Verd urbà, un món d'experiències
14
un un món món d’ d’ ex experiències periències La integració del La integració del verd urbà: verd urbà: La integració del verd urbà: un món d’experiències Maig de 2015 Concepte, elaboració de continguts i disseny
-
Upload
ecotendencies-cosmocaixa -
Category
Environment
-
view
29 -
download
3
Transcript of Verd urbà, un món d'experiències
unun món món d’d’exexperiènciesperiències
La integració del La integració del verd urbà:verd urbà:
La integració del verd urbà: un món d’experiències
Maig de 2015Concepte, elaboració de continguts i disseny
Verd urbà arreu
Green Walls, Londres
Fresh Kills, Nova York
Templehofer Freiheit, Berlín
Vertical Greening, Singapur
CaixaForum, Madrid
3
4
5
6
7
Res
taur
ació
, re
mod
elac
ió i
orde
naci
ó ur
bana
Faç
anes
i co
bert
es v
ius
8
La integració del verd urbà: un món d’experiències 2
CaixaForum, Madrid
Green Roofs, Toronto
Whole Foods Market, Nova York
Pocket parks, Copenhaguen
Battery Park, Nova York
High Line, Nova York
Anella Verda, Vitòria
9
10
Ver
d pr
oduc
tiuP
arcs
i ro
ndes
ve
rds
Faç
anes
i co
bert
es v
ius
14
11
12
13
8
Ciutat i Natura. On són les fronteres ha centrat eldebat d’Ecotendències CosmoCaixa durant el mesd’abril de 2015. S’hi ha tractat la tendència de laprogressiva integració de la natura i el verd en laplanificació urbana per aprofitar-ne els serveis ibeneficis, fer més eficient el seu funcionament i,en definitiva, millorar la qualitat de vida urbana.
Verd urbà arreu
Aquest document forma part de la trilogia sobre el verd urbà d’Ecotendències CosmoCaixa:
“La ciutat renaturalitzada”, on es recull el catàleg de beneficis del verd urbà.http://www.slideshare.net/ecotendenciescosmocaixa/benefici-ambiental-del-verd-urba
La integració del verd urbà: un món d’experiències
http://www.slideshare.net/ecotendenciescosmocaixa/benefici-ambiental-del-verd-urba
“Barcelona metropolitana, projectes verds”, es detallen les principals intervencions endesenvolupament i previstes a la ciutat comtal.http://www.slideshare.net/ecotendenciescosmocaixa/barcelona-metropolitana-projectes-verds
Per últim, en el document que teniu a les mans, “La integració del verd urbà: un món deprojectes” es fa un passeig per diferents experiències d’arreu del món que mostren casosconcrets de recuperació i integració del verd a grans ciutats, a Europa, Amèrica i Àsia.Intervencions a diferents escales en espais públics i privats
Hi trobareu actuacions emblemàtiques per recuperar espais degradats, oblidats i en desús i perreinserir-los com a espais verds plens de vida, o projectes de revegetació de façanes i de cobertes,producció de km0 sobre d’un mercat local o d’altres més clàssiques en parcs o rondes verdes.
Si bé els Estats Units han estat pioners, avui en dia les experiències es troben arreu del món;iniciatives innovadores, exportables i replicables.
Green Walls, Londres De riu mort a riu viu
Aplicació de Green Walls al Tàmesi.Font: http://www.thames21.org.uk/project/green-walls/
El projecte Green Walls, orientat a la millora de la biodiversitat i dela qualitat ecològica del riu Tàmesi al seu pas per la ciutat deLondres, és concebut per Thames21 i el King’s College of London.Aquest tram del riu ha destacat històricament per la seva malaqualitat ecològica. L’actuació es basa en la instal·lació de blocs defibra de coco per promoure la colonització de la vegetacióripària i la fauna associada que permet convertir un espaiecològicament degradat en un corredor verd que circuli per laciutat.
