mancament s'ha produït cada vegada que alFührer li ha convingut i aquest sempre haexplicat la seva conducta allegant, que «descircumstàncies l'hi havien empès.

El darrer cop de Hitler Ans empeny, nosolament a refusar el perdó d'aquesta dar-rera falta, sinó també a dubtar en endavantdel valor d'una tal signatura al peu de trac-tats que, si ens l'hem de creure, podríemconcloure amb ell. ;`

Moltes persones, i entre elles molts par-lamentaris, m'han pregun!at, des del dis-sabte cèlebre, el que jo hauria fet si es-tigués al poder. Vetaquí una cosa que fade mal dir.

En nomenar-lo En Pich secretari generalde la presidència de la Generalitat, En Cu-nill i Bastús, el fressós gendre d'En Puig iCadafalch, va procedir a installar-se en undespatx'que havia ocupat el secretari gene-ral de la Diputació antiga.

Ham li demana ;—Quïñs qúadrgs vol, senyor Cunili?—Qué en teniu cap d'En Prat de la Riba?

— preguntà amb la seva cantarella sinco-pada i insinuant.

—De moment, no senyor,—Aleshores, no en vull cap.Tothom creia que acabaria demanant-ne

un d'En Pich, però les parets han romàsnues.

De primer, hauria cercat de conèixer perpeces menudes tots els fets—i el govern, Fumcionarismesembla, ens n'ha amagat molts. Però, su-posant que els fets més importants siguin Per a depurar el"s nomenaments de fun-de clebò el que semblen ésser, hauria dit cionarís ingressats després del 6 d'octubremolt francament a Alemanya que la Gran del Joan Moles, en funcions de gover-Bretanya no pot atorgar la seva confiança nador general, va nomenar urna Comissió dea països que, amb el més petit pretext, es caps. Però, a excepció d'En .Miravitlles, re-fan enrera de llur paraula ; que si-Alemanya _sµlta que tots els altres meinbrès j4jho erendesitja parlar útilment a uns ialtres, cal , de la Junta de caps qúe actuava en tempsabans que res que retiri les seves tropes de' d'En Pórtela, d'En PhilÇ i tutti grianti.la zona desmilitaritzada, reingressi a la So- En un dels grups de• la galeria gòtica decietat de les Nacions, n'accepti ies regles la Generalitat, algú afirmava: •sense reserves mentals, prengui uña part —Si els que ho van fer, ho hàn de desfer,igual en els treballs constructius per a la no arribarà la sang al riu ! •pau 'internacional i es prepari a reduir elsseus armaments en .la proporció en què els Reefifíeaeió que és de justíciaaltres països redueixin els llurs. -

Alemanya diu que vol la pau. Nosaltres 1 Fa dues setmanes, va publicar-se ací unatambé. I França també. I Rússia també. j indiscreció referent a la baixa formuladaTé el camí ben obert davant scu si va de a la Lliga Cataluña pel senyor Millà-bona fe. Diria així mateix a Alemanya que Raurell.no acceptarem cap de les proposicions de Ens plau rectificar l'esmentada indiscre-negeciació que ens fa mentre no ens hag ció, acollida per nosaltres—ho confessemprovat, amb la seva conducta, que no ens amb sinceritat—potser amb excessiva bona

1

les fa amb el sol fi d'assegurar la seva se- fe i massa precipitadament.• guretat, mentre es prepara de sotamà a un El senyor Millàs-Raurell va donar-se de

atac brusc. 1 baixa de la Lliga el dia que es féu públicaLi diria això, i ho penso. La pau d Eu- la candidatura de les dretes, en la qual ana-

ropa—i probablement la pau del món—torna ven junts els monàrquics i Lerroux ambestar altra vegada en loc. Si la nostra els regionalistes. Fou, tant, abans de,per

rapolítica és feble o inestable• obtindrem el les eleccions.que no volem : una gran guerra en la qual Fins aleshores, Millàs-Raurell, per una ex-ens veurem forçats a pendre part. Hem de plicable actitud de correcció, no havia volgutmobil itzar les nostres àn^mc-, per a la pau desertar, per no ésser tractat de «guanyòfil»,i "assumir els nostres' nscc ;. La pau no

}+ bojde les rengleres on havia figurat en els seus

poder' fòr-la uns esperis r s ets ntim - pruner -` temps de catalanisme i en les qualscompta mólts amics particulars.

Fem molt a gust aquesta rectificació nosolament per rendir tribut a la veritat, sinótambé perquè sabem perfectament que laconducta del senyor Millàs-Raurell, com acatalanista, ha estat sempre digna d'elogi.Sobretot, després del 6 d'octubre. Molts fun-cionaris de la Generalitat no oblidaran maique, per defensar-los, en més d'una ocasióva plantar cara al coronel ,Jiménez Arenas.

Corbates diplomàtiques

El cònsol—home distingidíssim—va restarveritablement sorprès quan, en obrir el pa-quet que li enviava, per via diplomàtica, unsubsecretari lleugerament amic, va trobar-hiuna corbata vella i rebregada, de les quevenen pels carrers a pesseta.

—Què significa això ?—va exclamar.Tot seguit ho sapigué. La corbata anava

acompanyada d'una carta en la qual el sub-secretari li deia, poc més o menys

«Senyor Cònsol:»Fa algun temps, vaig comprar a la ter-

rassa d'un cafè de San Sebastián, i a moltbon preu, la corbata que us adjunto,

»Suposo que a Barcelona també en deuenvendre de semblants.

»Me'n podríeu comprar una dotzena ?»

El cònsol, que té de la seva carrera unelevadlssim concepte, va llençar la corbataa les escombraries.

Una curra sota la camisa negra o bruna, i au! capal paradís diofaforial.

Any VIII. Núm. 370 -Barcelona, dijous, 19 març 1936

La sessió de cinema« Mirador » tindrà llocel 30 del mes que som

Preu: 30 cèntims - Ronda de Sant Pere, 3 Telèfon 22592 : Subscripció: 3'30 pzssetes trimestre

El darrer cop d'Adolf Hitler (MIRADOR_INDISCRETTo#sóngustos t Strauss en la inEimifat

Adolf Hitler és un bon plaga.Per la meva banda, pel que fa a la

intriga i al sentit teatral, sempre l'he trobatsuperior al seu predecessor, al seu endantMussolini. Es intelligent, i amb això vulldir actiu, viu, enginyós i que no s'emba-rassa amb impedimenta com la major part

de militars i de polítics alemanys. Pensa iactua dintre una mena 'de buit moral que

li fa tenir més en compte elsresultats que no pas els mit-

j ans a esmerçar.Infinitament intelligents fo-

ren. els seus mètodes de pro-paganda per a fer-se amb lasimpatia de les masses alema-nyes. Naturalment, les men-tides hi pullulaven, però erenmentides d'aquelles que al po-ble li agrada sentir-les. Nomenys intelligent fou el seupla per a entabanar el vellpresident Ilindenburg i fer-seaixí l'únic amo d'Alemanya.De primer ordre també aquellincendi del Reichstag que liatorgà la majoria indispensa-ble a la votació dels podersdictatorials.

Però el que ho sobrepassatot fou la seva cmetejaa del 30de juny de 1934• Havia estatun temps enganyant els seusadversaris, els havia endor-miscat de mica en mica. Des-pré s , virant bruscament, matàtota la trepa—afegint-hi i totuns quants als quals teniatirria.

E1 seu darrer «cop de puny»és, com els altres, intelligent.Gottfried Feder, el seu mestrepohtic i el constructor de lateoria de I'iEstat nazi (teoriaque després l'alumne ha su-perat amplament), va escriúrefa uns deu anys que Hitlerposseïa més que ningú aquella«seguretat de decisió somnam-bulescan que és allò que elsnazis demanen primer que resa llurs am, s.

Penseu en tot el que va ferl'any passat! Després d'havèrensarronat els homes d'Estat britànics fent

-los creure que Alemanya no posseïa capforça aèria de cap mena, esquinçà les clàu-sules del tractat de Versailles que feienreferència al desarmament. Sir John Si-mon es quedà ben parat quan en un viatgea Berlín descobrí que les forces aèries ale-manyes eren almenys tan importants comles d'Anglaterra. Més enclavant, desprésd'haver assegurat, el 23 de maig de 1935,amb la seva força de persuasió habitual,que el tractat de Locarno era per a ell unacosa sagrada i que entenia respectar la zonarenana desmilitaritzada, ens ofert, als an-glesos, de signar un acord naval, i el nostregovern li preguntà prudentment quines erenles seves intencions i li demanà de trametrenegociadors per a estudiar les possibilitats.

En comptes d'estudiar, aquests singularsnegociadors ens oferiren, sense marge deregateig, un acord prometent-nos que Ale-manya no passaria del 35 per cent de lesnostres forces navals, però que, en canvi,estipulava que les forces submarines delReich podrien igualar les nostres si el go-vern alemany ho creia bé.

Els nostres ministres s'agafaren a l'ofertasense consultar França, i aquesta se'n sentíprofundament ofesa. Això explica la malavoluntat de França a sostenir-nos quan aGinebra, el setembre darrer, ens esforçà-rem, en nom de la seguretat collcctiva, areprimir ]'agressió italiana a Etiopia. AdolfHitler presencià sense una llàgrima aquestarenyina franco-anglesa.

Es guardà prou, de por de fer-se'ns malveure, de sostenir obertament Itàlia, encaraque l'empipés molt veure que la Rússia so-viètica sostenia triomfalment l'acció de laSocietat de les Nacions contra l'agressiófeixista.

Aleshores s'escarrassà a demostrar-nosque els Soviets constituïen el perill real, queno havíem de «treballar» amb el bolxevismei que el pacte de no agressió franco-sovièticviolava el tractat de Locarno.

No reeixí pas del tot en això, i la reso-lució tardana del govern britànic de retirar

les seves forces militars li donà matèria dereflexions.

Mentrestant, les dificultats financeres ieconòmiques cada dia resultaven més se-rioses. En tres anys havia esmerçat més demil milions de lliures esterlines en arma-ments, tot seguint pretenent que Alemanyaera massa pobra per a pagar els seus deutes.A més a més, havia organitzat tota la in-dústria alemanya de manera que constituísuna màquina militar més formidable encaraque la de 1914. Tard o d'hora, alguna cosade tot això havia de petar.

Durant aquests darrers mesos anaren crei-xent uns rumors que pretenien que a Ale-manya era inevitable una crisi política ieconómica. Es parlava d'una nova matançade juny. Es feia indispensable una distrac-ció, i tan gran que aixequés l'entusiasmepatriòtic popular.

Fou aleshores que Hitler, sospesades totesles probabilitats, es resolgué a ocupar laZona desmilitaritzada del Rin, a esquinçarel tractat de Locarno i, com que dues pre-caucions valen més que una, a prometreque, a despit de tot això, en endavant seriabon xicot i recórrer així a totes les ànimesapassionades de pau.

Per a ell, hauria estat ridícul d'esperar

que la (iran Bretaríya estigui en :disposicióde defensar amb .les armes el tractat de Lo-carno; li calia donés pegar el. cop".abansque el Parlament encetés" la discussió delLlibre Blanc i es deci lí si ens calia o noun ministre de la Defénsa nacional. Lesdivergències d'op nió entre la Gran_ -Bre-tanya:i França a Ginebra sobre les.sançionsdel petroli a Itàlia, sens dubte, han'coMptat

Es van coneixent anècdotes íntimes rela-cionades amb les activitats del famós ho-landès Daniel Strauss en territori d'aquestaRepública.

Un dels homes que s'ha trobat enredaten l'afer, deia ]'altre dia

—El tracte de Strauss no podia ésser mésafable, més exquisit, més paternal. Va ar-ribar a l'extrem de dir-nos una vegada, a ladona i a mi: «En començar a funcionar elstraperlo, no us heu de deixar endur massade pressa per la brillantor dels molts dinersque, com mannà, us vindran a les mans.No, no!... De moment, res de comprarauto, res de luxes excessius.., Estalviar, es-talviar ! ...»

Després, explicava—De tant en tant, em telefonava per a

anar a sopar. Què havia de pensar jo queel gran fill de... s'anotés cada vegada elcop de telèfon, el sopar i els puros i totque m'allargava?

Els dos ciris d'En Pujols

L'admirat amic Francesc Pujols, que comés sabut resideix a Martorell, va resoldrede la millor manera, segons el seu punt devista, el problema que li plantejaren les elec-cions passades.

Quina fou la solució?Molt senzill : va votar amb papereta oberta

pel Front Popular i després anà a pendrecafé, tot satisfet, al Centre de la Lliga.

—Fora, fora!...—cridaren alguns exaltatsregionalistes.

—Si la Junta m'ho mana—respongué Pu-jols--, marxaré.

Perd la Junta va romandre callada.—La Junta, senyors—exclamà al cap d'uns

minuts Francesc Pujols—, no permet queme'n vagi. Em quedo, doncs.

Va desplegar La Humanitat i es posàa llegir.

Esperanf el dimecres

Dels regionalistes que abans del i6 defebrer usdefruitaven, en qualitat de gestors,les coses de la Generalitat, era el senyorVallès i Pujats el qui més convençut estavaque la Lliga seguiria manant allí més

, que mai.ITo prc"a el 'et que, en 'ésser-li pregun-

tat, ei dia 14 6 15, si volia que es fes unlliurament per a abonar unes despeses deviatge a Madrid, realitzat amb motiu de laqüestió de traspassos, contestà :

—No cal !.., Si dimecres es torna a reunira Madrid la Comissió de Traspassos i hau-rem de marxar una altra vegada!...

El senyor Vallès va marxar, en efecte.Però no a Madrid. Ni el dimecres.Va marxar el diumenge. A caseta.

Un laïcàsA En Duch Salvat, redactor d'El Diluvio,

la gent de l'Esquerra no se'l prenen serio-

sament. (Hi ha algú que l'hi prengui ?) Comque l'interessat no bada, se n'ha adonat i

se'n queixa—'Aquesta indiferència que sent l'Esquer

-ra per mi, em ferirà. Jo sóc republicà de totala vida. Encara que em digui Duch, semprehe odiat la noblesa com un jacobí, i segueixoodiant-la. Sempre he estat un laic com untemple. Mireu si he estat laic, que quan en-cara hi havia monarquia vaig demanar per

escrit al bisbe Guillamet que em descato-litzés...

Sevillana

EI nostre amic i collaborador J. QueroMolares, guanyador per oposició de la cá-

tedra de Dret Internacional de la Universi-tat de Sevilla, en va pendre possessió re-centment.

IEn fullejar la llista dels alumnes ma-triculats de la seva assignatura, va trobar,al costat dels noms, les notes : OR, 0, P,S i B, el significat de les quals el deixàperplex. Què devia voler dir l'auxiliar queles havia apuntades i que havia explicat i

preguntat mentre la càtedra era vacant?

—Muy sencillo, doctor Quero — aclaríl'autor de les qualificacinos —: «OR», ore-ja y rabo ; «0», ovación ; «P», palmas«S», silencio ; «B», bronca.

Molt senzill, evidentment, a Sevilla.

Un ímpo ssible

Sembla que les japs s'han desinflat de talmanera, que a la Secció Femenina del localdel carrer de la Diputació ja no hi va gai-rebé ningú. Dilluns hi coincidiren la senyoraIbarrola de Batista i la senyoreta Marga-rida Escoda. Tement la primera una tornadade la segona a la Lliga, s'atreví a dir-li

—Se me antoja que prepara usted unaretirada estratégica!

—Donde no Quede desenvolverse la bellaPaulina, cree usted que puedo encontrar

campo abonado? — contestà modestament lajove advocada.

El prop ietari esverat

Pocs dies després de les eleccions, un pro-pietari trobà per la Rambla un conegut.

—.Ai ! —li digué—, Estic esverat 1 Em pen-dran les finques ! Ja ho veig venir!

—Que en té cap al Passeig de Gracia?—demanà l'altre, molt seriós.

—Sí, senyor. Dues !—1 a la Rambla de Catalunya?—Una!—Ah! Aixi, pot estar tranquil. De mo-

ment, tiómés s'anirà a la incautació de lesfinques de pisos que valguin vint o vint-i-cinc duros, •que són els més apropiats per

Jesús a casa de Caifàs

2

19-lII-35

La Passió d'Esparreguera.a les famílies humils. Per utilitzar les casesde vostè, com que són pisos grans i s'han

qde reformar perquè hi puguin caber tres ouatre famílies a cada pis, caldrà fer fer

projectes :pels arquitectes, treure les obresa concurs, etc. Per fer tat això, es neces-sitarà, ben bé, un any o un any i mig. I, enun any o un anv i mig, poden passar moltescoses...

El propietari escoltà molt atent l'explica-ció que l'altre li dava, i se n'anà tot satis-fet, pensant que, de moment, els seus inte-ressos no corrien perill i que qui dies passa,anys empenv...

Les 4ribus a MonfjuïcA la filmació ele María de la 0 ]i cal

una nombrosa comparseria gitana. Els es-tudis Orphea, de Montjuïc, semblen, demica en mica, les coves del Sacro Montegranadí.

