85

URTXL PERGAMÍ DE LA FUNDACIÓ

DE LA CONFRARIA DELS MERCADERS

DE TÀRREGA, 1269: CONTEXT

HISTÒRIC, ANÀLISI DOCUMENTAL

I ESTUDI ICONOGRÀFICMiquel Àngel Farré Targa i Roser Miarnau Pomés

E

86

guntes que ens podem plantejar. Hi podremtrobar el qui, el perquè, el quan, on, compren-dre el context i, en definitiva, trobar la sevaraó de ser.

En aquest sentit, el present article vol ser unexemple de col·laboració entre l’Arxiu Co-marcal i el Museu Comarcal de l’Urgell. Elpergamí de la fundació de la confraria delsmercaders de Tàrrega el conforma el docu-ment que dóna lloc a la seva creació i la mi-

Hi ha obres d’art que no es poden comprendreexclusivament pel sol fet de contemplar-les.Darrere de la seva creació hi ha una motivaciódel perquè, un context i un entorn que justifi-quen la seva existència. La interpretació detot el que l’envolta ens ajuda a conèixer i com-prendre l’obra des d’una visió molt més àm-plia. I és aquí on la documentació d’arxiu jugaun paper fonamental per assolir aquest conei-xement. En aquest sentit, els arxius són elsllocs idonis per buscar la resposta a les pre-

EL PERGAMÍ DE LA FUNDACIÓ

DE LA CONFRARIA DELS MERCADERS

DE TÀRREGA, 1269: CONTEXT HISTÒRIC,

ANÀLISI DOCUMENTAL I ESTUDI ICONOGRÀFIC

Miquel ÀngelFarré TargaTècnic arxiver del’Arxiu Comarcalde l’Urgell

RoserMiarnau PomésHistoriadora de l’artdel Museu Comarcalde l’Urgell

Abstract

Estudio del pergamino de la fundación de la cofradía de los mercaderes de Tàrrega de 7 de abrilde 1269, conservado en el fondo de pergaminos de la Real Cancillería del Archivo de la Co-rona de Aragón en Barcelona, basado en el análisis del contexto histórico, documental e ico-nográfico de dicho pergamino, concluimos que estamos ante uno de los primeros ejemplosdocumentales en que se refleja el uso de la lengua catalana escrita en la Real Cancillería delsiglo XIII, consecuencia del impulso lingüístico del rey Jaime I, así como también la excepcio-nalidad de la presencia de miembros femeninos en el seno de la cofradía. Igualmente resultarelevante la miniatura que preside el documento dedicada a la Vírgen de la Leche, acompaña-da por la presencia de los arcángeles san Rafael, san Miguel, san Gabriel y donde, además,nos sorprende la figura del arcángel san Uriel.

A study of the parchment for the founding of the guild of merchants in Tàrrega on the 7th of April,1269, conserved in the parchment section in the Royal Chancellery of the Archive of the Crownof Aragon in Barcelona. Based on the analysis of the historical, documentary and iconographiccontext of the above-mentioned parchment, we conclude that this is one of the earliest docu-mentary examples which reflects the use of the Catalan language written in the 13th-century Ro-yal Chancellery, as a result of the linguistic impulse by King James I, as well as the exceptionalnature of the presence of female members in the guild. The miniature dedicated to Virgin of theMilk that presides over the document is equally relevant, accompanied by the presence of thearchangels Rafael, Michael and Gabriel and where, moreover, the figure of the archangel Urielsurprises us.

Paraules clau

Història medieval, Tàrrega, 1269, confraria, mercaders, art, Mare de Déu de la Llet, arcàngelsant Uriel, iconografia sacra cristiana.

87

Pergamí de la fundació de la confraria dels mercaders de Tàrrega.Imatge facilitada per l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

88

merç i l’increment de circulació de moneda. Alcostat dels pagesos progressen els artesans iels mercaders i, quan els mercats adquireixenuna dimensió més gran, s’estableixen les fi-res. La concessió del mercat era per a un diaa la setmana, mentre que les fires tenien uncaire anual i solien durar vuit dies, encara quetambé es concedien per dos cops l’any i unnúmero de dies variable.

Durant el regnat de Jaume I (1213-1276),Tàrrega va veure canvis substancials en moltsàmbits. L’any 1214, la vila de Tàrrega aportaquatre cònsols a l’assemblea feta a Lleida perjurar fidelitat al rei Jaume I, circumstància quefa pensar en la consolidació d’un règim deconsolat com a organització municipal equi-parable a Cervera, Lleida o fins i tot, Perpin-yà. Però no és fins gairebé a mitjans de seglequan s’estableixen les bases del desenvolu-pament futur. L’any 1242, Jaume I concedeixels Usos i costums, veritable cos jurídic sobreel qual s’haurà de governar la vila i que fa es-pecial referència a l’àmbit judicial, comercial ia l’organització municipal. Pocs anys després,l’any 1263, el rei Jaume concedeix als còn-sols el títol de paers, i és a partir d’aquest mo-ment quan es desenvolupa un nou sistemad’organització municipal. En aquell moment,la vitalitat comercial es manifestava en elsmercats amb molta més força i es va comple-mentar en l’establiment d’una fira. El mateixJaume I, en els Usos i costums els concedeixuna fira anual de vuit dies des del dia de SantMateu, el 21 de setembre.

En aquest entorn favorable, Ramon d’Angle-sola, bisbe de Vic, funda la confraria delsmercaders el 7 d’abril de 1269, que integraels mercaders amb la incipient presència dela comunitat jueva. Els jueus, tradicionalmentrelacionats a una activitat artesana i comer-cial, s’establiren a Tàrrega a mitjan segle XIII.Serra Boldú afirma que la comunitat juevaque es va establir a Tàrrega depenia de laCol·lecta de Lleida.1 Duran i Sanpere situatambé en aquesta centúria el període de for-mació i assentament dels jueus en les novescomunitats locals que s’anaren formant: Avin-yó, Solsona, Vic i Cervera.2 Els jueus de Tà-rrega provenien de les comunitats de Lleida iBalaguer i es van establir buscant noves pos-sibilitats comercials. En l’assentament de lescomunitats jueves van confluir una sèrie defactors. Tàrrega devia ser un mercat moltatractiu per a la comunitat jueva ja que esta-va situada en una cruïlla de camins amb uncreixent caràcter comercial i en expansió. Amés, la vila també estava interessada aatraure aquest col·lectiu per a cobrir les ne-

niatura que el presideix. L’estudi del pergamífundacional de la confraria dels mercaders deTàrrega (1269) ha permès conjuminar l’inte-rès de col·laboració d’ambdues institucions apartir del coneixement del context històric deldocument, l’anàlisi documental i l’estudi es-tilístic i iconogràfic de la miniatura. Aquestestudi també permet endinsar-nos en unaèpoca molt llunyana dels nostres dies i alhoradesconeguda per la escassa documentacióque es conserva.

1. Context històric

A partir de la segona meitat del segle XII,Tàrrega s’encamina cap a un modus de vidaurbà, deixant enrere el període d’inseguretat itemença que va suposar el segle anterior. Elsegle XI va ser testimoni de la recuperació perpart dels comtes de Barcelona i Urgell de di-ferents indrets de les nostres contrades enmans dels sarraïns: Cervera (1026), Ciutadilla(1029), Guimerà (1038), Verdú (1056), Vila-grassa (1059) o Agramunt (1070). Tàrrega foureconquerida per Ramon Berenguer I a mitjansegle XI i fou segurament un bastió importanten el procés de reconquesta i repoblament dela plana d’Urgell. Un cop reconquerit un terri-tori, s’establia un protocol d’actuació per tald’afavorir l’assentament de nous pobladors.Així, els fidels militars al servei dels comtes,els castlans, rebien terres i se’ls encomanavala seva defensa amb la construcció de torresi castells. Els nous pobladors conreavenaquestes terres i rebien la protecció del cas-tlà. Malgrat la recuperació progressiva d’a-quests territoris, eren habituals les incursionssarraïnes que sovint sembraven el pànic entreels nouvinguts.

