Dijous, 28 de març de 2013

POLÍTICA I SOCIETAT 8 NOU9EL

El grup Viver de Bell-lloc celebra els 30 anys d’existència aquests dies amb nous projectes per continuar treba-llant per la inclusió de persones amb

discapacitat o que pateixen algun tras-torn mental sever. L’entitat, a través de les fundacions Viver de Bell-lloc i Lluïsa Oller, recuperarà una masia

situada a tocar de Montseny que es convertirà en residència per a un grup de persones. A més, es treballaran les feixes amb agricultura ecològica.

Viver de Bell-lloc celebra 30 anys de vida amb nous projectes per a la integració de discapacitats

Viver de Bell-lloc reobre una masia de Fogars per a conreus i residència

Una atenció integralCET Viver de Bell-lloc Asse-gura un lloc de treball a persones amb discapacitat o trastorn mental garantint la seva integració social. Treba-lla en obres i manteniment de jardineria, entorns fores-tals i fluvials, viver d’heures, producció i comercialització d’aliments ecològics agraris i ramaders, vigilància d’apar-caments, manteniment de mobiliari urbà o pintura i senyalització viària. En penja La Tavella, dedicada a l’horta ecològica. Per a la distribució dels productes s’ha creat Eco-grup Aliments Socialment Responsables. Dóna feina a 77 persones.

Servei d’ajustament perso-

nal i social S’ocupa de donar suport a les persones que treballen al Centre Especial de Treball de Viver de Bell-lloc a través d’un programa d’atenció individualitzada.

Llar-residència Bell-lloc

Ofereix un servei residencial a 16 persones amb discapaci-tat intel·lectual que necessi-ten un lloc de residència per l’absència de familiars o per manca de recursos socials i econòmics. Pertany a la Fun-dació Lluïsa Oller.

Servei de vida indepen-

dent Vinculat també a la Fundació Lluïsa Oller, aquest servei assisteix persones que viuen en el seu propi habitat-ge o en una llar compartida amb un petit grup. En forma part el pis de Cardedeu on hi viuen quatre treballadores del grup.

Servei d’acollida i orienta-

ció Atén la demanda de les persones que s’interessen pels diversos recursos que ofereix l’entitat.

Servei de formació ocu-

pacional Especialitzat en programes de formació per a persones amb discapacitat o trastorns mentals severs.

Servei d’inserció labo-

ral Té cura de la integració d’aquests dos col·lectius al mercat ordinari de treball.

Associació Viver de Bell-

lloc Promou accions de parti-cipació activa de les persones amb discapacitat o trastorns mentals. Ofereix serveis d’oci i de voluntariat per a persones que volen partici-par en activitats de suport.

Un corral per a 500 gallines més

Cànoves i Samalús

La Tavella doblarà la capacitat del galli-ner que té a la finca situada a Cànoves i

Samalús. Es passarà de les 500 gallines que tenien fins ara a un miler. La pro-ducció d’ous es reparteix a través de les cistelles de productes ecològics però també amb altres canals de distribució

com botigues de proximitat, menjadors de centres educatius o cooperatives de consumidors. Cada divendres de les 11 del matí a les 3 de la tarda també fan venda directa a la mateixa finca.

FOT

ÒG

RA

F

Cardedeu

Ferran Polo

Viver de Bell-lloc ultima la recuperació de l’activitat agrària a la finca de Can Llu-ís, situada a tocar del nucli urbà de Montseny però en terme de Fogars. L’objectiu és convertir aquesta masia en el lloc de residència per a un grup de persones amb dis-capacitat o trastorns mentals. “Repetirem l’experiència del pis de Cardedeu on viuen un grup de quatre noies amb un monitor”, comenta Carlos Sopeña, gerent de Viver de Bell-lloc.

Els inquilins de Can Llu-ís s’encarregaran d’anar recuperant les antigues feixes de conreu que hi ha al voltant de la masia –unes 13 hectàrees– i gestionar l’espai forestal de la finca, que en total té unes 40 ha. Els productes agraris que en sorgeixin es comercialitzaran a través de La Tavella i les seves cistelles ecològiques. “La finca està a 700 metres i ens dóna unes opcions de conreu diferents de les que

tenim a Cardedeu”, apunta. Per gestionar l’espai forestal, es tirarà endavant un ramat de cabres.

