VOLUM I. MEMÒRIA...de la illa 5D definida pel Pla Parcial del Mas Lluí, on es situen altres dos...

VOLUM I. MEMÒRIA

PROJECTE EXECUTIU Edifici plurifamiliar 54 habitatges i aparcament. Carrer Violeta Parra 8-12 Sant Just Desvern Febrer 2017

Ctra. Reial n.106 edifici Walden-7 locals 6-7 08960 Sant Just Desvern. Tlf: 934707930 [email protected] www.promunsa.cat

EDIFICI PLURIFAMILIAR 54 HABITATGES I APARCAMENT Carrer Violeta Parra 8-12 08960 Sant Just Desvern PROJECTE EXECUTIU Febrer 2017

Olga Bustos Puigdemont arquitecte PROMUNSA . Ctra. Reial n.106 edifici Walden-7 locals 6-7 08960 Sant Just Desvern. [email protected] 1

CONTINGUT DEL PROJECTE EXECUTIU

VOLUM I. MEMÒRIA

IN INDEX DE LA MEMÒRIA

MG DADES GENERALS

MD MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MC MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MN NORMATIVA APLICABLE

VOLUM II. ANNEXOS A LA MEMÒRIA

MA ANNEXOS A LA MEMÒRIA VOLUM III. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

DG IN INDEX DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

VOLUM IV. PLECS DE CONDICIONS

PCG PLEC DE CONDICIONS GENERALS FACULTATIVES I ECONÒMIQUES

PCT PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS VOLUM V. AMIDAMENTS I PRESSUPOST



IN. ÍNDEX DE LA MEMÒRIA MG. DADES GENERALS

MG 1 Identificació i objecte del projecte 3

MG 2 Agents del projecte 3

MG 3 Relació de documents complementaris i projectes parcials 3

MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MD 1 Informació prèvia: antecedents i condicionants de partida 4

MD 2 Descripció del projecte 4

MD 2.1 Descripció general del projecte i dels espais exteriors adscrits 4

MD 2.2 Justificació del compliment de la normativa 5

MD 2.3 Descripció de l’edifici. Programa Funcional 7

MD 2.4.1 Relació de superfícies construïdes 9

MD 2.4.2 Relació de superfícies útils 10

MD 2.4.3 Relació de superfícies útils habitatges 13

MD 3 Prestacions de l’edifici

MD 3.7 Estalvi d’energia i limitació demanda energètica 21

MD 3.9 Criteris ambientals, d’ecoeficiència i certificacio energètica 35

MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MC 6 Sistema de condicionament, instal·lacions i serveis 47

MC 6.5 Instal·lacions tèrmiques 47

MC 6.7 Subminsitrament combustible 96

MN. Normativa aplicable 103



MG. DADES GENERALS

MG 1 IDENTIFICACIÓ I OBJECTE DEL PROJECTE EDIFICI D’HABITATGES I APARCAMENT

HABITATGES AMB PROTECCIÓ OFICIAL

C. VIOLETA PARRA, 8, 10, 12. 08960 SANT JUST DESVERN

1425404DF2812E-0001/FF

MG 2 AGENTS DEL PROJECTE

PROMOTOR: Promocions municipals santjustenques SA (Promunsa) Ctra Reial, 106, Edifici Walden 7, Locals 6-7. 08960 Sant Just Desvern

Tel 93 470 79 30

PROJECTISTA: Olga Bustos Puigdemont

Ctra Reial, 106, Edifici Walden 7, Locals 6-7. 08960 Sant Just Desvern

Tel 93 470 79 30

ARQUITECTE TÈCNIC: Ascen Fresno Ramos

Ctra Reial, 106, Edifici Walden 7, Locals 6-7. 08960 Sant Just Desvern

Tel 93 470 79 30

ALTRES TÈCNICS: Albert Ventayol, Geòleg

Oriol Vidal Moreno, Enginyer instal·lacions

Georgina Virgili Pascual, Calculista estructura

MG 3 RELACIÓ DE DOCUMENTS COMPLEMENTARIS I PROJE CTES PARCIALS

Estudi geotècnic: Bosch&Ventayol Geoserveis

Projecte de Infraestructures de Telecomunicacions: ADR Ingenieria de telecomunicaciones

Estudi de seguretat i salut: Atisae

Certificació energètica: Oriol Vidal ingenieria slp

Projecte activitats aparcament: Oriol Vidal ingenieria slp

Control de qualitat: Ascen Fresno Ramos

Estudi topogràfic: XYZ estudi tècnic topogràfic

Estudi de gestió de residus de la construcció i demolició: Olga Bustos Puigdemont

PROMOCIONS MUNICIPALS SANTJUSTENQUES SA ARQUITECTE

(PROMUNSA)

Enric Camats Tafalla Olga Bustos Puigdemont



MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA MD 1 Informació prèvia: antecedents i condicionants de partida

En el moment de la redacció d’aquest projecte bàsic el projecte d’urbanització de la parcel·la del C. Violeta Parra, 8-12 de Sant Just Desvern, ja està redactat, aprovat i executat i defineix les alineacions i rasants de la parcel·la, les quals han estat confirmades pel projecte As built i per l’encàrrec d’un aixecament topogràfic.

La parcel·la 5D és de forma rectangular, de 65,50 metres de llargada i 16,5 d’amplada, i presenta en el sentit longitudinal un desnivell de 2,55 m entre les dues cantonades de l’edifici en el front al carrer d’accés Violeta Parra. L’orientació de la façana longitudinal a carrer és sudoest. La parcel·la forma part de la illa 5D definida pel Pla Parcial del Mas Lluí, on es situen altres dos edificis amb façana als carrers perpendendiculars i un interior d’illa comunitari lliure d’edificació.

L’edifici es situa en una parcel·la que comparteix illa amb altres dos edificis aïllats al voltant d’un espai lliure interior comunitari. El planejament i el projecte d’urbanització defineixen uns vials perimetrals del sector per transit rodat i altres només per accés als edificis, de secció única que són els que limiten amb l’edifici del projecte. D’altra banda llindant amb la pròpia illa 5, una zona qualificada per equipaments te continuïtat amb el Parc de Collserola.

El fet del bloc aïllat permet que tots els habitatges (a excepció del de 50m2) disposin de ventilació creuada i les estances siguin orientades a les vistes i a l’assoleig. Les terrasses projectades per a totes les tipologies d’habitatges s’entenen com un filtre que permeti l’estalvi energètic en les diferents estacions de l’any.

Pel que fa a la normativa urbanística vigent aplicable, l’edifici projectat ocupa la parcel·la 5D resultant del:

• “TEXT REFÓS DEL PLA PARCIAL DEL MAS LLUÍ DE SANT JUST DESVERN” 26 de Maig de 2005.

Altre planejament aplicable:

• “MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR MAS LLUÍ DE SANT JUST DESVERN PER A LA CONCRECIÓ DE L’HABITATGE DE PROTECCIÓ PÚBLICA I LA DETERMINACIÓ DEL NOMBRE D’HABITATGES” de 25 de Gener de 2007

• “MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR MAS LLUÍ” de 24 de Gener de 2008

MD 2 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE MD 2.1 Descripció general del projecte i dels espai s exteriors adscrits Donada la topografia existent en que d’un extrem a l’altre de l’edifici hi ha un desnivell de 2,55 metres, l’edifici es resol amb un sòcol, que es la pròpia planta soterrani -1 el sostre de la qual recull les terrasses dels habitatges de planta baixa. Aquesta planta acaba no sent soterrada en l’extrem inferior de la parcel·la. En aquest sòcol es concentren els 3 vestíbuls d’accés als habitatges, encara que en diferents plantes i cotes rasants. Els vestíbuls es situen en l’extrem superior en la planta baixa i en la planta soterrani en l’extrem inferior.

D’altra banda s’ha optat per desenvolupar l’edifici en tres nuclis d’escales per tal de racionalitzar costos i per tant ubicar 3 habitatges per planta en cadascuna de les escales. A més la configuració volumètrica triada per l’edifici, ha sorgit de la premisa que els habitatges tinguessin el màxim d’assoleig i vistes possibles. S’han agrupat les terrasses-filtre on donen les zones de dia dels habitatges en quatre paquets resultants de les 4 orientacions òptimes de la parcel·la. D’una banda 3 habitatges de cada planta s’han orientat a l’interior d’illa, amb una orientació nordest per gaudir de les esplèndides vistes a Collserola.



Quan aquesta orientació no ha estat l’òptima perquè els habitatges haguessin topat amb la proximitat dels testers del edificis veïns de la pròpia illa 5, els habitatges, amb les mateixes tipologies que els anteriors s’han orientat al Carrer Violeta Parra amb orientació sudoest. En el cas dels propis testers de l’edifici s’han ubicat 2 habitatges per planta a cadascun dels testers, per afavorir-se de l’assoleig idoni a sudest en el cas d’una de les escales i de novament les vistes a Collserola en l’altra escala

MD 2.2 Justificació del compliment de la normativa urbanística, Ordenances Municipals i d’altres normes.

ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LA INCORPORACIÓ DE SISTEMES DE CAPTACIÓ D’ENERGIA SOLAR ALS EDIFICIS S’acompliran les prescripcions de l’ esmentada normativa.

PARÀMETRES PLA PARCIAL MODIFICACIÓ PROJECTE BÀSIC

Sup.parcel·la (art 12) 1080,75 m2 (65.50X16.50)

1080,75 m2 (65.50X16.50)

Gàl·lib edificació (art 13) 65,50 x 16,50 m 65,50 x 16.50 m

Alçada reguladora (art. 14) 19,75 m ( PB+5P) 19,7 5m ( PB+5P)

Alçada p. baixa 4,50 -1,45= 3,05 m 4,50 -1,45= 3,05 m

Alçada p. pis 3,05 m 3,05 m

Sostre màxim (art. 16) 62,50 14,40 900,00

2,50 0,75 -1,88

20,51 0,75 0,5 -7,69

5,45 2,85 -15,53

874,90

4374,51

62,50 14,40 900,00

2,50 0,75 -1,88

20,51 0,75 0,5 -7,69

P BAIXA 890,43

5289,18 m2 TOTAL 5264,94

Nº habitatges (art 17) 42 habitatges 75 habitatges 54 habitatges

Usos permesos (art 19)

P. baixa i p. pis: Habitatge Habitatge

P. soterrani: Aparcaments i trasters Aparcaments i trasters



ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE L’ESTALVI D’AIGUA Es disposarà d’un dipòsit enterrat de recollida d’aigües pluvials de l’edifici que acompleixi la dimensió establerta en l’article 7, de Dd= 0,02xSj

Dd= 0,02 x 1505,95 m2 = 30,12 m3 < Dd= 6,20 x 5,40 x 1 = 33,50 m3

I acompleixi un consum mínim de 5 litres/m2 de jardí que disposi reg

Superfície jardí = 362,45 + 98 = 460,45 m2

Consum 5l/m2 = 5 x 460,45 = 2302,25 litres = 2,30 m3

Acomplint article 5.5 “El dipòsit d’emmagatzematge serà soterrat i es garantirà el seu enjardinament superior. Haurà de tenir una capacitat capaç de permetre el reg del jardí quatre vegades de forma autònoma”

Necessitats = Consum x 4 vegades= 2,30 m3 x 4 = 9,20 m3 < 33,50 m3 projectats

MODIFICACIÓ DELS ARTICLES 296, 298, 299 I 300 DE LE S NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ A L’AMBIT DEL MUNICIPI DE SANT JUST DESVERN

Aquesta ordenança modifica la Secció Quarta del Capítol Tercer del Títol Quart de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità es contenen les disposicions sobres estacionaments i aparcaments en els seus articles 295 a 301.

ÚS HABITATGE. L’ordenança diu: ”En els edificis on s'hi construeixin habitatges, una plaça d'aparcament per cada 70 m² construïts d'habitatge o fracció”.

Justificat en la següent taula:

SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES INTERIORS HABITATGES

Planta baixa Escala 8 Porta 1a 76,62 1 76,62

Porta 2a 66,55 1 66,55

Porta 3a 76,96 1 76,96

Escala 10 Porta 1a 92,53 1 92,53

Porta 2a 52,08 1 52,08

Porta 3a 92,74 1 92,74

Escala 12 Porta 1a 75,52 1 75,52

Porta 2a 62,25 1 62,25

Porta 3a 58,50 1 58,50

Plantes tipus Escala 8 Porta 1a 76,62 5 383,10

Porta 2a 66,55 5 332,75

Porta 3a 76,96 5 384,80



Escala 10 Porta 1a 92,53 5 462,65

Porta 2a 52,08 5 260,40

Porta 3a 92,74 5 463,70

Escala 12 Porta 1a 75,52 5 377,60

Porta 2a 78,25 5 391,25

Porta 3a 66,55 5 332,75

4042,75 m2

70 m2/pça 57,75 places

Pel que fa a l’article 3 de Dimensions mínimes de les places , de les 58 places totals hi ha:

• 5 ut de 5 x 2.30 metres (les nº 1, 2, 3, 4 i 5 del sot-2)

• 2 ut de 4 x 2 metres (les nº 19 de sot-1 i 21 de sot-2)

• 51 ut de 4,50 x 2,20 metres

MD 2.3 Descripció de l’edifici. Programa funcional de l’edifici. Descripció gernerals dels sistemes.

Es tracta d’un edifici aïllat de nova construcció en una zona de recent urbanització i de nou creixement pel municipi de Sant Just Desvern. La intervenció es pensada per desenvolupar habitatges de protecció municipal amb una gran varietat de tamanys i programes funcionals, per tant amb habitatges que van des de superfícies útils interiors de 50 a 90 m2, és a dir de 2, 3 i 4 dormitoris, que permetin certa flexibilitat, amb els nuclis de dormitoris sempre continus de manera que es puguin agrupar o desagrupar amb facilitat, i amb aquests sempre llindants a la sala d’estar pel mateix motiu. Les cuines també sempre amb possibilitat de formar part del mateix espai d’estar-menjador fent desaparèixer el tancament previst, convertint la zona de dia en un espai més diàfan.

L’ús majoritari tant en la planta baixa com en les cinc plantes pis serà el d’habitatge, amb un total de 54 habitatges .

Els altres usos previstos seran en les dues plantes soterrani places d’aparcaments i trasters, distribuïts en la planta soterrani -1, 23 places i 32 trasters i en la planta soterrani -2. 35 places d’aparcament i 22 trasters.

El programa funcional es desenvolupa sobre rasant en 3 escales i un màxim de 3 habitatges per escala. Els vestíbuls de les escales 8 i 10, es situen en la planta soterrani, per les rasants del carrer, mentre que el de l’escala 12 es situa en planta baixa fent que un dels habitatges vegi reduït el programa funcional.

Les cinc plantes pis, es resolen amb els 3 nuclis d’escala que serveixen a tres habitatges per replà, és a dir 9 habitatges per planta.

Les escales 8 i 12, dels testers tenen cadascuna d’elles un habitatge de tres dormitoris, estar-menjador-cuina i un bany amb superfícies útils interiors d’uns 60m2 i altres dos habitatges d’uns 70 m2 útils interiors amb tres dormitoris, cuina segregada i dos banys.

L’escala 10 allotja un habitatge de 50 m2 útils interiors de dos dormitoris, estar-menjador-cuina i un bany i dos habitatges de 90 m2 útils interiors de 4 dormitoris, cuina segregada i dos banys.

A la planta baixa es manté el programa funcional de l’escala 8 i 10 i dos dels tres habitatgtes de l’escala 12, queden reduïts a dos dormitoris cadascun.

És a dir en total:

• 8 habitatges de 2 dormitoris (6 a l’escala 10 i 2 a la pb de l’escala 12), aprox. 50 m2 útils interiors.



• 11 habitatges de 3 dormitoris (6 a l’escala 8 i 5 a l’escala 12) aprox. 60 m2 útils interiors.

• 23 habitatges de 3 dormitoris (12 a l’escala 8 i 11 a l’escala 12) aprox. 70 m2 útils interiors.

• 12 habitatges de 4 dormitoris (12 a l’escala 10) aprox. 90 m2 útils interiors.

No es fa la reserva del 3% d’habitatges adaptats, perquè a la promoció anterior de Promunsa, al Carrer de les Cadenes 2-8 amb 40 habitatges, se’n van fer 2, xifra superior al 3% normatiu.

Pel que fa a les dues plantes soterrades, s’accedeix per la parcel·la comunitària 5J (C. Carolina Catasús, 5) destinada a aquests usos per planejament, on es situa la rampa de baixada al soterrani -2, donat que el primer soterrani gairebé queda a cota de carrer. El soterrani -1, s’ubiquen 23 places d’aparcament i 32 trasters i en la planta soterrani -2, 35 places d’aparcament i 22 trasters, el que dona un total de 58 places aparcament i 54 trasters.



