Viatgem a través de les emocions amb la Papallona Mariona · escolta durant cinc anys. Actualment...

Viatgem a través de les emocionsamb la Papallona Mariona

M12_El projecte d'atenció a la infància

Projecte: Les emocions. Primer cicle d'Educació Infantil. Aula: P2

Laia Ferraté, Mª Estrella Montes, Laia Pedrola, Felicitas Prieto, Cynthia Robles iAlba Soler

Professora: Ester Tomàs

Curs 2013-14. Semestre 2.

Índex1. Membres de l'equip:.....................................................................................................................32. Sobre la unitat de programació o unitat didàctica.........................................................................4 2.1 Descripció...............................................................................................................................4

2.2 Tipus de la programació.........................................................................................................52.3 La unitat dins la programació del curs....................................................................................5

3. Punt de partida per a la programació...........................................................................................63.1 Capacitats..............................................................................................................................63.2 Objectius del cicle (primer nivell de concreció)......................................................................73.3 Continguts del cicle (Primer nivell de concreció)....................................................................73.4 Objectius per a la proposta pedagògica de centre (PPC) (segon nivell de concreció)...........7

4. Components de la programació o unitat didàctica........................................................................84.1. Nom i grup d'infants al qual es destina.................................................................................84.2.Objectius d'aprenentatge (tercer nivell de concreció).............................................................84.3.Continguts de la unitat didàctica............................................................................................9

4.4.Metodologia.............................................................................................................................9 4.4.1 Activitats: Seqüencia didàctica i proposta d'activitats...................................................9 4.4.2 Material necessari.......................................................................................................11 4.4.3. Temps.........................................................................................................................12 4.4.4. Agrupaments..............................................................................................................16 4.4.5. Paper de la persona educadora.................................................................................17 4.5 L'atenció a la diversitat.........................................................................................................18 4.6. Avaluació............................................................................................................................21 4.6.1. Valoració del progrés i evolució dels infants.............................................................21 4.6.2. Valoració de la unitat didàctica..................................................................................235. Activitat Final...............................................................................................................................24 5.1. Bibliografia...........................................................................................................................246. Annexos.....................................................................................................................................25

ANNEX 1Justificació de la necessitat seleccionada..................................................................................25ANNEX 2Fitxes de les activitats................................................................................................................28ANNEX 3Avaluació dels coneixements previs............................................................................................54ANNEX 4Fitxa d'avaluació setmanal..........................................................................................................55ANNEX 5Qüestionari de satisfacció per a pares i mares...........................................................................59ANNEX 6Escala Estimativa del progrés individual.....................................................................................60

1. MEMBRES DE L'EQUIP

Laia Ferraté

“Fa cinc anys que treballo a l'Escola Diputació de Barcelona com a monitora demenjador (P3 durant 4 anys, aquest últim any a P4). També faig suport a l'aularealitzant racons, plàstica, acompanyaments a les sortides i extraescolars a laplanta d'infantil. Durant l'estiu estic de monitora en el lleure en un Casal de nois inoies amb disminució, El Gripau Blau, des de fa 8 anys, a la localitat de Cambrils(Tarragona). La meva principal passió és la il·lustració i el dibuix, i m'agradariaencaminar ambdós estudis perquè es trobessin en algun punt i així poder utilitzarel meu do creatiu per estimular els infants i aportar-lis l’aprenentatge creatiu a la

seva rutina diària.”

Mª Estrella Montes“Actualment estic a l’atur, però vaig netejant cases i fent de cangur. Però he treballatcara al públic sempre en botigues. He estudiat comptabilitat i administraciód’empreses, però m’he decidit a estudiar EDI perquè m’encanten els infants i quanacabi EDI vull estudiar Psicologia.”

Laia PedrolaActualment treballo com a cambrera en un bar durant els matins. Però he treballatmolts anys com a coordinadora en casals d'estiu, com a monitora de menjador i coma vetlladora d'una nena a Educació Infantil. També he format part d'una agrupamentescolta durant cinc anys. Actualment també compagino els estudis de tècnica enEducació Infantil amb els del Grau de psicologia.”

Feli Prieto“Actualment estic a l'atur. Des de que vaig acabar la carrera, vaig estudiarPedagogia, he estat treballant durant 9 anys al món editorial. Ara estic acabant EDI itambé sóc monitora de lleure i tinc un màster en RRHH. Tinc ganes de fer un canvia nivell professional, i dedicar-me al món de la educació que és el que m'agradaperò fins ara, no ho havia fet.”

Cynthia Robles“Fa 4 anys que treballo com a monitora de menjador escolar. Abans d'això, hetreballat com a dependenta en botigues de diferents tipus, benzineres, àrees deserveis i també com a auxiliar d'educadora social a una fundació de personesdiscapacitades. Faig classes extraescolars de reforç a un grup de 6 nenes de 8 anysdes d'aquest Setembre. També sóc Tècnica en Atenció Sociosanitària i espero podercomençar el Grau d'educació Infantil aquest proper curs.”

Alba Soler“En el passat, he treballat d'assessora per Telefònica durant 7 anys, també dedepenent, promotora i atenció al client en comerços i de cangur. Actualment em trobofinalitzant les pràctiques a l'escola bressol Colorín Colorado, a la província deCuenca, on porto vivint des de juliol. També sóc voluntària al refugi d'animalsRescani i treballo a l'hostaleria, fent d'extra en diferents restaurants i serveis decàtering. A més d'estudiar educació infantil, també m'estic formant de maneraautodidacta en etologia, ja que m'interessa molt el comportament animal i lesteràpies amb animals, i si tot va bé, espero començar el Grau de psicologia alsetembre.”

3

2. SOBRE LA UNITAT DE PROGRAMACIÓ O UNITAT DIDÀCTICA

2.1 Descripció

El tema principal de la nostra unitat de programació serà el reconeixement i l'expressió deles emocions. Ens hem centrat en les emocions bàsiques, ja que hem considerat que eren lesadequades per tractar durant el primer cicle d'educació infantil, al grup de p2.

Darrere les experiències de les membres del grup en diferents escoles infantils i llarsd'infants, així com en el tracte amb infants en diferents situacions, hem observat que, en general,hi ha una necessitat de tractar l'educació emocional amb els infants, ja que moltes vegades a lesescoles les emocions no es treballen adequadament.

La possibilitat de reconèixer les emocions pròpies i dels altres i la capacitat d'expressar-lesens ajuden en la nostra relació amb els altres, en la nostra salut psíquica i ens dóna seguretat perafrontar nous reptes, entre d'altres coses, i aquest és el motiu per el qual creiem de granimportància planificar una unitat de programació amb aquest contingut.

En aquesta unitat didàctica treballarem per tal d'assolir els objectius descrits en el primercicle d'educació infantil, recollits en les tres àrees del segon nivell de concreció descrits en elcurrículum:

1. Descoberta d'un mateix i dels altres2. Descoberta de l'entorn3. Comunicació i llenguatge.

Volem treballar, com a primer nivell de concreció, el reconeixement i expressió de lesemocions bàsiques diàriament, de forma continuada i amb l'objectiu de que l'infant es senticòmode i segur amb l'experimentació d'aquestes emocions.

L'infant ha de ser capaç d'experimentar, detectar i reconèixer les diverses emocionsbàsiques que ens afecten, i aprendre a identificar-les i a identificar les causes que les provoquen.D'aquesta manera, l'infant assoleix una seguretat sobre ell mateix i un control sobre els seusactes, essent capaç de decidir i expressar correctament cada una d'aquestes emocions, per tald'assolir gradualment un creixement emocional saludable que serà un pilar fonamental perafrontar els conflictes que sorgeixin al llarg de la seva vida.

Pretenem que l'infant comenci a aprendre a identificar, a anomenar i a acceptar les sevesemocions, estats d'ànim i sentiments com a part d'ell mateix. En la mesura que som capaçosd'anar expressant i descobrint les nostres emocions, començarem a ser capaços també d'anarescoltant i observant les emocions dels altres. D'aquesta manera podem iniciar l'acostamentafectiu envers els altres per tal de treballar simultàniament també l'empatia.

Les emocions bàsiques que volem treballar són les següents:

– Alegria– Tristesa– Por– Vergonya

No tan sols pretenem que l'infant identifiqui aquestes emocions i sentiments, sinó quetambé en pugui definir les causes i conseqüències d'aquestes i com reacciona ell envers aquestesemocions.

Si els infants arriben a entendre les pròpies emocions i sentiments, i saben reconèixer elsseus estats d'ànim, també seran més capaços de poder comprendre als altres.

El fet de poder compartir amb els altres les emocions pròpies, pensem que també facilita laintegració i el sentiment de pertinença al grup.

4

Per tal d'assolir aquesta fita, l'equip d'educadores ha realitzat una programació ambactivitats expressament dirigides al treball de les emocions bàsiques. Un dels recursos principals, ia través del qual es treballaran moltes de les activitats d'aquesta Unitat Didàctica serà laPapallona Mariona. La Mariona ens permetrà presentar les emocions bàsiques que volem treballarmitjançant l'explicació de contes i la realització d'activitats concretes, així com també acompanyar-nos en diferents rutines i activitats quotidianes que es realitzaran al llarg del curs en les qualstambé es realitzarà un treball de les emocions.

2.2 Tipus de la programació

La programació de la unitat didàctica serà permanent i es treballarà durant tot el curs demanera transversal en diverses activitats, incloent-hi rutines i activitats quotidianes, encara que laprogramació que establirem es centrarà en el primer trimestre del curs. Durant aquest trimestre unpersonatge fantàstic, la papallona Mariona, serà l'encarregada de conduir els infants a través dediferents contes i activitats pels països de les emocions, on cada país ens mostrarà una emociódiferent.

Les activitats partiran d'una pauta establerta de forma setmanal, que es compondrà delconte, una activitat dirigida concreta sobre l'emoció en qüestió i el treball d'observació diari de leseducadores amb els infants, on s'aprofitaran les situacions de joc, rutines i acollida comiat perreforçar el treball realitzat amb les emocions a partir de les situacions que es puguin viure.

Tant mateix, es de vital importància per tal de dur a terme satisfactòriament aquesta UnitatDidàctica la col·laboració de les famílies, les quals han de continuar la feina duta a terme de lamillor manera possible. Per aquest motiu, a principi de curs, en la reunió de pares corresponentse'ls explicarà en que consistirà aquesta Unitat Didàctica i com ells poden continuar amb el treballde les emocions des de casa. Amb aquesta reunió doncs, es pretén fer coneixedors als pares dela metodologia que es seguirà durant el curs, donant-los pautes per tal d'ajudar a l'infant en laconeixença de les emocions, i a com ells mateixos poden afrontar diferents situacions.

També es realitzaran diferents xerrades informatives al llarg del curs amb un psicòlegexpert en educació emocional per tots aquells pares que estiguin interessants en aprofundir en elmón de les emocions.

2.3 La unitat dins la programació del curs

Els components de la programació de curs que es proposen, atenent al Decret 101/2010del 3 d' Agost 1són:

•Els objectius de cicle que s’associen a cadascuna de les unitats didàctiques•Les capacitats que s’associen a cadascuna de les unitats didàctiques•Els continguts de cada unitat didàctica

Així doncs, tenint en compte els components de la programació presentats, portarem aterme en aquest projecte una Unitat didàctica encarada al treball del reconeixement i expressió deles emocions, tal i com ja hem explicat en el punt de la justificació. Així doncs, en aquest projectees realitzarà una UD permanent, la qual durarà tot el curs, malgrat que en aquest projecte enscentrarem només en el primer trimestre. Per tant, el treball de la necessitat educativa detectada esfarà amb diferents activitats presentades al llarg de la setmana, acompanyades sempre delpersonatge creat: La papallona Mariona, la qual ens permetrà presentar les diferents activitats. Peraquest motiu intentarem treballar aquest UD durant tota la setmana, ja sigui a través d'activitats o

1 d'ordenació dels ensenyaments del primer cicle d'educació infantil. Descripció dels principis bàsics que han de regiraquest cicle (entre els 0 i els 3 anys), n'explica la finalitat i dóna orientacions organitzatives i metodològiques.Descripció de les capacitats (com objectius a assolir en acabar l'etapa), així com dels objectius de cicle i dels contingutseducatius que s'han de desenvolupar en cadascuna de les àrees

5

rutines diàries, com ara el bon dia o l'acollida al matí, així com també amb activitats mésespecífiques.

Per tal de veure la UD dins de la programació d'aula us presentem el quadre següent:

Primer trimestre Segon trimestre Tercer trimestre

UD1: L'adaptació a l'escola UD7: Els aliments UD11: Les fruitesUD2: Viatgem a través de les emocions amb la Papallona Mariona

UD3: Benvinguda i comiat

UD4: Comença l'aventura deLa Tardor

UD 8: Joc de la descobertad'objectes UD12: Cuidem el nostre planeta.

UD5: El meu cos UD9: Quin soroll! Toca, toca

UD6: L'estel del Nadal UD10: Quina bona olor! Laprimavera UD 13: L'estiu

UD 14: PSICOMOTRICITATUD 15: L'HORA DELS CONTES

UD 16: HÀBITSUD: ELS COLORS

3. PUNT DE PARTIDA PER A LA PROGRAMACIÓ

És evident que per realitzar aquesta unitat didàctica cal treballar principalment l'àrea de laDescoberta d'un mateix i dels altres, però no hem d'oblidar les altres dues àrees, és a dir, l'àrea deComunicació i llenguatges, la qual esdevé fonamental per tal de poder expressar les emocions ianar representant les descobertes que realitzen els infants, i l'àrea de Descoberta de l'entorn através de la qual podrem treballar l'adaptació de l'infant al món que l'envolta .

3.1 Capacitats

Amb aquesta unitat de programació volem contribuir a que els infants progressin enl'assoliment de les capacitats definides en el currículum de primer cicle d'educació infantil,especialment les següents:

• Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatgepositiva de si mateix i de les altres persones.

• Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions decomunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.

• Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i iniciant en laresolució pacífica de conflictes.

• Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomiapersonal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

• Expressió de necessitats, sentiments i idees mitjançant el llenguatge oral, mostrant unprogressiu increment del vocabulari relatiu al propi entorn i experiència, ús de frasessimples i comprensió de variacions morfològiques de gènere i nombre.

6

3.2 Objectius del cicle (primer nivell de concreció)

En aquesta unitat didàctica per treballar les capacitats seleccionades es tenen en compteels objectius del primer cicle d’educació infantil següents que ha d’assolir l’infant:

• Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponental seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions isentiments.

• Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entornimmediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració enel grup.

• Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a travésdel moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.

3.3 Continguts del cicle (Primer nivell de concreció)

Àrea 1: Descoberta d'un mateix i d'altre

• Identificació com a persona, coneixement d’algunes característiques personals pròpies perassolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu.

• Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments, utilitzant el llenguatge com amitjà d’expressió i comunicació.

Àrea 2: Descoberta de l'entorn

• Comprensió i apreciació progressiva de l’entorn immediat, iniciant-se en el coneixement il’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en els diferents grupssocials en què participa.

Àrea 3: Comunicació i llenguatges

• Expressió de les necessitats, sentiments i idees mitjançant el llenguatge oral, mostrant unprogressiu increment del vocabulari relatiu al propi entorn i experiència, ús de frasessimples i comprensió de variacions morfològiques de gènere i nombre

• Iniciació en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre iescoltant els altres.

3. 4 Objectius per a la proposta pedagògica de centre (PPC) (segon nivell de concreció)

Àrea 1: Descoberta d'un mateix i d'altre

1. Iniciar-se en el reconeixement de les emocions primàries pròpies i dels altres.2. Establir relacions positives amb les persones adultes i els infants del seu entorn

Àrea 2: Descoberta de l'entorn

1. Adquirir comportaments que facilitin la integració en els grups socials del seu entorn

7

Àrea 3: Comunicació i llenguatges

1. Expressar les emocions primàries pròpies mitjançant els diferents llenguatges.

4. COMPONENTS DE LA PROGRAMACIÓ O UNITAT DIDÀCTICA

4 .1. Nom i grup d'infants al qual es destina

La unitat didàctica “Viatgem a través de les emocions” es destinarà al grup d'infants de p2de l'aula de les Papallones.