Un amic nostre, que s'hi coneix en gi-taneria, ens explicava : .

—Llàstima ele les escenes que no es veu-ran en el film, i que seran les millors. Em

refereixo a la inevitable batalla entre lesdues tribus rivals : els Imperio contra elsAmaya.

A hores d'ara, la batalla encara no s'haproduït. Però, ja han tingut Lloc els primerssímptomes...

La gitana rossa

Per exemple, provaven la veu a Cande-lariaMedina, una artista gitana que, per

psi els nostres lectors no ho saben, és rossalatinada.

I, • d'un grup de gitanos que s'ho con-templava, sortí una veu femenina, d'es-pinguet :

—No sirve, Es alemana.

Pro presos

Ara és hora de poder parlar del 6 d'octu-bre cèlebre. A Sabadell els. obrers revoltatscomençaren per empresonar els fabricantsmés reaccionaris. Els ficaren «sota l'escala,això és : sota l'escala de la Casa de la Vila,com si diguéssim la presó del cuartelil'o,catan infecte i pullulant de menjança. Pi-cart, un dels empresonats, intentà protestard'aquella immundícia

— Homes, per Déu!... En aquest lloc tanindecorós ens tanqueu?

—Teniu tota la raó — contestaren elsobrers—. Ho teníeu molt abandonat això.Ja ens preocuparem de millorar l'innoblerègim penitenciari de la burgesia.

«Con palmas y ramos de olivo»Aquestes eleccions no s'han distingit sols

pel triomf de les esquerres, sinó per l'ensor-rada del partit radical.

Lerroux, candidat derrotat per Castelló,va anar-hi a fer propaganda electoral.

No es ya veure ni un radical por enlloc.Covardament amagats, van abandonar el Qa-drecito, que entrà i sortí de la ciutat i delteatre ón es feia el míting acompanyat delsguàrdies d'assalt i de xiulets i crits, mentrequeia una pluja de paperets on es 'llegia

al CIUDADANOAbróchate la americana que viene el stra-

perlon

Dos radicals, arrecerats a una porta, co-mentaven amb la cara allargassada

—Aquest Castelló ja no és el nostre!--ice, açò a Lerroux no li haurà semblat

Jerusalem.

Va bola!

En aparèixer Lerroux a l'escenari, es-clatà una ovació que arreplegà el caudilloamb un somriure agraït.'

Es féu el silenci r avenç« unes passes, 1'em-¢erador aixecà els braços... i quan anava acomençar el seu discurs, del galliner baixàaquesta frase

---Hagan juego, señores!

Salvi's qui pugui

Escales?, per què? Clavegueres ?, quinafalta fan? Aigua? Llum? Quin luxe!

Ells feien creure que treballaven perquèels castellonencs tinguessin tot això.

Fins es va construir una central eléctrica—sembla ara en venda coma desferra—ones gastaven força tones d'una mena de turbacompletament perjudicial per a aquelles mà

-quines, el representant de la qual era 1'ex-governador de Terol i prohom radical, se-nyor Pelfez.

I el poble passiu, patia set i es quedavaa les fosques la majoria de les nits.

Un dia veient que el veïnat ja estava tip,el partit radical organitzà un míting per ademostrar que es preocupava dels proble-mes del poble.

L'actual president del Tribunal de Garan-ties., senvor Gasset, sancta sanctorum deldifunt partit, sembla que digué als badocsque ]'escoltaven, perquè no perdessin la sevafe radical :

- 'Nos ahogaremos de agua y de luz!Gràcies a Déu, el senyor Qasset es va

equivocar i els seus plans no sortiren béque si no, a hores d'ara ja serien tots mortsi Castelló ciutat submarina.

CAMISERESPECIALISTA

E%IT EN LA MIDA

JAUME I, !t

Selèfnn 11655

^anoarom Guinarao

CURSES DE LLEBRERS

Tots els dissabtes a la tarda

diumenges i festius matí i tarda

Grans curses de llebrers

Esparreguera és un poble de cases bai-xes, fet de carrers estrets i llargs, algunsdels quals es cargolen com a serps, moltsimpatic. A moltes de les cases, que sónele sostre baix, per anar des de l'entrada,que serveix de menjador, fins a la cuina, calbaixar dos graons d'escala molt esmolats...,i vetad, davant vostre, la pastera i la llarde foc, tan catalanes.

A través de la porta que dóna a ('hort esveu un ull ele sol, alegre, i les clapes deverd de les cols gegantes. A l'hort hi ha

El Calvari al mig' d'un jardí

un cobert que fa de celler. Les bótes, afile-rades, són plenes d'un suc diví, que tonifi-ca el cos i, alhora, fa pessigolles a l'ànima.En una cadira mitjana que hi ha al peude la porta hi dormen dos gats grassos,fent el tortell.

Si fa bon dia i bat el sol, Esparreguerariu, al llarg dels seus carrers blancs. L'altasilueta del campanar, al qual es puja peruna rampa, vigila el poble. I darrera, comuna cortina, sorgeix Montserrat, amb lesseves muntanyes pelades, blavenques, quesemblen bonys monstruosos.

Bé. Esparreguera és molt a prop d'Olesa,o al revés. I tant en un poble com en l'altrees representa, en arribar la Quaresma, laPassió. Els entesos, potser estirant més elbraç que no la màniga de l'erudició, expli-quen que s'hi representa, en aquella con-trada, ele l'any. 1 555 ençà. Es clar que ambintermitències. A Olesa, però, ja fa bas-tants anys que es representa sense interrup-ció, mentre que a Esparreguera, en canvi,ho deixen córrer, encara, algun que altreany. Això fa, naturalment, que la d'Olesasigui més coneguda a Catalunya i, àdhuc,que molta gent la consideri més bona.

No em penso pas que ho sigui. Em de-canto a creure que és millor la d'Esparre-guera, perquè és menys solemne, més popu-lar, i si bé està manipulada amb versosd la Passió vella i amb trossos del Jesúsde Nazareth, no hi ha l'afegitó dels versosdel poeta Povill i Adserá.

Es més : a la passió d'Olesa ja hi actuenprofessionals, mentre que a la d'Esparre-guera els actors i les actrius que hi treba-llen són tots aficionats.

A Olesa es representa durant tota la Qua-resma, en dos teatres alhora. A Esparre-guera la fan quatre setmanes a l'Estrella,i dues a l'Ateneu.

Les representacions comencen a les deudel matí i acaben a la tarda, pels volts deles sis. AI migdia la tallen pel mig, perquòel públic i els actors puguin anar a dinar.

La representació del matí no té histbria.Segueix un ritme lent, gairebé ensopit. Peròa la tarda, en canvi, pren un entrain in-sospitat. IEIs actors es transformen, Judas,per exemple, que al matí fa l'efecte que ésun infeliç, a la tarda es converteix en untraïdor autèntic, d'aquells que fan por ales criatures i als gossos. Sant Pere, en elmoment que vol defensar Jesús ele les tur-bes, enarbora el coltell amb un 'braó heroic.Caifas treu una veu eixordadora. Els dimo-nis fan uns salts que arriben al sostre, i esllencen de cap a l'infern, passant per l'esco-tilló, tirant al dret. El públic s'hi engrescai ovaciona xardorosament els actors.

Misteri? No. L'explicació és senzilla. Eldinar ha estat abundant i la libació ha estatal nivell del dinar. El cos s'ha omplert d'es-calforeta i reacciona. Heus ací el secret.

Els diumenges de Quaresma va moltagent a veure la Passió a Olesa i a Espar-reguera. I la representació d'aquesta obratradicional ha fet néixer entre els dos po-bles una rivalitat mal dissimulada. Els dosOberammergau del peu de Montserrat esmiren, aquests dies, amb els ulls encesos iels bigotis esborrifats, tal com solen fer elsgats en ple mes de gener.

x**

Per a entrar al teatre local de la «So-ciedacl La Estrellan — així, en castellà —,cal passar pel mig «l'una doble filera de car

-tells de cinema. Després ve un pati assole-Ilat, on juga la quitxalla. El local está isolatal fons del pati, i s'hi entra per una portetaque hi ha en un angle.

Quan entràrem, estaven a punt de co-mençar. El local era com una gola de Ilop.Just el temps de seure, i ja ens encaràremamb la Samaritana i Jesús, en el quadro elela font. En un tres i no res, Jesús va es-bandir els parelalets del cap d'aquella dnna,bona de tarannà, perd lleugera ele costums,que recitava els versos rovellats de la Passiótalment corn si es disposés a cantar uncuplet flamenc, i la convertí a la seva fe.Després succeí el mateix amb Maria Mag

-dalena. Judas començà a donar l'esquena

als seus companys apòstols i a Jesús, a mi-rar-se amb afecte la bossa i a fer-la drin-gar. Quan els havia de dir alguna cosa, eilloc cl'encarar-s'hi, s'adreçava al públic.Aquest fou el primer senyal de la seva traï-doria. A aquells, no volia ni veure'ls. Encanvi, tenia molt d'interès que ens n'ado-néssim els espectaelors. Sempre que podia,s'arrambava al prosceni, ben allunyat delsseus companys. No solament no volia veu-re'ls, sinó que no volia, tampoc, en la sevaaversió, tenir-los a prop.

Aquest fou el nostre primertast de la Passió d'Esparrc-guera. Quan els nostres ullss'acostumaren a la foscorveiérem ]'orquestra; clavantnostre i entorn del director,un estol de noies que eren lesencarregades dels «cantables».

Es succeïen, mentrestant,els quadros. Un d'ells, moltbo de plàstica, fou el delsllims. Pere, però, es posà atremolar i desentonà una mi-ca. El públic aplaudí amb en-tusiasme.

Tracteu-vos com a germansi amb gran pau, quietud ii procureu evitar [amor,Tinyes, tires i rancors.

En sortir al pati, ens resso-naven a les orelles aquestsversos que Jesús adreça alsapòstols en acomiadar-se; iamb els quals s'acaba la re-presentació del matí.

A la tarda, quin canvi!Fressa de cadires, remors deconversa, cares vermelles ialguna rialla ofegada.

Recordem un seguit inaca-bable de quadros, alguns d'ellsmolt bons. Entre ells, aquellen el qual Jesús renta els peusals seus companys. A l'acaba-ment la copa s'il•umina, ensurt encens i baixa, amb volsuau, ]'Esperit Sant, fins atocar-lo. Després se'n tornacap al cela Hom diu que de

vegades l'Esperit Sant, tot i ésser-ho, enlloc de 'fregar suaument el calze se'n volaper les seves. Un detall a remarcar, A Es-parreguera, Jesús renta els peus als apòstolsfent servir un gibrell i una gerra de ter-rissa, mentre que a Olesa, on fan unaPassió més perfeccionada, ho fa amb unrentamans d'alumini, i els eixuga els peusamb una tovallola russa.

Recordem, també, un consell de rabinsinimitable, presidit per un Caifàs que lluïa

una barbassa imponent i una veu de tro.Quan Judas ja s'ha entès amb ells per hm

-rar-los Jesús, exclamen alhora

1Ylori, si és rei de romans,mori, si és rei d'Isxael.

La veu de baix profund de Caifas—quees dedica a fer de recader i ve de Barcelonaa Esparreguera en camió—ressona com unsenyal precursor de tempesta.

I ve el quadro de l'hort. Els apòstolsdormen, ajaçats a terra. Jesús resa, Surtun àngel, amb unes ales enormes, però queve a peu. Aquest quadro és molt conegut.Potser no cal explicar-lo. Diguem, però, ques'hi presenta Judas, que abraça Jesús, i queels armats ]'agafen. D'aleshores ençà co-mença la cursa folla ele Jesús des de lacasa de Caifàs a la de Pilat i d'Herodes,fins acabar amb la crucifixió i la resurrec-ció final, i que és, realment, el punt dolçde la Passió. Judas es penedeix de la traïcióque ha comès, i lliura la seva ànima negraal dimoni, penjant-se d'un arbre.

Això dóna iloc a un terratrèmol, aprofi-tant el qual els diables surten dels seuscataus infernals i ballen una dansa enfo-llida de victòria. Enforquillen Judas, i vol-ten entorn seu fent uns salts enormes. Elpúblic els tira cèn tims. La dansa agafa unritme trepidant, i cal repetir-la almenys tresvegades. La segona vegada ballen un xotisi la darrera, la Dansa de les llagostes, deBulcalosi. Un núvol espès de fum, que vede les calderes de l'infern, i que surt parI'escotilló, engoleix aquests diables enfello-nits, que no porten cua i que van enfundatsdios d'una casaca de criat.Jesús ja ha estat condemnat. Els savis

rabins, amb el recaeler Caifàs al davant,s'han sortit amb la seva.

Tat el que succeeix ara, fins a l'acaba-ment, es pot dir que és una qüestió de trà-mit. Pilat se'n renta les mans, però els ra-bins riuen per sota el nas.

Hom carrega la creu a Jesús i el fa pas-sejar pels carrers, fins al calvari . A cada

cantonada, surt el rostre ferreny de Caifas,

a espiar-lo.Surt la Verònica a eixugar amb un drap

el rostre de Jesús, el gual hi queda marcat.Cal anar amb compte en aquesta operacióperquè de vegades s'ha donat el cas, i no

se sap a què és degut, que el rastre hasortit marcat cap per avall.

De tant en tant, apareixen llagdalena,la Verge i el fill del Zebedeu, desolats, queacompanyen el Mestre.

Arriben al Calvari. El bon lladre i el mal]ladre ja són clavats en creu. Hom hi clavaJesús. En morir esclata un temporal ; lalluna, que era blanca, es tenyeix de sang.Es senten retrunyir els trons, i els llampstallen l'espai. Els soldats, amb el centurióal davant, reculen horroritzats.

Caif às

EI centurió va a explicar a Pilat el queha succeït. I el seu parlament vibrant, cons-truït amb versos francament anacrònics, enels quals explica al seu cap el terrabastallque ha causat la mort de Jesús, dóna llocque el públic s'engresqui de valent i l'ova-cioni amb entusiasme. Això tant si l'explicabé com no. Es el de menys.

Acte seguit Jesús és desclavat de la creui enterrat al sepulcre. Aquest quadro dónalloc normalment a dos miracles . Cal expli-car-los. Jesús, quan és enterrat pels seusfidels, va despullat. Un drap somer li co-breix la cintura. Ressuscita, tal com haanunciat als seus deixebles. Aquest és elprimer miracle, ja conegut. El segon ésque, en volar cap al cel; porta samarreta.Mentre ha romas, mort, al sepulcre, n'hi

x^^r

La Passió d'Esparreguera té l'encant in-genu de les coses profundament populars.No s'hi veu el séc antipàtic i encarcaratdel professionalisme. No pot ésser d'altramanera, per tal com tots els que treballeno hi intervenen, són gent del poble o me-nestrals, que es dediquen als seus quefersmanuals i que l'assagen amb entusiasme du-rant molts dies, perdent hores de dormir.El que fa Jesús, de l'Estrella, per exemple,és terrisser. Fa olles, cantis i gibrells. Laseva especialitat són els gibrells. Magdalenatreballa a la fàbrica ; la Verge també. SantPere és escrivent de can Sedó. I Caifàs,

l'incommensurable Caifós, l'enemic perso-nal ele Jesús, és recader. El mestre delscors és el pastisser d'Esparreguera.

A l'Ateneu el que fa de Jesús és ebenista.La Verge és filla d'un Monné músic; tocael saxofon i el jazz a l'orquestra dels Noisd'Olesa, i els savis rabins Caifàs i Anàsestigueren encartats en els fets d'octubre.Anàs, àdhuc passà una temporaeleta ele va-canees a ('Uruguay.

Tot això ha de donar com a resultat,fatalment, que la Passió sigui bona, moltbona, per l'espontaneïtat i l'entusiasme ambquè és representada. I en efecte, és aixímateix.

Volem dir-ho. Vàrem passar un dia moltagradable, i aquesta Passió tan ingènua,tan popular i tan tradicional, que no conei-xíem, ens agrada moltíssim.

JAUME PASSARELL

L'APERITIULes calces d'un capellà.—Anant per les

cases d'aquest país, us trobareu de vegadesamb senyares i amb senyors que davantl'actual situació de la República, i davantla transformació que fatalment deu sofriraixò que en diem la societat, adaptada aun règim d'ambicions més democràtiques tque el règim que ens presidia abans del Ca.torze d'Abril, us posen una cara tristaadopten uns aires desmenjats, i amb aquella timiclesa, típica del conill de gàbia, us idiuen : «Això no pot anar. Això en tempsde la monarquia no passava.»Es evident que el que passa ara no pas

saya en temps de la monarquia, i viceversa.Si el canvi de les coses, de certes coses, ino pas tampoc un canvi convulsiu, en elrostre pafs ha estat, i és causa, de malesc!igestions i d'inquietuds en determinats seators, no vol dir que aquest canvi de cosesrepresenti un pas enrera.

