URGÈNCIES I SIGNES D’ALARMA

RESTRENYIMENT

• < 3 Cops / setmana.

• Intervé dolor i tenesme

• Hemorroides i fístules agreujades pel restrenyiment

• Falsa creença que cal defecar cada dia

• Si es tracta d’un malalt terminal, és normal 1 deposició cada 3-4 dies.

CAUSES HABITUALS

• Disminució ingesta líquids

• Debilitat

• Alimentació insuficient

• Fàrmacs ( opioïdes , alguns antidepressius... )

• Si no millora cal descartar la presència de fecalomes o impactació fecal, amb molt dolor abdominal.

QUÈ CAL FER

•Augmentar ingesta líquids

•Mobilitzar al malalt si és possible

•Laxants (pautats pel metge), sempre la primera elecció són els de fibra.

DOLOR

• És el símptoma més freqüent i produeix gran angoixa i malestar al malalt / família / cuidador.

• Fer avaluació contínua de les causes

• Cal augmentar el llindar del dolor : afavorint el repòs, l’esbarjo i fent exercicis de relaxació

ESCALA DEL DOLOR:

Analgèsia:

� Paracetamol

Aine:

� Ibuprofeno 600 mg,

� Diclofenaco 50 mg

Opioides dèbils:

� Tramadol, Codeïna...

Opioides forts:

� Morfina, Fentanilo,...

HIPOTÈRMIA:

• Tª corporal < o = 35ºC

• És habitual en ancians + malalties mentals.

• Augmenta la FC, disminueix la PA, estan freds i tremolen, si és hipotèrmia greu pot coagulopatia (trombosi), amnèsia, al·lucinacions, fibril·lació auricular...

Actuació

• Si hipotèrmia lleu restablir la temperatura corporal amb mantes i ambient càlid.

• Si hipotèrmia greu o moderada, avisar a ambulància, perquè caldrà mantes de calor, immersions a aigua calenta, inspirar O2 calent i humidificat i líquids EV escalfats fins 40 º C

FEBRE

•Mirar sempre la temperatura corporal

•Sol ser indicatiu d’infecció.

•Febrícula 37 – 38ºC

•Febre 38 - < 40ºC

•Hiperpirèxia > = 40ºC

Portar al metge si 2-3 dies de febrícula, si febre, a urgències si hiperpirèxia.

MESURES FÍSIQUES:

• No posar alcohol ni fer banys d’aigua freda

• No abrigar, a l’inrevés

• Hidratar

• Tª ambient: 21-22 ºC

• Banys i compreses d’aigua tèbia.

TRACTAMENT (si no al·lèrgies existents)

• NO AAS

• Paracetamol

• Ibuprofeno 600 mg ( si pautat )

NÀUSEES I VÒMITS

• NÀUSEA: Sensació desagradable a la gola i a l’estómac que sovint precedeix el vòmit.

• VÒMIT: Buidatge o expulsió ràpida i enèrgica del contingut gàstric i de vegades del contingut intestinal a través de la boca.

• Acostumen a precedir-lo altres símptomes: pal·lidesa, sudoració, salivació excessiva i variacions de les xifres de la TA i del nombre de pulsacions cardíaques.

ACTUACIÓ

• Evitar menjar mentre persisteixen els vòmits.

• Esperar 2-4 hores per reiniciar la presa dels aliments.

• Reiniciar la presa d'aliments en forma de líquids:

– Els líquids s'han de prendre a glops petits i a temperatura més aviat freda o temperada.

– Els líquids recomanats són: aigua, infusions, sucs no gaireàcids i caldos no greixosos.

– S’han d’evitar les begudes alcohòliques i les carbonatades.

• Continuar menjant aliments de fàcil digestió de forma progressiva, si els líquids s'han tolerat. Aliments de fàcil digestió (rics en hidrats de carboni i

sense greixos) són la carn de pollastre i gall d'indi, el

peix blanc i els lactis desnatats, la pasta, la patata

cuita, etc…

• Prendre'ls en petites quantitats i freqüentment.