El grup està format per 20 infants d'entre 2 i 3 anys, entre els quals cal destacar-ne unanena amb una necessitat educativa especial, l'Ona, amb paràlisi facial.

Cal tenir en compte que és un grup extens on s'hi presenten diverses diferències entre elsinfants, sobretot a nivell maduratiu i de desenvolupament, així com les dificultat motriu i expressivaen el cas de la necessitat especial que presenta el grup, el qual en dificulta la comunicació. Aixídoncs s'haurà de tenir en compte a l'hora de dur a terme la programació, aportant els recursos iles eines adequades per tal de facilitar una comunicació positiva i satisfactòria per tots els infantsde les Papallones

4.2.Objectius d'aprenentatge (tercer nivell de concreció)

Objectius d'aprenentatgeCapacitats1 2 3 4 5

Reconèixer les emocions primàries pròpies i les ques'observen en els altres en les diferents situacionsquotidianes (àrea 1)

x x x

Aprendre a expressar els sentiments propis (àrea 1) x x x

Col·laborar amb els altres en les activitats i jocs diaris iiniciar-se en la resolució de problemes (àrea 2) x x x x

Aprendre a respectar els altres, els materials i l'espai(àrea 2) x x x

Mostrar interès per les activitats i gaudir-les (àrea 1) x x x

Gaudir de les cançons de la papallona i interioritzar elsritmes (àrea 3) x

Expressar les emocions pròpies mitjançant el llenguatgeverbal (àrea 3) x x x

Identificar i expressar verbalment els motius pels qualssent tristesa, alegria, por o vergonya en les situacionsquotidianes. (àrea 3)

x x x

Representar gestualment les emocions primàries (àrea 3) x

Identificar emocions positives i negatives i representar-lesplàsticament amb l'us de diferents colors associats alstipus d'emoció. (àrea 3)

x

8

Identificar les accions pròpies que causen emocions enels altres (àrea 1) x x

Escoltar amb atenció i gaudir dels contes de la papallonaMariona (àrea 2) x x

Valorar positivament les produccions i activitats delsaltres (àrea 3) x x x x

( Extrets del Currículum i Orientació d'educació infantil primer cicle)

4.3.Continguts de la unitat didàctica

CONTINGUTS D'APRENENTATGE

CONCEPTUALS PROCIDEMENTALS ACTITUDINALS

- Identificació de les diferentsemocions d'alegria, tristesa,por i vergonya en un mateix

(àrea 1)

- Iniciació en la descoberta iús del llenguatge corporal,verbal i musical (àrea 3)

- Nous grups socials: elscompanys/es de classe

(àrea 2)

- Expressió de les pròpiesemocions de manera adequada

(àrea 3)

- Identificació amb el nomcorrecte de les diferents

emocions (àrea 1)

- Respecte cap els altres,participació en les decisions de

grup i resolució de conflictes(àrea 2)

- Identificació i comprensió deles emocions dels altres

(àrea 1)

- Distinció davant les emocionsen els altres per tal de poder

relacionar-se amb l'altre(àrea 2)

- Expressió de les pròpiesemocions i sentiments a través

del llenguatge oral (àrea 3)

- Adquisició d'un autoconceptepositiu

( Extrets del Currículum i Orientació d'educació infantil primer cicle)

4.4. Metodologia

4.4.1 Activitats: Seqüencia didàctica i proposta d'activitatsLa unitat didàctica “Viatgem a través de les emocions amb la papallona Mariona “ està

formada per diverses activitats setmanals que seran graduals al llarg del trimestre. Es treballaranquatre emocions bàsiques, tan positives com negatives, algunes d'elles conjuntament per seractivitats contraposades.

El treball amb les emocions es preveu tenir en compte al llarg de tot el curs, mitjançant lesactivitats diàries i dins els hàbits que els infants han d'assolir al llarg del curs. No cal dir que estreballaran també a nivell individual, segons les situacions que puguin sorgir durant el curs.

No obstant, volem treballar les emocions d'una manera més directa i de forma mésdidàctica per tal de que els infants puguin assolir les habilitats necessàries per identificar,comprendre i gestionar les emocions bàsiques d'una manera lúdica i positiva, per tal d'anar

9

assolint un creixement personal òptim des de la seva infantesa.

Per aconseguir aquest objectiu, hem programat aquesta unitat didàctica específica per talde reconèixer i treballar les emocions bàsiques següents, establertes en el currículum d'educacióinfantil:

- Alegria

- Tristesa

- Por

- Vergonya

Les emocions es presentaran gradualment al llarg del primer trimestre de curs, i s'anirantreballant simultàniament a mesura que se'n presentin les següents, de manera que el treball seràexponencial a mesura que avancem amb la programació. Així doncs, malgrat en aquesta UDnomés presentem el primer semestre, en el qual farem la coneixença de les emocions, enagradaria assenyalar que en el segon semestre es treballaria la identificació de les emocions i enel tercer és treballaria l'expressió d'aquestes.Les emocions es treballaran amb l'ajuda d'una titella, la Papallona Mariona, que anirà coneixentles diverses emocions al mateix temps que els infants, amb l'ajuda de diferents personatges que laMariona anirà coneixent al llarg del seu viatge representades amb diferents personatges que laMariona coneixerà al llarg del seu viatge. D'aquesta manera, la papallona és una més en aquestviatge i els infants es sentiran més identificats amb el què la Mariona va experimentant; de lamateixa manera, representar les emocions amb certs personatges fa que aquestes tinguin unapresència sòlida i marcada amb la que els infants puguin identificar amb més facilitat l'emoció atractar.Com a exemple mencionarem el conte del Petit Príncep, en què el personatge principal vaconeixent al llarg dels seu viatge personatges singulars que tenen una característica ben marcadaque els defineix.

La seqüència didàctica es realitzarà en 13 setmanes, tenint en compte que les activitats esfaran en dotze setmanes.

Durant la primera setmana es farà una introducció a la unitat presentant la titella Mariona iintroduint-la a les activitats diàries amb els infants, per tal de que s'acostumin a la seva presència iestableixin una comunicació amb ella.

A partir de la segona setmana començarem a treballar específicament es emocions, idedicarem dues setmanes de treball per cada emoció.

Es treballaran dues activitat principals, una per setmana i durant el curs d'aquesta, és a dir,que l'activitat es realitzarà amb un procés de treball continu i gradual a llarg de la setmana. Pertant, l'activitat a treballar es dividirà en estadis o en diferents activitats si és necessari per tald'assolir l'objectiu final d'aquesta.

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICAActivitat d'avaluació inicial

Activitat 1 (presentació): Coneixem la papallona Mariona!Activitat 2 (presentació): Realitzem la nostre papallona MarionaActivitats de desenvolupament

PRIMER TRIMESTRE (Coneixença)Activitat 3: La capsa de l'alegriaActivitat 4: Taller de pessigollesActivitat 5: La vaca Paka està trista.Activitat 6: Ara estàs trist?Activitat 7: No vull fer-ho...

10

Activitat 8: Ara som actorsActivitat 9: Construïm estels!Activitat 10: Ajudem als estels a volar!Activitat 11: Què els hi passa?Activitat 12: Quin nino faria...?

SEGON TRIMESTRE (Identificació)

El qual constarà de 10 activitats més

TERCER TRIMESTRE (Expressió)

El qual constarà de 10 activitats més

Activitat de síntesi

Activitat 33: El llibre de les emocions!

4.4.2 Material necessari- Titella de la Papallona Mariona

- Titelles de personatges que representaran cada emoció:

• Alegria: Un pit-roig que es diu Oriol.

• Tristesa: La vaca Paka

• Vergonya: El conillet Valentí

• Por: Un estel poruc

- Material fungible:

• Pintures temperes

• Paper, pinzells

• Pintura de dits

• Ceres

• Cartolina

• Paper d'embalar

• Fulls de paper de seda de colors

• Cola blanca

• Canyes de beure

• Corda, un paquet d'arròs

• Un paquet de globus petits de colors

• Paper mural

• Plastificadora

• Llapis i retoladors de colors

• Maquillatge

- Material no fungible:

11

• Música relacionada amb cada emoció

• Contes per escoltar

• Fitxes didàctiques per treballar les diferents emocions si s'escau

• Làmines amb il·lustracions dels diferents contes

• Aparell de vídeo i pantalla per projectar les pel·lícules

• Una capsa de cartró de mida gran

4.4.3. Temps

En aquestes primeres edats, els infants no poden establir una separació en el temps, és adir, encara no han après a separar el temps per aprendre, el temps per jugar, o el temps perdescansar. Així, per tal que els infants puguin orientar-se en les diferents situacions quotidianesque es realitzen a la llar, es preveu crear una programació organitzada i regular de la jornada ques'anirà repetint al llarg dels dies, dels mesos i de l'any. Aquestes situacions que els infantsrepeteixen contínuament creen en els infants punts de referència, cosa que els aporta seguretat iels encoratja a participar i preveure determinades situacions i/o esdeveniments.

En l'etapa d'Educació Infantil, moltes vegades sorgeixen imprevistos que ens fan canviar latotalitat del que teníem programat per a aquella jornada; si plou no podem sortir al pati. Enaquestes situacions, l'educador/a ha d'estar sempre receptiu a fer els canvis que es considerinoportuns segons les diferents situacions que es presentin, i/o segons les necessitats dels infants.Per això s'alternen estones de joc dirigit i joc lliure, joc individual i joc col·lectiu, joc en petit grup ijoc simbòlic, així com també s'introdueixen estones en que les activitats impliquen una activitatmental o física. Cal destacar que el conjunt d'activitats i jocs que es duran a terme han de servariats i han d'afavorir el desenvolupament de les diferents capacitats i habilitats dels infants.

En relació al temps, no es pot donar una formula tancada, sinó criteris amplis que s’haurand’adaptar a les diferents situacions i característiques del grup, així doncs les educadores haurande; respectar el ritme de cada infant, el temps que necessitarà per centrar l'atenció tant al grupcom individualment, i el temps que cada infant i el grup en general necessiten per a mantenirl'atenció durant la realització de les diferents activitats.

La proposta horària és la següent, encara que cada aula té el seu propi horari, on esreparteixen les activitats pedagògiques, plàstica, música, psicomotricitat, etc...

HORARI 2-3 ANYS8.00-8.45H Acollida del mati8.45-9.15H Entrada dels infants

9.15-9.30H Treball d'hàbits (bon dia, passar llista, el temps)

9.30-10.00H Activitat pedagògica.10.00-10.15H

Esmorzar10.15-10.30H10.30-11.30H Pati11.30-11.45H Hàbits d'higiene

12

11.45-12.00H Joc lliure de relaxació12.00H Sortida d'infants.

12.00-15.00H Hàbits d'alimentació i descans.15.00-15.30H Entrada i sortida d'infants.

15.30-16.30H Berenar i joc lliure.Hàbits d'higiene.

16.30-17.00H Sortida

Calendarització de la Unitat didàctica:

Primer semestre curs 2014 – 2015. Unitat didàctica “Viatgem a través de les emocions amb lapapallona Mariona:

Primera setmanaDimecres 15 de setembre

Activitat 1: Coneixem a lapapallona Mariona

Presentació de la titella (15 minuts)

Segona setmanaDilluns 22 de setembre


Detecció dels coneixementsprevis dels infants a partir del'activitat adjunta en l'Annex 2(20 minuts)

Dimecres 24 de setembre


Lec tu ra de l con te de laPapallona Mariona(15 minuts)

Divendres 26 de setembre


Reali tzació f i txa sobre laPapallona Mariona(20 minuts)

Tercera setmanaDilluns 29 de setembre

Activitat 2: Realitzem la nostrepapallona Mariona

Lectura de l conte de laPapallona Mariona i inici de lamanualitat (30 minuts)

Dimecres 1 d'octubre


Continuació de la manualitat enpetit grup(1hora)

Divendres 3 d'octubre


Lectura del conte i preparacióper endur-se la papallona acasa

Quarta setmanaDilluns 6 d'octubre

Act iv i tat 3: La capsa del'alegria


Activitat 3: La capsa de l'alegria

– Apareix la Puput i ens


Activitat 3: La capsa de l'alegria

lectura del conte: l'ocell de la

13

-Lectura del conte: L'ocell de lafelicitat- Explicar que farien ellsperquè els habitants del poblefossin feliços. Associació ambmoments feliços propis.-La cançó de l'alegria. Cantar iballar.- explicació del material quehan de portar per la pròximasessió.

(40 min)

recorda el conte de la sessió anterior.

– La Puput mostra la caixa de la felicitat i explica la activitat. Introdueix el seu objecte feliç. (pinta i mirall) Aportació de material de cada infant des de casa que els aporti felicitat. Presentació d'aquest i experimentació.(40 min)

felicitat

Experimentació amb la capsade l'alegria.

– Cantem i ballem: Lacançó de la felicitat.

(40 min)

Cinquena setmanaDilluns 13 d'Octubre

Activitat 4:Taller de pessigolles

Lectura del conte: L'ocell de lafelicitat.

- la puput explica als infantsque a ella li fan molt riure lespessigolles, i demana als nensi nenes que diguin on tenenells pessigolles.- Coneixem el nostre cos: joc elRei mana (el rei mana que enstoquem la panxa...)(40 min)


Activitat 4: Taller de somriures

La Puput porta una caixa amb objectes que fan pessigolles i sensacions agradables.Visualització de la Cançó de les pessigolles. Ball amb els infants.https://www.youtube.com/watch?v=z8zMtz29ljc

Experimentació amb objectesque ens provoquin pessigolles. (40 min)


Activitat 4: Taller de somriures

Lectura del conte: L'ocell de lafelicitat.

Cançó i ball: la cançó de lafelicitat

(30 min)

Sisena setmanaDilluns 20 d'octubre

Activitat 5: La vaca Paka estàtrista.

Lectura del conte la PapallonaMariona i la vaca Paka,presentació de la titella de lavaca Paka i a continuació inicide la manualitat individualment. (30 min)



Continuem amb la manualitatindividualment.

(20 min)



Lectura del conte La papallonaMariona i la vaca Paka i acont inuació presentem lanostra vaca Paka en gran grup.

(30 min)Setena setmana

Dilluns 27 d'octubre

Activitat 6: Ara estàs trist?

Lec tu ra de la papa l lona



Continuem amb la manualitat



Lectura del conte La Papallona

14

Mariona i la vaca Paka, i acontinuació comencem lamanualitat individual.

(30 min)

individualment i fem unaa c t i v i t a t e n g r u p g r a nexpressant com estem.

(30 min)

Mariona i la vaca Paka, i acontinuació ens posarem lacareta de com ens sentim.

(30 min)

Vuitena setmanaDilluns 3 de novembre

Activitat 7: No vull fer-ho...

Aud ic ió de l con te de lapapallona Mariona i el conilletVa l e n t í . A c o n t i n u a c i ópresentació de la titella d'enValentí.

(30 min)

Dimecres 5 de novembre


Inici de l'activitat individual;cada infant ha de dibuixar unapart del conillet (part escollidaper la mestra), després cadainfant ensenyarà i explicarà a laresta de la classe quina part hadibuixat.

(20 min)

Divendres 7 de novembre


Lec tu ra de l con te de lapapallona Mariona i el conilletValentí. Després, cada infantagafarà la seva part del conilleti entre tots, anirem encaixantles diferents parts per crear unValentí gegant.

(30 min)

Novena setmanaDilluns 10 de novembre

Activitat 8: Ara som actors

Lectura de l conte de lapapallona Mariona i el conilletValentí. Després seran elsinfants els qui, entre tots,expliquin el conte.

(20 min)



Activitat grupal; confeccionemdisfresses dels personatges delconte de la papallona Mariona iel conillet Valentí amb materialsde la classe.

(30 min)



Aud ic ió de l con te de l apapallona Mariona i el conilletValentí. A continuació fem unarepresentació del conte ambles nostres disfresses.

(30 min)

Desena setmanaDilluns 17 de novembre

Activitat 9: Construïm estels!

Lectura del conte: la papallonaMariona viatja al país delsestels porucs i inici de lamanualitat(30 minuts)



Lectura del conte i continuacióde la manualitat en agrupacióindividual. (30 minuts)



Lectura del conte i continuacióde l 'act iv i tat amb voladad'estels en petit grup(20 minuts)

Onzena setmanaDilluns 24 de novembre

Activitat 10: Ajudem als estelsa volar!

