![EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA - Departament de Millora … · 2019. 2. 27. · EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA MARÇ DE 2015 [5/50] Apunt introductori Les ciutats i els sistemes urbans](https://static.fdocuments.co/doc/165x107/60154d238aea6a13c730d19e/el-consum-daigua-a-barcelona-departament-de-millora-2019-2-27-el-consum.jpg)
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans -...
17
1 a Àfrica i Àsia el procés és a l'inrevés 4.1.1. El concepte d’urbanització a partir del segle XIX, amb la industrialització, pren força la proliferació i el creixement de les ciutats el creixement urbà ha precedit la urbanització l’any 2030, la majoria de ciutats superarà el milió d’habitants urbanització fenomen pel qual les ciutats creixen de manera accelerada i els modes de vida urbans s’estenen la urbanització és el resultat d’una sèrie de canvis demogràfics, econòmics, geogràfics i culturals els ritmes d’urbanització són diferents arreu del món des del 2008, més de la meitat de la població mundial viu en àrees urbanes l’element característic de tota zona urbana és la ciutat però és difícil donar una definició de ciutat perquè els criteris quantitatius no són igualment vàlids a tot arreu perquè altres criteris són imprecisos i no permeten establir comparacions la forma d’agrupament dels edificis, les característiques de la població, etc. al segle XIX van créixer les ciutats europees i de l’Amèrica del Nord 4.1.2. Els criteris per definir la ciutat Països Baixos, 20.000 Japó, 30.000 Espanya, 10.000 Estats Units, 2.500 4.1.3. Els diferents ritmes d’urbanització al segle XX van créixer les ciutats de l’Amèrica Llatina al segle XXI creixeran les ciutats africanes i asiàtiques Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.1. La ciutat i les seves funcions
Transcript of Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans -...
1
a Àfrica i Àsia el procés és a l'inrevés
4.1.1. El concepte d’urbanització a partir del segle XIX, amb la industrialització, pren força la proliferació i el creixement de les ciutats
el creixement urbà ha precedit la urbanització
l’any 2030, la majoria de ciutats superarà el milió d’habitants
urbanització fenomen pel qual les ciutats creixen de manera accelerada i els modes de vida urbans s’estenen la urbanització és el resultat d’una sèrie de canvis demogràfics, econòmics, geogràfics i culturals
els ritmes d’urbanització són diferents arreu del món
des del 2008, més de la meitat de la població mundial viu en àrees urbanes
l’element característic de tota zona urbana és la ciutat però és difícil donar una definició de ciutat
perquè els criteris quantitatius no són igualment vàlids a tot arreu perquè altres criteris són imprecisos i no permeten establir comparacions
la forma d’agrupament dels edificis, les característiques de la població, etc.
al segle XIX van créixer les ciutats europees i de l’Amèrica del Nord
4.1.2. Els criteris per definir la ciutat
Països Baixos, 20.000 Japó, 30.000
Espanya, 10.000
Estats Units, 2.500
4.1.3. Els diferents ritmes d’urbanització
al segle XX van créixer les ciutats de l’Amèrica Llatina al segle XXI creixeran les ciutats africanes i asiàtiques
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.1. La ciutat i les seves funcions
2
es desenvolupen al segle XIX
entramat de carrers irregulars, amb habitatges de tipus unifamiliars, amb pati i jardí
la ciutat jardí
reticular o en quadrícula
emplaçament i localització
originaris de les ciutats romanes
es creen les vies en diagonal la quadrícula complica els trajectes transversals
no existeix cap mena de planificació
construir blocs molt alts de pisos per poder crear zones verdes obertes
tendència a la degradació
plànol ortogonal
no es tracta de fer una ciutat bonica, sinó funcional
els carrers es tallen perpendicularment entre ells
conjunt bigarrat d’edificis alts i sense cap ordre determinat
