LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESGLÉSIADE LINYOLA 1587-1600

Esteve Mestre Roigé

URTX

Abstract

El presente estudio trata sobre la construcción de la actual iglesia parroquial de Linyola (Pla d'Urgell, Lleida). Seaporta la firma del contrato entre los concejales de la villa y el maestro de obras Bartomeu Roig, en febrero de 1586.También se hace referencia a algunas dificultades que surgieron, las cuales hicieron redardar la conclusión del tem-plo. Finalment, se realizó la visura o peritage en 1600.

This study is into the building of the current parish church of Linyola (Pla d'Urgell). We supply the signing of the contractbetween the local councillors ands the master builder Bartomeu Roig, in February 1586. We also mention some diffi-culties that arose, which delayed the finishing of the temple. Finally, there is the final inspection, carried out in 1600.

Paraules clau

Arquitectura, Renaixement, Bartomeu Roig, Joan Munter, Joan Pexau, Giralt del Rey, Joan de Samudio

LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESGLÉSIA DE LINYOLA 1576-1600

198 URTX

1. Linyola a la fi del segle XVI

Les notícies que tenim de la segona meitatdel segle XVI són desastroses per a l’Ur-gell. Si acudim a les informacions que enshan arribat d’aquells temps, constatem lapresència permanent de bandolerisme enaquestes terres urgellenques. A Linyola el1559 s’hi troben bandolers –que hi viuen,amb salconduit i protegits pel Duc deSessa-, i un dels capellans de la vila hi estàrelacionat i porta pels seus carrers espasanua, sense beina.

El 1571 s’ha d’alçar sometent a tot l’Urgellper combatre aquesta plaga de malfactors,però la seva persistència ens indica que te-nien el recolzament de part de la població.Però segons va deixar escrit Pere Gil, entre1574 i 1584, les collites eren tan pobres, quedesprés d’endeutar-se els pobles i no poderpagar els deutes part dels habitants hague-ren d'emigrar cap al Camp de Tarragona iBarcelona. Molts d’ells tornaren a l’Urgell elsanys 1585 i 1586.

També hi ha notícia de com diverses vega-des la pesta era a l’Urgell.1 El primer cop,l’any 1589, quan sabem que s'anava a co-mençar la construcció del canal d’Urgell iaquest es va suspendre per la pesta que in-festava l'Urgell. De l'any 1592 hi ha una no-tícia que hi ha pesta a Barbens. De l'any1596, en què es va signar l'acord per acabarl'obra de l'església, es troben a l'Arxiu Muni-cipal de Vic unes cartes dels consellers deManresa del 16 de maig de 1596, on avisen

que hi ha pesta a Vallbona de les Monges ia Linyola. L’any 1599 és l‘any de l’hecatombe,hi ha una mortalitat horrorosa en el triangleBellpuig-Tàrrega-La Fuliola; a Tàrrega esparla de 300 morts i a Bellpuig, en dosmesos, moriren 216 persones.

Aquestes dades, aparentment, es contra-diuen amb l’empremta dels prop de 500 ha-bitants de Linyola –en el capbreu de 1553s’hi comptaven 106 cases- que l’any 1586s’empenyoren a fer una gran església, mit-jançant un onzè del que es cull al terme deLinyola i com el seu constructor accepta elpacte.2 O també com l’any 1556 el pagèsJoan Forés feia construir a Bernat Langor l’e-difici que des de l’any 1902 és la Casa de laVila de Linyola.3 Però haurien pogut alentirl’acabament de les obres.

2. Necessitat d’edificar un nou temple aLinyola

Els paers, el batlle, els habitants de la vila,veien que tenia una església que ja haviaquedat desfasada.

En el pròleg del contracte de l’església,s’esmenta l’”església vella” com a “indecent”,“defectuosa”, “fabrica de poca y chica esta-tura, però encara per la indecent factura deaquella y per ser com es tan vella y cansadade servir que totalment en algunes parts deaquella denota ruhina”.

Una església que els linyolencs avorrien iper tal de fer-ne una de nova, havien fet

199URTX

1 M. Camps Clemente i M. Camps Surroca. “Les pestes del segle XVI a les Terres de Lleida”. Miscel·làniade les Terres de Lleida al segle XVI. Lleida, 1995, pàg. 117-172..2 Vegeu: Esteve Mestre Roige. “L’església de Linyola. Construcció 1587-1600”. Barret Picat. Núm. 166 pàg.29-31; Núm. 167 pàg.31-33; Núm. 168 pàg. 30-31.3 Joan Yeguas. “Bernat Langor i l’ ajuntament de Linyola (1556-1557)”. Barret Picat, Núm. 155 pàg. 11-17.

200 URTX

nombroses reunions en la casa del Consellde la Vila i per arribar a trobar una solucióferen una missa en honor de l'Esperit Santperquè il·luminés els seus enteniments i tro-bessin una solució definitiva al problema.Aquesta missa i una altra que feren per lesànimes del Purgatori els ajudà a arribar a unconsens i fer que finalment els habitants dela vila anessin tots a una.

3. El seu constructor: Bartomeu Roig

Bartomeu Roig, mestre de cases i ciutadà deBarcelona, és qui signa el contracte. A faltade saber si va treballar en altres obres, Bar-tomeu Roig és el constructor de dos grans

esglésies, la de Sant Joan Batista de Vallsentre 1569 i 1583 (junt amb el seu pare, onhi va morir i hi fou enterrat), i la de SantaMaria de Linyola, entre 1587 i 1600.4

Es diu que entre 1600 i 1609 BartomeuRoig crearia dos companyies comercialsamb mercaders barcelonins per fer negocisamb altres mercaders catalans establerts aPalerm.5 Probablement després de treballaren les muralles de Barcelona i anar a feruna revisió de les fortificacions dels Alfacsi de Salou li devia sortir l’oportunitat de ferles obres de Valls. El 27 de gener de 1615feia testament davant del notari Joan Vi-cenç Sellarés de Barcelona, i s’anomenavamestre de cases, ciutadà de Barcelona i re-sident a Valls.

Com a fermança de l'obra de l'església deLinyola posava les seves propietats. Primer,una casa que tenia a Barcelona a la placetaJonqueres, que limitava amb la placeta iamb la casa del fuster Joan Figarola i amb elbotiguer de teles Jeroni Casanoves. Segon,un casa a Barcelona al carrer Amargós quelimitava a tramuntana amb el monestir delMontsió. Tercer, quatre cases seguides queté a Barcelona al carrer vulgarment anome-nat de Les Moles. Quart, quatre cases se-guides que té a Barcelona al carrer de laVerge Maria, “de trànsit del carrer Canudaal carrer Porta Ferrissa”. Cinquè, sis casesseguides amb els seus portals i horts que téa Valls al carrer Portals dels Llobets. Sisè,dos cases amb els seus horts que té a Valls,també, al carrer Portals dels Llobets. Entotal, tenia divuit cases en propietat.

4. El contracte

El 27 de gener de 1586, el poble de Linyolaes reunia amb el mestre Bartomeu Roig isignaven davant del notari de Prats de Rei(l’Anoia), Jaume Sbert, el contracte de l’es-glésia; com a testimonis trobem Pere Roca,campaner de Rocafort, i Jaume Castanyer,fuster de Linyola. Com a fiança, per indem-nitzar la vila de Linyola en cas de no complirel contracte, Roig presentava Francesc Joande Tamarit, senyor de Rodanyà; Pere Arnau,pagès de l’Albi, i Pere Vilamajor, ciutadà imercader de Barcelona.6 El dit Roig es com-prometia a fer una església (temple, torre icampanar) en el lloc on avui es troba la vellaesglésia, en el circuit i àmbit que se li desig-

Vista de la plaça del'església, cap el 1910(foto: arxiu EsteveMestre).

4 E. Rivas. Monografia de la Iglesia Parroquial de Sant Joan Baptista de la ciutat de Valls. (1913); E. Oliva.“Quatre-cents aniversari de la construcció de l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls (1583-1983)”. Quaderns de Vilaniu, 3 (1983) pàg 3-18.5 Marià Carbonell Buades: “Obres al convent de Sant Agustí Vell de Barcelona. Segles XVI-XVII”. LocusAmoenus. 1985.

narà. Roig enderrocaria l’església vella, i espodia quedar amb la pedra, guix, calç, fustai altres fàbriques, però havia de guardar lesteules, alguna pedra i fusta, així com elsbancs, per reparar, refer i adobar la capellade santa Quitèria; quedaren exclosos elsretaules, cera, ciris, tombes, campanes iimatges i totes les coses que han estat de-dicades al culte diví, ja que no poden ser de-dicades a coses profanes o particulars deldit Roig.

Abans de la signatura, els paers de la vilatractaren amb diversos mestres de cases,arquitectura i perspectiva i no en trobaren

cap com el mestre de cases Bartomeu Roigque els fes tants bons tractes. Per tant, detotes les ofertes presentades, el poble deLinyola va considerar que la proposta deRoig era la millor i la que més els convenia.Per tal de poder-la fer el poble s’imposavaun onzè a tot el que es collia al terme de Lin-yola durant el termini de nou anys, que co-mençaria per sant Joan del 1586; en concret,serien els fruits i forments, sègols, espolles,civades, mill, panissos, moresc, vesses,gerds, llegums, faves, guixes, cigrons, fesols,lentilles, llobins i tota mena de grans i lle-gums o verema, o olis i cànems, lli, llavor delli i llavor de cànem (en quedaven fora d’a-

201URTX

Vista lateralde l'església des

de Cal Rotés(foto: Carme Arenas).

6 Els linyolencs que signaren el contracte per construir l’església foren: Paul Morató com a batlle de Linyolai representant del Duc de Sessa, Antoni Folch de Cardona, baró de Linyola i els paers Francesc Claverol,Joan Agulló, Jaume Monfar i amb Miquel Cudós vicari de l’església de Linyola i beneficiat del Benefici deSant Jaume, Joan Conangrill prevere,, Montserrat Anglada rector de Bellvís i beneficiat del Benefici de SantLlorens i Bartomeu Grau beneficiat del Benefici de Sant Nicolau i Joan Vidal, Joan Ricart, Jaume Porta,Montserrat Agulló, Gaspar Balaguer, Blai Claverol, Pere Joan Pallas, Montserrat Moset, Gaspar Amargós,Joan Gispert, Montserrat Brandi, Jaume Prenafeta, Pere Ledonosa, Joan Prats, Sebastià Navarro, PerePasqual, Miquel Guardiola, Joan Agulló, Francesc Janer, Jerònim Agulló, Pere Forner, Bartomeu Rodon, An-dreu Agulló, Montserrat Bissa, Antoni Andreu, Natali Bergot, Joan Viladot, Jaume Flor, Pere Pont, ArnauBru, Joan Capell, Antoni Agulló, Joan Agulló, Pere Lebrosa, Pere Savall, Francesc Rialp, Andreu Sunyer,Miquel Adern, Joan Anglado, Pere Duran, Jaume Segura, Jaume Ballester, Jaume Balaguer, BartomeuGrassa, Simó Marti, Montserrat Savall, Pere Antoni Farre?, Pere Segur, Francesc Andreu, Joan Brandi,Montserrat Baga, Jaume Forner, Paul Rull, Antoni Pedros, Pere Claverol, Bartomeu Armon, Miquel Spigo,Jaume Lemonosa, Joan Serra, Paul Ricart, Manel Gispert, Andreu Cudos, Francesc Porta, Joan Grau, Sal-vador Vidal i Pere Lladonosa.

202 URTX

quest compromís, pollastres, gallines, llenya,pollins i anyells). Mentrestant, per la sevapart, el dit Bartomeu Roig, amb la seva gent,construiria l’església gran, perpètua i dura-dora, en el termini de set anys. Roig ho feiaa canvi de l’onzè, i es faria càrrec de totesles despeses de l’obra (anar a tallar les pe-dres de les pedreres d’Arbeca o de la Serra,anar-les a buscar i a fer tota l’obra), senseque Linyola hagués de contribuir en res. Unaltre “pagament en fruits”, seria que Roig, laseva família i els qui treballessin per a ell,gaudirien de casa franca a la vila, fruint delsmateixos privilegis com si fos un fill de Lin-yola, i, a més, no pagaria cap impost; aixícom la pinyola per escalfar-se a l’hivern. Defet era un molt bon tracte. Aquest detall ensindica que el “Llibre d’Obres” del temple deLinyola el portaria el mateix Bartomeu Roig.

Sembla un fet força estrany, però sabemque Bartomeu Roig sabia el que podiadonar la terra d’aquesta comarca, ja quedurant els anys 1584-1586 havia arrendatles terres de la comanda de Barbens per1.000 lliures i les terres de la Comanda del'Espluga Calba durant els anys 1585-1586per 1.270 lliures, i que en el període 1587-1600 va tornar a arrendar les terres de laComanda de Barbens per 1.000 lliures més.7Observem que Bartomeu Roig disposava decapital, que coneixia els beneficis que enpodia treure de la terra, sobretot en un anybo, i que creia que amb les dades que teniaa la mà amb l'onzè del que produïa el terme

de Linyola en tindria prou per pagar l’obrade l’església.

Els terminis de l’obra foren pactats de co-mençar l’any 1587 i que s’havia d’acabar el1593, però les obres no anaren tal coms’havia pensat i sorgiren problemes. Tambéconsta que els regidors i particulars de Lin-yola, mitjançant procurador, vengueren fruitsper pagar a Roig la fàbrica de l’església, l’11de juny de 1589.8

5. Descripció de les obres

La nova església tindria el portal major a po-nent, una altra porta a migjorn, el presbiteriestaria construït envers la porta de sol ixent,el campanar i la torre per tenir les campanesa la part de tramuntana. El contracte que es-pecifica les característiques de l’obra té 78clàusules. Les mesures tractades eren encanes, una cana barcelonesa equivalia a unmetre i mig de llargària; però, en realitat, lesmesures marcades no es compliren.

1. L'església tindrà de llargària 21 canes idos pams -canes de Barcelona- des de laparet del presbiteri fins a la paret del portalmajor.

2. La volta que anirà des de la paret de mig-jorn fins a la de tramuntana –l'amplada deltemple- serà de sis canes i sis pams.

