L’obra de Pompeu Fabra / Les fricatives alveolars / 6

TEMA 6. L’OBRA DE POMPEU FABRA. LES FRICATIVES ALVEOLARS.

0. Introducció: Pompeu Fabra.

1. Les normes ortogràfiques.

2. La gramàtica.

3. El diccionari.

4. Les fricatives alveolars: z, s, ss, c, ç (ortografia).

5. Qüestions suplementàries: -Ortografia: exercicis de les fricatives alveolars. -Estilística: exercicis de barbarismes. -Exercicis tipus test.

0. Introducció: Pompeu Fabra.

Pompeu Fabra va ser una figura destacada en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana on va ser un dels animadors de les sessions amb les seues propostes. A partir del Congrés va ser un personatge fonamental en la normativització del català, o siga, en la dotació per a la nostra llengua d'una ortografia, d'unes regles gramaticals i d'un diccionari.

Ja el 1891 manifestà la seua inclinació per l'estudi i sistematització del català a través de les pàgines de la revista cultural L'Avenç. Després del congrés es va fundar l'Institut d'Estudis Catalans, i Fabra va formar-ne part de la secció filològica, encarregada de la fixació de la llengua de la qual fou el principal autor. Com ja hem vist en temes anteriors, era necessari que aquesta tasca la portara endavant gent preparada lingüísticament i de prestigi reconegut per tots, Fabra era una d'aquestes persones que reunien els coneixements i l'acceptació.

1. Les normes ortogràfiques.

L'IEC havia format un equip que s'encarregà de dotar la llengua d'unes normes ortogràfiques. Aquestes van ser promulgades l'any 1913 però, tot i ser acceptades per la major part dels escriptors i de les institucions, les Normes Ortogràfiques inicials eren simplement unes qüestions parcials i puntuals, encara eren incompletes. Fabra, que havia format part de l'equip de redactors, va publicar (l'any 1917) el Diccionari Ortogràfic, on completava aquesta fase de la normativització (la més urgent perquè suposava unificar l'escriptura). Al pròleg d'aquesta obra, Fabra adduïa les raons de les seues normes, els criteris que havia seguit en la seua fixació. Aquests són:

1

L’obra de Pompeu Fabra / Les fricatives alveolars / 6

- L'etimologia. Aquest criteri explica, per exemple, les grafies com "quatre" (i no "cuatre"), l'ús de la hac (en totes les paraules que la porten: humil, adherir¼) i d'altres (compte, assumpte¼).

- La tradició literària, especialment medieval, que permet la distinció gràfica de parelles de paraules com ara "paret/Peret", "para/pare", que són pronunciades d'igual manera en els dialectes orientals a causa de la neutralització de les "e" i "a" àtones.

- L'harmonia amb les altres llengües romàniques de cultura. La necessitat de no separar-se de les solucions aportades per altres llengües fa que Fabra es fixe en exemples com:

Llatí Castellà Italià Francés Català antic Català

ACIDUS ácido acido acide acit àcid

SOLIDUS sólido solido solide sòlit sòlid

- La claredat i la precisió per tal d'evitar confusions i imprecisions. Així s'explica la introducció de l'apòstrof i del guionet, per distingir gràficament elements com "cordat" i "corda't", i per clarificar la lectura de compostos com "cull-les".

2. La gramàtica.

Després d'haver fixat l'ortografia, el pas següent era la reforma gramatical. Durant algun temps Fabra va estar preparant-la i el 1918, per encàrrec també de l'IEC, va publicar la Gramàtica Catalana, que el mateix institut va adoptar immediatament, i Curs mitjà de gramàtica catalana. Amb aquestes publicacions s'intentava de fixar sobretot la morfologia verbal i nominal i l'ús de diferents classes de paraules com conjuncions, preposicions, pronoms febles, etc. Fabra va posar especial atenció en els punts següents:

- La unificació literària de la morfologia verbal (flexió verbal). Fabra era conscient de la dificultat d'assolir una solució supradialectal; per això, en la gramàtica oficial de 1918, registrà totes les formes verbals admissibles en la llengua escrita. Així admet "cant", "cante" i "canto".

