Unitat2

28
UNITAT DIDÀCTICA 2. AFEGIM I TRAIEM COSES DE L’ARMARI TORNA ENRERA

Transcript of Unitat2

Page 1: Unitat2

UNITAT DIDÀCTICA 2. AFEGIM I TRAIEM COSES DE L’ARMARI

TORNA ENRERA

Page 2: Unitat2

UD-2: TRAIEM COSES DE L’ARMARI

FINALITAT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES EN EL CONTEXT GLOBAL DE LA UNITAT DE PROGRAMACIÓ

SUPOSA SABER

Aplicar destreses i actituds que facilitin el raonament matemàticAplicar destreses i actituds que facilitin el raonament matemàtic

Comprendre una argumentació matemàticaComprendre una argumentació matemàtica

Expressar-se i comunicar-se en llenguatge matemàticExpressar-se i comunicar-se en llenguatge matemàtic

La utilització d’eines de recolçament adequadesLa utilització d’eines de recolçament adequades

La integració del coneixement matemàtic amb altres diferentsLa integració del coneixement matemàtic amb altres diferents

Es pugui donar resposta a situacions de la vida que tinguin diferent nivell de complexitat

Es pugui donar resposta a situacions de la vida que tinguin diferent nivell de complexitat

PER QUE PER MITJÀ DE …

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

Page 3: Unitat2

CONÈIXER ELEMENTSMATEMÀTICS

MANEJAR ELEMENTSMATEMÀTICS

DESENVOLUPAR PROCESOSDE RAONAMENT

OBTINDRE INFORMACIÓ

SOLUCIONAR PROBLEMES

US D’ESTRATÈGIES

CALCULAR

REPRESENTAR

INTERPRETAR

INDUÏR

DEDUÏR

ARGUMENTAR

APLICAR ALGORITMES

SEGURETAT I CONFIANÇA ENVERS

ELS ELEMENTS MATEMÀTICS

APLICACIÓ ACTIVAEN CONTEXTOS

QUOTIDIANS

US RESPONSABLEDELS RECURSOS

COMPETENCIA MATEMÀTICAUD-2:TRAIEM COSES DE L’ARMARI

QUÈ HEM D’ACONSEGUIR?

Page 4: Unitat2

UD-2: TRAIEM COSES DE L’ARMARI TEMPORALITZACIÓ

Joc inicial de motivació av. inicial.

Activitats a l’aula. Fitxes i llibre. Ampliació i reforç

Activitats amb l’ordinador i Competències.

Jocs de taula o de construir elements relacionats

Avaluació Sumativa i Formativa de tasques i continguts.

Activitats complement. i extraescol.

UNITAT 2

OCTUBRE DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

12 13 14 15 16 UNITAT 2 s1 UNITAT 2 s2 UNITAT 2 s3 UNITAT 2 s4 19 20 21 22 23

UNITAT 2 s5 UNITAT 2 s6 UNITAT 2 s7 Dia eliminació de

la pobresa UNITAT 2 s8

26 27 28 29 30 UNITAT 2 s9 UNITAT 2 s10 UNITAT 2 s11 UNITAT 2 s12

Page 5: Unitat2

PR

OG

RA

MA

CIÓ

DID

ÀC

TIC

A U

NIT

AT 2

Page 6: Unitat2

SESSIONS

Page 7: Unitat2

UD-2: AFEGIM I TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIÓ 1

 OBJECTIUS DEL JOC:        Sumar 2 números.

 MATERIAL:        Cartrons amb les sumes de 2 números indicades.

 REGLES:        Gran grup.        Es col·loquen tots fent un cercle.        Per torns, dos alumnes competeixen per veure qui és el primer que endevina la suma que la mestra mostra en una targeta.        Dels dos primers alumnes, el que guanya es col·loca devora el tercer del cercle, esperant que la mestra els mostri una altra targeta.        El que guanya es posa devora el quart, i així successivament, fins que han jugat tots.        El fillet que guanya a tots els altres i arriba una altra vegada al seu lloc, després d’haver passat de company en company, ha donat la volta al món.

 OBSERVACIONS:        Si són pocs fillets es pot jugar a SUMES RÀPIDES.        També es pot jugar amb restes, multiplicacions, divisions, el doble...

