALS:Educació, sanitat, treball,

LIBERALISME LIBERALISME DEMOCRÀCIA

  LIBERALISME DEMOCRÀCIA

CRISI DICTADURA NAPOLEÓ.RESTAURACIÓ

PERÍODES HISTÒRICS

Estats UnitsAnglaterra

França Europa Occidental 1830....

França: 1792-94 i 1848.

• Acabam de veure alguns elements que no són suficients per crear una nació: la raça, la llengua, els interessos, les afinitats religioses, la geografia, les necessitats militars. (…) Què més es necessita?

• Una nació és, essencialment, una ànima, un principi espiritual. Dues coses que (…) constitueixen la mateixa essència (…). Una es refereix al passat, l'altra forma part del present. Una és el fet de posseir en comú un ric llegat del passat; l'altra és el consentiment present, el desig de viure conjuntament, la voluntat de mantenir viva l'herència que s'ha rebut. (…)

• Conferència d'Ernest Renan, 1882

NACIONALISME

Nosaltres, descendents dels savis i nobles pobles de l'Hèl·lade (…) ja no creim possible patir sense covardia i automenyspreu el jou cruel del poder otomà que ens ha sotmès durant més de quatre segles; un poder que no coneix cap altra llei que la seva pròpia voluntat. (…)

Després d'aquesta llarga esclavitud, hem decidit recórrer a les armes per alliberar la nostra pàtria d'una tirania terrible, l'essència de la qual és iniqua, un despotisme sense parangó. (…)

La guerra contra els turcs (…) és una guerra nacional, una guerra sagrada, una guerra l'objectiu de la qual és reconquerir els drets de la llibertat individual, de la propietat i de l'honor.

Declaració d'Epidaure, 1825.

INDEPENDÈNCIESBÈLGICA I GRÈCIA

1888-1918