MD 2.4. Relació superfícies

MD 2.4.1 Relació superfícies construïdes

PARÀMETRES Sup. construïda

ut. a b u*a*b computable no computable Soterrani -2 65,50 16,50 1.080,75 1.080,75 Soterrani -1 65,50 16,50 1.080,75 1.080,75 P. baixa 62,50 14,40 900,00 2,50 -0,75 -1,88 -0,5 20,51 0,75 -7,69 890,43 P. primera 62,50 14,40 900,00 2,50 -0,75 -1,88 -0,5 20,51 0,75 -7,69 5,45 -2,85 -15,53 874,90 P. segona 62,50 14,40 900,00 2,50 -0,75 -1,88 -0,5 20,51 0,75 -7,69 5,45 -2,85 -15,53 874,90 P. tercera 62,50 14,40 900,00 2,50 -0,75 -1,88 -0,5 20,51 0,75 -7,69 5,45 -2,85 -15,53 874,90 P. quarta 62,50 14,40 900,00 2,50 -0,75 -1,88 -0,5 20,51 0,75 -7,69 5,45 -2,85 -15,53 874,90 P. cinquena 62,50 14,40 900,00 2,50 -0,75 -1,88 -0,5 20,51 0,75 -7,69 5,45 -2,85 -15,53 874,90 P. coberta Esc. 8 7,85 2,70 21,10 Esc. 10 8,35 6,25 52,19 3,05 4,25 12,96 Esc. 12 5,85 3,00 17,55 103,90 Sota rasant 2161,50 Sobre rasant 5.264,94 103,90 Total superfície construïda 5.264,94 2.265,40 Total supe rfície construïda 7.530,34



MD 2.4.2 Relació superfícies útils

SOTERRANI -2 a b c a x b x c TOTAL PLACES APARCAMENT 29 2,20 4,50 287,10 1 2,00 4,00 8,00 5 2,30 5,00 57,50 352,60 PAS VEHICLES 813,15 -352,60 -5,92 454,63 454,63 PASSADÍS TRASTERS 1-7 11,90 TRASTER 1 1,50 2,80 4,20 TRASTER 2 1,50 2,80 4,20 TRASTER 3 1,50 2,80 4,20 TRASTER 4 1,55 2,75 -0,12 4,14 TRASTER 5 1,53 2,75 4,21 TRASTER 6 1,53 2,75 4,21 TRASTER 7 1,58 2,75 -0,16 4,19 41,24 VESTÍBUL ESCALA 8 (V2) 13,45 13,45 ASCENSOR ESCALA 8 (V3) 4,85 4,85 TRASTER 8 1,54 3,35 -0,10 5,06 5,06 TRASTER 9 1,54 3,35 -0,10 5,06 5,06 VESTÍBUL ESCALA 10 (V4) 18,15 TRASTER 10 1,70 3,30 5,61 TRASTER 11 1,50 3,86 5,79 TRASTER 12 1,70 2,56 0,55 4,70 34,25 TRASTER 13 1,50 3,30 4,95 4,95 TRASTER 14 1,55 3,30 -0,10 5,02 5,02 TRASTER 15 1,60 3,15 -0,03 5,02 5,02 TRASTER 16 1,50 4,50 -0,16 6,59 6,59 TRASTER 17 1,85 2,35 4,35 4,35 TRASTER 18 1,90 2,35 -0,10 4,37 4,37 PASSADÍS TRASTERS 19-22 5,85 TRASTERS 19 1,50 3,35 5,03 TRASTERS 20 1,50 3,35 -0,03 5,00 TRASTERS 21 1,50 3,35 -0,10 4,93 TRASTERS 22 1,50 3,35 -0,03 5,00 25,79

TOTAL 967,21 m2



SOTERRANI -1 a b c a x b x c total PLACES APARCAMENT 22 2,20 4,50 217,80 1 2,00 4,00 8,00 225,80 PAS VEHICLES 554 -225,80 -4,80 323,40 323,40 TRASTER 1 1,70 2,60 -0,18 4,24 4,24 PASSADÍS TRASTERS 2-15 12,55 1,20 15,06 3,95 1,20 4,74 1,80 1,20 2,16 TRASTER 2 1,70 2,65 -0,28 4,22 TRASTER 3 1,50 2,85 4,28 TRASTER 4 1,85 2,65 -0,62 4,29 TRASTER 5 1,70 2,50 4,25 TRASTER 6 1,70 2,50 4,25 TRASTER 7 1,70 2,50 4,25 TRASTER 8 1,70 2,50 -0,12 4,13 TRASTER 9 1,70 2,50 4,25 TRASTER 10 1,70 2,50 4,25 TRASTER 11 1,75 2,50 -0,20 4,18 TRASTER 12 1,50 2,90 -0,08 4,27 TRASTER 13 1,50 2,90 4,35 TRASTER 14 1,50 2,90 4,35 TRASTER 15 1,50 2,90 4,35 82,06 VESTÍBUL ESCALA 12 (V5) 9,75 TRASTER 16 1,50 2,85 -0,10 4,18 TRASTER 17 1,50 2,85 4,28 TRASTER 18 1,50 2,85 4,28 22,48 PASSADÍS TRASTERS 19-32 6,05 1,20 7,26 3,60 1,20 4,32 10,45 1,20 12,54 TRASTER 19 1,50 2,85 -0,16 4,12 TRASTER 20 1,60 2,85 4,56 TRASTER 21 1,50 3,10 4,65 TRASTER 22 1,50 3,10 -0,05 4,60 TRASTER 23 1,50 3,40 5,10 TRASTER 24 1,50 3,10 -0,08 4,57 TRASTER 25 1,65 2,65 -0,16 4,21 TRASTER 26 1,60 2,65 4,24 TRASTER 27 1,60 2,65 4,24 TRASTER 28 1,90 2,65 -0,38 4,66 TRASTER 29 1,60 2,65 4,24 TRASTER 30 1,60 2,65 4,24 TRASTER 31 1,50 3,95 -0,03 5,90 TRASTER 32 1,70 2,85 -0,16 4,69 88,12 VESTÍBUL RESIDUS ESCALA 8 3,74 CAMBRA RESIDUS ESCALA 8 19,35 CAMBRA RESIDUS ESCALA 10 24,45 VESTÍBUL RESIDUS ESCALA 12 4,80 CAMBRA RESIDUS ESCALA 12 23,15 VESTÍBUL ESCALA 8 41,65 SORTIDA ESCALA 8 (V1) 18,82 VESTÍBUL ESCALA 10 24,85



SORTIDA ESCALA 12 6,45 TOTAL 913,51 m2

PLANTA BAIXA ESCALA 8 HABITATGES T12 68,48

T14 80,85 T15 80,19 ESCALA I REPLA 23,30 252,82

ESCALA 10 HABITATGES T11 55,00 T18 90,00 T19 90,00 ESCALA I REPLA 22,45 257,45

ESCALA 12 HABITATGES T13 61,27 T16 65,56 T17 79,59 ESCALA I REPLA 40,50 246,92 TOTAL 757,18 m2

PLANTES TIPUS ESCALA 8 HABITATGES T2 66,70

T4 77,77 T5 77,17 ESCALA I REPLA 23,30 244,94

ESCALA 10 HABITATGES T1 55,00 T8 90,00 T9 90,00 ESCALA I REPLA 25,52 260,52

ESCALA 12 HABITATGES T3 66,52 T6 78,92 T7 77,83 ESCALA I REPLA 22,35 245,62 TOTAL 751,08 m2

PLANTA COBERTA ESCALA 8 ESCALA I REPLA 14,00 14,00

ESCALA 10 ESCALA I REPLA 15,40 C. CALEFACCIÓ-SOLAR 35,35 50,75

ESCALA 12 ESCALA I REPLA 10,55 10,55 TOTAL 75,30 m2



MD 2.4.3 Relació superfícies útils habitatges

Baixos 1a escala 8 1/8 Superfície ventilació Tipus 15 3H Sup. Útil total AxB Rebedor R 5,15 Distribuïdor D 3,00 Cuina C 9,00 1,13 1,98 0,90 x 2,20 Estar-menjador EM 20,10 2,51 5,06 2,30 x 2,20 Habitació 1 H1 13,40 1,68 1,98 0,90 x 2,20 Habitació 2 H2 7,65 0,96 0,99 0,90 x 1,10 Habitació 3 H3 7,75 0,97 0,99 0,90 x 1,10 Cambra higiènica 1 CH1 4,00 Cambra higiènica 2 CH2 2,85

Total interior habitatges 72,90 50% Terrassa 1 T1 5,33 50% Terrassa 2 T2 7,15

Total computable terrasses 7,29

Total superfície computable 80,19

Baixos 2a escala 8 1/8 Superfície ventilació Tipus 12 3H Sup. Útil total AxB - Distribuïdor D 5,40 Estar-menjador EMC 25,45 3,18 5,06 2,30 x 2,20 Habitació 1 H1 13,10 1,64 1,98 0,90 x 2,20 Habitació 2 H2 7,55 0,94 0,99 0,90 x 1,10 Habitació 3 H3 6,45 0,81 1,98 0,90 x 2,20 Cambra higiènica 1 CH1 4,30

Total interior habitatges 62,25

50% Terrassa 1 T1 4,45 50% Terrassa 2 T2 2,52





Baixos 3a escala 8 1/8 Superfície ventilació Tipus 14 3H Sup. Útil total AxB

Rebedor R 5,00 Distribuïdor D 3,10 Cuina C 9,00 1,13 1,98 0,90 x 2,20 Estar-menjador EM 19,90 2,49 5,06 2,30 x 2,20 Habitació 1 H1 14,00 1,75 1,98 0,90 x 2,20 Habitació 2 H2 7,70 0,96 0,99 0,90 x 1,10 Habitació 3 H3 7,70 0,96 0,99 0,90 x 1,10 Cambra higiènica 1 CH1 4,25 Cambra higiènica 2 CH2 2,85




Baixos 1a escala 10 1/8 Superfície ventilació Tipus 18 4H Sup. Útil total AxB Rebedor R 3,75 Distribuïdor D 6,90 Cuina C 10,25 1,28 1,98 0,90 x 2,20 Estar-menjador EM 20,10 2,51 5,06 2,30 x 2,20 Habitació 1 H1 15,45 1,93 1,98 0,90 x 2,20 Habitació 2 H2 7,45 0,93 0,99 0,90 x 1,10 Habitació 3 H3 7,35 0,92 0,99 0,90 x 1,10 Habitació 4 H4 8,60 1,08 1,98 0,90 x 2,20 Cambra higiènica 1 CH1 4,40 Cambra higiènica 2 CH2 2,85







Baixos 2a escala 10 1/8 Superfície ventilació Tipus 11 2H Sup. Útil total AxB Distribuïdor D 8,60 Estar-menjador-cuina EMC 20,05 2,51 4,84 2,20 x 2,20 Habitació 1 H1 10,20 1,28 1,98 0,90 x 2,20 Habitació 2 H2 7,30 0,91 1,98 0,90 x 2,20 Cambra higiènica 1 CH1 3,85


50% Terrassa T 7,15 Total computable terrasses 5,00


Baixos 3a escala 10 1/8 Superfície ventilació Tipus 19 4H Sup. Útil total AxB Rebedor R 4,80 Distribuïdor D 4,70 Cuina C 10,25 1,28 1,98 0,90 x 2,20 Estar-menjador EM 20,10 2,51 5,06 2,30 x 2,20 Habitació 1 H1 15,45 1,93 1,98 0,90 x 2,20 Habitació 2 H2 7,45 0,93 0,99 0,90 x 1,10 Habitació 3 H3 7,35 0,92 0,99 0,90 x 1,10 Habitació 4 H4 8,60 1,08 1,98 0,90 x 2,20 Cambra higiènica 1 CH1 4,40 Cambra higiènica 2 CH2 2,85


50% Terrassa T1 6,30 50% Terrassa T2 3,80



Baixos 1a escala 12 1/8 Superfície ventilació Tipus 17 3H Sup. Útil total AxB








Baixos 2a escala 12 1/8 Superfície ventilació Tipus 16 2H Sup. Útil total AxB Rebedor R 6,35 Cuina C 8,85 1,11 1,98 0,90 x 2,20 Estar-menjador EM 19,85 2,48 5,06 2,30 x 2,20 Habitació 1 H1 11,85 1,48 1,98 0,90 x 2,20 Habitació 2 H2 7,70 0,96 0,99 0,90 x 1,10 Cambra higiènica 1 CH1 5,00





Baixos 3a escala 12 1/8 Superfície ventilació Tipus 13 2H Sup. Útil total AxB Distribuïdor D 6,40 Estar-menjador-cuina EMC 25,45 3,18 5,06 2,30 x 2,20 Habitació 1 H1 13,10 1,64 1,98 0,90 x 2,20 Habitació 2 H2 6,45 0,81 1,98 0,90 x 2,20 Cambra higiènica 1 CH1 4,30




50% Terrassa T1 4,27 50% Terrassa T2 1,50



1er-1a, 2on-1a, 3er-1a, 4rt-1a, 5è-1a escala 8 1/8 Superfície ventilació Tipus 5 3H Sup. Útil total AxB






Distribuïdor D 5,40 Estar-menjador-cuina EM 25,45 3,18 5,06 2,30 x 2,20 Habitació 1 H1 13,10 1,64 1,98 1,80 x 1,10 Habitació 2 H2 7,55 0,94 0,99 0,90 x 1,10 Habitació 3 H3 6,45 0,81 1,98 0,90 x 2,20 Cambra higiènica 1 CH1 4,30











1er-1a, 2on-1a, 3er-1a, 4rt-1a, 5è-1a escala 10 1/8 Superfície ventilació Tipus 8 4H Sup. Útil total AxB Rebedor R 3,75 Distribuïdor D 6,90 Cuina C 10,25 1,28 1,98 0,90 x 2,20 Estar-menjador EM 20,10 2,51 5,06 2,30 x 2,20 Habitació 1 H1 15,45 1,93 1,98 1,80 x 1,10 Habitació 2 H2 7,45 0,93 0,99 0,90 x 1,10 Habitació 3 H3 7,35 0,92 0,99 0,90 x 1,10 Habitació 4 H4 8,60 1,08 1,98 0,90 x 2,20 Cambra higiènica 1 CH1 4,40 Cambra higiènica 2 CH2 2,85







Distribuïdor D 8,60 Estar-menjador-cuina EMC 20,05 2,51 4,84 2,20 x 2,20 Habitació 1 H1 10,20 1,28 1,98 0,90 x 2,20 Habitació 2 H2 7,30 0,91 1,98 0,90 x 2,20 Cambra higiènica 1 CH1 3,85




1er-3a, 2on-3a, 3er-3a, 4rt-3a, 5è-3a escala 10 1/8 Superfície ventilació Tipus 9 4H Sup. Útil total AxB Rebedor R 4,80 Distribuïdor D 4,70 Cuina C 10,25 1,28 1,98 0,90 x 2,20 Estar-menjador EM 20,10 2,51 5,06 2,30 x 2,20 Habitació 1 H1 15,45 1,93 1,98 1,80 x 1,10 Habitació 2 H2 7,45 0,93 0,99 0,90 x 1,10 Habitació 3 H3 7,35 0,92 0,99 0,90 x 1,10 Habitació 4 H4 8,60 1,08 1,98 0,90 x 2,20 Cambra higiènica 1 CH1 4,40 Cambra higiènica 2 CH2 2,85




1er-1a, 2on-1a, 3er-1a, 4rt-1a, 5è-1a escala 12 1/8 Superfície ventilació Tipus 7 3H Sup. Útil total AxB Rebedor R 5,05 Distribuïdor D 1,75 Cuina C 9,00 1,13 1,98 0,90 x 2,20 Estar-menjador EM 19,60 2,45 5,06 2,30 x 2,20 Habitació 1 H1 13,50 1,69 1,98 1,80 x 1,10 Habitació 2 H2 7,60 0,95 0,99 0,90 x 1,10 Habitació 3 H3 9,00 1,13 1,16 1,05 x 1,10 Cambra higiènica 1 CH1 4,00 Cambra higiènica 2 CH2 2,85






1er-2a, 2on-2a, 3er-2a, 4rt-2a, 5è-2a escala 12 1/8 Superfície ventilació Tipus 6 3H Sup. Útil total AxB Rebedor R 6,35 Distribuïdor D 2,75 Cuina C 8,85 1,11 1,98 0,90 x 2,20 Estar-menjador EM 19,85 2,48 5,06 2,30 x 2,20 Habitació 1 H1 14,00 1,75 1,98 1,80 x 1,10 Habitació 2 H2 7,70 0,96 0,99 0,90 x 1,10 Habitació 3 H3 7,70 0,96 0,99 0,90 x 1,10 Cambra higiènica 1 CH1 4,25 Cambra higiènica 2 CH2 3,20




1er-3a, 2on-3a, 3er-3a, 4rt-3a, 5è-3a escala 12 1/8 Superfície ventilació Tipus 3 3H Sup. Útil total AxB Distribuïdor D 5,40 Estar-menjador-cuina EMC 25,45 3,18 5,06 2,30 x 2,20 Habitació 1 H1 13,10 1,64 1,98 1,80 x 1,10 Habitació 2 H2 7,55 0,94 0,99 0,90 x 1,10 Habitació 3 H3 6,45 0,81 1,98 0,90 x 2,20 Cambra higiènica 1 CH1 4,30






MD 3 PRESTACIONS DE L’EDIFICI: REQUISITS A COMPLIME NTAR EN FUNCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE L’EDIFICI

MD 3.7 ESTALVI D’ENERGIA

MD 3.7.1 LIMITACIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC

L’edifici compleix amb l’exigència bàsica HE-0 del CTE: Limitació del consum energètic, i com a tal s’adjunta una memòria justificativa del seu compliment, així com els informes del programa HULC i el document acreditatiu del registre a l’ICAEN. MD 3.7.2 LIMITACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA

L’edifici dóna compliment a l’exigència bàsica HE-1 del CTE: Limitació de la demanda energètica, del qual s’adjunta una memòria justificativa del seu compliment, així com els informes del programa HULC, la fitxa del Decret d’ecoeficiència 21/2006 en versió executiu i un resum dels materials de façana fitxa emprats a l’edifici. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS DB HE1 DEL CTE, I DEL DECRET D'ECOEFICIÈNCIA EN MATÈRIA DE TANCAMENTS, CORRESPONENT A L’EDIFICI DE 54 HABITATGES AL CARRER VIOLETA PARRA 8-12, DE SANT JUST DESVERN, PROPIETAT DE PROMUNSA

1.- ANTECEDENTS 2.- VALORS LÍMIT SEGONS CTE-HE1 I DECRET D'ECOEFICI ÈNCIA

2.1.- Valors límit de la transmitància U i la perme abilitat

2.2.- Limitació de la demanda energètica de l’edifi ci 2.3.- Limitació de condensacions 3.- VALORS U I F DELS TANCAMENTS I OBERTURES DEL PR OJECTE 4.- MODELITZACIÓ DE L'EDIFICI 5.- RESULTATS I CONCLUSIONS 6.- REGLAMENTACIÓ A.- ANNEX: FITXES TÈCNIQUES DE MATERIALS I FUSTERIE S B.- ANNEX: FITXA DEL DECRET D’ECOEFICIÈNCIA C.- ANNEX: VERIFICACIÓ DE LA NO EXISTÈNCIA DE CONDE NSACIONS. INFORME DE LIDER D.- ANNEX: COMPLIMENT DEL CTE HE1 I HE0. INFORME DE HULC



1. ANTECEDENTS En aquesta memòria es verificarà el compliment de la secció HE-1, Limitació de la Demanda

Energètica, del Document Bàsic d’Estalvi d’Energia, del Codi Tècnic de l’Edificació. En paral·lel, s’analitzaran les exigències del Decret 21/2006 d'Ecoeficiència (DEE) relatives a tancaments opacs i a les obertures. En cada cas, s’adoptarà la limitació més restrictiva de les dues normatives.