JOC DE LA VOLTA AL MÓN

Page 8: Unitat2

 OBJECTIUS DEL JOC:        Saber associar fitxes amb el mateix nombre de punts.

 MATERIAL:        Joc de 40 cartes de l’1 al 10.        Dau amb els signes + i – (3 cares de cada).

 REGLES:        2 o 4 (dues parelles) jugadors.        Es reparteixen totes les cartes: 20 a cada jugador o parella de jugadors.        Cada jugador col·loca les seves cartes en un munt boca per avall.        Es tira el dau i cada jugador agafa una carta del seu munt.        Segons els signe que hagi sortit el signe han de sumar o restar les dues cartes.        El jugador que primer diu el resultat de la suma o resta es queda amb les dues cartes.        Si un jugador s’ha equivocat ha de ser l’altre qui ho descobreixi.        Continuen jugant fins que s’acaben les cartes.        Guanya el que ha aconseguit més cartes..

 OBSERVACIONS:        És un joc de rapidesa en realitzar les operacions mentalment.

UD-2: AFEGIM I TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIÓ 1

JOC DE SUMAR O RESTAR

Page 9: Unitat2

UD-2: TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIONS 2, 3, 5 7 i 9

LLIBRE TEXT O FITXES DE REFORÇ I AMPLIACIÓ

Activitats “Et recordes de”

Situacions a la vida diària on trobem sumes i restesRepàs de sumes i restes.Recordar col·locació correcta dels nombres.Recordar parts de la suma i la resta.Repàs de la prova. Resolució d’un problema.

Activitats d’aplicació

Remarcar la importància que les propietats commutativa i associativa es compleixen sempre.Fer veure que el nombre total d’elements és sempre el mateix.Plantejar sumes de dos sumands tot canviant l’ordreRealitzar sumes de tres sumands canviant l’ordre.Trobar elements en un càlcul de sumes o restes.Introduir el concepte de parèntesi.Practicar amb parèntesi i conèixer que ens indiquen l’operació que hem de fer primerObservació que amb aquestes propietats es fan càlculs més ràpidament.Calcular sumes i restes combinades.Conèixer les prioritats en les operacions.Fer estimació de sumes i restes.Explicar procediment per tal de determinar l’ordre d’aproximació dels termes.Observació d’una estratègia per resoldre problemes. Estimació de la resposta d’un problema.

Realització d’un dibuix, gràfic o esquema amb les dades d’un problema.Realització de càlculs per resoldre un problema. Comparació de dades estimades amb càlculs exactes. Redacció d’oracions que responguin a un problema. Creació de sèries numèriques. Càlcul de sumes i restes amb molts númerosCàlcul de sumes i restes combinant diferents operacions.Aplicació propietats commutativa i associativa en problemes.Càlcul d’operacions aplicant prioritat en les operacionsProblemes de dos o més operacions.

Activitats de reforç

Càlcul de sumes i restes sense portarCàlcul de sumes i restes portant amb dos sumandsCàlcul de sumes amb més de dos sumands i prova.Càlcul de restes i prova.Aplicació propietats commutativa i associativa amb números petits.Problemes amb sumes i restes sense portar.Problemes amb sumes i restes portant.Arrodoniment de xifres a les desenes i a les unitats

Page 10: Unitat2

UD-1: TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIONS 2

LLIBRE TEXT O FITXES DE REFORÇ I AMPLIACIÓ

Demanar als alumnes que comentin les fotografies i que llegeixin les preguntes proposades. Dialogar amb ells sobre com podem trobar en la realitat situacions on apareixen sumes i restes. Resoldre entre tots les preguntes plantejades, verificant que els alumnes coneixen en quines situacions s’aplica la suma i en quines la resta. Comprovar que els alumnes saben extreure la informació necessària de la taula presentada.

A l’apartat Recorda el que saps repassau amb els alumnes com fer sumes i restes i l’aplicació de la prova de la resta. Cridar la seva atenció sobre la importància de la col·locació correcta dels termes i recordau-los que el minuend ha de ser sempre major o igual que el subtrahend. Treballar també la prova de la resta i demanar als alumnes que l’apliquin durant la unitat.