Res
taur
ació
, rem
odel
ació
i or
dena
ció
urba
na
La integració del verd urbà: un món d’experiències 4
ciutat.En els darrers cinquanta anys ja s’ha produït una transformacióexhaustiva basada en aspectes com la millora de la qualitat del’aigua. Tanmateix, no s’havia actuat en la pèrdua d’hàbitat per ala vegetació i la fauna que generen les defenses de ciment iformigó que protegeixen la ciutat de les inundacions i queimpedeixen l’establiment de la vegetació ripària. La instal·lació deblocs de Green Walls, és una iniciativa per a resoldre el problema.
Res
taur
ació
, rem
odel
ació
i or
dena
ció
urba
na
A Oslo s’hi ha prioritzat projectes per a restaurar els 8 rius que la travessen. En destaca larehabilitació del riu Akerselva, recuperat gairebé completament i que funciona com acorredor verd a la ciutat i dinamitzador de part de l’activitat urbana. Un exemple més properés la recuperació de la Ría de Bilbao, que ara vertebra la ciutat no només econòmicamentsinó també ambientalment.
A Oslo s’hi ha prioritzat projectes per a restaurar els 8 rius que la travessen. En destaca larehabilitació del riu Akerselva, recuperat gairebé completament i que funciona com acorredor verd a la ciutat i dinamitzador de part de l’activitat urbana. Un exemple més properés la recuperació de la Ría de Bilbao, que ara vertebra la ciutat no només econòmicamentsinó també ambientalment.
Riu Akerselva al seu pas per la ciutat d’Oslo.Font: http://www.thames21.org.uk/project/green-walls/
Abans un espai degradat, ara un espaiagradable a la Ría de Bilbao.Font: http://www.eldiario.es/norte/euskadi/bizkaia/ocaso-artifices-milagro-bilbaino_0_140686119.html
El parc de Fresh Kills, a Staten Island, s’està construint per fasessobre el que un dia va ser l’abocador més gran del món,clausurat l’any 2001. Un cop finalitzat el seu desenvolupament,programat per al 2036, les seves 900 hectàrees triplicaren lasuperfície del Central Park de Manhattan. La idea que planteja elprojecte, amb el lema Landfill to landscape (d’abocador a“paisatge”) és recuperar un espai degradat així com el seuatractiu ambiental i paisatgístic.
Fresh Kills, Nova YorkD’abocador a parc
Res
taur
ació
, rem
odel
ació
i or
dena
ció
urba
na
La integració del verd urbà: un món d’experiències 5
L’àrea d’actuació és immensa i permet unagran diversitat d’usos lúdics i esportius.Font: http://freshkillspark.org/
Com a espai natural recuperat s’espera que albergui unadiversitat d’hàbitats per a les comunitats de flora i fauna, queactualment ja estan començant a establir-se a la zona. El parcinclourà espais públics i instal·lacions per a activitats diverses,de caire naturalista, esportives o culturals.
Tot i que la primera fase encara no ha finalitzat, ja s’organitzenesdeveniments, jornades i tallers per acostar la ciutadania aespais del parc que ja han estat oberts al públic.
Per garantir la seguretat de l’espai i la qualitat de l’aire, aigua isòl (l’emplaçament conté unes 150 milions de tones de residusurbans), es duen a terme controls ambientals exhaustius perassegurar que la impermeabilització i segellat de l’abocador i elsistema de gestió de gasos i lixiviats sigui efectiu.
Res
taur
ació
, rem
odel
ació
i or
dena
ció
urba
na
Tempelhofer Freiheit, BerlínD’aeroport a parc
L’actuació duta a terme en aquest espai es basa en la conversióde l'antic aeroport de Tempelhof, un espai de més de 300hectàrees en desús des de l’any 2008, en una zona verdaprovisional mentre es dugués a terme el procés de planificacióde l'espai.
Al parc, conegut com a Templehofer Freiheit, hi convergeixendiferents usos i activitats recreatives diferents, com l’observaciód’aus, horts i jardins comunitaris o la pràctica esportiva. A
Res
taur
ació
, rem
odel
ació
i or
dena
ció
urba
na
La integració del verd urbà: un món d’experiències 6
d’aus, horts i jardins comunitaris o la pràctica esportiva. Amés, la gestió col·lectiva de l’espai té un paper cabdal i haestat un laboratori de gestió comunitària de la vida urbana.