construir ciutats noves, al marge de la ciutat industrial
excepte en els sectors monumentals
la morfologia urbana al segle XX
es tracen carrers amples, airejats i assolellats
se solen crear vies concèntriques per connectar barris sense passar pel centre
ciutat preindustrial
la situació de la ciutat respecte a altres llocs
plànol radiocèntric
el lloc físic concret on es troba una ciutat tipus de plànols
es desenvolupa de manera radial al voltant d’un edifici, una plaça, etc
carrers estrets i irregulars amb traçat tortuós
plànol irregular
coincideix amb les parts antigues de les ciutats
la ciutat funcionalista o racionalista
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.1. La ciutat i les seves funcions
3
la funció administrativa i de serveis
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.1. La ciutat i les seves funcions
4.1.4. Les diferents funcions dels espais urbans
les ciutats presten tota mena de serveis
el pas del temps ha deixat antiquades aquestes àrees i s’han degradat
financers, culturals, lúdics, etc. les administracions públiques i les companyies privades solen instal·lar les seves oficines principals
aquestes activitats tendeixen a situar-se a les parts més cèntriques de la ciutat
les zones industrials se situen ara a la perifèria de la ciutat
les zones administratives i de serveis es coneixen com el CBD (Central Business District)
l’activitat comercial és una característica pròpia de les ciutats a les àrees amb funció comercial es concentra un ventall molt ampli d’activitats de compravenda
hi ha comerços altament especialitzats i grans magatzems o hipermercats
aprofitant la proximitat a centres de consum, concentració de transports i abundant mà d’obra
la funció comercial
són àrees molt ben comunicades amb la resta de la ciutat les indústries i els habitatges són molt escassos
poden ser zones modernes o barris vells recuperats
els centres de serveis de les ciutats acostumen a ser poc homogenis
històricament, l’activitat industrial es va situar a les ciutats o a prop seu
zona planificada perquè s’instal·lin indústries
especialització interna carrers o barris en els quals predomina una activitat
la funció industrial
parcs tecnològics
polígons industrials
cal rehabilitar-les i adequar-les a nous usos
àrea industrial per a empreses dedicades a la recerca i el desenvolupament tecnològic
4
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.1. La ciutat i les seves funcions
la gent no es distribueix d’una manera homogènia en l’espai urbà
les diferents àrees residencials
eixamples apareixen al voltant dels nuclis històrics a finals del s. XIX i començaments del s. XX
la tendència ha estat convertir-se en zones de serveis
s’agrupa per zones a causa de la segregació espacial
solen estar ocupats per les classes mitjanes
se situen al costat dels centres d’ocupació
zones suburbials
una de les principals funcions de la ciutat és que la gent hi pugui viure
nivell econòmic, país de procedència
zona degradada
perifèria
pèrdua de població per augment de preus
la funció residencial
àrees suburbanes
barris antics ocupats per persones amb rendes força baixes
la tendència a la degradació pot canviar si les autoritats rehabiliten aquesta mena de barris
persones amb rendes baixes
edificades sense gaire planificació urbanística tenen una gran manca de serveis (ciutats dormitori)
estan ben planificades i ben comunicades (carretera, ferrocarril)
disposen de comerços en àrees de gran superfície
5
la població urbana mundial no para de créixer
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.2. Els sistemes urbans
4.2.1. Un món de ciutats
les ciutats no estan aïllades, sinó que es relacionen les unes amb les altres
sistema mundial de ciutats
xarxes urbanes sobre un territori
les xarxes urbanes són sistemes dinàmics que es desenvolupen gràcies als intercanvis entre els diferents nuclis
sistema urbà