Feis una senzilla avaluació inicial als alumnes sobre la suma i la resta amb preguntes similars a les següents:

Què es sumar? I restar?Per què serveixen les sumes i les restes? Com es fan les sumes i les restes? Pots sumar dos

nombres qualssevol? Per poder restar dos nombres, pot ser el primer més baix que el segon?

Has fet sumes o restes fora del col·legi alguna vegada? Què vares fer?Et resulta fàcil sumar i restar? Quina operació de les dues t’agrada més?

Plantejar a la pissarra sumes de dos sumands canviats d’ordre. Demanar als alumnes que les calculin i feis-los observar que el resultat és el mateix. Realitzar activitats similars amb sumes de tres sumands canviant-ne l’ordre.

Page 11: Unitat2

UD-1: TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIONS 3

LLIBRE TEXT O FITXES DE REFORÇ I AMPLIACIÓDeixar clar que les propietats commutativa i associativa es compleixen sempre, independentment dels

sumands que siguin (les han verificat sempre amb exemples concrets). Fer veure que el conjunt total d’elements és el mateix, sigui quin sigui l’ordre amb què els agrupem per comptar-los. L’ús d’algun material manipulable pot ser útil per a alumnes que tenguin dificultats. Mostrar que sigui quin sigui l’ordre d’agrupació dels objectes el nombre final és sempre el mateix.

Indicar que el signe del parèntesi ens mostra l’operació que hem de fer en primer lloc. Comentar la utilitat d’aquestes propietats per fer càlculs més ràpidament, com es veu a l’activitat 4 de la pàgina 32.

Animar els alumnes que proposin nous exemples d’aplicació de la propietat commutativa i l’associativa i resoldre’ls en comú a la pissarra per comprovar-ne els resultats.

Escrivir diverses restes a la pissarra i demanar als alumnes que les calculin. Després, escriure aquestes mateixes restes canviant l’ordre dels termes (posant el minuend com a subtrahend i el subtrahend com a minuend). Demanar als alumnes si poden calcular aquestes restes i establir un debat en el qual els alumnes reflexionin sobre si la resta té o no la propietat commutativa. Per concloure, deixar clar que la resta no compleix la propietat commutativa.

Proposar als alumnes activitats similars a l’activitat 4 de la pàgina 32 en les quals hagin de determinar quins sumands s’han de sumar primer per fer més fàcil els càlculs. Per exemple, demanar que realitzin aquestes sumes sumant de primer els termes que sumen una centena: 40 + 79 + 60, 27 + 25 + 75, 1 + 87 + 99.

Dir als alumnes que aprendran a resoldre sumes i restes combinades, és a dir, escrites en una única expressió matemàtica. Recordar que els parèntesis ens indiquen l’operació que s’ha de fer en primer lloc, com ja han vist en estudiar la propietat associativa.

Deixar clar el procés que s’ha de seguir per resoldre les expressions. En primer lloc, s’ha de mirar si duen o no parèntesis. Si en duen, s’han de calcular les operacions de dins. Una vegada resolts els parèntesis, o si l’expressió no en té, es fan les operacions tal com apareixen escrites d’esquerra a dreta. Realitzar algun exemple en comú, comentant especialment el cas de les expressions que tenen una resta entre parèntesis precedida d’un signe .

Plantejar expressions, com les mostrades a l’activitat 1 de la pàgina 34, en les quals els tres nombres que intervenen siguin els mateixos (fins i tot els signes) però que tenguin resultats diferents. Aprofitat per detectar-hi errors de comprensió.

Page 12: Unitat2

UD-2: AFEGIM I TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIÓ 4

Page 13: Unitat2

UD-1: TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIONS 5

LLIBRE TEXT O FITXES DE REFORÇ I AMPLIACIÓ

Escriure a la pissarra algunes sumes i restes combinades sense parèntesis i demanar que les resolguin en el seu quadern. Per exemple: 6 – 2 + 3 8 + 7 – 1 11 – 3 – 6

A continuació, demanar als alumnes que escriguin i resolguin cada operació col·locant parèntesis de dues maneres diferents. Per exemple:

6 – 2 + 3 (6 – 2) + 3 6 – (2 + 3) Finalment, corregir entre tots a la pissarra i comparar amb els alumnes els resultats.