L'abril de 2014 es va celebrar un referèndum per decidir simantenir l'espai com a parc públic, amb el vot positiu per partdels votants, aprofitant l’oportunitat única a Europa per aldesenvolupament d’un espai obert d’aquestes característiques alcostat d’una gran ciutat com Berlín.
Imatge aèria, mapa del recinte de Tempelhofer
Freiheit, i activitats que s’hi desenvolupen.Fonts: http://www.thf-berlin.de/http://www.dw.de/bildergalerie-tempelhofer-freiheit
Res
taur
ació
, rem
odel
ació
i or
dena
ció
urba
na
La instal·lació d’aquesta infraestructura verda al Singapore’sInstitute of Technical Education’s College Central forma part de lainiciativa de la institució de millorar la seva ecoeficiència: “VerticalGreening – An Eco-innitiative”. Amb una superfície de 5.300 m2 estracta de la instal·lació de mur verd més gran realitzada en un únicdesenvolupament.
A part dels beneficis estètics, un dels principals avantatges de lainstal·lació és la disminució de la petjada ecològica de l’edifici.
Vertical Greening, Singapur Un jardí vertical immens
Faç
anes
i co
bert
es v
ius
La integració del verd urbà: un món d’experiències 7
instal·lació és la disminució de la petjada ecològica de l’edifici.Les parets verdes mitiguen l’efecte d’illa de calor i redueixen elconsum energètic associat als aparells d’aire condicionat.
A més, aquest tipus d’instal·lació contribueix a transmetre elmissatge de que la natura pot ser incorporada al paisatge d’acer iciment que sovint s’associa a una ciutat.
Els murs verds del Singapore’s Institute of
Technical Education College Central són degrans dimensions.Font:http://www.outdoordesign.com.au/Environmental/Green-Roofs-Green-Walls/
Un concepte encara no aplicat és el Symbiotic Green Walls, ideat pelsdissenyadors Kooho Jung & Hayeon Kelly Choi. Interpreta dinàmiquesecològiques i les integra en el disseny d’espais urbans, proporcionant unsistema vertical que dóna cabuda a un ecosistema. Així, la paret recull,purifica i redistribueix l’aigua a través del sistema aprofitant els processosnaturals.
Un concepte encara no aplicat és el Symbiotic Green Walls, ideat pelsdissenyadors Kooho Jung & Hayeon Kelly Choi. Interpreta dinàmiquesecològiques i les integra en el disseny d’espais urbans, proporcionant unsistema vertical que dóna cabuda a un ecosistema. Així, la paret recull,purifica i redistribueix l’aigua a través del sistema aprofitant els processosnaturals.
Funcionament del concepte Symbiotic Green Walls.Font: http://www.yankodesign.com/
Faç
anes
i co
bert
es v
ius
L’edifici de CaixaForum a Madrid s’ubica en l’antigacentral elèctrica de Mediodía, al bell mig de laciutat, convivint amb espais verds com el Jardíbotànic o el Parque del Retiro.
El projecte, dissenyat el 2003 per Herzog & deMeuron conserva la façana original de l’antigafàbrica i n’amplia la superfície de 2.000 m2 a uns8.000 m2 per a donar resposta a les necessitats
CaixaForum, MadridUn llenç verd amb vàries tonalitats
Faç
anes
i co
bert
es v
ius
La integració del verd urbà: un món d’experiències 8
8.000 m2 per a donar resposta a les necessitatsd’un espai cultural de primer nivell, que gaudeixenno només els 768.000 visitants (2014), si no elsvianants.
La façana vegetal va ser dissenyada per PatrickBlanc el 2008. Aquest tapís verd, de 460 m2 i 24metres d’alçada, amb un gruix de gairebé 1 m.,compta amb 15.000 plantes de 250 espècies. És unespai viu i dinàmic que va canviant en densitat icolor amb les estacions; amb un vessant estètic ifuncional.