EI que passa és el següent: una repúblicademocràtica i liberal, com la que preténéssér la nostra, destrueix una sèrie de valors.màgics, que de,, vegades fascinen religiosa-ment quan es tracta d'una massa gregàriai gens alimentada, i 'de vegades serveixenper posar una mena de sordina a la veu iper lligar les mans de les persones que ac.tuarien amb sinceritat i amb energia si notinguessin el papu policiesç, el tabú de ferrocolat i els timbals de mortes ressonànciesheroiques, que serveixen de suport a la ma-gia de la monarquia.

Espanya era un país completament sub-mís a les figures de cartó mastegat de lamàgia monàrquica, que aquí tenia una des-colorida però autèntica tradició. Un copdesapareguda la màgia, pel sol fet de fon-dre's tota l'estratègica comparsa de la reia-lesa, el poble en general ha perdut allò queencara que no sabia ben bé el que era, liparalitzava en bona part la seva conscièn-cia, iEl poble sense màgia s'ha trobat nomésque amb la carn i els ossos, o si voleu ambla pell i l'os ; la seva consciència, despara

-litzada completament, no ha tingut altre re-meï que improvisar els moviments naturals,i és clar, com que l'ofici de la república ésel de servir democraticament el poble, larepública no ha tingut altre remei que es-coltar la veu d'una massa que comença aadonar-se ele la seva existència humanalliure dels lligams, imposats o sentits o in-conscients, que ]i pervenien de la teatralitatmonárquica.El trasbals que s'ha produït en el nostre

país no és altra cosa en definitiva que l'am-bició a un sentit de justícia, a un benestar,a un més equitatiu consum i a una mésequitativa distribució de la riquesa en ge-neral. Es a dir, no és altra cosa que unesganes de millorament en tots sentits, i endefinitiva unes ganes de superació.

Això és molt fácil que no ho entenguinlesersones espantadissesp esp t sses que no saben ferel gest filosòfic de passar la maroma davant

les fatals incomoditats que pugui ocasionar Jals uns una justa ambició dels altres. Elsque us diuen : «Això en temps de la monar-quia no passava», ignoren o volen ignorarque en temps de la monarquia passava unacosa molt pitjor. La inconsciència o la igno-rdncia d'una injustícia per part de la pròpiavíctima fa encara més vil la injustícia perpart dels que se n'adonen i fan l'orni . Siles injustícies i les desigualtats que es ta-paven amb la màgia de la monarquia ser-vien perquè dormissin tranquils una collade ciutadans i no els perillés res, no m'hande commoure a mi gens aquests mateixosciutadans que ara, per un perill molts copsabsolutament fantasma, van esgaripant din-tre cls pisos i al voltant de la taula delcafè.

Naturalment que hi haurà qui, filosòfica-ment cínic, em voldrà fer creure que és moltmillor un ordre a base d'una injusticia queun desordre produït per una ambició justa.Però això honestament no es pot admetre.Això fóra aplicar a la vida dels homes lafamosa teoria de les calces «l'un capellà.

A Catalunya hi ha una dita molt correntque es pot aplicar de diverses maneres ; esdiu, per exemple : «Això va més bé que lescalces d'un capellà.» Es a dir, les calcesd'un capellà s'apliquen com a terme com

-paratiu als fets i a les coses que rutllencom una seda.

La mentalitat popular, amb un gran sen-tit realista, però no amb una lògica massaescrupolosa, ha aplicat a les calces dels ca-pellans totes les propietats de perfecció,d'excelléncia, de bondat qualitativa i finsd'elegància, per la senzilla raó que ,w esveuen. Un capellà podrà dur unes calcesestripades, apedaçades, lligades amb un cor

-dill, plenes de llànties, sense botons, ambgenolleres lamentables; és igual, aquellescalces socialment seran de primera, perquècom que la sotana les tapa, tothom es potcreure que són magnífiques.

Doncs la monarquia, en el nostre país,feia 1'olici que fa la sotana amb les calcesdels capellans. Es vivien injustícies, i unagran massa del país callava per ignoróucia, .per por o per fascinació. Es a dir, el paísrepresentava aquest tristíssim paper de lescalces apedaçades, estripades i sense botonsque porten els capellans pobres i deixats ique pomposament tapa la sotana.Ara bé; què és millor, que nosal tres con- .,

tihuem creient que totes les calces dels ca-pellans són impecables, o que demanem un

dia als digníssims sacerdots que facin elfavor de treure's la sotana i ens mostrinl'estat real de les seves robes invisibles?

Aquests senyors que us diuen «això entemps de la monarquia no passava», són elsque s'entesten a continuar vivint aquell en-gany pretèrit, per egoisme i per comoditatpròpies, són els que defensen a peu i acavall la temia de l'excellència indiscutiblede les calces d'un capellà.

Jo, encara que això em reporti algunaincdmoditat o algun desengany, encara queel fet d'encarar-me amb la realitat duram'hagi de fer plorar alguna llàgrima, noaccepto ele cap manera la teoria que lescalces dels capellans són magnífiques per-què no en veiem les tares.

Si més no, la república ens ha fet veurei ens ha acostat una mica més a la realitat ''ibèrica neta i pelada, • sense carrosses 11am-pants ai focs artificials que ens la desfi-gurin. Si alguns moments l'espectacle noés del tot plaent als ulls, la culpa no és dela república. Es que la massa ètnica dónaaixò, i no aquell miratge d'excellents re-sultats estomacals per als addictes a la mà-gia de la monarquia.

Joser MARIA DE SAGARRA

ha sortit. Un any va haver-n'hi tres. iEl dela resurrecció, el de la samarreta i, a més,que quan va pujar al cel fumava en pipa.Tants miracles, però, en un de sol, no esprodueixen sovint.

El miracle ele ]a samarreta es torna arepetir quan Jesús se'n va defini tivamental cel acompanyat dels àngels.Aquest quadro, que és el darrer, fa molt

bonic. L'escena és plena de fidels. Els àn-gels rodegen Jesús. A poc a poc, a cavall

1

d'un núvol, pugen enlaire.L'orquestra toca. Els cors canten. L'es-

cena s'omple de resplendors irisades. Jesúsi els àngels porten una palma a la mà.

Una dona que hi havia darrera nostreexclamó amb accent entendrit—Ai Senyor, que són bufons!

sevol de les combinacions que es poden fer ' pot de sobres reeixir amb tots els ets i uts.amb aquestes tres paraules. j Quant a la interpretació, fou molt ben

L'home que fuig, fuig de tota definició. En portada per tota la companyia, particular-tants treballs s'hauria de veure qualsevol ment les senyores Torres i Pla c el senyorque fos per determinar el seu gènere si ens ' Lluelles.volgués demostrar que es tracta d'una co-mèdia com d'una farsa, d'un drama comd'una tragèdia. Era dimecres, de la passada setmana tam-

L'hom e que fuig, si alguna idea central bé, que la companyia Vila-Daví ens do-té, no es veu per enlloc ; sialgun pensa- nava, a l'escenari de l'Espanyol, el sainetment movia l'autor en esoriure'1, es manté allargassat en tres actes órigmal dels se-obstinadament amagat als nostres ulls ; si nyors .Agustí Collado i J. Roig i Guivernaualguna intenció porta, si alguna demostració L'herbolària de la Creu.hi és cercada, per a nosaltres és un misteri , Si aquesta obra, escrita pensant que homque no hem pogut aclarir. Versos i més , escrivia un sainet i, per aquesta causa, acu-

la fon-versos, sense cap esclat, sene cap brillantor, mulant-hi tots 'els elements que acorrectíssims i anodins, escenes més o mació del sainet collaboren, amb més pre-menys animades, més o menys entretingu- ocupació per a la collocació de personatges,des, no massa originals ni tampoc d'una situacions iembolics ja prèviament deter-cxcessiva agudesa, ens porten del comença- minats—i no precisament per experiènciament de l'obra fins a la seva fi, en una directa—que per a l'observació i la plasma-successió de preguntes i respostes, discos- ' ció d'uns tipus i un ambient en els qualssions i dissertacions, rèpliques i contrarè- + els autors haguessin trobat la seva matèriapliques que no menen enlloc. En baixar el primera hagués estat més treta de la rea-teló per darrera vegada, ens trobem exacta- 1 litat, més cenyida i concentrada, hauria gua-ment de la mateixa manera que quan s'ha I nyat força del que li manca. Tal com ensalçat el primer cop. El conflicte que se'ns ' ha estat oferta, tanmateix és ben poca cosa.hi presentava—la causa de l'eclosió del qual Hi ha massa coses gratuites i poques que

ningú no cns ha dit què ha estat—queda tinguin aquell accent veritablement popular

tan ferm com abans, a punt que el senyor que han de tenir les realitzacions d'aquestCasas Fortuny escrigui una altra farsa cò- , gènere.mico-tràgica per a resoldre'l o bé una altra ; Hi ha, certament, situacions molt ben tro -

i una altra — les que li vinguin bé — per ¡ bades i d'una comicitat franca i senzilla que

tal de continuar exposant-nos-en les inci- li escauen bé. Contràriament al que hem

dències indefinidament. de dir de l'obra del senyor Casas Fortuny,Tot amb tot, no és pas menyspreable, ni: ací sí que hi ha un començament, un em-

molt menys, el que ha fet el senyor Casas 1 bolic—i no pas petit—i un acabament—que

Fortuny en aquesta seva primera eixida a no cal dir que, donat el caràcter de l'obra,

l'escena. Ens ha demostrat que sap conju- és completament feliç—. Però tot plegat ési denota un excésminar escenes, moure els personatges i, a

desgrat de la manca de consistència de la -,bon xic primari no pascl'encaparrament en els seus autors.

intriga—que resulta inexistent—,mantenir¡ Aquests, saben sortir bé de les escenesles —tara ingè-l'interès del públic gairebé d'una manera

constant. També se'ns ha demostrat dotatcòmiques ; en sentimentalnita del gènere popular—són declamatoris

d'observació i no pas desproveït de cultura ihem de

i falsos. El llenguatge de L'herbolària de

la Creu és força i correcte. Tota l'ac-politni de bon gust. Per altra banda, ,fer notar que pels seus versos—repartits en i ció, endemés, és exempta totalment de gro-

quartetes de vuit síllabes, cosa que els dóna llenes i truculències de mal gust, cosa que

un regust de segle passat d'efecte més aviat denota una aspiració per a nosaltres digna

xocant—no sabem si dir que ha estat lavegada que hem vist respectada perprimera

de tot elogi.La presentació és ben lloable, també, i la

teatral la diftongació catalana i laOil autor interpretació homogènia i ben portada per

recta pronúncia dels mots—això no vol dir art de tots.p J. C. 1 V.però, que sigui seguit en aquesta orientació

CA I t.

TOTS ELS DIESEL MILLOR PROGRAMA

DE BARC ELO NA

Lawrence Tibbett: el de la veu d'orJames (9fW7j: tacto.' anés drnàaiic del món

Sessió contínua de 4 a 12`30

«L'Herbolària de la Greu»

CAMPING

—Estàs segur que no has perdut una

sabata?

(London Opinion)

El Gran Kursaal

SILENCI!...

GRACEM.O0RE

CANTA AL

Maryland!

‚yr^r>1EO CARRILLO-MICHAEE WTIETT

VI(TOR ú É TIINGER

19-111-36t&1 ABDR 5

EL TEATRELLANTERNAU p a ^oJ Q cru ó tLES ESTRENES

A. Casas i Forfuny, L'home que fuig (SEudíum) A. Collado

J. Roig i Guivernau, L'Herbolària de la Creu (Espanyol)

Com que el negoci no anava prou bé,Juanito El Dorado el va traspassar l'estiupassat. I la taverna memorable del carrerde Guàrdia va canviar d'amo i de nom. Esva convertir en el Gran Kursaal. 1 l'amonau, tot just en possessió del local que ha-via llogat, s'apressà a fer-hi reformes. Delvestíbul desaparegueren els plafons d'unacandidesa emocionant i d'un sabor inimitableque hi havia. De moment, perd, els martellsanimats de fúria destructora no eritraren ala sala d'espectacles. De moment, respec-

La Companyia Catalana de Drama i Co-mèdia estrenava la nit del dimarts passat

al teatre Studium L'home que fuig, d'An-toni Casas i Fortuny.

Farsa còmico-tràgica titula el seu autoraquesta seva primera producció teatral. Pernosaltres, tant li hauria pogut dir farsa

tràgico-còmica, comèdia de farsa tràgica o

tragèdia de farsa còmica. Igual seria qual-

pels seus intèrprets,. cosa a la qual, desgra-ciadament, estem massa acostumats—. Re-sumint, podem dir que esperem que el se-nyor Casas Fortuny sigui més encertat unaaltra vegada en la recerca del tema, trobant-ne un que tingui' un començament i una fi,una cohesió i un ordre, ja que per les bonesdots que es delaten en L'home que fuig,amb tot i les seves falles, creiem que hi

Un Bismarck al ua1jA Alemanya s'ha estès l'afició al teatre

històric, fomentada per l'Estat nazi quehi veu un instrument més de propaganda.

Wolfgang Goetz, però, que fa poc ha es-trenat Der Ministerprüsident, al Teatred'Estat, ja escrivia obres històriques abansque en fos moda.

Der Ministerprüsident és una obra declau, on els personatges són designats pelscàrrecs o títols, però s'hi endevina el perso-natge històric. Així, el Ministerprdsideut ésBismarck ; el secretari d'Estat, el seu fill .Herbert von Bismarck; el conseller íntim,Holstein ; el baró, el príncep Eulenburg ; elcomte, Hatzfeld, l'enemic de Bismarck; laduquessa, la princesa Carolath, filla de Hatz-feld, la intriga de la qual amb el fill delCanceller de Ferro és el tema de l'obra.

Goetz ha alterat els fets històrics (potserper això ha suprimit els noms dels perso-natges). Herbert fugí amb Carolath a Ve-nècia. Bismarck no consentí mai en el ca-sament del seu fill amb la filla del seu ri-val,. candidat sense èxit a la presidència delConsell de Prússia.

Segons l'autor, Carolath no fou més queun instrument en mans de la seva família.Bismarck hi és presentat com un homesimpàtic, ministre jovial i tendre marit.Del Bismarck que ho sacrifica tot a la raód'Estat i als prejudicis i rancúnies perso-nals, enèrgic i violent, és a dir, del Bis-marck que ha passat a la història, Goetz noen diu res.

Jannings encarnava el paper del Cance-ller de Ferro. Tots l'hem vist prou en pel

-lícula, interpretant papers de professorsfracassats i altres per l'estil. Res doncs,tampoc, del Bismarck històric ; però tam-poc gran cosa del Bismarck per a burgesossentimentals que ha pintat Wolfgang Goetz.

TasesSegons Salacrou, el «dret dels pobres))

aparegué a França en 164 1 .

En 1540, el Parlament prohibí puramenti simplement totes les representacions tea-trals que ,deien malgastar diners als bur-gesos i menestrals de la ciutat)). Però elsConfrares de la Passió allegaren llurs pri-vilegis, atorgats per Carles VI en t4o 2, iel rei donà ordres i el Parlament modificàla seva decisió el aq de gener de 1541.

Aquesta sentència del Parlament dónal'autorització de representar el misteri del'Antic "Testament «amb obligació d'usar-nebé i degudament, sensé usar-Id fraus ni in-terpolar-hi coses prodanes, _ , lascives i ri-

dícules» . 'I unes ratlles més avall, 'la sentència del

Parlament instituïa una taxa sobre la re-presentació teatral, el «dret dels pobres».

aI a causa que el poble estarà distret delservei diví i que això disminuirà les almoi-nes, lliuraran als pobres la suma de millliures, tret que no se n'ordeni una de més

gran.»Es taxava el teatre en benefici dels po-

bres perquè els fidels, no assistint a les ves-pres, no podien donar a la capta.

e—.Les muntanyes? Les muntanyes ?... No'

Ics hem pas vistes. Estaven Capades de neu!

(Marianne, París)

,c o:oxc(co»»€o:o:',:

GOL •II¡CÚIM^..=

.,,. .....

., ,x%:I :a•,.

,•4••

iixi:ii un:•.,_i;TJJ ^.,•

'

que, malgrat tot, volem anar a les llotgesde dalt perquè des d'allà es veu millor l'es-pectacle, som considerats com indesitjables.Això, i el programa cada dia més fluix, fanpoc recomanable el Gran Kursaal.

El que és recomanable, i molt, és el Ro-deo. Un local extraordinàriament simpàtici popular com el Kursaal dels primerstemps, que s'ha obert allà on hi havia aquelladorable Palau de Cristall, un dels pocsmonuments del més pur modern-style quequedaven, per a satisfacció dels'sobrerea-

listes i dels senyors de mitja edat que enyo-ren una època que ja no tornarà. Una en-trada molt petita i atapeïda de fotos . i depapers d'embalatge, damunt els quals unamà entendridorament gauche ha escrit elnom d'uns artistes, precedeix unes escalina-tes régies i monumentals que no s'acabenmai. Les pugeu, pitgeu una porta, travesseuun corredor llarg i desolat, l'aridesa delqual no aconsegueixen endolcir el bar i laguardaroba, i ja sou al Rodeo. Una petitapista circular i elevada, illuminada de blaui vermell, uns músics dins una mena degàbia sense reixes, unes tauletes rodones demarbre... No coneixem els Musette de lesrues des Vertus, des Archives, de Lappe, deTholozé i de Rnmponneau. Però després dellegir, el que n'han dit els Carca, Warnod,Oberlé i Mac Orlan, com el Rodeo ens elsimaginem. Fins fa poc, tota la sala estavaguarnida amb flors artificials, banderetes,garlandes i serrells de paper. I això li do-nava un aspecte primaveral i somrient defesta de carrer o de ball de màscares per-petus. Ara ho han tret. I la sala ha adqui-rit un aire una mica sinistre de magatzem.Però els paisatges tropicals, tots plens depalmeres, de negres amb bananes per slip,de cabanes i de taro-tams, que estan pin-tant als balcons de les llotges, li donaranaviat caràcter i color.