- Aprofundir en els aspectes bàsics, conflictius i essencials de la llengua, com, per exemple, la fixació de les estructures de relatiu, de les oracions comparatives i les combinacions dels pronoms febles.

3. El diccionari.

En un tercer moment calia fixar el lèxic. Aquesta tasca era molt més costosa perquè suposava un gran coneixement del català parlat a totes les zones del domini lingüístic i, d'altra banda, la realització d'una tasca de depuració que delimitara el nivell de correcció. A més, hi havia un gran nombre de barbarismes que s'havien de rebutjar i, per tant, recercar les paraules autòctones, pròpies de la nostra llengua que significaven el mateix que aquelles. Així, el 1932 publicà el Diccionari General de la Llengua Catalana. En la seua elaboració va tenir en compte els criteris següents:

2

L’obra de Pompeu Fabra / Les fricatives alveolars / 6

- No inclusió de paraules que ja han perdut vigència (els anomenats arcaismes).

- No admissió de barbarismes innecessaris (en el seu lloc es proposen paraules catalanes).

- Incorporació de mots tècnics d'abast universal: telèfon, cinema,¼

4. Les fricatives alveolars: z, s, ss, c, ç (ortografia).

Les grafies de la essa sonora

Hi ha dues grafies per a representar-les: S, Z.

Escriurem Z:

En posició inicial: zinc, zebra, zero, zèfir, zelós, zodíac, zona, zoològic... Entre consonant i vocal: esmorzar, onze, donzella, senzill, pinzell, Alzira, aranzel,

benzina, botzina, bronze, salze, zulu...Excepcions: trans-, derivats de dins- i fons-: transistor, endinsar, enfonsar.

En posició final: brunz.

Escriurem S:

En posició intervocàlica: casa, cosa, pesa...Excepcions: amazona, bizantí, trapezi, topazi, nazi, esquizofrènic...

Les grafies de la essa sorda

Es poden escriure de quatre maneres distintes: S, SS, C, Ç.

De tota manera és important recordar que en una mateixa família de paraules, S alterna amb SS, mentre que C ho fa amb Ç. Heu de recordar que mai no es barregen.

Exemple: pas/passar, comerç/comerciant...

3

L’obra de Pompeu Fabra / Les fricatives alveolars / 6

LES GRAFIES S, SS:

Escriurem S:

En posició inicial: sal, sofre. Entre consonant i vocal: cansar, pensar. Entre vocal i consonant: restar, piscina. Entre consonants: construir, instruir. En posició final: tres, pis.

Escriurem SS:

Les formes de superlatiu s’escriuen amb SS: adequadíssima, boníssim. Entre vocals: passar, clàssic.

Excepcions: Quan afegim un prefix acabat en vocal a una paraula començada per "s" i aquesta continua essent sorda no hem de duplicar la "s". Entre els prefixos acabats en vocal i amb possibilitat de combinar-se amb paraules començades amb "s" trobem:

a- (amb valor privatiu): asocial. ante-: antesala

anti-: antisemític bi-: bisíl·lab

contra-: contrasenya di- (amb valor duplicatiu): disíl·lab

hipo-: hiposulfat mono-: monosíl·lab

para-: parasíntesi poli-: polisíndeton

sobre-: sobresou supra-: suprasensible

tri-: trisíl·lab tetra-: tetrasíl·lab

uni-: uníson

LES GRAFIES C, Ç:

Escriurem C:

davant les vocals "e" i "i": cel, cinc, races, edició, càncer, comerciant. les paraules que acaben en -ÀNCIA i -ÈNCIA: elegància, València.

Escriurem Ç: davant les vocals "a","o","u" i en posició final: cançó, raça, caça, vençut, torçut, braç. els adjectius d’una sola terminació acabats en el so de s sorda: audaç, feliç, atroç, veloç,

feroç... les paraules que acaben amb els sufixos:

-ANÇA: esperança, fiança, França.