No fou fins a partir del segle XII quan va arri-bar l’estabilitat a les nostres contrades. Dosfets militars foren determinants: la caiguda deBalaguer (1106) i la conquesta de Tortosa iLleida (1148-1149). A partir d’aleshores, l’a-llunyament del perill musulmà va comportarun gran període d’estabilitat que afavorí l’ac-celeració del creixement urbanístic, econò-mic, social i de l’activitat comercial de lesnostres viles. Aquest desenvolupament va ex-tremar la necessitat de legislar i reglamentarla vida quotidiana de la gent. En aquest sen-tit, són un bon exemple les disposicions deRamon Berenguer III als habitants de Tàrrega(1116) i les cartes de població i franquíciad’Agramunt (1163) i Vilagrassa (1185). Enelles es fa referència a la regulació dels mer-cats que s’anaven estenent com a fruit lògicdel progressiu augment de la producció agrí-cola i artesanal, de l’impuls creixent del co-

1 SERRA BOLDÚ, Valeri: Tàrrega, B.T.S.A.F.B., volum XXVII, Barcelona, 1932, pàg. 17.2 DURAN SANPERE, Agustí: Llibre de Cervera, Barcelona, Curial, 1977, pàg. 348.

89

pela de Sent Domingo, n-Andreu Coscó, enG. Barba, en Bn. De Segales e en P. De Ses-tero, capitans en l-an desusdit de la confrariade sent Domingo, ab conseyl de tots los con-frares de la dita confraria o de la mayor par-tida aqui aiustats ordenaren e volguerenque-s seguis d-aquiavant que nuyl confrarene confraresa de sent Domingo, d-esta oraevant, no puxe esser d-altra confraria, e siper ventura algu o alguna se metie en altraconfraria, que los capitans que per poc tempsseran amonesten aquel o aquele per duesvegades que s-isque d-aquela confraria onse siran meses, aixi que remanguen soliusconfrares de sent Domingo, e si aço no vol-dran fer, que sien rases de la confraria. Item,que nuyl confrare, sie que sie solius confrarede sent Domingo o no, pus que primeramentsie confrarede sent Domingo o no, si sapcensal a vendre o altres coses que sien pro-fitoses, que sie tengut alo de dir e de de-nunciar primerament als capitans de sentDomingo, e que no o gosen manifestar troque la confraria se sent Domingo hi-aya ditde no, e si aço no fara, que sie ras de la con-fraria. Item, que nuyl confrare de sent Do-mingo, qui vuyla esser e romanir en altraconfraria, no puxa esser capita de la confra-ria de sent Domingo entro que sia exit de l’al-tra confraria qualque sia e aya renunciat aaquela. Item. Que si negun confrare d-aquelsqui vuy son confrares de sent Domingo e sied-altra confraria, morie, que los capitans e losconfrares de sent Domingo li facen l-ofici tantsolament per tal que discordia ni brega nopuxe esser enre abdues confraries, mas silos confraresde la altra confraria e de sentDomingo li volen fer l-ofici ensemps ab losconfrares de sent Domingo que ho puxen fer,sol que no porten sino lo ciri de sent Domin-go e per si aventura algu o alguns dels con-frares, que huy son de sent Domingo e d-altraconfraria ensemps, venia contra aquest capi-tol en res, sia ras de la confraria de sent Do-mingo o de manteniment s-agues a exir delaltra confraria en que seria. Item que totacosa que sie tractada en los capitols de laconfraria de sent Domingo de la qual los ca-pitans agen manat que sie secreta, sien ten-guts de tener secret tots los confrares etmayorment que no sie revelat als confraresde les altre confraries, ne sie res feyt ne ditperque pusca esser revelat, e qui contraaquest capitol vendra sie ras de la confraria.Item. que aquels confrares que per les raonstocades en los capitols de la confraria deuranesser rasses de la carta, puxen esser rases,de la carta ab conseyl de tots los IIII capitanse no sien tenguts de demanar conseyl delsconfrares altres, e que aquels que rasses

cessitats de metges, artesans, comerciants,canvistes i financers. D’altra banda, fou unfactor determinant la política proteccionistaenvers els jueus dels reis Jaume I, Pere II iAlfons II. La comunitat cristiana i la jueva con-viuran en harmonia amb algun o altre aldarullfins ben entrat el segle XIV, moment en quèes produeixen les matances de jueus delsanys 1348-1349.

No s’ha d’oblidar tampoc el paper de l’Esglé-sia en aquest moment. Des de sempre ha ju-gat un paper fonamental en molts àmbits dela vida local i, en molts casos, ha estat el mo-tor del seu desenvolupament. El fet que elmateix bisbe de Vic sigui al capdavant de lafundació de la confraria, acompanyat d’unbon nombre de capellans i preveres ens ma-nifesta la voluntat clara de canalitzar totaquest procés.

2. Anàlisi documental

Les confraries eren associacions de personesgeneralment laiques sota un patronatge reli-giós, unides per un fi pietós, benèfic o d’ajutmutu entre els integrants d’un mateix ofici oprofessió.3

El document presenta el seguit de caracterís-tiques que comporta la definició de confrariaperò amb certs matisos. El text està redactaten català i en una lletra gòtica librària. El fetque fos escrit en català és del tot extraordina-ri, ja que en el segle XIII el predomini del llatíés gairebé absolut. En aquest moment es co-mença a introduir l’ús del català a la ReialCancelleria impulsat per la política lingüísticadel rei Jaume I i, posteriorment es va anar ex-tenent per la Corona d’Aragó. El documents’estructura en nou capítols en què s’establei-xen les obligacions dels confrares vers la ins-titució i els seus homònims. El patronatge dela confraria és dedicat a la Verge Maria, enaquest cas la Mare de Déu de la Llet, d’aquíla seva presència en la miniatura que il·lustrael document. Anys després de la fundació,s’afegeix a sant Domènec com a titular,acompanyat d’un seguit de capítols en quès’estableixen una sèrie d’obligacions delsconfrares com a conseqüència evident de co-brir les necessitats de la confraria en el pasdels temps. Així s’estableix la privació als con-frares d’estar en d’altres confraries, el secretde les determinacions i la fidelitat, fet que fapensar en problemes d’aquesta mena que ha-vien sorgit a la confraria:

En nom de Deu, l-endema de pascua de l-anM.CCC.X.VI. capitol general ayustat en la ca-

3 ALCOVER, Mn. Antoni Mª, MOLL,, Francesc de B. : Diccionari català – valencià – balear, Palma de Mallorca, Ed.Moll, 1988.

90

daltet, Bonanat Rosel, G. de Sola, G. Nadal,G. Maestre, E. de Guissona, P. Yorba, PonzAlegret, B. Nadal, Ponz Pelicer, B. Vinader, G.Andreu, P. Za Gabia, B. Forner, P. Messeguer,F. de Terraza, Gr. de Guanyalons, A. de Guan-yalons, Bortolomeu Za Corbela, Jacme Fus-ter, Bortolomeu de [Bricebre], G. Reul, P.Reul, A. Granel, E, Folquet, Br. Fontanet, G.Dodeyn, P. Correger, Bortolomeu Tinturer, E.Lobet, Bortolomeu Za Meda Youe, G. Cardo-na, G. Gras, E. de Vila Sobirana, A. Cortades,P. de Segalers, Ponz Cortades, En Cabezo,En Vilanet, B. Martí, Br. de Caluenza de Ber-ga, B. Canet, P. de Beliana, Maestre B. , P. Ra-mon, Ponz Milaz, B. de Sant Vicent, P. Oler filde E. Oler, G. Gombau, E. Oler, E. de Beliana,B. Za Sala Yorba, Bonanat Terraza, P. de No-guer, G. Serres i P. Bazo.

Confraresses:

Estephania esposa de S. Besuldu, Simonaesposa de Nicolau Mascluto, Maria Maestra,Arsen esposa G. Cardona, Elicsen esposa A.Marti i Saurina esposa G. Sola.

I amb el temps s’hi afegiren a la confrarianous membres:

Eclesiàstics i autoritats:

Jacme Mercader capellà, Galceran Mascocapellà, P. Roder, P. Masferré prevere, P. F.prevere, P. Meda prevere, P.de Fonoyllerasprevere, A. Corbelo prevere, P. de Guisso-na prevere, Bn. Za Sala prevere, B. Roderprevere...