El Rodeo és encara poc conegut. No hiva gaire gent. A desgrat de la seva sim-patia. Del seu aspecte interí i improvisat.A desgrat dels seus programes excellents. Iara té un to íntim i familiar encisador. Siva bé, que hi anirà, perquè aquests darrersdies s'ha animat de valent, éls seus amosagafaran pretensions com els del Kursaal?Negaran l'accés a íes llotges a aquells queno estan en disposició de desdinerar-se? Noho creiem. Perquè aquests amos, als an-típodes de tots els que corren per aquestdistricte, són molt bona gent. I l'un d'ells,quan es va assabentar que en parlaríem aMIRADOR, ens va dir confidencialment : «Aveure si em fa una cosa arregladeta. Hbtindré en compte...» Davant la nostra ga-nyota de dignitat ofesa, no va insistir. Peròel gest contrasta enèrgicament amb l'acti-tud d'altres patrons d'establiment..

Quan surti aquest article, potser a duespasses del Rodeo, al carrer de les Tàpies,ja s'haurà obert Barcelona de noche, un lo-cal que ha muntat aquell home alt i sorrutque durant molts anys fou l'encarregat dela Criolla. Les referències que en tenim nosón gaire bones. Diuen que el llampant en -daner hi faric lliurement de les seves. Japatirem

Seansrtà GASCH

taren aquell impagable teló de fons, da-munt el qual un pintor-poeta de diumengehavia pintat una rulota trontollosa i unatenda esparracada de gitanos rodamons. Irespectaren el tablado. Aquell tablado de-suet sense el qual no es concep cap cafè can-tant de barriada... Recordarem sempreaquell períoded'interinitat. IEl Gran Kur-saal tenia un aire encisador de cosa provi-sional i improvisada. L'espectacle s'oferiaamb cm rostre sòrdid de barraca de fira i decafè concert del carrer de Carders. Trans-formistes grotescos, contorsionistes sinis-tr•s, cupletistes desnonades, duetos tràgics...Consumacions a o'6o. I un públic bo dedebò. Boníssim. Tant, que molt sovint l'es-pectacle passa',a a segon pla, anullat perl'entusiasme cridaner de la clientela.

Però tot allò no podia durar. Era massabell. El local donava diners. 1 continuarenles reformes. El tablado no tardà a ésserassassinat vilment. I a ésser reemplaçat perla pista standarditzada de tots els cabaretsimpersonals. Afortunadament, però, encar-regaren aquella transformació radical a unjove decorador molt fi i molt intelligent,Moles. I aquest s'adonà tot seguit que l'es-tructura de la sala ja estava prou bé, i quehauria estat un crim modificar-la. No lamodificà: Només li rentà la cara. En con-servà les línies principals i aquelles arcadesde proporcions tan fines. I pintà las paretsamb color auster. Un enreixat ele glorieta se-para les llotges de dalt. I, el sostre, un em

-parrat de fusta amb uns raïms que noméss'encenen quan les dones del cuadro ballenaquelles sevillanes que clouen amb una ale-gria esclatant l'actuació dels flamencs.

Però tot allò, tan sever, fou titllat demassa llis per l'amo del Gran Kursaal. 1exigí al jove decorador que empastifés lesparets amb uns quants ninots. A contracor,el jove decorador s'executà. I, al vestíbul.pintà uns plafons d'inspiració netament lor-quiana : a primer terme, Antoñito El Cam-borio i la Casada infiel, i, a segon terme,con el alma de charol els guàrdies civilsavanzan de dos en fondo. I, a les parets dela sala, pintà uns temes de gran simpatiaball flamenc, can-can, giris, toreig, trapezisvolants... Molt discret, tot plegat. Esbossatmés que detallat. 1 e conjunt les reformesmés intelligents que s'han fet al districtecinquè.

Però aquestes reformes han fet agafarpretensions als que porten el Gran Kursaal.Aquests s'han arribat a creure que el seuestabliment és una mena d'Edén Concertd'abans de la guerra. I tots aquells alsquals la posició no ens permet ultrapassarels lfmits de la consumació ordinària, però

19-I11-36

LES ARTS I ELS

ART ISTESET ^ S Ci @nom

Joaquím Mír sona) és irreductible, i per tant tot el seués una cosa que s'ha d'admetre tal com ve.

L'illustre expositor de la Sala Parés ha Opinar concretament respecte a certes partrobataquest any matèria nova dedicant una ticularitats i voler desviar aquella opinió cap

gran quantitat de temps als temes de la a un sentit que podria penclre's com a pe-

costa catalana. Es com si Mir s'hagués re- tulantment alliçonador, és tan perillós que,

novat una mica. Amb el mar ha deslliurat repetim-ho, ho considerem inacceptable.

Ramon Barnadas — Fajol

fogosament el geni colorístic que segura-ment la muntanya ja contenia.

Aquesta és una impressió a constatar da-vant la primera tela. Hi ha moments enqué sembla retrobar-se aquel] Mir mallorquí,glòria autèntica del Muscu d'Art de Cata-lunya.

I al seu costat l'altre aspecte del pintor,cenyit a un joc de delicadeses que, com enla tela número 3, arriben a esdevenir allu-cinants. Es el gran mèrit de Mir pintareficaçment sota els designis d'aquestes duesdirectrius emocionals. L'home conegut an-

Joaquim Mir — Vida de costa

A L'ESCOLA SUPERIOR D'ARQUITECTURA

Un curset de Jaume MarcoSi les coses han anat com ens foren anuo- tot això, volgué continuar essent-ho i, enciades—i no tenim cap motiu per creure comptes de posar-se a remastegar idees alie-

McRAVOe prepara per a ésser inauguratel contrari--, des de la setmana passada nes en seguir les noves tendències que es

a primers de] proper maig, el segon Saló, haurà començat a l'Escola Superior d'Ar- presentaven sense examen ni meditació,

Encara ben viu el record del que es portà quitectura de Barcelona un curset de deu abanclonant allò que havia fet la seva cate-lliçons dedicat a les arts decoratives i les a

a cap sota la direcció del nostre company noria i el seu nom iguarnint-qe amb 1aJoan Cortès, i que constituí el punt de par- nava disfressa, va voler veure quins eren

tida de les manifestacions artísticjues del els motius reals d'aquell canvi i quin eralnostre setmanari, va a realitzar-se el seu 'esperit que l'animava, sense dimitir de ressuccessor amb el mateix esperit de selecció ml que ha am estat fins ] ta d'e sinó i de

que conduí a la magnífica presentació dels mani-s'hi, amb l'augment d'energia deCent anys de retrat femení. A seguretat que de l'examen i la meditació

MixnooR, aquesta vegada, atorgant a 1'ar- havia tret,;

1 quitecte ï arqueòleg Josep Gudiol la direcció n Això no vox dir, pero, queman, n ella

del Saló, presentarà un recull autènticament racionés, puix que, contràriament, aquellaantològic de dos-cents anys de pintura ca- reflexió i aquella especulació portà a la un

talana. Segles xiv i xv. De Ferrer Bassa a an decorativa l constructiva de l'artista unHuguet i Ver. ^ , canvi formidable, canvi que no té res após Els nostres museus han concedit a aquests veure amb els capgirells que hem vist donar

segles tota la seva legítima importància. a d'altres i o 'p dia banals ahir, banals

Els nostres erudits els han aprofundit total- gir. avui, Marco i podia acontentar-se amb allò

ment. Així que la intenció de MiRAnoR en .j'i a més tement i més . Si de pell del que elaplegar aquesta sèrie de pintors i de pm- con temps portava. Si profund era el seu

tures no vol representar en cap moment una y7 concepte dels estils clàssics, profund havia

d'aquelles actituds reveladores que encara d'ésser el seu concepte de l'art decoratiu

poden permetre's en el nostre país de tant modern. n en tractar-se dels a tradició

antics,

en tant. Exactament, el que vol fer Meen- in e li venien avalats per una tradició in-

vox és agrupar en aquell caient antològic interrompuda i una filera d'autoritats impte

del qual parlàvem, un conjunt de peces que hable, havia volgut cercar pel seu comptellurels museus, a causa de necessitats d'orde- gènesi e llur desenrotllament, com podia

nació i de catàleg, no ha pogut fer mai, n.: fer-ho en enfocar eixienconcepcionsioife mo-

Tumbé hi ha una altra causa igualment al da s que peixien, creixien i proliferaven

important, pertanyent a un ordre de divul- ai davant seu mateix, moltes vegades sque

gac:ó, i és donar a conèixer una multitud Jaume Marco citant una lògica i una argumentació que

1 d'obres que, recloses en colleccions particu- els mancava? Per això fou que l'evolució

llars, no han pogut ésser admirades per la seves tècniques, que ha estat encarre gat aldé Marco era ben diferent ca ir dels altres

aran majoria dels amateurs del nostre re- 5 i per això no se'l podia encabir en les car

llevant art goteo i que ens han estat gentil-decorador Jaume Marco. nominacions comunes. 'Ell va anar a cercar

q g ^El nostre propòsit en redactar aquesta les seves motivacions en les estructures, enment cedides. nota és men ys el de descobrir als nostres

En números pròxims parlarem amb més lectors la fi gura d'un artista com Marco— els materials, en la mecànica dev ]es coses,

extensió d'aquest Saló. °' en tot allò que, lògicament, havia de mo-a bastament coneguda perquè el nostre pro- , tivar un canvi de concepció en ésser utilitzatpòsitresultés, si més no, ociós—que el da- en unes funcions que abans li eren inèdites.plaudir la feliç iniciativa que ha volgut que D'acf pervingué aquesta personalitat, aquestfos portat a aquell ambient excessivament segell inconfusible què marca les creacionscia,lerles d Arf reclòs, un si és no és misoneista, bon tros de l'artista i uue en fa una cosa a nart

S J' 1L Å4PRESENTS D'ART 1 QGALITAI

BODES. FESTES ONOMÁTIQUES. BATEIGS, ETC

M. ROCAMORA(pi,, (ura= aquarelles= dibuixos)

Inauguració día 21

Dipufació, 262 Telèfon 18710

BuSQ LÍE TS,MOBLES

OBJECTES D'ART 1 DE FANTASIA

ALBERT JUNYENZ (pintura)JOSEP GRANYER (escalfar)

LABARTA (pío/ara)Inauguració día 21

Passeig de Gràcia, 36

SALA PARÉSEXPOSICIO 1 VENDA.

D'ANTIGUITATS

Per conclusió, s'arriba a dir que la pin-tura de Mir és bona o dolenta. En el casactual és convenient de remarcar que éssuperior.

Jacínf OlivéCom a complement de ]'exposició d'olis

que uns mesos enrera celebrava, Jacint Oli-vé inaugurà dissabte passat a la Sala Re-

riart l'exhibició d'un conjunt • de dibuixosacolorits, en la qual especialitat excelleix ex-traordinàriament l'esmentat artista.

II SALO MIRADOR

Dos-cents anys depintura catalana

tonomàsicament com el pintor victoriós deles més imponents dificultats, di ficultats sal-vades amb la seva proverbial empenta a1'empar d'una paleta cromàticament excep-cional, entra en el terreny de la lírica tendracom a producte d'una reacció espiritual dela qual ni el mateix pintor s'adona.

Es per això, per aquest imponderablemisterios resultant de raons reactives, queaquesta pintura que el cèlebre vilanoví pro-diga al costat de l'altra, la del temperamentcongènit, adquireix un valor de sentimenttan pronunciat que àdhuc arriba a encalçarles virtuts de la producció que s'ha con-vingut d'anomenar característica de Mir. Nodiem obertament que la supera pel fet apun-tat més amunt, o sigui que hi ha en ellauna bona dosi de circumstancial, d'obscura-ment inductiu. Si fos altrament, és a dirque Mir d'això en fes un propòsit, i accep-tant en aquest cas que reeixís com ara, noseria gens exagerat d'afirmar-ne la qualitattranscendental i el dret a penetrar en elsmés alts llocs d'honor de la pintura mo-derna.

Són diverses les obres que fan pensaraixí. Mir hi assoleix resultats d'aquells que,tot i la ridiculesa de la imatge, són franca-ment simfònics.

Al seu costat, les obres elaborades ambla química natural, sense contribució de l'es-perit líric, queden amb tota l'opulència iriquesa de l'artista. No volem ni apuntarla idea d'una determinada preferència. Mirés una força que transcorre en el nostreambient amb una especial constitució i ambuna irradiació egocèntrica que de tan per-

Telèf. e de MIRADOR: 22592

CAMISER

ESPECIALISTAt LLIT EN LA MIDA

JAUME I, !!^. Telèfon 11655

Són vint-i-cinc paisatges corresponents adiversos sectors de Catalunya, que com

-prenen des de la personalitat exuberant delnord fins a la síntesi de la costa passantper l'escenari del suburbi barceloní. L'aplecde dibuixos està totalment controlat per l'ho

-nestedat artística d'Olivé i els encerts dedebo abunden en l'exposició.

Són remarcables les escenes del port i elstranssumptes de Ribes del Fresser. Temesdiametralment oposats, però tractats ambcura i gust i que mostren I'excellent per-son alitat artística de l'expositor.

Ramon BarnadasLa Sala Barcino aplega aquests dies una

important collecció de pintures de Barnaclas,de la qual sincerament hem de dir que ésla més remarcable que li hàgim vist mai.

Paisatge d'Olot en gran majoria i ambrepresentació de la costa i de les Guilleries.

Plats forts, doncs, dels quals Barnadasha tret un partit magnífic, especialment enel que es refereix a la privilegiada ciutatdel Vayreda.

Colorista mesurat, sumit en cos i ànimaen l'elogi d'una naturalesa amable i gairebéexcessivament pictòrica, l'artista en saptreure productes igualment amables i me-surats.

Les teles que exposa són tocades peraquella gràcia que es veu que dóna el paísi posseeixen el cachet de legitimitat en grausuperlatiu.

Creiem que és el millor elogi qué potfer-se'n. Són a remarcar principalment lesobres assenyalades amb els números :},15 i 17.

Artur MorenoEl caricaturista i humorista Moreno ex-

posa a la Sala Gaspar un bon nombre d'o-bres d'il1ustració de revistes d'humor i com

-posicions del mateix gènere que són proubones per a qualificar el seu autor com undels més destacats especialistes d'aquestram, no massa important al nostre país sifem unes poques excepcions.

'Exetc F. .GUAL

SALA GASPARConsell de Cenf, 323

(e re Rambla d., Catalunya t Balines)

MARCS • GRAVATS • MIRALLS 1 MOTLLURES

>F

ARTUR MORENO(ninofaire )Fins a121

La PinacotecaMARCS 1 GRAVATS

SANZASUSAGUA(pm furo)

Inauguració dia 21Passeig de Gràcia, 34

SALA BARCINOV. GARCIA SIMÓN

MARCS, GRAVATS, MOTLLURES

OLIVEZ LEGARES(pinfura)

Passeig de Gràcia, 19. Zel. 1567

EXPOSICIÓ DE

JOAQUIM MIR

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMàxima rapidesa D Màxima qualltat

AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA

Societat Espanyola de Carburs MotàI'IîcsCorreu.: Apartat 190 BARCELONATeleg.: "Carbarae" Mallorca, 232 Telèfon 73oi3

CARBUR DE CALCI; Fibriquea a Berga (Barcelona) i Corcu•bien (Corunya) :: OXIGEN gq % DE PURESA, Fibriqun aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàsbri-ques a Barcelona, Madrid, Valencia i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cotó i altre, teixits :: CALEFACCIO INDUS•TRIAL -de laboratoris i domèstica : : GENERADORS, BUFADORS, MANOMETRES, material, d'aportació ¡'er la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

Iv4-1-Ii ha diaris que ara es dediquen, no

sense preocupació, a assenyalar punts desemblança entre la situació actual i la del'estiu de 1914, cercant coincidències entreels factors que determinaren la guerra mun-dial i els que avui posen la pau en perill.Tots estan d'acord a imputar a Alemanyala responsabilitat de la guerra, però encaraes pregunten com un país que havia con-quistat un lloc de primer rengle en el món,s'havia jugat el tot pel tot en una guerra,

(liga els governs de Varsòvia i de París.Seguiria isolada Alemanya en cas de guer-

ra? En aquest punt les sorpreses són pos-sibles. Hi ha, per exemple, qui parlad'Hongria.