Exemples del Palau de Congressos de Vitòria i el Museu de San Telmoa Sant Sebastià.Fonts: http://www.outdoordesign.com.au/Environmental/Green-Roofs-Green-Walls/http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforummadrid/elcentro_ca.html
Faç
anes
i co
bert
es v
ius
Altres iniciatives en la mateixa línea, tant amb objectius estètics ipaisatgístics com d’estalvi energètic a l’àmbit espanyol són el PalauCongressos de Vitòria o el Museu de San Telmo de Sant Sebastià.
Altres iniciatives en la mateixa línea, tant amb objectius estètics ipaisatgístics com d’estalvi energètic a l’àmbit espanyol són el PalauCongressos de Vitòria o el Museu de San Telmo de Sant Sebastià.
Toronto és la primera ciutat nord-americana en exigir i regular laconstrucció de cobertes verdes a les noves edificacions através d’una ordenança municipal, alhora que les subvenciona.L’ordenança s’aplica en edificis residencials, comercials oindustrials, en funció de les característiques de la construcció.
Totes les cobertes que es construeixen a la ciutat han de complirels criteris del Toronto Green Roofs Construction Standard,que complementa la ordenança municipal, de manera que la
Green Roofs, TorontoRegulant les cobertes verdes
La coberta verda és accessible al públic a
Faç
anes
i co
bert
es v
ius
La integració del verd urbà: un món d’experiències 9
que complementa la ordenança municipal, de manera que laciutat s’assegura que les noves cobertes assoleixin els objectiusque persegueixen, tant a nivell d’eficiència com de millora de labiodiversitat.
Algunes de les cobertes, com la de l’edifici que acull l’Ajuntamentde la ciutat, són accessibles al públic, cosa que contribueix laseva integriació en el teixit urbà i la vida urbana.
La coberta verda és accessible al públic al’edifici de l’Ajuntament de Toronto.Font: http://www1.toronto.ca/
Herne Hill High Line és un projecte desenvolupat per Urban Wild Project al districtede Herne Hill, al sud de Londres. Promou les cobertes verdes en edificis comercialsparal·lels al traçat de la línia de ferrocarril amb l’objectiu de contribuir a l’adaptació alcanvi climàtic. A través d’aquest projecte es pretén millorar a nivell local la qualitat del’aire, disminuir les possibilitats d’inundació gràcies a la millor gestió de l’aigua de pluja,així com contribuir a una millora de la biodiversitat.
Herne Hill High Line és un projecte desenvolupat per Urban Wild Project al districtede Herne Hill, al sud de Londres. Promou les cobertes verdes en edificis comercialsparal·lels al traçat de la línia de ferrocarril amb l’objectiu de contribuir a l’adaptació alcanvi climàtic. A través d’aquest projecte es pretén millorar a nivell local la qualitat del’aire, disminuir les possibilitats d’inundació gràcies a la millor gestió de l’aigua de pluja,així com contribuir a una millora de la biodiversitat.
Zona d’actuació a Herne Hill: present i futur.Font: http://www.buildingcentre.co.uk/project/the-herne-hill-high-line
Faç
anes
i co
bert
es v
ius
Whole Foods Market, situat a Brooklyn, és unsupermercat que destaca per ser la primera gransuperfície que allotja un hivernacle d’escalacomercial (uns 1.800 m2) a la seva coberta.
L’hivernacle abasteix a l’establiment sobre el qual estroba, i també a restaurants locals i altresestabliments de la mateixa cadena.
Whole Foods Market, Nova YorkProducte Km 0
La integració del verd urbà: un món d’experiències 10
establiments de la mateixa cadena.
La cadena de supermercats s’ha unit a la iniciativaBetter Building Challenge, promoguda pel govern,amb la iniciativa desenvolupada a Brooklyn com aemblema. També considera que el model aplicat aBrooklyn és exportable a d’altres establiments quegestiona.
La tipologia d’espais d’agricultura urbana a San Francisco ésmolt variada (escoles, privats, en parcs públics i en altres espaispúblics).Font:http://sfrecpark.org/wp-content/uploads/RPD-Urban-Ag-2014-Annual-Report.pdf
La ciutat de San Francisco va iniciar el 2014 un Programad’Agricultura Urbana, obtenint resultats exitosos. El programa dónasuport (assistència tècnica, sessions informatives, lloc web) i facilitarecursos (terra, compost..) per a l’agricultura urbana als membres de lacomunitat, tant si actuen en espais públics comunitaris com privats.