-ENÇA: coneixença, creença.

4

L’obra de Pompeu Fabra / Les fricatives alveolars / 6

5. Qüestions suplementàries.

5.1. Ortografia: exercicis de les fricatives alveolars.

1. Escriu la grafia que corresponga als buits de les paraules següents: S, Z, SS, C, Ç:

__ebra pa__ejar Cé__ar oa__i ve__a

adhe__ió gro__ària trape__i bi__ulfat __ord

topa__i tri__íl·lab fu__ible ante__ala mu__es

2. Escriu "s" o "ç" segons convinga:

dan__a esperan__a creen__a lloan__a matan__a

pan__a defen__a temen__a estan__a coneixen__a

alian__a creixen__a exten__a comparan__a venjan__a

3. Escriu "s" o "ss" segons el so que corresponga:

cami__a gri__a mi__a fa__e cla__e

ma__a confe__ar re__ar destro__ar co__a

co__ir to__ir tro__os gro__os espo__os

mo__egar pre__a pe__eta Tere__a ma__egar

4. Escriu "s" o "ss" segons convinga:

po__ible intere__ant profe__or a__imetria pen__at

ante__ala contra__entit progre__os canyi__os bru__a

entre__uat congre__os para__ol pre__entir a__a__inat

5. Col·loca la lletra que corresponga al principi de les paraules següents. Si no ho saps, relaciona aquestes paraules amb les corresponents d'altres llengües:

__eba __ivil edi__ió vén__er a__er

__elebrar __ec __el (cielo) __endra __enyir

__ervell na__ió precau__ió re__itar __iment

5

L’obra de Pompeu Fabra / Les fricatives alveolars / 6

6. Escriu "c" o "ç" segons convinga:

ven__ut dol__ balan__a comen__ar ven__iment

ca__em dre__era cal__inaire fran__és al__ament

llen__ol bra__ejar feli__itat adre__ar can__ó

comer__ esfor__ar vacan__es capa__ par__ial

7. Endevina què s’amaga sota els enunciats següents, totes les paraules porten "ç":Peix molt saborós: lluç

Gel:

Extremitat superior:

Serveix per a emblanquir parets:

Eina que s’empra per a segar :

Nus amb bagues:

Tercer mes de l’any:

Que té sabor com la mel:

Tercera part:

Sinònim de ratlla:

8. Forma el plural de les paraules següents:lluç: tros: falç:

glaç: mos: país:

gos: dolç: pis:

traç: mes: tenaç:

gris: pres: rus:

excés: burgés: veloç:

feliç: capaç: suís:

9. Poseu la lletra que calga de les que us proposem als espais en blanc de les frases següents: s, ss, c, ç, z.

a. La pu__a s’ha po__at sobre la pin__a.

b. En __entir això es po__à com un eri__ó.

c. Se m’eri__en els cabells quan pen__e que el ganivet té la punta escap__ada.6

L’obra de Pompeu Fabra / Les fricatives alveolars / 6

d. Aquesta dona té una llengua d’escur__ó.

e. Ha esmer__at molts diners en aquesta empre__a.

f. Aquest matí els vidres eren gla__ats.

g. Fe__ tot seguit les pin__es del vestit.

h. Al__à el bra__ amena__ant.

i. Comen__em amb una amanida d’en__iam.

j. Po__a un peda__ a les cal__es.

10. Completa el text següent, posant als espais en blanc la grafia que corresponga, S, SS, C, Ç, Z:

El tro__ de pa encara era al mateix lloc on l’havia llan__at l’home sen__e mentó. De primer li calia fer un esfor__ molt gran per a no mirar-lo, però ara la gana havia __edit el lloc de la __et. Tenia la boca enganxada i hi __entia mal gust. El brun__it con__tant i la lluna blanca i invariable li produïen una espè__ie de deixade__a, una sensa__ió de buidor a din__ el cap. __entia la ne__e__itat d’al__ar-se perquè ja no podia suportar més temps l’encongiment dels o__os, i al cap d’un instant s’havia d’a__eure de nou perquè __entia mareig i dret no se __entia __egur. Quan arribava a dominar les seues sensa__ions fí__iques, aleshores se __entia dominat pel terror. De vegades, un tant esperan__at pen__ava en O’Brien i en la fulla d’afaitar.