les diferents àrees urbanes estan adquirint una especialització funcional
les relacions entre les ciutats del sistema
el nivell de desenvolupament d’un sistema urbà
suma de fluxos del sistema
moviments de població, mercaderies, capital i informació
sòl i immobles, infraestructures productives, xarxes de comunicació, legislació configurat per una varietat d'elements
sistema molt integrat si entre els seus nuclis hi ha tota mena d’intercanvis
el model de vida urbà està prenent una dimensió planetària
d’acord amb el paper que tenen dins del sistema socioeconòmic global
sistema poc integrat si els intercanvis són escassos
6
les regions urbanes es caracteritzen
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.2. Els sistemes urbans
4.2.2. Les regions urbanes
per la dependència entre uns nuclis i uns altres
té múltiples nuclis centrals, entre els quals es generen enormes intercanvis de fluxos
tipus de regions urbanes
l’àrea metropolitana
és el conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l’envolten
té una limitació dificultosa
el nucli central tendeix a especialitzar-se en activitats del sector terciari
la conurbació
existeixen diversos nuclis d’importància igual o similar
els nuclis que l’envolten s’especialitzen en usos residencials, industrials i equipaments comercials i d’oci
pel seu desenvolupament són bàsiques les innovacions en comunicacions i transports és un sistema ben integrat amb una gran intensitat de fluxos entre el nucli central i la resta de nuclis
presenta una estructura plurinuclear amb molta activitat secundària i terciària i gran intercanvi de fluxos
és una gran regió urbana amb un seguit de conurbacions i àrees metropolitanes
no existeixen criteris homogenis per delimitar-les
la megalòpolis
per l’especialització dels nuclis urbans que les formen
7
la població catalana està distribuïda de manera força irregular pel territori
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.2. Els sistemes urbans
4.2.3. La xarxa urbana catalana
però és un sistema força ben integrat per la gran quantitat d’intercanvis que es produeixen
són zones urbanes que tenen una influència econòmica i social més enllà de la seva comarca
la xarxa urbana catalana presenta quatre nivells jerarquitzats la regió metropolitana de Barcelona
exerceix una funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis molt important
Reus-Tarragona
l’àrea metropolitana Hospitalet Ll., Cornellà, Badalona, St. Adrià B., Sta. Coloma G., St. Cugat V.
la corona metropolitana
Barcelona i els municipis més propers es poden diferenciar dues zones influeix en tot el territori
anell que envolta l'àrea metropolitana
ciutats d’influència supracomarcal
centres comarcals
Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilanova i la Geltrú
la xarxa urbana és molt densa a la zona litoral i prelitoral i poc densa a l’interior
zona del Camp de Tarragona Tortosa zona de les Terres de l’Ebre Lleida zona de les Terres de Ponent Girona zona nord-oriental del país Manresa zona central de Catalunya Vic zona de les valls de Ter i del Congost
ciutats que exerceixen de centres de serveis per al territori de les seves comarques estan molt relacionats amb els centres supracomarcals corresponents
Figueres i Olot (Girona), Balaguer i Mollerussa (Lleida), Puigcerdà
centres subcomarcals exerceixen un rol de certa centralitat sobre les poblacions que les envolten
les ciutats catalanes es relacionen dins de la xarxa i amb ciutats del seu mateix nivell
Roses (litoral de l’Alt Empordà), Bellver de Cerdanya (pobles de muntanya)
8
el sistema urbà espanyol no és un sistema tancat
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.2. Els sistemes urbans
4.2.4. La xarxa urbana espanyola eix de comunicació mediterrani
és important per la centralització de les vies de comunicació i la concentració de poder polític i financer
eix de comunicació atlàntic