Mercaders:

P. Gombau de Fuentes, Jacme de Mor, Bor-tolomeu [Garabo], Bg. Canut, Simon Canut,Ponz Cabeza, P. Messeguer, A. Messeguer,G. Ferrer, P. Oromir, Bn. Oromir, Jacme Na-dal, Bn. Colteler, Salvador Balaguer, E. Ru-facta, Maestre Bortolomeu, Brg. de Guisso-na, Ber. de Girona, G. Guardia, Oromir, P. deMonros, Jacme Verdu, E. de Gavara, P. deFontanet, Johan de Graniena, G. de Sisteré,B. Tolrra, B. de Segalers, Andree Cazalla, P.Corbela, P. de Lorenz, P. Zasala de Juneda, P.de Gavara, P. Moreyl, Jacme Pastor, P. de Val-fogona, G. Meda, A. Cervera, A. Maestre, BnFolch, Bn [Cervierro], G. de Caluenza, [...]Guanalons, [...] Meda fill d’en B. Meda, Oro-mir, G. de Mirayles, Oromir, Francesch Maes-tre, G. de Besuldu, Bertran Amenos fill de B.Amenos...

deuran esser de la carta, no puxen venir con-tra que no sien rasses, pus que als capitansque per temps seran sera aixi vist faedor.4

Observant amb deteniment el document, espot constatar que fou retocat i ampliat ambposterioritat al seu primer redactat, tant perl’afegit que hem esmentat referit al patronatgede sant Domènec com pel tipus de lletra pre-sent en el text. Així, s’observa que, en la rela-ció de confrares presents en l’escriptura deldocument, apareixen dos tipus de lletra dife-rents, una idèntica als capítols de la confraria,en què es relacionarien els membres funda-dors, i una altra que sembla posterior en quès’afegirien els nous confrares.

Els confrares són disposats tenint en compteel seu ofici o condició. D’esquerra a dreta hitrobem les autoritats i eclesiàstics, els merca-ders i les confraresses, la majoria dones delsmercaders enumerats. Apareixen capellans,preveres, mercaders, pellissers, sastres. Elcol·lectiu més significatiu representat és el deles dones, circumstància no massa habitualen aquell temps i menys barrejades entrehomes, si bé només se les admet amb el pa-gament que estableixen els confrares o, coma mínim 5 sous i el ciri.

Tenint en compte tot això, es pot deduir queels tres-cents confrares que xifra Segarra Ma-lla5 són del tot inversemblants. A priori, era di-fícil pensar en una xifra tan alta ja que tot justfeia poc més d’un segle que s’havien recon-querit aquestes terres. Un cop comptabilitzatel nombre de confrares relacionats en el do-cument, podem afirmar que no arriben ni alsdos-cents i, si es consideren només els fun-dadors, serien setanta-vuit.

Fruit d’aquestes apreciacions, podem deduirque els membres que fundaren la confrariadels mercaders al costat de Ramon d’Angle-sola, bisbe de Vic, foren els següents:

Eclesiàstics i autoritats:

A. de Beliana capellà de Tàrrega, NicolauMascluto, P [...], Mirayles capellà [...], [...] ca-pellà d’Altet, [...] Andreu capellà d’Ofegat, To-màs de Deu, P. Aguilar, Br. De Cosco capellài Bortolomeu Yozie.

Mercaders:

B. Alegret, Jacme de Mirayles, Esteve Cabe-za, P. Oler, Br. de Munt Pio, A. de Munt Pio, P.

4 Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Cancelleria, Jaume I, pergamí núm. 1970; transcrit a SARRET PONS, Lluís:Privilegis de Tàrrega, Tàrrega, I. Camps Sarró, 1982. pp. 26-28.5 SEGARRA MALLA, Josep Maria: Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions (segles XI-XVI), volumI, Tàrrega, Museu Comarcal, 1984, pàg. 36

91

a-capitol a-la esglea de senta Maria de Tarre-gua, a-la missa matinal, ço es a-ssaber, lo diade senta Maria d-agost, e l-endema de nadale l-endema de Pascha florida e cada-u d-aquets terminis que cascun comfrare port. IIIIdiners d’almoyna, exeptats los preveres, o y-lex peynora valent lo doble, los quals dinerssien reebuts per aquels IIII. Prohomens losquals la comfraria y-metra, e d-aquets dinersordenam e volem que sie mantenguda la lan-tea, e-ls ciris, axi com dessus en lo primer ca-pitol es contengut e ordenat, e tots l-altre quedaval en los altres capitols es ordenat per nostots ensems.

En lo tercer capitol establim e ordenam quecan alcu dels nostres comfrares sera malalte,que´ls altres comfrares lo vagen a verer e co-nortar, al demeyns lo dicmenge o a la festa,per ço que y-ssie complida una de les VIIobres de misericordia. Item can s-esdevendraque alcu de nostres comfrares passara d-estsegle a-l-altre, que tots los comfrares, que se-ran en la vila, e que sien sans, que sien a-lasua sepultura, e cascun comfrare port. I. Ciride miga liura, de pus començaran los corstrayre de casa en tro sie sobolit de la almoynasobredita e feyta la sepultura recobro los cirisen la caxa la I. Dels IIII. Prohomens que-lshauran tengut apareylats. Item, establim e or-denam que cascun dels comfrares digue I,pater nostre per la anima del comfrare quesera passat e si no o-pot dir o no o-vol don amenyar a I. Pobre per la anima d’aquel com-frare, e aço sie complit dintre VIIII. Dies enegu que aço no complira que-n sie tengut dedar comte al dia mayor del iudici davant la suabeneyta mare Verge Maria. Item, los preveresque sien tenguts de dir una missa de requiessots aquesta forma aquí espressada, Item, or-denam en aquest capitol que si alcun delscomfrares, que seran en la vila, estant sa, queno vingues a la sepultura del seu comfrare,que li cost una lliura de bela cera la qual sie aobs dels ciris, e cel que no o-volra pagar pla-nament e benigna, que a la primera sao ques-aplegaran los comfrares a-capitol, axi comdesus es dit, sie gitat de la comfraria e ras dela carta. Item, ordenam en aquest capitol quesi alcu dels comfrares pasave d’aquesta vidade la ora-nona amunt, que no sie sobolit tro l-enedema mati per ço que-ls comfrares que enla vila no son, que seran a-lurs lauraons, quepuxen esser a la sepultura e que aquela nuytlo cors sie vetlat per aquels IIII, prohomens oal demeyns per II ab d-altres los quals els i-demanaran, e aquel que i-sera demanat si ve-nir no y-volie, que li cost miga liura de cera laqual fos a-obs dels ciris si donques no i-avisesufficient escusacio, Item, establim que si al-cun dels comfrares morie fora esta vila, enloc que no y-pogues venir, que aquels, IIII,prohomens assignen die convinent e vage la

Confraresses:

Esposa de Jacme de Mor, Bonana esposa deG. Ferrer, la muller de Palol filla d’en Guardie-ta, la muller de G. Messeguer filla de P. ZaSala, Galda muller de P. Lobet, muller de A.de Besuldu, Geralda muller de E. Lobet, lamare de P. Jorba, E. muller de Bn. Nadal, Er-messen Albeyla, Gueralda muller de E. Ru-facta, M. muller de E. Rufacta, Martina espo-sa de [...], Maria muller de [...], Serena mullerde [...], Serena muller de Johan de Graniena,Maria muller de G. Nadal, Maria muller dePonz Milaz, G. muller de [...], muller de G. Za-coma, Maria muller de [...], muller de G. Reul,esposa de Montalba, Raimunda esposa deMiquel de Guimera, Nagaria esposa de A. deValfogona, Bra. Muller de E. [...] Blanch, Be-renguerona esposa de P. de Luch, Geralda deGavara, Saurina muller [...], Saurina muller deBrg de [...], [...] Blanch, Berenguera muller de[...], M. esposa de Bonanat Rosel, Arsen mu-ller [...], Francescha esposa de [...] Gombau,M. muller de P. Calvet, Sança muller de JacmeMenressa, M. esposa G. Escola, M. esposaIsach Martel, Arsen esposa de Segarra, Mas-charosa muller Maestre d’en P. Dedeu, mullerd’en Andreu Belloc, R. esposa de G. Mirayles,Gueralda esposa G. Meda, esposa de G. Se-garra, Sebasmanda esposa Jacme de Mor, ...

