Daniel

Climent

PER ELLS, PER TU

ENSENYAMENT, EN VALENCIÀ,

D’ALTA QUALITAT

1.EL REPTE DE LA QUALITAT

1. UN SISTEMA EN CRISI

La qualitat d’un sistema educatiu es basa en la qualitat del professorat.La societat acabarà per exigir que eixa transferència de fons que fa de

manera contínua cap a determinats sectors com el professorat no tinga unacorrespondència amb la qualitat del servei que reben.

Cada vegada més exigirà elevades prestacions i això només passa perprofessorat d’alta qualitat.

No estem parlant de valencià, sinó d’alta qualitat lligada a molts factors, undels quals és usar apropiadament diferents llengües.

2. FORMACIÓ DEL PROFESSORATAcí, a casa nostra, el plurilingüisme passa per l’educació en valencià, que

permet el diàleg interactiu amb el castellà, omnipresent, i amb altres llengües, iamb etimologies, útils per a qualsevol assignatura / matèria.

3. INCREMENT DE LES OPCIONS d’inserció acadèmica, laboral, socialDels professorsDels alumnes;perdre la por a anar-se’n a uns altres centres de formació (Eurídice, Paulino)manejar-se amb diferents idiomes (Daniel, el cubà; etimologies en Medicina)

La llengua, qualsevol llengua és massa important per deixar-la en mansdels lingüistes, dels filòlegs, dels polítics, dels jutges, dels pedagogs...; és uninstrument preciós per construir pensament, per interpretar el món, perintercanviar sentiments , arguments, informació...

Llengua íntima i llengua d’ús en cada cas, no són necessàriament lamateixa cosa, la segona depèn dels contextos.

Hem de parlar del context educatiu; quinallengua afavoreix més aspectes del calidoscopieducatiu.

2. AJUDAR A CONSTRUIR PENSAMENT

El valencià (ni cap altra llengua) no és una assignatura «per aprendre/aprovar»;ni «la millor» (ni cap altra), sinó, en el nostre context, la millor per reflexionarlingüísticament, per comparança, i per millorar el coneixement en totes lesmatèries a través de les paraules i de l’accés a unes altres llengües.

La reflexió lingüística permet «jugar». I els humans som mamífers quejuguem, que aprenen jugant, i això no pot anar separat de lo que és la docència; i eljoc lingüístic, verbal, fonètic, de continguts i de significats contribueix de manerapotent a aprendre.

ETIMOLOGIES I SALTS ENTRE LLENGÜESSINÈRGIES AMB UNES ALTRES MATÈRIES

Washington: «si disposara de dos dies per tallar una arbre amb una destral, elprimer el dedicaria a esmolar-la».

CONCATENACIONS DELS ALUMNES «EN SITUACIÓ»Llatí costa

cat. costella, cast. costilla, it. costola, fr. côte (fr.); finestra, fenêtre; defenestrar

Llatí glan-glandisgland (cat., fr.), glande (cast., it.)

glàndulagla, gland, ghianda

Bellota: grec balanos + àrab ballutaGrec ballein, llançar

* Bala, ballesta, bola, èmbol,anabolisme, catabolisme, metabolisme,discòbol, paràbola, bullir

Anglés ball (baló), bullet (bala)APORTAT PELS ALUMNES

-ula cèl·lula, cànula, lúnula, càpsula, mòrula, gàstrula, vènula...

[cast.: rodilla; roda rueda]

GRUA

EL PERILL DE LA DOBLE IGNORÀNCIA

IGNORAR ALLÒ QUE S’IGNORAIGNORAR ALLÒ QUE [POTENCIALMENT, PER RELACIÓ] SE SAP

GENU-s, GENOLL

genuflexió, agenollar, genolleresgenou (fr.), ginocchio (it.),

knee (ang.); ciutat Genua = GènovaSi el coneixement no produeix estima, és una

pàtina que salta al primer colp; si interactua amb el cor, arrela, es carrega de

nutrients, fa gust de compartir. diftongacions

Alemany: HerzNeerlandés: hart

Anglés: heart Grec: kardioscardiopatia, cardiòlegelectrocardiograma

Llatí: cor-disCOR, cordial, concòrdia,

discòrdia, recordcoeur, cuore, corazón

FACILITAR ELS TRÀNSITS, MITJANÇANT EL DIÀLEG ENTRE LLENGÜES

ou huevo; oval, óvulo, ovilloos hueso; óseo, osificargros grueso; grosorpoble pueblo; poblado, poblaciónporta puerta; portada, pórticobo bueno; bondadroda rueda; rodar, rodilla, rótula

mel miel; meloso, melifluofesta fiesta; festivopedra piedra; petrología, petrificargel hielo; gélido, gelifluxiónferro hierro; ferreteria, ferrocarril

Les diftongacions en castellà, com a solució a no distingir les vocals obertes; i recuperació de la vocal original en la construcció de paraules cultes i derivades

Un parell d’exemples, sorgits ahir a un col·legi de Primària on parlàvem de* LES ABELLES I LA MEL / * FASES DE CREIXEMENT: OU, LARVA, ABELLA

Indoeuropeu

kherd

Intercanvis d’oclusives alveolars: sorda –t- sonora –d-

Intercanvis d’alveolars sordes: oclusiva –t- africada –z-

DIÀLEG AMB UNA LLENGUA PROPERA

* Elaboració de regles de transformació entre llengües.* Producció de nous coneixements a partir de la interacció.* Reforçament d’una llengua gràcies a les altres, per comparació, similituds,diferències, reflexió sobre bases morfològiques, fonètiques... de cadallengua; el vocabulari adquireix consistència.

* Apertura a unes altres llengües, transferència de significats; facilita elstrànsits automàtics entre llengües* Incrementa la possibilitat de treballar amb moltes llengües, sempre quese li subministren materials

1. The stratosphere is denser than the hidrosphere.

Por si no lo has entendido, te lo pondré en alemán :

1. Die Stratosphäre ist dichter als die Hydrosphäre (dichter = denser = més dens que)

1. La hidrosphère est plus dense que la troposphère.

1. [Ja que has sabut respondre a les anteriors preguntes en anglés, en francés, i en alemany, ara comprovaràs que en llatí

també són fàcils de respondre.]

Latitudo Poli Nortis 90ºN est.

4. Antipodae distant 20.000 Km.

L’AVENTURA D’ENSENYAR / APRENENDRE

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,has de pregar que el camí sigui llarg,ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.Has d'arribar-hi, és el teu destí,però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,sense esperar que et doni més riqueses.

LA LLEGENDA DE L’ARRÒSENSENYAR EN VALENCIÀ

CADA DIA NOU, DIFERENT I MILLOR