el sistema urbà espanyol està encapçalat per les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona s’estructura en sis subsistemes urbans
Meridional
el més important per la quantitat d’habitants, el nombre de ciutats i la densitat de població
integrat per l’àrea metropolitana de Madrid
és la principal connexió del sistema urbà espanyol amb l’europeu (integrat dins de l’arc mediterrani)
Central
Mediterrani
és l’únic sistema urbà important i ben estructurat de l’interior peninsular
Atlàntic
es relaciona amb els centres urbans d’altres països
presenta dos eixos urbans l’eix de la vall del Guadalquivir i l’eix litoral de Cadis a Jaén de Cadis a Almeria inclou ciutats petites i mitjanes i està ben integrat
Cantàbric integra les ciutats de la cornisa cantàbrica i el nord de Castella-Lleó, La Rioja i Navarra presenta una articulació feble, perquè Bilbao no arriba a articular tot el sistema
centrat en l’eix que formen les ciutats de la Corunya, Santiago i Vigo abunden les petites ciutats i connecta amb el sistema urbà portuguès per la ciutat de Porto no té un gran dinamisme ni econòmic ni demogràfic
Canari forma un sistema urbà propi a causa del seu aïllament
a través de Barcelona i les ciutats franceses de Marsella i Lió
se centra en les ciutats de Las Palmas de Gran Canaria i Santa Cruz de Tenerife
a través de Bilbao i la ciutat francesa de Bordeus
poca relació amb el sistema urbà peninsular
9
disposen de bones comunicacions i un gran dinamisme
nuclis de població entre 10.000 i 50.000 habitants
disposen de serveis especialitzats
ciutats mitjanes
València, Sevilla, Saragossa, Bilbao, Màlaga
ciutats petites
Múrcia, Valladolid, Vigo
té importància el seu paper administratiu com a capital provincial
la seva influència és a nivell nacional i també internacional
concentren entre 50.000 i 200.000 habitants
àrees metropolitanes regionals
el model de jerarquia urbana a Espanya
Santander, Segòvia, Logroño, Ciudad Real
àrees metropolitanes europees
la seva població no arriba als 500.000 habitants
Madrid, Barcelona
concentren entre 500.000 i 1.500.000 habitants
compten amb una densa xarxa de comunicacions i una gran activitat cultural i política
àrees metropolitanes estatals
concentren milions d’habitants
disposen d’infraestructures bàsiques
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.2. Els sistemes urbans
10
el sistema urbà espanyol és el resultat de
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.2. Els sistemes urbans
l’evolució històrica secular
Barcelona, gran centre econòmic i molt ben connectada amb l’exterior
el desenvolupament econòmic entre 1960 i 1975
conseqüències de les transformacions urbanes consolidació d’uns eixos territorials en els quals es concentren població i activitat econòmica
el reforçament de la preeminència de les set àrees metropolitanes principals
la bicefàlia del sistema urbà espanyol
Madrid, Barcelona, Saragossa, Bilbao, València, Sevilla i Màlaga les àrees metropolitanes són els nusos de la xarxa urbana
configurats pel creixement de les àrees metropolitanes i de les vies de comunicació
Madrid, gran centre econòmic, polític i financer
en els països desenvolupats
totes les ciutats pateixen desequilibris entre les zones que les integren
es formen barris sense cap planificació en els països subdesenvolupats
favelas (Brasil)
villas miseria (Argentina)
bidonvilles (Àfrica)
la precarietat econòmica origina noves formes de pobresa (Quart Món) persones sense habitatge (sense sostre, homeless)
les ciutats industrials han passat a ser zones de serveis
degradació dels espais
grans moviments de població del camp a la ciutat
destrucció o recuperació dels barris antics
4.2.5. La degradació urbana i el Quart Món
11
el poblament és la manera com la població s’ubica en el territori
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.3. Ciutats compactes i ciutats difuses
4.3.1. Poblament i densitat de població
en l’actualitat pot haver una activitat notable en altres sectors