3. L'altar major serà vuitavat de molt bona ipolida pedra i tindrà d'amplada 5 canes i 4pams.

4. Haurà de fer 5 capelles a cada part deltemple.

5. Fixa el repartiment de les capelles imarca que les capelles de ponent haurand'estar més juntes per haver-hi el cor, l'es-clat del cor.

6. L'alçària de les capelles serà de 5 canesdes del paviment fins al punt més alt de lesvoltes de dites capelles.

8. Per fer el fonament de l'obra arribarà finsa 2 canes de fondo fins arribar a tocar laroca que és on s'ha d'assentar l'església iaixò ho farà en tot el circuit designat perdita obra.

7 Gaspar Feliu i Montfort: El funcionament del règim senyorial a l’ Edt Moderna. L’exemple del Pla d’ Urgell.Lleida, 1990;8 Biblioteca de Catalunya. Fons Històric de l’ Hospital de la Santa Creu. Lligals 1046. 1. “Procura dels re-gidors y particulars de Liñola a favor de Joan Agulló per a vèndrer, forte per pagar a Bartomeu Roig la fà-brica de la iglésia

Absis de l'església(foto: Joan Yeguas).

203URTX

9, 10, 11, 12 i 13. Es refereix a detalls deltipus de pedra que s'utilitzarà a cada nivellde l'obra.

14,15 i 16. Referent a les gàrgoles, 8 a cadapart del temple, 9 gàrgoles per a les capellesi davant del temple, dos gàrgoles, una ambel cap de lleó i l'altra amb el cap d'àguila.

17. L'alçada de la paret del temple ha de serde 10 canes fetes amb pedra dolça.

23. Per donar llum al temple es farà unalluerna, el que anomenen rosetó.

29. Al temple farà 4 finestres espitlleres.

35. Fabricarà una trona amb pedra bonad'Arbeca, ben picada.

36. Deixarà forats on siguin necessaris a lavolta de l'església, de la sagristia i de les ca-pelles per posar-hi corrioles destinades a lesllànties o per posar-hi cordes.

37, 38, 39, 40 i 41. Tracten sobre fer una picao pila per a les fonts baptismals en la qual hipugui estar l'aigua sagramental per al bap-tisme, la qual es farà amb pedra de la pedrerad'Arbeca i serà octavada per fora i rodona per

dins, de 4 pams d'amplària i d'alçària la ne-cessària. Fabricarà una pedra per fer de pilaper a l'aigua beneïda a la porta principal. Laque es troba actualment a la porta d'entradapassarà a la de mig jorn. Haurà de fer unafont amb canella a la sagristia que tingui lacapacitat d’un càntir d'aigua.

42. Fabricarà un cor per cantar-hi els oficisdivins, davant i sobre el portal major dedita església de la llargària i amplada deles capelles més baixes. També hi posaràuna barana.

43. A l'altar major farà un altar de 18 a 20pams de llargària i 6 pams d'ample i en totesles capelles hi ha d'haver el seu altar amb elpilar de pedra i la llosa de la llargària i l'am-plària necessàries.

45. Un punt del contracte que no es va fer.Havia d’enguixar les parets de color blanc onegre.

46 i 47. La pedra de davant de l’església hade ser de pedra bona, forta de fil, tallantadai afinada. Haurà de posar una claraboia alrosetó de la mateixa manera que ho tenen al'església de Bellpuig. El rosetó serà fet ambpedra d'Arbeca.

Interior del templedes del cor

(foto: Carme Arenas).

Voltes de l'església(foto: Carme Arenas).

Capelles lateralsde l'església

(foto: Carme Arenas).

204 URTX

48. Fabricarà un portal de pedra davant del'església tal com consta en un pergamí queté en el seu poder el batlle Pau Morató.Haurà de fer dues imatges de bona pedra iarquitectura. L’una representa La Immacu-lada Verge Maria amb son llibre a les mansi una gerra amb flors. A l’altra part la imatgede l’arcàngel Gabriel que la saluda i sobreseu en la frontissa la imatge de Deu Pareamb la imatge d'una coloma que representael sant esperit amb ses motllures i cornises.També es compromet a esculpir les armes –l'escut- de la vila de Linyola.

49. L'altre portal a mig jorn el farà de l'estildel portal de la casa que té a Bellpuig elmercader Jaume Puig, i al seu damunt faràun frontispici on s’hi col·locarà una imatgede sant Sebastià màrtir.

50. Fabricar a la part de tramuntana i en lacapella més a prop del portal major una torre,pinacle i campanar, amb molt bona pedra.

52. Dins de la torre es farà una bona escalaamb graons que no seran ni massa alts nimassa baixos, que aniran al cor.

54. L’escala de dins de la torre serà de cara-gol d'una amplària de 3 pams. Farà espitlle-res on convingui per donar claror.

61. Sobre la tercera volta deixarà l'espai per8 finestrals, i si pot ser 8 finestres. Si no potser seran de 6 finestres.

63. Farà una barana a l’entorn de la torre.

64. En la volta superior hi aniran 8 gàrgoles,una a cada octava fetes amb bon art per-què es pugui desaiguar i representaran di-verses figures d'animals fetes amb art debon escultor.

65. El dit Roig pujarà a les seves costes lescampanes que avui es troben al campanarvell, o en altres llocs de la vila i si convé fa-bricar-ne alguna també ho farà.

66. Es compromet a edificar en l’indret on hiha la torre i sobre l’altre cantó de l'esglésiaa la part de migjorn, una estança o retretque serveixi per a comunidor i per a poderdes d'allí comunir lo temps i que farà debona pedra picada i argamassa amb les

Volta vuitavadadel presbiteri(foto: Carme Arenas).

Trona(foto: Carme Arenas).

Rosetó(foto: Carme Arenas).

seves quatre finestres cadascuna encaradaa cada un dels vents, de la mateix pedra pi-cada amb el seu portal que serà d’ample de8 a 10 pams i d'alt de 12 a 15 pams i amb savolta de rajola coberta i amb sa espiga almig per posar-hi un panell i deixar dins unarmariet de bona grandària per tenir-hi laveracreu i altres relíquies. El comunidor, fi-nalment, no es va fer.

68. Sobre la capella de la part de mig jornuna volta grossa al nivell de la volta del cor,deixarà a la part exterior una lluerna o es-pitllera i aquest quarto servirà d'arxiu.

70. L’obra es tindrà de visurar.

74. Farà l ‘església, capelles, presbiteri, sa-gristia, cor, campanar, comunidor i tota l’o-bra de pedra dolça. No s'admetrà cap méspedra.

75. Les portes dels portals principals de l’es-glésia, sagristia, portals del cor, arxiu, cape-lles, campanar, comunidor, sagrari, serà defusta de melis o de bones fustes i totes lesportes estaran proveïdes de bons golfos,claus, anelles, manilles i el que convingui.Tot es farà al seu càrrec menys els retaulesi tovalles i ornaments. Quan entregui el tem-ple només serà menester fer-lo beneir i con-sagrar, posar l'altar i dir misses. Tota l'obrade mestre de cases, fuster, ferrer, manyà totanirà al seu càrrec i té d'haver-ho acabat enset anys.

76. Farà els bancs necessaris per l’església iel cor de molt bona fusta i polida factura. Alpresbiteri, farà dos bancs, un banc pels pre-veres i un altre pel batlle, paers i prohomsde la vila. Que hi puguin cabre sis personesa cadascun dels dits bancs. Els bancs que

hi haurà a l'església tenen d'estar fets de lamateixa manera que a l'església de Bellpuig.Al cor, hi farà un faristol i els bancs neces-saris pels cantors.

78. Quan hagi acabat dita obra i hagi passatdos mesos s’escolliran dos visuradors percada banda –la de l'arquitecte i la de la vila-i si convé, perquè no es posessin d’acord,també s'admetran uns tercers per part delDuc de Sessa.

6. Un compromís de l’any 1595

Quan es va signar el contracte general del'obra, hi havia una clàusula que manavaque per poder treure el gra de l’onzè que seli pagava de la vila i portar-lo a vendre, ne-cessitava un permís i autorització –previ pa-gament d'un impost- del Duc de Sessa.

Ignorem si Bartomeu Roig es devia saltaraquest acord, però a inicis de 1595, el go-vernador de la baronia de Linyola li comuni-cava que li prohibia treure el gra de Linyola,si no pagava –una multa- 1.500 lliures alDuc de Sessa.

Això va comportar que dit Bartomeu al·le-gués que com que no podia vendre el gra,no podia fer diners i, per tant, no podia com-prar la pedra que necessitava per a l’obra, nitampoc pagar el jornal dels treballadors. L’o-bra era parada.

Per fer front a aquesta situació i trobar-hiuna sortida, el 24 de febrer de 1595 es reu-nia el Consell General de Linyola i acordavatrobar-se amb l'arquitecte.

El 28 de febrer de 1595, es reuniren totesdues parts, i el dit Roig, els explicava que

205URTX

Volta estrelladaa l'interior

del campanar(foto: Arxiu Escola

El Sitjar de Linyola).

Volta i arcada d'unacapella lateral

(foto: Carme Arenas).

206 URTX

fins al moment havia fet les obres de l’esglé-sia millor del que estaven estipulades, i exi-gia que dita obra fos visurada per experts detots dos costats, i que se li abonessin les mi-llores que havia fet.

També s’acordava que dit Roig pagaria les1.500 lliures al governador del Duc de Sessa,i amb l'import de la venda del gra podriaacabar l'obra.

El poble de Linyola es comprometia a fer vi-surar l’obra en el termini de 5 mesos, i Roiges comprometia a enllestir i entregar el tem-ple pel Nadal de 1595.

Però les coses no van anar així i el 18 dedesembre de 1595, el dit Roig els comuni-cava que com que l'església no s’havia visu-rat, ell es plantava.

7. Concòrdia per acabar les obres: febrerde 1596

Després de diverses reunions del ConsellGeneral de diumenge 4 i dimarts 6 de febrerde 1596, el dia 7 de febrer, novament torna-ren a firmar una altra concòrdia per tal d'a-cabar l'obra.

I signen totes dues parts, un “Memorial dela hechura del campanar y portalada de laesglesia de Linyola”, on es determina fer elcampanar, des d'on l'església està acabada,i fer les quatre torretes rodones, cobertesd’una mitja taronja i amb una boleta al cap.Es desestima construir el comunidor, i elrector exorcitzarà el temps des de les fines-

tres de les quatre torres. Tracten com esfarà el campanar, la portalada de l’esglésiai l’enrajolament del seu interior. A canvi, elsrepresentants de la vila acorden de pagar-li, a compte de les millores fetes a l’església,600 lliures.

En el contracte, molt malmès, sembla ques’acordava que les obres estarien acaba-des al mes d’octubre de 1596. Si a la fi del’obra no hi havia acord, entre les duesparts, per pagar les millores fetes a l'esglé-sia, el governador de la Baronia nomenariados visuradors.

8. Visura de les obres fetes: 7 i 8 de fe-brer de 1596

Mentre signaven aquesta nova concòrdia,els dies 7 i 8 de febrer de 1596 s’estava fentla visura de l’església, per assenyalar les mi-llores o l’empitjorament de l’obra del templeparroquial. Els experts visuradors foren: perpart del poble, l'aragonès Joan de Samudioi el lleidatà Giralt del Rey, que aleshores eramestre de les obres de la Seu Vella; per partdel constructor, Montserrat Santacana, quetreballà com a arquitecte per a la Generalitatde Catalunya, i Josep Ferrer, que poc des-prés es faria càrrec durant uns anys de l’o-bra de la catedral de Girona.

Des de la vila no es va fer cas al seu dicta-men, ja que els tocava afegir diners, al·le-gant que l’obra no estava acabada.

Aquesta decisió probablement va endarrerirla fi de l'obra.

Portada de l'església(foto: Carme Arenas).

Vista exterior de l'absis(foto: Carme Arenas).

9. Visura final de l’obra: 1600

Finalment, el mes de juliol de 1600 l’obra es-tava acabada. Com que no hi havia un acordentre les parts de quan s’havia de pagar perles millores de l’església, es va acudir al ducde Sessa i baró de Linyola, perquè escollísdos visuradors neutrals, que decidissin qui-nes millores hi havia a l’església i el seu cost.Es va triar com a perits Joan Pexau, -arqui-tecte que visuraria el Palau de la Generalitat-i Joan Munter, un amic de Bartomeu Roig.La relació de Munter i Roig venia de lluny:Munter fou el constructor de la casa de lavila d’Alcover, que l’any 1591 havia estat vi-surada per Bartomeu Roig en representaciódel poble; Monter també va construir l’es-glésia d’Alcover, i el 1596 Roig li tornava avisurar les obres; el 1602 Monter i Roig tre-ballarien en la traça d’una resclosa, i a Roigel citen com a constructor de l’església deValls (i a l’agost de 1600, Roig fou cridat aTarragona com si fos de Montblanc –treba-llaria a la capital de la Conca de Barberà?).9

Els perits, feta la seva visura, van donar laraó al constructor al reconèixer que les pe-dres de l'interior de l'església haurien pogutser de la pedrera de la Serra, però que sa-bien que aquesta pedra, amb el pas deltemps, rebentaria, perquè el terreny on es

construïa l'església era tot de salobre. I si ales parets interiors s’hagués utilitzat les pe-dres “blanques”, l’església seria d’una granlletjor. Per aquest motiu, atinadament, Barto-meu Roig va fer servir tota la pedra de laconstrucció de la pedrera d’Arbeca, per laqual cosa se li havia d'abonar, per aquestamillora, 1.500 lliures. I per les millores quehavia fet al campanar, del portal de l'enjusade la cantonada de la sagristia, l'enllosatsobre les capelles, l’enllosat sobre el pavi-ment de l’església, el caragol més alt delcampanar, el comunidor que havia construïtal campanar, desfer les arcades del Cor percréixer el Portal, les finestres del campanar,tot fou estimat en 1.110 lliures. Per desmi-llores, entre d'altres, es trobaren alguna partfeta amb pedra de saldo, o que les portesdel portal major no s’havien pogut obrir... Endefinitiva, la conclusió dels visuradors delDuc de Sessa fou que la diferència entre lesmillores i les pitjores, era de 2.089 lliures 4sous 6 diners, que el poble de Linyola haviade satisfer al constructor de l'església, Bar-tomeu Roig.