11. Escriu l’alveolar que corresponga

La don__ella va anar a la carni__eria en una carro__a. El balan__ del comer__ és po__itiu. Es van di__fre__ar de gos i go__a. El ven__ut li va tro__ejar els bra__os. A la pla__eta es va empla__ar la comi__ió de belle__a. A de__embre no es cobraran aran__els. La me__ura e__talviarà moltes le__ions. Farem arrò__ a la ca__ola. Volia ser marque__a, comte__a o, millor encara, prin__e__a, però la van fer abade__a. La pu__a m’ha picat a__í. L’a__a__í era un agre__or que em cau__à molta impre__ió. És molt sen__ill hi__ar la bandera quan les co__es no van bé. Li va po__ar un ma__apà ma__a dol__ que li pe__ava pa__ant de dot__e quilos. No és __en__ill dibuixar a la pi__arra una __èquia amb el llapi__. El ro__í s’esfor__ava per adre__ar el seu camí. L’angle__a va de__cal__a per la mar blavo__a. Tenia un __ero per no saber pintar amb el pin__ell. La so__ietat demana justí__ia. L’e__po__a volia una ta__a. Quan la ca__a es va fer __endra va ser feli__. El llen__ol es va esquin__ar. Volia __inc __ebes i una cabe__a d’alls. Va ballar la dan__a de l’ama__ona. Es confe__à i després re__à. A Al__ira han trobat un fò__il. La bro__a no em fa no__a. Tere__eta no té ni una pe__eta. Quan el vaig abra__ar es va abra__ar amb una bra__a. La creen__a en la seua inno__èn__ia no tenia importàn__ia a con__eqüèn__ia de la matan__a. E__mor__ava en una __ona plena de __ang, __ofre i __ucre. Era una bellí__ima per__ona, però va pertànyer a la comi__ió repre__ora. Tenia pa__ió per la independèn__ia de la seua na__ió. La noble__a de la velle__a. La fra__e estava en pre__ent. No era co__a de be__ar el teu co__í. Què feu en esta __ona i corrent per l’al__inar de la __enyora marque__a qua__i a l’hora de dinar? A ma ca__a anem de ca__a. Avui s’ha obert la veda i hem mort aquesta pe__a que no us vull dir quan pe__a. Pe__e molt o pe__e poc és una pe__a pre__io__a. On__e pe__etes et done

7

L’obra de Pompeu Fabra / Les fricatives alveolars / 6

d’aquesta pe__a formo__a. Té plomi__ons que són ro__os, ro__a i gri__os a la panxa, i li’n conte sota el bec __inc de color caraba__a. No us la vull prendre prin__e__a, que és de ra__a molt esca__a. Sou prome__os? Sí, ca__ador de l’e__pa__a. No fa__es l’anàli__i. Era un ma__ip ben ma__ís. Ens va a__egurar que la notí__ia era __erta. Volia en__i__am i cerve__a. Va declinar en un banc de la pla__a. El meu co__í té cator__e anys. Té el vi__i de po__ar sempre el na__ a tot arreu. Ha fet malament la divi__ió i li han po__at un __ero. Aquest pastí__ és ma__a dol__. Van vi__itar la pre__ó el dia quin__e del mes pa__at. Era so__i de l’a__o__ia__ió per a la defen__a de la dan__a.

5.2. Estilística: barbarismes.

Subratlla els errors lèxics que hi trobes i esmena’ls.