Projecte 54 habitatges

Tipus de projecte Obra nova / rehabilitació / reforma d’instal·lacions tèrmiques

Situació Carrer Violeta Parra 8-12

Població Sant Just Desvern

Promotor PROMUNSA

Projectista edifici Olga Bustos Puigdemont

Proj. Instal·lacions tèrmiques Oriol Vidal Ingenieria

L’edifici consta de dues plantes soterrani, planta baixa i cinc plantes (P-2, P-1, PB, P1, P2, P3,

P4, P5, PCob. L’edifici compta amb tres escales amb un total de 54 habitatges, agrupats en tres nuclis d’escala.

L’aparcament, comú per a les 3 escales, ocupa les dues plantes soterrades, i conté 58 places aparcament i 54 trasters.

De planta baixa a cinquena hi ha 3 habitatges per planta i escala (18 habitatges per escala). Els accessos als habitatges es fan pels 3 vestíbuls ubicats en la façana principal del Carrer Violeta

Parra. Donat el pendent del carrer, amb un desnivell entre un extrem de l’edifici i l’altre de 2,55 metres, els accessos de l’escala 8 i 10 es troben a la planta soterrani -1, i el de l’escala 12 a planta baixa. A PB s’hi ubiquen tots els armaris d’instal·lacions (electricitat, aigua, gas natural i telecomunicacions).

A planta coberta hi ha el camp de captació solar, els equips de ventilació mecànica, i una sala tècnica que conté l’acumulació solar, la producció de calor amb calderes centralitzades i la distribució als habitatges (una única sala al badalot de l’escala 10, que serveix a les 3 escales). Als badalots de la PCoberta també hi ha l’armari de RITS i les sales de màquines dels ascensors (1 per cada escala).

El resum de superfícies construïdes del conjunt de l'edifici serà de:

Sup. construïda (m2) Soterrani -2 sota rasant 1.080,75 Soterrani -1 sota rasant 1.080,75

Total Aparcament 2.161,50 m2 P. Baixa 890,43 P. 1a a 5a 4.374,51

Total habitatge sobre rasant 5.264,94 P.Coberta 103,90

Total edifici 7.530,34 m2 L’horari de funcionament de l’edifici, en ser un edifici d’habitatges, és de 24hores/dia els 365 dies

de l’any. Les condicions d’ús són les pròpies d’un edifici d’habitatges. Per a la verificació dels Documents Bàsics HE1 i HE0 s’utilitza l’eina unificada Lider Calener

(HULC), en la versió 1.0.1528.1109 del 12 de juliol de 2016. Es calcula l’edifici amb l’eina LIDER antiga, ja que l’informe de la mateixa conté una descripció dels tancaments introduits, i també perque aquesta verifica si hi ha o no condensacions. La justificació del compliment de l’HE0 està inclosa a la memòria de certificació energètica.



2. VALORS LÍMIT SEGONS CTE-HE1 I DECRET D'ECOEFICIÈ NCIA 2.1.- Valors límit de la transmitància U i la perme abilitat

S’indiquen a continuació els valors límit establerts pel DB-HE-1 del CTE, per als tancaments del edificis situats a Sant Just Desvern.

Per limitar les descompensacions tèrmiques en edificis d'ús residencial privat, es limiten els valors de la transmitància de tancaments i buits, així com la permeabilitat a l'aire de buits.

Valors límit per la U (W/m2/K) a la part massissa de cada tipus tancament: 54 Habitatges Violeta Parra: Valors normatius Nov-16

Zona climàtica CTE-HE 1: C2 (Barcelona)Altitud: 122 m (snm)Us: Residencial privatIntensitat càrregues internes: Baixa

Valors màxims de transmitàncies i factors solars de ls tancamentsTransmitància tèrmica màxima dels elements que configuren l'embolcall (HE 1)

En l'aplicació d'aquests valors límit no s'inclouen els ponts tèrmics. També es limitarà la transmitància tèrmica de particions que delimitin unitats de diferent o del

mateix ús:

En el present projecte, cada habitatge constitueix una única unitat d'ús, pel que s’han de complir

aquests valors límit en tots els tancaments entre habitatges i entre cada habitatge i les zones comuns. Segons l'article 4.1 del Decret 21/2006 d'Ecoeficiència, la transmitància límit de murs de façana

és 0,70 W/m2K, condició que és més restrictiva a la imposada pel CTE. Per als altres tancaments s'aplicaran els límits establerts pel DB HE 1 (2013).



Segons l'article 4.2 del Decret d'Ecoeficiència en els edificis, les obertures de façanes i cobertes dels espais habitables hauran de tenir una UHlim de 3,30 W/m2K. A més, les obertures situades a sud-oest 90º± hauran de tenir un factor solar modificat inferior a 0,35. El valor U és menys restrictiu que el del DB HE 1 (2013), de manera que s'aplicarà aquest últim. Pel que fa al factor solar, es mantindran les exigències del Decret d'Ecoeficiència com les més restrictives.

L'Apèndix E del DB HE 1 aporta valors orientatius dels paràmetres característics de l'embolcall tèrmic, els quals és recomanable usar com a valors mínims per al disseny dels tancaments:

Aquests valors estan referits a un edifici d'ús residencial amb un percentatge de buits igual al 15% de la superfície útil de l'edifici. Si aquest percentatge és superior, l'U i el factor solar de les obertures ha de millorar-se.

En el cas d'habitatges aïllats i, en general, edificis amb baixa compacitat, els valors U dels tancaments han de reduir per complir amb el requeriment de limitació de la demanda que es descriuen a continuació. 2.2.- Limitació de la demanda energètica de l’edifi ci

Els càlculs de la demanda energètica de calefacció i refrigeració dels edificis hauran de complir els requeriments definits por les Condiciones de aceptación de procedimientos alternativos a LIDER y CALENER. Entre ells, l’Apèndix C del DB HE 1 defineix els perfils d’ús amb els quals s’han de calcular les demandes.

Limitació de la demanda en edificis d’ús residencia l privat Per a edificis o parts ampliades d'ús residencial privat, la demanda energètica de calefacció,

considerant la superfície útil dels espais habitables, no ha de superar el límit:

SFDD calbasecallímcal /sup,,, +=

On Dcal,lim és el valor de la demanda límit (en kWh/m2·any) per calefacció. Dcal,base i Fcal,sup estan tabulats segons la zona climàtica d’hivern:



En aquest projecte tenim que:

añomkWhlímcalD ·2/23,2005,4277/100020, =+=

Per a edificis o parts ampliades d'ús residencial privat, la demanda energètica de refrigeració no

ha de superar els límits:

Zona climática de verano1 2 3 4

Dref, lím [kWh/m2·año] 15 15 15 20 Limitació de la demanda en edificis d’altres usos Els edificis que siguin assimilables a ús residencial privat, causa del seu ús continuat i baixa

càrrega de les fonts internes, poden justificar la limitació de la demanda energètica mitjançant els criteris aplicables a l'ús residencial.

Per a la resta d'edificis, el percentatge d'estalvi de la demanda conjunta de calefacció i refrigeració respecte a l'edifici de referència ha de ser igual o superior a:

2.3.- Limitació de condensacions Tan en edificacions noves com en edificacions existents, en el cas que es produeixin condensacions intersticials en l'envolupant tèrmica de l'edifici, aquestes han de ser tals que no produeixin una minva significativa en les seves prestacions tèrmiques o suposin un risc de degradació o pèrdua de la seva vida útil . A més, la màxima condensació acumulada en cada període anual no serà superior a la quantitat d'evaporació possible en el mateix període.

El compliment del CTE-HE1 amb l'eina LIDER inclou com a condició la verificació que no hi ha risc de condensacions en cada tancament de l'edifici. En cas que n'hi hagués, l'informe resultant indicaria que l'edifici no compleix amb els requisits de l'HE 1.

S’adjunta l’informe de LIDER per justificar que no hi ha risc de condensacions.



3. VALORS U I F DELS TANCAMENTS I OBERTURES DEL PRO JECTE

Els valors dels tancaments utilitzats, amb informació de les capes que els componen, les Us resultants i les transmissions lineals dels ponts tèrmics, estan tabulats a continuació i inclosos en l’informe del programa LIDER-HULC, annex a la memòria.

54 Habitatges Violeta Parra: TANCAMENTS 27/01/2017

Tancaments Verticals:

Façana GRC Gruix Densitat Ce Lambda Resistència Ulímit(m) (kg/m3) (kJ/kg·K) (W/m·K) (K·m2/W) (W/m2·K)

Aire exterior 0,04

Panel de GRC-L -Teja de hormigón 0,01 2100 1 1,5 0,0067

Cámara de aire no ventilada 50 mm 0,05 0,1800

Panel Rígido MW Lana mineral 0,08 40 1 0,036 2,2222

BH aligerado espesor 65 mm-Geroblok 38 dBA 0,065 760 1 0,239 0,2720Enlucido de yeso 1000<d<1300 0,015 1150 1 0,57 0,0263Aire interior 0,1300TOTAL 0,22 m 2,88 K·m2/W

U = 0,35 W/m2·K 0,7 W/m2·K

Façana arrebossada Gruix Densitat Ce Lambda Resistència Ulímit(zones balcons) (m) (kg/m3) (kJ/kg·K) (W/m·K) (K·m2/W) (W/m2·K)Aire exterior 0,04Mortero de cemento 1000<d<1500 0,015 1125 1 0,55 0,0273BH aligerado espesor 120 mm-Geroblok 50 dBA 0,12 760 1 0,271 0,4428Panel Rígido MW Lana mineral 0,08 40 1 0,036 2,2222BH aligerado espesor 65 mm-Geroblok 38 dBA 0,065 760 1 0,239 0,2720Enlucido de yeso 1000<d<1300 0,015 1150 1 0,57 0,0263Aire interior 0,1300TOTAL 0,295 m 3,16 K·m2/W

U = 0,32 W/m2·K 0,7 W/m2·K

Divisors interiors-Sistema N.13 Gruix Densitat Ce Lambda Resistència Ulímit(entre habitatges) (m) (kg/m3) (kJ/kg·K) (W/m·K) (K·m2/W) (W/m2·K)Aire interior 0,13Enlucido de yeso 1000<d<1300 0,01 1150 1 0,57 0,0175BH aligerado espesor 65 mm-Geroblok 38 dBA 0,065 760 1 0,239 0,2720Panel Rígido MW Lana mineral 0,04 40 1 0,036 1,1111Enlucido de yeso 1000<d<1300 0,01 1150 1 0,57 0,0175BH aligerado espesor 65 mm-Geroblok 38 dBA 0,065 760 1 0,239 0,2720Enlucido de yeso 1000<d<1300 0,01 1150 1 0,57 0,0175Aire interior 0,13TOTAL 0,2 m 1,97 K·m2/W

U = 0,51 W/m2·K 0,95 W/m2·K



Divisors interiors-Sistema N.13 Gruix Densitat Ce Lambda Resistència Ulímit(Entre habitatges i passos) (m) (kg/m3) (kJ/kg·K) (W/m·K) (K·m2/W) (W/m2·K)Aire interior-Habitatge 0,13Enlucido de yeso 1000<d<1300 0,01 1150 1 0,57 0,0175BH aligerado espesor 65 mm-Geroblok 38 dBA 0,065 760 1 0,239 0,2720Panel Rígido MW Lana mineral 0,04 40 1 0,036 1,1111Enlucido de yeso 1000<d<1300 0,01 1150 1 0,57 0,0175BH aligerado espesor 65 mm-Geroblok 38 dBA 0,065 760 1 0,239 0,2720Enlucido de yeso 1000<d<1300 0,01 1150 1 0,57 0,0175Aire interior-Pas 0,13TOTAL 0,2 m 1,97 K·m2/W

U = 0,51 W/m2·K 0,95 W/m2·K

Mur pantalla aparcamennt Gruix Densitat Ce Lambda Resistència Ulímit(m) (kg/m3) (kJ/kg·K) (W/m·K) (K·m2/W) (W/m2·K)

Terreno Hormigón armado 2300<d<2500 0,4 2400 1 2,3 0,1739Aire interior 0,13TOTAL 0,4 m 0,3 K·m2/W

U = 3,29 W/m2·K

Tancaments Horitzontals:

Forjat habitatges-aparcament Gruix Densitat Ce Lambda Resistència Ulímit(m) (kg/m3) (kJ/kg·K) (W/m·K) (K·m2/W) (W/m2·K)

Aire interior 0,1Tablero contrachapado-parquet 0,01 475 1,6 0,15 0,0667Mortero de cemento 1000<d<1250 0,04 1125 1 0,55 0,0727Aislamiento poliestireno extruido (XPS)-CO2 0,06 38 1 0,034 1,7647FR Entrevigado hormigón-Canto 300 0,3 1670 1 1,947 0,1541Aire interior 0,1TOTAL 0,41 m 2,26 K·m2/W

U = 0,44 W/m2·K 0,75 W/m2·K

Forjat entre habitatges Gruix Densitat Ce Lambda Resistència Ulímit(m) (kg/m3) (kJ/kg·K) (W/m·K) (K·m2/W) (W/m2·K)

Aire interior 0,1Tablero contrachapado-parquet 0,01 475 1,6 0,15 0,0667Mortero de cemento 1000<d<1250 0,04 1125 1 0,55 0,0727MW Lana mineral antiimpacte 0,04 90 1 0,041 0,9756FR Entrevigado hormigón-Canto 300 0,3 1670 1 1,947 0,1541Enlucido de yeso 1000<d<1300 0,01 1150 1 0,57 0,0175Aire interior 0,1TOTAL 0,4 m 1,49 K·m2/W

U = 0,67 W/m2·K 0,95 W/m2·K

Coberta grava Gruix Densitat Ce Lambda Resistència Ulímit(m) (kg/m3) (kJ/kg·K) (W/m·K) (K·m2/W) (W/m2·K)

Aire exterior 0,04Grava 0,05 1450 1,05 2 0,0250Fieltros (geotéxtil) 0 Aislamiento poliestireno extruido (XPS) Expandido con dioxido de carbono CO2 0,1 38 1 0,034 2,9412Fieltros (geotéxtil) 0 Lámina impermeable-EPDM 0,001 1150 1 0,25 0,0040Hormigón celular d 1000 0,05 1000 1 0,29 0,1724FR Entrevigado hormigón-Canto 300 0,3 1670 1 1,947 0,1541Enlucido de yeso 1000<d<1300 0,01 1150 1 0,57 0,0175Aire interior 0,1TOTAL 0,511 m 3,45 K·m2/W

U = 0,29 W/m2·K 0,5 W/m2·K



54 Habitatges Violeta Parra: FINESTRES 27/01/2017

Finestra-tipus proposada Marc: Al amb RPT Doble vidre : diversos Tipus: Practicable

Valor U de les finestres:Nota: Valors de les Us en W/(m2·K).

U Marc (Cor-3500 C16 de Cortizo): 2,90

Orientació/FaçanaEnvidrament

projecteEnvidrament

LIDERU Doble

Vidre % marc Ufinestra UlímUmàx

recomanat

Factor Solar (FS)

envidrament: Finestra SE i SO 4/12/3+3 Clar VER_DC_4-12-331 2,80 15% 2,82 3,1 2 0,75

Finestra NE i NO4/12/3+3 Baix

Emissiu VER_DB2_4-12-331 2,00 15% 2,14 3,1 2 0,65Absortivitat del marc: 0,7

U Marc (Cor-3500 C16 de Cortizo): 2,90

Orientació/FaçanaEnvidrament

projecteEnvidrament

LIDERU Doble

Vidre % marc Ufinestra UlímUmàx

recomanat

Factor Solar (FS)

envidrament:

Finestral SE i SO 4/12/3+3 Clar VER_DC_4-12-331 2,80 10% 2,81 3,1 2 0,75

Finestral NE i NO4/12/3+3 Baix

Emissiu VER_DB2_4-12-331 2,00 10% 2,09 3,1 2 0,65Absortivitat del marc: 0,7

Proteccions solars:Lames

Descripció: Lames regulables en marc correderModificació del FS (estiu): 0,15

Permeabilitat a l'aire :

Model Classe Permeabilitat (m3/h/m2) (*)(++) Projecte Projecte LIDER Màxima

Practicable C4 3 3 27(*) A 100 Pa de diferència de pressió entre int. i ext.