• Mastegar lentament i prendre’s el temps necessariper menjar.

• Cuinar preferentment al vapor. La carn i el peix, a la planxa.

• Evitar els fregits, els arrebossats i salses, aixícom aliments grassos, molt especiats o que produeixin gasos, com ara bròquil, coliflor, cogombre, pebrot verd o llegums secs.

• Fomentar el repòs i el relaxament després de dinar; és preferible descansar assegut en una butaca, senseanar a dormir.

• Esperar entre una i dues hores després de menjarper anar a dormir; és el temps necessari perquè es faci la digestió.

• En cas d'anar al llit abans de les dues hores d'havermenjat, incorporar la capçalera del llit de manera que el cap quedi bastant més alt que els peus.

Recomanacions dietètiques quan es repren la presa d'aliments:

Esmorzar-berenar: torrades o galetes amb poc greix, entrepà petit de pernil dolç o gall dindi, formatge fresc, llet desnatada amb cafè descafeïnat, infusions, etc.

Dinar-sopar:

� Primers plats: pasta, verdures al vapor, arròs bullit, cremes de verdures, consomés desgreixats i sopes.

� Segons plats: truites, pollastre rostit amb patates al vapor, pit de pollastre, filet de vedella, llenguado, lluç a la planxa, pernil dolç, etc.

Postres: fruita fresca excepte cítrics, macedònia de fruites, compota de poma i lactis desnatats.

SIGNES D’ALERTA

La gent gran i/o persones malaltes sónespecialment fràgils. Cal tenir present que hiha risc que presentin deshidratació. Per aixòcal controlar estretament l'aparició de signes que l’indiquin (boca seca, sensació de set, orina escassa i fosca i sequedat de la pell).

SIGNES D’ALERTA

Consultar amb el professional de la salut si els vòmits:

� Són abundants, repetitius i prolongats en el temps.

� Contenen bilis, sang i/o restes d’excrements.

� Van acompanyats d'altres símptomes: mal de cap, febre, rigidesa al clatell, mal al tòrax, acúfens, estat confusional etc.

DIARREA

• Augment de la freqüència de les deposicions (més de 3 vegades al dia) i de la seva fluïdesa.

• Cal augmentar aportació de líquids (1 got per deposició): aigua, suc de poma, aigua d'arròs i sopes clares.

• Cal fer cada 2 o 3 hores àpats de poca quantitat, baixos en fibra i de fàcil digestió (plàtan, poma o pera bullides, arròs, fideus i pa blanc, pollastre o gall d’indi sense pell, peix blanc).

• Convé disminuir el consum de verdures en general, sobretot espinacs.

• Cal evitar el consum de: fruites o vegetals crus, aliments integrals (pa, cereals...) i fruita seca; aliments fregits, grassos o molt adobats o codimentats; menjars i begudes que provoquen gasos (mongetes, col o col de cabdell i begudes gases); llet i altres aliments amb lactosa; begudes amb cafeïna, alcohol i xocolata.

CAL CONSULTAR AL METGE SI:

Afectació important de l'estat general.

– Febre

– Productes patològics a femta (sang, pus, moc)

– Durada de més de 3 dies

– Vòmits freqüents > 5/12h

– Intolerància oral

– Sospita d'intoxicació alimentària

– DM.

– Signes de deshidratació.

FALTA DE GANA

• A l’hora d’esmorzar, cal menjar un terç de les calories i de les proteïnes necessàries del dia.

• S’han de fer àpats de poca quantitat però amb alt contingut proteic i calòric cada 2-3 hores, enlloc de 3 àpats abundants.

• Cal afegir calories i proteïnes extres als aliments (llet en pols descremada, clara d’ou...).