Proposar, expressions amb sumes i restes combinades que tenguin quatre termes o més. Comentar que la jerarquia de les operacions continua sent la mateixa que ja coneixen. Per exemple: 9 – 3 + 6 – 4 8 – (5 – 2) + 6 9 – 3 – (2 – 1)

Demanar als alumnes que diguin tres nombres, dues operacions (a triar entre suma i resta) i si volen que l’expressió tengui o no parèntesis. Escriure a la pissarra el que vagin dient. Després, demanar que escriguin algunes de les expressions que es puguin formar i calcular i que les resolguin. Per exemple, si diuen: 5, 7, 9, resta, resta, amb parèntesis, podran escriure i resoldre en els seus quaderns expressions com ara 9 – (7 – 5) o (9 – 7) – 5 o 7 – (9 – 5).

Recordar als alumnes que per estimar sumes i restes de primer s’han d’aproximar els termes.

Realitzar activitats d’aproximació i comentar que hem d’aproximar a l’ordre que ens marqui el nombre de xifres que tenguin els termes.

Deixar clar el procés que s’ha de seguir: de primer s’ha de determinar l’ordre d’aproximació dels termes segons el nombre de xifres; després s’ha de fer l’aproximació i finalment sumar o restar aquestes aproximacions. Comentau que el resultat ha de ser sempre una desena, una centena o un miler.

Page 14: Unitat2

UD-2: AFEGIM I TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIÓ 6

 OBJECTIUS DEL JOC:        Concepte de número parell i senar.

 MATERIAL:     Se pot jugar de tres maneres:        Amb les mans (fins a 20).        Amb 2 daus (fins a 12).        Amb 2 pals de cartes de l’1 al 12 (fins a 24).

 REGLES:        2 jugadors        Cada jugador tria si vol parell o senar.        Després els dos jugadors, alhora, treuen dits, o tiren el dau o treuen una carta cada un.        Es sumen les quantitats de dits, números dels daus o de les cartes.        El nombre que resulta de la suma decideix el guanyador, segons sigui parell o senar.        Es repeteix les vegades que hagin acordat.

 OBSERVACIONS:        És un joc que s’utilitza popularment per decidir qui comença a jugar primer.

JOC DE PARELL O SENAR

Page 15: Unitat2

UD-2: AFEGIM I TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIÓ 6

 OBJECTIUS DEL JOC:        Sumar 25 amb quatre quantitats.

 MATERIAL:        32 targetes de números de l’1 al 16 (dues de cada).        Tauler de 4 x 4.

 REGLES:        4 jugadors.        Dos jugadors agafen els números parells (2, 4, 6, 8 ...) i els altres dos els senars (1, 3, 5, 7 ...).        Es col·loquen els jugadors en creu, quedant alternats parells i senars.        Un jugador col·loca una targeta de número senar al tauler.        El següent jugador col·loca una targeta de número par.        L’objectiu del joc és aconseguir que els números d’una fila vertical o horitzontal sumin 25.         El jugador que aconsegueix sumar 25 ha guanyat la partida.

 OBSERVACIONS:        És un joc com el 3 FAN 10 , el  4 FAN 10 o el QUINZE EN RETXA.

JOC DEL VINT-I-CINC

Page 16: Unitat2

UD-2: AFEGIM I TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIÓ 6

 OBJECTIUS DEL JOC:        Associar quantitat i grafia.        Sumar dues quantitats.        Comparar els resultats de les sumes i adonar-se de quina és més gran.

 MATERIAL:        Baralla de cartes espanyoles o altres.

 REGLES:        De 2 a 4 jugadors.        Es reparteixen totes les cartes, de manera que tots els jugadors tenguin el mateix nombre de cartes.        Cada jugador posa les seves cartes, boca avall, en dos munts.        Diuen “un, dos i tres” i tots els jugadors, simultàniament, giren dues cartes, una de cada munt.        Cada jugador suma les quantitats de les seves cartes.        El jugador que ha tirat la suma més alta se les emporta totes i  les posa en un altre munt boca amunt.        En cas d’empat, lluita, cada un es queda les seves cartes.        Es segueix el mateix procés fins acabar totes les cartes. Guanya el jugador que al final ha arreplegat més cartes.