Passats uns mesos sense que li fossin paga-des les millores, dit Roig començava un pletcontra la vila, demanant l’embargament delsbéns comunals i també dels béns dels parti-culars que havien signat concòrdies i pactes.

207URTX

9 Joan Cavallé. “Notícia sobre l’ arquitecte Joan Munter”. Quaderns d’ Història Tarraconense. XIV. 1996.

Porta lateral(foto: Joan Yeguas).

Vista delscontraforts laterals

(foto: Carme Arenas).

208 URTX

Apèndix documental

Document 1. 1586, 27 de gener.

Biblioteca de Catalunya. Fons Històric del'Hospital de la Santa Creu. Lligals 1046.6. Documentació sobre un encàrrec d’obresa l’església de Linyola fet per la universitatd’aquest lloc al mestre de cases BartomeuRoig, 1586-1599, 47 f..

Concòrdia signada entre la Universitat deLinyola amb el mestre de cases BertomeuRoig per construir una església nova a Lin-yola, signada davant el notari de Prats de ReiJaume Sbert el 27 de gener de 1586.In Dei Nomine, noverint Universi q. Ego,Bartholomeus Roig magister domorumcivis Barcinone ex una et nos Paulus Mo-rato, baiulus villa Linyesola pro Illmo, dnodompno Anthonio Folch de Cardona DuceCessa et Soma Comitte de Olivito et de pa-lamos dno Baronias Pulchipody Angularia etdicta villa Linyesola, Franciscus Claverol, Jo-annes Agullo et Jacobus Monfar patiary, Mi-chael Codos presbiter vicarius ecclesia deLinyola et benefficiatus benefficy SanctiLaurenty in ecclesia dicta villa de Linyola etBrtholomeus Graum benefficiatus benefficysancti Nicolay et procurator sindicus et actorcomunitatis presbiteroru dicta ecclesia deLinyola, Joannes Vidal, Joannes Ricart, Ja-cobus Porta, Monsarratus Agullo, GasparBalaguer, Blasius Claverol, Petrus JoannesPallas, Monsarratus Mosset, Gaspar Amar-gos, Joannes Gispert, Montsarratus Brandi,Jacobus Benaffeta, Petrus Ledanossa, Joa-nes Prats, Sebastianus Navarro, Petrus Pas-qual, Michael Guardiola, Joannes Agulló,Franciscus Janer, Hieronymus Agullo, PetrusForner, Bartholomeus Rodon, Andreas Agu-llo, Monsarratus Bissa, Anthonius Andreu,Natalis Bergot, Joannes Viladot, JacobusFlor, Petrus Pont, Arnaldus Bru, Joannes Ca-pell, Anthonius Agullo, Joannes Agullo, Pe-trus Lebrossa, Petrus Savall, FranciscusRialp, Andreas Sunyer, Michael Adern, Jo-annes Anglada, Petrus Duran, Jacobus Se-gura, Jacobus Ballestar, Jacobus Balaguer,Bartholomeus Grassa, Simon Martí, Monsa-rratus Savall, Petrus Anthonius sanct Pere,Petrus Segur, Fransciscus Andreu, JoannesBrandi, Monsarratus Baga, Jacobus Forner,Paulus Rull, Anthonius Pedros, Petrus Clave-rol, Bartholomeus Ar(a)mon, Michael Spigo,Jacobus Lemenossa, Joanes Serra, PaulusRicart, Manuel Gispert, Andreas Codos,Franciscus Porta, Joannes Grau, SalvatorVidal et Petrus Ledanossa omnes incola ethabitatores ville et termini de Linyola, convo-cati et congregati de mandato dicti honorBaiuli, tam ad sonum campane quam voce

preconia ut moris est in domo consilis eiusde de ubi et prout alis pro similibus et alyscomunibus unviersitatis dicta villa negotysuniversitas ipsa solita est convocari et con-gragari ex longeva prescripta hac tenusg abinmemoriabili euo observata consuetudo,ibidem ex causa infrata univesitatem dictavilla et generale consilium sive parlamentumeiusdem tenentes facientes celebrantes etrepresentates, tamquam mayor etsanior partet plusquam dues partes hominum singula-rium et habitatorum dicta villa et habito res-pectu viduares pupillors impeditorum etdicta convocationi et congragationi inte-resse non vatis etex certis scientys, Agenteshac scilicet nos dicti presbiteri de sonsensuauctoritate et decret Illmi et Rmi dni. Urge-lleny epis seu eius in sualibus et temporali-bus officialis et vicary generalis, et nos dicticonvocati et congregatis cum auctoritate li-cencia et cecreti Illmi Dni Ducis Cessa etSoma predicti et seu eius generalis procu-ratoris in dictis Baroniis,et ad cauthelamcum licencia auctoritate et decreto dictihonor Biauli dictae Villa de Linyola, confitre-mur et in veritate recognoscimus pars partiet nobis adminisem et visesim omnes notarisin frato tanquam publica et auctentica per-sona pro nobis et utrag parte nrum et aliisetiam personis omnibus et singulis quibinteres et intererit recipienti et pacicentiactiam legitime stipulanti et de super fabri-catione templi in frati,undecimi incarrationerebutg, aliis in fratis fuerunt internos dictapartes facta inita pactata firmata et jurataquesdam concordia avinentia et conventio-nis capitula thenori sequentis.

Los noms de la Sanctissima Trinitat Pare filly sperit sanct y de la inmaculada y humilVerge maria mare de Deu y senyora nostrahumillissimament invocats e implorats.

Sobre la machina obra e fabrica de la sgles-sia temple torre y campanar e altres cosesdesus scrites Deu Volent fabricadores en lavila de Linyola Bisbat de Urgell e sobre loonze per dita vila imposador e altres desusscrites per y entre los Vener. Preveres, loshonors Balle y Pahers prohomens singularspersones e habitants de dita vila de Linyolade una part e lo honor mestre BarthomeuRoig mestre de cases ciutada de Barcelonade la part altra son estats fets pactats orde-nats firmats y jurats los capitols desus scritsab los pactes avinenses condicions y reten-cions desus scrits

Es assaber q los dits honors Balle Paherspreveres prohomens singulars persones yhabitants de la dita vila de Linyola inspiratsper lo sanct sperit Attenents y spressament

considerants aquelles coses esser ben dis-tribuydes erogades y gastades ques distri-bueixen eroguen y gasten per al servey denostre senyor Deu Jesuchrist y de la sua glo-riossa mare y attenent q lo temple y sglessiay casa deDeu es casa de oracio com lo ma-teix senyor per boca del evangelista lo de-clare dient La mia casa es cas de oracio. Laqual deu estar fabricada composta y orde-nada ab tota decencia honor y reverenciacom lo Real profeta David en lo segon libredels Reys esta dient, ecce ego in domo ce-drina habitor e que per inspiracio y expressmanament divinal lo Rey Salomo fill y suc-cessor del dit Rey David ediffica aquella tansumptuossa obra del temple de Hierusalemahont tot lo poble pecculiar de Deu omnipo-tent venia a orar com en lo tercer llibre delsReys esta llargament contengut. Attenentmes avant dits Balle Pahers prohomens sin-gulars y habitants de la dita vila de Linyolatenir per avui com de fet tenen una casa deoracio temple y sglessia tant deffectuos y in-decent per la habitacio de un tan gran y po-deros senyor com es Deu omnipotent nosols per esser fabrica de poca y chica sta-tura pero encara per la indecent factura deaquella y per ser com es tant vella y cansadade servir q totalment en algunes parts deaquella denote ruyna y perço y altramentdits honors Balle Pahers preveres y homenshabitants de vila de Linyola convocats y con-gregats en lo modo acostumat en la casa delconsell de ditavila aixi ab so de camapanacomencara ab veu de publica crida los nomsy cognoms dels quals estaran baix conti-nuats dessignats y spressats haguts a cercade asso entre ells acordi parlament y tracteno sols una pero moltes vegades y ultima-ment havent feta celebrar una missa y officisolempne a honor y gloria del sperit sanct yaquella humil y devotament oyda ab suppli-cacio humil fos servit lo senyor illuminar losseus enteniments y havent celebrats suffra-gis pera les animes de purgatori per a q ablo senyor fosen medi de alcansar la gracia ymerce per la fabrica de una tant gran y im-portant obra moguts de un sanct zel intuit ydevocio han determenat com de fet deter-menen y son de vot y parer de fer y fabricarla machina y obra de la sglessia temple ecampanar desus scrits y com aben tractatsobre la fabrica y obra de aquella ab diver-ses persones expertes y en lo art de mestre3v. De cases Architectura y perspectiva abninguno empero han tractat qui en la fabricay obra predita los haja fet tant bona como-ditat com es lo dit honor mestre BarthomeuRoig mestre de cases ciutada de Barcelonaab lo qual a cerca de dita obra y fabrica sonvinguts al tracte capitulacio y tractacio se-güent obtenguts empero primerament la li-

cencia y decret del Illmo Senyor don AnthonFolch de Cardona Duch de Soma y Cessa ysenyor de la Baronia de dita vila de Linyolae, o, de son Ille senyor Procurador general o,de qui se pertangue y a cauthela del dithonor valle de dita vila de linyola y tambedeñ Illm y Rm senyor Bisbe de Urgell e, o.De son official o, vicari general a ques per-tangue qui en la fi de la present capitaula-ciio avinensa y concordia interposaran sondecret y auctoritat en lo modo y forma de-guts a fi y effecte abe y tingut tota aquellaplena forsa y valor que ha y deu haver qual-sevol llegitim acte y aixa ab la favor del sen-yor se prodhuira en fer dita capitulacio en lostill y modo següents per capitols declarats.Primerament dit honor mestre BarthomeuRoig mestre de cases per a complir abanimo dels dits y desus scrits convocats ycongregats y al tracte entre ells fet y per loque los dits convocats y congregats tant ennom propi de quiscu dells com encara ennom de la dita Universitat de la vila de lin-yola y dels singulars y habitants de aquellapresents y sdevenidors se obligaran en fer yprestarli un onze ço es la onzena part delsgrans verema, olives y altres fruyts desusscrits pera temps de nou anys segons q enlos capitols desus scrits sera llargament de-clarat de grat y certa sciencia sua conve yen bona fe promet als dits convocats y con-gregats en los noms predits q dins spay deset anys del dia de la forma de la present ca-pitulació y concodia3r en avant inmediatament comptadors y ve-nidors fara y fabricara un temple casa deoracio y sglessia ab sa torre pinacle y cam-panar a llahor y gloria de nostRE SENYORDeu Jesuchrist y de la Inmaculada VergeMaria Mara sua advocada y patrona de ditavila de linyola la qual fabricara fara y obrarasegons q promet fabricar fer y obrar dins dittemps ab tot effecte a totes ses missionsgastos y despeses així de fusta pedra, cals,rajola, guix cuayro arena, grava, argamassa,aygua, bastides y totes altres coses pera ditaobra y fabrica necessaries. Lo qual conve yen bona fe promet de edificar fer y fabricarbe y decentment ab tota seguretat fortalesay tuycio a effecte dita obra sia bona perpe-tua y duradora a us y costum de bon art ybon mestre de cases com conve pera la fa-brica de una obra de tanta importancia loqual conve y en bona fe promet de edifficarfer y obrar dins y en dita vila de linyola y enlo lloch hon vuy esta edifficada la sglessiaParrochial de dita vila y en lo circuit y ambitli dessignaran dits convocats y congregatso, aquells dells qui per en aço serna dessig-nats lo qual dit mestre Barthomeu Roigconve i en bona fe promet de fer y fabricarlo modo manera y factura següents y en los

209URTX

210 URTX

capitols següents declarats y specifficats esa saber q el dit mestre Barthomeu Roigconve y en bona fe promet de fer y fabricarun temple casa de oracii y sglessia en lolloch hon vuy esta edifficada la sglesia pa-rrochial de dita vila la qual el dit mestre Bar-thomeu Roig per pacte expresse conve y enbona fe promet de enderrocar a ses mis-sions gostos y despeses ço es q lo portalmayor de dita sglessia tingue exida enves laportade ponent y lo portal fura enves la partde mig jorn y lo presbiteri de dita sglessia4r estigue edifficat enves la porta de soligent e, lo campanar o, torre pera tenir lescampanes enves la part de tramontana en-corporada la paret de la dita torre o, campa-nar en la part de la dita sglessia tant quandurara la alçaria de aquella

1. Item Conve i en bona fe promet dit mestreBarthomeu Roig a dita universitat y als con-vocats y congregats predits en nom deaquella q ell fara y fabricara dita obra en lolloch y modo en lo precedent capitol decla-rats de llargaria de vint y una cana y dospams a mida y cana de Barcelona comptantdit spay de dites vint y una cana y dos pamsde tou a tou de paret a paret es assaber q.de la paret dels presbiteri fins a la paret delportal mayor tinrra dita machina obra ysglessia de sapy y tou integrament dites vinty una cana y dos pams de dita mida y canade Barcelona.

2. Item Conve y en bona fe promet de ediffi-car dita obra en lo modo forma y manerapredits y desus scrits amb una bolta navadao, instancia la quan tinra de tou y spay deenjusa en jusa comptant des de les enjussesde la part de mig jorn a les enjusses de lapart de tremuntana sis canes y sis pams dela dita mida y cana de Barcelona.

3. Ittem. Conve y en bona forma promet ditmestre Barthomeu Roig de edifficar en ditafabrica y obra un presbiteri en lo qual pro-met de edifficar lo altar major de dita sgles-sia de factura octavat de molt bona y polidaobra y ben fortifficada de molt bona y polidaobra y fort* pedra picada y argamassa loqual tinra llargaria de sinch canes y quatrepams de dita mida y cana de Barcelona lle-vadas 4v. ditas sinch canas y quatres pamsde dites vint y una cana y dos pams q tinradita sglessia de llargaria.

4. Ittem. Conve y en bona fe promet dit mes-tre Barthomeu Roig de fer y fabricar en ditaobra sinch capellas a quiscuna part de dittemple compartides per bon art y ab sos ter-ços de molt bona y polida factura de la ma-teixa pedra picada y argamassa les quals

conve y en bona fe promet edificar fora loambit dedites sis canes y sis pams q es laamplaria dedita obra ab ses enjusses se-gons en los capitols següents se declararales quals capelles conve y en bona fe pro-met de edifficar conforme bon art de mestrede cases y conforme a la trasa per ço te do-nada les quals conve y en bona fe prometde edificar de amplaria o ambit de catorzepams de dita cana de Barcelona comptantdit spay des del principi de les enjusses finsa la paret forana de dites capelles.