• Quan el consum d’aliments sòlids és problemàtic, cal ingerir suplements líquids (begudes especials amb nutrients), sopes, llet, sucs, llet maltada i batuts de fruita.

• És aconsellable preparar i guardar porcions petites dels aliments preferits per poder prendre’ls quan vinguin de gust.

• S’han de menjar aliments amb aromes agradables. Les olors fortes es poden reduir utilitzant un ventilador de cuina quan es preparen aliments, desempaquetant els aliments perquè deixin anar les olors abans de consumir-los.

• És bo provar menjars nous, ser creatiu a l’hora de les postres i experimentar amb receptes, saboritzants, especies, tipus i consistències dels aliments. Les preferències i el rebuig a certs aliments canvien cada dia.

ALIMENTS D’ALT CONTINGUT CALÒRIC I PROTEIC

• Formatge i galetes.

• Púdings.

• Suplements nutricionals.

• Batuts.

• Iogurts.

• Llet en pols afegida a aliments com púdings, batuts o qualsevol recepta que faci servir llet.

• Aliments lleugers (ous farcits, formatge per untar...).

URGÈNCIES

ANSIETAT, HIPERVENTIL.LACIÓ:

• Estat afectiu desagradable de tensió emocional i aprensió.

• Es manifesta per:

1. Sentiments intens de tensió, aprensió, temor

2. Cefalea, tremolors, dispnea, palpitacions, orinar sovint, insomni, opressió precordial, debilitat i cansament

SÍNDROME HIPERVENTIL·LACIÓ

Pot realitzar respiracions profundes i sospirs seguits que poden provocar esvaïments, formigueig i tetània.

L’ansietat comença amb intranquil·litat, que augmenta progressivament i als 10-15’ pot arribar a pànic greu. Sol desaparèixer al cap d’una hora espontàniament.

COM ACTUAR?

• Ambient tranquil (no gaire gent al voltant)

• Fer respirar al malalt en una bossa impermeable, i separar de la cara cada 5-10 ‘’. Per revertir la hiperventil.lació.

• Afavorir la comunicació, explicant-li que aquesta situació és temporal.

• Generalment cedeix espontàniament i no sol caldre enviar-la.

• No necessita O2

• Administrar diazepam SL si pautat pel metge.

OBSTRUCCIÓ DE LES VIES RESPIRATÒRIES

• Prioritat: Mantenir la funció respiratòria.• Generalment s/a ennuegament a boca, laringe o

faringe que estan ocupats per objectes, aliments, dentadures... Que impedeixen o dificulten la respiració.

• Si els objectes que obstrueixen són accessibles extreure’ls amb els dits, sinó millor deixar perquè es poden introduir més endins.

• Si obstrucció parcial, animar a tossir insistentment, sense donar-li copets a l’esquena.

QUAN OBSTRUCCIÓ COMPLETA

• No pot tossir, ni parlar, ni respirar i cal actuar ràpid perquè ràpidament perd la consciència.

• Es posen les mans al coll.

• Donar 5 palmellades interescapulars fortes i seques amb el cos lleugerament tirat endavant i subjectat per una de les nostres mans.

MANIOBRA DE HEMLICH

• Reanimador darrere la víctima rodejant-li la cintura amb els 2 braços, situar 1 puny a epigastri i amb l’altra mà es pren el puny i es pressiona l’epigastri amb moviments ràpids dirigits cap dalt.

• Així s’augmenta la pressióintraabdominal i indirectament la intratoràcica simulant el mecanisme de la tos.00

SI MALALT INCONSCIENT

• Avisar 061

• Posar-lo en decúbit supíi desobstruir la via aèria amb elevació manual de la mandíbula i la inclinació del front lleugerament cap endarrere: MANIOBRA MANDÍBULA O TRIPLE MODIFICADA.

CREMADES

• Grau 1: envermelliment

• Grau 2: Flictenes

• Grau 3: Escares ( no dolor ).

Cal valorar l’extensió a més del grau.