1. Si vas a l’estanc compra un abono d’autobús.

2. Si no vols exprimir les taronges, separa les clares de les iemes i fes el flan.

3. El forro per als llibres el trobaràs dins del meu bolso.

4. He hagut de canviar els mobles del recibidor perquè se’m van tacar de grassa.

5. Quan servia les begudes s’esvarà i es trencà el tobillo.

6. Carrega les mercancies al camió i vés-te’n ja, que trobaràs molt de tràfic.

7. Lo que importa és que les cadires tinguen el respaldo anatòmic.

8. S’ha trencat el grifo i l’aigua ha enxarcat tot el bany.

9. No para de derrotxar els diners dels pares i encara pot viure de renta.

10. Ens han concedit un prèstam en condicions molt ventajoses.

11. Han publicat un llibre sobre el mig ambient.

12. Han obert uns almacens de roba d’hogar.

13. Si voleu competir amb els músics de Rumania, haureu d’ensajar més.

14. Antes que l’empresa quebrara, van traure la mitja de les vendes.

8

L’obra de Pompeu Fabra / Les fricatives alveolars / 6

15. Ens han garantitzat unes ganàncies quantioses.

16. Un gran número de persones ha aconseguit treball per mig d’un parent.

17. En la roda de prensa, el president va fer una cita molt oportuna de Plató.

18. El tren amb destí a Gandia anava ple de veranejants; per això van viatjar drets.

19. El meu germà juga de delanter en un equipo de Segon Divisió.

20. En l’últim pleno municipal s’aprovà la renovació total de la red d’alcantarilles i la

instal·lació de nous contenidors de bassura.

21. El cuiner ens ha recomanat les albergínies rellenes i la ternera a la planxa.

22. Els meus pares viuen en un pis d’alquiler.

23. No vaig trobar la teua carta dins del meu busó.

24. A l’andén de l’estació hi ha un bar on la gent s’asseu en els taburets de la barra.

25. Els llibres de l’estanteria es van caure de colp damunt el seu cónjugue.

26. Les llums de ma casa tenent totes les perilles de cuaranta vatios.

27. El ball de disfrassos del meu poble és molt popular.

28. Als xiquets els agraden molt les adivinances.

29. Per al meu aniversari m’han regalat un frascó de colònia.

30. M’agraden els passacalles de les festes del poble.

31. Els folletos del teatre estan escrits en valencià.

32. Portes un vestit molt xilló.

9

L’obra de Pompeu Fabra / Les fricatives alveolars / 6

33. La pòlissa del segur del cotxe m’ha costat una barbaritat.

34. Encara no m’han donat les notes i estic assustada.

35. Fent gimnàsia m’he fet mal al genoll.

36. L’han despedit del treball i està disgustat.

37. M’ha fet un despreci i no li ho perdone.

38. Han aplaçat la reunió per la tormenta que hi havia.

39. Quan tenim convidats posen a la taula un mantell de damasc.

40. És característic del gòtic la planta de creu llatina, les bòvedes i les vidrieres de colors.

41. Al jardí tenim una enredadera que cobreix el cenador i protegeix les tumbones del sol.

42. Han retxassat la meua sol·licitud perquè em vaig retrassar i la presentí a destemps.

43. El perit encarregat va presentar el justipreu detallat del rascacels.

44. Els infiels d’aquella ordre religiosa van ser durament amonestats.

45. Si no t’apressures arribarem tard a la verbena.

46. Quan l’atmosfera deixa passar els rajos ultravioleta i reté els infrarojos es produeix

l’efecte hinvernader.

47. La policia va aconseguir lliurar a tots els rehens de l’avió.

48. La nostra intenció era apaciguar-lo, però després d’escoltar tots els agravis contra

l’empresa, ens hem hagut d’aliniar amb ell.

49. He fet un pastís de merengue per a la festa de despedida d’Alba i l’he embolicat amb

paper de celofà.

10

L’obra de Pompeu Fabra / Les fricatives alveolars / 6

50. Aquest cap de setmana ha sigut terrible: se m’han trencat els molls del matalàs, les

bissagres de la porta de l’entrada i per a acabar-ho d’arredonir l’ordenador té un virus

desconegut.

51. Ha quedat tan deslumbrat per l’èxit de la seua última pel·lícula que encara no l’ha pogut

saborejar.