El grup Viver de Bell-lloc celebra 30 anys de vida aquest 2013. Actualment, dóna feina a 77 persones entre persones amb discapa-citat mental (50), trastorns mentals (22) i persones amb

discapacitats físiques (5) que fan feines de jardine-ria o agricultura ecològica, entre d’altres. A banda, hi ha un equip d’especialistes de suport a aquestes persones format per una trentena de persones més. “El nostre objectiu és aconseguir una vida el més normalitzada possible per a aquests col-

lectius. Vetllem perquè tinguin un lloc de treball adequat a les seves necessi-tats”, explica l’actual gerent de Viver de Bell-lloc.

La iniciativa de Can Lluís s’afegirà a la que ja estan tirant endavant a Can Sala, a Santa Maria de Palautordera, on hi ha conreus per a La Tavella. Aquesta plataforma de distribució de cistelles de productes ecològics té ja 900 clients a qui es fa un repar-timent mensual. L’objectiu per a aquest 2013 és arribar als 1.400 clients. Una altra línia que Viver de Bell-lloc vol potenciar ara és el treball de persones amb discapacitat o trastorns mentals dins de l’empresa ordinària. Actual-ment, ja hi ha un grup d’em-pleats que treballen al ferro-veller Ferimet, a Granollers, en una línia de triatge.

A l’abril, Viver de Bell-lloc farà un acte per celebrar els 30 anys amb la presència del conseller d’Empresa i Ocu-pació, Felip Puig. També s’hi presentarà el Pla Estratègic que defineix les línies d’acció dels propers anys.

Un ramat de cabres amb micromecenatgeF.P.

Viver de Bell-lloc ha posat en marxa aquesta setmana una acció de micromecenatge per finançar la creació d’un ramat de cabres per a les finques que la fundació té a Santa Maria de Palautordera i Montseny. El projecte preveu l’elaboració de formatges de cabra i altres derivats làctics, la neteja de sotabosc en espais del Parc Natural del Montseny o la prepa-ració del bestiar per a la cria. Viver de Bell-lloc espera recollir un mínim de 3.000 euros a través de la plataforma Goteo.org. Aquests diners han de servir per pagar la inversió inicial: compra del bestiar o la construcció dels tancats, entre d’al-tres. L’acció beneficiarà persones amb discapacitat mental o trastorn mental sever creant nous llocs de treball. Aquest dimecres, l’entitat havia sumat ja 145 euros a partir de nou aportacions. Viver de Bell-lloc ofereix una visita a les seves instal·lacions a les persones que donin 20 euros o descomptes en les cistelles de La Tavella aportant-ne 50.

Dijous, 28 de març de 2013

POLÍTICA I SOCIETAT 30 anys de Viver de Bell-lloc NOU9EL 9

El conreu de l’heura, que ha estat l’especialitat del Viver, en una foto de 1995Alguns dels nois que van començar a treballar a Viver de Bell-lloc l’any 1983

Viver de Bell-lloc va especialitzar-se en el conreu d’heura per incrementar els llocs de treball

Una heura ben arrelada

“No li faràs tu. Tu li ensenyaràs”

Cardedeu

Lluïsa Oller, de 84 anys, ha estat una peça clau en aquests 30 anys de Viver de Bell-lloc. Hi va treballar fins que es va jubilar als 65 anys però ha seguit estretament vincula-da a l’entitat. De fet, és la presidenta de la fundació que porta el seu nom i que s’encar-

rega de la tasca més assistencial. Infermera de professió, va arrencar aquesta aventura poc després de quedar-se vídua. Oller tenia una germana amb discapacitat i explica que sempre l’ha guiat una frase que li va dir el seu pare. “No li faràs tu. Tu li ensenyaràs fins que ella n’aprengui”. A la foto, Oller amb una imatge del grup de discapacitats i treballadors de Viver de Bell-lloc el 1983.

FER

RA

N P

OLO

Cardedeu

F.P.

