Capçalera. Febrer 199344

COL·LEGI

Visió esperançadora del 1993

Maragall fa balançdel 92 al Col·legide PeriodistesL'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va fer en el Col·legi dePeriodistes una previsió per al 1993 que el degà del Col·legi,Josep Pernau, va qualificar d'"esperançadora". Maragall vaintervenir durant una hora i quart en el saló d'actes del Col·legien la ja tradicional compareixença per al repàs polític de l'anyque des de 1983 realitza amb el nom de "L'estat de la ciutat" ique aquest any va coincidir amb el dia que l'alcalde feia 52 anys.A més del saló d'actes va caldre habilitar la sala de conferènciesdel Centre Internacional de Premsa i la sala d'exposicions delCol·legi, on el nombrós públic va poder seguir les paraules deMaragall mitjançant un circuit tancat de televisió.Nombrosos polítics van seure a la primera fila de la sala d'actes:el capità general, el governador civil, el president de la Diputacióde Barcelona, regidors i càrrecs municipals de confiança.Tant el balanç de 1992 com les previsions per al 1993 van seroptimistes. En un to distès, i deixant de banda els grans temespolítics o que han generat tensions amb d'altres institucions,Maragall va centrar la seva anàlisi en el canvi experimentat per laciutat de Barcelona arran de la celebració dels Jocs Olímpics, uncanvi que ha servit, va dir, perquè a partir d'ara els barceloninspuguin gaudir millor de la seva ciutat.Va assenyalar també que, gràcies als Jocs Olímpics, la crisieconòmica ha arribat més tard a Barcelona i s'hi ha deixat sentiramb menys força, fins al punt que els indicadors econòmicspermeten assegurar pràcticament la inexistència de crisi en moltssectors econòmics de la ciutat. "L'ocupació hotelera", va dir, "fouel mes de novembre del 60%, amb un 60% més de places quel'any anterior", i les previsions en aquest terreny no poden sermillors a causa de l'anunciada celebració, el 1993, de méscongressos i fires que mai, amb una assistència prevista de mésde 120.000 participants.Referint-se a l'organització dels Jocs Olímpics, Maragall vaexplicar una anècdota que va tenir en el seu dia àmpliarepercussió en els mitjans de comunicació. L'alcalde va destacarla inexistència d'escàndols i va fer servir una conversa que havia

mantingut, segons va dir, amb un empresari per comentar lamanca de corrupció en la gestió olímpica. "El Govern té el germàde Guerra i la Generalitat, Prenafeta. ¿I en els Jocs? No em diràque no hi ha ningú, que tot és net?", li va preguntar el seuinterlocutor. I Maragall li va contestar que "no hi ha hagut marro,sinó bona administració".En començar l'acte es va produir un incident que no va serapreciat pràcticament per ningú: un membre del grup quereivindica que l'escut de Barcelona inclogui les quatre barres vadipositar damunt la taula de la presidència una gravadora-reproductora magnetofónica amb una cassette d'Els Segadors;però es va oblidar de posar el regulador de volum al nivelladequat, i quan algú va advertir-ho i el va apagar, ningú nos'havia adonat encara del fet.

CARTES AL DIRECTOR

Obstacles a la premsa en elCPA del carrer deValldonzella

A Barcelona hi ha pobres desolemnitat, com a tot arreu, quecada dia recorren a la caritathumana i en molts casos a lesajudes i serveis que els ofereix elmunicipi. Un d'aquests llocs és elCentre de Primeres Atencions—CPA— situat al carrerValldonzella, al nucli antic de laciutat, que cada nit acull un bonnombre d'indigents, que hi sónatesos, dutxats i curats, si cal; se'lsdóna menjar i un llit per dormir. Aqualsevol hora del dia o de la nit,qualsevol persona que tingui unad'aquestes necessitats pot acudir alCPA a la recerca d'aliment orecer. El CPA depèn de l'Àread'Afers Socials de l'Ajuntament deBarcelona i és una de les àrees detreball d'IC que formen el governde coalició amb el PSC.