5. Ittem. Conve y en bona forma promet deedificar dites capelles y quiscunade aquellesde llargaria de denou pams quiscuna de de-ditacana de Barcelona comptant dit spay deemjussa a enjussa o, mes repartint lo spayreste des del prebisteri fins a la porta de ditsglesia per sos tersos conforme bon art debon mestre exceptades empero les capellesfuranes de la part de ponent de quiscunapart ço e les que estaran mes juntes al por-tal major ab les quals per haverhi de estaral endret delles lo chor y en la part de po-nent lo campanar y scala del chor promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar lesdel mateix spay de catorze pams de ampla-ria conforme a les altres yde llargaria donar-los tot lo restant del spay estara des del 5r.Presbiteri fins al dit portal major y ediffica-des dites restants quatre capelles a quis-cuna part en la forma y modo dessignats enlo precedent capitol y conve y en bona fepromet edificarlo de molt bona y polida obrade molt bona y fort pedra picada ab sa moltbonap aret de bona y profitosa argamassa afi y effecte dita obra sia perpetua y duradorasegons q mes llarch sera en los capitols se-güents declarat.

6. Ittem. Conve y en bona fe promet dit mes-tre Barthomeu Roig de fabricar dita obra se-gons se prefereix y fer dites capelles dealtaria de sinc canes de ditacana de Barce-lona comptant dites sinch canes des del pa-viment o, sol de dita sglessia fins a la sumitatde la clau de la bolta de dites capelles.

7. Ittem. Conve y en bona fe promet dit mes-tre Barthomeu Roig de fer els enjuses serannecessaries en dita obra repartides de ca-pella a capella conforme bon art de mestrede cases tenint sguart al spay de les quinzecanes y sis pams resten des del presbiterifins a la porta de dita sglessia les qualsconve y en bona fe promet de fer fabricar yobrar de molt bona y polida factura y de moltbona fort y profitosa pedra ben picada y bebona y decent argamassa y de gruxa desinch pams de cana de Barcelona quiscunaconforme art de bon mestre de cases.

8. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig a dits convocats ycongregats en los dits noms que ell fara yfabricara segons q ell promet fer y fabricardita obra ab tota seguretat y fortalesa y peraq estigue ab mes firmesa y seguretat attes qlo fonament de dita obra es lo mes -5r- ne-cessari pera la fortalesa de dita obra convey en bona fe promet dit mestre BarthomeuRoig a dits convocats y congregats en nomde dita vila de Linyola de assentar lo fona-ment de dita obra, dos pams de cana deBarcelona en lo mes fondo de la rocha es enlo lloch on se ha de a sentar dita obra yaportar ho tot al nivell de dits dos pams pertot lo circuyt o ambit hon se haura de asen-tar y principiar dita obra y tant quant aquellahaura de tenir.

9. Ittem. Conve y en bona fet promet ditmestre Barthomeu Roig de fer lo solamentde dita obra tot al entorn de bona pedra yduradora dolsa per una y altra cara ço esde dins y de fora y picada dita pedra aixiper la cara de (...) de fora y per lo mig moltben reblerta y embotida de molt bona ygrossa argamassa molt ben trempada yprofitosa y de pedra bona y decent per areble de gruixa dita paret fins sia de unacana de alt comensant lo a comptar des dela mes baixa pedra y fins sia alta mesura ymida de una cana de dita cana de Barce-lona de sinch pams de cana de barcelona yben paredada y reblerta conforme a bon arta tota seguretat de dita obra.

10. Ittem. Conve y en bona fe promet de fer yfabricar en dita obra de la mateixa pedradolça y ben picada y affinada quant sia ditaobra de dita altaria de una cana y tot al en-torn circuyt y ambit de dita obra un cordoobrat de bona factura y ab bon art y conformeconbe a dita obra excepto empero al davanto, en frent de dita obra ahont noy ha de havercordo sino la pedra cissa molt ben picada yassentada e affinada conforme bon art.

11. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricardita obra de dita cana y cordo amut 6vfrans sia a la altaria de dites capelles dequatre pams de dita cana y mida de Barce-lona. Proseguint sempre dita paret de moltbona fort y profitosa pedra y decent prose-guint sempre dites dos (caxes?) dins y foray deixant de part de dins en sos llocs op-portuns dites enjuses de la gruixa y facturaalt assignades y promet sempre proseguirdita obra be y decent y conforme us de bonmestre arrassant y reblintla molt be y for-nintlo de molt bona argamassa y pedraconforme art de bon mestre.

12. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar endita obra sobre les capelles predites aixi a launa com altra part un empit o barana demolt bona pedra picada dolça, amb doscaxes dins y fora y fornida tambe de moltbona argamassa o, morter com se pertanyde gruxa de dos pams de dita mida y canade Barcelona y sobre dita barana o, empitdeixar un cordo fabricat de bona y polidaart de la mateixa amplaria de dos pams loqual cordo se comprengue en la altaria ditssinch pams.

13. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar aquiscunade els dites enjuses y al nivell de labolta en los capitols desus scrits se obligaraa fer sobre dites capelles un portal per apoder pasar de una a altra llis de la mateixapedra dolça picada de bon art y factura de laaltaria y amplaria sia necessaria tenint res-pecte a la fabrica de dita obra.

14. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar endita obra setze gargoles ço es vuyt a quis-cuna part dedit temple y mes si mes seranmenester 6r. conforme art de bon mestre alten la bolta superior pera pendre buydar yllansar les aygues discorreran en dita boltales quals promet fer de polida y utilossa fac-tura conforme a bon art y del modo estanles de la sglessia de Bellpuig novament edif-ficada y molt millor.

15. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar nougargoles en la sumitat de les dite capelles ypera expellir, lansar y buydar les aygues çoes a quiscuna capella una gargola y mes simenester ni haura les quals conve y en bonafe promet de fer y fabricar de la forma ymodo en lo precedent capitol dessignats.

16. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar yposar dos gargoles en quiscuna part delenfront de dita sglessia una en los llochsmes convenients la una de figura de lleo ylatra de figura de aguila molt ben fabrica-des y obrades de la gruxo amplaria y llarga-ria necessaries y conforme art de bonmestre requereix.

17. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar ditaobra de dita sglessia de altaria de deu canesde dita mida de Barcelona fins a la (clau).

18. Ittem Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de proseguir dita

211URTX

212 URTX

paret de dita sglessia des de la altaria dedites capelles amunt fins sia de caltaria dedites Deu canes en lo precedent capitoldessignades de gruxade tres pams de ditacana y mida de Barcelona y promet prose-guirla sempre de la mateixa pedra dolça pi-cada a la cara de dins y de fora y de moltbona y approbada pedra 7r. segons desusdit y desus mes llargament se dira y fornirkasempre y reblarla y amassarla de bona yprofitosa argamassa y pedra conforme sepertany a unatant principal obra.

19. Ittem Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar alpresbiteri predit y en los precedents capitolsdessignats sis enjusses a quiscuna paret dela mateixa pedra y factura que les enjusesde les capelles y en la mateixa seguretat yfortalesa segons de sobre esta dessignat yde tou de vuyt pams des del principi dequiscuna enjussa fins a la dit paret furana.

20. ittem Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar aquiscuna de dites enjusses un portal baix depedra picada llis y de bona factura de la am-plaria y altaria decents y corresponents a lafabrica de dita obra de la mateixa pedradolsa bona y decent aprobbada y visuradasegons en los capitols davall scrits se dira.

21. Ittem. Conve y en bona fe promet dit mes-tre Barthomeu Roig de fer y fabricar dites en-jusses de altaria de tres canes de dita mida ycana de Barcelona y clourelles amb sa boltaredona ben feta a tota seguretat de la obra yconforme bon art de bon mestre.

22. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar losdos sperons de quiscuna part dit presbiterimes cerca de la obra de dita sglessia tantqual durara la altaria de la sacristia baix des-signadora de la llargaria y a nivell de la obrade dita sglessia y capelles y de dita sacristiaamunt per a fi volra retirar la llargaria 7vconforme als restants dos speron furansresten en dit presbiteri.

23. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar e, odiexar a quiscun cuadro del octavat de ditpresbiteri una spillera o luerna les qualsconve y en bona fe promet de fer de la ma-teixa pedra assi dessignada y baix dessig-nadora de altraria quiscunade tres pams yuna ma de amplaria o, conforme millor con-vinra para donar claror ab ses squexades debona y polida factura y (clourelles) dites en-jusses de bona part de la mateixa pedra yargamassa de gruxo de tres pams de dita

mida y cana de Barcelona y fer dita obra entota perfecio y polidessa conforme a bon artse pertany.

24. ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar aldetras de dit presbiteri en lloc hont mesconvingue un smari o receptacle o, sacraride molt bona polida decent factura peratenir reservat lo sanctissim sacrament de laeucharistia.

25. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricarquatre finestres o, spitlleres ço es dues aquiscuna part de dit presbiteri de amplariade dos pams y de altaria de deu pams decana de Barcelona pera donar claror lesquals promet fer de bona pedra conforme altesta dessignat y se dessignara en los se-güents capitols y de molt bona y polida fac-tura y conforme art de bon mestre

26. Ittem. Conve y en bona fe promet dit mes-tre Barthomeu Roig de fer y fabricar un pilas-tre dalt abaix des del paviment fins alnaiximent amb son cantell viu ab vasa y ca-pitell conforme esta lo de la sacristia de lasglessia nova 8 r. ment edifficada en la vila debellpuig y fer un portal a quiscuna part delaltar mayor ab ses portes y tancadures mani-lles y golfos de molt bona y polida e profitosaobra y factura conforme art de bon mestre.

27. Ittem. Conve y en bona fe promet dit mes-tre Barthomeu Roig de fer y fabricar en ditasglessia y obra los los archs principals do-blens cruseres y parades formerets y sisclaus principals sobre dita sglessia y presbi-teri y sobre dites capelles en les quals convey en bona fe promet scuplir y pintar de bultoen dites claus les figures y retratos li serandessignats per los honors Pahers prohomenso, altrs persones per ço tinguen poder losquals promet fer de la ja dita desus dessig-nadora pedra bona fort y approbada de lagruxo sia necessaria conforme a dita obra yde la factura y obra decent ab la polidessa ydestria se paertany asemblant obra y con-forme art de bon mestre.

28. Ittem Conve y en bona fe promet de fersobre quiscuna de dites capelles ses clauspilastres doblens formerers parades y archsecruses de la mateixa pedra bona foprt y ap-probada y de molt bona polida y gentil fac-tura y deixar les claus de dites capellesforadades ab molt gentil art conforme a bonmestre se pertany.

29. Ittem Conve y en bona forma promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar e, o,

cubrir dita nau o nauada de la dita sglessiapresbiteri y capelles y tot lo mes convingue dedita obra de molt bona volta o pedenti de moltbona rajola doble y argamassa be y decent-ment a tota tuycio y seguretat de dita obra yconforme art de bon mestre se pertany.

30. Ittem. Conve y en bona fe promet de co-brir tota la dita sglessia y voltes de aquellaaixi de la nau de la sglessia 9r capelles pres-biteri y sachristia y tot lo mes avant deditaobra de molt bona y profitosa rajola o, teulaitaliana o lloses de pedra dolça y asentarlessobre bona y decent abeurada de arga-massa bona y profitossa de tal manera q ladita obra sia duradora y profitosa y les ay-gues pluvials frets ni altres tempestats dan-yar noy puguen y sie segons se pertany auna fabrica de tan gran obra y conforme sepertany a bon art de bon mestre y a tota se-guretat y perfectio.

31. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar yobrar en la sumitat del dit temple y sglessiay per tot lo ambit vagi y entorn de aquellauna barana, o, empits de pedra picadabona y aprovada segons se prefereix y baixse dessignara ab doscares a la una y altrapart molt ben picada y affinada ab moltbona y profitosa e, duradora argamassaben reblerta y arrassada de gruxa de dospams y de altaria de dos pams de dita canay mida de Barcelona ab son cordo de lapedra picada de sobre y conforme ha pro-mes fer los empits, o, barana de sobre elsdites capelles segons en los capitols sus-dits esta speccificat.

32. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar lopaviment aixi de dita sglessia presbiteri sa-cristia y capelles de dita sglessia enlosat /oy enrajolat de bones closas o cayro de unpam en cuadro y un quart de gros ben as-sentats sobre bona argamassa be y decent-ment ab tota seguretat fortalesa y durada dedita obra conforme art de bon mestre.

33. Ittem. Conve y en bona fe promet de fery fabricar en dita obra dos graons de bonapedra picada y ben affinada de 9r un pamsd’ alt quiscu assentats ab los spays necessa-ris ab bona argamassa pera pujar de ditasglessia al dit presbiteri y altres dos graonsde la mateixa o, manco altaria y pedra y ar-gamassa y factura en dit presbiteri en lolloch ahont hauran dstar los preveres servi-ran de diaca y sots diaca al qui celebrara lamissa los quals conve y promet fer ab la fir-mesa y polidessa decents conforme a bonart se pertany.

34. Ittem. Conve y en bona fe promet dit mes-tre Barthomeu Roig de fer y fabricar un grahoa quiscuna de dites capelles pera pujar desdel paviment de dita sglessia a dites capellesde la amteix pedra picada y ben tallentada yaffinada assentat sobre bona argamassa dealtaria de un pam de dita cana de Barcelonabe y decentment conforme a bon art de bonmestre de cases se pertany.

35. Item. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricarobrar posar y asentar en lo lloch decent yconvenint de dita sglessia una trona debona y decent pedra de Arbecha ben picadatallantada y ben affinada llisa de la amplariagranaria y altaria necessaria y correspo-nents a la fabrica de dita sglessia y prometferli una cornissa alt en la vora y dexarli sosforats en los llochs decents y necessaris aixiper a posar lo faristol com pera empaliarlacom per tot lo mes convingue lo qual prometde fer y fabricar de molt bona factura polidagentil y profitosa conforme a art de bonmestre se pertany.

36. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de deixar sos fo-rats en los llochs necessaris així en la voltade dita sglessia sacristia capelles com per9v. tot lo mes avant convingut així perapujar corrioles pera tenir llanties o, posarcordes los quals promet assentar conformese pertany a art de bon metre y sens danyde dita obra.

37. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar endita sglessia y temple y asentar e lo llochhom mes convingue i una pica o pila perales fonts baptismals y en les quals pugaestar laygua sacramental per al baptisme laqual conve y promet de fer de bona pedrade la pedrea de Arbecha de bona y polidafactura octavada per defora y redona de dinsde amplaria o, quadro de quatre pams detou a tou y de la altaria decent conforme abon art la qual promet fer de dita pedra deArbecha bona y q. tingue laygua y aentarlaab son buydador com conve y ab son cober-tor decent de fusta bona polida y molt benobrada y ab sos golfos afrontisses bones ypolides y ab son pany y clau y tanchaduria ypromet assentarles y donarles acabades abtota perfecció de tal manera q no sia me-nester mes gasto sino sols posarhi layguasacramental conforme se pertany a la res-tant obra y conforme art de bon mestre aixide cases com fuster y manya.

38. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar en

213URTX

214 URTX

dita sglessia una picha o fonts pera tenir lay-gua beneyta y asentar aquella dins ditasglessia al entrant del portal mayor q estaraa la part de ponent y en lo lloch mes co-modo y decent lo qual conve y en bona fepromet de fer y aportarla de la pedrera deArbecha de bona pedra y fusta ab son peudecent y motllures y de la hechura estaobrada la q. vuy hi es o, millor y de mig pammajor q la q vuy hi es a tot quadro y vagi yexcep 10r tada la granota hi esta figuradaen lloch de la qual hi promet fabricar altrainvencio decent la qual promet fer apportary assentar be y conforme a bon art ab sonpeu tenint sguart y correspondencia a larestant obra de dit temple.

39. Ittem. Conve y en bona fe promet y seobligue dit mestre Barthomeu Roig en fer unpeu decent y corresponent ala obra de lapica fonts o, pila a la ja dita pica que vuyesta ala entrada del dit portal mayor de lasglesia de dita vila de linyola y asentar aque-lla al entrant dels altres portals en los capi-tols desus scrits se obligara en fer en ditasglessia y en lo lloch mes convenient y con-forme bon art y mestre.

40. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar detornar engastar en la paret la pica pera lay-gua beneyta vuy esta en lo prop dessignatportal o, asentarla y acomodarla conformeconvingue y sia necessari tenint correspon-dencia a la restant obra si apparra convenira dits convocta y congregats o, als pahers yregidors o, altres persones tinguen tal carrecy administracio per dita universitat.

41. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar enla sacristia o, ahont millor convindra una fontpica, o, ayguera de bona pedra q tinra lay-gua de granaria q li capia saltim un canterde aygua la qual ague servir per rentar lesmans als sacerdots la qual conve y prometde fabricar y fer una grimassa o, tasa? En laboca de la qual haura una exeta que trauralaygua de dita font o, pica la qual promet deobra 10v y fer de bona y polida factura yconforme bon art y mestre.

42. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar yobrar un chor en dita sglessia o, temple peracantar los officis divinals davant y sobre loportal major de dita sglessia dsus dessig-nada lo qual conve de fer y edificar de laamplaria de la sglesia y de la llargaria de lescapelles mes baixes y juntes en dit portal esassaber de la enjussa mes baixa a la altracapella ab son arch y creuer de pedra pi-

cada ab bon art y mollures molt ben fetes yab sa volta de rajola de cantell ab guix bedecentment ab tota fortalesa y seguratat yab sos empits o, barana conforme a bon arty a us de bon mestre.

43. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig q fara obrara y fa-bricara en dita sglessia es assaber en lopresbiteri un altar ab sa pedra bona y decentq sia peral altar major de llargaria de devuyta vint pams de amplaria de sis pams y enquiscuna de les altres capelles un altar abson pilar de pedra y ab sa llosa de la ampla-ria y llargaria sera necessaria es entes q enlo un altar se pugue servir de la pedra o, losaq vuy es en lo altar major de la sglessia dedita vila los quals altars conve y en bona fepromet de edificar de bona y profitosa pedray argamassa y de bona polida y gentil fac-tura conforme ab bon art y a us y costum debon mestre.

44. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fabricar obrar yedifficar dita obra en lo modo manera yforma alt en los capitols precedents dessig-nats y fer les parets furanes de dita sglessiaab dos cares segons dalt esta specifficat dinsy fora es assaber la cara 11r de fora de pedrabrochajada ab ses filades y la cara de dinsde pedra squasada y posada per filades comdit mestre Barthomeu Roig en lo següent ca-pitol se obliga en reparar la cara de dins.

45. Ittem. Conve y en bona fe promet dit mes-tre Barthomeu Roig de reparar dita sglessiaacabada sia de paredar y cloure segons daltes dit y llargament declarat y perfilar de colorblanch y negre segons volran y mes estima-ran los honors Pahers y regidors y dita sgles-sia aixi lo presbiteri sacristia nau, o, nauadescapelles chor y tot lo mes avant de aquellaconve y en bona fe promet de reparar de calsguix y lletada be y decentment conforme bonart y a us y costum de bon mestre.

46. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de edifficar fer yobrar lo enfront o, devant de dita sglessiades del principi fins a la fi de aquella debona pedra aprobada y fort de fil molt benpicada y tallantada y affinada molt be con-forme bon art y a us de bon mestre.

47. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer obrar y edif-ficar psar y asentar en dit davant, o, enfrontde dit temple o, sglessia una cuerna o, cla-ravoya ab son cercol y de dita factura convey en bona fe promet de fer y fabricar y a sesmissions posar y asentar y portar de la pedra

de la pedrera de Arbecha conforme art debon archictector y conforme se pertany. 11v.

48. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer fabricar y edi-ficar en dit davant o, enfront un portal depedra conforme una trassa posada en per-gami la qual resta en ma y poder del honormº Pau Morato per avuy balle de dita vila deLinyola la quan conve y en bona fet prometfer edificar de la altaria y amplaria volra ditaUniversitat y singulars, o, los regidors deaquella y se sobre dit portal promet de fa-bricar fer y asentar en los lloch convenintsdues imatges de bona pedra y de bona ar-chitectura y factura de la granaria sia neces-saria conforme bon art. La una q representla Inmaculada Verge Maria ab son libre enles mans y una jarra ab unes flors de pedray laltra y en laltra part la imatge del Archan-gel Gabriel quant la saluda tot de bonapedra y factura ab molta decencia y comcinve a una tant gran obra y tambe conve yen bona fe promet de posar de sobre en lasumitat del dit portal en lo frontispici laimatge de Deu lo Pare ab la imatge de unacoloma q representen lo sanct sperit y abses mollures y cornises y en lo srit es en ditatrasa promet sculpir les armes de la vila deLinyola y tota la dita obra conve y promet defer conforme a la dita trasa de bona y gentile profitosa factura conforme a art de bonsculptor y architector o, si apparra a ditsconvocats y congregats o, als regidors dedita universitat conve y en bona fe prometdit mestre Brthomeu Roig de fer y obrar ditportal al Romano al orde de corinthios q lobranchal del del portal y columna sia tot unapessa conforme dit orde de Corinthios re-quer y ab les mateixes imatges y figures yescut, vol dit mestre Barthomeu Roig q. es-tigue en electio y optio de dita universitat yregidos de aquella 12r y en la manera lo ele-giran promet de fer y edifficar dit Portal.

49. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Bathomeu Roig de fer y edifficar e,novament fabricar den dita sglesia a la partde mig jorn y en una de dites capelles unaaltro portal pera entrar en dita sglessia debona y polida pedra picada tallantada y moltben affinada de la altaria y amplaria volra dituniversitat y regidors de aquella y conformeesta fabricat lo portal principal de la casaque mº Jaume Puig mercader de la vila deBellpuig ediffique en dita vila de Bellpuig ables mateixes mollures y forma esta dit portaly promet fer y fabricar de sobre dit portal unfrontispici ab una imatge dins de sanct Se-bastia martir lo qual tot conve y promet defer de molt bona pedra ben picada y asen-tada y de obra molt gentil polida y duradora

conforme a la fabrica de dita obra be y de-centment conforme bon art y architectura.

50. Item. Conve y en bona fe promet dit mestreBarthomeu Roig de edificar fer y fabricar endita sglessia y a la part de tremontana y en loambit y spay de la capella mes prop y junta alportal major de dita vila una torre pinacle ycampanar lo qual conve y en bona fe prometdit mestre Barthomeu Roig de fer y fabricar demolt bona pedra dolça visurada y appobadasegons desus se declarara y fornida de bonaargamassa y en lo modo y manera en los cap-tols infra scripts se declarara. Ço es q dit mes-tre Barthomeu Roig conve y en bona fe prometde edifficar dita torre o, campanar de quadroo, 12v. amplaria de quatre canes y de altrariade de evuyt canes de dita mida de Barcelonala qual conve y promet de fer y edifficar tantquan durara la altaria de dita sglessia quadraty encorporat en la paret de dita sglessia y dela altaria de dita sglessia amunt octavat si laparet ho para sufrir, o, sin o pora sufrir sisavat.

51. Ittem. Conve y en bona fe promet deedifficar dita torre o, campanar sobre moltbo y ferm solament y proseguir la paret demolt bona fort y appropiada pedra picadadolça per la una y altra cara y gruxa de deupams de cana o, mida de Barcelona moltben fornida y arrassada feta ab bon art yconforme a un bon mestre se pertany y aixipromet proseguir sempre dita paret de lamateixa gruxa de dits deu pams fins a tant sitant alta dita torre o, campanar com sera laparet de la dita sglessia.

52. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de edifficar dins latorre predita una molt bona ampla y pulchrasala ab sos graons de bona altaria, ço es nimassa alts ni massa baixos sino de bonamanera de bona pedra picada y ben affi-nada y ben assentats ab bona argamassa laqual scala servira aixi pera pujar al chor comal campanar com encara pera entrar sobreels capelles de la part de tremontana.

53. Ittem Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar enlo cap de dita scala un portal de bona pedrapicada pera poder entrar en lo chor que altdit mestre Barthomeu Roig ses obligat de ferlo qual conve y en bone fe promet de fer dela altaria y amplaria apparra a dita universi-tat y a sos regidors y conforme a bon art debon mestre 13r. ittem Conve y en bona fepromet de fer y fabricar una altro portal enlo cap de la mateixa scala y de la mateixagranaria y altaria q lo prop dit y de la mateixabona pedra lo qual sia y servesque pera en-trar en la instancia sera sobre dites capelles.

215URTX

216 URTX

54. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer fabricar yedifficar sobre la ja dita scala y del principide dits portals amunt y dins dita torre un ca-ragol de pedra picada molt ben trasar yasentat ab bona argamassa de amplaria detres pams engastat la meytat en la paret ylaltra meytat per dins en lo qual caragol enlos llochs convenients y en bona fe prometde fer ab molt bon art y de molt bona y po-lida y profitossa obra conforme a bon mestrese pertany.

55. Ittem. Conve y en bona fe promet dit mes-tre Barthomeu Roig de fer y fabricar en ditatorre o, campanar y en lo cap de la preditascala de sobre ses obligat de fer pera pujar ycapelles una volta grossa de bona pedra pi-cada schafada ab bona argamassa de duraday profitosa y de bona polida obra conforme abon art y enlosarla de cayro asentat sobre ar-gamassa be y decentment sobre la qual co-mensara lo caragol q en lo preedent capitolse es obligat de fer y pujara de sa manera yen la forma en dit precedent capitol dessig-nada fins q pujara o, arribara al nivell de la al-taria de la dita sglessia ahont fara la volta enlo següent capitol designadora.

56. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar endita torre o, campanar y en 13v lo endret o,nivell de la altaria de dita sglessia una altravolta grossa de pedra squasada y conformea la volta q en lo precedent capitol ses obli-gat de fer y enlosada tant be de cayro con-forme a la prop designada.

57. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y edifficar eproseguir dita obra de dita torre o, campa-nar de dita volta amunt en lo precedent ca-pitol dessignada sempre de la mateixa paretde pedra picada y de bona argamassa moltben atapida y arrassada de gruxa emperode vuyt pams de ditacana de Barcelona yproseguir sempre dit caragol en lo modo altdesignat fins sia al lloch ahont hauran deestar asentades les campanes ahont seasentaria la volta grossa en lo següent ca-pitol dessignadora.

58. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar endita torre o, campanar una altra volta grossade pedra y argamassa o, guix molt benobrada y ab tota tuycio y seguretat enlosadade pedra molt ben assentada fins a la qualpujara dit caragol lo qual conve y en bonafe promet de fer y fabricar en lo modo y artsconvenients conforme a bon art y conformea bon mestre se pertany.

59. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar enlo endret de quiscuna de les de sobre de-signades voltes en la paret de fora de ditatorre y tot al entorn de aquella una sinta depedra picada o, cordo, fet de bona art y con-forme a bon Architector se pertany.

60. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de proseguir laparet de dita torre o campanar sempre de lamateixa pedra dolça y ab dos carens dins yfora molt ben picada y assentada y fornidaab bona argamassa ben tapida y arrassaday fins si al cap de aquella y fins arribe inte-grament a la altaria de dites devuyt canes laqual paret donu? Es y enbona fe promet defer y fabricar de dita tercera volta en amunty fins a la sumitat de aquella de sis pams degros, de dita mida o cana de Barcelona be ydecentment conforme a bon art.

61. Ittem conve y en bona fe promet dit mestreBarthomeu Roig de fer y fabricar en dita torrey sobre la mes prop dessiganda tercera voltadeixats los empits convenients de altaria desis pams de cana de Barcelona per lo mancode fer y fabricar vuyt finestres es assaber unaen quiscun octavat si sera o pora esser octa-vat o, sino sis una en quiscun sisavat ab lesquals asentara y posara les campanes segonsen altre capitol si obligara les quals promet defabricar de molt bona pedra compartides absos terços y ab molt bon art y conforme a unbon mestre de cases se pertany.

62. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricarsobre les dites finestres en lo precedent ca-pitol dessignara y quant sera dita torre a laaltaria de dites devuyt canes una altra boltagrossa de pedra picada ab sa encapaner?ab modo lance be las ayguas pluvials be ydecentment conforme a bon art y promettenir mirament qual conve en repartir ditaobra ab sos terços y spays conforme a bonmestre se pertany y deixar lo spay decentpera poder pujar sobre dita volta.

63. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar yobrar en la sumitat de dita torre 14v o, cam-panar y sobre dita ultima volta y ultimamemtdesignada una barana de bona pedra tot alentorn de dita torre de la gruxa y altaria de-cents y opportuns conforme la machina dela obra lo demane ab son bordo y copada loqual promet y conve de edifficar conformebon art y conforme bon mestre se pertany.

64. Ittem. Conve y en bona fe promet de ferfabricar y en lo modo decent asentar en la

sumitat de dita torre y en lo endret de la ditavolta superior vuyt gargoles ço es en quiscuoctavat una posades per bon art en manerapuguen buydar les augues discorreran dedita volta y les quals conve y en bona fe pro-met de edifficar fer y fabricar de bona pedrade la grossaria y amplaria decents y divisa-des de diverses figures de anim als quiscunade sa manera molt ben obrades y tretesconforme art de bon sculptor.

65. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de pujar y assentarles campaner y mudarles del campanar vuyestan en dita torre o, campanar y assentarles en los llochs decents aixi les q vuy son endit campanar vell, o altres llochs de dita vilacom altres. Si en dit termini dels dits set anysne convinra fabricar les quals promet asen-tar posar y collocar en sos llochs decents yconvenients a totes propies missions y risc yperill y conforme a bon art se deu.

66. Ittem Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricarsobre dita sglessia y en lo endret hon staraedifficada dita torre o campanar alt dessig-nat y sobre lo altro canto de dita sglessia ala part de mig jorn una estancia o, retret laqual servesque pera comunidor y pera poderdes de alli comunir lo temps lo qual conve yen bona fe promet de fer y fabricar de bonapedra picada y argamassa quadrat ab sesquatre finestres una a quiscun vent de lamateixa pedra picada ab son portal tant bede pedra picada lo qual conve y en bona fepromet de ferlo de amplaria de tou a touquadro de vuyt o, deu pams y de altaria dedotze o quinze pams de dita mida cana deBarcelona y ab sa bolta de rajola cubert absos quatre vesants y ab sa spiga al mig perpoder posarhi un panell lo qual conve y enbona fe promet de fer ab la gruxa de paret yen tot lo mes avant convingue y deixar dinsun smariet de bona granaria pera podertenir la veracreu y alres reliquies y en tot lomes necessari conforme a art de bon mestrese pertany.

67. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar endita torre o, campanar y lo lloch decent y op-portu un portal de pedra picada pera poderpasar per aquell a dit comunidor y altresparts sobre dita sglessia be y conforme artde bon mestre.

68. ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar yobrar sobre la capella mes prop del portalmayor y envers la part de mig jorn una boltagrossa al nivell de la bolta grossa al nivella

de la bolta del chor y conforme ses obligatde fer la dita volta del chor y de sobre la ditavolta altra volta conforme a les capelles ycloure de paret davant de la una volta alaltraab son portal decent y deixar a la paret fu-rana de fita sglessia una luerna o spillerapera donar claror a dita instancia lo qualpora servir per archiu o, altre instancia y simenester sera, promet deixar un portal perapasar sobre les altres capelles y sa sclaa sisera menester en lo lloch decent lo qual totconve y promet de edifficar 15v de moltbona e profitosa factura tenint correspon-dencia a bon art y a la restant obra.

69. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar losdoblens cruseres y doblerets de la pedrabona segons alt esta dessignat y se dessig-nara en la forma següent es assaber los do-blens de tres pams de gruxa y los crusers ydoblerets per sos terços conforme a bon arty q lo principi de la naixensa o capitlell y totlo mes avant conforme bon art ben picadatallantada y ben affinada.

70. Ittem. Conve y en bona fe promet deposar dit mestre Barthomeu Roig en tota ladita obra molt bona pedra y profitosa foirt yduradora y per a q dita obra ab perfeccio sefasse conve y en boa fe promet per pacte ex-pres q no posara ninguna ley de pedra endita obra q primer no sia mirada visurada yapprovada per dos o, mes mestres concor-dament elegidos y q no sia visurada y ap-provada no pugue posar ninguna ley depedra en dita obra.

71. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar ditaobra de bona pedra picada y ben affinada ytallantada ab tota perfectio y polidessa aixiq dita obra ultra de ser polida sera fort y du-radora y conforme en los capitols de sobrescrits esta dessignat lo qual conve y prometde fer ab sa propia manobra y portar aquellaa ses missions y ab sa propia despesa y atot son gasto risch y perill y donarla feta yacabada dins dit termini de dits set anys detal manera q dita universitat ni sos singularsno sien tinguts ni obligats en donarli mano-bra ni altra cosa alguna sino tan solament lopreu compres en lo onze desus scrit. 17r.

72. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de comensar ditaobra dins termini de tres mesos primers vi-nents y del dia present en avant comptadorsy de no llevarne la ma fins sia acabada sinoper cas fortuyt de morts guerra o, altre casfortuyt lo qual en cas se seguesca y q peraquell sen hagues de deixar de dita obra

217URTX

218 URTX

conve y en bona fe promet de tornarla acontinuar aqui mateix pasat dit cas fortuït yno llevarne la ma q dita obra no sia integra-ment acabada.

73. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig per pacte expresentre dites parts q obrantse dita machina dedita sglessia y aparra a la dita Universitat ysingulars de aquella llevar o affexir a ditaobra alguna cosa de lo alt capitulada o affe-gir hi alguna cosa mes del q esta capitulatho promet de deixar o, affegir lo q sera benvist a dita universitat y singulars o, regidorsde aquella o, altres persones tenint sonpoder y llevar del preu si havia de deixar al-guna cosa, o, fer la qels aparra ajustarho pa-gantli tant be lo just preu segons serajudicat per dos o, mes mestres concorda-ment elegidos.

74. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer y fabricar ditaobra aixi de la sglessia capelles presbiterisacristia ab chor campanar comunidor y totlaltra obra de bona y fort pedra visurada yaprrovada segons alt esta declarat y q. faratotes lescares aixi de fora com de dins depedra dolça y q no hi posara ni li sia licit pa-sarhi ninguna latra pedra callar ni altra endites cares sino dita pedra dolça aprrobaday visurada conforme se prefereix. 17v.

75. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig de fer, o. Fer fer yfabricar portes als portals principals de ditasglessia sacristia portals de chor arxiu ca-pelles campanar, comunidor sacrari y totsaltres portals en los quals haje de haver por-tes lo q als conve y en bona fe promet de fer,o, ferfer de molt bona melis o altra decentfusta y posarles y assentarles acabades absos baraments bons golgos claus tanchadu-ries anelles manillas y tot lo q mes convin-gue de tal manera q tota la obra de ditasglessia exceptats reataules, tovalles y orna-ments conve y en bona fe promet dit mestreBarthomeu Roig de fer a son carrech y a sesmissions y despeses de tal manera q no siamenester sino ferla beneyr, o, consagrar yposar los altas y dir missas lo qual tot convey en bona fe promet dit mestre BarthomeuRoig de fer y acabar ab bona perfeccio y demolt bona obra aixi de mestre de cases comde fuster ferrer manya y componer dins dittemps de set anys y conforme un bon mes-tre se pertany.

76. Ittem. Conve y en bona fe promet ditmestre Barthomeu Roig y dins dit termini deset anys de fer o fer fer y obrar a totes sespropies missions gastos o despeses tota la

brancheria necessaria pera dita sglessia ychor de molt bona fusta y de molt bona ypolida factura y perque mes solen aprofitarles coses expresses q les tacites conve y enbona fe promet de fer un vanch encaixat o,ab respalles ques giren a la una y altra partpera asentarse los preveres qui celebra lamissa y a quiscuna part del presbiteri tantbealtre banch semblant alprop dessignat peralballe pahers y prohomens de la llargaria sianecesssaria q al manco se pugan asentar aquiscun de dits banchs sis persones. Ittem18r Conve y en bona fe promet de fer y fabri-car de espatlleres o,encaixats q. les respa-lles se puguen girar a la una y altra parts losquals estiguin daxant lo banchs llisos seobligara en fer en dita sglessia y altros dosbanchs semblants y conforme los prop des-signats los uals estiguen y sien detras dedita bancharia lissa los quals promet de fery fabricar de la llargaria sera necessariaconforme la amplaria de dita sglessia posatper bon art y compartits ab los terços de ditasglessia. Ittem Conve y en bona fe prometde fer y fabricar tota la vancharia lissa con-forme esta feta la bancharia lissa en lasglessia de la dita vila de Bellpuig de la ma-teixa factura y del mateix numero son en ditasglessia de Bellpuig y de la llargaria sera ne-cessaria y en la una y laltra parts de ditasglessia. Ittem Conve y en bona fe prometde fer o, fer fer un faristol en lo chor peracantar los officis divinals y los vanchs serannecessaris en dit chor lo qual tot conve ypromet de fer be y decentment conforme artde bon fuster y conforme se pertany a unatant gran obra com es la de dita sglessia.

77. Ittem vol y consent dit mestre BarthomeuRoig si y ahont se deixa de fer dita obra o,cessas de aquella q en tal cas no sia obli-gada dita Universitat en pagar lo onze desus scrit ans vol y consent si dita obra cessetantbe la paga de dit onze desus scrit.

78. Ittem. Volen pacten y concorden ditesparts q acabada dita obra ha de esser judi-cada dins dos mesos apres dita universitatsera requerida per dit mestre BarthomeuRoig la qual judicacio se ha defer desta ma-nera que pera la obra de mestre de cases seelegesque un mestre o, dos per quis18v.cuna de les dites parts y para la obra laobra de fuster ço es portes ferramentsbanchs faristols y altres se elegesquen unfuster o, dos per quiscuna part los quals ju-diquen dita obra y si esta ben feta dit mestreBarthomeu Roig haura fet son cdescarrechy cumplir al promes y si judiuen no esta beo, que dit mestre Roig la haja de adobar osmenarne alguna cosa del preu, conve y enbona fet promet dit mestre Barthomeu Roig

219URTX

de obrarla o pagar la smena o, desferla y tor-narla a fer conforme sera judicada y si a casab los mestres aixi de cases com fusters ele-gits no sen podien o, volien concordarsenpera q dita judicacio se fasse ab mespromp-titit y prestesa se haja de asociar a dits mes-tres elegits un tercer per lo Illim senyor Duchde Soma y Cessa senyor de dita vila o, per loq tindra aleshores son lloch de procuradorgeneral en les Baronies de Bellpuig y ditavila de linyola y lo q sera judicat y arbitratper ditsmestres elegits y en son cas per lodit tercer convenen y en bona fe prometende tenir y guardar sots les penes y juramentsbaix opposades y volen dites parts q lo ma-teix modo de tercer sia servat en totes lesjudicacions fahedores així de la pedra comde els dites obres aixi de mestre de casescom de fuster com en qualsevol altres judi-catucions fahedores ço es q concordamentse elegesquen dos mestres y, o, mes y nopodenstse concordar se ha associar un ter-cer en lo modo predit.

Document 2. 1596, 7 de febrer.

Biblioteca de Catalunya. Fons Històric del'Hospital de la Santa Creu. Lligals 1046.2. Concòrdia signada entre la universitat deLinyola i Bartomeu Roig, mestre de cases deBarcelona, per fer unes obres a l’esglésiad’aquell lloc.

CONCORDIA I CAPITULACIÓ ENTRE MºBARTHOMEU ROIG Y LA UNIVERSITAT DELINYOLA DESPRES DE BERSE FETA LA VI-SURA. (document malmès) feta el 7 de fe-brer de 1596 davant del notari de Bellpuig,Joan Janer.(...) En nom de nostre señor Deu Jesuchristy de la Gloriosa e humil Verge Maria Maresua si ame per raho y occasiio de donar locompliment a la fabrica de la iglesia que deufer o, fer fer lo honorable mestre BarthomeuRoig mestre de cases ciutada de la ciutat deBarcelona juxta la disposició de la capitula-cio per y entre dit mestre Barthomeu Roigde una part y la Universitat y singulars per-sones de la vila de Linyola de la part altra fir-mada en poder del q mossen Jaume Sbertnottari de la vila dels Prats del Rey y lo me-morial que a part se li dona per dicta univer-sitat ordenat per dos experts applicats perlesparts per visurar y judicar lo que esta fety fabricat fins avuy lo qual memorial es deltenor següent.Memorial de la hechura del campanar y por-talada de la sglesia de linyola.Primo que mestre Roig fara dit campanardesde lo que vuy esta fet en amunt vuytavaty que comense ahont ja avuy esta lo campa-

nar quatre torrions rodons hu a cada cantoy que la paret de dits torrions tigue un palmde gros y quinze pallms quiscu de altaria yque seguesca les mateixes filades del cam-panar lligades y que aquiscun torrio fassedos ventanilles de palm y mig de amplaria yaltaria conforme la amplaria requerira y locubert de dits torrions si de mitge naranjaamb un a boleta a quiscun per remate.Mes que al entorn de dits torrions ala peude dita mitge naranja fasa aquiscu una mo-llureta.Mes quemunte dit campanar mesdel que vuyesta sis canes y mitge axi que entre barana ytot tingue desdel paviment de la sglesia ditcamapanar de alçada setze canes y mitge.Mes que fara que les finestres del campanartinguen en lo mes alt ade obertura vint y dospalms y de barana y antepits tinguen ditesfinestres set palms les quals finestres sienquatre tant solament y sobre dits antepits definestres fara una sinta o cornisa al entornab una goleta (renebra o, dreta) y que lesdites quatre finestres fara tinguen la ampla-ria que les campanaes requreixen y si li apa-rexara ferles mes amples ho haga de fer solsles campanes estiguen ben assentades.Mes que fara la primera volta a la alçariaahont convindra donant raho al que alt endit campanar haura de fer pera tocar lescampanes.Mes que fara altre volta mes alta conformeesta contengut ab la primera capitulacio yab la clau foradada que puguen posar unaentena dexant lloch convenient pera podermuntar al posant de sota la barana de ditcampanar una cornisa ab una goleta y unacorona y que (.)gargoles estiguen en la ma-teixa cornisa del modo contengut ab ditaprimera capitulacio.Mes que a quiscu de dits torrions fara unportal en lo dit campanar ab quatre scalonsquiscu en lo gruix del campanar pera poderentrar lo capella dins dits torrions per a co-munir lo temps y que lo sol de dits torrionsmunte fins al nivell del scalo mes alt hum-plint ho de pedre y argamassa aplanat lo solmolt be allisat de demunt al gruix.Promet li la universitat a dit mestre Roig desmenar y satisfer li tot ço y quant fara demes en dit (..) mes del que ab dita primeraobligacio y capitulacio sera obligat a judicide mestres y a tot allo que deura fer con-forme esta obligat en dita primera capitula-cio en cas no estigues (...) lo que haura defer ara com lo que ab dita capitulacio haviade fer promet dit mestre Roig de satisfer hoa dita universitat tambe a judici de mestres.