Lectura del conte: la papallona


Activitat 10: Ajudem als estels avolar!



Activitat 10: Ajudem als estels avolar!


15

Mariona viatja al país delsestels porucs i inici de lamanualitat en agrupació perparelles.(30 minuts)

Mariona viatja al país delsestels porucs i continuació del'activitat observant el problemadels estels en grup gran.(20 Minuts)

Mariona viatja al país delsestels porucs. I volada d'estelsen gran grup. (20 minuts)

Dotzena setmanaDilluns 1 de desembre

Activitat 11: Què els hi passa?

Visionat Paula y su pelomulticolor ( 2 m i n u t s i 3 0segons).Visionat P a r t l y C l o u d ypel·lícules de dibuixos on elsn ú v o l s i l e s c i g o n y e sr e p r e s e n t e n e m o c i o n s .(duració 5 minuts i 30 segons).D e b a t r e m s o b r e q u i n e semocions hem vist. (totalactivitat 25 minuts)

Dimecres 3 de desembre

Activitat 11: Què els hi passa?

Visionat de Las emociones ensituaciones pel·lícules de dibuixos on elspersonatges representen unaemoció. (duració vídeo: 7 minuts)D u r a n t e l v i s i o n a t e spreguntarà als infants per lesemocions que reconeixen ideixem temps per debatre( total activitat 25 minuts)

Divendres 5 de desembre

Activitat 12: Quin nino faria?

Farem la explicació i visionatdel Conte “El Monstre deColors”, amic que ha conegut lapapallona Mariona.

U n c o p f e t a l a l e c t u r a ,identificarem cada pot amb unaemoció i cada emoció amb uncolor. Haurem de recol l i rpapers de xarol de colors quehi han per tota la classe. (25minuts)

Tretzena setmanaDilluns 8 de desembre

FESTIU

Dimecres 10 de desembre


Presentem diferents ninos ambd i f e r e n t s c a r e s q u er e p r e s e n t e n e m o c i o n s .R e c o n e i x e m e n t d e l e semocions. ( 30 minuts)

Divendres 12 de desembre


Arrel de les “cares de lesemocions” que tenen els ninos,f a r e m u n d o m i n ó p e rreconèixer les emocions. ( 40Minuts)

4.4.4. Agrupaments

El nombre d'infants per grup serà una qüestió fonamental per garantir el tracte personalque necessiten els infants més petits.

L'agrupació dels infants es farà prenent com a referència l'any de naixement (nascuts desdel gener fins al desembre del mateix any), aspecte que crearà una certa diversitat a l'aula.

Els agrupaments per edats es basaran en criteris psicopedagògics en relació amb el nivellde desenvolupament infantil i que donen lloc a tres grups d'edat:

·1 grup-classe d'edat de 4 a 12 mesos.·2 grups-classe d'edat de 12 a 24 mesos.·2 grups-classe d'edat de 24 a 36 mesos.

16

El millor aprenentatge és el que es fa entre iguals, per tant, és una motivació o un exemplea seguir pels infants més petits, el fet de compartir l'espai amb d'altres que ja han superat algunesetapes.

El fet de formar grups d'infants per anys de naixement i que en un grup hi pugui haverdiferències de mesos d'edat i tenir un nivell de capacitats similars o diferents, fa que s'organitzindiferents activitats de grup. S'integrarà els infants amb necessitats educatives especials (NEE),reduint el nombre d'infants del grup.

A l'hora de fer els agrupaments, es tindrà en compte el sexe dels infants per diversificar elgrup.

Pel que fa a la ràtio infant/educadora, com més petits són els infants, hi ha menys en cadagrup perquè depenen més de l'adult. A mesura que els infants van creixent, es pot augmentar elnombre d'infant/educadora perquè van assolint més autonomia. Segons el Decret 282/2006 del 4 de juliol (primer cicle, Catalunya2) les ràtios són:

·De 0 a 1 any 8 infants/educadora.·D'1 a 2 anys 13 infants/educadora.·De 2 a 3 anys 20 infants/educadora.

Així doncs, tenint en compte tots aquests criteris, i fixant-nos amb el nostre grup classe de24 a 36 mesos, podem dir que organitzarem les activitats seguint tres criteris diferents:

- Agrupació dels infants en tot el grup-classe per a realitzar les activitats col·lectives,corresponent a 20 infants

- Agrupació dels infants en 5 grups de 4 infants per a activitats que requereixin petits grupsper a treballar. Els petits grups els realitzarem seguint criteris alfabètics i intentarem seguir semprela mateixa unió de grup.

- Agrupació d'infants de manera individual per a les tasques d'elaboració de fitxes, dibuixoso manualitats individuals.

4.4.5. Paper de la persona educadora.El paper de l'educador, i en especial en educació infantil, és el de mediador de

l'aprenentatge. Per això, constantment proporciona models d'actuació que els infants imiten einterioritzen en les seves conductes habituals. A més, l'educador ha de proporcionar seguretat iconfiança al infant creant contextos de comunicació i afecte on els infants es sentin estimats ivalorats.

Les funcions de les educadores durant tot el projecte seran:

• Garantir la formació d'espais de convivència i participació que reflecteixin momentsimportants en la vida dels infants i que aquests siguin viscuts per part de les famílies iinfants, com a experiències agradables.

• Organitzar els recursos necessaris per al desenvolupament de l'activitat responent a lesnecessitats i interessos dels infants i les seves famílies.

2 dels requisits dels centres del primer cicle de l'educació infantil. Regula els requisits mínims quant al nombre iqualificació dels professionals que participen en les llars d'infants o escoles bressol, també regula els espais on esprodueix l'acció educativa, les instal·lacions, el nombre màxim d'infants per unitat, el procediment d'autoritzacióadministrativa d'aquests centres i la participació de la comunitat eductiva així com la possibilitat de delegardeterminades competències als ajuntaments

17

• Vetllar per aconseguir una metodologia reparadora i assistencial; que permeti unaintervenció socioeducativa a fi de pal·liar o solucionar les mancances i falta de motivació iinterès per part dels infants i les famílies vers les emocions.

• Potenciar la participació de les famílies i recordar la importància d'iniciar els infants en elmon de les emocions, oferint pautes d'actuació durant tot el curs.

• Avaluar la intervenció socioeducativa i els resultats obtinguts, aplicant les modificacionsnecessàries per millorar la qualitat del servei.

• Vetllar per la salut i seguretat dels infants, procurant activitats, espais i materials sense riscper als infants.

• Promoure el desenvolupament integral de l'infant amb activitats enriquidores i procurantmantenir l'interès dels infants.

• Acompanyar els infants en les activitats per tal de que aquests se sentin segurs perexplorar.

• Observar i documentar les actituds i progressos dels infants amb actitud crítica i reflexiva,allunyant-se de prejudicis personals en les seves valoracions.

• Procurar un tracte individualitzat amb els infants per tal de poder detectar i actuar davantles diferents necessitats i nivells evolutius que puguin presentar.

• Observar el joc dels infants per tal de seguir l’evolució de l’infant, les seves novesadquisicions, les preferències, les relacions amb els companys i els adults; per exempleper millorar les propostes de joc, etc. L’educador ha de mantenir una observació activa delque passa durant el joc i del seu resultat. Aquesta informació també pot ser especialmentvaluosa en el moment de contrastar amb la família informació sobre preferències,interessos, conductes del seu fill, a més de d'extraure la informació sobre la seva evoluciói l'adequació de les activitats que se li proposen per tal de poder efectuar les modificacionsnecessàries

4.5 L'atenció a la diversitat

L’educació infantil té com a objectiu el desenvolupament global de les capacitats de l’infantdurant els primers anys de vida. També preveu compensar algunes de les situacions ques’originen en les desigualtats socials, econòmiques i culturals de les famílies. També preveucompensar algunes de les problemàtiques que sorgeixen en quant a les desigualtats socials,econòmiques i culturals de les famílies.

Els principals objectius de l’etapa d’Educació Infantil:

• Potenciar i afavorir un desenvolupament òptim de les capacitats, respectant la diversitat iles possibilitats dels nens i nenes.

• Compensar les desigualtats socials i culturals: Quan els infants arriben a l'escola,cadascun d'ells ha tingut experiències i vivències familiars diferents. Aquestesexperiències, juntament amb unes característiques pròpies adquirides genèticament,configuren un grau d'assoliment de competències en relació amb la capacitat d'expressar-

18

se mitjançant el llenguatge, el coneixement de conceptes bàsics de les situacions i l'entornque envolta al nen/a, les capacitats de relacionar-se i expressar sentiments, el domini delconeixement del cos i les seves possibilitats de moviment, etc. Aquestes característiquesdiferencials són més evidents en els nens i nenes que han viscut situacions en que,malauradament, han tingut manques greus (afectives i relacionals). L'escola infantil potcontribuir de manera eficaç a la compensació d'aquestes diferències, que moltes vegadessón conseqüència de manques de tipus social, econòmic o cultural. Així doncs, un delsobjectius de l'escola infantil consistiria a compensar aquestes diferències quan els infantsencara són molt petits i ajudar a prevenir possibles dificultats posteriors al llarg del'escolaritat obligatòria i la vida adulta.

Segons la LEC: “...En el primer cicle s’han de preveure mesures de flexibilitat per tal de ferpossible que s’adapti a les necessitats dels infants i de les famílies, i s’ha de preveure també lapossibilitat de diversos models d’organització, funcionament i assessorament que permetinconciliar la vida laboral amb la responsabilitat primordial dels pares i mares en la criança il’educació dels infants. El currículum del cicle se centra en els continguts educatius que atenen aldesenvolupament del moviment, control corporal, primeres manifestacions de la comunicació i elllenguatge, pautes elementals de convivència i relació social i descoberta de l’entorn proper delsinfants.”

Atenent al marc legal, les escoles bressol, seguint la Resolució del Departamentd’Educació de la Generalitat de Catalunya, atenen des de la seva obertura, a infants amb NEE i ales seves famílies. El DECRET 101/2010, de 3 d'agost3, d'ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l'educacióinfantil, Article 1, ens diu:

Principis generals:

El primer cicle de l'educació infantil s'organitza d'acord amb els principis d'educacióinclusiva i coeducadora. S'ha de posar una atenció especial a la diversitat dels infants, a la detecció precoç de lesnecessitats educatives específiques, a la intervenció en les dificultats de desenvolupament, tanbon punt es detectin, i a la cooperació estreta entre els centres i les famílies.

Atenent a la nostra proposta educativa, com que no es disposa d'un especialista a lamateixa llar d'infants, comptem amb l'ajuda d'equips externs per tal de fer les primeres consultes.A mesura que anem avançant en el curs, mantindrem un treball conjunt entre la nostra escolabressol i aquests equips de professionals, ja que és de gran importància que el treball ques'estigui fent envers a les adaptacions i/o propostes d'adaptació s'esdevingui de forma continuadaal llarg de tot el curs, si les necessitats dels infants ho requereixen. Així com també és de vitalimportància que existeixi aquesta col·laboració per tal de poder detectar nous casos denecessitats especials entre els infants de l'escola i les seves famílies. Aquest equip extern és el CDIAP ( Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) el qualestà integrat per especialistes en fisioteràpia, logopèdia, treball social, psicologia i neuropediatria,entre d'altres , qui a la vegada fa una atenció directa de l'infant i família i escola, dona suport al'escola bressol i a les famílies i coordina altres recursos de la zona (pediatres, EAP, CREDA,entre d'altres).

Pel que fa a la detecció d'una possible necessitat educativa així com de l'atenció a ladiversitat, en general, ens proposem establir la següent metodologia per part de les educadoresde la llar, amb posterior suport dels equips externs, de forma més directa amb el CDIAP:

3 d'ordenació dels ensenyaments del primer cicle d'educació infantil. Descripció dels principis bàsics que han de regiraquest cicle (entre els 0 i els 3 anys), n'explica la finalitat i dóna orientacions organitzatives i metodològiques.Descripció de les capacitats (com objectius a assolir en acabar l'etapa), així com dels objectius de cicle i dels contingutseducatius que s'han de desenvolupar en cadascuna de les àrees

19

a) Observació a l’escola: aula, patí, menjador... per valorar globalment al grup i detectarinfants que presentin signes de risc bio-psico-socials.

b) Observació específica de nens (per part del CDIAP) a demanda de les educadores. Lavaloració es farà sempre a l’escola, entorn conegut que li transmet seguretat.

c) Reunions del CDIAP amb el personal educador de l’escola bressol: intercanvid’informació, seguiment i assessorament.

d) Assessorament per part del CDIAP sobre els senyals d’alerta a observar per part de les educadores i la manera de recollir-los.

e) Atenció, orientació i seguiment individualitzat a les famílies d’infants que presentenalguna problemàtica per part del CDIAP.

f) Assessorament al personal educador en l’atenció a les famílies, per part del CDIAP.

g) Valoració dels casos que és necessari derivar al CDIAP i/o a altres institucions.

h) Seguiment de casos de manera conjunta: educadora escola bressol – terapeutad’atenció precoç i professional de referència de l’EAP municipal.

Pel que fa a l'adaptació de la programació a la nostra llar, ens proposaríem fer adaptacionsa qualsevol dels diferents elements del currículum que fossin necessaris, depenent de lanecessitat detectada.

Podríem doncs fer una adaptació en els objectius a aconseguir amb aquell infant,prioritzant determinats objectius, introduint objectius nous, eliminant aquells objectius que nosiguin bàsics, canviant la seva temporalització, ampliant el nivell de complexitat, simplificant elsobjectius, desglossant els objectius en passos més petits que facilitin la seva consecució oreformulant els objectius per exemple a través d'un altre sistema de comunicació (això repercutiriatambé en l'avaluació, donat que els objectius serien diferents a la resta d'infants i per tant, espodrien fer servir altres instruments d'avaluació).

El fet d'adaptar els objectius per atendre la diversitat d'alguns infants, també fa quehaguem d'adaptar alguns continguts, doncs aquestos van molt lligats als objectius, i per tant a laseva adaptació. Podem fer-ho variant la seva seqüència, repetint alguns per reforçar-los i treballar-los a diferents nivells dins del mateix grup, així com augmentant la quantitat de conceptesprocedimentals o actitudinals, i reduint per exemple els conceptuals.

També en l'adaptació d'algunes activitats pel que fa a la seva metodologia ( activitats degrup adaptar-les a una pràctica més individualitzada amb aquells alumnes amb necessitat desuport). En aquest sentit, és necessari plantejar activitats que responguin a diferents interessos ipermetin treballar a diferents nivells dintre de l'aula, en petits grups, tenint en compte la curiositat iinterès diferenciat dels nenes i nenes.Utilitzaríem metodologies que afavoreixen l'atenció a la diversitat, com poden ser els projectes, elstallers, els racons. També utilitzant estratègies que afavoreixin la cooperació entre els infants (jasigui en petit o gran grup) i la forma d'agrupació fent variar els agrupaments (que no sempre siguinels mateixos alumnes que treballin junts, per donar més opcions d'enriquiment).

Dos aspectes molt importants que tindrem en compte per adaptar les necessitats delsnostres infants són els materials i la temporització. Pel que fa als materials, hem de tenir en compte les característiques dels infants que tenim per talde seleccionar el material més adient per la consecució dels nostres objectius, i si hem d'atendre a

20

la diversitat dels nostres infants, hem de contemplar material molt variat i que es pugui adaptar, sical, a unes necessitats específiques.

Per treballar les emocions, en la nostra proposta educativa, podríem adaptar el nostreconte de la Papallona Mariona, en el cas que fos necessari si tinguéssim un nen amb dificultatsvisuals: podríem fer el conte en grans làmines perquè ell/a no tingués dificultats en poder-lotreballar, etc.La temporització és un aspecte molt important pel que fa l'atenció a la diversitat, perquè és aquíon un infant pot tenir necessitats educatives diferents d'un altre de forma molt palpable.