Document de Fundació de la Confraria delsMercaders de Tàrrega. Tàrrega, 7 d’abril de1269

En l-an del nostre seynor Mª CCª LXª VIIIIªVIIª idus aprilis. A honor de deu e de tota laCort Celestial, e especialment a la honor de laVerge Senta Maria mare del Salvador, e delseu glorios altar edificat, beneyt e consegraten l-esglea de Tarrega. Nos, clergues, merca-ders e pelicers e sarires de Tarrega, que some serem escrits en aquesta carta, bastim eestablim comfraria en la qual hi elegim com-fraressa nostra la Verge Senta Maria, guiadornostre e pregador per tuit nos al seu beneytfyl Salvador nostre, e la nostra mare eglea,sent Pere de Vic e el seynor Bisbe d-aquelloc. La qual comfraria ordenam ab espressescapitol, per los quals la dita comfraria s-aya a-guiar e a-governar.

En lo primer capitol establim e ordenam quetingam una lantea cremant dia e nuyt davantl-altar de senta Maria de tarregua. Item. Esta-blim e ordenam que a totes les quatre festesde senta Maria, en aytant com los comfraresclergues diran les vespres en lo dia de la vigi-lia e en l-altre dia a les matines e a-la missamayor e a-les vespres tinguam.II.ciris ardents.

En lo segon capitol establim e ordenam queIIII vegades en l-an vinguen tots los comfrares

92

En lo seten capitol establim e ordenam e femvot cascu per si, a deu e senta Maria, que novinguam contra nuyl temps ni ab malicia nimal enguyn en aquestes coses que huy sonordenades o d-aquí avant lo capitol volra or-denar segons deu e almoyna, e alo y-lex pro-metre cel qui en la comfraria volra entrar e-lscomfrares lo volran reebre, e reebut aquestvot negu no sie reebut si Bisbe o Rey no ereo honrada persona o-fyl de rey, Item, per lovot damunt dit establim en aquest capitol quesi alcun dels comfrares per son erguyl e person cor e sens rao diria davant los altres com-frares, desisc-me de la mayor part de vostracomfraria e d-aquí avant no-y vuyl esser, sidins, X, dies no-s-e regonegut davant aquelsa qui o-aura dit, al primer capitol que siran totslos comfrares, aquels qui aço auran oyt, per lovot que han feyt de leeltat, sien tenguts dedenunciar davant tot lo capitol, e aquela per-sona e aquel comfrare e a-qui y-lex lo capitol,que-l git de la comfraria e que-l rasa de la car-ta e nuyl temps no sie reebut tre en III capitolsage clamada misericordia, Item, establim enaquest capitol, per lo vot que desus avetsfeyts, que nuyl hom, no sie reebut en aquestacomfraria sino a estat pelicer, mercader osastre, o que sie huy, exceptats clergues ehonrades persones.

En lo vuyten capitol establim e ordenam quea-cada sao que-ls comfrares s-aplegaran acapitol, ço es a-saber aquels III, terminis del-an, que sien lestes estes ordenacions, eaquestes establimens, per ço que cascu sa-pie e entene ço que deu fer, e cascuna vega-da y puxe hom tolre e enadir ço que veura perbe la mayor part del capitol segons deu e se-gons almoyna.

En lo noven capitol establim e ordenam per çoque desus avem establit e ordenat a la honorde la Verge Maria o d-aquí evant volrem orde-nar, sie ferm e segur, per ço car diu Jesu Cristen l-avangeli de sent Luc “nemo mittens ma-num ad aratrum et aspiciens retro aptus estregno Dei” hom que met ma a penitencia o a-obres de Deu si torne arere no es covinent alregne de Deu, per ço tuyt ensems e cascu persi, fem vot a Deu e a senta Maria que aques-ta comfraria nuyl temps no lexem ni desem-paren e axi-u convenim, per vot perpetual eper fermat, a tota la Cort Celestial. Exceptatque si alcu o alcuns dels comfrares que ayenfeyt aquest vot los esdevenie a exir per qual-que article de Tarrega, per poblar en altra vilao en altra terra que sien solta a Deu e a sen-ta Maria del vot que auran feyt en esta com-fraria e puxen tenir lur cami amb la gracia dedeu e de la sua mare Verge Maria. Amen,Item, establim e ordenam que muyler de com-frare sie reebuda en la comfraria en aquestaforma, que age son ciri del seu e aquel tingue

crida per la vila que tots los comfrares quevinguen a-l-eglea, e els clergues comfrares,presents los comfrares, canten missa de re-quiem al dit comfrare, e de pus que comen-çara l-ofici tinguen los ciris cremats tro lamissa sir dita, e dita la missa, façen processosobre lo vas d-aquel que sie pus pruyme e sino hi avie negu de son linatge feessen laprocesso davant l-altar de senta Maria deTarrega, Item, establim e ordenam que cas-cun comfrare a-la-sua mort regonegue lacomfraria de la lexa a obs dels ciris o d-altresordenaments bons que-ls comfrares vuylenfer segons que li plaura.

En lo quart capitol establim e ordenam que siper ventura, ço que Deus no vuyle, negu delscomfrares venie a-pobresa, no per sa colpa, oper veylesa, o a-gran malaltia, que els dinersde la almoyna l-en sie feyta caritat a conseyle a-volontat de la mayor part dels comfrares.Item, establim que qualque comfrare no seraa-capitol, estant en la vila, e que sie sa, pusamonestat sie per aquells, III, prohomens queli cost miga liura de cera si donque no-a suffi-cient excusacio.

En lo quint capitol establim e ordenam quenegun clergue ne lec no sie reebut d-estahora a-evant sino en aquells IIII, terminis des-us escrits e ab volontat de la mayor part delscomfrares, Item, establim que si per-aventuraço que Deus no vuyle, ere alcuna rancor omala volontat o oy entre alcuns comfrares,que, els que sien covidats o pregats per losdavant dits IIII, prohomens, que sien reconci-liats a gracia e amor e que-s perdonen lursmales volontats , e si per a-ventura no-s vo-lien perdonar lurs males volontats, els oaquels per qui romandrie fossen gitats de lacomfraria e rases de la carta, Item, establim eordenam en aquest capitol que, cascu delscomfrares que-s porten reverencia e honorper amor d-aquella beneyta Verge Maria abquins som acompaynants, salvants la fe en laseynoria del seynor Rey e del seynor imfanten P. Et salus los oficis e els mesters de cas-cun, e els publichs oficis de la vila.

En lo sisen capitol establim que-ls IIII, proho-mens davant dits donen comte, de ço quehauran reebut e despes, tots ans en lo dia desenta Maria candeler, e el comte reebut, deço que sera sobre, que sia partit per amor deDeu o en altre obra de be ac-li on sera benvist a la mayor part dels comfrares, e aço feyt,los dits IIII prohomens levense a-conseyl, esegons de Deu e de lurs conciencies, davantlos comfrares, nomenen altres IIII prohomensque tinguen la comfraria tot l-altre an seguentbe e a-fe e leyalment segons que Deu loshaura donada gracia, e axi vaye d-an en an, enegu que no s-en escus.

93

Detall general de la miniatura del pergamí de la fundació de la confraria dels mercaders de Tàrrega.Imatge facilitada per l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

94

· El tractament anatòmic o corporal de les fi-gures antropomorfes presents en la miniaturadenoten un marcat hieratisme o rigidesa cor-poral. Aquest tret resta naturalitat i movimenta la composició, però és un tret definitori, ones prima la fàcil i ràpida identificació de lesimatges a la bellesa estètica o definició de lí-nies. El naturalisme se sacrifica pel missatgei l’impacte visual de la imatge.

· En la realització de l’escena destaquem dostipus de desproporcions presents en les dife-rents figures de la miniatura:

- Les desproporcions encaminades a eviden-ciar una lògica jeràrquica de cada imatge enrelació a les restants. La Verge Maria destacaen proporció i importància iconogràfica en laminiatura sacra, la seva figura centralitza la mi-niatura creant un eix a partir del qual simètri-cament s’organitzen la resta d’imatges al seuvoltant. La seva mida és sensiblement mésdestacada que la resta d’arcàngels i que el ma-teix tetramorf. Aquesta jerarquització de l’espaitambé guia l’ull humà per l’escena del pla ge-neral al detall i ajuda a transmetre el missatge.