Forjats:

Façana:Codi Nombre Ψ f

Pilars en façana P5C 22 0,05 0,87Pilars en cantonada PE5C 8 0,2 0,74

Pilar-tipus LIDER P5C 30 0,09 0,84

Contacte amb el terreny:



En els annexos s’adjunten els característiques tèrmiques dels materials que no formen part de la base de dades genèrica del CTE, i també de les fusteries projectades.

4. MODELITZACIÓ DE L’EDIFICI

L’edifici s’ha modelitzat amb l’eina LIDER, introduint cada habitatge com espai. La zona d’accessos, escales, aparcament i trasters són considerats com a espais no habitables.

Les plantes definides en LIDER són les següents:

Alçades plantes: (en m)

Cota Gruix Alçada Alçada Notació Multi- Planta forjat sup. LIDER LIDER plicador Anterior

PLANTA SOTERRANI-PKG -6,00 0,40 5,6 6,00 P01 1 Cap (No habitable)PLANTA BAIXA 0,00 0,40 2,65 3,05 P02 1 P01PLANTA 1 3,05 0,40 2,65 3,05 P03 1 P02PLANTA 2-3-4 6,10 0,40 2,65 3,05 P04 3 P03PLANTA 5 15,25 0,55 2,65 3,20 P05 1 P04

La següent taula descriu els espais que s’han definit a LIDER: Notes prèvies:

(a) C= Condicionat; NH=No habitable.

(b) Nivell d'estanqueïtat segons taula del DB-HE-1, apèndix E, E.8.

Nivell d'estanqueïtat renov/h1 Sense portes, finestres ni obertures 02 Tots els components segellats, sense obertures 0,53 Components segellats, amb petites obertures 14 Poc estanc per juntes obertes o obertures 55 Poc estanc amb ventilació permanent 10

En la verificació del compliment de l’HE1, l’eina HULC dóna un valor per defecte de la ventilació de

0’63 renov/hora.



ESCALES 8-10-12 ESPAIS (LIDER-CALENER VyP-HULC)

Espai Etiqueta Sup. Alçada Vol Tipus Pilars

en projecte DescripcióEspai

[m2] [m] [m3](C/NH) (a)

[N]

Psoterrani:PKG-Sot-1 i Sot-2 Aparcament P01_E01 810,76 5,6 4.540 NH 0Planta Baixa:

E08-PB1 Habitatge P02_E01 80,17 2,65 212 C 4E08-PB2 Habitatge P02_E02 70,60 2,65 187 C 3E08-PB3 Habitatge P02_E03 84,54 2,65 224 C 4E08-PB-Escala Pas P02_E04 28,77 2,65 76 NH 1E10-PB1 Habitatge P02_E05 97,03 2,65 257 C 4E10-PB2 Habitatge P02_E06 58,16 2,65 154 C 1E10-PB3 Habitatge P02_E07 94,87 2,65 251 C 4E10-PB-Escala Pas P02_E08 34,40 2,65 91 NH 2E12-PB1 Habitatge P02_E09 78,66 2,65 208 C 4E12-PB2 Habitatge P02_E10 65,07 2,65 172 C 3E12-PB3 Habitatge P02_E11 64,87 2,65 172 C 3E12-PB-Escala Pas P02_E12 53,61 2,65 142 NH 2Planta Primera:E08-P11 Habitatge P03_E01 80,17 2,65 212 C 4E08-P12 Habitatge P03_E02 70,60 2,65 187 C 3E08-P13 Habitatge P03_E03 84,54 2,65 224 C 4E08-P1-Escala Pas P03_E04 28,77 2,65 76 NH 1E10-P11 Habitatge P03_E05 97,03 2,65 257 C 4E10-P12 Habitatge P03_E06 58,16 2,65 154 C 1E10-P13 Habitatge P03_E07 94,87 2,65 251 C 4E10-P1-Escala Pas P03_E08 34,40 2,65 91 NH 2E12-P11 Habitatge P03_E09 78,66 2,65 208 C 4E12-P12 Habitatge P03_E10 80,81 2,65 214 C 4E12-P13 Habitatge P03_E11 71,77 2,65 190 C 3E12-P1-Escala Pas P03_E12 30,97 2,65 82 NH 1Planta Segona-Tercera-Quarta: (Multiplicador: 3)E08-PT1 Habitatge P04_E01 80,17 2,65 212 C 4E08-PT2 Habitatge P04_E02 70,60 2,65 187 C 3E08-PT3 Habitatge P04_E03 84,54 2,65 224 C 4E08-PT-Escala Pas P04_E04 28,77 2,65 76 NH 1E10-PT1 Habitatge P04_E05 97,03 2,65 257 C 4E10-PT2 Habitatge P04_E06 58,16 2,65 154 C 1E10-PT3 Habitatge P04_E07 94,87 2,65 251 C 4E10-PT-Escala Pas P04_E08 34,40 2,65 91 NH 2E12-PT1 Habitatge P04_E09 78,66 2,65 208 C 4E12-PT2 Habitatge P04_E10 80,81 2,65 214 C 4E12-PT3 Habitatge P04_E11 71,77 2,65 190 C 3E12-PT-Escala Pas P04_E12 30,97 2,65 82 NH 1Planta Cinquena: E08-P51 Habitatge P05_E13 80,17 2,65 212 C 4E08-P52 Habitatge P05_E14 70,60 2,65 187 C 3E08-P53 Habitatge P05_E15 84,54 2,65 224 C 4E08-P5-Escala Pas P05_E16 28,77 2,65 76 NH 1E10-P51 Habitatge P05_E17 97,03 2,65 257 C 4E10-P52 Habitatge P05_E18 58,16 2,65 154 C 1E10-P53 Habitatge P05_E19 94,87 2,65 251 C 4E10-P5-Escala Pas P05_E20 34,40 2,65 91 NH 2E12-P51 Habitatge P05_E21 78,66 2,65 208 C 4E12-P52 Habitatge P05_E22 80,81 2,65 214 C 4E12-P53 Habitatge P05_E23 71,77 2,65 190 C 3E12-P5-Escala Pas P05_E24 30,97 2,65 82 NH 1

TOTAL EDIFICI (PB A P5, incloses zones comuns) 4.864,50TOTAL HABITATGES (PB a P5) 4.277,02



S’ha recorregut a usar multiplicadors per definir les plantes 2, 3 i 4, ja que tenen idèntic

comportament energètic, i per tal de no excedir el nombre d’elements admissibles per l’eina LIDER. Les següents imatges mostren el model de l’edifici introduït en l’eina LIDER (Nota: els porticons,

com són mòbils, s’han modelitzat com modificacions del factor solar de les obertures a l’estiu, i no es visualitzen al model).

Model de LIDER de l’edifici d’habitatges des del carrer Violeta Parra (Vista Carrer).

Vista posterior edifici

5. RESULTATS I CONCLUSIONS



Els resultats de la verificació de compliment del CTE-HE-1 amb l’eina HULC són les següents:

L’edifici compleix amb els requeriments de demanda límit per calefacció i refrigeració. S’adjunta en els annexos l’informe de la verificació del compliment del DB HE-1 del CTE generat

per HULC.

6. REGLAMENTACIÓ

Normativa estatal: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.En específico: Sección HE-2. Reglamento de Instalaciones Térmicas en Edificios Sección HE-2. Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación. Sección HS-3-Calidad del aire interior. Orden FOM/1635/2013, de 10 de septiembre, por el que se actualiza el Documento Básico DB-HE “Ahorro de Energía”, del Código Técnico de la Edificación, aprobado por Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo. En específico: Sección HE-0 Limitación del consumo energético. Sección HE-1. Limitación de la demanda energética. Sección HE-4 Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria.



R.D. 1027/2007, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios R.D. 47/2007 del 19 de enero de 2007, que establece un Procedimiento básico para la certificación de eficiencia energética de edificios de nueva construcción. Real Decreto 238/2013, de 5 de abril, por el que se modifican determinados artículos e instrucciones técnicas del Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, aprobado por Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, publicado el 13 de abril de 2013. Corrección de errores Real Decreto 238/2013, de 5 de abril, por el que se modifican determinados artículos e instrucciones técnicas del Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, aprobado por Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, publicado el 5 de septiembre de 2013 Real Decreto 842/2002, de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento electrotécnico para baja tensión y sus instrucciones técnicas complementarias (ITC) BT 01 a BT 51. R.D. 275/1995, de 24 de febrero, por el que se dicta las disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo de las Comunidades Europeas 92/42/CEE, relativa a los requisitos de rendimiento para las calderas nuevas de agua caliente alimentadas con combustibles líquidos o gaseosos, modificada por la Directiva 93/68/CEE, del Consejo Normativa autonòmica: Decret 21/2006 pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis. Normativa municipal:: Ordenança municipal reguladora de la Incorporació de Sistemes d’energia Solar als Edificis.

S’inclou FITXES TÈCNIQUES DE MATERIALS I FUSTERIES. Veure l’annex MA FT Fitxes compliment CTE i Habitabilitat. S’inclou FITXES DEL DECRET D’ECOEFICIÈNCIA. Veure l’annex MA FT Fitxes compliment CTE i Habitabilitat.



MD 3.9 CRITERIS AMBIENTALS, D’ECOEFICIÈNCIA I CERTI FICACIÓ ENERGÈTICA

ECOEFICIÈNCIA El projecte incorpora els criteris d’ecoeficiència obligatoris pel Decret 21/2006 de la Generalitat

de Catalunya relatius a l’aigua, l’energia, els materials i sistemes constructius i els residus. Cadascuna de les mesures adoptades es reflecteix en l’apartat de la Memòria Constructiva

corresponent al sistema al qual es refereix (envolvent, instal·lacions, etc.) i, en alguns casos, també en els Plànols i/o els Amidaments.

A més dels paràmetres obligatoris, s’han adoptat d’altres amb l’objecte de superar els 10 punts mínims establerts pel Decret, fent un total de 31 PUNTS. Al capítol anterior s’ha incorporat la fitxa resum, justificativa del seu compliment. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA DEL PROJECTE, I VERIFICACIÓ DE L’HE0, CORRESPONENT A L’EDIFICI DE 54 HABITATGES AL CARRER VIOLETA PARRA 8-12, DFE SANT JUST DESVERN, PROPIETAT DE PROMUNSA 1.- ANTECEDENTS 2.- REQUERIMENTS BÀSICS 3.- CARACTERÍSTIQUES ENERGÈTIQUES DE L’EDIFICI

3.1.- Referents a la demanda: disseny passiu i ús

3.2.- Referents al consum: sistemes tèrmics i venti lació 4.- MODELITZACIÓ DE L’EDFICI I ELS SEUS SISTEMES

4.1.- Demanda: embolcall-ús

4.2. Consums i emissions en climatització

4.3. Resultats i conclusions 5.- REGLAMENTACIÓ A.- ANNEX: VERIFICACIÓ DE L’HE0. INFORME DE HULC B.- ANNEX: CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA DE PROJECTE. INF ORME DE HULC C.- ANNEX: CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA DE PROJECTE. REG ISTRE ICAEN



1. ANTECEDENTS En aquesta memòria es redacta el Certificat Energètic annex al projecte executiu de l’edifici les

dades del qual es detallen a continuació, com a compliment del Real Decret 235/2013 del 5 d’abril de 2013, en el que s’aprova el Procediment Bàsic per a la Certificació d’Eficiència Energètica d’Edificis. També es verificarà el compliment de la secció HE0 Limitació Del Consum Energètic del Document Bàsic d’Estalvi d’Energia, del Codi Tècnic de l’Edificació, segons l’Ordre FOM/1635/2013, de 10 de setembre.

Projecte 54 habitatges

Tipus de projecte Obra nova / rehabilitació / reforma d’instal·lacions tèrmiques

Situació Carrer Violeta Parra 8-12

Població Sant Just Desvern

Promotor PROMUNSA

Projectista edifici Olga Bustos Puigdemont

Proj. Instal·lacions tèrmiques Oriol Vidal Ingenieria

L’edifici consta de dues plantes soterrani, planta baixa i cinc plantes (P-2, P-1, PB, P1, P2, P3,

P4, P5, PCob. L’edifici compta amb tres escales amb un total de 54 habitatges, agrupats en tres nuclis d’escala.

L’aparcament, comú per a les 3 escales, ocupa les dues plantes soterrades, i conté 58 places aparcament i 54 trasters.

De planta baixa a cinquena hi ha 3 habitatges per planta i escala (18 habitatges per escala). Els accessos als habitatges es fan pels 3 vestíbuls ubicats en la façana principal del Carrer Violeta

Parra. Donat el pendent del carrer, amb un desnivell entre un extrem de l’edifici i l’altre de 2,55 metres, els accessos de l’escala 8 i 10 es troben a la planta soterrani -1, i el de l’escala 12 a planta baixa. A PB s’hi ubiquen tots els armaris d’instal·lacions (electricitat, aigua, gas natural i telecomunicacions).



Sup. construïda (m2) Soterrani -2 sota rasant 1.080,75 Soterrani -1 sota rasant 1.080,75

Total Aparcament 2.161,50 m2

P. Baixa 890,43 P. 1a a 5a 4.374,51


Total edifici 7.530,34 m2

L’horari de funcionament de l’edifici, en ser un habitatges, és de 24hores/dia els 365 dies de

l’any. Segons estableix el RD 235/2013, una vegada estigui construït a l’edifici, es procedirà a realitzar

la certificació energètica de l’edifici acabat. Aquesta certificació s’ajustarà a les característiques



constructives i dels sistemes energètics que s’hagin implementat finalment, i procedirà a l’emissió del conseqüent certificat energètic de l’edifici acabat. Aquest certificat haurà de ser entregat per part del venedor o arrendador de l’edifici als compradors o arrendataris del mateix.

Aquesta qualificació té una validesa de 10 anys i es basa en les solucions tècniques desenvolupades en el projecte de l’edifici, determinants de llurs característiques energètiques, sobre les quals qualsevol modificació durant l’execució d’obra pot fer variar la qualificació energètica de l’edifici acabat, que serà objecte de nova certificació per part de la direcció facultativa.

2. REQUERIMENTS BÀSICS El DB HE0 estableix valors límit per al consum energètic dels edificis segons la seva zona

climàtica i ús. Per als edificis d'ús residencial privat, l'energia primària no renovable d'un edifici (o part ampliada

) no ha de superar el límit :

SFCC epbaseeplímep /,sup,, +=

On Cep,lim és el consum d'energia primària no renovable (en kWh/m2/any) per a calefacció, refrigeració i ACS

Cep,base i Fep,sup estan tabulats segons la zona climàtica d’hivern:

Per als edificis no residencials, la qualificació energètica per a l'indicador consum energètic

d'energia primària no renovable de l'edifici o la part ampliada, si s’escau, ha de ser d'una eficiència igual o superior a la classe B, segons el procediment bàsic per a la certificació de l'eficiència energètica dels edificis aprovat mitjançant el Reial Decret 235/2013, de 5 d'abril.

En aquest projecte d'un edifici residencial, tenim que : Zona climàtica de Barcelona: C2 S habitable= 4277’05 m2

añomkWhSep

Fbaseep

Clímep

C ·2

/35'5005'4277/150050/sup,,,

=+=+=

Els factors de conversió utilitzats per l’eina per calcular les emissions i l’energia primària no

renovable són els següents:



Prèviament s’ha comprovat que el projecte compleix amb l’opció general de la secció HE1 “Limitación de Demanda Energética” del Documento Básico de Ahorro de Energía del Código Técnico de la Edificación. La memòria i informe del compliment d’aquesta secció HE-1 estan incloses en el Projecte Executiu.

L’edifici compleix, a més, amb els requeriments de la secció HE2: Rendimiento de las instalaciones Térmicas, tal com es descriu a la memòria de climatització, així com la secció HE4 Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria.

Per a la verificació dels Documents Bàsics HE1 i HE0 s’utilitza l’eina unificada Lider Calener (HULC), en la versió 1.0.1528.1109 del 12 de juliol de 2016.

3. CARACTERÍSTIQUES ENERGÈTIQUES DE L’EDIFICI 3.1. Referents a la demanda: disseny passiu i ús

La memòria de compliment de l’HE-1 defineix les característiques i comportament de l’edifici quant a demanda energètica.

3.2. Referents al consum: sistemes tèrmics i venti lació

La descripció dels sistemes tèrmics i de ventilació està descrita a les memòriaes de climatització, solar i de ventilació. Adjuntem una breu descripció de cara a explicar posteriorment com s’ha definit el sistema en cada certificació.

La calor per calefacció i suport d’ACS dels habitatges prové d’una conjunt de calderes de condensació de gas centralitzades. La producció d’ACS es fa de forma instantània per cada habitatge. La producció i acumulació de l’energia solar es fa de forma centralitzada, i el pre-escalfament de l’aigua freda de la xarxa per ACS es fa de forma instantània per cada habitatge

Les instal·lacions de producció, acumulació i distribució de calor (solar i calderes) estan a la planta coberta.

