1. La Terra La Terra s el planeta en el qual vivim. s una bolla gran, des del nostre punt de vista,de12.742 km de dimetre en la qual predomina l'element qumic ferro ( Fe,32% ) , seguit de l'oxigen ( O,30% ) i del silici ( Si, 15% ). T una massa considerable, de5.980.000.000.000.000.000.000.000 kg , que s la responsable que ens hi mantinguem adherits, tant nosaltres com la capa gasosa, atmosfera, que ens envolta aix com la resta de composts qumics que ens sn necessaris per viure, el ms important dels quals s l'aigua.

2. La Terra i el Sistema Solar Un sistema solar s un conjunt de planetes lligats, per l'atracci de la gravetat, a un estel; el Sol, en el nostre cas. El nostre sistema solar est format per nou planetes. La Terra s el tercer pel que fa a la distncia al Sol i el quart en mida. Ara t uns 4.540 milions d'anys. Pel que sabem a l'Univers hi ha matria (alguna de la qual no sabem detectar), energia, temps i espai buit. Mercuri, Venus, la Terra i Mars El Sistema Solar representat a escala 3. El Sistema Solar a l'Univers Una galxia s un conjunt d'estels que es mantenen agrupats. De galxies n'hi ha d'enormes. La galxia a la que pertany el nostre sistema solar s la Via Lctia i t forma d'espiral. De fet, quan ens n'allunyem, la Terra mostra el seu aspecte ms normal. s un planeta mitjancer, que dna voltes en torn d'un estel mitjancer, que est en una galxia mitjancera. La Terra vista des del Voyager I a 6000 milions de km de distncia 4. L'atmosfera La Terra est envoltada per una capa gasosa que s l'atmosfera. Aquesta capa gasosa est fermament subjecta a la Terra a causa de la fora de la gravetat. La formen, principalment, dos elements qumics: l' oxigen (O)i elnitrogen (N) . L'oxigen s l'element indispensable per la vida d'animals i plantes. El nitrogen noms actua com a auxiliar en el transport de l'oxigen i evita que la concentraci (d'oxigen) sigui massa alta. Si un sser viu es deixa en una atmosfera d'oxigen pur es rovella i es crema. 5. Terra i Lluna La Lluna s l'nic satllit que t la Terra. Es creu que s un fragment de la prpia Terra que va desferrar-se'n quan encara no esta completament consolidada ja que la seva composici qumica coincideix amb la de la crosta de la Terra.Aquesta creaci de la Lluna va ser, possiblement, a causa de l'impacte d'un objecte d'una mida considerable que va arrabassar una part de la Terra i la va posar en rbita. T un dimetre de 3474,8 km (el radi de la Terra s de 6370 km) i el seu centre es troba a 384.403 km del centre de la Terra 6. Matria i energia L'energia dels ssers vius prov, principalment, delSol . L'absorbeixen les plantes les quals sn menjades pels animals herbvors els quals, al seu torn, sn consumits pels animals carnvors. El Sol fabrica la seva energia convertint l'element qumichidrogen (H) en heli (He) . Cada segon que passa el Sol converteix milions de tones d'hidrogen en heli. L'Univers va nixer en una gran explosi ( Big Bang ), fa uns 15,000,000,000 anys, a partir d'un nic punt. Tres minuts i quaranta-sis segons ms tard, quan la temperatura era de 900.000.000 C es varen formar els primers toms d'hidrogen. L'Univers existeix grcies a un canvi continu entre energia i matria. 7. MatriaPodem dir que la matria s tot all que t extensi (volum) i que t massa. El volum es mesura en m 3i la massa en kg. L'escalamacroscpicas el conjunt de propietats que podem apreciar amb els nostres sentits. En aquest nivell la matria pot presentar-se en tres estats: - slid -lquid -gass 8. MatriaEn els slids tant la forma com el volum sn constants. En els lquids la forma s variable per el volum s constant En els gasos tant la forma com el volum sn variables 9. MatriaEl nivell microscpic s el que noms podem observar amb l'ajuda d'aparells especialitzats. A aquest nivell la matria est formada per toms, els quals poden agrupar-se en molcules o en forma de grans aglomerats com ara el grafit o els metalls. Aigua Grafit 10. Energia potencial gravitatria Heus ac alguns exemples d'energia -l'energia potencial gravitatriapermet que, en caure d'alt a baix,l'aigua d'un embassament mogui un dispositiu anomenat turbina i generi electricitat 11. Energia calorfica -l'energia calorficapot provenir de diferents fonts -el Sol, la combusti de matries- i s, probablement, la primera que va controlar la humanitat 12. Energia elctrica -l'energia elctricas una forma d'energia evolucionada, controlada per la humanitat des de fa pocs anys, i que resulta absolutament indispensable en el mn modern 13. Energia cintica -l'energia cinticas l'energia d'un objecte que t massa i que est causada per la seva velocitat. Com ms alta s la velocitat i la massa d'un cos ms energia cintica t. 14. Energia solar -l'energia del Solpermet que les plantes cresquin per a ms s bo de fer notar els seus efectes si ens tombam una bona estona al Sol durant els mesos d'estiu.La pell torna fosca a causa d'unes radiacions concretes que formen part de la llum solar i que es diuenraigs ultraviolats 15. Energia qumica -l'energia qumicade la benzina i d'altres combustibles fssils permet que es moguin motors 16. Energia nuclear -l'energia nucleard'unes barres de plutoni (un altre element qumic) escalfen aigua, l'evaporen i permeten moure dispositius semblants als d'una presa, generant electricitat 17. Canvis d'energiaSempre que obtenim energia ho feim a partir de TRANSFORMACIONS o CANVIS de la matria - el Sol transformahidrogen en heli - els motors de cotxes transformenbenzina en altres productes com ara el dixid de carboni , una molcula que contribueix molt a l'efecte hivernacle - el combustible de les centrals nuclears genera altres productes residuals, contaminats, i greus accidents per explosi incontrolada, de tant en tant Vdeo e.q. >e.m. 18. Classificaci dels canvisCanvis fsics : sn els que no alteren les substncies que hi intervenen com ara el vent, les marees, l'aprofitament de l'energia d'una presa d'aigua ... Canvis qumics : en ells canvien les substncies per no els elements qumics que les formen. La conversi d'un ou en una truita s un canvi qumic i tamb ho s la respiraci Canvis nuclears : es donen quan canvien els elements que hi intervenen. Un exemple molt clar s la conversi d'hidrogen (H) en heli (He) en el Sol H + H -> He + energia 19. ExercicisReps de conceptes: Univers i matria Reps de conceptes: Energia