Els nens i nenes a aquestes edats tenen molt diferents ritmes i necessitats fisiològiquesassociades a la seva curta edat i no tots els infants necessiten el mateix temps per realitzar unatasca/ activitat proposada, per tant, aquest aspecte és molt fàcil adaptar-lo. Pot donar-se el casque només deixant un temps suficient( més ampli que a la resta) a un infant sigui capaç d'assolirl'objectiu plantejat sense necessitat d'adaptar aquest últim.

A més, hem de ser capaços com a educadores de no tenir un horari estricte i rígid,possibilitant la modificació horària d'algunes activitats plantejades si veiem la necessitat perquè elsnostres infants en aquells moments no estiguin motivats o atents per poder-la realitzar. Existeixencom hem dit, en aquestes edats moltes diferències de ritmes, les quals han de ser respectades enl'organització de l'activitat en l'aula per a assegurar el seu benestar i desenvolupament harmònic iequilibrat.

4.6. Avaluació

4.6.1. Valoració del progrés i evolució dels infants

Per tal de valorar la Unitat didàctica proposada en aquest projecte creiem de vitalimportància dur a terme una bona avaluació de l'aplicació d'aquesta. Per aquest motiu, tant abanscom durant i després de la realització de la nostre Unitat didàctica realitzarem una acuradaavaluació. Així doncs, a través d'aquesta, podrem veure quins han estat els punts forts del projectei quins els dèbils, fet que ens permetrà millorar en posteriors projectes.

Així doncs, seguirem els següents passos per tal de dur-la a terme:

• QUAN es farà:

Durem a terme tres avaluacions en moments diferents. Per una banda, una avaluacióinicial, la qual ja hem fet durant la fase de diagnòstic, i concretament en el debat de l'elecció de lanecessitat a treballar, juntament amb la justificació de la nostre elecció. Farem una avaluacióinicial amb els infants abans d'introduir la UD i també durem a terme una avaluació contínuadurant l'aplicació de la UD i que ens permetrà veure com evoluciona aquesta i si s'han de fermodificacions. Per últim, durem a terme una avaluació final, a través de la qual podrem veure sihem assolit tots aquells objectius que ens havíem proposat i quins han estat els resultats finals dela nostre intervenció.

• COM la farem, QUÈ avaluarem, QUI la farà i QUINS INSTRUMENTS utilitzarem:

Per tal de dur a terme l'avaluació inicial farem:

1. Una reunió amb totes les educadores per tal de saber les expectatives que es tenensobre la UD.

Per tal de saber quines són les expectatives que tenen les diferents educadores abans de

21

començar l'aplicació de la UD, es realitzarà una reunió que seguirà el següent ordre:

• Presentació de la UD• Presentació dels objectius i continguts de la UD• Explicació per part de cada una de les educadores de les expectatives prèvies a l'aplicacióde la UD• Precs i preguntes sobre la UD

2. Realitzarem una conversa amb els alumnes un dia de classe, per tal de saber si coneixen o no les emocions. Aquesta conversa seguirà una estructura determinada utilitzant així una activitat predefinida. (ANNEX 3)

3. Informarem als pares mitjançant una reunió de l'inici del projecte. En aquest full s'explicaràla importància del tractament de les emocions a l'educació infantil i s'inclourà un resum de laplanificació que seguirem. D'aquesta manera, les famílies podran interessar-se per el projecte icompartir amb els infants el seu viatge a través de les emocions i així garantir la continuïtatescola-casa.

Per tal de dur a terme l'avaluació sumativa farem:

» Avaluacions al final de la setmana amb els infants de l'aula a través d'una dinàmica adaptada alcurs; d'aquesta manera, un cop per setmana, que intentarem que sigui els divendres, realitzaremalguna dinàmica per tal de saber la opinió dels infants. Intentarem que les dinàmiques siguinvariades al llarg de l'aplicació de la UD, així doncs, segons el moment escollirem entre les 4següents:

• D inàmica de les cares: penjarem un mural a la paret i els infants hauran d'enganxarun adhesiu d'una cara contenta si els ha agradat l'activitat o una cara trista si no elsha agradat.

• Dinàmica dels colors: Es penjarà un paper continu a una paret de l'aula i els infantspodran dibuixar el que vulguin un cop feta l'activitat però nomes podran fer servir elcolor vermell si no els ha agradat i el color verd si els ha agradat.

• D inàmica dels gomets verd i vermell: penjarem en una paret de l'aula un tros llargde paper mural en el qual els infants podran enganxar un gomet verd si els haagradat el que els ha presentat la papallona Mariona, i un de vermell si no els haagradat.

• Dinàmica dels petons: Es penjarà un paper gran a una paret amb el dibuix delpersonatge del conte que ha conegut la Mariona on ha après una nova emoció i esrepartirà als infants petits gomets roses que simbolitzaran petons. Es repartirà acada infant un tros de paper amb 5 gomets i els infants segons si els ha agradatl'activitat i quant, enganxaran cap, un o més petons al voltant del dibuix.

» Avaluacions setmanals amb els/les educadors/es a través d'una fitxa d'avaluació que haurand'omplir cada divendres, per això se'ls farà entrega d'un petit dossier amb X(setmanes que duri laUD) fitxes d'avaluació generals, a més a més de fitxes d'avaluació concretes per a cada una de lesactivitats que durem a terme. (ANNEX 4)

» Avaluacions diàries de les educadores per a cada infant a través d'un diari d'aula. Les pautesd'observació que seguiran seran les següents:

- Si nomenen les emocions conegudes en el context correcte.- Si presten més atenció a l'expressió d'emocions dels altres.

22

- Si utilitzen la caixa de les emocions de manera autònoma.- Si mostren més empatia amb els altres.- Si demanen la papallona Mariona. - Si expressen les seves emocions i verbalitzen les causes.

» Avaluació de cadascuna de les activitats per a cada alumne mitjançant una escala estimativaque estarà adjunta a cadascuna de les activitats.

Per tal de dur a terme l'avaluació final farem:

• Entrega als pares dels alumnes un petit qüestionari per tal de saber la satisfacció i si hannotat algun canvi en els infants (ANNEX 5)

• Els educadors duran a terme a través d'una escala estimativa el progrés de cada un delsinfants, sempre tenint en compte els objectius establerts en la UD. (ANNEX 6)

• Una reunió amb tots els educadors per tal d'avaluar el progrés de cada un dels infants.Es realitzarà una reunió amb tots els educadors per tal d'avaluar el progrés de cada undels infants, on s'utilitzaran les avaluacions i observacions anotades al diari d'aula per tald'avaluar l'acompliment dels objectius d'aprenentatge proposats.

• La presentació d'un informe als pares. Aquest informe inclourà l'annex 6 i anotacions individualitzades per a cada infant amb lesobservacions realitzades per les educadores.

4.6.2. Valoració de la unitat didàctica

Per tal de dur a terme la valoració general de la UD realitzarem una reunió general ambtotes les educadores implicades, a través de la qual tractarem els següents punts:

- Acompliment dels objectius proposats per al projecte.- Millora de la comunicació entre i amb els infants.- Augment de l'empatia en els infants.- Millora en l'actitud dels infants envers els altres- Millora en la resolució de problemes.- Complicacions sorgides durant l'aplicació de la UD- Valoració de cada una de les educadores de l'aplicació de la UD- Punts a millorar- S'han complert les expectatives que es tenien abans de començar la UD

Per tal d'agilitzar la reunió prèvia, es demanarà a totes les educadores que presentin totesles fitxes d'avaluació recollides en cada una de les activitats (ANNEX 4), les escales estimativesde cada un dels infants (ANNEX 6) i buidat del qüestionari entregat als pares (ANNEX 5).

23

5. ACTIVITAT FINAL

5.1.Bibliografia• http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/WebContent/

u5/a3/continguts.html • http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/WebContent/

u6/a1/continguts.html • https://www.pinterest.com/angelspons/emocions/• https://www.pinterest.com/anuska84/emociones/• http://cgalobar-ticllapisipaper.blogspot.com.es/2013/05/emocions.html• http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M07/web/html/WebContent/

u1/media/l_observacio.pdf

• DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (2012) “Currículum i Orientacions d'educació infantilprimer cicle” Barcelona. Servei d'ordenació Curriculuar d' Educació Infantil i Primària.(Data de consulta: 22 de març).

• DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. LLEI 12/2009, del 10 de juliol,d'educació. (Data consulta: 7 abril del 2014)http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc/menuitem.c973d2fc58aa0083e4492d92b0c0e1a0/?vgnextoid=485946a6e5dfe210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&appInstanceName=default&action=fitxa&documentId=480169&language=ca_ES&newLang=ca_ES

• DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Diari Oicial de la Generalitat deCatalunya Núm. 5686 – 5.8.2010. DECRET 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació delsensenyaments del primer cicle de l’educació infantil (Data de consulta: 7 Abril del 2014) http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5686/10209100.pdf

• Dris Ahmed, Mariem ( 2010, agosto).“Actividades para desarrollar la inteligenciaemocional en Educación Infantil”. Revista Digital Innovación y Experiencias Educativas(article en línia) (núm. 33). Innovación y Experiencias Educativas (data de consulta: 26 demarç de 2014).ISNN 1988-6047 DEP. LEGAL: GR 2922/2007

• LÓPEZ CASSÀ, Èlia. “La educación emocional en la educación infantil”. RevistaInteruniversitaria de Formación del Profesorado, 19(3), (2005), 153-167 . (article en línia)Universidad de Barcelona. (Data de consulta: 28 de març de 2014)ISSN 0213-8646http://www.aufop.com/aufop/uploaded_files/articulos/1209146070.pdf

• Lozano Martínez, Josefina; Vélez Ortiz, Elena (2009).”La educación de emocionesbásicas en ninos y niñas de dos años.” (proyecto de innovación). Escuela Infantil Beniaján.Murcia (Data de consulta: 3 abril de 2014)http://www.um.es/documents/299436/550133/VELEZ+ORTIZ,+ELENA+y+LOZANO+MARTINEZ,+JOSEFINA.pdf

Vídeos:• https://www.youtube.com/watch?v=RyjlHth-2ew• https://www.youtube.com/watch?v=WSs1W7mP29M

24

6. ANNEXOS

Annex 1

Justificació de la necessitat seleccionadaExposicions realitzades per les membres del grup abans d'iniciar el debat per escollir la necessitateducativa:

Laia FerratéJo vaig treballar l'agressivitat amb un infant respecte a ell mateix i cap als altres com a resposta auna incapacitat d'expressar les seves pròpies emocions.

A l'escola es treballava amb aquest infant en concret i amb els companys per aprendre aexpressar les emocions, tan positives com negatives, i aprendre a explicar el que t'agrada i not'agrada i a saber comunicar-ho de forma assertiva, treballant gradualment dia a dia per tal d'evitararribar a l'extrem d'una "explosió" per part de l'infant cap als altres.

Aquest treball ja s'efectua amb tots els infants de l'escola, però en aquest cas concret estreballava amb la família i es prenia més atenció amb aquest infant sense donar-li una excessivaimportància per tal de que fos un treball continu i normalitzat per l'infant i per l'escola.

Els recursos per treballar aquest cas són diversos:

- vídeos i contes infantils que relatin casos similars amb solucions assertives.

- l'expressió per part dels educadors i dels familiars de les seves emocions cap a l'infant, tantnegatives com positives, de forma assertiva.

- anar preguntant a l'infant les seves sensacions, si estan enfadats, contents... i que intentinexplicar perquè se sent així.

- jocs relacionats amb l'expressió emocional.

etc.

Laia PedrolaJo a l'escola bressol en la que vaig estar basaven tota la seva pedagogia en l'educació emocional.

Feia dos anys que aplicaven aquesta metodologia i realment es notava moltíssim aquest treball.Així que després de preguntar a les professores el perquè van decidir començar a treballar a partirde les emocions em van dir que el que volien és que els infants sabessin posar nom a allò quesentien en cada moment.

Així que la necessitat que jo vaig posar en el treball va ser la del reconeixement de les pròpiesemocions.

Així, aquest es podria treballar al llarg del curs a través tant de activitats diàries i quotidianes coma través d'activitats concretes.

D'aquesta manera es podria muntar un projecte sense que dures un curs, i que moltes de lesactivitats s'aprofitessin per tal de treballar el reconeixement de les pròpies emocions.

A l'escola on vaig anar ho feien a través d'un conte, fet que trobo molt interessant i aquest enspodria donar molt de joc.

25

Felicitas PrietoA la llar d'infants que vaig visitar, es treballen les emocions perquè són primordials peldesenvolupament de l'infant. Per elles, la base emotiva-afectiva esdevé primordial per al bondesenvolupament de l'infant i com tal les treballen contínuament. En concret a la llar es treballenaquelles emocions que sorgeixen de forma més comuna en les edats que tenen aquests infants,encara que es pot donar el cas de haver-hi de treballar alguna altra emoció, en principi noplantejada, si alguna situació ho requereix.

D'aquí la importància que té com treballen les educadores amb els infants la part afectiva,proporcionant sempre estimació, escolta i seguretat.

Com a necessitat que troben important a treballar amb els infants de la llar, i que així fan, éstreballar l'alegria i la tristesa a P1 i sobretot, a P2. Amb lactants, el treball de les emocions va mésdirigit a satisfer les necessitats que tenen els infants en aquell moment (son, gana, higiene), per talde promoure un estat d'alegria i benestar.

A la llar treballen aquestes emocions a través del Racó dels Coales a P1 i P2. A la classe de P2de les Girafes, tenen el racó de la Girafa ( són dos espais on els infants poden seure quan estantristos, indicant que hi vagi algú per abraçar-los). També quan han fet alguna cosa incorrecta,seuen allà, per veure que els coales o la girafa es posen tristos i que no ho han de tornar a fer.

A partir de P2 es comencen a fer una primera adaptació de les assemblees, que més tard jatreballaran a P3.

També fan jocs: joc del dau (un dau amb cares tristes i somrients, segons on cau el dau, l'infantha de reproduir la mateixa cara); Joc d'associació (cara trista amb situació/moment trist, caracontenta amb situacions/moments/coses que els posen alegres).

Taller de les emocions. La educadora fa una mural amb retalls de revistes de cares tristes icontentes. També fa fotos als infants quan estan tristos i alegres, per desprès poder parlar-ho a laclasse de com es trobaven en cada moment els infants.

També ho treballen a partir de dos contes: Petons, petons ; i l'altre Petites i grans emocions de lavida.

Cynthia RoblesA l'escola bressol treballen les emocions de diferents maneres, per exemple, a l'hora de fer uncanvi de bolquers en tot moment es parla amb el nen, se li fan carícies i petons, es juga i se liexpliquen en tot moment el que li farem, tot això fa que se sentin estimats. També tenen imatges de cares amb les diferents emocions, és a dir, una cara contenta, una detrista, una d'espantada, una d'enfadada... Quan les educadores volen saber els seus estats d'ànimpregunten quina cara tenen i els infants assenyalen com es senten.

EXEMPLE:

L'Adrià és un nen baixet per a la seva edat, podríem dir que el més baixet de la classe. Sovint elveiem trist i apagat, li preguntem que li passa, perquès està trist i ens diu que la Laia i en Quim lidiuen que és petit i ell es passo molt trist. Des que els companys li diuen això, juga sol, se'l veumolt trist i gairebé no parla amb ningú. En resum, la seva capacitat de socialització es veuclarament afectada.

Des de l'escola bressol es treballa amb aquest infant intentant pujar-li l'autoestima, reforçant lesbones conductes, felicitant-lo contínuament, treballant l'alçada amb els infants a la classe totexplicant que tots som iguals tinguem l'alçada que tinguem i que potser de grans el que ara és elmés baixet de la classe després serà el més alt...

Les educadores parlen amb els pares de l'Adrià per treballar de manera conjunta, per exemple elshi diuen que poden marcar a una paret l'alçada de l'infant i una vegada al mes fer-li veure com hacrescut, o bé ensenyant-li fotos de quan els pares eren petits perquè l'infant vegi el canvi des de

26

llavors fins ara. També intentant pujar-li l'autoestima reforçant les seves conductes com a l'escola.

Alba SolerSegons he pogut observar, he comprovat que hi ha infants que tot i que ja porten molts mesos al'escola, encara no acaben d'adaptar-se. Alguns passen les primeres hores plorant, i en algunscas, en el moment en que entren a l'escola acompanyats d'algun familiar es quan ploren,s'enfaden o no volen apartar-se de la porta. Ens aquests casos, un cop marxa el familiar, el nen esqueda tranquil.