- Desproporcions o distorsions en la traça deles figures antropomòrfiques, on, per exemple,la Verge Maria, malgrat destacar en mida i im-portància en el conjunt pictòric, presenta unesevidents desproporcions en la definició delcos: observem el seu rostre definit en compa-ració amb el seu braç esquerre que s’alliberadel mantell per donar de mamar al Nen Jesús.Un braç més simbòlic que real amb les mansprimes d’allargassats dits articulats, en con-junt poc realistes. Els trets dedicats a la figurahumana són més esquemàtics que naturalis-tes, són eines de transmissió del missatge vi-sual sense haver de ser perfeccions naturalsmaterialitzades com a imatges artístiques.Una altra esquematització anatòmica seria lairreal representació del pit de la Verge, méssemblant a un calze litúrgic que a una part delcos femení. Veiem com l’artista sacrifica la re-presentació natural en favor d’unes línies ten-ses que aproximen l’espectador al concepte,però que l’allunyen de la proporcionalitat i lavoluptuositat de l’anatomia femenina com dequalsevol altre paràmetre naturalístic.

· No es recorre a cap element naturalista ni decontext realístic en la il·lustració. Això eviden-cia la manca total de perspectiva natural en larepresentació i deixa ingràvides totes les figu-res representades. La figuració no té conne-xió amb la realitat material o natural, sinó ques’abasteix de motius immaterials que sugges-tionen i projecten l’espectador cap a móns ce-

apareylat en son alberc en guisa que-l puxeportar e aver a la mort de son comfrare o dela comfraressa, e sin no-u fara que pac percada vegada una liura de cera axi com desuses dit el capitol de sos comfrares, Item, queassegur, X, solidos ab carta sobre cosa espe-cial, ela e so marit, que sien dats a la comfra-ria al dia de sa fi. Item, establim que tota donasie reebuda en la comfraria pagant ço que ablos comfrares s-avendra o al menys V. Solidose-l ciri e pac per tot los III terminis los IIII di-ners desus dits, aixi com los altres comfrares,e ela que prenga a la mort del seu comfrare lociri a la caxa ab los comfrares.6

3. Breu descripció

Presidint la part superior del document de lafundació de la confraria dels mercaders deTàrrega trobem una miniatura de tema sacre.Aquesta miniatura és dedicada a la Verge Ma-ria alletant al Nen Jesús, custodiada simètri-cament per quatre arcàngels, identificats ca-dascun d’ells per una filactèlia nominalsuperior amb els noms de:

· Arcàngel sant Gabriel· Arcàngel sant Rafael· Arcàngel sant Miquel · Arcàngel sant Uriel

Als extrems d’aquesta representació hi hacadascun dels símbols animals del tetramorfcorresponents als quatre evangelistes:

· L’àngel de sant Mateu · El lleó de sant Marc· El bou de sant Lluc · L’àguila de sant Joan

3.1. Anàlisi estilístic

Aquest pergamí data del 1269 i la seva mi-niatura s’adscriu a la transició de les formesartístiques romàniques cap a l’inici dels esti-lemes gòtics. Els trets formals distintius de laminiatura del pergamí fundacional de la con-fraria de mercaders de Tàrrega són entre d’al-tres, els següents:

· L’ús prioritari de la línia sobre del color (dis-sortadament, en el cas del color, aquesta mi-niatura ha estat repintada per damunt de lapolicromia primigènia, fet que n’ha malmèsl’originalitat i dificulta, en part, l’anàlisi correc-ta del cromatisme emprat en la miniatura ini-cial). La il·luminació original d’aquest pergamíes localitza sobretot en el braç del nen Jesús,on la línia es destaca amb tinta marró i elcolor s’hi aplica posteriorment.

6 Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Cancelleria, Jaume I, pergamí núm. 1970; transcrit a SARRET PONS, Lluís:Privilegis de Tàrrega, Tàrrega, I. Camps Sarró, 1982, pp. 21-26.

95

Tàrrega en una transició de l’estil romànic capal gòtic, amb aquest intent d’humanització dela Verge, feta dona, alletant el seu fill.

La Mare de Déu de la Llet es coneix tambéamb el nom de Verge de Betlem o Galakto-tronfusa. La imatge de la mare divinitzadaalletant el seu fill és un model visual pagàadaptat al discurs cristià.

4.1.1. La Isis Lactea pagana precursora dela Mare de Déu de la Llet

Ens hem de remuntar a l’antic Egipte per tro-bar el naixement d’aquest model d’imatge,7

concretament a partir de l’Imperi Mitjà (mo-

lestials atemporals. La Verge, ingràvida, ni tansols s’asseu físicament al tron que té darrereseu. No hi ha cap mena de perspectiva natu-ralis, cap mena d’intent de recrear una il·lusióespacial al voltant de la Verge.

· Inexpressió del rostre dels protagonistes,que no transmeten cap mena d’emoció.Aquest esquematisme en les faccions delsrostres definits, però d’inexpressió de senti-ments i sense cap entrada introspectiva almón emocional, és pròpia del neoplatonismeimpulsat per Plotí, on la realitat material no técap mena de rellevància davant del món de lallum de l’Ésser Suprem, principi i final de totaraó de ser. Per tant, trets humanitzats com lesemocions i els sentiments no tenen cabudaen la representació gràfica sacra dedicada amaterialitzar una esfera celestial fora de l’a-bast comú de l’home.

4. Anàlisi iconogràfic

La iconografia és una eina d’anàlisi artísticaque ens ajuda a desxifrar les escenes pre-sents en les obres d’art i els dóna un sentitinterpretatiu. A partir de l’estudi de la creaciói l’origen de les composicions plàstiques,podem concloure que les imatges cristianestenen un substrat pagà en la seva creació,però la transmissió de les formes artístiquess’adapta als diferents missatges al llarg de lahistòria i a través de les cultures.

4.1. La Mare de Déu de la Llet

La miniatura del pergamí de la fundació de laconfraria dels mercaders de Tàrrega presentauna Maiestas Mariae, o una Verge Maria enmajestat, tema que ressorgeix amb força a lesdarreries del segle XII, moment a partir delqual es potenciaria el culte marià. El ressorgi-ment del culte marià a occident porta associatuna visió de la Mare de Déu com una donavirtuosa, casta i pura, digna de ser coronadacom a Regina Caelestis, o reina celestial,mare del fill de Déu fet home. Aquest renovatculte a la Mare de Déu fou potenciat tambégràcies a l’expansió i l’èxit de l’orde monàsticdel Cister, que plantejava una renovació enels pilars del monaquisme de la regla de santBenet, com també impulsava una renovada fei fidelitat a la Mare de Déu com a intercesso-ra dels homes davant del seu fill. En els mo-dels bizantins la Maiestas Mariae es presentacom una Verge entronitzada, que alhora, és elsetial del seu fill coronat; en canvi, en aques-ta ocasió, la Verge és més mare que tron diví.Aquest tret situa la miniatura del pergamí dela fundació de la confraria dels mercaders de

Imatge de detall de la Verge de la Llet de la

miniatura del pergamí de la fundació dela confraria dels

mercaders de Tàrrega.

7 RÉAU, LOUIS: Iconografia del arte cristiano. Intrnducción general. Barcelona, Ediciones del Serbal, 2000. vol III,pàg. 59.

96

quan la iconografia mariana quedaria estandar-ditzada en uns models concrets, que tindranuna àmplia difusió per occident i arribaran finsals nostres dies identificats en els següents:

· El model de Verge Kyriotissa com a setial delseu fill, on aquest s’entronitza en la seva mare.

· El model de Verge Theotokos, el més habituali visualment expandit de la Verge coronada,amb el ceptre del poder i el globus terrenal,amb el seu fill assegut als genolls però senseesdevenir ella mateixa el tron diví.

· La Verge Galaktotronfusa, que és el modelpresent en el nostre pergamí de la fundacióde la confraria dels mercaders de Tàrrega,amb la Mare de Déu de la Llet, imatge provi-nent de l’Isis Lactea egípcia i estandarditzatcom a imatge mariana a Bizanci.8

· El model de Verge Glikofilousa, que es co-rrespondria amb la Verge típicament d’estilgòtic, amb la Mare de Déu dempeus en lleu-ger contraposto, amb el Nen Jesús agafatamb el braç esquerre.