dos tipus poblament urbà
a les principals àrees metropolitanes
concentrat
la gent viu en cases aïllades o en nuclis petits escampats
la gent s’agrupa en un únic nucli
dispers poblament rural
tradicionalment dedicat a l’agricultura i a la ramaderia
creixement extensiu, dispers i de baixa intensitat d’edificació i segregació d’usos
la densitat de població permet conèixer la distribució de la població en una zona concreta (h/km2)
la gent es desplaça del centre a la perifèria metropolitana no disminueix la població, sinó que es produeix una dispersió: la mateixa gent viu en una superfície més àmplia
el resultat de la dispersió és l’aparició de noves formes d’urbanització a mig camí entre la zona urbana i la rural
ciutat compacte densitat de població alta, construccions amb poc espai entre si i edificis alts pel sòl escàs
ciutat difusa comporta una elevada ocupació del territori
espai rururbà àrees on els límits entre allò que és rural i allò que és urbà no estan gaire definits
l’espai que forma el nucli de la ciutat s’anomena àrea urbana concentra la major part de la població dedicada a activitats terciàries i secundàries
les àrees suburbanes
els espais habitats fora dels nuclis, però molt integrats des del punt de vista de les funcions són
4.3.2. El continu rural-urbà
els elements i modes de vida urbans predominen sobre els rurals (cases adossades o unifamiliars)
les àrees periurbanes concentren grans serveis i infraestructures utilitzats pels habitants de l’àrea urbana
12
poblament
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.3. Ciutats compactes i ciutats difuses
el continu rural-urbà en l’espai
alta intensitat d’activitats
característiques morfologia
perifèria de la ciutat, però molt relacionada
espai d’alta densitat de població i aspecte compacte teixit urbà dens i ús mixt de l’espai presència d’àrees urbanes diferenciades gran diversitat d’activitats
habitatges plurifamiliars
dependència del transport privat
espai
(activitats i serveis urbans)
grans centres comercials o recreatius
suburbà baixa densitat de població situats als afores dels nuclis urbans
(ús residencial)
espai allunyat de la ciutat, més o menys rural rururbà conviuen activitats primàries, urbanes i industrials proper als grans eixos viaris
espai amb baixa densitat de població pot ser dispers o concentrat
rural
periurbà
activitats agrícoles i ramaderes
urbà urbà
sectors d’activitat econòmica
teixit urbà poc dens habitatges unifamiliars
teixit urbà poc dens model urbà de «ciutat jardí»
coexistència de nous i vells teixits urbans
teixit urbà poc dens habitatges individuals
teixit urbà dens o poc dens habitatges unifamiliars o plurifamiliars
rural
13
a Catalunya podem trobar els tipus de poblament següents
zones rururbanes
fruit d’una sèrie de factors naturals, històrics i socioeconòmics que han provocat una distribució irregular de nuclis de població
cada cop més abundants
perdura al nord-est de Catalunya
nuclis urbans de desenvolupament relativament recent
nuclis grans de població concentrada Lleida i la Catalunya Nova
freqüent a la zona pirinenca i als sectors occidental i septentrional
molt vinculats als canvis econòmics i situats a la rodalia de les ciutats més importants
expansió de la seva superfície, facilitada per l’expansió de la xarxa de comunicacions i un gran consum de sòl
una gran àrea metropolitana
situada a la costa central i formada al voltant de Barcelona
causes concentració de gran nombre d’habitants i d’activitats econòmiques
l’estructura interna de les àrees urbanes de Catalunya ha experimentat unes transformacions
millora i extensió dels sistemes de transport públic i privat
l’ampliació de la quantitat i la capacitat de les vies de comunicació conseqüències
tendència a la dispersió de la població i de les activitats econòmiques, que origina la urbanització difusa
especialització de funcions (centres comercials, àrees de lleure, zona residencial, ...)