En 1914, el sistema d'aliances organitzatper la Wilhelmstrasse funcionà regularment,a excepció d'Itàlia (per mancar el casusfoederis previst per la Triple Aliança pera una intervenció seva en el conflicte). Peròun càlcul de la diplomàcia berlinesa fra-

La quitxalla de Coblenfa admirant el Qri mer sentinella alemany

NERVIOSOS!IProu de patir inútilment, gràcies a les acreditades

6RAGEES POTENCIÁIS DEL DRr SOIYRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

Impofenoia (en tota+ le+ leve, menife+done),

Neurastènib

a, mol de cap, oenaomenf m.nfal, perd. demembrf., veefíoes., tadise sorpor.l, tremolor., diapèpaie nervio•

done+ol te te ab fr. Eo•+ o Q4n^ «•que Hnquin Pnerviosos

causa o origen •510t

mení mandó«.

L.e Gragees potenclais del Dr. Soivré,m6+ qua un medfoemenf eón un element e++endal del cervell, medalla I fat el abfame nerviós, ceceas-

cant el vigor cereal propi de I^ede`• conservant le salat f prolongant t da, indicad.. espe alme rom marga.(ata en le saya joventut pa fofa asna d e:ceaeoa, ale que verifiqueno Interleefual+, e+portl+Ea+, homes de ciències, finncisr+, crO+te+, comerdmb, indwfxlde, pensador+, etc.,

1 d nps. at l empre,me psr Grageasreadrels sovint 1 smb el mlún result+f.arnbaoffa

nerdci ail...1 sean+a

t di+peaaof e5snis 5 a par repic ^ re. de la )ovenfut.vleleofac I'eeyad+saa amb amere]« P P

Baila pendre un fla c6 per convèncer+se'n

Yñdo a 660 pies, flascó, en totes les pdscipals fhr>1làcbs d'Espsays, Porll pl 1 As8^cs

t lr1S 11,. v r/elb d. +anys r+r .7 /ro.pe.l^ .

u+ Leberef.eie Shc•NO2' A. vsr ¿al er

. f16, Ba H se llda +epllr.f,. rotin rMw. 1,nvval.e.wr r wnr.

Lry, sama set is:, 16, B.eoato°., m f^+ /fe_.et d.rowfr m.Lltr+

que se sap sempre com es comença peròno com s'acaba.

Una breu mirada a les condicions d'a-bans, de la guerra pot aclarir aquest punt.

Alemanya, pel seu continu progrés, haviaadquirit un exagerat concepte d'ella ma-teixa, fins a creure que podia imposar laseva voluntat a les altres nacions. Deia quetenia üecessitat d'expansió, com també hodiu ara. Però, en el fons, el problema etna-gràfic serveix per encobrir, com tants altrespretextos, l'esperit de dominació.

En 1914 — precisament com avui — laReichswehr simulava creure en un acordmilitar franco-rus, conclòs en una visitamerament protocollària de Poincaré a Ni-colau 11. A més a més, el dumping ale-many, instituït contra fils anglesos en totsels mercats mundials, arribà a un puntruïnós per a les finances estatals. Per' aixòEduardo Scafoglio digué, en un memorablearticle, que la guerra podia també definir-secom una lluita entre la lliura esterlina i elmarc. Però el que ens sembla el factor de-cisiu fou la seguretat de l'estat major prus-sià de guanyar ràpidament la guerra. Aques-ta seguretat era tan arrelada, que el diaque s'iniciareñ les hostilitats, Guillem IIafirmà que el ls d'agost soparia a París.

Un dels punts idèntics entre 1914 i ara,

j a ho hem dit, és el pretext germànic del'eventual perill d'un acord militar fran-co-rus.

Bethmann Hollweg, en un discurs alReichstag en novembre de 1914, digué queAlemanya havia emprés una guerra preven-tiva contra l'agressió franco-russa que es-tava en preparació. Ha quedat prou demos-trada la falsedat de l'afirmació de l'ales-hores canceller. França i Rússia, en 1914

com en 1936, s'havien aliat en defensa contra

una agressió alemanya que la diplomàciad'ambdós països havia fet conèixer com de-

cidida ja. Sobre això hi ha els reports del'ambaixador francès a Berlín, Cambon, queno deixen lloc a dubtes.

Però hi ha una sensible diferència entreel tractat franco-rus d'abans de la guerra

i el ratificat fá pocs dies per les Cambresfranceses. Encara que tots dos siguin de

caràcter defensiu, el pacte actual és en subs-

táncia una part d'aquell pacte oriental que

havia de reunir set nacions—entre elles Ale-manya—i que Hitler no ha volgut accep-tar mai.

La política que segueix aquest home ésrealment sorprenent. Proclama que vol lapau i prepara la guerra. «Amb el que costa

un obús—diu—, es pot construir una casabarata, i és preferible de construir un milióde cases barates que d'obusos,» Belles pa-raules! Però, de fet, el que ell fa construirsón obusos i no cases barates. Parla d'igual-tat de drets i no recorda que no hi hadrets sense deures, i que el primer deured'un Estat és el de respectar els compro-misas assumits amb pactes i tractats.

***

cansà completament i decidí la sort de laconflagració : la neutralitat de la Gran Bre-tanya. En efecte, a Berlín es creia que elForeign Office consideraria com un tres depaper el tractat que garantia la indepen-dència de Bèlgica i que no tenia cap im-portància l'entesa cordial franco-britànica,obra d'Eduard VII.**x

La supèrbia de l'estat major prussià i elserrors de la diplomàcia de la Wilhelmstrassetingueren per consegiiència la ruïna d'Ale-

manya i de tot Europa. I no sembla que

la lliçó hagi estat aprofitada. En 1914, aBerlín s'esperava la neutralitat d'Anglaterra,com avui es voldria que es desentengués

dels afers continentals o, àdhuc, que es

posés al costat d'Alemanya. Potser Hitler,a aquest fi, ha denunciat el pacte de Lo-

carno, que és l'únic compromís que ]ligaAnglaterra a França i Bèlgica per al man-teniment del statu quo al Rin. Potser s'hapensat que els anglesos, lliures d'aquest vio-de, no en contraurien d'altres que travessin

aquella llibertat d'acció que fou molt tempsla característica de la política internacionaldel govern anglès. Però, malgrat tot, si elpacte de Locarno ha perdut un dels seussignants, queden els altres, i per tant se-gueix en vigor.

Quina será l'actitud definitiva d'Angla-terra? El record de les vacillacions de 1914

hauria de preservar els governants anglesos

d'errors semblants. En els darrers dotzeanys, les febleses del govern anglès hanfacilitat les maniobres alemanyes. La con-tinuació d'aquesta política de feblesa seriauna tremenda responsabilitat per a Angla-terra.

Cal tenir en compte que el problema ale-many no sols és diplomàtic, sinó també deforça. Si es vol evitar la guerra, cal imposarla pau a Alemanya. Si després de la tramesade tropes a la Renàma les nacions europeeshaguessin tramès un ultimàtum a Berlín,Hitler no hauria tingut nitre remei que re-tirar-les, amb una considerable minva delprestigi del Führer als ulls del poble ale-many.

En comptes d'això, s'ha volgut guanyarternos i, cosa pitjor, fent unes invitacionsa Alemanya la resposta a les quals demostraclarament quins són els propòsits hitlerians.

Tot, Societat de les Nacions, seguretatccllectiva, guerra o pau, tot depèn avui de

l'actitud que adopti la Gran Bretanya. Tantde bo els seus governants estiguin a l'altura

de la situació.TIGGIS

CAMISERESPECIALISTA

' EIII EN LA MIDA

JAUME 1, í!lelèton H655

La situació internacional de 1936, però,no és igual a la de 1914. En efecte, abans

de la guerra Alemanya formava, amb Aus-tria- Hongria i Italia, la Triple Aliança i

estava aliada de Turquia i de Bulgària. Ac-tualment—almenys en aparença—Alemanyaestà isolada. De l'aliança militar i políticaamb Rússia, que venç l'any 1940, no enqueden ni les cues. Hi ha encara un altrepacte, per la durada de cleu anys—dels qualsdos ja s'han escolat-, de no agressió ger-mano-polonés; però aquest pacte no ha

anullat ni alterat el de caràcter militar que

CASA RENECOPIES a màquina

CIRCULARSamb multicopista a preus reduidíssims

MONT-SIÓ, 18, pral. - Telèl.18053

Ig-I1I.36' "`RA DR 3

- ---

Els perills que en aquesta hora poden la distribució de la riquesa es fa la part

comprometre la lògica evolució de la nos del Ileó. Aquest fenomen que caracteritza

tra economia i de la nostra política, creiem la nostra època ens podrà ésser a cadascú

que deriven principalment de la confusió de nosaltres agradable o desagradable, però

d'Idees i de propòsits que davant el futur tot sembla demostrar que és l'única fór-

tenen en general les dretes i les esquerres. mula d'evolució social. L'única sortida pos-

Per dir-ho clar, són pocs els qui saben el sible del marasme i de la crisi económica

que volen i sobretot el que poden voler i que el móna travessa.

Si n'hihi hnilu ú

altre

deobtenir, y p a

parlem de les dretes i de les esquerres declarada.socials dintre els termes primitius en què es L'endemà de, la gran guerra serà el so-

planteia la lluita a casa nos-tra, que és fet i fet una llui-

ta de rics i de pobres. De ricsque moltes vegades no ho són,però que aspiren a servir i afruir de la riquesa per damuntde tot interès social, i de po-bres que no ho són sempre,però que serveixen i ajuden lacausa dels . actuals despos-seïts:

Les dretes, sense fe i senseconfiança, per pur instint deconservació defensen la ma-movilitat del sistema econò-mic actual. Es una defensadramàtica i desesperada con-tra tota conquista del prole-tariat i contra tota invasló del'Estat, que elles mateixes han .

creat i que avui els traeix i

limita llur llibertat d'acóió.Es la servitud d'aquest pcwlerque ha estat i és encara el seuinstrument i alhora el seu ene-mic. Es la decadència del ca-pitalisme i del liberalisme eco-nòmic, que no sabem el quepot durar ni fins on ha d'ar-ribar, però que malgrat totesles fictícies i lleugeres reac-cions s'accelera cada dia enor-mement. S'accelera perquè amés a més de les seves prime-res causes hi ha l'escepticismei el pànic dels qui haurien dereaccionar. Es el cas del ma-lalt que després de molt tempsd'agreujar-se un dia i un altredia, la gent creu que no tcremei i no arrisca res per asalvar-lo .

Ja no es parla de salvació i, com davantuna desgràcia consumada, sembla que no-més interessi el nom del culpable per a cas

-tigar-lo. Es l'única i migrada satisfaccióque resta. Les dretes diuen que la culpa detot és del marxisme. Estupenda manera degirar-se d'esquena als problemes. Ja enspermetran que no ens ho creguem.

Els marxistes, els col•]ectivistes, els cor-porativistes i els partidaris de l'Estat tota-litari — i caldrà que les dretes es vaginacostumant a veure que es tracta de mem-bres d'una mateixa família —, quan no esdediquen a la simple i innòcua demagógiao no es limiten a vestir-se amb camises decolors vius, no fan res més que sotmetre'samb més o menys alegria a les lleis eco-nòmiques qué avui regeixen el món, o mésconcretament a les cluríssimes realitats dela vida dels pobles on viuen. Pregunteu sino a les joventuts de Rússia, d'Alemanya,d'Itàlia o d'Austria. Totes aquestes joven-tuts demanen i serveixen ]'Estat perquè lavella societat individualista els ha tancatles portes i els ha cegat les ambicions. Re-nuncien al vell concepte de la llibertat per-què saben que no hi ha pitjor esclavitudque la de la pobresa. Adhuc en els païsosque encara es diuen capitalistes, Anglater-ra el primer, pregunteu als joves obrers sen-se feina per què cerquen l'Estat que els

ajudi i els empari.I no són sols els sense feina. Demanen

l'Estat, els obrers, els financers, els intel-lectuals i els homes de professions lliures.Tothom demana a l'Estat aquell servei queno troba enlloc més. Per això l'Estat esdevé,més actiu, més exigent, més tutelar, mésprovident, més totalitari. Naturalment quetot això no és a títol graciós; l'Estat ha detreure (l'algun lloc el que li demanen i en

Stalin

cialisme, va dir algú, mentre els exèrcitsir ,es batien. Evidentment que això no volia d ,

com podien creure els antimarxistes de lla-vors, que l'endemà de la guerra manarienels pobres. La previsió, però, ja resulta mésexplicable i explicada si es referia al socia-lisme d'Estat, o simplement a l'absorcióestatista. L'endemà de la guerra ha estatel socialisme a Rússia, el feixisme a Itàliai el nacionalsocialisme a Alemanya, o si-guin tres règims enemics del capitalismelliure, El concepte de la propietat en aqueststres països representa tres modalitats distin-tes en el seu procés, però cada dia més sem-blants en els seus resultats, d'increment delpatrimoni públic a expenses de l'economiaprivada. D'una manera més atenuada, sensdubte explicada perquè els fets no han estattan exigents, aquest increment el trobem entots els Estats. Cal només comparar elsseus pressupostos des de l'any 1914, cl pri-mer de la guerra, fins ara, t veurem enquines proporcions gegantines han anataugmentant. Veurem també de quina ma-nera les comptades funcions que abans te-nia l'Estat s'han anat ampliant fins a fer-seindispensable per un major nombre de oc-cessitats de la vida del ciutadà. L'Estatcada dia li presta més serveis, però cadadia vol ésser més servit. Veurem les solu-cions que ens reserva la guerra futura. Demoment ja podem respondre que la sevapreparació, com és natural, no fa res mésque accentuar i estendre el domini de lesfuncions de l'Estat. L'endemà de la guer-ra segurament que els ciutadans haurand'acomiadar-se definitivament d'unes quan

-tes llibertats més.Localitzant aquest gran problema, creiem

que ja seria hora de posar la nostra políticaal dia i treure-la dels termes primitius enquè es troba, que no ha d'ésser una simpleImita de pobres i rics, d'homes ufans i ho-mes humils, sinó d'una lluita per l'exercicidel poder de l'Estat i per a utilitzar els seusinstruments, per a treure el país d'aquestasituació trista i poc elevada comparableamb la dels pobles a mig colonitzar.

Cal donar un sentit social a la nostrapolítica i a la nostra economia, no per afer-les salxar de cop i volta al món dels mi-

tes i de les fantasies humanitaristes, sinóper a fer-les actuar enèrgicament, impla-cablement, des del govern, contra tots elsgèrmens anàrquics de la dreta i de l'es-querra.

IGNASI ARMENGOU

Miranta fora

Quan?

Segons els observadors més ben infor-mats, Alemanya augmentarà encara la pro-ducció de guerra. Així i tot, fins a les oca-bolles d'aquest any no tindrà l'equipamentmaterial — avions; tancs, canons, etc. — al'altura.

D'altra banda, tenint en comjrte que elservei militar obligatori no fa més que co-rnençar — ara s'acaba de commemorar elj rimer aniversari de la seva instauració ambl'acostumada sèrie de moixigangues —, nocomptarà amb material humà instruït i pre-

1'arat fies ben endins de l'any 1937, i àdhucalguns especialistes reculen aquesta data finsa 1938.

Mentrestant, al costat de tots aquests pre-paratius — i per a ésser més corn,lets cal-dtia afegir les construccions navals, els es-tudis pera la guerra química i l'obtenciósintètica de certes rnatèrres primeres —, télloc una intensa propaganda encara mésforta que la que precedí l'agressió d'Itàliacontra Etio pie.

Superstició o atzar?

Totes les resolucions històriques del Füh-rer, fins ara, s'han escaigut o almenys s'hanproclamat, en dissabte. Ei q de març hoera ; així mateix, l'any passat, el t6 demarç, proclamació de la llei militar ; en09 34 , el .famós 30 de juny ; en 1933, el i4d'octubre, retirada d'Alernanya de la S. deles N.

Dos morts, quatre supervivents

El pacte renà portava sis signatures.Pel costat alemany, Stresemann i Luther

el pruner és mort, el segon és ambaixadordel Reich als Estats Units.

Pel costat anglès, Austen Chamberlain,que ara no forma part del gabinet anglès,però segueix tenint influència política.

Pel costat belga, Vandervelde, actualmentministre.

Pel costat italià; Mussolini, dictador, ales-hores com ara, d'Itàlia.

Pel costat francès, Briand, que morí qua-tre anys abans, dia per dia, del gest hitle-rió estripant el pàcte de Locarno...

«Enviats especials»

La nit del 7 al 8, a les tres, uns quantsperiodistes berlinesos foren despertats tele-

1ònicament : havien d'ésser a les vuit delmati al ministeri de la Propaganda.

Un cop allí, se'ls comunicà que no podiensortir del ministeri; que si havien de feralgun encàrrec el transme.essin a un deter-ininat funcionari, el qual l'executaria. Des-près, foren duts en auto a 'íiémf elhof i erm-barrats en dos avions, un que deixà els pas

-satgers a Colònia i un altre que els deixàa Francfort.

Fins aquest moment no foren assabentatsque estaven encarregats d'una missió his-tòrica : la ressenya de l'entrada de les tropesalemanyes a la Renània.