Aquesta pervivència dels models iconogràficsdes de la més llunyana antiguitat fins el cris-tianisme d’occident quedaria palès en aques-ta miniatura targarina datada el 1269, on laVerge Maria, coronada com a reina dels cels,es mostra dona i mare alletant el fill de Déu fethome. D’un altra banda, seria un alletament

ment de màxima expansió d’aquest esquemacompositiu de mare i fill). En l’Egipte de l’Im-peri Mitjà són nombrosos els exemples d’altsrelleus dedicats a la deessa Isis donant demamar al seu fill, el déu Horus; aquesta esce-na es coneix amb el nom d’Isis Lactea. La na-turalitat d’aquestes imatges i la freqüènciaamb què es trobaven representades ens do-nen una idea aproximada de la popularitatd’aquesta composició artística. L’esquema del’Isis Lactea com a conjunt iconogràfic sobre-viuria al seu context creatiu inicial, adaptant-sei difonent-se en d’altres cultures posteriors. Latransmissió de les formes artístiques a d’altrescultures, en el cas de l’ Isis Lactea, tindria llocprincipalment per la presència del poble he-breu en terres egípcies al llarg de tot l’ImperiMitjà. La cultura hebrea fou espectadora direc-ta d’aquesta imatge maternal i la transmet alsprimers cristians d’orient convertits d’entre lesfiles judaiques. La transformació de l’Isis Lac-tea egípcia al seu pas cap a la Mare de Déude la Llet cristiana es desenvoluparia tardana-ment en l’Imperi Bizantí (segle IVdC fins segleIX). A partir de les primeres icones bizantines,es començaria a estructurar una iconografiamariana que, amb els segles, es difondriaarreu de la geografia occidental.

4.1.2. Iconografia cristiana de la Mare deDéu de la Llet:

No seria fins després de la crisi iconoclasta del’Imperi Bizantí (entre els anys 723-843 d.c.)

Fotografia d’un fragment d’alt relleu policromat amb larepresentació del’Isis Lactea. Fragment datat de l’Imperi Mitjà conservat al British Museum de Londres.Fotografia: CaterinaEspina Vila.

8 RÉAU, LOUIS: Iconografia del arte cristiano. Iconografía de la Bíblia. Nuevo testamento. Barcelona, Edicionesdel Serbal, 1996, tomo I vol 2, pàgs. 78-80.

97

la seva figura fou tan considerable que, alsegle II dC va caldre una revisió de la matei-xa i una selecció d’aquestes lectures. Ireneude Lió ho va propiciar destriant els evangelisque passarien a formar part de la teologiaacceptada com a cristiana en front les nom-broses heretgies que, a principis del segle II,ja amenaçaven de derivar cap a múltiples re-ligions.9 Aquests quatre evangelistes, santJoan, sant Marc, sant Mateu i sant Lluc,s’acostumen a representar artísticamentacompanyats dels seus respectius animalssimbòlics o simbolitzats directament comaquests, tal com els podem observar en laminiatura de la fundació de la confraria delsmercaders de Tàrrega.

L’ús d’animals simbòlics en el cristianisme éspresent des dels seus orígens amb la figura

miraculós, si tenim en compte la concepció vir-ginal de la Mare de Déu. Aquesta perspectivamaternal més humana i propera a la divinitatfemenina egípcia es transforma en el cristia-nisme identificant-se amb la Verge Maria.

4.2. El tetramorf

El tetramorf és un tema recurrent en multi-tud d’obres d’art sacre i consisteix en la re-presentació dels quatre evangelistes caracte-ritzats pels seus animals simbòlics quejuntament amb els seus textos conformen elcorpus canònic de les Sagrades Escriptures.

A partir del mateix moment de la defunció ala creu de la figura de Jesús els textos dedi-cats a la seva vida i personalitat es multipli-caren. La profusió de literatura associada a

Imatges de detall de cadascun dels

animals simbòlics que representen els quatre

evangelistes:sant Mateu,sant Joan,sant Lluc

i sant Marc.

9 VIVES, JOSEP (INTRODUCCIÓ I TRADUCCIÓ): Irenau de Lió. Exposició de la predicació apostòlica. Melitó deSardes. Sobre la Pasqua. Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya. Fundació Enciclopèdia Catalana, Clàs-sics del Cristianisme, 1989, pàgs. 9-16.

98

tínuament com a característica distintiva delsàngels, és un atribut relacionat als missatgerscelestials, atribut que, d’ altra banda compar-teix amb el déu Hermes i Zeus de la culturagrecoromana.

La paraula “àngel” deriva de la grega angue-los, que significa “missatger”; per tant, l’asso-ciació “missatger” i “àngel” reforça la funciód’aquest últim com a intercessor i comunica-dor de Déu amb els homes i viceversa. Mal-grat aquesta primera funció comunicadora,cada arcàngel representa unes funcions dife-renciades:

· L’arcàngel sant Miquel es correspondria ambl’arcàngel guerrer encarregat de lluitar contratot allò maligne o diabòlic.

· L’arcàngel sant Gabriel és l’arcàngel de lacomunicació; com a portador de missatges,només cal recordar l’anunciació a Maria de labona nova.

· L’arcàngel sant Rafael seria l’arcàngel de lacuració i l’acompanyament al malalt, el viatgero el perdut (Llibre de Tobit).

· Finalment, l’arcàngel sant Uriel és l’enca-rregat de vetllar per l’evolució personal delshomes en el transcurs de la seva vida, aixícom de proveir-los d’aquells béns materialsnecessaris per al seu creixement. Uriel seriaun proveïdor de les gràcies celestials i terre-nals als homes per al creixement espiritualdurant el transcurs de la seva vida.

al·legòrica del peix conegut com a Ichthys.Posteriorment, Déu seria representat sovintcom a lleó, anyell o colom.

La recerca de les fonts iconogràfiques d’a-questa associació entre els animals i elsevangelistes finalitza en el Llibre de l’Apoca-lipsi de sant Joan: “Als quatre costats del tronhi havia quatre vivents plens d’ulls, que mira-ven endavant i endarrere. El primer vivent erasemblant a un lleó; el segon, a un toro; eltercer tenia aspecte d’home, i el quart erasemblant a una àguila en ple vol” (Ap 4,7-4,8).Els animals simbòlics dels quatre evangelis-tes són citats al Llibre de l’Apocalipsi senseestar units als evangelistes; aquesta unió noes materialitzaria fins al segle II dC amb elbisbe Ireneu de Lió.

4.3. Els quatre arcàngels

4.3.1. Introducció a la figura angèlica

La representació dels àngels com a figuresalades prové inicialment de la religió persa

10

amb els braus alats anomenats Kherubim id’altres animals protectors situats a les entra-des de les muralles de les ciutats. Posterior-ment, a la Grècia clàssica hi tenim les figuresde les Victòries alades o Nikè, elements jamolt propers a la iconografia angèlica cristia-na compartint la figura antropomòrfica alada.Posteriorment ja en cronologia romana tenimla figura de Cupido, sovint representat com unnen alat. Les ales són un referent repetit con-

Imatge de detalldels quatre arcàngelsque envolten la figura de la Mare de Déude la Llet.

10 RÉAU, LOUIS: Iconografia del arte cristiano. Introducción general. Barcelona, ediciones del Serbal, 2000, volIII, pàg 58.

99

set arcàngels, citats únicament com a àngels;els seus noms són els següents: Miquel / Ga-briel / Rafael / Uriel / Rauel / Sariel / Re-meiel.12 Els seus noms, però, tenen multitudd’excepcions segons la font que consultem.Ens trobarem amb més similituds o menys alsnoms que cita Enoch. Aquests set arcàngelstenen els seus homònims tant en la culturahebrea com en la cultura islàmica, fet que re-força la base comuna d’aquestes tres reli-gions nascudes en el si del judaisme.

A la Bíblia trobem només els noms dels ar-càngels sant Gabriel, sant Rafael i sant Mi-quel. La resta d’arcàngels són anònims. AlLlibre de l’Apocalipsi de sant Joan sovint sónesmentats els set arcàngels com els set es-tels que Déu porta a la mà o els set àngels de

Els quatre arcàngels pertanyen a l’esfera deles jerarquies celestials. Els arcàngels més po-pulars coneguts pel cristianisme són tres i noquatre, com tenim representats en aquest per-gamí de la Tàrrega del 1269. Els més presentsen la imatgeria catòlica són l’arcàngel santGabriel, l’arcàngel sant Miquel i l’arcàngel santRafael. Curiosament, descobrim un quart ar-càngel situat a la part baixa dreta de la Vergeen el pergamí de la fundació de la confrariadels mercaders de Tàrrega: és l’arcàngel santUriel custodiant la Verge Maria de la Llet,identificat gràcies a la filactèlia superior.