La marginació no agrada a ningú,ni a qui la viu ni a qui la conviu.Barcelona, ciutat moderna ipròspera davant dels ulls del món,amb una pantalla tan importantcom l'Olimpíada, es va preocupard'amagar durant els dies sagratsdels Jocs totes les persones quepoguessin donar una imatge nodesitjada als qui ens venien aveure. Es van allunyar les pûtes iels transvestits i es van desplaçarels indigents dels carrers queprevisiblement tindrien mésafluència de transeünts. Algunsvan protestar, però la seva veu vaser com l'eco que desapareix enpoc temps.Hi havia una decisió presa: laimatge de Barcelona havia dedespertar l'admiració i els afalacs,i tots vam ser-ne còmplices. Vanacabar les Olimpíades i les pûtes,transvestits, indigents i altresdesterrats per un espai curt detemps van tornar a poc a poc

perquè tot fos com abans. Ningúno els va dir res, ningú no els potdir res per estar a la seva ciutat oen aquesta ciutat. Les pûtes alsseus carrers, els transvestits a laseva foscor i els indigents a laseva vagabundería o a buscarl'auxili municipal quan el frednocturn es fa sentir. A Barcelonahi ha un nombre important demarginats i això no es pot negar;les estadístiques parlen de 1.500indigents controlats. Com que elsmarginats havien tomat, vaig,proposar al responsable de l'Àread'Afers Socials de l'Ajuntamentde realitzar un reportatge gràficsobre el CPA. A mig camí entreles Olimpíades i les festes deNadal, amb l'hivern a sobre i elfred a punt d'arribar, voliademostrar a la ciutat que no fafalta anar gaire lluny per veurepersones amb autèntiquesnecessitats.La idea no va pas agradar gaire al

responsable de l'Àrea, potserperquè ningú no se sent satisfetde mostrar les seves limitacions.Però la llibertat d'informació és lallibertat d'informació, i no hi vaposar gaires inconvenients. Haviade comunicar la meva arribada iem van posar un horari: havia defer el reportatge entre 3/4 de 10del matí i 3/4 de 3 del migdia.Quan vaig anar al Centre perprimer cop, a penes hi haviaactivitat; com era lògic, lespersones que necessitaven elsserveis que oferien eren al carrer ino hi anirien fins entrada la nit.Vaig demanar per quedar-me unanit al centre per tal de poderexpressar més bé el que joconsidero una realitat i vaig rebreel primer no com a resposta.Totes les gestions que vaig fer peraconseguir el permís delsresponsables municipals vandonar el mateix resultat. No es

pot fer cap reportatge sobre

Col·legide Periodistesde Catalunya

Capçalera. Febrer 199345

COL·LEGI

El Col·legi es pronuncia sobreel tractament informatiu delssuccessos d'AlcàsserLa junta de govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya va ferpública el 5 de febrer la nota següent:"Davant el ressò produït pel tractament informatiu que algunsmitjans de comunicació han donat als tràgics successosd'Alcàsser, la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes deCatalunya fa pública la següent declaració:1. La llibertat d'informació i expresssió és un dret bàsic de lasocietat que no pot ser de cap manera ni limitat ni acotat per capinstància que no siguin les lleis constitucionals i els òrganscompetents legalment constituïts per vetllar per la seva defensa icompliment. En tot cas, el lliure exercici d'aquest dret només estàsubjecte a raons de consciència, sentit de responsabilitat irespecte als altres drets fonamentals, principis aquests delseguiment dels quals depèn en bona part la contribució positivadels mitjans de comunicació a la formació de l'opinió pública.2. La legítima competència dels mitjans de comunicació perocupar quotes de mercat deixa de ser-ho quan obliden elsprincipis ètics més elementals de l'activitat informativa, quecompromet els mitjans i els propis professionals a servir al'interès públic mitjançant una informació veraç, l'anàlisiponderada i les opinions plurals. Aquesta exigència ésespecialment important davant esdeveniments o successos degran transcendència o impacte social, que poden crear reaccionsemocionals col·lectives en grups socials determinats. Aquestaconsideració pertoca de manera singular als mitjans àudio-visuals,donades les especials característiques del seu llenguatge, així comles dimensions i heterogeneïtat de l'audiència a la qual s'adreça.3. La defensa dels principis ètics constitueix un elementindispensable per a la salvaguarda i enfortiment de la llibertatd'expressió i el dret a la informació, així com per a laconsolidació i increment de la credibilitat respecte dels mitjans decomunicació davant la societat. Mogut i inspirat per això, el CPCva promoure i aprovà un Codi Déontologie, proclamat en el IICongrés de Periodistes Catalans el novembre de 1992. D'acordamb el seu contingut, el CPC considera pertinent recordar lanecessitat d'atendre els següents criteris:Respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge,especialment en casos o esdeveniments que generen situacionsd'aflicció o dolor, estalviant la intromissió gratuïta i les especulacions

innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies,especialment quan les persones afectades ho expliciten. (Art. 9).Observar escrupolosament el principi de presumpciód'innocència en les informacions o opinions relatives a causes oprocediments penals en curs. (Art. 10).Tractar amb especial cura qualsevol informació que afecti elsmenors, estalviant difondre la seva identificació quan apareguincom a víctimes (excepte en el suposat d'homicidi), testimonis oinculpats en causes criminals, sobretot en assumptes d'especialtranscendència social, com és el cas dels delictes sexuals. Tambés'estalviarà identificar contra la seva voluntat les personesproperes o parents innocents d'acusats o convictes enprocediments penals. (Art. 11)".