 OBSERVACIONS:        Abans de jugar a DOBLE LLUITA poden començar jugant a LLUITA.        Cada fillet utilitza les seves estratègies per comparar les quantitats.        També se’ls pot demanar que cantin en veu alta la suma de les seves cartes.        Aquest joc també es podria utilitzar amb la resta o la multiplicació, DOBLE LLUITA RESTANT o DOBLE LLUITA MULTIPLICANT, seguint les mateixes normes.

JOC DE DOBLE LLUITA SUMAND

Page 17: Unitat2

UD-1: TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIONS 7

LLIBRE TEXT O FITXES DE REFORÇ I AMPLIACIÓ

Demanar als alumnes que proposin ells mateixos sumes i restes i que en calculin les estimacions. Després, corregir entre tots algunes per verificar que coneixen i apliquen adequadament el procés. Recordar que els nombres s’aproximen mentre que les operacions s’estimen (són termes del llenguatge que se solen confondre).

Proporcionar als alumnes (o demanar que els aportin ells) fulls de catàlegs comercials. Fer que cada alumne (o en grups reduïts) triï dos dels articles en què els preus tenguin el mateix nombre de xifres i que n’estimi el preu total i quant costa un més que l’altre. Després, corregir les dues estimacions entre tots.

Es pot fer també l’activitat anterior demanant que siguin tres els articles triats i que n’estimin el preu total. Assenyalar que en aquest cas hem d’aproximar de primer els tres sumands i després fer la suma de les tres aproximacions.

Escriure a la pissarra estimacions de sumes i restes correctes i incorrectes. Els alumnes haurien d’assenyalar quines estan ben realitzades i corregir les que no estiguin bé. El professor pot demanar que siguin els mateixos alumnes els qui proposen les estimacions.

Demanar als alumnes que escriguin estimacions de sumes o restes el resultat de les quals sigui donat pel professor. Per exemple, escriure una suma l’estimació de la qual sigui 500. Fer una posada en comú amb diferents solucions aportades i assenyalar que hi ha moltes possibles parelles de termes l’estimació de les quals és la mateixa.

Quan es realitzin problemes d’estimació, practicar l’expressió verbal o escrita de la solució utilitzant unes i aproximadament. Per exemple, en Marc ha repartit aproximadament 140

cartes, devers 140 cartes.

Page 18: Unitat2

UD-2: AFEGIM I TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIÓ 8

Page 19: Unitat2

UD-1: TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIONS 9

LLIBRE TEXT O FITXES DE REFORÇ I AMPLIACIÓ

A l’apartat Som capaç de... de la pàgina 39 animar els alumnes a confiar en si mateixos i en les seves possibilitats. Estimular la seva autoestima valorant els seus èxits.

Plantejar diverses sèries de nombres a la pissarra perquè els infants descobreixin la regla de formació i la continuïn, augmentant progressivament el nivell de dificultat. Per exemple:

(Sumam 2 al nombre anterior) 1, 3, 5, 7, 9…(Restam 5 al nombre anterior) 50, 45, 40, 35…(Sumam 7 al nombre anterior) 158, 165, 172, 179, ...(Restam 6 al nombre anterior) 200, 194, 188, 182, ...També es pot animar els alumnes que siguin ells mateixos els qui, per ordre, vagin triant el criteri de la

sèrie i proposin els tres primers termes a la resta de companys perquè la continuïn.Escriure a la pissarra diverses sumes en les quals falti un dels sumands, i diverses restes en les quals falti el

minuend o el subtrahend. Per exemple: + 28 = 57 53 = 2434 + = 91 74 = 16Raonar amb els alumnes com podem trobar el terme que falta en cada operació, i una vegada calculat de

forma individual en els quaderns, corregir entre tots a la pissarra.Recordar als alumnes les fases de resolució d’un problema valorant especialment la importància de cercar i

identificar les dades en la fase de comprensió.Demanar als alumnes que observin detengudament el fullet que apareix a la pàgina 40 i que comentin les

diferents informacions que ofereix. Resoldre entre tots el primer problema proposat, i aprofitar per detectar possibles errors en la comprensió del problema i en la recerca de les dades necessàries.