4.3.2. Les fonts escrites: el Llibre d’Enoch

L’estudi de les jerarquies celestials i l’angelo-logia en general ens obliguem a remuntar-nosa les fonts escrites coetànies a l’Antic Testa-ment. La primera font que s’ha de consultarés el Llibre d’Enoch,11 datat de principis delsegle I aC. Aquest llibre és un text apòcrifpseudoepigràfic intertestamentari que va serobviat pel bisbe Ireneu de Lió quan van serseleccionats els textos del corpus canònic ca-tòlic a finals del segle II. Malgrat aquest rebuiginicial del Llibre d’Enoch, per part de la teolo-gia cristiana, aquest text va perviure entre elpensament hebreu i va arribar a formar partdels textos canònics de l’Església ortodoxa.Enoch és considerat el besavi de Noè i elpare de Matussalem. En el Llibre d’Enoch s’hitestimonia el viatge d’Enoch als regnes celes-tials, des d’on contempla el món, el seu fun-cionament i les jerarquies celestials quecol·laboren en el seu govern. Enoch descriu a

11 El Libro de Enoch. El libro de los secretos de Enoch. Barcelona, Editorial 7 1/2, 1981.12 El número set representava el número de la perfecció.

100

potenciar l’ús de la llum com a element verte-brador en l’arquitectura religiosa mitjançant lavidriera. Pseudio Dionís Aeropagita fou santi-ficat i la mateixa abadia de Saint Denis es tro-ba dedicada a la seva advocació.

A La Jerarquia Celestial, Pseudo Dionís Ae-ropagita defineix la naturalesa divina per ex-cel·lència com a Llum: Déu és Llum, una llumque il·lumina a tots els éssers creats i formapart intrínseca de la naturalesa dels mateixos,una llum que s’expandeix infinitament i, a me-sura que s’allunya del seu centre difusor (queés Déu), va experimentant gradacions de fre-qüència i potència lumínica. En aquestes gra-dacions de llum és on Pseudo Dionís Aeropa-gita situa inicialment la seva jerarquia celestiali, posteriorment, es perllongaria a la jerarquiaeclesiàstica. La jerarquia celestial d’ordre sa-grat participa de la emanació directa de lallum superior i, en funció de la seva situaciórespecte a aquest centre difusor, la gradacióestableix tres estrats jeràrquics. Aquests tresestrats jeràrquics de Pseudo Dionís Aeropagi-ta són considerats ordres on trobarem la si-tuació dels arcàngels en l’últim ordre:

- El primer ordre d’aquesta jerarquia celestialés el més proper a la naturalesa divina formatper: serafins, querubins i trons. Aquest primergrup és el més proper a la irradiació de laLlum divina i la seva funció és rebre l’emana-ció de Llum i repartir-la pels estats inferiors,buscant la perfecció i purificació d’aquests úl-tims.17 En tant que tots els éssers creats sónLlum i tots participen d’aquesta unitat creado-ra, aquesta participació planteja que aquestaLlum interior pot arribar a la perfecció mitjan-çant la purificació.

- La jerarquia intermèdia és formada per do-minacions, virtuts i potestats. Aquest grup estroba emplaçat circularment en segon terme irep igualment la Llum provinent del primer or-dre. Aquesta jerarquia intermèdia té la funcióde la iniciació en la Llum divina del mateix es-tadi com de tots aquells que se’n derivaran dela jerarquia celestial fins derivar en els éssersterrenals. La iniciació en la Llum divina és unaparticipació conscient en aquesta.18

- Finalment, l’última jerarquia és un tercer or-dre format pels prínceps, àngels i arcàngels.Aquest grup seria el més allunyat inicialment

les set plagues,13 a diferència d’Enoch, on elsnoms i els trets distintius de cada arcàngel hisón ben diferenciats.

En el Llibre d’Enoch, l’arcàngel Uriel és citatcom l’arcàngel encarregat de vetllar l’accés alParadís perdut d’Adam i Eva. Aquest es ca-racteritza per portar una espasa flamígeraque protegeix l’arbre de la vida eterna i del béi del mal, sovint ha estat confós amb un que-rubí guardià per l’excés d’ales i ulls que hoveuen tot, però es tracta de l’arcàngel santUriel, que també es presenta com un delsmés savis, que anota constantment tot el quecrea el Senyor i que és coneixedor del llibrede la vida.

En el llibre d’Enoch s’hi descriu la imatge delsàngels de la següent forma: “(...) y se apare-cieron dos hombres muy grandes, tales comonunca había visto en la tierra. Sus rostros bri-llaban como el sol, sus ojos eran como can-delas ardientes, y de sus bocas salía fuego,sus vestiduras y cántigos eran variados, y susbrazos eran como alas doradas (...)”.14

4.3.3. Les fonts escrites: Pseudo DionísAeropagita

Si resseguim cronològicament les fonts escri-tes que centren la seva atenció en les jerar-quies angèliques, trobem a Pseudo DionísAeropagita, bisbe d’Atenes. Als voltants del’any 50 dC, Pseudo Dionís Aeropagita es vaconvertir al cristianisme animat per santPau.15 Entre els seus Corpus Aeropagiti-cum,16 ens centrarem especialment en l’obraLa Jerarquia Celestial. Aquest primer tractatd’angelologia fou traduït del grec al llatí perJoan Escot Eriugena, a finals del segle IX,moment a partir del qual aquests texts vanobtenir més difusió i influència en l’art. Enaquest tractat, l’autor hi desenvoluparà la teo-ria neoplatònica de la Llum com a presènciadivina en expansió que tant influenciarà l’artgòtic i el pensament medieval occidental.Pseudo Dionís Aeropagita va influenciarenormement la filosofia escolàstica medieval.La seva influència s’evidencia en els escritsd’Hug de Sant Víctor (1096-1141), en sant Al-bert Magne (1200-1280) i també en sant To-màs d’Aquino (1225-1274). La teoria de laLlum assimilada com a Déu va portar a l’abatSuger de Saint Denis de París (1085-1151) a

13 V.V.A.A.: Apocalipsis xilográfico. Bilioteca Estense de Módena. Milà, Franco Maria Ricci Editore, 2000.14 El Libro de Enoch. El libro de los secretos de Enoch. Barcelona, Editorial 7 ?, 1981. (Pàg. 95).15 ZOLLA, Elémire: Los místicos de Occidente I. Mundo antiguo pagano y cristiano. Barcelona, Paidós, 2000,pàg. 426.16 Corpus Aeropagitum, nom que reben el conjunt de textos adscrits a l’autoria de Pseudo Dionis Aeropagita.17 AEROPAGITA, Pseudo Dionís: La jerarquia Celestial. La jerarquia eclesiàstica. Barcelona, edicions Proa, 1994,pàgs. 67-72.18 AEROPAGITA, Pseudo Dionís: La jerarquia Celestial. La jerarquia eclesiàstica. Barcelona, edicions Proa, 1994,pàgs. 73-77.

101

Primerament, en el segle IV dC. amb motiu delsínode i posterior concili de Laodicea, es vadebatre la necessitat de vigilar el culte i mol-dejar les bases d’una teologia cristiana cadacop més distanciada dels seus orígens he-breus. La voluntat d’aquest sínode fou matisartots aquells elements que es poguessin des-viar cap a futurs plantejaments herètics. Ambl’objectiu de marcar distàncies amb la religiójueva, es va decidir que el dia del Senyor secelebraria diumenge, en comptes de dissabtecom fins aquell moment, per desmarcar-se dequalsevol similitud amb el sabath jueu. El con-cili de Laodicea pretenia esbossar un corpusteològic genuïnament cristià i, en aquest intentes va prohibir també el culte als arcàngels,que quedaven com a figures perifèriques, abo-lides del culte públic per por a la seva forta po-pularitat. Es pretenia que cap element extern ala figura de Jesús desviés l’atenció delscreients i degenerés en futures heretgies. Espretenia, així, no dispersar la fe i focalitzar-laen la figura de Déu fet home com a única pre-sència salvadora, digna de rebre culte.

Entre els anys 741-752, durant el pontificat deZacaries, es va discutir sobre el nombre d’ar-càngels que havien d’estar presents en elculte cristià. El debat va acabar limitant elnombre d’arcàngels a només tres: l’arcàngelsant Gabriel, l’arcàngel sant Rafael i l’arcàn-gel sant Miquel. Començava així la decadèn-cia per a la resta dels quatre arcàngels cadacop més allunyats de la teologia cristiana iabocats a l’oblit general. Segles abans ja s’-havia intentat deixar en un segon pla qualse-vol jerarquia angèlica, però amb el papa Za-caries quedava clara la postura que lateologia cristiana adoptaria.