Lo modo de la portalada de dita sglesia.Primo fara dit portal Redo de amplaria decatorze palms y vint y un palms de alçaria

220 URTX

corintio ab la columpna desapegada del peudret ab son capitell pedestal y (...) ab sesmollures y la columpna sia estriada, ab loredo del portal ha de fer una emporta y laemporta en amunt ha de fer en cada pesaun arteso ab unes roses o, trofeus hu apar taltre y la alquitiana hage de resaltar la co-lumpna ab dos cordons tallats a modo desaltori ab un talo de demunt (sia fet) de fullade julivert y la frisa de dit portal hage deesser entallada ab alguns dalfins ab ses lli-gades hus ab altres o, de fullatges de modoque estiga enriquit, y en la cornisa ha de feruna corona y un dentell traspat y sota ditdintell un ovol tambe trapat y de sobre de lacorona un talo trapat de la manera a qui eslo de la alquitrana y la goleta de demunt queha de esser en lo front aspici hage de essertrapada de fullatges y los retorns a cadacostat de la mateix manera Pujant de sobrede la cornisa plana fins al front aspici lo fermdel coll de la columpna y de sobre dit fron-taspici a cada part fasa son pedestalet abun talonet de (...) lo mig del front aspici hade fer altre pedestal y en lo pedestal de madreta ha de posar nostre senyora ab un llibreen la ma y a la part de maquerra lo angelGabriel ab ses insignies y enmig de dites fi-gures un jarro ab ses flors com se (...9 y de-munt del front aspici pose un Deu lo pare ydesota dit front aspici (...) fase amb unatarge molt ben tallada les armes de la vilade Linyola (...) portal hage de estar fet be ydegudament ab tota gentilesa y polidesacom a bon architector se pertany.Per lo que dit mestre Roig estava obligat endita capitulacio primera fer dita portaladaque lo peu (...) y la columpna fos tot de unapesa exint la columpba la mitat del peu drety havia de esser dit portal corintio ab les mo-llures llises promet per ço dita universitatpagar esmenar y satisfer a dit mestre Roigtot ço y quant sera demes ço lo de demuntdesignat conforme per mestres sera estimat(...) de menos cost de que ab dites capitula-cions estava obligat ho hagi de refer dit Roiga dita universitat conforme per mestres serajudicat.Mes hage de fer dit mestre Roig y pujar a laalçaria y nivell de la paret de la sglesia la en-jusa ques troba a la paret de mig jorn y qualde dit enfront y (...) per tot lo enfront y enjusalo bossell o, cordo estaba alli fet o,comensata la alçaria del campanar.Mes hge de acabartotes les capellesde llo-ses molt ben paredades a la una part y a lal-tra ben assentada ab bona argamassa y bonvessat pera llansar la aygua y axi mateix (...)y campanar.Mes hage de empabimentar la yglesia dellosa de la Sentiu ab bona argamassa y ditallosa estigo plana (...) de la sglesia y presbi-

teri y les capelles y sagresties se hagen deenrajolar de cayri posat y asentat ab bonaargamasa axi capelles com se (...) posant losgrahons conforme esta obligat en altre partab la primera capitulacio.Mes estiga en libertat dels pahers de enllo-sar lo dit paviment o enrojarlo y en cas sehage de enllosar la universitat hage de por-tar tota dita llosa de dit lloch de la Sentiu endita sglesia arrancantla dit Roig y si la vol-dran enrayolar dit Roig ho hage Roig hohage de fer a sos gastos conforme ja estaobligat ab dita primera capitulacio.Mes hage de (...) la porta parteig del cor peral campanar y fer la per lo tou del campanarab una escaleta fins al caragol partint delrepla de la scala del cor qual conve.

Document 3. 1600, 24 de juliol.

Biblioteca de Catalunya. Fons Històric del'Hospital de la Santa Creu. Lligall 1047.Nominament d’experts mestres de casesper visurar l’església de Linyola feta perBartomeu Roig, realitzada en dos mo-ments: 1596 i 1600.

NOMINACIÓ D’EXPERTS MESTRES DECASAS PER VISURAR LA IGLESIA DE LI-ÑOLA FETA PER BARTHOMEU ROIGParcat univertis q. anno a nate domini Mi-llessimo Sexcentssimo die vero luny viges-sima quarta mensys July (...) ante ppntiamhonor Joannis Moter oriundi ville de la Celvapro nunc habitoris in villa de Alcover (...) Jo-annis Pexau civis barcel. Ambos magisterdomos (..)“mestres, lo perque yo los he he cridats yfets venir assi es perafer electio de mestresde cases y tercers han de ser en la visurade la Iglesia nova feta y fabricada per me.Berthomeu Roig mestre de cases, ciutadade Barcelona en la vila de Linyola de la dioc.Urgell en virtut de la comissio y potestat ami atribuyda y concedida per berthomeuRoig de una e los pahers de la vila de Lin-yola per altra (...) fas electio de les personespera judicar les millores y pitjores trobaranen dita fabrica de Iglesia sense ni prejudicaren lo que ses judicat y concordat per millo-res o pijores en la visura feta per MontserratSantacana y Joseph Ferrer mestres decases habitants en Barza nomenats per ditme. Berthomeu Roig y per Joan de Samudioaragones y Giralt del Rey de la ciutat deLleyda mestres de cases nomenats per ditspahers syndichs y universitat de dita vila deLinyola, sino ols en lo q. aquells no se po-guere igualar y concertar y en lo q. no se hahagut per aquells ninguna raho y en lo queapres de dita visura se es fabricat en dita

221URTX

sglesia conforme en la postura capitulació yorde donat per dits mestres se es feta y fer-mada en poder del notaria avall escrit entrelos dits Roig y pahers universitat Linyola(...)y vull que per fer millor son descarrech pre-ten y quiscun a soles presta jurament enmon poder a Ntre señor Deu y als seus qua-tre sants evangelis q. be y llealment se hau-ran en dita judicatio y descarregaran sesconcienties tot ranchor y mala voluntat deninguna de dites parts posposades y dit Sr.Governador en pntia de mi dit not y testi-monis attes no poder anar a Linyola en vir-tut de dita comissio dona ple poder a mºJoan Tudela thezorer del Excm. Sr. duchpera q. ab dits mestres y jo natiri se confe-resque a dita vila de Linyola y alli a dit Roigy als pahers y syndichs de dita universitatlos intime y notifiq. En que cada una de lesdites parts de duhes q. ya llegue a dits mes-tres tot lo que de una part y la altra volgues-sendeduir y allegar y de apres que nomolesten a dits mestres y que en pntia dedites parts yo dit not. donas y lliuras a ditsmestres les judicacions de millores o pijoresy del que fesen concertats o, se son (...)concertar y ygualar losmestres q.per les so-bredites parts foren nomenats, lo qual a midit notari es estat acomant y fins avuy no seson publicades y requeresq a dits mestrespns o tant haijen fetes les judications de elscoses ha de visurar y visurar de les acoma-nades y ell fara a ninguna de dites parts pu-blich fins a tant hage fet son descarrech ydonat cumpliment ab que de pnt sel donala missio y per ço donantlos totes les vicesy forces q a semblants mestres sels acos-tuma donar y cbrir y que dits mestres losfassa aposentar en casa de Joan Vidal ballede dita villa de Linyola (...)”Joan Munter i Joan Pexau van dir “ells ac-cepten la dita electio de mestres y tercersper part de dit Sr. Governador y que en totesles coses de sobre a ells y a quiscun de ellsnarrades tindra raho”.El mateix dia es presentaven a Linyola i elbatlle Joan Vidal es comprometria a donarals mestres de casa, menjar i beure y unahabitació tancada per evitar qualsevolsospita de pacte amb qualsevol deles duesparts.Judicationes ut estimationes factas perdictos Montserratu Sanctacana, JosephumFerrer, Joanni de Çamudio et Gerardumdel Rey (..)1.- Pº que hagut sguart y raho dels fona-ments tant de la sglesia com del campanardiuen que ya se ha judicat lo que se ha deadjudicar ab la judicacio de pijoresM han hagut raho de les parets de la ditaisglesia y campanar y gruix de aquelles ycomptat tot com se pertany segons la ex-

perientia de llur art, taran a dita universitaten haver de satisfer a dit Roig dos centesquoranta vuyt lliures y quinze sous...CCXXXXVIII ll. XV s.M de les filades de pedra picada son entantde la isglesia y han hagut raho ab dita adju-dicactio de les pijores.M han hagut raho de les formerets de lavolta de dita isglesia y sacristies y de les (..)y archs principals de la volta de dita isglesiay dels doblers y comptat y declarat lo que seha de rellenar comptats tots los ports se sonoferts de dites pedres de Arbecha a Linyolatara a dita universitat en smenar a dit Roigdoscentes sinquanta y sis lliures no ente-nent empero perjudicar a les parts en qual-sevol tractes entre ells fets acercha de ditsports....... CCLVI ll.M han hagut raho del portal de la part demig dia de dita isglesia y de les claus de lavolta major, volta de capelles y sacristies seson portades de Arbecha taren a dita uni-versitat en smenar y pagar a dit roig vint yuna lliures dotze sous......XXI ll. XII s.M han hagut raho de les spilleres de dita is-glesia les quals estan conformes la obligacioy promes.M han hagut raho de la cornisa de la capellasota volta del campanar que sta ab una mo-llureta (..) taren a dita universitat en pagar adit Roig per aquella tres lliures.....III ll.M han hagut raho y sguart de els canalssobre la teulada de dita isglesia y tare a ditauniversotat en pagar a dit roig per aquellessinquanta set lliures....LVII ll.Que quidem adjudicatio sunt facta per dictosSantacana, Ferrer, Gerardum del Rey et Joannide Camudio (...) in dicta villa de Linyola indomo rectoris dicta dioa mercury septimo fe-bruary milo quinqmo. nonagmo. Sexto (...)Yo Juan de Camudio arriba nombrado firmode mi mano.Yo dicho Juan de Camudio por Giraldo delRey mi compañero por no saber scrivir de suvoluntad firmo la presente.Yo Montserrat Santacana firmo lo sobreditde ma mi apropia.Yo Joseph Ferrer fermo lo sobredit de ma miapropia.

Alia adjudicatio factya per ditos Sanctana etFerrer. (...)Pº q. han hagut raho de tota la pedra picadaes dins les voltes y parets de dita isglesisacapelles y sacristias (...) segons serie a the-nor de un capitol de dita primera capitulacióque esta enmitg dels capitols XXXXIIII yXXXXV que sel ha dexat de nombrar no eredit mestre sino posar dita pedra scapssadatant solament y dit capitol XXXXV diu q.acabada la obra dit mestre haje de emblan-car de cals y guix y posar de negre o blanch

222 URTX

dites parets a la dita part de dintre y vist (...)y differencia () de ser picada en ser sola-ment scapsada tota ditapedra rellevant deldit trench la pedra de la torre del campanardintre dita isglesia judique al dit mestre se liha de emmendar mil y sinchsentes lliu-res..............MD ll.M han hagut sguart y mirament en lo queha costat mes de arrencar la ditapedra perder de Arcecha q no haguere si fos de laSerra y tota la pedra q ha posada en la cru-serra? Claus, formerets, doblers de dita is-glesia capelles y sacristies son de dita pedray hagut sguart en lo q ha costat mes depicar dita pedra per esser de Arbecha y leslindes y pedres del portal de mitg jorn dedita isglesia per esser de la matexa pedrames que no haguere si fos pedra de la Serray per ser la dita pedra de Arbecha millor valtot axo Cent trenta vuyt lliures....CXXXVIII ll.Yo Montserrat Sta.cana fermo lo sobredit dema propia.Yo Joseph Ferrer fermo lo sobredit de mapropia.

Discentio facta per dictos del rey y Çamudio.Los dits mestres Giralt del Rey y Joan de Ca-mudio prohomens elegits per part de ditauniversitat a la dita adjudicatio dels dalt ditsdos presents tant solament no consentenans be en aquella expressament dissentenperquant diuen q dit mestre Roig quant ablo primer de dits dos partits ere ja obligat debona equitat en fer les dites parets de la is-glesia capelles y voltes de bona pedra pi-cada y dolce com se pot veure en loscapitols XI y XVIII de dita capitulacio y enlos capitols LXX LXXI y altres capitols dedita Capitulacio.

Y en lo segon cap. q diuen es pedra de Ar-becha tota la pedra dels crusers, formarets,algines y doblers de dites voltes es pedra dediverses qualitats y q dita pedra de Arbechaes de tan bon picar y arrencar com la de laSerra y sua cars es mes fort la de Arbechaque no la de la Serra y millor y a dit mestresab los mateixos capitols dalt specificats pro-met en bona fe de posar tota dit pedra forty duradora segons se pertany com en ditscapitols es de veurer y aixi junta llurs co-neienties segons la experiencia de llur artells dits Giralt del Rey y Joan de Camudio ju-diquen no haverse de adjudicar a dits mes-tres ninguna cosa.Y o Juan deCamudio arriba nombrado firmola pnte de mi mano.Yo dicho Juan de Camudio pr mestre Giraldodel Rey mi compañero por no saber de scri-bir firmo pnte de mi mano de su voluntat.Es signa a casa del batlle de Linyola a 8 defebrer de 1596.