Corregir entre tots la resta dels problemes proposats una vegada que els alumnes els hagin treballat individualment.

Repàs en comú. Agrupar els alumnes en petits grups. Cada grup haurà d’escriure una suma, una resta, algunes expressions de sumes i restes combinades i algunes estimacions de sumes i restes. Després, els grups s’intercanviaran entre si aquestes activitats i les resoldran. La comprovació la farà el grup que les va plantejar. Es pot fer una posada en comú amb algunes a la pissarra, i aprofitar-ho per fixar conceptes i detectar-hi els errors.

Page 20: Unitat2

UD-2: AFEGIM I TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIÓ 10

 OBJECTIUS DEL JOC:        Sumar 15 amb tres quantitats.

 MATERIAL:        Llapis i paper.

 REGLES:        De 2 jugadors (també poden ser 2 equips).        Es dibuixa al paper un tauler de tres en retxa o es pot utilitzar un tauler plastificat i escriure amb retoladors que es puguin esborrar.        Un jugador (o equip) tria els números parells (2, 4, 6, 8 i 10) i l’altre els senars (1, 3, 5, 7 i 9).        Per torns, cada jugador escriu un número (parell o senar) a un dels cercles del tauler.        L’objectiu del joc és aconseguir que una fila vertical, horitzontal o en diagonal sumi 15.         El jugador o equip que aconsegueix sumar 15 ha guanyat la partida.

 OBSERVACIONS:        És un joc com el 3 FAN 10  o el  4 FAN 10.        També es pot jugar a SEMPRE 12 i al JOC DEL 25.

JOC QUINZE EN RETXA

Page 21: Unitat2

UD-2: AFEGIM I TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIÓ 10

 OBJECTIUS DEL JOC:        Sumar 12 amb quatre quantitats.

 MATERIAL:        72 cartes rodones dels números següents:-         Del número 0 .... 8 cartes.-         Del número 1 .... 10 cartes.-         Del número 2 .... 12 cartes.-         Del número 3 ....  14 cartes.-         Del número 4 ....  12 cartes.-         Del número 5 ....  8 cartes.-         Del número 6 ....  8 carta.        Un tauler de 4 caselles rodones.

 REGLES:        De 2 a 4 jugadors.        L'objectiu del joc és sumar 12 amb les quatre cartes que s’hagin col·locat al tauler.        Es reparteixen tres cartes a cada jugador i la resta es deixa en un munt, boca avall.        Per torns, cada jugador posa una carta a un dels cercles del tauler i n'agafa una del munt (sempre n'ha de tenir tres).        Quan el tauler ja és ple i no suma 12, es continua jugant col·locant les cartes damunt les anteriors.        Quan un jugador completa quatre cartes que sumen 12, les retira i se les queda. Si davall hi havia cartes, les deixa al tauler.        Guanya el que aconsegueix tenir més cartes.

 OBSERVACIONS:        És un joc similar al 3 FAN 10  o el 4 FAN 10 i al QUINZE EN RETXA.

JOC SEMPRE DONA 12

Page 22: Unitat2

UD-2: AFEGIM I TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIÓ 10

 OBJECTIUS DEL JOC:        Saber associar triangles del mateix color que sumin 10 (100 o 1000).        Memoritzar els nombres que sumen 10 (100 o 1000).

 MATERIAL:        72 o 80 fitxes triangulars.Cada triangle està dividit en 3 parts i dins cada part hi ha un nombre del 0 al 10 i està pintada d’un color.

 REGLES:        De 2 a 5 jugadors.        Es col·loquen els triangles dins una capsa boca avall.        Cada jugador agafa 6 fitxes (triangles) i les posa boca amunt damunt la taula.        El joc comença agafant un triangle de la caixa i col·locant-lo al centre de la taula.        Per torns, cada jugador tracta de col·locar un dels seus triangles que tengui un costat del mateix color i sumi 10 amb un costat del de la taula.        Si no té cap triangle que pugui col·locar, n’agafa un de la caixa i comprova si el pot col·locar. Si tampoc pot passa el torn al següent jugador.         Guanya el jugador que primer acaba les seves fitxes.