Per a la ventilació dels habitatges s’ha disposat d’un sistema de ventilació mecànica de doble flux amb recuperació, amb impulsió forçada d’aire i conduïda a les zones seques i extracció forçada i conduïda des de zones humides. Aquesta instal·lació és centralitzada per cada escala.

4. MODELITACIÓ DE L’EDFICI I ELS SEUS SISTEMES 4.1. Demanda: embolcall-ús

El model que s’ha definit segueix la següent organització en plantes i espais:



Alçades plantes: (en m)

Cota Gruix Alçada Alçada Notació Multi- Planta forjat sup. LIDER LIDER plicador Anterior

PLANTA SOTERRANI-PKG -6,00 0,40 5,6 6,00 P01 1 Cap (No habitable)PLANTA BAIXA 0,00 0,40 2,65 3,05 P02 1 P01PLANTA 1 3,05 0,40 2,65 3,05 P03 1 P02PLANTA 2-3-4 6,10 0,40 2,65 3,05 P04 3 P03PLANTA 5 15,25 0,55 2,65 3,20 P05 1 P04

S’ha recorregut a usar multiplicadors per definir les plantes 2, 3 i 4, ja que tenen idèntic comportament energètic, per tal de no excedir el nombre d’elements admissibles per l’eina LIDER. 4.2. Consums i emissions en climatització

El sistema de climatització s’ha definit com un únic sistema centralitzat. S’ha definit sols la generació de calor per calefacció i ACS (i la cobertura solar), doncs no hi hauran aparells de refrigeració instal·lats en projecte.

La ventilació dels espais s’ha definit en base als càlculs del HS-3, i tal com ha estat implementada en el projecte. L’efecte de la recuperació s’ha repercutit en una reducció de la ventilació efectiva, calculada segons l’eina desenvolupada per l’ICAEN.

El càlcul de l’eficiència en ventilació per a una escala tipus (la 12), amb un equip de ventilació centralitzat, és el següent:



RECUPERADORS DE CALOR EN HABITATGES A L'EINA HULC (HERRAMIENTA UNIFICADA LIDER CALENER)

APLICACIÓ PER DEFINIR EL SEU RENDIMENT PONDERAT

Cal omplir els camps de color blau .

Zona climàtica segons CTE 2013 Població Sant Just Desvern C2

APLICACIÓ DEL CTE DB HS3. QUALITAT DE L'AIRE INTERIOR

Descripció de l'habitatge Taula 2.1 Cabals de ventilació mínims exigits

Local Cabal de ventilació mínim exigit (l/s)

Per ocupant

Per

superfície

(m2)Dormitoris individuals 1 51 Dormitori 5

Dormitoris dobles 2 27

Sales d'estar / menjador 18

Banys 30

Cuines 18 Banys 15 per local

Superfície cuina (m2) 9 Cuines 2

50 per local*

Total persones habitatge 105

Superfície habitable 1410

Alçada lliure 2,55

Volum 3595,5

CÀLCUL D'APORTACIÓ A TRAVÉS DE ZONES SEQUES

Habitatge TIPUS Unitats

Dormitoris individuals 51 ut

Dormitoris dobles 27 ut

Sales d'estar / menjador 18 ut

Cabal zona seca habitatge

CÀLCUL D'EXTRACCIÓ A TRAVÉS DE ZONES HUMIDES

Unitats

Cuina 9 m2

Banys 30 ut

Cabal zona humida habitatge

CABAL FINAL

DADES TÈCNIQUES DEL RECUPERADOR DE CALOR

Tipus de recuperador de calor Sensible

Eficiència tèrmica de calor (0 - 1) 0,9

Cabal de referència (m3/h) 3000

Cabal màxim (m3/h) 3500

Potència elèctrica d'entrada (W/(m3/h)) 0,7

Potència elèctrica amb cabal màxim (W) 2100

Consum d'energia específic (CEE) en kWh/ m2.any 13,05

RESULTATS

Sense

recuperador

Amb

recuperador

3024,00 Sensible 3000,00 90% C2 51% 408,45 0,84 0,41 13,15

Requisits de disseny ecològic aplicables a les unitats de ventilació segons annex IV Reglament 1253/2014 (desenvolupa la

Directiva 2009/125/CE)

255

Consum

recuperador

(kWh/m2. a)

1134

Cabal

modificat a

utilitzar a eina

HULC (l/s)

972

3024

En funció d'altres

paràmetres

* Cabal mínim corresponent a l’extracció addicional específica per a la cuina

en el moment de cocció (extracció amb campana).

918

Sala d’estar i

menjador

3

nº ocupants

(persones)nº d'espais

Zona

Climàtica

Eficiència

ponderada en

funció de

cabal i zona

climàtica

Marca Recuperador de Calor: ALDER

Cabal de

referència

(disseny)

(m3/h)

Eficiència de

referència en

funció del

cabal

Model Recuperador de Calor: EVEREST xh 3500

3024

Tipus de

recuperador

Cabal unitari (l/s) Cabal (m3/h)

Renovacions / horaCabal

compliment

CTE DB HS3

(m3/h)

270

315

840

1684,8

18

450

Cabal unitari (l/s) Cabal (m3/h)

64,8

1620

468



A continuació es persenten les dades dels sistemes introduïdes a HULC per la verificació de l’HE0 i per la certificació eneretgètica: Escales 8-10-12- 54 HABITATGES TOTALS-CLIMATITZACIÓ (sols calefacció i ACS) CENTRALITZADANotes generals aplicables a tots els espais-habitatges

LIDER: Per a tots els espais:Ús espais: Residencial; Higrometria classe 3Volum total

(m3)Renovació

total Renovació mitja (1/h)

10.133,87 8.359 0,8

Renovacions d'aire: Habitatges 0,8 renov/h (Valor promig de projecte)

(Valor per la verificació de l'HE1/HE0: 0'63 renov/hora)

Zones comuns 0,5 renov/h (*)

Aparcament 5 renov/h (**)

(*) Segons DB-HE-1, Apèndix E. Taula E-8, Per un espai No Habitable amb Nivell d'Estanquitat 2.

(**) Segons DB-HE-1, Apèndix E. Taula E-8, Per un espai No Habitable amb Nivell d'Estanquitat 4.

CALENER VyP:

Ventilació :

Sistema de ventilació mecànica amb doble flux i recuperació. Recuperació calculada: 51% 0,4 renov/h

Ventilació efectiva: 4.096 m3/h = 1.138 l/s

Sistema calefaccio+ACS :

Sistema: mixte de calefacció i ACS

Equip acumulador: NO

Amb energia solar:

% cobertura solar 88% Segons plaques instal·lades, respecte demanda CTE HE4: 22,4 l/persona/dia a 60ºC)

(Equival a un: 70% de la demanda del decret d'ecoeficiència: 28 l/persona/dia a 60ºC)Temp. Impulsió ACS: 60 ºC

Temp. Impulsió CF: 65 ºCDemanda ACS:

Temperatura xarxa: 13,8 ºC (Dada Calener)Demanda unitària 0,66 l/m2/dia (Fixada per Calener VyP)

Àrea coberta habitable 7.466,67 m2 (Introduïda per tal que doni la demanda total d'ACS segons HE-4)Total demanda ACS 4.928 Segons CTE-HE-4 ( 220 persones, a 22,4

Equip: Caldera modulant de condensació a Gas Natural de 540 kW (80/60ºC) Rendiment mín/màx:97,7/97,8 % Promig: 97,75%

573 kW (50/30ºC) Rendiment mín/màx:106,1/109,1% Promig: 107,60%

A temperatura de treball prevista (65/45ºC) 556,5 kW 102,68%

Rendiment introduït a Calener VyP 97,00%

Corba de rendiment: la que hi ha per defecte per una caldera de condensació.

(ren_FCP_Potenci-EQ_Caldera-Condensación-Defecto=)

Equips a espais: UnidadTerminal_AguaCaliente_Espai=UT_AC_Codi

Dimenisonat UT_AC

Potència mitja de CF: 6,0 kW

Pot. ACS 30,0 kW

No. Habitatges 54 Simultaneïtat: 14%

Potència terminal AC (CF+ACS) 9,3 kW (Total per les 54 terminals: 500,4 kW)



Llista d’espais i equips introduïts a Calener VyP:

ESCALES 8-10-12 ESPAIS (LIDER-CALENER VyP) EQUIPS (Calener VyP)

Espai Etiqueta Sup. Alçada Tipus Vent. (recup) Codi Potència

en projecte DescripcióEspai

[m2] [m](C/NH) (a)

[renov/h]equip

(UT_AC_Espai)instal·lada

(kW)

Psoterrani:PKG-Sot-1 i Sot-2 Aparcament P01_E01 810,76 5,6 NH 5 ― ―

Planta Baixa:

E08-PB1 Habitatge P02_E01 80,17 2,65 C 0,5 UT_AC_2_01 9,3E08-PB2 Habitatge P02_E02 70,60 2,65 C 0,5 UT_AC_2_02 9,3E08-PB3 Habitatge P02_E03 84,54 2,65 C 0,5 UT_AC_2_03 9,3E08-PB-Escala Pas P02_E04 28,77 2,65 NH 0,5 ― ―



Planta Primera:E08-P11 Habitatge P03_E01 80,17 2,65 C 0,5 UT_AC_3_01 9,3E08-P12 Habitatge P03_E02 70,60 2,65 C 0,5 UT_AC_3_02 9,3E08-P13 Habitatge P03_E03 84,54 2,65 C 0,5 UT_AC_3_03 9,3E08-P1-Escala Pas P03_E04 28,77 2,65 NH 0,5 ― ―

E10-P11 Habitatge P03_E05 97,03 2,65 C 0,5 UT_AC_3_05 9,3E10-P12 Habitatge P03_E06 58,16 2,65 C 0,5 UT_AC_3_06 9,3E10-P13 Habitatge P03_E07 94,87 2,65 C 0,5 UT_AC_3_07 9,3E10-P1-Escala Pas P03_E08 34,40 2,65 NH 0,5 ― ―


Planta Segona-Tercera-Quarta: (Multiplicador: 3)E08-PT1 Habitatge P04_E01 80,17 2,65 C 0,5 UT_AC_4_01 27,8E08-PT2 Habitatge P04_E02 70,60 2,65 C 0,5 UT_AC_4_02 27,8E08-PT3 Habitatge P04_E03 84,54 2,65 C 0,5 UT_AC_4_03 27,8E08-PT-Escala Pas P04_E04 28,77 2,65 NH 0,5 ― ―

E10-PT1 Habitatge P04_E05 97,03 2,65 C 0,5 UT_AC_4_05 27,8E10-PT2 Habitatge P04_E06 58,16 2,65 C 0,5 UT_AC_4_06 27,8E10-PT3 Habitatge P04_E07 94,87 2,65 C 0,5 UT_AC_4_07 27,8E10-PT-Escala Pas P04_E08 34,40 2,65 NH 0,5 ― ―

E12-PT1 Habitatge P04_E09 78,66 2,65 C 0,5 UT_AC_4_09 27,8E12-PT2 Habitatge P04_E10 80,81 2,65 C 0,5 UT_AC_4_10 27,8E12-PT3 Habitatge P04_E11 71,77 2,65 C 0,5 UT_AC_4_11 27,8E12-PT-Escala Pas P04_E12 30,97 2,65 NH 0,5 ― ―

Planta Cinquena: E08-P51 Habitatge P05_E13 80,17 2,65 C 0,5 UT_AC_5_13 9,3E08-P52 Habitatge P05_E14 70,60 2,65 C 0,5 UT_AC_5_14 9,3E08-P53 Habitatge P05_E15 84,54 2,65 C 0,5 UT_AC_5_15 9,3E08-P5-Escala Pas P05_E16 28,77 2,65 NH 0,5 ― ―



TOTAL EDIFICI (PB A P5, incloses zones comuns) 4.864,50 1.000,73 kWTOTAL HABITATGES (PB a P5) 4.277,02 Pot/m2 condicionat 234,0 W/m2

(a) C= Condicionat; NH=No habitable. 4.3. Resultats i conclusions

Amb les dades reflectides a la solució tècnica de l’edifici, el projecte de 54 Habitatges al carrer Violeta Parra amb un sistema centralitzat de calor mitjançant calderes de condensació de gas i producció de part de l’ACS amb energia solar, obté els següents resultats.



Consum d’energia primària no renovable (calefacció més refrigeració):

L’edifici compleix amb els requeriments de consum l ímit d’energia primària no renovable

per calefacció i refrigeració.



Etiqueta energètica:

L’EDIFICI EN FASE DE PROJECTE OBTÉ LA CLASSE D’EFIC IÈNCIA ENERGÈTICA A.



Als annexos s’inclou l’informe de HULC de verificació de l’HE0, i el de certifiació energètica de

projecte, obtinguts amb l’eina HULC. La qualificació amb la millor nota de l’escala de certificació és deguda principalment als següents

factors: – Bons aïllaments en façana, coberta i forjat de separació amb l’aparcament. – Acurat tractament dels ponts tèrmics. – Vidres baix-emissius en les orientacions menys assolellades. – Fusteries practicables Classe 4 (Permeabilitat= 3m3/h·m2) – Elevada cobertura de la producció d ‘ACS amb energia solar (88% de la demanda, avaluada segons l’HE-4) – Ús de sistema centralitzat de suport d’ACS i producció de calefacció, amb calderes de condensació, que permet:

o Reduir a un factor de 3 la potència tèrmica instal·lada. o Ajustar les temperatures d’impulsió a les necessitats estacionals.

– Ventilació mecànica conduïda en la impulsió i l’extracció amb recuperació. Aquesta qualificació té una validesa de 10 anys i es basa en les solucions tècniques

desenvolupades en el projecte de l’edifici, determinants de llurs característiques energètiques, sobre les quals qualsevol modificació durant l’execució d’obra pot fer variar la qualificació energètica de l’edifici acabat, que serà objecte de nova certificació per part de la direcció facultativa. 5. REGLAMENTACIÓ

Normativa estatal: Real Decreto 235/2013 de 5 de abril, por el que se aprueba el procedimiento básico para la certificación de la eficiencia energética de los edificios. Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. En específico:



Sección HE-2. Reglamento de Instalaciones Térmicas en Edificios Sección HS-3-Calidad del aire interior. Orden FOM/1635/2013, de 10 de septiembre, por el que se actualiza el Documento Básico DB-HE “Ahorro de Energía”, del Código Técnico de la Edificación, aprobado por Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo. En específico: Sección HE-0 Limitación del consumo energético. Sección HE-1. Limitación de la demanda energética. Sección HE-4 Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria. Normativa autonómica: Decret 21/2006 pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència als edificis. Altres documents: Condiciones de aceptación de Procedimientos alternativos a LIDER y CALENER. IDAE, mayo 2009. Condiciones de aceptación de Procedimientos alternativos a LIDER y CALENER. Anexos. IDAE, mayo 2009.

S’inclou FITXES verificaió de l’HE0. INFORME DE HULC Veure l’annex MA FT Fitxes compliment CTE i Habitabilitat. S’inclou FITXES CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA DE PROJECTE. INFORME DE HULC Veure l’annex MA FT Fitxes compliment CTE i Habitabilitat. S’inclou FITXES CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA DE PROJECTE. REGISTRE ICAEN. Veure l’annex MA FT Fitxes compliment CTE i Habitabilitat.



MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA MC 6 SISTEMA DE CONDICIONAMENT, INSTAL·LACIONS I SE RVEIS Descripció de les infraestructures i serveis de que disposa el solar i relació de les instal·lacions de l'edifici (complementa MD 3 relativa a les Prestacions de l'edifici).

Descripció de les solucions adoptades de les instal·lacions que permeten garantir els requisits de la normativa i les condicions de l'encàrrec, atenent als condicionants i preexistències del projecte (usos, configuració, compatibilitat amb l'edifici i els seus sistemes constructius, condicions de subministrament dels diferents serveis, etc.).

MC 6.5 INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ (CALEFACCIÓ, REFRIG ERACIÓ, VENTILACIÓ) I PRODUCCIÓ D'AIGUA CALENTA SANITÀRIA S’adjunten les memòries tècniques de la instal·lació solar tèrmica i de les instal·lacions climatització. DEL CAPÍTOL D’INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES QUEDA INCLOS A EN AQUESTA LICITACIÓ LA PART DE LA INSTAL·LACIÓ QUE INCLOU LA CENTRALITZACI Ó I LA INSTAL·LACIÓ COMUNITÀRIA, DESDE LA SALA DE CALDERES FINS A LES C AIXES TICC.