La ciutat de San Francisco va iniciar el 2014 un Programad’Agricultura Urbana, obtenint resultats exitosos. El programa dónasuport (assistència tècnica, sessions informatives, lloc web) i facilitarecursos (terra, compost..) per a l’agricultura urbana als membres de lacomunitat, tant si actuen en espais públics comunitaris com privats.
L’hivernacle instal·lat a la coberta del supermercat, queabasteix amb productes Km0 el mercat.Font:http://www.brooklyneagle.com/articles/2014/4/30/roof-obama-administration-gives-props-whole-foods-gowanus-greenhouse
Ver
d pr
oduc
tiu
Pocket parks, CopenhaguenAprofitant els petits espais
Els Pocket parks (o parcs de butxaca) són espais verds dedimensions reduïdes fàcilment accessibles al públic. Sovint estroben associats a un espai cultural, monumental o artístic. Essolen crear en sòl vacant, en desús o en peces irregulars pocaptes per altres desenvolupaments.
La ciutat de Copenhaguen ha planejat per al 2015 la construccióde 14 espais d’aquest tipus, amb l’objectiu de que a final d’any el90% de la ciutadania pugui accedir en menys de 15 minuts a peu Pocket Park a Copenhaguen
Par
cs i
rond
es v
erde
s
La integració del verd urbà: un món d’experiències 11
90% de la ciutadania pugui accedir en menys de 15 minuts a peua un espai verd.
Pocket Park a CopenhaguenFont: http://www.dac.dk/
Tot i que els grans parcs són bons espais per a connectar amb lanatura, els espais petits també ofereixen beneficis. Per aquest motiuaquest tipus d’iniciatives són cada vegada més comunes, no nomésen entorns urbans sinó també rurals.La ciutat de Nova York conté un gran nombre d’aquest tipus deparcs, tant moderns com històrics. Un dels exemples més famososés el Paley Park, a ManhattanEn entorns rurals trobem l’exemple de Northamptonshire, uncomptat del Regne Unit que ha creat més de 80 parcs d’aquest tipusen 18 anys.
Tot i que els grans parcs són bons espais per a connectar amb lanatura, els espais petits també ofereixen beneficis. Per aquest motiuaquest tipus d’iniciatives són cada vegada més comunes, no nomésen entorns urbans sinó també rurals.La ciutat de Nova York conté un gran nombre d’aquest tipus deparcs, tant moderns com històrics. Un dels exemples més famososés el Paley Park, a ManhattanEn entorns rurals trobem l’exemple de Northamptonshire, uncomptat del Regne Unit que ha creat més de 80 parcs d’aquest tipusen 18 anys.
Es tracta d’espais amb característiques determinades, com ocupar una superfície menor a 5.000 m2,tenir un mínim de cobertura vegetal, accés públic directe i uns límits distingibles, que els separen del’espai del voltant.
Paley Park, al Midtown de ManhattanFont:http://www.dac.dk/en/dac-cities/sustainable-cities/all-cases/green-city/copenhagen---pocket-parks-a-drop-of-urban-green/
Par
cs i
rond
es v
erde
s
Battery Park, Nova YorkUn punt de trobada comunitariEl Battery Park és una peça verda necessària en unapart de la ciutat especialment densa i urbanitzada.
Ha estat reobert recentment, després d’una operacióde remodelació intensa feta sota criteris ‘verds’però també d’innovació i amb un gran esperitcomunitari. La resiliència i control de lesinundacions, per la seva ubicació són dos principisessencials de l’actuació. És un dels emblemes delpla d’adaptació al canvi climàtic de la ciutat.
Par
cs i
rond
es v
erde
s
La integració del verd urbà: un món d’experiències 12
En una zona densament urbanitzada, el Battery Park és un espairesilient al sud de Manhattan i que renova la idea de parc urbà,amb una gran combinació d’usos, programes i recursos (bosc, hort,parc infantil, jocs d’aigua o carrusel lumínic...)Font: http://www.thebattery.org/
pla d’adaptació al canvi climàtic de la ciutat.