També hi han infants que durant tota l'estada a l'escola demanen per la mare i ploren a estones ien un cas en concret, hi ha una nena que plora intensament fins que ja han arribat tots els infants ipassen a la sala de psicomotricitat. Aquesta nena, que actualment passa la resta del dia bé icontenta, a primera hora rebutja tot intent de consol per part de l'educadora. No deixa que li parlinni la toquin.

A l'escola també m'han parlat d'un cas que van tenir amb una nena que aprofitava moments enque l'educadora no la mirava per mossegar altres nens.

Quan algun nen anava a queixar-se, amb la marca de la mossegada, la nena que ho havia fet,sempre responia que no quan se li preguntava. L'educadora no va aconseguir mai veure a la nenafent-ho, tot i que va mossegar a molts nens i tots ells l'acusaven a ella.

Finalment va parlar amb la mare, feia poc que havia tingut un altre fill i des llavors la filla més granes comportava de manera diferent . En aquest cas la conducta venia per el naixement del seugermanet i les atencions que aquest rebia.

Mª Estrella MontesTot i que a l'escola visitada si que es treballen les emocions i s'involucra a les famílies enl'educació emocional dels infants, seria necessari mes activitats per a que el infants aconsegueixinidentificar les seves pròpies emocions i puguin expressar-les.

Resultat final:Davant de totes les exposicions realitzades, la decisió no va ser complicada. De maneramajoritària s'ha detectat la necessitat del reconeixement i expressió de les emocions en l'educacióinfantil, ja que aquesta presentarà la base per la interiorització dels sentiments o estats d'ànim i lapreparació per afrontar situacions noves o desagradables. Hem considerat que aquesta seria unbon punt de partida que permet beneficiar el desenvolupament global de l'infant i evitar situacionsinadequades en infants, donades per un tractament insuficient del treball amb les emocions.

Un cop escollida la necessitat a treballar, van anar sorgint diferents títols i propostes, i a partird'una votació va sorgir el personatge de la papallona Mariona, que dóna nom al projecte i serveixcom a fil conductor de les activitats.

27

Annex 2Fitxes Activitats

CONTE: La papallona Mariona

Un dia, la papallona Mariona, mentre voltava per el seu jardí ple de Roses, va escoltar decop i volta un xivarri molt i molt fort que no sabia d'on venia. Així, que com era moltvalenta, va decidir anar a descobrir que estava passant...Mentre volava i volava, va veure que molts nens petits, entraven el seu Jardí, agafats de lamà dels seus pares, com que no entenia que passava, va decidir anar a les flors apreguntar:

– Flors, que està passant, que és aquest xivarri, on van tots aquests nens?– Mariona, són els nens de l'escola, que no saps que avui comença el nou curs, i que a partir

d'avui tots els infants vindran a l'escola per aprendre? - Van dir les flors.– No Flors, no ho sabia pas... Que divertit! Jo també vull entrar dins de l'aula per aprendre

Així que, com que la Mariona era molt i molt valenta, va decidir entrar a dins de l'escola, perconèixer tots aquells infants. Ella, però també era molt vergonyosa, i quan va veure tanta gent, va decidir quedar-se amagadadarrera una porta, i així poder observar que passava. Mentre mirava que feien els infants, va poder veure com alguns no paraven de plorar i estavenmolt tristos perquè volien els seus pares. D'altres, el veure tantes coses noves, estaven moltcontents i no podien parar de riure.Després d'uns quants dies, i quan la Papallona Mariona va tenir prou valor, va anar volant i volantcap a una de les professores i va dir:

– Perdona!! Perdona!! Què puc parlar amb tu?!! - però com que era petitona encara, laprofessora no la va poder escoltar.

Tota trista va tornar a sortir de l'escola, pensant que mai podria aprendre, perquè era massa petitai ningú la veia. Mentre plorava aprop d'un flor, el cuc del jardí se li va acostar i li va dir:

– Per què plores Mariona?– Es que... jo volia aprendre, però soc tant petita, que a l'escola no em veuen...– Primer, has de preguntar els infants, Mariona, que ells, que també són petitons, segur que

t'escolten.

I així ha va fer, tota contenta va anar volant i volant, cap a un petit grup d'infants i els va dir:

– Hola! Sóc la papallona Mariona! Jo també vull aprendre com vosaltres, però la professorano em sent... Que em podeu ajudar!

– Sii Mariona!! Anem a parlar amb elles, segur que et deixen venir amb nosaltres!

I d'aquesta manera, va ser com la papallona Mariona, va poder entrar a l'escola. I ara està aquíamb nosaltres durant tot el curs, per fer-vos companyia i aprendre igual que vosaltres.

Nom de l'alumne: Laia Pedrola Roca

Activitat: Realitzem la nostre papallonaMariona!

Temporització: Constarà de tres sessions:1a sessió: 30 '2a sessió: 1h3a sessió: 20'

28

Espai on es durà a terme:Aula

Nombre d'infants i edat:Grup de 20 infants de 2-3 anys

Objectius

• Mostrar interès per les activitats i gaudir-les (àrea 1)• Escoltar amb atenció i gaudir dels contes de la papallona Mariona (àrea 2)• Valorar positivament les produccions i activitats dels altres (àrea 3)• Gaudir en la producció plàstica (àrea 3)• Identificar el personatge que els guiarà a través de tota la Unitat didàctica

Continguts• Iniciació en la producció plàstica a través de la pintura i els gomets (àrea 3)• Utilització de nous materials per un objectiu final (àrea 3)• Identificació d'un nou personatge en qual els servirà per aprendre les noves emocions

(àrea 1)

Material

• Conte de la Papallona Mariona• 25 pinces de fusta• 25 cartolines de color blanc amb el dibuix de les ales• Tisores• Pintura acrílica• Gomets• Pals de fusta (tipus gelat)• Cola blanca

Descripció de l'activitat

En aquesta activitat, cada infant realitzarà la seva pròpia papallona Mariona a través d'unaManualitat. Aquesta seguirà tres sessions diferents, ja que necessitem que la pintura i la colablanca s'assequi. La dividirem doncs de la següent manera:

1a sessió

El primer dia presentarem de nou la papallona Mariona a través del conte següent:

– EDUCADORA: Que coneixeu la Papallona Mariona! Us recordeu d'ella? Voleu tornar aescoltar el seu conte??? Expliquem el conte de la Papallona Mariona.

Un cop explicat el conte, farem seure els infants a les seves taules, a les quals haurem col·locatprèviament les pinces i petits plats amb pintura verda sobre papers de diari escampats per tota lataula. D'aquesta manera, cada infant pintarà amb el seu propi dit la pinça. Un cop hagi acabat,penjarem les pinces en un fil estès per tal de que s'assequin, col·locant el nom en un paperenganxat a la pinça i netejarem les mans dels infants.

2a sessió

El segon dia dividirem els infants en petits grups per tal de realitzar les ales de la papallona. Aixídoncs, mentre la resta d'infants juguen al diferents racons de l'aula, agafarem grups de 5 infants.Asseurem els infants en una de les taules i els donarem les ales de cartolina ja retallades i gometsde diferents formes, mides i colors. D'aquesta manera, els infants hauran d'enganxar els gomets

29

sobre les ales lliurement. Un cop l'infant hagi acabat, li donarem la seva pinça i l'ajudarem a enganxar el pal de fusta a lapart inferior de la pinça. Un cop estigui força sec, l'ajudarem a col·locar les ales entre mig de lapinça i li ficarem el nom.Seguirem aquest pas, amb els altre 4 grups.

3a sessió

Tornarem a llegir el conte els infants.Un cop haguem acabat, els explicarem que avui s'enduran la papallona a casa i que haurand'explicar els pares qui és.També els direm, que quan estiguin tristos, poden parlar amb ella sempre que vulguin, i que elsacompanyarà sempre que ells ho necessitin. D'aquesta manera, intentarem tenir una conversaamb ells per tal d'anar introduint les diferents emocions que treballarem en la resta d'activitats.

El mateix dia que s'enduguin la papallona Mariona a casa, donarem una carta als pares explicantel motiu de la papallona Mariona, i quina utilitat li poden donar a casa.

Adaptació de l'activitat

En el cas de tenir un infant amb dificultats motrius, l'ajudarem en la realització de la manualitat.Si tenim un infant amb dificultat auditiva, el posarem molt a prop de la educadora i intentaremrealitzar cartolines per tal de que pugui seguir el conte visualment. Si tenim un infant amb dificultat visual, el posarem al davant del semi-cercle perquè pugui escoltarmillor el conte, i intentarem donar més explicacions d'allò que estem fent. També l'ajudarem en larealització de la papallona, intentant que aquesta sigui més gran i més fàcil d'agafar. Si tenim un infant amb alguna dificultat psíquica, intentarem tenir una educadora auxiliar per restaral seu costat I donar-li les consignes més directament.

Avaluació

Nom Grup-classe:

ÍTEMS Sempre Avegades

Mai OBSERVACIONS

Avaluació en relació a l'infantMostra interès per el conte presentat

Segueix la narració del conte

Entén el significat del conte

S'interessa per l'activitat que espresenta

Es relaciona amb els companys

Suca el dit dins del plat

Guia el dit per sobre la pinça perpintar-la

Desenganxa correctament e ls

30

gomets

Enganxa correctament els gomets

Entén el que comunica la titella

Avaluació en relació al grup-classe

Pregunta si no ha entès l'activitat

Es manifesten insegurs amb lesnoves activitats

Comunica les experiències que hanviscut

Ajuda els altres infants a pintar lapinça

Ajuda a enganxar gomets a la restad'infants

Avaluació de l'activitat

L'adequació dels objectius al momentconcret del grup I l'edat era lacorrecta

Les activitats plantejades a lessessions han estat adequades peraquesta edat

Els recursos materials amb els quehem comptat han estat suficients

S'han donat situacions inesperadesal llarg de l'activitat difícils de resoldre

Ha resultat una activitat motivadorapels infants

Les consignes han estat prou claresdurant les sessions per ser entesespels infants

31

CONTE: L'Ocell de la Felicitat

Vet aquí que fa molts i molts anys existia un poblat on s’havien oblidat del què era l’alegria. El Solels abandonava, els núvols els tapaven constantment i fins i tot va deixar de ploure i el riu es vaacabar assecant.

I no només això! De mica en mica, homes, dones, nens i nenes, vells i velles i tots els animals estornaven cada cop més i més grisos i semblava que s'encorbaven i es tornaven petits petits.

Un bon dia van recordar la historia de l’ Ocell de la Felicitat, un ocell taronja d’ales negres iblanques i amb una cresta formosa al cap que era capaç de retornar l’alegria a aquells que lanecessitaven.

El poblat va decidir enviar a un nen i una nena a buscar l’Ocell de la Felicitat. Els infants vanrecórrer tots els mercats buscant ocells similars al que els hi havien descrit, sense tenir sort. Vanpassar molts dies, i els dos infants estaven cansats de tant caminar i no trobar res. Finalment,mentre passejaven per un bosc preciós ple de vida id e color, els infants van sentir un cant trist imalenconiós.

-Pu put, pu put!

Mirant pels arbres van trobar sobre una de les branques un ocell preciós taronja d’ales negres iblanques amb una cresta ben oberta. Els infants van reconèixer de seguida l’Ocell de la Felicitat,però el seu cant trist els feia pensar que potser s’havien equivocat.

Els nens van preguntar a l’ocell si era en realitat l’Ocell de la Felicitat. L’au va baixar de l’arbre, esva mirar amb curiositat els infants i va dir:

- Si, així m’anomenen, perquè encomano la meva alegria als que m’envolten i dono vida albosc quan faig batre les meves ales. Però m’heu agafat en mal moment… He perdut la mevapinta i no em sento del tot jo, de manera que ara mateix no estic per repartir alegria a tort i adret, com comprendreu.

Els infants es van mirar estranyats i malhumorats. Ells tenien veritables problemes i aquest ocellnomés pensava en la seva pinta?

- I perquè necessita una pinta, un ocell com tu? No serà pas tant important!

L’ocell, indignat, va replicar:

- I tant què és important! Mireu la meva cresta! Està despentinada i descuidada, i sabreu quesóc un au molt presumida, m’agrada anar polida! Però també sóc despistada, i perdo la mevapinta constantment. Sort que els meus amics del bosc m’ajuden a trobar-la, però ara mateixno hi ha ningú a prop per ajudar-me. Ho voldríeu fer vosaltres?

Els nens van ajudar a buscar la pinta a l’ocell. Van trigar força a trobar-lo, i mentrestant l’ocellanava cantant el seu cant de tristesa.

- Pu put, pu put…

Finalment, van trobar la pinta. L’au va crispar la seva cresta i va batre les ales amb alegria, i elsulls li brillaven de felicitat.. Es va pentinar amb força la cresta, i el seu cant trist anavadesapareixent donant pas a un estrany soroll similar a una rialla. Després,un cop pentinada,començà a volar amunt i avall, a saltar de branca en branca i a fer un munt de giravoltes per totarreu, ,mentre entonava la següent cançó:

https://www.youtube.com/watch?v=LKWR2rlesVg

32

Si estàs trist

i et manca l’alegria

vinga, fes fora la melancolia

vine amb mi, t’ensenyaré

la cançó de la felicitat.

Bum, bum, bum.

Bat les ales

mou les antenes

dóna'm les dues potetes

vola per aquí i vola per allà

la cançó de la felicitat.

Els infant van començar a sentir pessigolles a la panxa que els pujaven per la gola i volien escaparper la boca, i de cop no van poder aguantar-se i es van posar a riure. Com més reia l’ocell i méssaltironava més reien els nens, fins que els feia tant mal la panxa que es van haver de seure aterra.

Aleshores l’ocell els va preguntar en què els podia ajudar, i els infants van haver de fer un esforçper recordar el motiu que els havia portat fins allà. Se sentien tant feliços, que els seus problemesja no els semblaven tant importants!

L’ocell de la felicitat va accedir a acompanyar-los fins al poblat. Quan van arribar, van fer reunir atota la gent del poble al centre de la plaça. L’ocell es va pentinar la cresta i, tot ple de joia, vacomençar a exhibir-se i a volar amunt i avall mentre cantava el seu cant de felicitat, juntament ambels infants que, encomanats amb la seva alegria, ballaven i saltironaven cantant la cançó.

La gent del poble poc a poc i sense adonar-se’n, van començar a sentir un impuls de riure i ballaramb ells, i un a un, els habitants del poblat es van anar unint a la festa. Tants eren al centre de laplaça que xocaven entre ells, però enlloc d’enfadar-se, s’abraçaven i agafaven de les mans percompartir l’alegria que sentien i encomanar-se mútuament. Els semblava que el Sol compartia laseva joia i treia el cap per entre els núvols, que les flors reviscolaven i que el riu sonava amb mésforça que mai. Inclús entre ells, podien veure com els colors tornaven al seu rostre i els seuscossos s’estiraven i revifaven.

A partir d’aquell dia, els habitants del poble estaven sempre alegres i contents.

I què se’n va fer de l’Ocell de la Felicitat? Doncs va passejar-se pels boscos de tot el món repartintalegria, menys, és clar, quan perdia la seva estimada pinta i no podia pentinar la seva cresta;aleshores emetia el seu cant trist i malenconiós fins que algú l’ajudava a trobar-la, i aleshorestornava a sentir-se feliç i a fer feliços als altres.

Però, com que era força despistada i perdia la pinta bastant sovint, sempre es sentia el seu canttrist:

• Pu put, pu put..

Així que la gent va acabar posant-li el nom de PUPUT.

Així que, nens i nenes, pareu bé l’orella per si sentiu, mentre passegeu el bosc, el cant trist de laPuput, perquè potser trobareu la seva pinta per terra. I si teniu una mica de sort, veureu la sevacresta despentinada abans que se la torni a pentinar!

I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.

33

Nom alumne: Laia Ferrate Sala

Activitat: La capsa de la alegria Temporització: 1a sessió: 40 min2a sessió: 40 min3a sessió: 40 min


Nombre d'infants i edat:Grup de 20 infants de 2 a 3 anys

Objectius

• Identificar moments que els provoquen felicitat i les causes que els provoquen.