BEstimatio et adjudicatio deteriorationu factaper dictos proceres.Pº per lo q la isglesia de dita vila de Linyolahavie de tenir vint y una cana y dos palmsde llargaria y de amplaria sis canes y sispalms y de dita llargaria li falta un palm y deamplaria mitg palm y te lo degut de altariasegons la capitulatio () a dit mestre Roig q.en esmena del dit palm de llargaria i mitgpalm d'amplaria faltan, en dita hobra y fa-brica pague y esmene a dita universitat dedita vila de Linyola hagut respecte a la pedrapicar ports arrencar cals arena y mans vinty quatre lliures set sous y mitg....XXIII ll VII s.M taren a dit me. Roig per lo q com dalt esdit dita isglesia es mes curta y mes estretaper lo q la tara de dita curtedat y apreturaes a les cruseres y voltes de dita isglesiahaje de refer a dita universitat, sis lliures deusous......... VI ll. X s.M han hagut sguart en la altaria y amplariade les capelles de dita Isglesia y per lo qestan com es menester y conforme las capi-taulatio no se tara res a dit mestre Roig.M taren a dit mestre Roig per lo q. ha faltaten fer a les enjuses del presbiteri una paretde tres palms amb sinch portals o voltesconforme la capitulatio entre ell y dita uni-versitat feta q haje de refer y esmenar a ditauniversitat entre tot dos centes trenta quatrell..............CCXXXIIII ll.M en la hechura de les sacristies y en lossperons de fora de dita isglesia ne han ha-guda la raho ques deu y per lo q. estan comconve conforme dita capitulatio no se tara adit mestre ninguna cosa.M han hagut raho de les enjuses del pbteride dita isglesia per lo q per raho de aquellesy a dalt dos partits mes amunt se ha tarat loque se ha de tarar no tare assi a dit mestreninguna cosa.M per lo q dit mestre Roig ha faltat un palmde altaria en los antepits o baranes sobre elscapelles del hun costat y altre de dita sglesiatare a aquell q haje de smenar y satisfer adita universitat per dita falta hagut respectea pors de pedres picar, cals, arena reble ymas vint y una lliura sinch sous......XXI ll. 5 s.M han hagut raho y ab lo prop presedentpartit de tots los portals falten a fer en lesenjuses sobre les capelles de dita isglesiade una part y altre.M han hagut raho de totes les gargoles deun costat y altre de dita Isglesia y per lo qfalte una gargola a la part del mitg jorn(mane) a dit mestre la fasse y que aja demuntar la aljuna o, biaix y qual de la canalde la teulada y q fasse una mesola a quis-cuna de les dos gargolas son en les ditesdos aljunes una de quiscun costat de isgle-sia q preguen la aygua de la teulada de ma-

223URTX

nera q (caiga) fora de la paret de les cape-lles y les altres gargoles de un costat y altrede dita isglesia attento no ser () poden estarde la manera esta y la aljuna del enfront ycara de dita isglesia lo haje de muntar ditmestre al igual de dit enfront.M per lo q les parets sobre les capelles dedita sglesia tenen la gruixa conve y les voltesde dita isglesia y les de les capelles tambeestan com se pertany segons la dita capitu-latio no tara a dit mestre ninguna cosa.M han haguda raho de els figures falten asculpir en les sis claus de la volta de ditasglesia y attes no esta fetes ni sculpidescom dit mestre era obligat taren en quesmene a dita universitat sis lliures......... VI ll.M han hagut raho dels formerets de ditavolta de isglesia y attes no estan en preju-dici dedita hobra no taren al mestre en nin-guna cosa.M han hagut rahó del caragol del campanary perq esta conforme deu segons la capitu-lacio no tare al dit mestre en ninguna cosa.M han hagut raho de la scala puje desdelcor al campanar y perq no han trobat abladita capitulacio haye de estar de altra ma-nera no taren al dit mestre ninguna cosa.M han hagut raho de les canals son sobreles parets de dita isglesia y tare al mestreles haja de embatumar y posarles estiguecom conve.M han hagut raho de les cruseres parteixedel dit campanar y se determine dits expertsno prejudique a la obra.M han hagut raho de la argamassa y a po-sada dit mestre en dita hobra y conforme lacapitulacio ha pogut servirse dit mestres deles manobres de la isglesia vella y la arga-massa pode veure al ull es bona y tare a ditmestre haje de tornar a juntar o rebossar deargamassa totes les juntes de dita isglesiano hauran menester.M han hagut raho de la trona de dita sglesiaq esta com la obra requereix.M han hagut raho de totes les pedres dedintre y fora de la isglesia y han trobat q nihaalgunes estan assentades en dita hobracontra son llit natal y algunes que son ruhinsy en semena de una cosa y altra tase a ditmestre Roig q en continent acabada ditahobra fasse un sargue o, batum y embatumetotes les pedres de dita hobra q leshores setrobara consumides o menades de salobre oaltrament.M han haguda raho dits experts de la teu-lada y baranes o empits q dit me. Roig ha fetsobre la volta de dita isglesia q desl pilars, o,columnes son en dita volta pera sustentardita teulada y hagut respecte a les pijores qla () y a les millores que dit me Roig podiepretenir en dites coses se han resolt dits ex-perts estigue igual tarant empero a dit me

Roig en que alli fon falta de emblanquirsobre dita volta done una encamisada deguix y pose y adobe la dita teulada conformea utilitat de la dita hobra fent en dita teuladasos caminals al mitg y per los costats ahontconvindra de rajola y q arrebose les paretsde dites baranes baix de la teulada ab arga-massa o morter ço se pertany.M han hagut raho del dobleu parteix delcanto del campanar a la part de dins q no potestar de altra manera respecte de la torre delcampanar y no prejudique a la obra.M han hagut raho en los fonaments de ditaisglesia campanar y vist lo que falta de fona-ment y en algunes parts ne haurie mes delq es obligat y hagut sguart a les dos filadesde pedra picada ha posades en la part ditade fora mes baix del paviment de la isglesiay també a la pedra o, reble cals arena portsmans hi havie de posar dit Roig lo tare en qhaje de smenar a dita universitat vint lliu-res....XX ll.M taren a dit Roig en q hage de humplir lesdos sitges que estan de baix la paret de deldit fonament alli hont se veu q no ha arrribata la roca y hage de afondir y traure la terrafluxa fins a la rocha y paredarlo de pedra yargamassa.M. han hagut raho del cordo o caxado alre-dedor de la isglesia q esta molt be y corres-pon a la hobra.Dita visura fou feta el dimecres 7 de febrerde 1596. Signaven.Verdad lo arriba dicho yo Juan de Çamudiode mi mano propia lo firmo.Y mas yo dicho Juan de Çamudio por Ge-raldo del Rey mi compañero el qual no sabefirmar lo firmo de mi mano con su voluntad.Yo Montserrat Santacana firmo lo sobredit.Yo Josep Ferrer fermo lo sobredit.

Judicationes y estimationes factas per dictosJoannen Monter et Joanne Pexau magistrosdomos...Per quan ab la capitulatio feta y fermada perlos pahers y sindich de la vila de Linyola deuna part y mestre Berthomeu Roig mestre decases de part altra per la raho de la judicaturay concert de havie de fer per persones exper-tes per la fabrica de la isglesia de dit lloch deLinyola y per dar fi y remate a altra visura seera feta esta encara la hobra per acabar comapar de dita capitulatio y consert per acte pu-blich fet y fermat entre dites parts en poderde Joan Janer not, de la vila de Bellpuig a setdel mes de febrer de 1596 entre altres hi haun capitol del tenor següent.Item acabada la dita hobra segons esta enles predites capitulasions y escriptura con-tengut son de acord dites parts q així comara de pnt dit S. Govdor, porie aplicar hu o,dos experts per visurar o judicar(...)

224 URTX

(...) han volgut di y allegar havie proceditenfer y complir nra. Com. Conforme lo tenorsegüentPº trobam que los sobredits experts en sonmemorial senyalat de lletra A ha de essercrehedor me.Berthomeu Roig 248 ll. 15 sousper la partida de memorial nº 1 la qual tra-yen per liquida conforme dit concert en cre-dit de dit Berthomeu Roig......CCXXXXVIII llXV s.Item 256 ll. Per la partida del memorial de nº2....CCLVI ll.Item 21 ll. 12 s. Per la partida de dit memorialde nº 3...XXI ll XII s.Item 3 ll. per la partida de dit memorial nº4......III llItem 57 ll. per la partida de dit memorial denumero 5...LVII ll.(total) DLXXXVI ll VII s.

Per mra. q. conforme lo q dits experts deacord han judicat per les millores fins enaquella jornada q fonch a 8 de febrer de 96com apar en dit memorial es creador dit Ber-thomeu Roig per les millores sinch sentesvuitanta sis lliures set sous.Y procedint en fer judici de les partides enque restave differents los sobredits experts enles millores en favor de dit Roig demanadesfins en aquella hobra y de els demes per ellpreteses apres de ser acabada dita isglesiafem lo judici següent tots dos de bon acorden virtut del jurament que tenim prestat.Pº adjudicam per millora de mil y sinch sen-tes lliures lo partit de nº 8 q. en dit memorialfonch abonat per Montserrat Santacana yJoseph Ferrer tant solament per quan sesvist per la capitulacio primera en los capitols44 y 45, no esser obligat dit Roig en fer laparet de dintre de la Isglesia sino de pedraborada emblantada y perfilada y trobam lafeta tota de pedra picada q es estat granembelliment q sent se fabricada de pedraborda conforme lo temperament de la terraq es tot de salobre haguere fet rebentar y ferbossos lo dit emblancat ab molta fealdat dedita obra y per no haver mostrat requesta al-guna pntada a dit Roig pera q paras en ferdites parets de pedra picada com dit es, ansper llarch discurs de temps ab scientia y pa-cientia dels dits jurats y syndich y demespoble ha posada en deguda perfectio endita obra y aixi li fem bones dites mil y sinchxentes lliures....MD ll.I tem dexam de ferli bo aquella partida decent trenta vuyt lliures de nº 7 es en dit me-morial q no ere firmat sino del dit Santacanay Ferrer per ço q havent fet visura de la unapedrera y del altra y conciderat lo cost q hipodre haver en pica la una q no laltra tro-bam no haverserli de fer bona cosa algunaper raho de dita partida.

Item mil cent y deu lliures li fem bones pertotes les millores trobam en ditaobra ac-cepto les de dalt mensionades de les qualsno hagueren raho los sobrdits experts perço q al temps de dita visura no ere acabadadita isglesia les quals li fem bones a dit Roighavent haguda raho y mirament del campa-nar y fora de ell del portal y forma y formadell enjusa de la cantonada sacristia lo en-llosat sobre les capelles enllosat del pay-met de la isglesia caragol mes alt delcampanar comunidor de dit camapanarmes gruxa de dit campanar lo desfer de lesarchades del cor per crexer lo portal fines-tres del campanar de kes quals coses ha-guda la raho q conforme regles de art eramobligats.................MCX.Suma universal de totes les millores se fanbones a dit Roig per raho de dita fabricaMMCLXXXXVI ll. VII s.

Passant a fer lo judici de les pijores q endita hobra se troben en debit de dit Ber-thomeu Roig resultants del memorial sig-nat de lletra B.Portes del portal major per no poderse ho-brir lo cubertor y pany de la font lo faristollos llaços de la claraboia y altres coses queatentament havem mirades y havem judica-des per reglas de nostro art de architecturahaver faltat per tot dites CLXXXXV ll.Suma universal de totes les pijores se sontrobades en la fabrica de la sobredita isgle-sia tant per los osbrdits experts conformememorial nombrat de lletra B com per lodemes se han trobat per nosaltres conformeestadit los quals prene suma de sinchcentesy set lliures dos sous y sis les quals posa endebit de dit mestre Berthomeu Roig..........DVII ll. 2 s. 6 d.

Seguint dita judicatio y averiguasio del q. ditmestre Berthomeu Roig es creedor per rahode dites () de millores fem lo balanç y rematen la fulla seguent

Calcul de totes les partides estan averigua-des per tots los experts nomenats en lo pntjudici y resultats de altre judici fet per altresexperts abans nomenats tots concordementen debit y credit de Berthomeu Roig mestrede cases per raho de la fabrica de la isglesiade Linola.

Deu lo sobredit Berthomeu Roig 600 lliuresles quals ab la dita capitulacio confessehaver rebut de la universitat de Linola lesquals li donaren a bon compte de les millo-res que en dita hobra hi podie haver les qualhavem per liquides en son debit..... DC ll.Item es deutor de 312 ll. 2 s 6 d per les pi-jores contra ell judicades per los experts

225URTX

primers com apar en la pnt scriptura en nº1 la qual trahem fora per partida li-quida........CCCXII ll. II s. VI d.Item cent noranta y sinch lliures per les pi-jores que trobades ademes de les sobreditescom apar en nº 2 la qual partida trayem perpartida liquida CLXXXXV ll.Per la resta del pnt compte reste creedor ditBerthomeu Roig tots comptes fets dos miliavuytanta nou lliures quatre sous y sis lesquals li devie y li han de pagar los obligatsen los actes de dites concordies de les qualsli donam credit en la contra scrita pagina yasso es la resolucio del judici per nosaltresfet de conformitat lo qual ferma de nostresmans propries a 30 de juliol 1600.Juram ser verdader...... MM LXXXVIIII ll IIII s

Ha de haver me. Berthomeu Roig me. Decases per les millores a ell adjudicades deacord i per los primers experts 586 ll. 7 s.DLXXXVI ll. VII s.

Com apar en la pnt scriptura nº 1

Item 1500 ll. li fem bones per altra partida denº 2 la qual traye per liquidar MD ll.Item 1110 ll. li fem bones per altra partida denº 3 la qual tambe traye per liquidar MCX ll.

Berthomeu Roig mestre de cases ha dehaver dos milia vuytanta nou lliures quatresous sis diners los quals li han de pagar losobligats en les capitulacions mensionadesper raho de la fabricha de la isglesia de Lin-yola per raho de les millores havent feta re-compensa de q ha rebut a bon compte deles pijores com esta dit en la resta del pntcompte MMLXXXVIIII ll IIII s

Yo Joan Monter firme tot lo sobredit, die yany sobredits.

Yo, Joan Pexau firmo lo sobredit die y anysobredits.