Bon remei

—Veieu — deia un jove samurai moderna Albert Londres —, per conèixer i comQen-dre el veritable Jaló, caldria que entréssiude criat en una bona família de Tòquia.

Tota la qúestió

Ha tingut lloc una altra subhasta de labiblioteca que havia reunit Louis Barthou.Entre els llibres a vendre figuraven els Elu-des et fragments sur le reve, de Valéry,acompanyats d'una carta de l'autor, datadadel 12 de febrer de 1934. El poeta deia

al

ministre«Teniu davant vostre els problemes més

difícils d'un temps terriblement difícil. AEuropa no li queda més que una bestiesaper fer. Desitjo que els recursos del vostreesperit tan viu, tan prompte i tan prudent,puguin esmerçar -se eficaçment a dividir elque vol unir-se i a unir el que tendeix adividir-se! Això és tota la qüestió,»

Historieta romana

L'escena passa a l'escola on va RomanoMussolini, el més petit dels fills del Duce.

Un inspector visita les classes. Per fer-seben veure, el mestre pregunta a Romano

—Quin és l'home immortal d'Itàlia?Sense vacillar gens ni mica, el fill del

Duce respon—El mariscal Balbo!Després d'un silenci penós, el mestre es

refà i diu

-.Per què ho penses?I el petit respon—Perquè cada vegada que el meu pare

sent parlar del mariscal Balbo, rondina«Aquest home iw es morirà mai!»

r r (^_

w /-í_ 1

1 :;ex ,'

EL DEBUTANT

—Ai, Mare de Déu, que m'han venut unsesquís sense frens!

(Gaszetta del Po polo)

CONTRA LA CONFUSIÓ

L'ev&ució de l'Estat

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinària

per a les Arts Gràfiques

Nèpois, 215 • Teléfon 55723

BARCELONA

SENS

MCOM

RPETEENCII

DEE

FAM MUNDIAL 1 ECONOMIA

AUTOTGE ECCIÓN EIÉCTRICA,^S.6Ae

La sessió "Mirador"Llegiu en aquesta mateixa pàgina l'artic!oque el nostre redactor cinematogràfic dedica

a Escape me never, que presentarem el di-lluns dia 3o al Coliseum.L'excusa de no insistir en aquest article

sobre Elisabeth Bergner, tot i tractar-se, na-turalment, d'una de les grans atraccions delfilm, és haver parlat ja extensament d'a-questa participació de l'actriu austríaca ernel film, en l'article publicat ací mateix, diesenrera. Allí 'també donàvem detallada refe-rència de les principals figures que interve-nen en el film com a intèrprets.

La setmana entrant donarem el programacomplet de la sessió, el complement de laqual voldríem fos d'exclusiva per aquellanit.

De moment ja podem avançar que aquellanit es projectarà per primera vegada a lupantalla del Coliseum un film de Walt Disney ; a la gentilesa de l'empresa del PubliCinema, que té ]'exclusiva de totes les Sm a-fonies beneites, de'.em l'avinentesa de poderprojectar en la nostra sessió un film natu-ralment inèdit, que es titula Musilàndïa ique no figurarà en el programa dels diessegüents.

Consulteu si us plau el número del .dijousque ve, per a tots els detalls complementarisd'aquesta sessió.

PANORAMAEl cinema espanyol

Fragments d'un corresponsal a Madridd'una revista cinematogràfica estrangera

«D'octubre a gener, quinze produccions es-panyoles han estat presentades en les millorssales de Madrid. Però tots aquests films re-velen encara molts defectes. En primer llocla pobresa, lá puerilitat o el grotesc dels argu-ments!... Però això, sembla, és molt comer-cial. El públic espanyol se n'acontenta...millor : hi frueix... Però els productors espa-nyols farien mal fet d'adormir-se en aques-ta situación.

Després de citar alguns films que fan ex-cepció, el corresponsal diu

Tots els altres films són inexplotables forad'IEspanya, a excepció potser de l'Amèricallatina. Alguns diàlegs són realment estúpids,i l'enginy que pretenen contenir és d'una fei-xuguesa extraordinària. No es pot parlar béde La- hija de Juan Simón, Rataplán, DonQuintin el Amargao, Es mi hombre, Rosariola Cortijera, etc. Això no privara pas que elsproductors, cornr>rciants primer que artis-tes, facin bons negocis.»

EI programa 1936=37de la ufs

El primer film del programa 1936-37 de laUfa ja s'està rodant; és Vogeldd, posat en'escena per Mak Obal. Seguiran immediata-ment Un regiment de dones i Vent d'hivern.Ucicky, amb Hans Albers, realitzarà un filml'acció del qual passa a Rússia, Savoy ato,i un altre, Camarades, d'episodis del Tercioextranjero espanyol (ai la mare!). Pfeifferproduirà un Boccaci amb Willy Fritsch, L'es-tudiant captaire i un film arnb Lilian Harvey.

Nofcíes curtesJean Renoir farà debutar Marianne

Oswald en un film amb scenario d'AndróGide.

— Un Werther, adaptat per Bernard Zim-mer, serà interpretat per Annabella i Pierre-Richard Wilm.

— Katharine Hepburn rodará aviat dosfilms—un d'ells, Maria, reina d'Escòcia—ia la tardor vinent reapareixerà com actriude teatre, a Broadway.

— Pau] Robeson, el cantant negre, seràl'estrella del film anglès, Cant de llibertat.

FANTASIOGran èxit de la

setmana musical

JUÁN ITAf antasia musical de gran

espectacle amó l'orquestra

ALFRED RODE

i la formosa comèdia musical

El cantor del amor

per Víctor De Kowa

A

EXTRAORDINARI ESDEVENIMENTEXIT GRANDIOS!

MI MARIDO E COLISEUMDilluns estrena

Un film deliciós queté ànima, rialles, mú-sica meravellosa i totel que demana el púsblic en una pellícu-

la encisadoray

Director:ELLIOT NUGENT

4

19-111-36

EL CINEMA.

Escape me never és, com ja us hem dit, re'ls en lá pellícula, és interessant d'esfor-

la transcripció cinematogràfica de ]'obra de çar-se a copsar la inspiració i el gènere de

Margaret Kennedy, The Fool of the familly. vivència espiritual que en el fons condicionaDe la mateixa Kennedy, la novella La Nimfa I i organitza l'obra. Una obra aquesta neta-

constant, primera part en certa manera d'Bl ment anglesa i, més profundament encara,

Ximple de la familia, ja ha estat duta al netament femenina.cinema (i al teatre). El film pot abordar-se amb distintes pre-

Ara, ]'encarregat de l'adaptació ha estat ocupacions. E] millor, tan sòlid i vivent és

Paul Czinner, que ha realitzat la seva labor l'espectacle que presenta, fóra abordar-lo

de traductor cinematogràfic amb una fidelitat sense preocupacions de cap mena. Amb tot,

tal envers el que és de debò essencial en cal decidir-se quan s'escriu a optar en un

«No ens deixis» (nEscape me nevero)

sentit o altre, i tanmateix ningú no podrànegar que una obra com aquesta de Mar-garet Kennedy i Paul Czinner no entranyiexperiències morals d'un abast molt general.

Podria parlar-se així, per exemple, del1 problema de l'artista, o més ben dit, d'un

cert tipus d'artista en relació amb la vida.La vida que és una petició constant, unaexigència moral inapellable. Sebastian esdistreu, heus ací, d'aquesta petició irrecu-sablé que és Gemma, la seva dona. EIIpodrà parlar d'aimpuls diví» i de «musa».En el fons és pusillanimitat. El seu balletque triomfa i Fenella, la seva inspiradora,per un cantó. Per ]'altre, Gemma llençadaen un paroxisme de desesper que voreja lafollia.

EI film és doncs ,també un xic la situacióde la companya constant del bohemi sen-timental. En aquest sentit, ]'obra és unmonument de psicologia femenina. Pinturade la dona enamorada follament, a desgratde tot, amb tot l'illogisme d'una passió pe-renne, dona clarivident, astuta, que penetrafins als recons més secrets del cor de l'homeque estima, que endevina, preveu, comprèni perdona.

Margaret Kennedy, que és al costat deKatherine Mansfield, Virginia Wolf i Rosa-mond Lehmann, un dels noms més gloriososde la literatura femenina del seu país, ambaquesta obra, que—repetim-ho_Paul Czin-ner ha interpretat amb tanta justes», ha fetprova d'una extraordinària capacitat enl'art de captar imatges de vida, gens defor-mades per l'artifici arbitrari que semblafi ltrar-se en tantes obres literàries.

Per aixa tot el que poguéssim afegir enla línia de preocupacions dels paràgrafs .an-teriors, amenaçaria donar imatges esque-màtiques, allí on precisament ens trobemenfront de la mateixa mobilitat fluctuantdels .caràcters vius, presos en l'illusionisme—almenys aparent—que caracteritza la vidaquan de bo de bo és viscuda amb aquellaferéstega vehemència amb què la viuen elslos protagonistes del film.

Dos éssers fets, amb tot, per entendre'sper damunt les intermitències dramàtiquesProvocades pel desori moral d'aquest Sebas-tian que ha heretat tota la salvatge incivi-litat del pare tal com La Nirnfa constantens el presentà.

Paul Czinner, amb una matèria tan vivai amb un equip d'intèrprets excellents, a ladavantera dels quals la genial ElisabethBergner, ha fet un film que bé mereix, ente-nem, l'atenció dels nostres lectors.

No em deixis, com en un altre sentitNoblesa obliga, és un film que demana unpúblic. Sempre hem cregut que aquest pú-blic existeix a Barcelona i que ens creu poco molt. Si una vegada més us demanem unvot de confiança, ens el voldreu donar el dia30 al Coliseum?

JOSEP PALAU

URQVINAOENÃ

Un espectacle enlluernadoral ritme del ^

.,,'JAll fi'

Una meravellosa visió detot el món

Danses antigues i modernes, des delcfCANCAN Eins al més modern i

espectacular de tots els balls K b FILMS

"E1 ronaround"FILM PATROCINADO POR fl HOY CLUBQuelcom nou

, que us entusiamará ^t^g^s r,o •,a Lq yp.Df IUAMO

1 von Stroheim, què?

De tant en tant, algun b a ;fhm oni alCinema, d'aquells hi

de dir: »ja està prou bé; pot passar», que.que aporten algunaCosa més que l'assistència a •un passatemps

daven satisfetes.IHome polit, considerat fins amb l'extraagradable (i això darr(r no sempre), es

pregunta: què s'ha fet d'Erich von Stro-I més insignificant, era, en el treball, d'un

heim? Fa, en efecte, molt de temps queautoritarisme vorejant la tirania més des.pbtica. Es podria descriure la seva carreraaquest nom," un dels més grans de la cine-

mato rafia, bégrenent com ti les seves baralles ambI pperper que un dels més des-

Coneguts — gairebé diríem completament

avedettes com la insuportable Mae Murray

desconegut en proporció als seus mèrits —,iinsuportableel no menys John Gilbert,amb Gloria Swanson, amb Fay Wray, ambque aquest nom, dèiem, no sona enlloc. aJ John Hersholt, etc. Però, malgrat les boro.

-' Iles, els plors i tot; quedaven,cgm succeí amb els dos úl.ttms anomenats, amics .a tot

re t' ésser-ho: 'Es que en el treballsortia l'autoritarisme del mi-litar germànic ajuntada a lesexigències de l'artista que noes plany e11 ni plany els al.

t tres davant l'obra que vol perafecta.

i Les cases productores per.

r`dien paciència davant fallar.gassament del treball il'en-gruiximent de les despeses.Una d'elles, que no havia po-gut mai collocar tm film a les

• sales del Broadway, gràcies aun anunci lluminós en quècada dia augmentava la xifra

4{del Pressupost, pogué ronquis-tar la consagració que projec-tar a Broadway representa.Deu ésser aquest l'únic èxitcomercial — relativament aconseguit en tota la sevavida per Stroheim.

r Avarícia, per exemple—filmque MIRADOR presentà en unade les seves primeres sessions—tenia vint rotllos. Natural-ment que no s'ba projectatmai íntegrament (i la versióarreglada per a la projecció,ben poques vegades). Però RexIngram, que volgué veure tots

Erich von .Stroheim vint rotllos, deia que era lacosa més perfecta que havia

fa uns quants mesos, va córrer la veu quivist en cinema.

En aquesta, com en totes les obres devon Stroheim venia a Europa ; no sabemsi hi és o no hi és, perquè no se'n sent par-

Stroheim, la casa perdia paciència, ]i pre-nia la feina de les mans i confiava a qual-lar, ni se'n llegeix res.

Quan es discuteix si el éscinema un artsevol ]'encàrrec d'aprofitar el que pogués,

o una indústria, es presenta l'oportunitata fi de salvar-se en part de les pèrdues.Stroheim ja s'ha queixat moltes vegadesde dir 'e l'home que ha cregut més en e; que mai no s'ha vist cap obra seva, sinócinema com art, tant que no n'ha tingut

mai en compte l'aspecte industrial i comer-arranjaments fets per altres, sense cap lo-tervenció d'ell.rial, ha estat aquest ex-oficial ele l'exèrcit Mirat, com a director, amb horror per lesque aportà al cinema la concepció més exi-

gent i la cura de tots els detalls—àdhuc elscases—malgrat que, com en Avaricia, tre-ballés de franc—.,l'hem vist després cominnecessaris perquè ni es veuen ni sospiten—

al servei de la visió més del món.pessimistaa actor en papers secundaris d'alguns films.

Les seves exigències com a director ferenStroheim té dona i un fill i s'ha de gua-nyar la vida. I ara, com hem dit, l'obscu-von Stroheim indesitjable per a totes les ritat més absoluta el volta.

cases productores per a les quals treballà.Allà on una pellícula s'ha de fer en poques

Es pensant en Erich von Stroheim queLubitsch trobava la necessitat hi ha-setmanes perquè està sotmesa a un pres-

quegués al món unes poques sales destinadessupost tan poc elàstic com es pot, Stroheim a un públic limitadíssim, capaç de concebreesmerçava temps i temps explicant llur pa-

per als intèrprets--que anomenavael cinema com un art pur. Però, cal pre-

semprepel nom del

guntar-se, quines cases productores es com-personatge que encarnaven—,

rodant quilòmetres i dequilòmetres cellu-prometrien a encarregar una pellícula a von

loide, fins que les seves exigències d'homeStroheim perquè fos projectada en tan po-ques sales?

escrupolós que s'ha prohibit . a ell, mateix W.

MIRADOR PRESENTARA

"No em deixis"

el llibre, que parlar de la pellícula equival—en part !—a parlar de l'obra de Kennedy.Suprimits naturalment els valors estricta-ment literaris, hi ha en compensació els va-lors d'ordre fotogènic d'un film que començai acaba a Venècia, després d'haver-nos con-duït primer als Alps Dolomites i a Londres.

Recolzant-se damunt un llibre ben esti-mable, Paul Czinner ha reeixit en una obraque honora la cinematografia anglesa.

Ja sabeu la pintoresca evocació dels medisde la bohèmia artística que constituí el mè-rit bàsic de La Nimfa constant. Doncs acíretrobem la família Sang'er i en la personadel germà gran, Sebastian, l'encarnació d'a-quella inestabilitat sentimental i desori mo-ral que li val el qualificatiu d'ael Ximple dela família».

Gran compositor, portant en la satisfacciódels seus desigs més incoherents una tossu-deria sorda a les exigències morals més pe-remptòries, gens apte doncs a la vida defamília, amb tot, sucumbeix a casar-se ambuna orfe que ha recollit de la misèria en elscarrers de Venècia. Germana, l'orfe, ger-mana espiritual de ida Nimfa constant», ro-mandrà fidel al costat de l'home que estimai a desgrat de la conducta irregular d'aquest,sollicitat alhora per la seva ambició artísticai per la passió per aquella que ell emfàti-cament anomena ida seva Musa,,.

Excuseu-nos d'haver encetat ]'assumpte.Ens aturem a temps per creure que mésinteressant que la naració dels fets en lluralineació dramàtica, tal com podrem veu-

:I IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUI IIIIIIIIIIIISIIIir'

C

Pa^seiq de Gràcir, 57. • Telófon 79681

Sessió continua da 3 Lardea 1 mafinadaE SEIENT, UNA PESSETA

CURIOSJTATS MUNDIALS =_

E Interessants reportatges U. E. A, rxclusm

MES FORT QUE UN BRAUDivertit dibuix de Popcyr

E NOTICIARIS D'ACTUALI7A7E MUNDIAL segons visió PARAMOUNT E

i ECLAIR JOIIRNAL exclusiu.° BYRD A L'ANTARTIC

segona i darrera par! del meravellós documental da EParamount

E La bellew incomparable dels gela eterns i l'heroisme1 disciplina dels homes caplíanejals pm Islas/rail Byrd

^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIEIIIIIilllllhlllllllllllllllll',

PEER GYNZ, per H. Ibsen. Adaptació deVentura Gassol i J. Puig i Ferreter. (Col-lecció Popular Barcino, 126.)