1.- OBJECTE 2.- REQUISITS DE DISSENY

2.1.- Característiques arquitectòniques de l’edific i 2.2.- Horari de funcionament

2.3.- Descripció dels tancaments

2.4.- Condicions interiors i exteriors de càlcul

2.5.- Càrregues tèrmiques

2.6.- Consum d’aigua calenta sanitària (ACS) 3.- DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

3.1.- Sistema seleccionat. Comparativa de sistemes

3.2.- Descripció detallada de les distintes instal· lacions tèrmiques

3.3.- Centrals de producció de fred i calor

3.4.- Unitats de tractament d’aire

3.5.- Unitats terminals

3.6.- Xarxes de canonades i de conductes

3.7.- Sistema de control 4.- JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA IT 1.1. EXIGÈ NCIA DE BENESTAR I HIGIENE

4.1.- Qualitat tèrmica de l’ambient

4.2.- Qualitat de l’aire interior

4.3.- Higiene

4.4.- Qualitat acústica 5.- JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA IT 1.2. EXIGÈ NCIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

5.1.- Generació de calor i fred



5.2.- Xarxa de canonades de calor i fred

5.3.- Xarxes de conductes de calor i fred

5.4.- Control de les instal·lacions tèrmiques

5.5.- Comptabilització de consums

5.6.- Recuperació d’energia

5.7.- Aprofitament d’energies renovables

5.8.- Limitació de l’ús d’energia convencional 6.- JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA IT 1.3 EXIGÈN CIA DE SEGURETAT

6.1.- Generació de calor i fred

6.2.- Xarxes de canonades de calor i fred

6.3.- Xarxes de conductes de calor i fred

6.4.- Protecció contra incendis

6.5.- Utilització 7.- NORMATIVA 8.- ANNEX: CÀLCULS

8.1.- Càlcul de ventilació

8.2.- Càlcul de càrregues tèrmiques

8.3.- Càlcul de consums energètics finals, energia primària i emissions de CO 2 anuals

8.4.- Càlcul de xarxes de canonades

8.5.- Càlcul de xarxes de conductes

8.6.- Càlcul d’unitats terminals (radiadors, reixes i difusors,...)

8.7.- Càlcul de sistemes d’expansió

8.8.- Càlcul de xemeneies

8.9.- Càlcul de sistemes de tractament d’aigua A.- ANNEX: CÀLCUL DE CÀRREGUES B.- ANNEX: FITXES TÈCNIQUES D’EQUIPS (VEURE VOLUM II MA ANNEXOS A LA MEMÒRIA) C.- ANNEX: PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES DEL SISTEMA TICC DE SYSTHERM (VEURE VOLUM II MA ANNEXOS A LA MEMÒRIA)



1. OBJECTE

La present memòria s’estén a efectes de definir les característiques bàsiques de la instal·lació de climatització corresponent a l’edifici de 54 habitatges, propietat de Promunsa situat al carrer Violeta Parra nº 8-12 de la ciutat de Sant Just Desvern, així com les hipòtesis i mètodes de càlcul utilitzats per determinar els tipus de components que la formen.

Aquesta memòria es complementa amb: 1.- Els plànols , que marquen els traçats i posició dels elements constituents de la instal·lació. 2.- Els esquemes , que defineixen les condicions de les distintes línies i situació de generadores,

controles,... 3. - El pressupost , en el que s’indiquen les característiques i la quantitat d’elements que

componen la instal·lació, així com els seus preus unitaris i totals. L’execució de les instal·lacions es realitzarà per personal autoritzat pels serveis d’indústria, amb

el seu corresponent carnet. L'instal·lador serà responsable del bon funcionament de la instal·lació i del compliment de les reglamentacions, normes i instruccions que els siguin aplicables.

L’empresa instal·ladora desenvoluparà els plànols i esquemes de detall necessaris per a la correcta execució de l’obra. Aquesta documentació serà revisada per la direcció facultativa de l’obra. També serà l’encarregada de elaborar els planols finals “as built” de l’obra.

Des del moment que es realitza la recepció provisional de la instal·lació, el titular és responsable que es duguin a terme operacions de manteniment, seguint les instruccions marcades per la Instrucció Tècnica IT 3 del RITE1.

Addicionalment, i quan la instal·lació contingui generadors de calor de potència igual o superior a 20 kW i/o generadors de fred de potència igual o superior a 12 kW, des del moment que es realitza la recepció provisional de la instal·lació, el titular és responsable que es duguin a terme inspeccions periòdiques, seguint les instruccions marcades per la IT 4 del RITE.

2. REQUISITS DE DISSENY

2.1. Característiques arquitectòniques de l’edifici L’edifici consta de dues plantes soterrani, planta baixa i cinc plantes (P-2, P-1, PB, P1, P2, P3, P4, P5, PCob. L’edifici compta amb tres escales amb un total de 54 habitatges, agrupats en tres nuclis d’escala. L’aparcament, comú per a les 3 escales, ocupa les dues plantes soterrades, i conté 58 places aparcament i 54 trasters. De planta baixa a cinquena hi ha 3 habitatges per planta i escala (18 habitatges per escala). Els accessos als habitatges es fan pels 3 vestíbuls ubicats en la façana principal del Carrer Violeta Parra. Donat el pendent del carrer, amb un desnivell entre un extrem de l’edifici i l’altre de 2,55 metres, els accessos de l’escala 8 i 10 es troben a la planta soterrani -1, i el de l’escala 12 a planta baixa. A PB s’hi ubiquen tots els armaris d’instal·lacions (electricitat, aigua, gas natural i telecomunicacions). A planta coberta hi ha el camp de captació solar, els equips de ventilació mecànica, i una sala tècnica que conté l’acumulació solar, la producció de calor amb calderes centralitzades i la distribució als habitatges (una única sala al badalot de l’escala 10, que serveix a les 3 escales). Als badalots de la PCoberta també hi ha l’armari de RITS i les sales de màquines dels ascensors (1 per cada escala).


Sup. construïda (m2)

Soterrani -2 sota rasant 1.080,75 Soterrani -1 sota rasant 1.080,75

Total Aparcament 2.161,50 m2

1 Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en Edificis.



P. Baixa 890,43 P. 1a a 5a 4.374,51


Total edifici 7.530,34 m2

Superfícies útils d’habitatges:

PLANTA BAIXA M2TOTAL

PLANTA

TOTAL

EDIFICI

ESCALA 8 HABITATGES T12 68,48

T14 80,85

T15 80,19

TOTAL HABITATGES ESC. 8 229,52 229,52

ESCALA I REPLA 23,30 23,30 23,30


T18 90,00

T19 90,00


ESCALA I REPLA 22,45 22,45 22,45


T16 65,56

T17 79,59

TOTAL HABITATGES ESC.12 206,42 206,42

ESCALA I REPLA 40,50 40,50 40,50

757,18

54 HABITATGES VIOLETA PARRA SUPERFÍCIES ÚTILS PLANTA BAIXA - TIPUS - COBERTA



PLANTES TIPUSM2

TOTAL

PLANTA

TOTAL

EDIFICI


T4 77,77

T5 77,17


ESCALA I REPLA 23,30 23,30 116,50


T8 90,00

T9 90,00


ESCALA I REPLA 25,52 25,52 127,60


T6 78,92

T7 77,83

TOTAL HABITATGES ESC.12 223,27 1116,35

ESCALA I REPLA 22,35 22,35 111,75

751,08

PLANTA COBERTAM2

TOTAL

PLANTA

TOTAL

EDIFICI

ESCALA 8 ESCALA I REPLA 14,00 14,00 14,00

ESCALA 10 ESCALA I REPLA 15,40

C. CALEFACCIÓ-SOLAR 35,35 50,75 50,75

ESCALA 12 ESCALA I REPLA 10,55 10,55 10,55

75,30 75,30

TOTAL M2 SUP. ÚTIL HABITATGES 4.070,48

TOTAL M2 SUP. ÚTIL ZONES COMUNS 442,10

TOTAL M2 SUP. ÚTIL COBERTA 75,30

2.2. Horari de funcionament L’horari de funcionament de l’edifici, en ser d’habitatges, és de 24 hores al dia els 365 dies de

l’any.

2.3. Descripció dels tancaments La composició proposada dels tancaments de l’edifici garanteixen una baixa transmitància

tèrmica així com una elevada protecció al sobreescalfament en èpoques de calor per l’aplicació d’una façana ventilada i porticons de protecció solar.

Els tancaments en contacte amb l’ambient exterior de la zona tractada de l’edifici estan detallats en l’ Annex: Càlcul de Càrregues.

Tots ells compleixen amb la normativa vigent referent a l’aïllament tèrmic d’edificis. En aquest mateix annex es descriuen les proteccions solars previstes per als tancaments amb

vidre i s’indica el pes i color dels tancaments opacs exteriors i interiors.



2.4. Condicions interiors i exteriors de càlcul Les condicions interiors de càlcul de temperatura operativa i humitat relativa, que s’han establert

d’acord amb les especificacions del RITE, es detallen en el punt 3. Annex: Càlcul de Càrregues.

Condicions interiors de disseny: Font de Toperativa (ºC) HR(%) les dades Hivern Estiu (bs) Hivern Estiu RITE 2008 21 … 23 23 … 25 40...50 45...60

Les condicions exteriors de càlcul s’han establert d’acord amb les especificacions del RITE i de

la norma UNE 100.001. En les condicions exteriors, s’inclouen entre altres dades: - Latitud. - Altitud sobre el nivell del mar. -Temperatura seca extrema per a règim de calefacció i nivell percentil. -Temperatura seca extrema i humida per a règim de refrigeració i nivell percentil. Les esmentades condicions exteriors es troben detallades a l'Annex: Càlcul de Càrregues.

2.5. Càrregues tèrmiques Les càrregues tèrmiques de l’edifici s’han calculat considerant tant les càrregues procedents de

l’exterior com les càrregues internes. En les càrregues externes s’han considerat: - Transmissió a través dels tancaments. - Inèrcia tèrmica dels tancaments. - Radiació. - Càrrega transportada per l’aire de renovació (calors sensible i latent). En les càrregues internes s’han considerat: - Calor produïda pel sistema d’enllumenat. - Calor produïda per les persones (calors sensible i latent). - Altres càrregues (màquines, ordinadors, etc.). - Ocupació i la seva variació en el temps i l’espai - Horaris de funcionament dels diferents subsistemes Les variacions de la temperatura seca i humida amb l’hora i el mes s’avaluen segons la norma

UNE 100.014. El valor de la potència obtinguda en l’esmentat càlcul es multiplicarà per un coeficient

d’intermitència o simultaneïtat de càrregues, que dependrà de la inèrcia tèrmica de l’edifici, de la durada del període de posada a règim i de les condicions d’ocupació i ús.

Les càrregues globals obtingudes són les següents:

Potència màxima (kW)

Hora/dia corresponent a la potència màxima

CALEFACCIO 187,3 Gener ACS 220 ―

CF+ACS 407,3 Gener

2.6. Consum d’aigua calenta sanitària (ACS) El consum d’aigua calenta sanitària s’estableix segons la normativa més restrictiva aplicable per

a càlculs d’instal·lacions d’energia solar tèrmica per a producció d’ACS.



A continuació es presenta l’esmentat càlcul:

CÀLCUL DE CONSUM ACS 54 Habitatges Sant Just Desvern

Zona climàtica IV Decret d'Ecoeficiència (DEE)II CTE- DB-HE-4 (CTE)― Ordenança Solar de Sant Just Desvern (OSSJ)

Escala 12 10 8 TOTALPB

Habitatges 1 H 0 0 0Habitatges 2 H 2 1 0Habitatges 3 H 1 0 3Habitatges 4 H 0 2 0

Ptipus-Nº Plantes 5Habitatges 2 H/planta 0 1 0Habitatges 3 H/planta 3 0 3Habitatges 4 H/planta 0 2 0No. Habitatges totals 18 18 18 54

No ocupants totals DEE 70 90 72 232No ocupants totals CTE 70 78 72 220

Consum ACS (60ºC) DEE (*)Consum ACS (60ºC) CTE (*)

Consum ACS (60ºC) OSST(*)Percentatge de cobertura DEEPercentatge de cobertura CTE

Percentatge de cobertura OSSJLitres d'ACS a 60ºC amb energia solar DEE

Litres d'ACS amb energia solar CTELitres d'ACS amb energia solar OSSJ

Notes:(1) Segons DEE i CTE-HE-4 (2013) Persones

Nombre d'Habitacions DEE CTE-HE44 H 6 53 H 4 42 H 3 31H 2 1,5

(2) Consum habitatge plurifamiliar: 28 l/persona/dia (a 60ºC) (DEE)CTE: 28 l/p/dia x Factor Centralització (0,8) 22,4 l/persona/dia (a 60ºC) (CTE)

24,5 l/persona/dia (a 60ºC) (OSSJ)(3) Normativa més restictiva en negreta

4.5471.4783.410

6.4964.9285.68470%30%60%

3. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

3.1. Sistema seleccionat. Comparativa de sistemes

Descripció del sistema seleccionat

Es decideix no posar una instal·lació de producció de calor pròpia dins cada habitatge, sinó de centralitzar la producció per a tot l’edifici. Aquesta estratègia permet:

• Millorar el rendiment dels equips i la instal·lació global, • Minorar la potència total instal·lada degut a les simultaneïtats que es donaran. � Els costos energètics més reduïts per als usuaris, i previsiblement més estables que

els costos energètics que deriven de l’ús d’equips individuals. � Millorar el manteniment de la instal·lació. S’ha optat per proveir als habitatges de calor (calefacció y ACS), ja que per habitatges en

la climatologia Mediterrània (Zona climàtica C2 segons CTE), la demanda anual de calefacció és molt superior a la de refrigeració. Si en un habitatge s’usen correctament les proteccions solars



existents, i s’efectua una correcta ventilació2, les demandes de refrigeració poden ser inclús negligibles, i que no justifiquin una instal·lació d’aire condicionat. En el projecte, no s’ha deixat una previsió per la instal·lació de fred.

La instal·lació de producció (amb calderes de condensació), acumulació i distribució de calor als habitatges, centralitzada en una Sala tècnica situada a la planta coberta, en el badalot de l’escala n. 10, es realitzarà seguint les especificacions a la Guía TICC Terminal Individual de Calefacción Centralizada-Descripción del Sistema, versión 8.02 (veure Annexos).

La distribució de calor als habitatges es du a terme mitjançant un circuit tancat de calor. Aquest circuit:

a) Alimenta de forma directa el circuit de calefacció de cada habitatge. b) Post-escalfa de forma instantània l’aigua freda de cada habitatge, que ha estat

prèviament pre-escalfada amb el circuit solar. La calefacció als habitatges es fa amb un sistema de radiadors amb connexió bitubular en

estrella. Com hi ha un únic circuit de calor per calefacció i ACS, la temperatura d’impulsió d’aquest

circuit es regirà per les següents premisses: – en règim de calefacció es farà en funció de la temperatura exterior, i es mourà en un rang entre 75ºC i 60ºC. – En règim d’estiu (sols producció d’ACS) s’impulsarà a 60ºC. Les temperatures d’impulsió vindran regulades des de la sala tècnica en funció la

temperatura exterior i de les necessitats que l’edifici tingui en cada moment. Aquesta regulació permetrà reduir el consum energètic de l’edifici.

Tan el consum de calefacció com el d’ACS de cada habitatge seran comptabilitzats i facturats en correspondència a cada usuari.

El conjunt que gestiona hidràulicament i electrònica la distribució de calor als radiadors d’un habitatge, la producció d’ACS per al mateix, i el comptatge d’energia calorífica, s’agrupa en una unitat que s’anomena subcentral. S’adjunta com a Annex (Guía TICC Terminal Individual de Calefacción Centralizada-Descripción del Sistema, versión 8.02) les característiques de la xarxa de distribució amb la subcentral escollida per a aquest projecte, de l’empresa Saltoki.

Els usuaris de l’edifici hauran de contractar una empresa per a dur a terme les tasques de manteniment:

1) La instal·lació solar 2) La producció de calor amb calderes centralitzades 3) la distribució i comptatge de calor dins l’edifici, incloent la generació de llistats i factures

individuals del consum mensual de calor. Es recomana que sigui una única empresa que realitzi aquest conjunt de tasques de

manteniment, i de la facturació de la calor consumida als veïns, buscant un model de gestió amb estalvis compartits.

Comparativa de sistemes

Comparativa de sistemes de producció En tractar-se d’una instal·lació de potència superior a 70 kW i d’un edifici de superfície

superior a 1000 m2, a continuació es compara la solució escollida amb altres sistemes. a) Energies renovables: Solar i biomassa. b) Cogeneració: (edifici de serveis amb funcionalitat superior a 4000 hora/any) c) Xarxa de calefacció i/o refrigeració urbana. d) Producció centralitzada e) Bomba de calor. A continuació comparem el sistema elegit en funció del cost d’inversió, el cost energètic i

el de manteniment.

2 Per correcta ventilació s’entén mantenir els nivells adients de qualitat d’aire interior, tot evitant elevats bescanvis d’aire en horaris en que les condicions de l’aire exterior són desfavorables al confort interior, tan per temperatures massa baixes com, a la inversa, per temperatures i humitats massa elevades.



Sistema Cost

Inversió Energia Manteniment

Bomba de calor. Fancoil 2 tubs Baixa Mitja Mitjà

Bomba de Calor. Fancoil 2 tubs amb resistència

elèctrica Mitja Alta Mitjà

Bomba de calor. Fancoil 4 tubs Mitja Mitja Alt

Bomba de calor i Caldera. Fancoil 4 tubs Alta Alta Alt

Splits individuales tipus bomba de calor Baixa Alta Baix

Multi splits tipus bomba de calor Mitja Mitja Alt

Bomba de calor tipus VRV * Alta Baix Alt

Radiadors. Xarxa de calefacció Mitja Baix Mitjà

En el projecte s’ha escollit un sistema de producció de calor centralitzada amb calderes

de condensació de gas natural. La distribució de calor es fa conjunta per la calefacció i la producció d’ACS. La calor per calefactar s’emet mitjançant radiadors bitubulars i l’ACS es produeix de forma instantània amb bescanviadors individuals, amb aigua prèviament preescalfada amb energia solar, també a través de bescanviadors individuals..