Al nou parc, a més de donar accés a zones abansrestringides al públic, s’hi combina una diversitatd’usos. En destaca el Battery Urban Farm, un espaiproductiu i un programa educatiu i de sensibilitzacióambiental obert a voluntaris i escoles, que s’haampliat amb un Forest Farm, un hort silvestre.
El 2018, un cop acabada la construcció de l’estacióde metro South Ferry, s’avançarà amb la instal·laciód’un parc infantil innovador, en què s’empraranmaterials resistents a l’aigua i es plantaranespècies tolerants amb l’aigua i que filtrencontaminants.
Par
cs i
rond
es v
erde
s
High Line, Nova YorkEspai públic a diferents nivells
El High Line de Nova York és un parcpúblic lineal d’uns 2,3 km dissenyat sobreuna línia aèria de ferrocarril obsoleta, alcostat oest de Manhattan.
La línea de ferrocarril va quedar en desúsdurant la dècada del 1980 i l’associacióveïnal Friends of High Line va pugnar perrecuperar l’espai i reutilitzar-lo com a parc
Par
cs i
rond
es v
erde
s
La integració del verd urbà: un món d’experiències 13
recuperar l’espai i reutilitzar-lo com a parcpúblic. El High Line de Nova York s’ha convertit en un espai de trobada i passeig central.
Font: http://www.thehighline.org/blog?page=2
París ha estat una de les ciutats pioneres en la construcció d’un parc públiclineal sobre antigues vies ferroviàries. El parc Coulée verte René-Dumontconegut també com a Premonade Plantée, va ser inaugurat l’any 1993 i té unalongitud de 4,7 km, una part dels qual té un traçat aeri.
París ha estat una de les ciutats pioneres en la construcció d’un parc públiclineal sobre antigues vies ferroviàries. El parc Coulée verte René-Dumontconegut també com a Premonade Plantée, va ser inaugurat l’any 1993 i té unalongitud de 4,7 km, una part dels qual té un traçat aeri.
Una intervenció pionera, el Parc Coulée verte
René-Dumont en un dels seus trams aeris.Font: http://www.messynessychic.com/2012/07/06/paris-secret-park-in-the-sky-the-original-high-line/
El disseny i el manteniment del parc s’ha dut a terme sotacriteris de sostenibilitat, pel que fa a la selecció d’espèciesvegetals, la gestió de l’aigua i dels residus.
Durant l’any 2014 el parc va rebre més de 5 milions devisitants, atrets tant per l’escenari com per les activitats ques’hi desenvolupen.
Par
cs i
rond
es v
erde
s
Anella Verda, VitòriaEnvoltant la ciutat de verd
L’Anella Verda de Vitòria és un conjunt de parcs periurbansamb un alt valor ecològic i paisatgístic connectats demanera estratègica a través de corredors amb componentsecològics i recreatius.
El projecte, iniciat a principis de la dècada dels 90 i enprocés de compleció, persegueix els objectius de restaurari recuperar l’entorn de Vitòria, no només des del punt de
Par
cs i
rond
es v
erde
s
La integració del verd urbà: un món d’experiències 14
i recuperar l’entorn de Vitòria, no només des del punt devista ambiental, sinó també del social. Un cop finalitzat elprojecte de connexió de la xarxa de parcs, l’Anella Verdaserà un espai verd continu, els diferents itineraris de la qualseran transitables a peu o en bicicleta.
La proximitat i accessibilitat des del centre de la ciutat ésun avantatge per a l’acostament de la població a la grandiversitat d’espais que reuneix el conjunt (boscos, rius,zones humides, prats, camps de conreu, etc.), alguns d’ellsreconeguts internacionalment pel seu valor ambiental, comel Parc de Salburua, considerat Aiguamoll d’ImportànciaInternacional pel Conveni Ramsar i inclòs a la Xarxa Natura2000.
Configuració actual de l’Anella Verda i imatgedel Parc de Salburua.Font: http://www.vitoria-gasteiz.org
Par
cs i
rond
es v
erde
s