Potser haurà sobtat a algú que es pu-bliqués en català una obra d'Ibsen, autorque tant es llegí i eš traduí a Catalunya a

Ilenrih Ibsen

principis del segle; i del qual les obres forenestudiades i àdhuc representades amb unentusiasme delirant. Però així com en aquestentusiasme hi havia, certament, exageració,tampoc no era escaient l'oblit que el seguíi que pot dir-se que ha arribat fins ara queVentura Gassol i Puig i Ferreter s'han de-cidit a fer una adaptació del Peer Gynt.Els adaptadors confessen, en la nota preli-minar, que s'han lliurat a aquesta tascaprincipalment per tal que hi hagués possi-bilitat de dur Peer Gynt a l'escena catalana,cosa que presentaria grans dificultats en unaversió íntegra de l'obra. del dramaturg no-ruec. Ens sembla una mica difícil arribara veure aquesta representació donats unasèrie de factors intrínsecs del nostre teatre.

EI text de l'adaptació, ja que no podemcomentar-lo d'altra manera essent feta através d'una traducció francesa, és modèlicde català, tant en les parts de prosa, fetaamb un coneixement per$ec`e del diàleg dra-màtic, i amb una qualitat insuperable enaquest gènere d'obres, com en les parts devers, d'una grandesa i 'de vegades d'un topopular en els quals el traductor ha sabutfer que els conceptes i el caire de l'originalfossin expressats amb singular escaiença enversos catalans perfectes.

temps que correm, afixo ue ia sem anç

en un retrat, és cosa digna d'assenyalar—,a la semblança, diem, exacta i viva, ani-mada per l'expressió, per la comprensió de

la psicologia del model, s'ajunten una deli-cadesa de toc, una lleugeresa de pinzellada,una finor i una elegància que poc tenena veure amb els deliquis per a ús de pseudo-refinats.

I per damunt de tot això, una intrínsecai autèntica condició pictòrica. Si són bonsretrats, els retratis de Santasusagna són,també, pintura de la bona.

Ernest Santasusagna inaugurarà el dis-sabte d'aquesta setmana una exposició d'o-bres seves a La Pinacoteca. No hem pogutveure tot el que hi haurà ; les mostres quen'hem vist i tot el que anteriormerit haanat marcant la carrera de l'artista—no elconeixem pas d'avui—ens fan assegurar alsnostres lectors que valdrà la pena d'anar-la

a veure.

ADAM COSCOLL

' ffi 3

L'EDAT FELIÇ

—Estàs content de passejar-te amb el ves-tit nou?--1 tal! No passa ningú!

(Gringoire, París)

tor popular de Xàtiva, una segona edició deBernat i Baldoví, però amb idees més avan-çades o més escandalós a manifestar-les ; te-nia una llibreria i una impremta, escriví di-

«La Creu del Matrimonia

verses obres, fundà diversos periòdics polí-tics i festius i és autor del famós llibret defalla del qual ara parlaré.

L'any i866 es plantà una falla en la pla-ceta de la Trinitat de Xàtiva. El llibretdeia : I.a Creu del Matrimoni, representh enla falta de la plaça de la Trinitat en l'Anyx866. Cuento fgntástic, programa i descrip-ció de les escenes que representa dita falla{vinyeta]. Este cuento té la propietat d'ador-mir als chics y quisá també als grans.

Pero aquell que llixca en ganad'este cuento alguns versets,tindrà, com en la tersiana,impresions de calo-fretsAixí mateix pots, lector,en este cuento bilingüe,encontrar a lo millordefectes de «lapsus lingüe».

19-III-35 MIR11IoI: R 7

LES LLETRES

L'any 1538 — fa gairebé quatre segles —ja es registra el fet d'haver-se plantat unafalla, primera vegada que s'anomena així,la vigilia de Sant Josep.

De l'any 1544 és la següent nota : «Fa-lles a la plaça de la Seu. Bótes plenes dellenya aguantades per bigues posades dre-tes.»

Es coneix també la notícia que l'any 158oes plantaren quatre falles. I existeix un gra-vat de falles de l'any X599, amb la llegendaque València inicia aquest costum.

El pas dels anus modificà la festa i desimples bótes de llenya es féu un entaulati a sobre es posaren uns ninots — pantalonsi bates de dona— embotits de palla; a poca poc aquests ninots, sense deixar d'ésser-ho, s'anaren polint, els feren cares de cartóo cera i fins vestits a mida.

Al redós de les falles neix una mena deliteratura popular i satírica que és una des-troça. 'Enganxats als entaulats de la fallai a les parets dels cantons de la plaça onaquesta està plantada, posen al principi unspapers on hi ha els versos allusms al sig-nificat del que representa la falla ; allí lamusa popular es desfoga en corrandes, can-çons, quintilles, dècimes, epigrames a ves-sar de malícia sorruda i xiroia que erencom una fiblada a les escenes o successosdel veïnat, de la política i de l'administraciólocal o del país.

Però en 1855 un escriptor popular, JosepBernat i Baldoví, crea el llibret de la falla,on va l'explicació i relació de tot el queconté aquesta.

Els llibrets, que són anònims, són un ve-ritable monument de l'enginy popular valen-cià, i escriptors tan famosos com PasqualPérez, Eduard Escalante i Constantí Llom

-bart n'escriviren. En l'actualitat, un bonnombre de poetes valencians, en arribarSant Josep, fan baixar del cel una estonala seva musa i li fan ficar el nas en elsembolics del veïnat per saturar-se una micade saba popular.

En el primer llibret, escrit per Bernat iBaldoví en 1885 per a la falla de l'Almud^,trobem aquestes ratlles

HtsTòRm, per Enric Bagué i Jaume Vicens(Associació Protectora de 1',EnsenyançaCatalana)

Una bella presentació, acurada, neta d'er-rades, amb bells tipus d'impremta i ambdibuixos de Josep "Obiols, fan del llibre His-tòria d'Enric Bagué i Jaume Vicens, suarapublicat per la Protectora, una de les mésreeixides publicacions destinades a la for-mació dels infants que s'han publicat en lanostra llengua.

(Enric Bagué i Jaume Vicens, prou cone-guts per llurs estudis històrics, han escrituna quarantena de narracions sobre fetshistòrics concrets i colpidors, el conjunt delsquals pot donar als infants no tan solamentuna bona preparació per l'estudi complet dela Història universal, sinó que també elspot interessar en fets que estudiats d'altramanera els serien feixucs i monòtons.

Els autors d'aquest llibre han seguit elprocediment de narrar un fet històric par-tint, moltes vegades, d'un fet concretíssrm,de vegades de l'explicació dels dibuixos deln ateix llibre. Han fet concessió, no resmenys, a allò que abelleix més els infants,com són viatges a terres misterioses i llu

-nyanes, històries de pirates, històries més ornenys fantàstiques (com la de Dona Elio-nor, reina de Xipre) : Ultra tot això no hanoblidat un aspecte rmportantfssim, que és

la narració d'algunes de les glòries de Cata-lunya que poden elevar l'esperit patriòtic inacional dels nostres infants.

Els dibuixos de Josep Obiols, no cal dir-ho, són apropiats i aptes per a círsvetllar

en els infaits el bon gust i l'elegància. Re-marq rem, sobretot, els mapes, els quals fetscom els antics, amb dibuixos de monuments,exèrcits, donen una feliç idea de l'època quevolen reproduir i, al nostre entendre, tn-esborrable de la memòria dels infants.

M. R.

Ernest SantasusagnaErnest Santasusagna, si per cas és genial, de l'esplèndida facilitat que hi trobaven per

ho és, diríem, per dintre. No es manifesta a doctorar-se de genials i d'exquisits.per actituds, gestos, tics, manies ni arran- Avui, aquelles àuries senderes de la no-

d'ultrasensible o d'inspirat. Es unxaments vetat s'han anat despoblant, les corones dehome més aviat xerraire, i per coses in- llorer s'han convertit en uns lamentablestranscendentals, amb un tarannà més aviat fores d'alls, els que encara hi pasturendecantat a la facècia i a mancar al respecte van remastegant incongruències pels quatre

saberuts doctrinícoles que no a venerar-als amics i familiars amb els quals s'han que-

los i fer-ne massa cas ; com molts d'altres dat. No per això, però, és més fàcil avuiartistes—i no pas els pitjor, certament—, que abans el camí de la bona pintura nies plau més a pintar i dibuixar que no a són tampoc massa nombrosos els qui el

teoritzar i barallar-se sobre tot de coses que segueixen ; n'hi ha molts—com n'hi hagué

ja fa temps que són ben estabilitzades en sempre—que s'han engiponat un compromís

el seu esperit; té una ardenta devoció pel dins el qual, amb més o menys fortuna,seu ofici, té un profund sentit per endevinar queden bé amb la pròpia consciència, pre-

nent de l'escola només allòque té de més extern, sense

i cap sentit d'allò que n'és lasubstància vert,.dera.

Santasusagna, de la lliçódel museu n'ha tret tot el quen'havia de treure. Val a dir,però, que la seva manera deveure el món i de sentir l'artal qual era cridat, informà japrimitivament la seva pinturaen aquest sentit que, després,la confrontació amb els mes-tres no féu sinó corroborar.En les teles d'aquest artista hiha la síntesi de tot el que ]i

• han dit, de tot el que n'har ï a après, de tot el que n'ha cop-

, Santasusagna practica lapintura de gènere, la compo-sició de grans plafons

s tius, natures mortes, flors i,especialment, retrats.

Si en tots aquests sentits enk els quals s'exerceix l'activitat

de l'artista hi hem de trobarfr les més nobles reminiscències,`/ no a través .d'un calc servil

de fórmules i de troballes, sinóper una seriosa compenetraciói una intensa elaboració per-sonal, per la qual han estatresolts tots els problemes queal pintor eren posats, en elsseus retrats hi ha les virtutsdels bons retratistes anglesos,la qualitat dels espanyols. A

Ernest Santasusagna — Retrat la semblança—encara que pu-gui semblar estrany, en els

1 bl aallò que és bo de bo de bo, potser més perintuïció que per examen, i, quan s'entu-siasma per alguna cosa, s'hi deixa anarcompletament, sense cap reserva i disposata engegar a passeig qualsevol situació, percòmoda que sigui, si lc representa qualsevolinconvenient per allò que el sollicita.

Santasusagna és un pintor de formacióescolàstica, és un pintor al qual no repugnala realitat i que, per tant, no vol pas fu-gir-ne ni esquivar-la a través de cap evasiófilosòfica d'aquestes que han posat en cursels ineptes, els taüls i els encaparrats. Ellestarà prou content de poder seguir, ambmés pressa o més lentitud, el camí que li

han assenyalat els mestres de tots els temps,acceptant-ne totes les dificultats, passant per

tots ets trenca-colls, sotmetent-se a totes lesdisciplines, corriol aspre i laboriós que vaempendre l a de bon començament de la

seva carrera mentre que les daurades viesde la novíssima novetat anaven plenes de

la turbamulta dels infeliços que s'hi repar-

tien estantisses corones de llorer, enamorats

III,`

3

—Sí, senyors jurats, ha mort son pare isa mare; però jo us demano pietat per almeu defensat. Penseu que es tracta d'unpobre orfe...

(Gringoire, París)

s_- &f. '

—^ „ ,,f..'illl

BALL DE DISFRESSES

—Que es diverteix aire el senyor profes-

sor?—Tothom em coneix!

(Ric et Rac; París)

CARNAVAL

--Que no t'agrada aquest vestit?—Gens. Només penso que per poder veu-

re't així, vaig haver-me de casar amb tu.

(Marc' Aurelio, Roma)

En lo mig d'esta placeta,al costat de l'Almudi,ha cremat el poble huíel conti de Vicentetaqu'en este món de Cuifàssempre )to paga qui no deu.«no sé si m'antenderds...»,però al vendre, filla, el teu,pensa un poquet lo que fas.

Aquesta mena de literatura va escamarmolta gent, i el dia 13 de març del dit anves va gebre en el Palau un exemplar delllibret, i el bisbé, Mariano Barrio Fernán-dez, el donà a llegir al «Sínodo de respeta-bles personas» ; ell només va llegir la partcastellana, puix no coneixia bé «el lemosínvalenciano».

L'arquebisque trobà en dit llibret «chistesy equívocos mal sonantes... zahiere, ridicu-liza y alienta a la impureza, a la lascivia,sembrando la desconfianza para con la mu-

jer y queriendo alejar del matrimonio...».El «Sínodo» trobà en La Creu del Matri-

moni «palabras y escenas las más repug-«antes que no pueden menos de ofender losoídos», i acabaren censurant-lo per «heréti-

co, impío, escandaloso, obsceno, inmoral, in-furioso al matrimonio, al estado eclesiástico,al celibato y a las lersonas piadosas y timo-ratas».

Féu seva la censura ]'arquebisbe i en datacj de març publicà en un suplement al Bale-un Oficial Eclesiástico la condemnació, quefou reproduïda per algun diari de la capitalel dia 17.

1 com que es manà que el que tinguésalgun exemplar el lliurés al rector o con-fessor per a trametre'l a l'arquebisbe — pera ésser cremat —, avui dia són escassos 'els

El primer ban de 1'alcaldia referent al exemplars que queden d'aquest famós llibret.

costum d'encendre fogueres en la vespra de Es clar que nosaltres, en comptes dels ver-

Sant Josep. és de 1851, i la novetat de pre- sos de La Creu del Matrimoni, preferim el

miar el millor llibret, l'establí en 1887 el de qualsevol llibret carregat de bona inten-famós setmanari La Traca que fundà i di- ció d'humor i de valenciania, com aquests:rigí Lluc Soler. Guanyà aquell any el premiel llibret de la falla del carrer de 1'Ambai-xador Vich, que representava Jaume l'Es-quilaor, crítica de I'estàtúa d'En Jaume elConqueridor que hi ha al Parterre, obra de

l'escultor català Agapit Vallmitjana ; és l'au-tor del llibret el periodista valencià Josep M.

Fambuena.L'am• 1904 Lo Rat Penat començà a pre-

miar llibrets — concurs que encara perdu-ra —, i n'han estat dels poetes Cidon, 'Epilai Puig Torralba.

Però els llibrets de falla, això tan senzilli tan innocent, tenen ja una mica d'histò-ria.; fins un d'ells fou excomunicat per l'ar-quebisbe de València.

M'explicaré: Blai Belher fou un escrip- 1

LA RENAIXENÇA A VALENCIA

Liferafura fallera

LINA GEOGRAFIA DE CATALUNYA..,

LINA GEOGRAFIA NOVA.,.

UNA GEOGRAFIA PROFUSAMENT IL'LUSTRADA..,

UN PLA DE TREBALL ELABORAT DETINGUDAMENT...

UNS COL'LABORADORS ESPECIALITZATS ..

aquestes són les principal característiques de la nova

Geograïia de CatalunyaPreu rspecial del fascicle establert per un curt termini, Pies. 250

yDemaneu detalls i condicions de subscripció a la vostra Llibreria

I espigolantper un llibret, copiem aquestsversos :

En un cafeti uns fallerosdiscutixen sobre Déu,i er eixir-ne de dubtesli pregunta a l'amo u d'ells—Què és Déu?Mes quan tots aguardenuna explicació de pes,calcula l'amo i contesta—Què es deu? Catorze quinzets !

La contemplació d'una falla que és undisbarat, li fa escriure al poeta

Un del carrer : —Quin desastre 1Un guasó : --Quina «hermosura» !Un vel: --Quanta frescura!Un abonat : —Quin em¢astre !Un artista: —Quin bunyol!Un porter: —Xe, s'han lluït!Un aire-: —Tot pal perol... !Una portera : —Encd volser fallero el meu marit!

;Hl ha a València qui té bones colleccionsde llibrets de falla, però de molts s'ha perdutel rastre. Un dels més antics que he poguttrobar és el que tracta de 1''Esplicació de fafalla del carrer de la Correcheria, Añ 1 873.Valencia, Imprenta de Ayoldi. Salines, ió,i diu així : «Ya aplega el añ 73 : es añ desig-nat per un profeta ; el añ que habia de apa-

reiser per els Pirineos un home que tot busabia per arreglar posant cada cosa en elseu lloc; el añ en una paraula que Españay darrere dé ésta el mon sanser, seria con-vertit en un Parais Terrenal. Pero el homeya está ahí, la profesia s'ha cumplit en unprincipi. ¿Vindré lo demés? Hen ductem.»Després nomena les condicions dels perso-natges i no agradant-li al jurat, determinen,per unanimitat, cremar-lo, ido cual se posaen coneixement del públic per si vol presen-siar el acte».

I a tal declaració segueix una quartetai un consell a les joves

...el chagant, veus no més,Sapies que tot, és no resCartó, fusta y percalina,Aixina y no més aixinaSe fien de la apariensiaY aquell que no té consensiaVos pela com la gallina.

Xdtiva : Imprenta y Librería de Blay Bell -ver. — r866.

Al darrera de la portada hi ha una nota

prohibint la reimpressió i una quinteta onapareix el nom de l'autor

Per la carn y el abaechoque mesclat hia en el paper,respon de fet y per ferqui firma... com un barbecho,el impresor, Blay Bellver.