52. No és paradògic que el Govern faça gestions per abaratar la gasolina, ja que amb això

reduirà l’índex d’inflació.

53. La música, segons diuen, amansa les feres. Només has de veure com es queden

d’embobats els xiquets.

54. Un promig alt d’estudiants supera les proves sense necessitat de buscar artimanyes per

aprovar.

55. Entre sublevacions i terremotos hi ha països en què no es poden aclarar.

56. La intervenció del sargent en la roda de premsa fou tan brillant, que ens deixà a tots

abrumats.

57. Se’ns va oblidar de posar alcanfor dins l’armari i es va apolillar tota la roba.

58. Ja hem arribat a un enteniment i hem demanat les fulles amb el membret de

l’associació.

59. La gerència de l’empresa no ha subsanat els errors i ha acabat quebrant.

60. No és convenient per als jugadors que la premsa entre al vestuari i els atossigue a

preguntes.

11

L’obra de Pompeu Fabra / Les fricatives alveolars / 6

61. El dintell és un conjunt de tres pedres o més, sempre en quantitat impar, que tanquen

una obertura formant un arc pla.

62. La retaguàrdia de l’exèrcit va fer front a l’enemic sense esperar que els mandos donaren

l’ordre.

63. Les protestes dels ajuntaments reacis a l’acord van trascendir a l’opinió pública.

64. Els delits d’assassinat em produeixen adversió, sobretot els que van acompanyats de

tanta violència gratuïta.

65. Els estudiants es van acovardar davant de les advertències del professor de fer una sola

evaluació durant tot el curs.

66. Tots els pacients presenten maldecaps i vòmits. Els especialistes diuen que no es tracta

d’un virus sinó d’una bactèria.

67. Ens costarà una hora atravessar el bosc, i estic molt cansat: demà tindré agulletes.

68. La versió dels fets que ha donat el testic és totalment inverosímil.

69. Els lladres s’emportaren diverses joies, però la més valuosa era una esmeralda de deu

quilats encastada en un anell d’or blanc.

70. El vaig trobar molt alicaigut, i quan li vaig preguntar què li passava em contà que el seu

soci l’havia timat i que ara estava completament arruïnat.

71. Els seus acreedors el perseguien, l’amo de la casa on vivia l’havia amenaçat de

desahuciar-lo si no pagava el lloguer: havia perdut el treball i la seua vida era un

complet desastre.

12

L’obra de Pompeu Fabra / Les fricatives alveolars / 6

72. Tots pensem que s’han de tenir moltes agalles per a fer el que tu has fet; en el teu cas,

qualsevol persona s’hauria acovardat.

73. Hem de solventar el problema abans que siga massa tard, perquè ens pot acarrejar

conflictes molt serios.

74. El nostre equip ha rentabilitzat el treball de tot l’any, i ho ha demostrat aconseguint una

victòria aplastant sobre els adversaris.

75. Va arribar a casa completament aterrada, perquè uns individus li havien arrebatat la

cartera i l’havien amenaçada.

76. Me’l vaig trobar en un torneu d’ajedrez i el vaig conéixer de seguida: la seua cara és

inconfundible.

77. La cordillera andina atravessa tota Amèrica del Sud i constitueix la cadena de

muntanyes més important del món.

78. Encara no hem trobat ningú que vulga financiar el nostre projecte, i això que es tracta

d’una idea que pot ser enormement rentable per a qualsevol negoci que treballe en

l’àmbit de la indústria tèxtil.

79. L’aeronau va despegar a pesar de la forta tempestat i del perill que corria d’estrellar-se

a causa de la falta de visibilitat.

80. Segons els titulars de la premsa d’ahir, la policia va trobar les víctimes amordassades i

narcotitzades al sòtan de la casa. Dos dies després apressaren els segrestadors en la

frontera.

81. Hui he rebut el part mèdic de Miquel. Estarà de baixa un mes perquè s’ha trencat el

cúbit i el radi i ha de portar immobilitzat l’antebraç 30 dies.