• Expressar les seves emocions i saber diferenciar si estan contents o tristos.

• Participar activament en les activitats de forma positiva i dinàmica

• comprensió del conte i de les activitats que es proposen

Continguts

• Identificació de la felicitat en un mateix.• Expressió de les emocions pròpies de manera adequada• Identificació i comprensió de les emocions dels altres• Expressió de les emocions i sentiments propis a través del llenguatge oral• Adquisició d'un autoconcepte positiu

Material

• Capsa de cartró gran

• un objecte personal de cada infant per omplir la capsa.

• La titella de la Puput

• La titella de la Mariona

• Vídeo de la Cançó de la felicitat https://www.youtube.com/watch?v=LKWR2rlesVg

• Acords la Cançó de la felicitat ( per tocar amb guitarra)

http://www.acords.net/acord.php?titol=Lacancodelafelicitat&grup=esplai

Desenvolupament de l'activitat

Aquesta activitat es dividirà en tres parts, que es realitzaran en tres dies diferents.

- 1ª sessió:

- Explicació del conte L'ocell de l'alegria. Introducció: La papallona Mariona ens explica que aquest cap de setmana ha anat a voleiar pelbosc i ha fet una nova amiga, la Puput. A la Mariona li encanta fer molts amics, i està moltcontenta d'haver conegut la Puput, i amb raó! Perquè a la Puput li deien ocell de la felicitat, i ellamateixa ens explicarà perquè!

34

- La Puput ens explica el conte de l'ocell de l'alegria.- En acabar el conte l'educadora pregunta als infants moments que recordin que es senten feliços,quan estem contents? - Al conte hi apareix una cançó que, al final del conte, l'educadora ensenyarà als infants a cantar-la i a ballar-la.

- 2ª sessió:

- Apareix la Papallona Mariona amb la Puput i recorden, amb l'ajut dels infants, el conte que vanexplicar a la última sessió.- Els infants s'asseuen a terra en cercle entorn d'una caixa al centre de la rotllana.L'educadora, juntament amb la Mariona i la Puput, recorda als infants el conte de l'alegria que vamexplicar el dia anterior. Els mostra la capsa i hi posa un objecte que a ella la fa feliç (La Marionatambé hi posa un objecte, per exemple una flor, i la puput pot posar la seva pinta), explicantperquè aquest objecte li provoca alegria i quin moment li recorda. Després, convida als infants unper un a posar el seu objecte dins la caixa i a explicar perquè li provoca felicitat aquell objecte.En acabar tots, tanquem la capsa i la guardem en un lloc segur pels nostres moments feliços perretrobar-los més endavant.(aquesta activitat es pot fer amb els pares)

- 3ª Part:

-La Papallona Mariona i la Puput ens visiten i ens recorden el conte explicat la primera sessió.- Experimentació amb la capsa de l'alegria.Activitat lliure. L'educadora fa un paper d'observació amb els infants. Deixem la capsa de l'alegriaal centre de l'aula i convidem als infants a jugar amb els objectes que vam col·locar el dia anterior.L'educadora fa saber que s'han de cuidar els objectes ja que són molt preuats pels seuspropietaris. En acabar l'activitat, els infants s'asseuen en rotllana i l'educadora els pregunta per unquin objecte o joguina els ha agradat més i perquè.- Cantem i ballem la cançó de l'alegria.


En el cas de tenir un infant amb dificultats motrius, l'ajudarem alhora de representar la cançó de lafelicitat, tenint en compte que els moviments són molt senzills de representar. Amb el joc de lacapsa de la felicitat, donarem suport a l'infant si presenta alguna dificultat en el moment del joc.Si tenim un infant amb dificultat auditiva, el posarem molt a prop de la educadora perquè puguisentir les consignes que aquesta farà durant les sessions. Durant les audicions, si cal, posaremmés alta la música I el posarem més aprop dels altaveus. Explicarem el conte de forma lenta ipausada, vocalitzant bé cada paraula i dirigint la mirada a l'infant en qüestió, per saber si comprenel conte. També efectuarem moviments de representació per acompanyar la història.Si tenim un infant amb dificultat visual, el posarem al davant del semi-cercle perquè pugui veurebé les imatges que li presentem. Si cal, acompanyarem amb més explicacions que és allò queestem veient en la imatge. Descriurem amb detall els personatges i exagerarem els trets per tal dedonar un suport auditiu i emocional a cada personatge, alterant la veu, augmentant el ritmed'explicació de la història segons el moment en el que estigui el protagonista i accentuarem elsmoments claus per tal de que l'infant pugui apreciar el to del relat.Si tenim un infant amb alguna dificultat psíquica, intentarem tenir una educadora auxiliar per restaral seu costat i donar-li les consignes més directament. És importat, sigui quina sigui la necessitat especial que es presenti en algun infant a l'aula,procurar que l'infant en qüestió se senti en tot moment partícip del joc i que segueix el ritme delsseus companys; l'educador/a ha de mantenir contacte visual amb tots els infants, relacionar-se dela mateixa manera i amb el mateix èmfasi a l'hora d'explicar el conte i les activitats, de manerapausada, vocalitzant i amb gestos entenedors que acompanyin el relat per tal de que els infantspercebin el tempo adequat del relat i de les activitats.

35

AvaluacióNom Grup-classe:

Sempre Avegades

Mai OBSERVACIONS

Avaluació en relació a l'infant

Mostra interès per el conte presentat





Entén la relació objecte-felicitat

Sap compartir les joguines

Té facilitat per expressar la sevapròpia emoció

Es mostra participatiu

Entén la funció de la titella i el quecomunica

Avaluació de l'activitatL'adequació dels objectius al momentconcret del grup I l'edat era lacorrecta


Els recursos materials amb els quehem comptat han estat suficients

Ha sorgit alguna dificultat al llarg del'activitat

L'activitat ha estat adequada perassolir els objectius



36

CONTE: La papallona Mariona i la vaca Paka.

Un dia la nostra amiga la papallona Mariona anava volant per un prat molt bonic i verd , pled'herba fresca .Tot d'una Mariona veu molt lluny una vaca molt bonica, i volant tot el ràpid que va poder , es vaapropar a ella , però com més s'acostava s'anava adonant que el prat s'anava convertint en unprat lleig i amb herba seca , quan ja estava a prop de la vaca , es va adonar que aquella vacaestàba molt trista .Mariona com era tan valent , es va animar a parlar amb la vaca .

• Mariona : - Hola , com et dius ?• Paka : - hola , papallona , em dic Paka i tu?• Mariona : - Em dic Mariona , perquè estàs tan trista ?• Paka : - Perquè tinc gana i en aquest prat no hi ha herba fresca per poder menjar , totestà sec i sap greu, i com que no menjo, porto 3 dies sense poder donar llet al meu fill .

Mariona va pensar - Pobreta Paka , però crec que he vist abans un prat ple d'herba fresca - IMariona es ho explico a Paka .

• Mariona : - Paka , abans d'arribar a aquí he vist un prat ple d'herba fresca .• Paka : - Si , mariona ? - Va dir Paka emocionada - Está molt lluny aquest prat ? És queestic molt cansada de no menjar i el meu fill també , no sé si podrem arribar .• Mariona : - Crec que no , però jo vinc volant i per a mi pot semblar que està més a prop .Podem fer una cosa : Agafa el teu fill i jo et ensenyo el camí cap a aquest prat .• Paka : - Val Mariona , et segueixo .

La vaca Paka va agafar el seu fill i els tres junts van començar a caminar cap a aquest prat tanbonic que havia explicat Mariona .Però la vaca Paka , caminava i caminava , però no arribaven al prat , començava a estar cansadai veia al seu fill molt cansat també , i va decidir parar a descansar .Mariona es va apropar a ells i va veure que Paka estava molt trist encara .

• Mariona : - Paka , que et passa ? Perquè segueixes trista ?• Paka : - Perquè el meu fill està cansat i encara no arribem al prat .• Mariona : - Tranquil · la Paka , Volaré molt i molt alt per veure que queda per arribar alprat .

Mariona va començar a volar tot lo rápid que podia , i va veure que quedava poc per arribar alprat .Va baixar rapidíssim , fins on era Paka , i li va dir :

• Mariona : - Paka , Paka , que molt poc per arribar al prat .• Paka : - Segur Mariona ?• Mariona : - Si Paka , només un esforç més .

I amb molt d'esforç , van arribar al gran prat verd , tan i tan bonic , en arribar a aquell prat , la vacaPaka es va posar contentíssima i li va dir a Mariona :

• Paka : - Moltíssimes gràcies Mariona , ara no passaré gana i no estaré trist , gràcies a tuestaré sempre contenta .• Mariona : - De res Paka , el que volia era veure't contenta i que pogueu menjar tu i el teufill .

I així la vaca Paka no va tornar a estar trist mai més i Paka i Mariona es van fer molt bonesamigues .I Vet aquí un gat , vet aquí un gos , aquest conte , ja s'ha fosc.

37

Nom de l'alumne: Mª Estrella Montes Raya

Activitat: Ara estàs trist? Temporització: Constarà de tres sessions:1a sessió: 30'2a sessió: 30'3a sessió: 30'



Objectius

• Mostrar interès per la activitat (àrea 1)• Escoltar amb atenció i gaudir del conte de la papallona Mariona i la vaca Paka (àrea 2)• Identificar els companys de classe i les emocions que expressen (àrea 3)• Conèixer la titella que es presenta.

Continguts• Iniciar-se en el reconeixement de les emocions primàries pròpies i dels altres (àrea 1)• Utilització de nous materials per un objectiu final (àrea 3)• Identificació d'un nou personatge en qual els servirà per aprendre les noves emocions

(àrea 1)

Material

• Conte de la Papallona Mariona i la vaca Paka• Càmera de fotos• Impressora• Paper gros per fer el mural.• Pegament.• grapadora.


En aquesta activitat, s'explicara el conte de la papallona Mariona i la vaca Paka, a més es faranfotografies a cada infant, una amb cara trista i un altra amb cara alegre, aquesta activitat esdivideix en 3 sessions.

1a sessió

El primer dia abans de començar amb l'activitat es preguntara als infants com estan avui mentrepassem llista i posarem a les fotos dels infants una cara que expressi, l'emoció que senten avui,això es farà en cercle.

A continuació presentarem de nou la titella de la vaca Paka, i explicarem el conte de la papallonaMariona i la vaca Paka el conte s'explicara com si fos un teatre de titelles, els infants estaranasseguts en files.

Quan acabem d'explicar el conte, preguntarem per diferents situacions del conte i que pensen.

38

2a sessió

En aquesta sessió anirem fent fotos a tots els infant. Farem 2 fotos a cada infant, una trist i unaltra content.

Mentre es fan les fotos, deixarem als infants jugant amb ninos prèviament fets per l'educadora dela vaca paka. A més les fotos de quan estan tristos, la farem amb el nino de la vaca Paka.

Desprès s'anirà preguntant com s'han sentit quan es feien les fotos, i que els sembla elpersonatge de la vaca Paka.

3a sessió

Tornarem a llegir el conte els infants.

Continuarem explicant als infants el que farem a continuació, i començarem posant el paper delmural al terra, perquè els infants puguin arribar, cada infant posarà una foto seva al mural ambl'ajuda de la educadora.

Després l'educadora penjarà el mural al classe perquè els infants ho puguin veure.

(Com que no es poden penjar fotos d'infants posem dibuixos)


En el cas de tenir un infant amb dificultats motrius, l'ajudarem en la realització de la manualitat.Si tenim un infant amb dificultat auditiva, el posarem molt a prop de la educadora i intentaremrealitzar cartolines per tal de que pugui seguir el conte visualment. Si tenim un infant amb dificultat visual, el posarem a la fila de davant perquè pugui escoltar millorel conte, i intentarem donar més explicacions d'allò que estem fent. També l'ajudarem definint lesdiferents situacions del conte i l'ajudarem a posar la foto al mural.Si tenim un infant amb alguna dificultat psíquica, intentarem tenir una educadora auxiliar per restaral seu costat I donar-li les consignes més directament.

39

Avaluació Nom Grup-classe:


Mai OBSERVACIONS

Avaluació en relació a l'infantMostra interès per el conte presentat




Expressa la emoció que es demana

Posa la foto al mural

Reconeix als companys

Reconeix la emoció

Entén el que comunica de la titella


Es manifesta insegur amb les novesactivitats

Comunica si està trist

Ajuda els altres infants a enganxar lafoto

Fa bon us del material



Els recursos materials amb els quehem comptat han estat els necessaris

S'han donat situacions inesperadesal llarg de la mateixa difícils deresoldre

L'activitat ha estat el mitjà per assolirels objectius



40

CONTE: La Papallona Mariona i el Conillet Valentí

Diu la història que una vegada, la papallona Mariona I la eruga Bruna anaven passejant per unparc, quan de sobte van sentir una preciosa veu que cantava una cançó molt bonica. Era tan I tanbonica aquella veu, que van decidir seguir la veu per a veure qui era que cantava. Així, quan vanarribar al lloc d'on venia la veu es van quedar ben sobtades, era el seu amic el conillet Valentí! EnValentí no les va veure, així que la Mariona li va dir:

- Valentí amic meu! Tens una veu molt bonica!

En Valentí en sentir el seu nom, va veure la Mariona I la Bruna I va tenir tanta tanta vergonya que de cop I volta es va tornar de color rosa, el pobre Valentí no sabia que dir, es va quedar sense paraules.

- Valentí, què et passa? Ja no ets blanc, ara t'has tornar de color rosa! - va dir la Bruna.

En Valentí en aquell moment es va mirar el seu cos I va veure que era cert, tot ell s'havia tornat de color rosa. Així, de la vergonya que sentia, va marxar corrents a casa.

En arribar, va córrer fins la seva habitació I es va posar a plorar. La seva mare el va sentir, I va anar a parlar amb ell a veure què li passava.

En entrar a l'habitació, la mare va quedar bocabadada:– Valentí fill meu, què t'ha passat? T'has tornat rosa! Perquè plores tant?– Mare, estava tot sol al parc cantant una cançó I de sobte la papallona Mariona I la Bruna

han aparegut I m'ha fet tanta vergonya que m'escoltéssim que m'he tornat de color rosa I ara no sé com puc tornar a ser blanc– li va explicar en Valentí mentre plorava.

– Però fill, si cantes molt bé, no has de tenir vergonya. Potser hauries d'anar a parlar amb l'arbre màgic, a veure si ell et pot ajudar a tornar a ser blanc.

I així ho va fer, al dia següent va anar a parlar amb l'arbre màgic I li va dir:- Hola arbre màgic, que sabries algun encanteri per a poder tornar a ser de color blanc?- Valentí! Què t'ha passat? - va dir l'arbre.

Així en Valentí li va explicar com s'havia tornat de color rosa I l'arbre li va dir:

- Valentí amic meu, de l'única manera que pots tornar a ser blanc és fent desaparèixer la teva vergonya.

– I com ho puc fer? - va preguntar en Valentí.– És molt fàcil, has de quedar amb la papallona Mariona I l'eruga Bruna al mateix parc on et

vas tornar rosa, I un cop allà has de mirar al teu interior, treure forces I cantar sense que et faci vergonya, pots demanar-lis que cantin elles primeres així potser en cantar tu ja no et farà vergonya. - li va explicar l'arbre màgic.

– No sé si podré fer-ho... Em fa molta vergonya que riguin de mi. - va dir en Valentí molt trist.– Valentí, has de saber que tots som iguals, que no has de tenir vergonya I que en el

moment que la teva vergonya desaparegui podràs fer les coses que t'agraden I seràs molt I molt feliç. A més, és molt important aprendre a riure d'un mateix.

– Està bé, ho intentaré... Moltes gràcies. - va dir en Valentí.– Sigues valent Valentí, de ben segur que tornaràs a ser blanc. - li va dir l'arbre màgic.

Així, aquella mateixa tarda, en Valentí va quedar amb les seves amigues Mariona I Bruna I varen anar tots tres al parc. Un cop allà, elles li varen demanar que cantés amb aquella veu tan bonica I en Valentí els va dir que primer les volia sentir cantar a elles I llavors ell cantaria.