• Important Td si no posada.

Cal evitar infecció.

• Cal rentar amb aigua i sabó neutre (no posar gel).

• Donar paracetamol pel dolor.

• Posar Silvederma pomada si és petita i grau 1 i 2, si extensa o grau 3 derivar.

• Totes les cremades elèctriques a l’hospital.

• Important hidratació.

COP DE CALOR i insolació

• La insolació és un esgotament per calor o deshidratació extrema degut a una exposició molt prolongada al sol o per una activitat física extenuant en ambient assoleiat i elevada tª.

Signes: pell calenta, vermella, sudoració, sensació de fatiga, cefalea, nàusees i MEG

• Cop de calor: Hi ha un fallo del centre termoregulador. Tª cos > = 40 - 41ºC. És molt greu, pot produir la mort.

• Signes: alteració consciència, pell calenta i seca, FC ràpida i superficial, baixa PA, deshidratació i convulsions.

QUÈ FER?

1. Parar immediatament l’activitat física

2. Col·locar a la persona en lloc fresc i ventil.lat(no exposat al sol )

3. Si conscient donar begudes fresques

4. Refredar el cos amb corrent d’aire, compreses fredes al front/coll/axil·les/ingles/abdomen.

5. Segons estat avisar 061

IAM

• Generalment dolor opressiu retroesternal i tambéal braç esq., amb sudoració freda + nàusees i vòmits

• En ancians pot ser asimptomàtic o amb dolor escapular o mandibular o com una indigestió o dolor epigàstric.

• Apareix bruscament dispnea, hipotensió i confusió.

COM ACTUAR

• Donar NTG SL Si pautat

• Trucar 061 urgent!!

• Si conscient: en repòs incorporat 30º i si vomita decúbit lateral.

• Si inconscient: PLS ( posiciólateral de seguretat)

• Prendre PA, FC, FR, glucèmia i tª

ICTUS

Si es sospita, es demana a la persona que:

• Rigui ( no pot adequadament )

• Aixequi els braços ( 1 potser no pot )

• Parli ( parla amb dificultat )

ACTUACIÓ

• Trucar 061 urgent!!

• Si conscient: en repòs incorporat 30º i si vomita decúbit lateral.

• Si inconscient: PLS ( posició lateral de seguretat)

• Prendre PA, FC, FR, glucèmia i tª. Administrar captopril 25 mg si pautat.

LIPOTÍMIA

És la pèrdua incompleta i fugaç del coneixement on les funcions cardíaques i respiratòries es mantenen.

El rec sanguini no és suficient perquè arribi oxigen al cervell.

CAUSES POSSIBLES

• Por

• Dolor

• Estrès (falta d’aire en les aglomeracions)

• Calor

• Tos

• Deglució

SIGNES I SÍMPTOMES

• Mareig

• Sudoració

• Malestar gàstric

• Visió borrosa

• Pal·lidesa

ACTUACIÓ

• Estirar-lo a terra i aixecar-li les cames per sobre el nivell del cor.

• Que hi hagi ventil.lació.

• No exposat al sol.

• No massa gent al voltant.

• Posar el cap de costat ( per si vomita i perquè la llengua no obstrueixi la via aèrea).

• No incorporar-se ràpidament.

• No donar-li per prendre res fins que no s’hagi recuperat del tot.

FRACTURA DE MALUC

La fractura de maluc és la fractura de la porciómés propera al tronc del fèmur.

La baixa massa òssia que tenen la gent gran i les les caigudes són factors essencials en el riscde patir fractures de maluc.

SÍMPTOMES I SIGNES D’ACTUACIÓ

• En general, la persona que pateix una fractura de maluc no pot caminar, presenta intens dolor al moure el membreinferior afectat i aquest pren una posició d’escurçament i rotació cap a fora.

• Alguna vegada pot no presentar dolor.

• També pot aparéixer hematoma important a la zona del maluc.