43 nous col·legiatsadmesosLa junta de govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya vaaprovar, en la seva reunió del 27 de gener de 1993, les següentssol·licituds d'ingrés:Canvi de categoria col·legial (Passen de numeraris a actius): AuroraGonzalo Escribano, Thais Morales González i Joaquim Orti Paz.Actius:,Demarcació de Barcelona: Marc Alcarz i Clavero, MariaIsabel Alvarez López-Vega, Sílvia Arenas Giménez, Maite BaratechPenina, Jaume Cases i Mas, Elena Domínguez Arranz, VíctorGorina Tuset, Enric Hernández Llorente, Pasqual Llongueras iAróla, Francisco Javier March Román, Antonio Marín Moya,Antonio Novella Guindín, José Manuel Oliván Méliz, María EvaPedreral Busquets, Ramon Perelló Capdevila, Ma. Sònia Ruiz iGómez, Narcís Sabater Reixach, Josep M. San Agustín Hernán-Pérez, Alfonso Vignau Miró i Xavier Vilà Martínez. Demarcació deGirona: Irene Casellas i Parra. Marta Costa-Pau Bea, JordiRodríguez i Sempera. Demarcació de Tarragona: Miren UxueEcheveste Elizburu. Demarcació de Lleida: Anna Gómez Marsol.Numeraris: Demarcació de Barcelona: Ignasi Casanova i Olivé,Anna Casellas Serdà, Carme Fernández Villalba, Antonio GinéVerdiell, José Luis Gómez Galarzo, Sònia Jurado Baldón, FernándoLópez Mompçó, Núria Masachs Milà, José Menéndez Cabrera,Carme Picart Pubill, Isabel Reverte Palazón, Rosa Rodríguez Díaz,Montserrat Santamarina Blanco. Demarcació de Tarragona: JoanMorales Molina. Demarcació de Lleida: Ma. Jesús Ibáñez Plana.

CONVOCATÒRIES

l'estat en què arriben les personesal CPA, com hi són tractats, quèse'ls ofereix i de quins mitjansdisposa el municipi per ajudar-los.No devia agradar el reportatge alsresponsables de l'Ajuntament, oal gabinet de premsa, perquè laseva responsable em vacomunicar que ella mateixas'encarregaria de trucar al meucap directe per tal de convèncer-lo que era inconvenient realitzarles fotografies que pretenia.Reflectir imatges de les parets oels armaris sí que es pot, peròl'activitat del centre i el rostrehumà dels qui hi acuden, això jaés una altra cosa. Hi van haverunes quantes excuses: dret a lapròpia imatge per part dels quevan al centre (?), dret a l'honor (!),'el risc d'agafar imatges quepodrien desvirtuar la realitatperquè resultarien massa

carnavalesques (!) i un hipotèticpacte entre l'Ajuntament i la

premsa de no divulgar que hi hallocs com l'esmentat en què hi vanpersones com les esmentades (!).A ningú no li agrada que hi hagiéssers humans que puguin moriren un racó del carrer per culpadel fred nocturn, o que tinguinuns quants cartrons com a únicelement per entrar en calor. Noagrada a ningú, però hi són.

Juan Valgañón

VIII Premi sobrebiotecnología en medicina

Boehringer Ingelheim convoca unpremi amb dos milions depessetes per a treballs periodísticsdifosos en premsa, ràdio otelevisió durant l'any 1992 sobreels avenços que es produeixen enel camp de la biotecnología. Elscandidats han d'enviar els textosimpresos, cassettes o cintes devídeo, per triplicat, abans del dia1 de març, al gabinet decomunicació de BoehringerIngelheim, carrer de Balmes 184,08006 Barcelona. A través deltelèfon 217 62 60 pot obtenir-semés informació sobre les bases.

Premis de periodisme El País1993.

El Consell d'Administració deDiario El País, SociedadAnónima, convoca els premis deperiodisme Ortega y Gasset 1993en les especialitats de periodismeimprès i periodisme gràfic,cadascun dotat amb dos milionsde pessetes. Els treballs candidatshan de ser lliurats per duplicatabans del dia 1 de març de 1993a Diario El País SA (Miguel Fuste,40, 28037 Madrid). Els deperiodisme imprès han d'haverestat publicats en alguna de lesllengües de l'Estat espanyoldurant l'any 1992 en diaris orevistes de qualsevol país del món,amb excepció d'El País, i els deperiodisme gràfic en diaris orevistes que s'editin en una de lesllengües espanyoles en qualsevolpaís del món, també ambexcepció d'E/ País.