41

Així va ser que les seves amigues es varen posar a cantar aquella cançó del sol solet, cantaven I reien alhora, s'ho estaven passant d'allò més bé. En Valentí també reia I de sobte es va afegir a cantar amb elles. Quan van acabar de cantar la cançó, es veren mirar mentre reien I van decidir tornar-la a cantar, I a mitja cançó la papallona Mariona va deixar de cantar I li va dir:

– Valentí, ja no ets rosa! Tornes a ser de color blanc!

En Valentí es va mirar I va somriure de felicitat, es va posar tan I tan content que va començar a cantar moltes I moltes cançons mentre les seves amigues l'escoltaven amb atenció gaudint d'aquella preciosa veu.

I així va ser com en Valentí va aprendre que la vergonya no és pas dolenta, però que si és tan gran que no ens deixa gaudir amb els nostres amics I la nostra família, hem de buscar la manera de fer-la cada cop més petita per així poder gaudir I ser molt I molt feliç.

I vet aquí un gos I vet aquí un gat que aquest conte ja s'ha acabat.

Nom de l'alumne: Cynthia Robles Salazar

Activitat: Ara som actors Temporització: Aquesta activitat la dividirem entres sessions:

1ª sessió: 20 '2ª sessió: 30 '3ª sessió: 30 '

Espai on es durà a terme:Es durà a terme a l'aula, en cada sessiós'acondicionarà un espai per a la realitzaciód'aquesta.


Objectius

• Representar la vergonya a través de la escenificació del conte (àrea 3)

• Escoltar amb atenció i gaudir del conte de la Papallona Mariona i el conillet Valentí (àrea 2)

• Col·laborar amb el grup en l'activitat de la representació del conte (àrea 2)

Continguts

• Identificació d'un nou personatge • Expressió de les emocions i sentiments propis a través del llenguatge oral• Identificació de la vergonya• Iniciació en la descoberta i ús del llenguatge corporal i verbal.• Iniciació en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre i

escoltant els altres.Material

• Conte de la papallona Mariona i el conillet Valentí.

• Ceres de colors

• Cartolines

• Ampolles de plàstic

42

• Pots de iogurt

• Bosses d'escombraries.

• Reproductor de CD

• Paper pinotxo

• Gots de plàstic

• Plats de paper


1ª sessió:

En aquesta primera sessió es durà a terme la lectura del conte de la papallona Mariona i el conilletValentí. Després seran els infants els qui, entre tots, expliquin el conte. La mestra anirà ensenyantles diferents pàgines del conte i anirà preguntant als diferents infants què és el que passa enaquella escena, ells hauran d'anar contestant a l'educadora el que veuen en aquella escena.L'educadora en tot moment anirà observant les respostes dels nens, per a veure si han entès elconte, si han mantingut l'atenció, si tenen problemes a l'hora d'expressar-se... I només intervindràen l'explicació del conte en el cas que sigui necessari, això si, prestarà l'ajuda necessària a cadainfant.

2ª sessió:

Activitat grupal; confeccionem disfresses dels personatges del conte de la papallona Mariona i elconillet Valentí amb materials de la classe.

Amb cartolines, ampolles de plàstic, bosses d'escombraries, pots de iogurt, paper pinotxo...Anirem preparant les disfresses dels diferents personatges del conte. Del que es tracta és de queels infants infants treballin en grup i estableixin vincles afectius i socials.

3ª sessió:

Audició del conte de la papallona Mariona i el conillet Valentí. A continuació fem una representaciódel conte amb les nostres disfresses. La mestra anirà llegint el conte i cada nen farà d'unpersonatge, la representació es farà dues vegades en grups de 10 infants perquè així hi puguinparticipar tots els infants.

Adaptació de l'activitatEn aquesta activitat no ha sigut necessari fer cap adaptació, però en el cas de trobar-nos amb uninfant amb necessitats especials, faria les següents adaptacions:

CAS 1- Dificultats visuals:

El posaríem en primera fila, tot lo a prop possible del conte I de l'educadora I ens recolzaríem ambels suports auditius ( en aquest cas, augmentant la veu ). També se li prepararien unes fitxes delconte en tamany augmentat perquè pogués seguir el conte amb normalitat com la resta decompanys.

CAS 2- Dificultats motrius:

En aquest cas, l'ajudaríem en la realització de la disfressa, centrant-nos en les seves dificultats Ipossibilitant, en la manera del possible, que l'infant faci l'activitat de la manera més semblant alsaltres. També a l'hora de la representació del conte, tindria una educadora que li faria un suportper a poder fer l'activitat

43

CAS 3- Dificultats auditives:En tot moment aquest infant estaria al costat de l'educadora, tant a l'hora del conte, com en ferl'activitat de la disfressa, per així poder sentir bé totes les indicacions. Tot I així ens recolzaríemmolt en els suports visuals. A l'hora de fer la representació, l'educadora li faria el suport estant molta prop seu, I augmentant el to de la representació perquè l'infant pugui seguir el ritme de l'activitat.

CAS 4- Dificultats per mantenir l'atenció:

El posaríem al costat d'una educadora, perquè així si ella veu que l'infant no segueix l'activitat obé, s'està despistant, pugui prendre mesures I anar marcant-lo per el correcte funcionament de latasca.

Avaluació:

Nom Grup-classe:


Mai OBSERVACIONS




Es relaciona amb el grup classe

Sap comunicar els dubtes i curiositats

Demana ajuda quan ho necessita

Col·labora amb els companys enl'elaboració de la disfressa

Gaudeix de l'activitat


S'interessa per resoldre els seusdubtes

Comuniquen si els hi agrada, o no,treballar junts

Hi ha conflictes entre el grup


L'activitat ha estat adequada per al'edat i el moment evolutiu delsinfants

Els materials han estat adequats

S'han assolit els objectius plantejats

Ha estat una activitat motivadora

Els infants han gaudit durant l'activitat

44

CONTE: La papallona Mariona viatja al país dels estels porucs.

Vet aquí un dia que la nostra amiga, la papallona Mariona, estava volant per sobre d'unamuntanya plena de flors de colors. La papallona, a qui agraden molt les flors boniques, volavaseguint-les i pensant: - Quina bona olor que fan aquestes flors!

Així doncs, la papallona Mariona anava vola que vola quan, de cop, va veure a terra unesestranyes flors de colors.

- Quines flors més estranyes, M'aproparé una mica més!

La papallona va apropar-se a observar aquelles estranyes flors i va començar a volar al voltantd'una d'elles, mirant-la fixament.

– Hola! -va dir la papallona Mariona– Hola! -va respondre aquella estranya flor

La Mariona es va apropar encara més i va ensumar de dalt a baix - SSSSNIF!

– No olores com una flor! - li va dir– Jijiji - va riure l'estel - I perquè hauria d'olorar a flor? Jo no soc pas una flor!– No? i què ets tu? -preguntà la Mariona– Sóc un estel!

La papallona Mariona, que es molt viatgera, havia descobert que hi havia uns éssersvoladors que es deien estels, però mai n'havia vist cap fins ara.

Ara ets al País dels estels, papallona. Aquí tots som estels.

- Vaja! - va exclamar la Mariona, - Ensenya'm aquest país tan bonic, estel!- Va dirla papallona mentre alçava el vol per sobre de l'estel.

L'estel, en veure-ho, es va posar contra el vent i va fer força cap amunt... ho va intentaramb totes les seves forces, però tenia lligats al cos uns misteriosos sacs que no ladeixaven volar.

- Què et passa, estel? -es va preocupar la Mariona. - Què no pots volar?

- No. -va dir trist. - No puc volar.

La papallona, que era molt curiosa, va preguntar a l'estel què passava i l'estel li va explicarque feia temps que en aquell país els estels no volaven. Segons va explicar l'estel, cadacop que un estel pensa: - I si caic i em faig mal?, o - I si em perdo i no puc tornar... Li entrapor a volar i llavors una bossa màgica molt pesada apareix lligada a ells i encara que ellsproven i proven a aixecar el vol, pesen massa per fer-ho.

- Crec que ja sé que farem! - va exclamar la papallona.

La papallona va demanar a l'estel que tornés a intentar volar.

– No podré, ja has vist que peso massa - va dir l'estel.– Doncs ara jo et dic que no pesaràs! -va respondre la papallona.– Encara que no pesi, fa molt de temps que no volo i segur que cauré i em faré mal! -

va dir l'estel.

45

– Aquesta és la teva por, estel! Volar és meravellós i tu en saps molt de volar, estel! Jot'ajudaré a volar i t'agafaré si caus. Et prometo que no et faràs cap mal, no tinguis por! -va dir la papallona, amb un gran somriure.

L'estel s'ho va pensar una mica però finalment, va aixecar el cap i va dir:– D'acord, papallona, sé que no em deixaràs caure!

L'estel, que ara contava amb l'ajuda de la nostra amiga, va agafar aire i ... PLOF!, va veurecom queia el sac que havia dut lligat tant de temps i ara que era tan lleuger, es va col·locarenmig d'un corrent d'aire i a la fi, va poder volar!

Així doncs, la papallona Mariona i l'estel poruc van alçar el vol entre rialles i van anarajudant, un per un, cada estel fins a aconseguir que tots es deslliuressin de les seves pors,i així el cel es va omplir d'estels de colors, que jugaven al cel junt amb la papallonaMariona, plens d'alegria.

I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.

Nom de l'alumne: Alba Soler Rosés

ActivitatAjudem els estels a volar

Temporització 90' (30',30',30')

Espai on es durà a terme

Aula:A l'aula utilitzarem dos espais diferenciats. En elprimer, per a l'audició del conte, serà un espaigran sense distraccions, allunyat de la porta Iamb les finestres a l'esquena dels infants.

L'altre part de l'activitat a l'aula es farà a lestaules dels infants, que encara que estaran totesunides, els infants s'agruparan per parelles. Unal costat de l'altre.

Pati:Utilitzarem el pati de l'escola per a la voladad'estels. L'activitat es realitzarà al mig del pati,on el terre és pla i de goma I no hi ha obstacles,de manera que els infants puguin moure's demanera segura I lliure.

Si el temps no permet l'estada al pati, la voladad'estels es realitzarà a l'aula, a la zona d'audicióde contes.

Nombre d'infants i edatGrup de 20 infants de 2a 3 anys

Objectius d'aprenentatge

• Reconèixer les emocions primàries pròpies i les que s'observen en els altres en lesdiferents situacions quotidianes

46

• Identificar i expressar verbalment els motius pels quals sent por en les situacionsquotidianes

• Col·laborar amb els altres en les activitats i jocs diaris i iniciar-se en la resolució deproblemes

• Escoltar amb atenció i gaudir dels contes de la papallona Mariona

Continguts

• Identificació de la por en un mateix.• Expressió de les emocions pròpies de manera adequada• Identificació i comprensió de les emocions dels altres• Expressió de les emocions i sentiments propis a través del llenguatge oral• Adquisició d'un autoconcepte positiu

Material

• L'estel poruc• Retalls de fulls de paper de seda o de revistes• 20 Globus de colors• 2 paquets d'arròs• 10 Gots de plàstic• 1 grapadora per a infants• 1 cabdell de cordill• Unes tisores • 20 estels creats pels infants en l'activitat Construïm estels• 1 retolador


Aquesta activitat es dividirà en tres parts, que es realitzaran en tres dies diferents.

• 1ª Part:

Els infants s'agruparan en semicercle per sentir el conte La papallona Mariona viatja al país delsestels porucs, que explicarà l'educadora amb l'ajuda de l'estel poruc i en acabat, s'iniciarà unapetita conversa col·lectiva per parlar de les pors que tenien els estels i es convertien en sacspesats.

A continuació, els infants s'agruparan per parelles. L'educadora indicarà als infants que realitzaransacs de pors i repartirà a cada parella dos globus i un gotet de plàstic amb una mica d'arròs.Mentre reparteix, explicarà als infants que faran i parella per parella, mostrarà a un infant de cadaparella com aguantar la boca del globus per mantenir-la oberta. L'altre infant anirà ficant, poc apoc, arròs dins del globus. En acabat, els infants invertiran els papers i ompliran un altre globus.Quan les parelles vagin acabant, avisaran l'educadora per nuar els globus amb un tros de cordallarg.

En acabat s'explicarà als infants que aquests sacs contindran les seves pors i que hauran depensar-les i el pròxim dia dir-les

• 2ª Part:

Els infants seuran en semicercle i l'educadora prepararà darrere seu els sacs de les porsconfeccionats en l'anterior part, una caixa amb papers de seda I revistes tallats en petits trianglesde colors, una grapadora i un retolador.

47

Explicarem el conte La papallona Mariona viatja al país dels estels porucs amb l'ajuda de l'estelporuc. A continuació s'iniciarà una conversa en què parlarem de les pors que tenien els estels icom se n'alliberaven dels sacs per poder volar.

L'educadora traurà els elements que tenia guardats al darrere i demanarà als infants, un per un,que indiquin les seves pors. Anirà escrivint el nom de cada por a un triangle, els ensenyarà alsinfants perquè puguin veure l'escriptura i els anirà grapant als sacs de les pors. També inflarà unglobus amb aire perquè els infants puguin veure com uns pesen més que els altres, és a dir: compesen les pors. En acabat podran manipular els globus i els sacs mentre es continua la conversacol·lectiva sobre les pors.

• 3ª Part:

Els infants seuran en semicercle al pati i l'educadora prepararà darrere seu una caixa quecontindrà els estels creats en l'activitat Construïm estels amb els sacs de pors lligats.

Explicarem el conte La papallona Mariona viatja al país dels estels porucs. A continuació s'iniciaràuna conversa en què parlarem de les pors que tenien els estels i com se'n deslliuraven dels sacsper poder volar.

L'educadora mostrarà als infants un estel poruc amb els sacs i intentarà llençar-lo, per mostrar queels hi passava als estels del conte. A continuació, donarà els estels als infants perquè provin a fer-los volar. Com no ho faran, l'educadora els recordarà que l'estel té lligat un sac de por i llegirà dequin es tracta i iniciarà una conversa col·lectiva sobre les pors i idees per resoldre-les (perexemple, si un infant té por a la foscor, direm coses bones de la foscor, com que ens ajuda adormir millor i que és quan surt la lluna que ens cuida...).

Durant la conversa que es crearà, l'educador anirà deslligant sacs, a mesura que es trobinsolucions a les pors i els infants tornaran a intentar fer-los volar.

Aquesta activitat acabarà amb els infants fent volar els estels mentre es mouen lliurement igaudeixen de l'espectacle dels bonics estels voladors.


Per aquesta activitat no ha sigut necessària cap adaptació. En el cas que fos necessària:

• En el cas de tenir un infant amb dificultats motrius, l'ajudaríem en la realització de lamanualitat.

• En el cas d'un infant amb dificultat auditiva, el posaríem a prop de l'educadora i ensrecolzaríem en suports visuals.

• Si tenim un infant amb dificultat visual, el posaríem al davant del semicercle perquè puguiescoltar millor el conte, i intentarem donar més explicacions d'allò que estem fent. Tambél'ajudaríem en la realització de la manualitat, a més de donar instruccions a la seva parellaper ajudar-lo.

• Si tenim un infant amb dificultat per seguir les consignes o mantenir l'atenció, elcol·locaríem al costat de l'educadora perquè aquesta pogués assegurar-se que l'infantsegueix l'activitat I l'animés a fer-ho.

48

Avaluació

Nom Grup-classe:


Mai OBSERVACIONS


Compren I segueix les consignes

Reconeix les pors que expressa elconte.