 OBSERVACIONS:        És un joc que els agrada.        Quan comença el joc hi ha pocs triangles a la taula, però a mesura que van jugant les possibilitats de joc augmenten i han de tenir en compte més fitxes.        Més endavant poden jugar als TRIANGLES fent 100 o fent 1.000.

JOC SUMA DE TRIANGLES

Page 23: Unitat2

 OBJECTIUS DEL JOC:·        Sumar les quantitats de dos daus i restar el tercer.·        Si el resultat és major que zero avançar, si és menor que zero (números negatius) anar enrera.

 MATERIAL:·        Tauler (pot servir qualsevol tauler numerat).·        Dos daus d’un mateix color i un altre de diferent.·        Fitxes de colors diferents per a cada jugador.

 REGLES:·        De 2 a 4 jugadors.·        Es reparteixen les fitxes a cada jugador i es col·loquen totes a la sortida del tauler.·        El primer jugador tira els tres daus. A continuació ha de sumar les quantitats dels daus del mateix color i restar el tercer. Si el resultat és major que zero, avança tantes caselles com el número obtingut. Si el resultat és menor que zero, no pot començar.·        Per torns, cada jugador tira els daus i avança tantes caselles com el resultat de la suma i resta. Si el resultat és menor que zero (números negatius), retrocedeix tantes caselles com el resultat.·        Si juguen amb més d’una fitxa, poden elegir quina volen moure; però només es pot moure una fitxa cada vegada.·        Segueixen jugant de manera rotativa.·        Guanya el que primer aconsegueix arribar a la meta.·        Per tal d’augmentar l’interès del joc es poden introduir altres regles que facin retornar als jugadors a la sortida, quedar-se sense jugar o avançar més ràpid. Si s’utilitza el tauler que trobareu al material, les regles són les següents:-         Casella 12: Hi ha un tronc enmig del camí, una jugada sense tirar.-         Casella 25: Foc, torna a tirar perquè sinó, et cremaràs.-         Casella 39: El riu t’arrossega fins a la casella 42.-         Casella 69: Descansa i banya’t, una jugada sense tirar.-         Casella 85: Has caigut al riu, torna a la casella 40.-         Casella 94: Deixa passar l’elefant que va molt lent, una jugada sense tirar.-         Casella 106: Corre! És una serp verinosa, torna a tirar els daus.-         Casella 115: Perill! Has caigut al barranc, retorna a la sortida.

 OBSERVACIONS:·        El joc afavoreix el càlcul mental ràpid de sumes i restes.·        Es comença a treballar amb el concepte de números negatius.·        Tant es pot jugar amb daus de punts com de números. També es podrien utilitzar daus de números de 10 cares.

UD-2: AFEGIM I TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIÓ 10JO

C E

ND

AV

AN

T I E

ND

AR

RER

A

Page 24: Unitat2

UD-2: TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIÓ 11

AVALUACIÓ SUMATIVA

Activitats d’avaluació

Càlcul de sumes i restes.Aplicació de les propietats commutativa i associativa.Càlcul de sumes i restes combinades amb parèntesi i sense.Arrodoniments de xifres.Fer estimació de sumes i restes.Resolució de problemesAutoavaluació de la unitat. Troba elements que manquen en un càlcul.Aplica propietats commutativa i associativa.Aplica prioritats en les operacions per resoldre càlcul.Aplica la prova de la suma i la resta.Arrodoniment de nombres. Càlcul aproximat de sumes i restes. Aplica coneixements per resoldre un qüestionari.Aplica coneixements per solucionar una tasca.

Page 25: Unitat2

UD-2: AFEGIM I TRAIEM COSES DE L’ARMARI SESSIÓ 12

Page 26: Unitat2

UD-2: AFEGIM I TRAIEM COSES DE L’ARMARI REFORÇ-AMPLIACIÓ

Page 27: Unitat2

FULL CRITERIS AVALUACIÓ I NOTA UNITAT 2

Page 28: Unitat2

AMB AQUESTA UNITAT

VULL ACONSEGUIR

UNA ESCOLA PER A TOTS

ON TOTS CAMINEM PLEGATS PER DESENVOLUPAR LES

COMPETÈNCIES PERSONALS DE CADA ALUMNE