13

L’obra de Pompeu Fabra / Les fricatives alveolars / 6

82. No t’has d’amilanar per aquestes dificultats: ja les vencerem totes a poc a poc.

83. El cotxe va arrollar els vianants en una corba i després es va fugir.

84. Enguany vull fer nova la valla de la parcel·la i les portes perquè les bisagres estan

rovellades i la porta no tanca bé.

85. Va patir un accident molt aparatós. Va pegar dues voltes de campana i finalment va

caure per l’acantilat.

86. L’actual president ha aconseguit en tres mesos sossegar la gestió, ha designat un

conseller delegat i ha recuperat la idea d’invertir amb criteris de rentabilitat.

87. L’estiu passat vaig anar a Andorra a comprar a uns grans magatzems, i en la secció de

menatge hi havia ofertes de vaixelles i coberteries; també estava de rebaixes la secció

d’electricitat, i em vaig comprar una llinterna que va resultar un timo; però ara ja és

massa tard perquè em tornen els diners.

88. El que va contar és molt verosímil, però tots sabem que el que necessita l’empresa és

una gran reestructuració, i no parxes de mesures transitòries que a la llarga no

solucionen res.

89. Aqueixa naviera, després del percanç que va patir, ha renovat la seua flota de petrolers,

i ara el negoci funciona millor: es cotitza en la bolsa, és una de les primeres del seu

sector i la primera del seu país.

90. El director va condecorar els bombers amb la medalla del mèrit per l’hassanya que

havien realitzat. Els pares de les criatures es desfeien en alabances per haver-les salvat

de morir abrasades.

14

L’obra de Pompeu Fabra / Les fricatives alveolars / 6

5.3. Exercicis tipus test.

Posa V(veritable) o F(fals) a les afirmacions següents.

1. __ Les propostes que Pompeu Fabra aportà al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana feren d’ell una figura destacada.

2. __ Pompeu Fabra fou fonamental en el procés de normalització lingüística. 3. __ La normalització lingüística consisteix a dotar la llengua d’una ortografia, unes

regles gramaticals i un diccionari.4. __ Ja des de finals del segle XIX (1891), Pompeu Fabra s’interessà per la

sistematització lingüística a través de L’Avenç.5. __ El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana tingué lloc en 1906.6. __ L’Institut d’Estudis Catalans es fundà en 1907.7. __ Pompeu Fabra, com era químic, no formà part de la Secció Filològica de l’IEC.8. __ La Secció Filològica de l’IEC es creà en 1911.9. __ L’IEC promulgà les primeres normes ortogràfiques en 1913.10. __ El primer diccionari ortogràfic es publicà en 1932.11. __ Al pròleg del Diccionari Ortogràfic publicat en 1917, Pompeu Fabra exposà els

criteris de la normativització.12. __ Pompeu Fabra fixà les normes ortogràfiques de 1917 a partir de tres criteris.13. __ El criteri etimològic que seguí Pompeu Fabra per a la normativització permetia

la distinció gràfica de parelles de paraules.14. __ L’harmonia amb les altres llengües romàniques fou un dels criteris que seguí

Pompeu Fabra per fixar l’ortografia.15. __ Pompeu Fabra publicà la Gramàtica en 1918.16. __ L’IEC no adoptà immediatament la Gramàtica que Pompeu Fabra publicà en

1918.17. __ Pompeu Fabra no fou partidari d’acceptar una solució supradialectal en la

morfologia verbal.18. __ Pompeu Fabra no arribà a aprofundir en aspectes conflictius de la llengua.19. __ Pompeu Fabra es dedicà en primer lloc a la reforma gramatical i després s’esforçà a fixar l’ortografia.20. __ Per fixar el lèxic calgué rebutjar els barbarismes i buscar les paraules autòctones.21. __ El Diccionari General de la Llengua no es pogué publicar fins el 1923.22. __ En l’elaboració del Diccionari General de la Llengua no s’admeteren

barbarismes però s’acceptaren arcaismes.

15

L’obra de Pompeu Fabra / Les fricatives alveolars / 6

16