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix l’heura com a “liana de la família de les araliàcies pro-veïda d’arrels adventícies a través de les quals s’arrapa als arbres i a les parets”. Per Viver de Bell-lloc, l’heura és molt més que una planta. El seu cultiu ha permès el creixement d’una iniciativa sorgida l’any 1982 d’un grup de pares que volien donar una opció d’inserció laboral als seus fills amb discapacitat i que, 30 anys després, dóna feina a més de 70 persones amb discapacitat o trastorns mentals a través del conreu d’heura però també d’horta-lisses ecològiques, el mante-niment de zones verdes o el control de zones vermelles d’aparcament.

Viver de Bell-lloc va cons-tituir-se formalment el 20 de març de 1983 i va començar a caminar el setembre d’aquell any amb un grup de sis joves amb discapacitat que havien acabat el procés formatiu en un centre situat a Sant Fost i vinculat a l’Ajuntament de Barcelona. Aquell grup de joves no havia pogut trobar una sortida laboral com companys d’altres generaci-ons. El grup de pares es va posar en contacte amb l’obra

no hi havia cap viver de la zona que només fes heura”, explica Manel Palou, que va incorporar-se a Viver de Bell-lloc com a director gerent l’any 1990 i hi ha estat fins al desembre de 2012. “L’heura era una plantació senzilla però que genera més feina i ens permetia tenir més per-sonal ocupat. Vam trobar ben bé el producte que necessità-vem”, afegeix Palou.

L’any 1991, Viver de Bell-lloc va voler fer un pas més. “Vam pensar que calia ampliar l’activitat amb el manteniment de jardineria”, comenta Palou. Aquella deci-sió es va convertir en realitat

el 18 de novembre de 1991. Aquell dia, un primer grup de persones amb discapacitat va començar a treballar en el manteniment de la jardineria del cementiri de Granollers i d’altres espais de la Font Ver-da. “Granollers va ser el nos-tre primer client i va ser molt emblemàtic. Si Granollers confiava en nosaltres era fàcil que altres ajuntaments també ho fessin”, diu Palou. La introducció de la jardine-ria també va obrir Viver de Bell-lloc a la comarca perquè, fins aquell moment, la majo-ria dels alumnes venien del centre de Sant Fost vinculat a l’Ajuntament de Barcelona.

El nou pas endavant va arribar amb la creació de La Tavella, que es va instal·lar en uns terrenys de l’Incasòl, situats en terme de Cànoves. “Necessitàvem un altre nego-ci on el client no fos l’admi-nistració. Volíem anar direc-tament al client final i per això vam pensar amb l’agri-cultura”, explica. El projecte es va començar a gestar l’any 2000 i va començar a caminar sis anys després. En aquest cas, els va permetre comen-çar a treballar amb persones amb trastorn mental amb el centre de referència de Benito Menni. “El treball és un element molt important per a les persones amb tras-torn mental”, assegura. En un principi, es va pensar a no barrejar els dos col·lectius però l’experiència els ha demostrat que els dos col-lectius poden treballar ple-gats. “No es tracta de tenir-los separats. Es tracta de tractar cadascú com neces-sita”. El treball en inserció laboral ha anat acompanyat d’una tasca assistencial amb la creació d’una residència i pisos on viuen persones amb discapacitat. “No treballem per fer verdura. Fem verdura per donar feina a gent que ho necessita”, apunta Palou.

Un dinar amb treballadors de la fundació i monitors de l’any 1995 Un dels grups que treballa en el manteniment de zones verdes l’any 2006

social de l’antiga Caixa de Barcelona, que els va cedir uns terrenys de conreu al costat de l’antiga escola Bell-lloc, a Cardedeu. Van comen-çar l’activitat viverista amb el conreu d’arbres i arbustos

amb un equip de professio-nals pagats per la Generali-tat. Entre aquestes persones, hi havia Lluïsa Oller, que era l’encarregada d’ensenyar aquell grup inicial. “Vam començar amb 6 però de

seguida vam ser 12, 18 i 25”, recorda Oller. Per aquest creixement, va ser clau l’heura. “La cura dels arbres donava molt poca ocupació perquè generen poca feina. Aleshores, vam veure que

“Granollers va ser el primer client en jardineria i va ser molt important”