Aquest hibret tenia 56+7 pàgines en quart,escrit en prosa i vers, castellà i valencià,amb els següents títols : «Advertensies inte-resante. — Preámbul. — Cuento, — Des-cripsió de nostre viache al infern. — Pro-grama (descripció de la falla). — Sementeridels goletes. — La Creu del Matrimoni,exersisis que deu practicar tot home ans de

probar el inmene pas d'esta creu, escritspera visitar lla falla de la plasa de la Trini-tat en 1'anv i866.»

I perquè el lector tingui una idea de laclasse de literatura que portava aquell lli-bret, en donem una de les poques mostrespublicables : -

Y un retor f rescot y entés,Ouen intensió la més bonaEnsenyaba k alguna donaEl matrimoni lo qu'és.

En Bunyol naxqué ton pare,ta mare en Rafelbunyol:d'orige tan bunyolerosemjre vas feta un ninot.

Enetc SOLER CODES

La col'leccíó complefa deMIRADOR pof consulfar •se a 1'Argíu Hisfòric de laCíutaf (Casa de l'Ardiaca)

Igor Straiainshy, .per'Théódore Straúlnskv

intensament colorida per la influència delsseus mestres russos, era representada perl'Ocell de Foc (tgto); l'època de predominidel contrapunt, amb menyspreu dels efectesde gran orquestra que segueix a les No-ces (1923), ho era pel Concert de piano(1925), l'Apobló, El bes de la fada (igi8),i elÇapriccio (roig); - per fi la plenitud dela seva inspiració personal, amb completdomini de tots els recursos instrumentals ivocals, tenia com -a exponent la Simfoniadels Psalm.s -(iq o) •.

Quant a la interpretació, s'ha de reconèixerque no sempre va estar a la mateixa altura,sobretot pel que fa a la Simfonia delsPsalms. Sortosament, la millor fou la deldarrer dia, gairebé perfecta, de manera queel record que en guardarem no podrá éssermillor, D'altra banda, la mena de fredordel primer dia sembla com si es poguésexplicar per raons psicològiques. La plateai les llotges eren tan poc concorregudes !Sons dubte els habituals van voler deixarben fixat amb aquesta actitud que el queels interessa no és la música, sinó determi-nats accessoris.

Per fi, no volem deixar de consignar unsencoratjadors símptomes de millora en laredacció dels' programes. Si bé encara sónbilingües, i a dues columnes, com aquelles(doctrines» del papa Pius X que passàvema collegi, la gramàtica i el sentit comú sem-blen ésser-hi bastant més respectats queabans. Esperem que aquesta bona impressiós'anirà confirmant, i que el bilingüisme, sino desapareix, pendrá almenys una forma•més dissimulada.

J. P. M.

EL DOLOR ENVELLEIXQuan sofrim un dolor qualsevol, de cap,de queixal, neuràlgies, etc., fot el nostreorganísme es ressent de les consegííèn=cies. í)isminueíx l'energia, desapareixl'opfimisme i la nos4ra cara adquireixuna expressió de fatiga í decaïmentque ens fa semblar més vells. I ésfan fàcil alliberar =se d'aques4sfurments existinf la CAFIAS=PIRINA! No hi ha dolor quela resisteixi. Una o duesEauletes el r¿reuen infal'li=blemenf i gairebé aI'acfe.

EL PRODUCTE DE CONFIANÇA

8

19-111 -36iIiíit:z;':.NOTE S

El preu dels xisfos!Eddie Cantor, as (Estats Units, no sols

és popular com actor de cinema, sinó tambécom un excellent còmic de la radio.

Però vetaquí que un tal David Freedmanli ha posat un procés i Ii demana la bonicasuma de 250,000 dòlars (feu números).

Sembla que totes le§ facècies, bromes ixistos d'Eddie Cantor, que tant d'aprecitroben entre .els auditors ., americans, sónobra de Freedman.

Eddie Cantor nc ho nega, perú asseguraque sempre ha pa e les factures que Freed-man li ha presentat per la seva feina.

Per mostra, heus ací un xisto que Cantorconta pei naicrsfon .

—No m'agrada el bacallà; i estic moltcontent que no m'agradi, perquè si non'hauria menjat, ï com que em fa fàstic;m'hauria estat molt desagradable.

Quant creieu que- pot cobrar Freedmanper una frase aixf?

D ^,

f'

^ 1

t` ^.1 `V

J

A L'ESCOLA DIE CIENCIESPOLIT IQUIES

—Em conjugareu cinquanta vegades elsverbs «deixar entendrem, «formular reserves„i „precisar l'actitud,(.

(Marianne, París)

La propaganda per ràdio«Quines indiscrecions, quins vandalismes,kovsky, ala memòria del qual està dedicat, arribará a cometre la publicitat per ràdio?Sens dubte és degut a aquest contrast amb La darrera audàcia és d'envergadura : noles altres obres conegudes d'ell, que El bes menys que la utilització de la Marxa turcade la fada produí en el públic barceloní per a yantar les qualitats d'un cacau ; ésuna certa sorpresa espantós. No s'ha de desesperar de sentirEn resum, els programes d'aquests fes- uns versets celebrant un perfum suau ambtivals ens oferien produccions de tres de les les notes de la Marxa a l'estrella, o la ro-principals etapes de la producció strawins- bustesa d'un motor vantada amb la Caval-kiana. L'època diguem-ne brillant, encara rathn. do i,, tv ii,.-.:... c,L_ r ,

AL LICEUr^

Els estivals StrawinskyPoques vegades ha estat tan justificat

l'interès per una manifestació musical comho era la setmana passada amb motiu delsdos concerts Strawinsky. En primer lloc,perquè es tractava d'un autor genial, sensdubte un dels més importants de totes lesèpoques; després, perqué de les seves obresanàvem a sentir-ne una interpretació per dir-ho així autèntica, sota la seva direcció perso-nal i amb la col•iaboradó, pera les obres ori intervé piano •solista, del seu pianista ofi-cial: el seu fill Sulima. Hi .havia encara un altre motiu :els programes . Contenien, alcostat d'obres 'ja conegudes.iunànimement apreciades; al-gunes de les més importantsde les seves produccions en-cara desconegudes per a nos-altres. En principi, es pot dirque hi figuraven, doncs, lesobres més ,representatives deles diferents etapes d'una llar-ga, contínua i complexa evo-lució cada vegada •en recercade noves formes que li per-metin un més ampli desen

-rotllament de la selva perso-nalitat. Llàstima que una deles més importants d'aquestesobres, La Consagració de laPrimavera, hagi hagut d'és-ser retirada del programa adarrera hora, per raó de nohaver arribat a temps algunsinstruments especials !

En tot cas, el que restavaera encara prou abundant iprou valuós. Com a obres co-negudes hi havia la Suite del'Ocell de Foc, la Simfoniadels Psalms i el Concerto i elCa riccio per a Mano i or-questra. La primera d'aques-tes obres és completament fa-miliar al nostre públic ; peraltra banda, la brillantor de1'a seva orquestració i el caienteslau de les seves melodies ïde les seves combinacions rít-miques encara tan a prop deRimski-Korsakow, la hi haurien també fetsimpà tica d'antuvi. En canvi la Simfoniadels Psdlms, obra més personal i de moltamés envergadura, fins ací ens havia fet l'e-fecte que encara no havia conquerit el pú-blic. En el primer festival de la setmanapassada potser no va aconseguir tampoc totl'èxit que mereixia, però en el segon, en elprograma del qual també figurava, va obte-nir una acollida cordialíssima. Aquesïa dife-rència de tracte fou deguda en' part a la in-terpretació, molt superior la del segon diaa la del primer, però també sens dubte auna major adaptació del públic al caráctergrandiós i sever de l'obra. Quant a les obresde piano i orquestra, ambdues d'una for-ma més aviat simple, que contrasta amb lesesplendors orquestrals del Strawinsky de laprimera època, van ésser en general benapreciades, i en llur èxit va tenir una bonapart el pianista Sulima Strawinsky, queposseeix un mecanisme meravellós i unasonoritat més aviat eixuta que encaixa per-fectament amb ]'austeritat d'aquestes obresrigorosament contrapuntístiques.

De lesestrenes, la més important era ela petició de la Biblioteca del Congrés deballet A15o 1ló Musageta. Fou escrit en rgzq,Washington,ton i Strawinsky rawin: kg 5 y va voler illustraramb ell algunes escenes tretes de la mito-logia grega, del mite d'Apo•ló inspiradorde les muses. La coreografia havia d'éssermolt simple, d'acord amb l'esperit clàssic,i la música també. «Quan, en la meva ad-miració per la bellesa lineal de la dansaelássica—escriu ell mateix—, vaig pensaren un ballet d'aquest -gènere, em proposavasobretot de fer el que s'anomena un «balletblanc», en el qual es revelava als meus allsl'essència d'aquest art en tota la seva pure-sa. Vaig trobar-hi una meravellosa frescorproduïda per l'absència de tot ornament po-licrom i de tot enfarfec. Aquestes qualitatsem van incitar a compondre una músicaque presentés un caràcter semblant. Per aaquest fi, l'escriptura diatànica em va sem-blar la més indicada, i la sobrietat d'aquestestil va determinar el meu punt de vistasobre el conjunt instrumental a utilitzar.»Això explica la reducció de l'orquestra a sisgrups d'instruments de corda, amb supres-sió dels de vent per massa tumultuosos ; elcurós equilibri establert entre aqueixos ins-truments de corda per donar una sonoritatque no sigui en cap moment confusa, i lasubjecció al principi melòdic, els models delqual va anar a cercar en els autors italiansdel segle xvttt.

Aquesta mateixa idea de predomini de lamelodia presideix el ballet El bes de la fada,compost vers la mateixa època que l'ante-rior, per a Ida Rubinstein. L'argument delballet és tret d'un conte d'Andersen, i lesmelodies, que es presenten sota un ropatgeOrquestral més ric que l'anterior, però tan-mateix molt distant de l'esplendor d'altresvegades, són tretes principalment de Txai-

,^^J p

^ J fÁ ^

- ---De tots els promesos que té la mevagermana, eta el que m'agrades més.

(Gringoire, París)

UN CINQUANTENARI

Frir LtoAquest any s'escau el cinquantè aniver- pocs concerts i relacionant-se amb literats .

Bari' de la mort de Ferenc (Franz) Liszt. La i artistes; n'hi hagué dos d'aquests quecommemoració d'aquesta data començà fa exerciren una gran in fluència sobre la seva

pocs dies a París, on es recorda que en la vida artística : Berlioz i Chopin. Fou a casa

primavera de 1866, Liszt prengué part en d'aquest darrer que conegué. la bellfssima

un concert cèlebre. Liszt, vell ja, hi cone- comtessa Maria d'Agoult, casada amb un

gué, només tres mesos abans- de morir, la oficial, mare de tres fills,

seva última apoteosi' francesa. Ara, en can- Maria d'Agoult s'enamorà tan ardentment

vi, és l'apoteosi europea el que es prepara de l'artista, que abandonà marit i fills per

en memòria del gran músic. Res més justi- anar amb e11 a Suïssa. D'aquest amor nas-

ficat que aquest 17gmenatge pòstum a . .Qúi qupr n, tres fills,._Blandina que es casá amb

Liszt

s'autodefinf com «senzill servidor de ]'artsi que en fou un dels més' grans ntòrprets iartífexs.

Quasi al mateix temps que París, Buda-pest es prepara a recordar solemnement elgran artista hongarès, i així mateix enaltres països serÀ honorada la seva memò-ria. Això no sorprèn si es considera que elgran hongarès fon cosmopolita i que la sevainfluència fou universal. Les commemora-cions no seran solament verbals, ja ques'anuncien diverses publicacions dedicades aLiszt, entre elles la reedició ampliada, de-guda aDaniel 011ivier, de l'epistolari delmúsic amb Maria d'Agoult. (Daniel 011i-vier és fill de Blandina Liszt i nebot deMme. d'Agoult.)

*x„

A. N.

sí es usfed obesoo con tendencia a engordar

debe disolver ell• ,.,,minar las grasas

superfluas que q

molestan y enveráse• ^

ien y son, adem, '1J 8,una grave amena- tza para su saludya que aminoranlas defensas natu- l

rajes del organis• Iflimo. Debe V. combatir esta anormalidad toman-do el Urodonal, oxidante inocuo de máximaeficacia, que al disolver las acumulaciones detejido adiposo le devolverá su agilidad y esbel-..

'ez, evitando peligrosas complicaciones.

URODONALelimina las grasas superfluas

porque disuelve el ácido úrico

w

• ]'estadista francés Emile 0111.

Liszt, nascut el aa d'octubre de 78n, esrevelà als nous anys en un concert de bene

-ficència, i el seu èxit fou tal que algunsmagnats hongaresos decidiren costejar-li els

I estudis durant sis anys. Liszt i la seva fa-mília, doncs, s'establiren a Viena, on aviatconegué, a despit dels seus pocs anys, gransèxits de públic. Un dia, Beethoven, que seia

1 al primer rengle, l'abraçà entre les aclama-cionsuela gent.

Després passà a París, on la direcció de]'Opera ].i encarregà una obra, la qual fou

I Don Sanche, ópera en un acte representadaI el 8 de març de 1824. A París compongué

cls Estudis en 12 exercicis que després s'a-nomenaren Estudis transcendentals. No tor-nà a França — després de viatjar per An-glaterra, Suïssa i Rússia — fins en 1827, anyen què el seu pare morí sobtadament aB^ulogne-sur-Mer. Aleshores es retiró peralgun temps a estudiar encara més, donant

vier; Còsima, que es casà deprimer amb von Bülow i des-pr@s amb Wagner, i un noi,Daniel.

Durant aquest llarg -idil•li,Liszt escriví moltes obres, en-tre elles Els anys de romiatge.Meptrestant, però, com que aParis havia sortit un pianistaque_ es feia remarcar força,Segimon Thalberg, Liszt tor-nà"precipitadament a París, iamb una sèrie de concertstriomfals reeixí a reconquistar

-la primacia.In 1837, acompanyat de

- 7Mme, d'Agoult, anà a Itàlia,ï a la Scala_de Milà aconseguíd'imposat Beethoven a un pú-blic més aviat advers a la mú-sica instrumental i al qualBeethoven era desconegut:En saber que unes grans

inundacions havien damni ficat' algunes regions idel seu` país

natal, anà.. Hongria' i ambalguns concerts arreplegà "su-mes enormes que destinà asocórrer els perjudicats. Foualeshores que entrà en con-tacte amb la música zíngara.

Després d'una sèrie de tour-nées triomfals per tot Euro-pa, residí a Weimar, de di-rector del teatre i de la capellade música, i hi desenrotll á unatasca fecundíssima.

Gran part de la seva acti-i vita_t es .dedicà a fer conèixer al món l'obra

del seu gendre, Wagner, i la música sim-fònica de Beethoven, Berlioz, Schumann imolts d'altres.

En 1847, Liszt conegué a Kiev la princesaCarolina de Sayn Wittgenstein. iEls dosamants visqueren llarg temps a Weimaresperant que fos anullat el primer matri-moni de la princesa. Fins al r86s no semblàque llur desig es pogués realitzar, i quanla havien fixat la data i el lloc del casa-ment, que s'havia de celebrar a Roma, unveto del pontífex tirà per terra llurs espe-rances.

Liszt reprengué aleshores la seva vida mo-guda entre Roma, Weimar i Budapest. Icom que les vicissituds sentimentals han iu-fluït molt sobre l'obra musica] del campo-sitar, després de la desillusió dels seus amorsamb la princesa alemanya, es dedicà espe-cialment a la música religiosa i en 1865

j vestí l'hàbit talar.En 1872 tingué l'alegria que es construís

el teatre de Bayreuth, dedicat a la músicaci'aquell Wagner pel qual tant havia lluitat.

En 1883 Wagner, el seu amic i músic pre-dilecte, moria deixant un solc dolorós enl'ànim del ja vell artista.

En 1886 Liszt emprenia un viatge triom-fal a través d'Europa i I's d'agost del ma-teix any s'extingia sense patir. Fou sepultata Bayreuth, segons la seva darrera volun-tat . Liszt, que havia guanyat milions, martpobre.

Si la personalitat de Liszt com á' pianistaés considerada insuperable, com a composi

-tor, en canvi, encara se'l discuteix. De totesmaneres, cal tenir en compte, perquè la crí-tica .pugui expressar un judici definitiu, lavariada i multiforme producció del granhongarès.

Tenia la rara habilitat de crear com in-tèrpret, ja que allò que els compositors ex-pressen amb el paper ratllat i la ploma, ellsabia realitzar-ho amb el piano. Creava coma compositor, manifestant una riquesa in-ventiva que pocs altres músics han igualat.

La influència de la creació i de les ideesde Liszt ha estat immensa durant cinquantaanys i no és exagerat de dir que, tot i éssermenys palesa que la de Wagner, és no obs-tant de les més grans exercides per uncompositor després de Beethoven.

^I

IMPRESOS COSTANOU DE LA RAMBLA, 45

BARCELONA