Expressa les seves pròpies pors

Gaudeix de l'activitat

Col·labora amb la seva parella


Expressa i comparteix amb els altresles experiències viscudes

Respecta als altres i els materials

Participa en la conversa I escolta elsaltres

Avaluació de l'activitatPermet que els infants s'expressinlliurement

Els recursos materials han sigutsegurs I suficients

Les activitats s'han realitzat en eltemps establert

Permet identificar la por i diferenciar-la d'altres emocions conegudes

Permet reconèixer la por i Ies sevescauses

Resulta motivadora pels infants

Les consignes han estat clares isuficients

49

Nom de l'alumne: Felicitas Prieto Rodrigo

Activitat: Quin nino faria....? Temporització: Farem tres sessions per atreballar aquesta activitat. 1º sessió: 25'2º sessió: 30 '3º sessió: 40'



Objectius

• Representar gestualment les emocions primàries a través del que senten amb la música(àrea 3)

• Identificar emocions positives i negatives i representar-les plàsticament amb l'ús dediferents colors associats als tipus d'emoció (àrea 3)

• Col·laborar amb els altres en l'activitat de resoldre el domino (àrea 2)

Continguts• Iniciació en la descoberta i ús del llenguatge corporal, verbal i musical (àrea 3)• Identificació amb el nom correcte de les diferents emocions (àrea 1)• Identificació i comprensió de les emocions dels ninos(àrea 1)

Material

• Fitxes dibuixos de ninos plastificades• Goma EVA• cartolines• Reproductor CD

• ceres de colors (negre/por, vermell/vergonya, groc/alegria I blau/tristesa)

• pots de plàstic amb tapes

• paper xarol dels colors de les emocions (negre/por, vermell/vergonya, groc/alegria Iblau/tristesa) tallats.


• 1º sessió En la primera sessió, farem la papallona Mariona, desprès d'haver presentat totes lesemocions als infants I haver viatjat per conèixer-les es va topar un dia amb un Monstre.... elMonstre de Colors. Veurem el conte explicat a través del nostre projector, perquè tots els infants elpuguin veure bé. També el tenim en petit, per poder-lo mostrar mentre l'escolten.

http://youtu.be/BjjB4xYnAXA

Nosaltres, a partir d'aquest conte, faríem una selecció de les emocions, doncs no les hem treballattotes I faríem una activitat perquè tots els infants poguessin associar una emoció amb un color.

Així, disposem al grup-classe en peus, al mig de l'aula I comencem a tirar bocins de paper xarol dediferents colors. La consigna per aquesta activitat és que els infants han de recollir els papers decolors I ficar-los dins del pot que correspon. Cada pot té a la tapa una imatge que representa cadaemoció I prèviament hem assignat un color per cada emoció. El negre/por, vermell/vergonya,

50

groc/alegria I blau/tristesa.

Quan tots els papers estiguin recollits, tots els infants han de participar-hi, tancarem els pots I elsanomenarem. Aquest pot de color negre.... és la por; aquest pot de color vermell....és la vergonya,aquest pot de color groc...és l'alegria I aquest pot de color blau...és la tristesa. Així quan nosapigueu com esteu, podeu anar a buscar el pot que creieu que us representa en aquell moment,l'agafeu I ens ho expliqueu a tota la classe. Aquestos pots els tindrem sempre en un prestatge on tots els infants hi poden arribar, perquè aixíen podrà fer ús.

• 2º sessió

• Els infants estaran asseguts en semi-cercle tots al terra I es presentaran els següentdibuixos als infants, els quals representen diferents emocions.

Després de cada imatge farem una roda de preguntes als infants. Aquest nino, com està?Com ho saps? I si està així (trist, alegre...) que faria?Aquestes preguntes no es faran directament a cap infant, sinó, que es faran en general al grup Ies donarà l'opció a veure quins infants responen (10')

• Desprès d'aquesta primera part, presentarem una cara rodona feta amb cartolina senseulls ni boca. A la nostra paret de la classe, tenim penjades mostres amb les diferents caresI les diferents emocions que representen. Preguntarem:

▪ Si aquest nino està content, quina cara farà? ▪ Si aquest nino està trist, quina cara farà?▪ Si aquest nino té vergonya, com farà la seva cara?▪ Si aquest nino té por, com farà la seva cara?

A mida que els infants vagin contestant a cada pregunta aniríem enganxant els ulls, les celles I laboca amb la forma que els hi correspondria, tenint en compte la emoció que representen I ques'identifiqui amb les cares que tenim a la classe penjades. (20')

• 3º sessió

• Fem una mica de representació gestual! Tots els infants estaran de peus al mig de laclasse, continuem treballant en grup-classe. La educadora posarà música I tots lasentirem. Expressarem amb gestos I moviments com ens fa sentir aquella música. Lesaudicions que treballarem seran les següents (15'):

▪ la obertura a Guillermo Tell de Rossini▪ Adagio in G.Minor de Albironi▪ Morning Mood en Peer Gynt de Grieg▪ In the Hall of the Mountain King en Peer Gynt de Grieg

A mida que vagi sonant la música, motivarem als infants perquè es moguin segons lo queescolten, si és lent, ràpid, els alegra, els posa tristos, tenen por.... Quan acabi de sonar la músicapreguntarem a algun infant:

• què has fet?• T'ha agradat la música que has escoltat?

51

• Què t'ha passat per dins del cos? • És lo mateix que li ha passat al company/a?

Per acabar, amb les cares que hem treballat en la sessió anterior, quina cara expressa cadaemoció, els infants tindran una cartolina DINA-4 amb una cara rodona I una expressió diferent.Uns tindran una cara trista, uns altres amb por, uns altres alegre I uns altres amb vergonya. Cadainfant agafarà una cera del color que representa cada emoció (com hem vist al conte del Monstrede colors) negre/por, vermell/vergonya, groc/alegria I blau/tristesa I representaran amb les pinturesla cara que tenen, d'aquesta manera poden identificar més fàcilment l'emoció I el color associat.(15')En acabar, amb totes les cares que tenim farem un dominó de les emocions (15').

alegria Tristesa Por Vergonya


En el cas de tenir un infant amb dificultats motrius, l'ajudarem en l'execució de la dansa lliure Itambé alhora de posar les cares a terra mentre juguem al dominó de les emocions.Si tenim un infant amb dificultat auditiva, el posarem molt a prop de la educadora perquè puguisentir les consignes que aquesta farà durant les sessions. Durant les audicions, si cal, posaremmés alta la música I el posarem més aprop dels altaveus.Si tenim un infant amb dificultat visual, el posarem al davant del semi-cercle perquè pugui veurebé les imatges que li presentem. Si cal, acompanyarem amb més explicacions que és allò queestem veient en la imatge. Si cal, li podem fer una cartolina més gran per pintar la cara que lipertoqui.Si tenim un infant amb alguna dificultat psíquica, intentarem tenir una educadora auxiliar per restaral seu costat I donar-li les consignes més directament.

Avaluació

Nom Grup-classe:


Mai OBSERVACIONS

Avaluació en relació a l'infantMostra interès per les cançonspresentades




52


Sap expressar les experiènciesviscudes

Utilitza el llenguatge corporal en ladansa

Tendeix a comunicar-se amb gestos

Identifica les cares de alegria,tristesa, por I vergonya

Ident i f i ca e ls sent iments quea p a r e i x e n e n l e s i m a t g e spresentades

Col·labora amb els companys en eljoc

Gaudeix del joc I expressa emocionsbàsiques


Pregunten a l'educador quan no hanentès l'activitat

Es mostren insegurs amb les novesactivitats

Comuniquen verbalment l e sexperiències que han viscut



Els recursos materials amb els quehem comptat han estat els suficients

S'han donat situacions inesperadesal llarg de la mateixa difícils deresoldre

L'activitat ha estat el mitjà per assolirels objectius



53

ANNEX 3Avaluació de coneixements previs

Activitat d'avaluació inicial:Les emocions Temporalització:15'


Nombre d'infants i edat:Grup de 20 infants de 3 a 3 anys

Objectius

• Detectar el coneixement sobre les emocions que tenen els infants.

Material

• Una caixa de plàstic.• Retalls de revistes i diaris on s'observi expressió d'emocions• Dibuixos de persones, animals o objectes antropomòrfics que mostrin expressions facials dealegria, tristesa, por o vergonya.


Iniciarem la conversa a l'aula seient tots en cercle a terra. Al mig del cercle posarem la caixa quecontindrà imatges en dibuixos o retalls de revistes on apareixeran expressions de les emocions atractar (alegria, tristesa, por i vergonya). Els infants podran obrir la caixa i observar el contingut.

Mentre els infants observen les imatges, escoltarem si fan algun comentari sobre el que veuen iiniciarem la conversa preguntant sobre diferents imatges què és el que veuen i fent preguntes deltipus: Que creieu que li passa a aquest nen? O Aquesta nena fa la mateixa cara que aquestaaltre?...

Continuarem la conversa deixant i animant a tots els infants a que s'expressin i demanant -losque intentin imitar les cares. També imaginarem què son i perquè es provoquen aquellesexpressions.

Avaluació dels infants

• Reconeix algunes expressions facials.• Coneix els termes: alegria, tristesa, por o vergonya.• Participa en la conversa i escolta els altres.

• Respecta als altres i els materials.


• Permet comprovar el grau de coneixement que tenen els infants sobre les emocions.• Desenvolupa l'interès per les emocions.• Permet que els infants s'expressin lliurement.

54

ANNEX 4Fitxa d'avaluació setmanal

Avaluació DivendresAssoliment dels objectius de les activitats

Gens Poc Molt SempreAjuden al reconeixement de la emoció treballada i la diferenciaciód'altresPermeten l'expressió verbal de les emocions treballadesSon motivadores i permeten als infants gaudir realitzant-lesPermeten l'expressió en diferents llenguatges no verbals de lesemocions treballadesEs desenvolupen actituds de d'empatia, respecte i cooperació. Observacions:

Adequació dels materials. Gens Poc Molt Sempre

Els materials han estat suficients. Han presentat la qualitat esperada. Han sigut motivadors. Han sigut efectius en el tractament de les emocions.Han sigut adequats tenint en compte l'edat dels infants. Observacions:

Temporització. Gens Poc Molt Sempre

Les activitats s'han fet en el temps establert. El temps per realitzar les activitats ha sigut suficient. Observacions:

Nivell de resposta i implicació dels infants. Gens Poc Molt Sempre

Els infants s'han implicat en la realització de les activitatsproposades. La resposta a les activitats ha sigut positiva i de participació. Han gaudit de les activitats i cançonsHan seguit les les indicacions de l'educadora. Observacions:

Avaluació individual de les activitatsLes activitats realitzades han estat profitoses i s'han assolit elsobjectius i continguts proposats.

Gens Poc Molt Sempre

Activitat 1. Coneixem a la papallona Mariona

Presentació de la titella

Sessió 1 Detecció dels coneixements previs dels infants apartir de l'activitat adjunta en l'Annex 2

55

Sessió 2 Lectura del conte de la Papallona Mariona

Sessió 3 Realització fitxa sobre la Papallona Mariona


Activitat 2. Realitzem la nostre papallona Mariona

Sessió 1 Lectura del conte de la Papallona Mariona i inici dela manualitat

Sessió 2 Continuació de la manualitat en petit grup

Sessió 3 Lectura del conte i preparació per endur-se lapapallona a casa


Activitat 3. La capsa de l'alegria

Sessió 1 Lectura del conte: El pit-roig Oriol i presentació del'activitat.

Sessió 2 Aportació de material de cada infant des de casaque els aporti felicitat. Presentació d'aquest iexperimentació

Sessió 3 Lectura del conte: El pit-roig OriolExperimentació amb la capsa de l'alegria.


Activitat 4. Taller de pessigolles

Sessió 1 Lectura del conte: el pit-roig OriolConeixem el nostre cos.

Sessió 2 Experimentació amb objectes que ens provoquinpessigolles.

Sessió 3 Lectura del conte el pit-roig OriolCançó i ball divertit


Activitat 5. La vaca Paka està trista.

Sessió 1 Lectura del conte la Papallona Mariona i la vacaPaka, presentació de la titella de la vaca Paka i acontinuació inici de la manualitat individualment.

Sessió 2 Continuació amb la manualitat individualment.

Sessió 3 Lectura del conte La papallona Mariona i la vacaPaka i a continuació presentem la nostra vaca Pakaen gran grup.


Activitat 6.Ara estàs trist?

Sessió 1 Lectura de la papallona Mariona i la vaca Paka, i acontinuació comencem la manualitat individual.

Sessió 2 Continuem amb la manualitat individualment i femuna activitat en grup gran expressant com estem.

Sessió 3 Lectura del conte La Papallona Mariona i la vacaPaka, i a continuació ens posarem la careta de com

56

ens sentim.


Activitat 7.No vull fer-ho...

Sessió 1 Audició del conte de la papallona Mariona i elconillet Valentí. A continuació presentació de latitella d'en Valentí.

Sessió 2 Inici de l'activitat individual; cada infant ha dedibuixar una part del conillet (part escollida per lamestra), després cada infant ensenyarà i explicaràa la resta de la classe quina part ha dibuixat.

Sessió 3 Lectura del conte de la papallona Mariona i elconillet Valentí. Després, cada infant agafarà laseva part del conillet i entre tots, anirem encaixantles diferents parts per crear un Valentí gegant.


Activitat 8. Ara som actors

Sessió 1 Lectura del conte de la papallona Mariona i elconillet Valentí. Després seran els infants els qui,entre tots, expliquin el conte.

Sessió 2 Activitat grupal; confeccionem disfresses delspersonatges del conte de la papallona Mariona i elconillet Valentí amb materials de la classe.

Sessió 3 Audició del conte de la papallona Mariona i elconillet Valentí. A continuació fem una representaciódel conte amb les nostres disfresses.


Activitat 9.Construïm estels!

Sessió 1 Lectura del conte: la papallona Mariona viatja alpaís dels estels porucs i inici de la manualitat

Sessió 2 Lectura del conte i continuació de la manualitat enagrupació individual.

Sessió 3 Lectura del conte i continuació de l'activitat ambvolada d'estels en petit grup


Activitat 10.Ajudem als estels a volar!

Sessió 1 Lectura del conte: la papallona Mariona viatja alpaís dels estels porucs i inici de la manualitat enagrupació per parelles.

Sessió 2 Lectura del conte: la papallona Mariona viatja alpaís dels estels porucs i continuació de l'activitatobservant el problema dels estels en grup gran.

Sessió 3 Lectura del conte: la papallona Mariona viatja alpaís dels estels porucs. I volada d'estels en gran

57

grup.


Activitat 11.Què els hi passa?

Sessió 1 Visionat Paula y su pelo multicolor.Visionat Partly Cloudy Debatem sobre quines emocions hem vist

Sessió 2 Visionat de Las emociones en situacionesPreguntes als infants per les emocions quereconeixen i debat


Activitat 12.Quin nino faria?

Sessió 1 Explicació i visionat del Conte “El Monstre deColors” i activitat pot de colors

Sessió 2 Presentació diferents ninos amb diferents cares querepresenten emocions. Reconeixement de lesemocions.

Sessió 3 Dominó de les emocions

Observacions:

58

ANNEX 5

Qüestionari de satisfacció per a pares i mares

Projecte: Viatgem a través de les emocions amb la papallona Mariona.

Treball amb les emocions. Grup aula P2

Heu detectat un major interès en l'infant per les emocions?

L'infant detecta quan esteu tristos o alegres?

L'infant reconeix la vergonya i la por? Les detecta?

L'infant explica a casa el que ha fet a l'escola? Parla de les emocions?

L'infant mostra major empatia?

59

ANNEX 6

Escala estimativa del progrés individual

Nom de l'infant: Edat:Grup:

Mai A vegadesSovint SempreReconeix les emocions primàries pròpies i les queobserva en els altres en les situacions quotidianes Expressa els sentiments propis Col·labora amb els altres en les activitats i jocs diarisiniciant-se en la resolució de problemes Respecta els altres, els materials i l'espai Mostra interès per les activitats i gaudir-les Gaudeix de les cançons de la papallona i interioritzaels ritmes Expressa les emocions pròpies mitjançant e lllenguatge verbal Identifica i expressa verbalment els motius per els senttristesa, alegria, por o vergonya en les situacionsquotidianes. Representa gestualment les emocions primàries Identifica emocions positives i negatives i lesrepresenta plàsticament amb l'us de diferents colorsassociats als tipus d'emoció. Identifica les accions pròpies que causen emocions enels altres Escolta amb atenció i gaudeix dels contes de lapapallona Mariona.Valora positivament les produccions i activitats delsaltres

60

Viatgem a través de les emocions amb la Papallona Mariona · escolta durant cinc anys. Actualment...

Documents

Transcript of Viatgem a través de les emocions amb la Papallona Mariona · escolta durant cinc anys. Actualment...