Finalment, l’any 754 dC, durant el concili deLetran, queden definitivament prohibits elsnoms de la resta d’arcàngels no seleccionatsprèviament pel pontífex Zacaries. Així els ar-càngels Uriel, Remeiel, Rauel i Sariel passa-ren a convertir-se en noms primerament pros-

de l’emanació de la llum divina però, d’ altrabanda, és el grup més proper a la naturalesahumana. Per Pseudo Dionís Aeropagita, elsàngels i arcàngels serien els éssers celestialsmés perifèrics de la jerarquia celestial iaquest tret els permet posar-se en comunica-ció amb el món material dels homes. Donantals arcàngels una primera funció comunica-dora i intercessora entre dos móns, també se-’ls dóna el tret identificatiu de ser defensors iprotectors del món material.19

Pseudo Dionís Aeropagita estava fortamentinfluenciat pel corrent filosòfic del neoplato-nisme, on el món material no era més que unefímer reflex enganyós del món de la llum, delmón de la virtut, al cap i a la fi, on l’home ha-via de cercar el veritable coneixement recor-dant el seu origen. El neoplatonisme vacomptar, entre les seves files d’erudits, ambmolts eremites cristians que trobaven en elDemiurg la figura del Déu Suprem.

En la mateixa Bíblia també trobarem esmenesdedicades als arcàngels ens els versicles, Tb12,15 i en Ap 1,4, on hi ha l’existència de set ar-càngels, però només es faciliten els noms detres, curiosament els únics reconeguts oficial-ment: sant Gabriel, sant Rafael i sant Miquel.20

4.3.4. Evolució històrica dels arcàngels enla teologia cristiana

Inicialment, les connexions entre la teologiahebrea i la teologia cristiana eren naturals encompartir el mateix substrat teològic inicial.Però, amb el pas dels primers segles desprésde la mort de Jesús, el procés d’expansió delcristianisme i l’evolució teòrica dels seus adep-tes provocaria la manipulació d’aquest substratcomú amb una clara voluntat diferenciadora.Aquest seria part del procés que va afectar lesfigures dels arcàngels, identificats en la teolo-gia hebrea per ser numerològicament set, comparal·lelament set són els braços de la meno-rah, la llàntia ritual de set flames que crematant a la sinagoga com en les llars dels jueus, iset són les llums que acompanyen la presèn-cia de Déu en la religió hebraica. En contrapo-sició, el cristianisme, amb la seva voluntat dedistanciar-se d’aquest substrat judaic, va anaradaptant a les seves creixents necessitats lesfigures dels arcàngels. El procés històric queva reduir el nombre d’arcàngels cristians de seta tres fou el següent:

Imatge de detall de la filacteria dedicada a l’arcàngel sant Uriel.

19 AEROPAGITA, Pseudo Dionís: La jerarquia Celestial. La jerarquia eclesiàstica. Barcelona, edicions Proa,1994,Pàgs. 78-82.20 La Bíblia. Barcelona, Editorial Claret, 2005. Els àngels de la bíblia tenen com a significat original d’aquest mot“missatger”. Des de les narracions més antigues, surten citats en Gn 22,11; Ex 3,2; Jt 2,-5; 6,11-24; 2 Sa 24, 16-1. En plural són citats en Gn 28,12; 32, 2-3; Ex 14,19; 23,20-23. També en les narracions de Zacaries i Daniel.Com a exèrcit del senyor, trobem Js 5,13-14; 1re 22,19; Sl 29,1; 89,6-7; 148,2. En el Nou Testament Mt 16,27;25,31. En el Llibre de l’Apocalípsi, de sant Joan, també s’hi citen repetidament els set àngels.

102

membres de la confraria, circumstància genscomú ja que no és habitual trobar una confra-ria formada per membres dels dos gèneres.

No menys important és la miniatura que pre-sideix el pergamí: a més de ser d’una expres-sió artística de gran qualitat, és simbòlicamentsignificativa per comprendre el context del do-cument, on ens sorprèn la presència de l’ar-càngel sant Uriel. El document fundacional dela confraria dels mercaders de Tàrrega estransforma en un element difusor d’aquestarcàngel perdut entre la imatgeria cristiana ireforça la proximitat de la presència jueva enel context de la creació d’aquesta miniatura.Concloem l’existència d’estretes relacions en-tre la cultura jueva i cristiana a la Tàrrega delsegle XIII, on la confraria dels mercaders deben segur comptaven entre les seves filesamb la influència comercial jueva directa.

Entre tots els arcàngels oblidats pel cristia-nisme, l’arcàngel sant Uriel, encarregat devetllar per les riqueses materials, surt a relluirentre els seus iguals; de ben segur que laseva funcionalitat s’adapta als interessosmercantils d’aquesta confraria, que tot just esfunda l’any 1269.

crits i, posteriorment, buits de significació dinsla teologia cristiana on no hi tenien cabuda.

Mentre el cristianisme es quedava orfe d’ar-càngels, el judaisme en canvi perpetuava laseva tradició mil·lenària sense permetre quecap dels set arcàngels restés en l’oblit.

5. Conclusions

La Tàrrega del segle XIII és una vila en pleprocés de creixement. La vila, que comptaamb el suport reial i eclesiàstic, rep un impulsen tots els àmbits pel desenvolupament delnou règim municipal, creix en tots els sentits,i és en el vessant comercial, amb la consoli-dació del mercat i la fira, on manifesta la sevagran vitalitat. En aquest sentit, és de destacarla notable presència de mercaders en l’actede fundació de la confraria i també els ques’integraren en els anys següents, així comels jueus, bon indicador del dinamisme co-mercial de l’època. El document, a més del’extraordinària importància que per ell mateixté, ens ofereix dos aspectes dignes de res-saltar: la redacció del text en català, que ésinusual per l’època, i la destacable i progres-siva presència del col·lectiu femení entre els

Bibliografia

AEROPAGITA, Pseudo Dionís: La Jerarquia Celes-tial. La jerarquia eclesiàstica. Barcelona, EdicionsProa, 1994.FONT RIUS, Josep Maria: Els Usos i costums deTàrrega, Tàrrega, Ajuntament, 1992.GONZALVO BOU, Gener: Mercats i fires a l’èpocamedieval, a DD.AA.: Mercats i fires a Guimerà. Per-gamins reials, Guimerà, Patronat de la Mare deDéu de la Bovera, núm. 8, 1995.MUNTANÉ i SANTIVERI, Josep Xavier: Fonts pera l’estudi de l’aljama jueva de Tàrrega. Documen-ta i regesta. Catalonia Hebraica, VIII, CICYTHUM2004-05685/FILO, Barcelona, PPU, 2006.PLANES CLOSA, Josep Maria: Breu aproximacióals jueus de la Tàrrega medieval, Tàrrega, A. G.Camps, 1987.RÉAU, LOUIS: Iconografia del arte cristiano. Intro-ducción general, vol. III. tomo II, Barcelona, Edicio-nes del Serbal, 2000.RÉAU, LOUIS: Iconografia del arte cristiano. Icono-

grafía de la Bíblia. Nuevo Testament, tomo I, vol II,Barcelona, Ediciones del Serbal, 1996.SARRET i PONS, Lluís: Privilegis de Tàrrega. Tà-rrega, edició facsímil realitzada per Ignasi deL.Camps i Sarró, 1982.SEGARRA MALLA, Josep Maria: Història de Tàrre-ga amb els seus costums i tradicions (segles XI-XVI), vol. I, Tàrrega, Museu Comarcal, 1984.ZOLLA, Elémire: Los místicos de Occidente I. Mundoantiguo pagano y cristiano. Barcelona, Paidós, 2000.VIVES, JOSEP (INTRODUCCIÓ I TRADUCCIÓ):Ireneu de Lió. Exposició de la predicació apostòli-ca. Melitó de Sardes. Sobre la Pasqua. Barcelona,Facultat de Teologia de Catalunya. Fundació Enci-clopèdia Catalana, Clàssics del Cristianisme, 1989.DD.AA.: Apocalipsis xilográfico. Bilioteca Estensede Módena. Milà, Franco Maria Ricci Editore, 2000.El Libro de Enoch. El libro de los secretos deEnoch. Barcelona, Editorial 7 ?, 1981.La Bíblia. Barcelona, Editorial Claret, 2005.