• Davant la sospita d’una fractura de maluc no mobilitzar al malalt.

• Cal avisar una ambulància per ser traslladat a l’Hospital.

• El tractament serà quirúrgic.

PREVENCIÓ FRACTURA MALUC

Per prevenir les caigudes:

• És aconsellable mantenir una adequadaactivitat física d’acord amb l’edat i les característiques de la persona.

• També cal realitzar els canvis posturals a poc a poc i adequar la ingesta hidrosalina per tal d’evitar la hipotensió ortostàtica.

• Disminuir els obstacles al domicli.

FRACTURA CANELL

• Fractura de l’extrem distal del radi i/o cúbit.

• Presenta deformitat a l’articulació del canell.

• Impotència funcional.

• Tumefacció.

• Dolor.

• Immobilitza amb un cabestrell.

• Administrar paracetamol.

Cal traslladar el pacient a l’Hospital.

CRISIS CONVULSIVES

La contracció violenta i involuntària d'un o més músculs d'un o més membres del cos. Segons la durada de les contraccions, hi ha les convulsions tòniques en les quals la contracció muscular és perllongada, les convulsions clòniques en les quals es tracta de sacsejades musculars de curta durada (mioclonia).

CAUSES

En adults les causes principals són:

ictus, hipòxia, trastorns metabòlics, intoxicació per alcohol o retirada de fàrmacsantiepilèptics o epilèpsia, dins l’evoluciód’una demència.

ACTUACIÓ DAVANT CRISI CONVULSIVA

Davant d'una convulsió o crisi convulsiva, s'ha d'actuarde la manera següent:

� No lligueu la persona que pateix la crisi;

� Traieu-li les ulleres, si en porta;

� Afluixeu-li els botons perquè res no l'oprimeixi.

� Si porta corbata, desfeu-li'n el nus;

� Aparteu-li qualsevol cosa amb què es pugui ferir;

� Per norma general, no li poseu res a la boca;

• Recolzeu-lo sobre un dels costats, perquè no se li bloquegin les vies respiratòries una vegada hagi deixat de tenir convulsions;

• Esmorteïu, si pot ser amb un coixí, els cops que puguidonar-se;

• Resteu a prop de la víctima i parleu-li pausadament;

• Assegureu-vos que la persona està totalment conscient, un cop superada la crisi. Un cop recuperat el nivell de consciència, és aconsellable que li retireu les pròtesisdentals si és que en du.

SIGNES D’ALARMA

Cal avisar als serveis d'emergències (112):

� Si la crisi dura més de cinc minuts en epilèptics.

� Si la persona (o els familiars) no sap que pateix epilèpsia, no fa tractament específic o és el primer cop que li passa;

� Si la recuperació és molt lenta, si la persona sofreix un segon atac o si té dificultat per a respirar durant o desprésde la crisi.

DELIRIUM

Deteriorament cognitiu i de la situació d’alerta de caràcter reversible.

Causes de deliri o estats confusionals en la gent gran:

� Infeccions respiratòries, urinàries o cerebrals.� Fàrmacs.� Infart de miocardi i insuficiència cardíaca.� Deshidratació.� Patologia neurològica.� Tromboembolisme pulmonar.� Trastorns tiroïdals.� Intoxicacions.� Síndromes d’abstinència.

ACTUACIÓ

• És important no confondre un estat confusionalamb la demència.

• La no correcció de les causes d’un estat confusionalpot donar lloc a situacions de deteriorament cognitiu establert, incapacitat i la mort.

• Cal consultar sempre a un professional de la salut.

HORARIS EAP MONTSERRAT

Laborables:

• CAP obert cada dia fins 17h

• De 17h a 21h atenció urgent a CAP Castellbell

• De 21h a 8h atenció urgent a CAP Monistrol

Dissabtes i festius: urgències a CAP Monistrol

Qualsevol urgència trucar 061

GRÀCIES