construcció de residències secundàries, que incrementa el consum del sòl
implica desplaçaments continus
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.3. Ciutats compactes i ciutats difuses
poblament rural dispers
poblament rural concentrat
14
la ciutat tendeix a ocupar territori
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.3. Ciutats compactes i ciutats difuses
4.3.3. La ciutat com a ecosistema
ecosistema des del punt de vista biològic, la ciutat té una capacitat de producció molt baixa
les ciutats són sistemes amb un equilibri fràgil i inestable
genera gran quantitat de residus la seva expansió comporta canvis en l’ús del sòl (espaculació)
gran consumidora d’energia, de productes manufacturats i de primeres matèries implica elevada dependència del seu entorn
crear espais verds
impacte ambiental cada cop més gran
per afavorir la sostenibilitat cal reduir el volum de deixalles (col·laborar en la recollida selectiva) promoure el transport col·lectiu fomentar la utilització d’energies renovables (especialment per als serveis comuns)
conservar els espais agrícoles de l’entorn urbà
4.3.4. La sostenibilitat de les ciutats
15
els agents urbans són els que intervenen en la formació de l’espai urbà
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.4. El planejament urbanístic
4.4.1. Els agents urbans
volen obtenir rendiments del seu capital o del capital dels seus clients
els propietaris del sòl intenten que els nous espais urbans es creïn en les seves propietats per obtenir guanys econòmics
influeixen en la transformació urbana, ja que alliberen els vells espais industrials dintre de les ciutats
els promotors, les empreses immobiliàries i les empreses financeres la seva activitat és la construcció, venda i lloguer d’habitatges, locals comercials i naus industrials
tenen la responsabilitat de decidir quins usos es donen al sòl i quina orientació ha de prendre el creixement urbà
a vegades amb interessos contraposats
els ciutadans
fan pressió perquè els usos del sòl puguin satisfer necessitats col·lectives
els organismes públics
els propietaris d’empreses industrials
16
és l’activitat de planificar com s’ha d’organitzar el desenvolupament de les àrees urbanes
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.4. El planejament urbanístic
4.4.2. El planejament urbanístic
legislació
també es preocupa de com s’ha d’articular la vida i les activitats aquesta planificació és necessària per regular la influència i les activitats dels diferents agents urbans
Llei del sòl (1957), Text refós de la Llei del sòl (2008)
urbanisme
aspecte fonamental
urbanitzat
rural el sòl protegit pels seus valors ecològics, agrícoles, ramaders, forestals i paisatgístics
el sòl que la normativa permeti que pugui passar a la situació de sòl urbanitzat
classifica i valora econòmicament el sòl
el sòl propi dels nuclis de població, estiguin edificats o no
l’urbanisme i l’ordenació del territori són competències traspassades a les comunitats autònomes
Catalunya
els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquen el sòl en tres tipus
Text refós de la Llei d’urbanisme (2010)
sòl urbà els terrenys que tenen tots els serveis urbanístics considerats bàsics per la llei xarxa viària, de proveïment d’aigua i de sanejament i de subministrament elèctric
sòl no urbanitzable per llei té un règim especial de protecció
preservar els valors naturals, agraris, paisatgístics, de qualitat de vida, etc.
sòl urbanitzable terrenys considerats necessaris per garantir el creixement de la població
17
el territori d’un país també necessita una bona ordenació
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.4. El planejament urbanístic
4.4.3. L’ordenació del territori a Catalunya
estableix
el planejament territorial a Catalunya es basa en la Perspectiva Europea d’Ordenació del Territori de la UE (ESDP) cohesió econòmica i social, preservació del patrimoni natural i cultural i una competitivitat més equilibrada a Europa
orienta la resta de plans subordinats Pla Territorial General de Catalunya (PTGC)
l‘emplaçament de les grans infraestructures
les terres d’ús agrícola i forestal d’especial interès les àrees del territori en les que calen usos específics els nuclis de població que han de dinamitzar el territori
els espais i elements naturals que s’han de conservar
plans territorials parcials (PTP) defineixen els objectius d’equilibri per a cada un dels set àmbits del territori de Catalunya presenten tres sistemes que estructuren el territori
delimita els espais d’interès natural, els corredors ecològics i el sòl per a activitats agràries i forestals el sistema d’espais oberts
el sistema d’assentaments delimita el sòl per a usos residencials, industrials i terciaris i estableix la xarxa urbana
el sistema d’infraestructures delimita el sòl per a infraestructures de mobilitat (xarxa viària, ferroviària, ports, aeroports, logística)
plans territorials sectorials (PTS) són plans específics per a àmbits temàtics determinats
delimita els espais naturals protegits i defineix el tipus de protecció marca de manera integrada la xarxa d’infraestructures
ordena i promou un ús portuari eficient, sostenible i racional del litoral
Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) Pla de ports de Catalunya
impulsa la xarxa aeroportuària per impulsar l’economia marca l’oferta dels serveis de transport públic
racionalitza la planificació territorial de les instal·lacions de tractament de residus municipals
Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya Pla de transport de viatgers de Catalunya Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals (PTSIRM)