Els principals avantatges del sistema escollit són: – La sala tècnica consta bàsicament de l’acumulació solar, les calderes i els circuladors. – L’edifici sols necessita una escomesa de gas per les calderes a coberta. – El cost energètic incloent el manteniment de la instal·lació és més baix. Els principals inconvenients són: – Manteniment contractat a nivell de comunitat de veïns. Aquest es pot agrupar amb el manteniment de la instal·lació solar. – Els sistemes centralitzats, tot i que molt més eficients i econòmics, no són tan coneguts pels usuaris com el gas o l’electricitat. Potencials problemes d’acceptació, els quals es redueixen si els costos energètics són clarament inferiors. – La recirculació de calor per l’edifici pot generar pèrdues si no s’implementen totes les mesures de reducció de pèrdues incloses en projecte: aïllaments en canonades (incloent aïllaments superiors a les exigències del RITE en la coberta, per reduir pèrdues), regulació del cabal de distribució en base a la demanda instantània, possibilitat de consulta remota del funcionament i dels consums per part d’usuaris i mantenidor.

3.2. Descripció detallada de les distintes instal·l acions tèrmiques

Instal·lació de calor per calefacció i producció d’ ACS La calefacció dels habitatges s’alimentarà amb l’aigua calenta del circuit de calor escalfat per les calderes centralitzades. En funció de les necessitats dels habitatges, la centraleta de control de l’edifici distribuirà l’aigua entre 60ºC i 85 ºC, mitjançant la regulació de la temperatura d’impulsió de les calderes i del cabal del circuit de distribució (amb vàlvules de 3 vies mescladores per a cada circuit secundari). Hi ha un sol circuït primari per a tota la producció de calor, desacoblat del circuit de distribució mitjançant una agulla hidràulica. El circuit de calor dona servei a la calefacció i al post-escalfament d’ACS (prèviament escalfada amb energia solar tèrmica, veure memòria corresponent). El circuit de distribució de calor, de cabal variable, es ramifica amb les tres escales. El cabal d’impulsió de calor a cada habitatge estarà regulat mitjançant una vàlvula de dues vies en funció de les necessitats del l’habitatge; en conseqüència, el cabal de distribució dins l’edifici serà variable en base a les necessitats del conjunt dels habitatges. Es manté una recirculació mínima en els circuits de calor d’uns 275 l/h en cada subcircuit (825 l/h totals per l’edifici). Aquesta recirculacó mínima és d’un 5% del cabal màxim de distribució. S’ha optat per instal·lar dos



circuladors amb la meitat del cabal màxim cadascun, i que treballin de forma simultània, per tal que sigui possible reduir el cabal de recirculació fins al mínim. La distribució fins als habitatges es farà pels muntants (un per escala), on es situen les subcentrals que contenen els bescanviadors, i després de forma horitzontal per planta des de la subcentral fins cada habitatge. Els traçats de calefacció de subcentral al col·lector de l’habitatge aniran soterrats per terra; els traçats d’ACS, igual que els de l’aigua freda sanitària (AFS) i els de senyal dels termòstat de cada habitatge fins la subcentral, discorreran pel fals sostre. Les subcentrals de cada habitatge s’agruparan en armaris, 1 per replà, que disposaran de 3 subcentrals. Els armaris es situen de forma que la distància al col·lector i els punts de consum d’ACS de cada habitatge digui mínima. Aquests armaris estan col·locats en muntants i es podrà accedir a les subcentrals des dels espais comuns de l’edifici per a tasques de manteniment i revisió de comptadors energètics. Les característiques de les subcentrals són les següents:

TICC 40 BOX amb connexió SOLAR

DADES TÈCNIQUES:

F CS

Potència (kW) 0 0

Pressió màx. (bar) 0

Pressió de proba (bar) 5

Temperatura màx. (ºC) 10 0

T funcionament (ºC) 5 5 Pressió d'apertura de la

vàlvula de seguretat (bar) 0

Sonoritat màxima (dB) 0

Tensió nominal (V) 30

Potència Nominal (W) 20 Intensitat nominal fusible

(A) ,6

Aïllament elèctric P41 Dimensions:

Ample (mm)) 90

Alçada (mm) 80

Profunditat (mm) 50

Pes aproximat (kg) 2

DADES DE FUNCIONAMENT:

mín. màx. Temperatura del primari

(ºC) 0 5 Recomanda



0 5 Temperatura en el circuit

de CF (ºC) 5

Recomanda 5

Temperatura ACS (ºC) 5 5

Recomanda 0 0 Pressió diferencial aigua

(kPa) 0 50

Recomanada 0 0



El comptador energètic, ubicat dins la subcentral i, per tant, a l’exterior de l’habitatge, mesurarà cabal i temperatures d’impulsió i retorn, les integrarà, i regularà el flux cap a l’habitatge mitjançant una vàlvula de dues vies motoritzada proporcional, i també regularà la temperatura d’impulsió de calefacció amb una vàlvula de 3 vies.

Dins cada habitatge, es realitzarà una instal·lació de calefacció mitjançant radiadors d’acer de baix volum d’aigua (low-H2O), amb elevat estalvi energètic, a totes les dependències a calefactar. Els banys disposaran de radiadors tovallolers. Es col·locarà un armari de distribució dels diferents circuits fins a cada radiador en un espai centrat i accessible en l’habitatge i de fàcil connexió a la xarxa de l’edifici. La xarxa de distribució per a calefacció serà bitubular en estrella amb circulació forçada, des del col·lector fins als emissors corresponents.

Els traçats dels muntants seran de coure i aniran aïllades segons RITE. Els que van de cada subcentral als radiadors, passant pel col·lector, seran de canonada multicapa (PERT-Al-PERT) i estaran encastats al sòl i enveinats. Els traçats d’ACS des de cada subcentral fins als punts de consum seran de polietilè reticulat i aniran aïllats.

Els càlculs dels radiadors s’inclouen en l’apartat 2.12. Càlcul d’unitats terminals. Tots els radiadors disposaran de vàlvules termostàtiques i s’ubicarà un termòstat ambient

programable, amb consignes diürnes i nocturnes, en l’espai que millor identifiqui les característiques tèrmiques promig de l’habitatge.

Les claus de tall seran d’esfera, amb cos de ferro o bronze, segons el diàmetre. Els traçats de la xarxa de distribució de calefacció dins l’edifici, tan pels muntants com

des de les subcentrals fins a col·lectors i radiadors, es troben als plànols de plantes de calefacció i a l’esquema hidràulic de distribució de calor. Els traçats d’ACS des de les subcentrals fins als punts de consum estan en els plànols de plantes de fontaneria i en l’esquema hidràulic de distribució solar i de calor.

La descripció tècnica dels components de la instal·lació, es detallen en els plànols i amidaments corresponents.

Instal·lació de climatització

L’edifici disposa de proteccions solars, bona estanquitat a l’aire i un sistema de ventilació mecànic amb recuperació; en conseqüència, es preveu que les necessitats de refrigeració siguin molt baixes. Les potencials necessitats de refrigeració dels habitatges seran cobertes mitjançant unitats partides individuals alimentades per electricitat, a ser instal·lades pels usuaris. El projecte no inclou la preinstal·lació de climatització.

3.3. Centrals de producció de fred i calor

La producció d’aigua calenta per calefacció i post-escalfament d’ACS es realitzarà amb un conjunt de calderes de condensació de gas natural connectades en paral·lel. L’opció de posar diversos equips murals connectats en comptes d’una o dues unitats més grans es pren per:

1. permetre un major esglaonat de potències disponibles, des de la potència mínima de cada unitat fins la potència màxima de la suma d’unitats.

2. donar més fiabilitat de subministrament en cas de fallada d’alguna de les unitats de producció.

3. simplificar el transport d’unitats en el muntatge inicial i en el manteniment, abaratint els costos de reposició.

La selecció dels equips de producció s’ha realitzat basant-se en el càlcul de càrregues per zones

que es troba detallat en l’annex corresponent. Les característiques tècniques de les calderes proposades són les següents:

Model Murelle Equipe 550M Fabricant Sime Tipus: Condensació Combustible: Gas Natural N. calderes: 5 Potència nominal (kW) 540 (5x108,0) Potència mínima (kW) 21,6 (4,0%) Rendiment útil (80/60ºC) (%) 97,75 Rendiment útil (50/30ºC) (%) 107,60



Pot. elèctrica Absorbida (W) 1.545 (5x309) Contingut d'aigua (l) 41,0 (5x8,2) Dimensions (mm) 2760x620xh=2494 Dim. Kit Hidràulic(mm) 1090x620xh<1780 Diàmetre col·lector fums (mm) 250

És responsabilitat del fabricant dels equips de producció de fred i/o calor el compliment del que

disposa a l’article 18 del RITE. La producció d’aigua calenta donarà servei a la calor de l’edifici per calefacció i producció

instantània d’ACS. En els plànols adjunts s’especifica la seva ubicació i connexionat amb la resta d’elements de la

instal·lació, i els amidaments contenen una descripció amb més detall d’aquests equips.

- Sala de Màquines Entenem com a Sala de Màquines el local tècnic on s’allotgen els equips de producció de fred o

calor i altres equips auxiliars i accessoris de la instal·lació, amb potència superior a 70 kW. Les característiques d’aquest local estan definides per la UNE 100.020.

Donat que, en aquest cas particular, la sala de màquines integra la producció amb calderes de gas natural, es seguirà per al disseny d’aquesta sala tot allò establert per a sales de calderes en el RITE, la norma UNE 60.601 i les disposicions vigents sobre instal·lacions receptores de gasos. Complirà igualment les condicions de protecció contra incendis als edificis segons el DB-SI del CTE.

La sala tècnica estarà situada a la planta coberta, en el badalot central (escala n. 10), en la posició indicada en el plànol, amb contacte i accés des de l’escala i des de l’exterior (coberta).

3.4. Unitats de tractament d’aire

Els habitatges disposen d’un sistema de ventilació mecànica amb recuperació centralitzat per a cada escala. Els equips de ventilació, situats a coberta, permeten recuperar l’energia (sigui calor o fred) de l’aire “brut” extret, i transferir aquesta energia a l’aire net d’impulsió. No hi ha un tractament tèrmic addicional en l’aire d’impulsió a l’edifici. Aquesta opció:

– permet que es produeixi una renovació d’aire dins l’edifici a un cost energètic quasibé nul (sols la despesa elèctrica del funcionament dels ventiladors).i – proporciona un confort molt elevat al usuaris, ja que l’aire d’impulsió als habitatges és molt suau respecte la temperatura exterior. El sistema de ventilació de l’edifici, incloent càlculs, descripció d’equips, conductes i unitats

d’impulsió i extracció, està descrit en la memòria, plànols i amidaments de ventilació. 3.5. Unitats terminals

- Radiadors: Els radiadors vindran alimentats des d’un col·lector a l’entrada de l’hhabitatge, amb connexió

bitubular en estrella. Els radiadors estaran penjats de la paret amb suports, amb alimentació per la part superior, i detentor en el retorn per la seva banda inferior. Aniran equipats amb purgador en un dels seus extrems i vàlvula termostàtica a l’entrada.

- Unitats interiors de tractament d’aire No n’hi ha instal·lades. - Difusors i reixetes En la memòria de ventilació es descriuen les reixes d’entrada i extracció d’aire exigits per la

normativa de qualitat d’aire interior vigent.

3.6 Xarxes de canonades i de conductes Xarxes de canonades

Xarxa de canonades per als sistemes de distribució d’aigua Les xarxes de canonades d’aigua calenta a la sala tècnica i als muntants seran de coure. Les unions de les canonades es realitzaran soldades. Abans de procedir a la unió es poliran els extrems per treure les rebaves que puguin haver-hi. Xarxa de canonades per a calefacció encastada



Les xarxes de canonades d’aigua calenta per a la calefacció per radiadors, des de subcentrals fins a col·lectors, i des de col·lectors a cada radiador, es realitzaran amb tubs multicapa PERT-Al-PERT. Les canonades estaran encastades al sòl, i el tram de canonada entre cada emissor i col·lector no tindrà cap unió intermèdia. Totes les canonades estaran entubades amb tub corrugat per evitar moviments excessives del paviment. No és possible aïllar les canonades per problemes de gruixos del sòl. Xarxa de canonades per a ACS La descripció de la xarxa de distribució d’ACS, així com el seu esquema i ubicació en plànols, es detallen en la memòria, amidaments i plànols de fontaneria. Xarxes de conductes Els conductes de ventilació dels habitatges i del pàrking seran de xapa i estan descrits a la memòria corresponent. No hi ha previst en aquest projecte cap xarxa de conductes de climatització.

3.7. Sistema de control El sistema de control i comptatge de la instal·lació de clima serà centralitzat i està dissenyant i

programat per poder aconseguir el confort desitjat en totes les zones a climatitzar amb un mínim consum energètic.

El sistema de control complirà la doble funció de: - gestionar el funcionament de la producció solar i de les calderes, atorgant el nivell de confort

definit per cada usuari i a la vegada optimitzant el seu rendiment en base a les sol·licitacions interiors i condicions exteriors de cada moment

- mesurar els consums de cada usuari per permetre realitzar la facturació energètica corresponent

- accedir a la informació històrica sobre el funcionament i consums per simplificar les operacions de manteniment (en moltes ocasions de forma remota), si els usuaris s’acullen a aquesta opció.

El sistema de control disposa d’un PLC central que realitzarà les funcions de regulador principal de tots els sistemes de producció de calor (solar i calderes) calor i com a nucli centralitzador per a la gestió dels terminals dels habitatges. Les lectures de tots els comptadors d'energia dels habitatges, i també la lectura de la producció solar i de calderes, es centralitzaran al PLC.

El PLC s'ha de poder connectar directament a un router per, que amb una connexió adequada (router amb IP estàtica fixa, cal una línia de telèfon dins de la sala de calderes), es pugui connectar un usuari (mantenidor, administrador o usuari final) de manera remota. La programació del software establirà els sinòptics personalitzats de la instal·lació, els enllaços directes a les funcions parametritzables de la regulació, i també inclourà les taules de lectures dels comptadors d'energia que es podran descarregar per facilitar la feina al gestor de la instal·lació.

Control de les calderes i distribució de calor: La cascada de calderes murals es gestionen amb una regulació pròpia. El PLC central li enviarà un senyal de comandament de 0-10V per controlar la generació de la temperatura d'impulsió segons corba climàtica per sonda exterior amb un set-point mínim per assegurar la generació d'ACS a l'estiu. Com que és un sistema amb agulla hidràulica els cabals de les bombes incloses en les calderes no es veuran afectades pel cabal de circulació del sistema de distribució, que serà de cabal variable. El grup de circuladors de distribució de calor de calderes estarà format per tres bombes electròniques independents controlades pel sistema central, comprenent un comandament de 0-10V per controlar la seva velocitat i un senyal d'encesa i aturat, entenent que seran suficients per generar el 50 % del cabal calculat per aquest projecte, sent en total el 50% + 50% + 50% reserva. Les bombes rebran el senyal d'encesa (digital) i comandament (analògica) del sistema central i elles li remetran a ell el senyal d'alarma (digital). Per complir aquests treballs de regulació s'instal·laran les corresponents sondes de temperatura i sonda de pressió diferencial que es marquen en l'esquema de principi del projecte. Control de la instal·lació solar: El sistema solar format per un circuit de primari, de captadors a intercanviador de plaques, circuit secundari, d'intercanviador de plaques a acumulació, i circuit de distribució, d'acumulació a TICC



s Solars, també s'ha de controlar des del sistema central. Cada circuit disposarà de bombes dobles electròniques, bomba + reserva, que es gestionaran independentment del sistema central. Les bombes rebran del sistema central una ordre de marxa-atur (digital) i elles li remetran el senyal d'alarma (digital). Elles disposaran dels corresponents mòduls per poder-se auto-gestionar, la seva velocitat i cascada-alternança. La regulació d'aquestes s'establirà en la posada en marxa del sistema i atendran les necessitats de la instal·lació per al seu bon funcionament. Per poder controlar la temperatura d'impulsió en distribució de solar s'instal·larà una vàlvula motoritzada de 3 vies que actuarà com mescladora, rebent un senyal de comandament (analògica) el control general per controlar un set-point màxim per estalviar el màxim d'energia solar emmagatzemada en els acumuladors. El control dels circuladors, així com el comandament del servo de la vàlvula mescladora, vindran determinats per la programació del software i la lectura de les corresponents sondes indicades en l'esquema de principi. Control de les subestacions i comptatge d’energia: Els terminals d'habitatge es connectaran al PLC general mitjançant Bus KNX. Mitjançant aquesta connexió des del sistema central, a part de poder extreure les lectures dels comptadors, es podrà visualitzar sondes i estats dels equips, i també controlar remotament els comandaments de l'equip i definir les consignes de temperatura ambient i d'ACS que l'usuari pot controlar mitjançant comandament-sonda ambient remot des del seu habitatge. Cada subcentral disposa d’un petit PLC qie controlarà la temperatura d'impulsió de calefacció a radiadors segons les necessitats que tingui cada habitatge segons les seves necessitats tèrmiques (temperatura ambient versus consigna). La sonda ambient de cada habitatge, situada a un espai representatiu del mateix (sala d’estar), està connectada al PLC de la subcentral mitjançant una connexió punt-a-punt (PPS). El PLC de la subcentral també comanda les vàlvules de 2 vies (proporcional en el circuit de calor de caldera i tot/res en el circuit solar), i llegeix estat de sondes i dades del comptador d’energia. El document Guía TICC Terminal Individual de Calefacción Centralizada-Descripción del Sistema, versión 8.02 (veure Annexos) diposa de de descripcions detallades sobre el sistemes de control. Les característiques tècniques dels diferents elements de control, així com la seva localització i connexionat a la instal·lació s’especifiquen en els plànols adjunts i en els amidaments.

4. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA IT 1.1. EXIGÈN CIA DE BENESTAR I HIGIENE

4.1. Qualitat tèrmica de l’ambient

Les condicions interiors de càlcul de temperatura operativa i humitat relativa, que s’han establert d’acord amb les especificacions del RITE, es detallen en l’Annex: Càlcul de Càrregues.

Aquestes condicions estaran compreses, generalment, entre els valors de la següent taula: Estació Temperatura operativa

[ºC) Humitat relativa

[%] Estiu 23 a 25 45 a 60 Hivern 21 a 23 40 a 50

Aquestes condicions estan establertes per a persones amb activitat metabòlica sedentària de 1'2

met, amb grau de vestimenta de 0,5 clo a l’estiu i 1 clo a l'hivern1 , i per a un PPD entre el 10 i el 15%. Si aquests paràmetres es veuen modificats, es definiran noves condicions segons la norma UNE-EN ISO 7730.

Els valors de temperatura operativa i humitat relativa establerts per al projecte es troben detallats

a l’Annex "Càlcul de càrregues tèrmiques". La velocitat mitjana admissible de l’aire, per a una temperatura seca de l’aire de 20ºC a 25ºC i

per a difusió per mescla, es mantindrà dins dels següents límits. Estació Velocitat mitja de l’aire

[m/s] Estiu 0,15 a 0,18



Hivern 0,13 a 0,16 Els valors de la velocitat de l’aire de sortida de les unitats terminals de tractament d’aire es

detallen a l’Annex "Càlcul d’unitats terminals". Les condicions de benestar tèrmic s’han de mantenir només en les zones ocupades. Segons

l'Apèndix 1 del RITE, aquestes zones de defineixen 5 cm i 1'80 m sobre el terra, i en una distància de: - 50 cm de les parets exteriors sense finestres, - 100 cm de parets exteriors que contenen finestres o portes, - 100 cm de portes i zones de trànsit. No poden ser considerades com a zones ocupades llocs amb importants variacions de

temperatura o on hi pugui haver presència de corrents d’aire, tals com a zones de trànsit, zones pròximes a portes d’ús freqüent, zones pròximes a unitats terminals que impulsin aire o bé pròximes a aparells amb forta producció de calor.

4.2. Qualitat de l’aire interior

Als edificis d’habitatges, trasters, magatzems de residus i aparcaments, es consideren vàlids els requisits de qualitat d’aire interior establerts a la secció DB-HS 3 del Codi Tècnic de l’Edificació.

Cabal de ventilació mínim exigit

qv (l/s) Per ocupant Per m2 útil Altres paràmetres Dormitoris 5 Sales d’estar i menjadors 3 Banys 15 per local Cuines 2 50 per local

(campana)

Trasters i zones comunes 0,7 Aparcaments 120 per plaça Magatzems de residus 10

Els habitatges han de disposar d’un sistema de ventilació que pot ser hibrida o mecànica. L’aire ha de circular des dels locals secs fins els locals humits; per això els dormitoris, les sales

d’estar i els menjadors han de tenir admissions d’aire, i els lavabos i cuines extraccions. Les aportacions d’aire aniran col·locades a una distància del terra superior a 1,80m. Les

obertures d’extracció aniran connectades a conductes d’extracció i han de col·locar-se a una distància del sostre inferior a 200mm i a una distancia de qualsevol racó o cantonada vertical superior a 10mm.

Les cuines, habitacions, menjadors i sales d’estar disposaran d’un sistema complementari de ventilació natural. Per això han de disposar de finestres practicables o una porta exterior.

En el present projecte, per a la ventilació de l’interior dels habitatges s’ha disposat d’un sistema de ventilació mecànica amb impulsió i extracció centralitzada per escala en un sol equip a coberta que disposa de recuperador.

Per a la ventilació de l’aparcament i trasters de la Plants Soterrani -2 s’ha disposat d’un sistema de ventilació forçada impulsió-extracció. La planta soterrani-1 es ventila de forma natural.

La descripció detallada del sistema de ventilació d’habitatges, dels trasters i de l’aparcament es troba en una memòria específica.

Categoria de qualitat d’aire interior (IDA)

La categoria de qualitat de l’aire interior, en funció de l’ús serà:

Espai Categoria Qualitat Escola Bressol IDA 1 Òptima Oficines, residències, sales de lectura, museus, aules d'ensenyament.

IDA 2 Bona

Edificis comercials, cines, teatres, sales d'actes, restaurants, bars, sales de festes, gimnasos.

IDA 3 Mitja



Resta d'espais IDA 4 Baixa

Cabal mínim de l’aire exterior de ventilació El cabal mínim de ventilació en funció del número de persones serà:

Zones d'ocupació permanent (1) Categoria Cabal d'aire exterior per

persona

[dm3/s] [m3/h]

IDA 1 15 54 IDA 2 8,4 30,2 IDA 3 6 21,6 IDA 4 5 18

(1) Valors segons Taula A.11 de EN 13779:2007

Zones d'ocupació no permanent (2) Cabal d'aire exterior per m2

Espai IDA (dm3/(s·m2)) (m3/(h·m2))

Altres sales 2 0,83 3

Menjadors /vestidors 3 0,55 2

Zones de pas 4 0,28 1

(2)Valors segons RITE

No es permet fumar a l'interior dels edificis.

Els nivells de ventilació necessaris d’acord amb les exigències de qualitat d’aire es troben detallats a l'Annex 8 (apartat "Càlculs de ventilació"). El dimensionament dels conductes i reixetes corresponents es descriu a l'Annex 8, dins dels apartats "Càlcul de conductes" i "Càlcul d’unitats terminals", respectivament.

Nivell de filtració de l’aire exterior de ventilaci ó

L’aire exterior de ventilació s’introduirà filtrat, en funció de la qualitat d’aire exterior (ODA3) i la qualitat d’aire interior (IDA) requerida.

IDA 1 IDA 2 IDA 3 IDA 4 Filtros previos ODA 1 F7 F6 F6 G4 ODA 2 F7 F6 F6 G4 ODA 3 F7 F6 F6 G4 ODA 4 F7 F6 F6 G4 ODA 5 F6/GF/G9 F6/GF/G9 F6 G4 Filtros finales ODA 1 F9 F8 F7 F6 ODA 2 F9 F8 F7 F6 ODA 3 F9 F8 F7 F6 ODA 4 F9 F8 F7 F6 ODA 5 F9 F8 F7 F6

3 La qualitat de l'aire exterior es classifica, segons UNE-EN 13.779, des d'ODA 1 (Nivells d'aire pur amb presència temporal de partícules sòlides, p.e. pol·len), fins a ODA 5 (Aire amb molt altes concentracions de contaminants gasosos i partícules).



S’instal·laran prefiltres en l’entrada d’aire exterior i en el retorn de l’aire a les unitats de ventilació i tractament d’aire.

Els filtres finals s’instal·laran després de la secció de tractament. Els aparells de recuperació de calor aniran protegits amb una secció de filtració de la

classe F6 o superior. Els filtres seleccionats per als equips del projecte es troben detallats en la memòria de

ventilació.

Aire d’extracció L’aire d’extracció (AE) es classificarà en funció de l’ús de l’edifici o local en les següents

categories.

Categoría Nivel de contaminación Procedencia AE 1 Bajo Oficinas, aulas, salas reuniones, locales comerciales,

espacios de uso público, escaleras y pasillos AE 2 Moderado Restaurantes, habitaciones de hoteles, vestuarios,

bares, almacenes (zonas donde No está prohibido fumar)

AE 3 Alto Aseos, saunas, cocinas, habitaciones destinadas a fumadores.

AE 4 Muy alto Campanas de extracción de humos, aparcamientos, locales de manejo de pinturas, almacenamiento de residuos de comida, etc.

Només l’aire de la categoria AE 1, exempt de fum de tabac, pot ser retornat als locals. L’aire de categoria AE 2 pot ser emprat només com a aire de transferència d'un local cap

a locals de servei, lavabos i garatges.

4.3. Higiene Preparació d’aigua calenta sanitària (ACS)

En la preparació d’ACS es complirà amb la legislació vigent higiènic-sanitària per a la prevenció i control de la legionel·losi.

Els sistemes, equips i components de la instal·lació hauran de ser dissenyats per suportar els xocs tèrmics establerts per l’esmentada legislació, i els materials emprats hauran de resistir l’acció agressiva de l’aigua sotmesa a xoc químic.

Les característiques d’higiene de la distribució de l'ACS preparada es detallen en la memòria de fontaneria.

Obertures de servei per a neteja de conductes i plenums d’aire

Les xarxes de conductes estaran equipades amb obertures de servei d’acord a l'indicat en la norma UNE-EN 12.097, per permetre les operacions de neteja i desinfecció.

S’instal·laran registres d’inspecció al fals sostre en correspondència amb els registres dels conductes.

4.4. Qualitat acústica

La instal·lació tèrmica complirà la exigència del DB-HR del CTE i les disposicions legals d’àmbit autonòmic i municipal que els sigui d’aplicació.

5. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA IT 1.2. EXIGÈN CIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA En aquest apartat es justifica el compliment de l’exigència d’eficiència energètica de la

instal·lació, basant-nos en la solucions de limitació de consum proposades en el RITE. En l’Annex 8 es detallen els consums d’energia mensual i anual expressats en energia primària,

així com la seva conversió a emissions de diòxid de carboni. En l’Apartat 3.“Descripció de la instal·lació”, es detallen la llista d’equips consumidors d’energia i les seves potències, així com es realitza una comparativa en eficiència energètica en referència a altres possibles sistemes de producció d’energia.

Els locals no habitables no s’han de climatitzar.



5.1. Generació de calor i fred

Les unitats de producció del projecte utilitzen energies convencionals, excepte en la contribució mínima d’energia solar tèrmica i fotovoltaica que prescriu la normativa vigent. La potència subministrada s’ajusta a la càrrega màxima simultània de la instal·lació servida, considerant els guanys o pèrdues de calor a través de les xarxes de distribució dels fluids portadors i, en el cas de centrals de producció de fred, l’equivalent tèrmic de la potència absorbida pels equips de transport de fluids.

En l'Apartat 3.3. "Centrals de producció de fred i calor" es detallen les potències dels equips generadors d’energia, els seus rendiments a càrregues totals i parcials, així com el fraccionament de la seva potència.

En centrals de producció de calor alimentades per combustibles fòssils gasosos s’ha de complir el següent:

a) Per a instal·lacions amb potència superior a 400 kW, l’energia tèrmica ha de ser produïda amb 2 o més generadors, tret que es justifiqui degudament la solució adoptada.

b) Per a potències inferiors a 400 kW, en les quals hi hagi demanda de calefacció i ACS, la potència demandada per a ACS no ha de ser inferior a la primera etapa del cremador de la central.

La regulació dels cremadors s’ha d’establir segons l'IT 1.2.4.1.2. . Les centrals de generació de fred s’han de dissenyar amb un nombre de generadors tal que es

cobreixi la variació de la demanda del sistema amb una eficiència pròxima a la màxima que ofereixen els generadors elegits.

En instal·lacions centralitzades, l’abastament de calefacció per efecte Joule amb energia elèctrica procedent de fonts convencionals serà limitat als casos definits en l’apartat IT 1.2.4.7.1.

A partir de l'1 de gener de 2012 queda prohibida la utilització de combustibles sòlids d’origen fòssil a les instal·lacions tèrmiques d’edificis regulades pel RITE.

5.2. Xarxa de canonades de calor i fred

Totes les canonades equips, dipòsits i accessoris de la instal·lacions tèrmiques disposaran d’aïllament quan continguin fluids amb temperatura menor a l’ambient del local pel qual discorrin, o bé quan la seva temperatura sigui més gran que 40ºC i discorrin per locals no calefactats. Les pèrdues tèrmiques globals pel conjunt de conduccions no superaran el 4% de la potència màxima que transporten.

L’aïllament de les canonades, vàlvules i accessoris serà d’escuma elastomèrica, i les grossors compliran amb les especificacions del RITE segons sigui el seu traçat i la temperatura de l’aigua climatitzada que transporti. Per evitar condensacions intersticials els aïllaments disposaran d’una barrera de vapor amb resistència superior a 50 MPa.m2.s/g. En el cas que les canonades discorrin per l’exterior, es tractaran per què suportin les accions de la intempèrie i les radiacions solars.

Les característiques tècniques de les canonades i aïllaments usats en els traçats, així com seu connexionat i ubicació a l’edifici, estan detallats en els amidaments i plànols adjunts.

5.3. Xarxes de conductes de calor i fred

Els conductes i accessoris de la xarxa d’impulsió d’aire disposaran d'un aïllament tèrmic suficient perquè la pèrdua de calor no sigui més gran que el 4% de la potència que transporten i sempre que sigui suficient per evitar condensacions.

Les xarxes de retorn s’aïllaran quan discorrin per l’exterior de l’edifici i, en interiors, quan l’aire estigui a temperatura menor que la de rosada de l’ambient o quan passi a través de zones no condicionades.

Els conductes de presa d’aire exterior s’aïllaran per evitar condensacions. La xarxa de conductes presentarà una estanquitat classe B, com a mínim.

5.4. Control de les instal·lacions tèrmiques El sistema de control de las condicions termo higromètriques de la instal·lació tèrmica, es

classificarà en las següents categories.

Categoría Ventilació Escalfament Refrigeració Humidificació Deshumidificació THM-C 0 X - - - - THM-C 1 X X - - - THM-C 2 X X - - - THM-C 3 X X X - (X) THM-C 4 X X X X (X)



THM-C 5 X X X X X Notes: - no influït pel sistema X controlat pel sistema i garantit en el local (X) afectat per el sistema però no controlat en el local El sistema de control de la qualitat de l’aire interior, es classificarà en funció de les següents

categories.

Categoría Tipus Descripció IDA-C1 - - - El sistema funciona contínuament IDA-C2 Control manual El sistema funciona manualment, controlat per un interruptor IDA-C3 Control per temps El sistema funciona d’acord a un determinat horari IDA-C4 Control per presència El sistema funciona per una senyal de presencia (encesa de

llums, infraroigs, detector de moviment, etc…) IDA-C5 Control per ocupació El sistema funciona depenent del número de persones

presents. IDA-C6 Control directe El sistema està controlat por sensors que mesuren paràmetres

de qualitat d’aire interior (CO2 ó VOCs)

5.5. Comptabilització de consums La instal·lació tèrmica que doni servei a diversos usuaris disposarà de dispositius que permetin

la comptabilització de consums de manera que es pugui distribuir la despesa corresponent a cada servei (calor, fred i ACS). L’esmentat sistema s’instal·larà en el tram d’escomesa de cada consum i permetrà regular i comptabilitzar consums, així com interrompre el servei des de l’exterior dels locals a servir.

Les instal·lacions tèrmiques de més de 70 kW (fred o calor) disposaran de dispositius que permetin efectuar la mesura i el registre del seu consum en concepte de climatització separat de la resta de consums de l’edifici, així com les hores de funcionament del generador. També es registraran les hores de funcionament de bombes i ventiladors de potència elèctrica superior a 20 kW.

La comptabilització de consums dels subsistemes de més de 400 kW (incloent sistemes de generació de fred), serà independent de la resta dels equips.

Els compressors frigorífics de més de 70 kW tèrmics disposaran d'un dispositiu de registre del nombre d’arrencades del mateix.

5.6 Recuperació d’energia Refredament gratuït per aire exterior

Els subsistemes de climatització del tipus tot aire, de potència tèrmica superior a 70 kW, disposaran d'un subsistema de refredament gratuït per aire exterior.

Recuperació de calor de l’aire d’extracció Els sistemes de climatització en els quals el cabal d’aire sigui superior a 0,5 m3/s, (1800 m3/h), es recuperarà l’energia de l’aire expulsat.

Estratificació El local no presenta una alçària prou significativa per implementar un sistema de difusió en funció de l’estratificació de l’aire.

Zonificació El disseny de la instal·lació s’ha realitzat tenint present la zonificació dels sistemes de climatització, per obtenir un elevat benestar i estalvi d’energia. Per a la zonificació s’ha tingut en consideració la compartició dels espais, la seva orientació i les característiques funcionals i ocupacionals dels diferents recintes. Aquest concepte s’ha seguit també amb els elements de producció, en els circuits de distribució i en els elements terminals, buscant un equilibri entre confort, estalvi energètic i cost final de la instal·lació.



5.7 Aprofitament d’energies renovables L’ACS és produïda en la major part a partir d’energia solar tèrmica. La instal·lació de

d’escalfament d’ACS amb energia solar tèrmica està descrita a la memòria corresponent.

5.8. Limitació de l’ús d’energia convencional En aquest projecte no es contempla la utilització d’energia elèctrica directa per "efecte joule", per

a la producció de calefacció. No s’utilitzen processos successius de refredament i escalfament de l’aire. No s’utilitzen combustibles sòlids d’origen fòssil.

6. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA IT 1.3 EXIGÈNC IA DE SEGURETAT

6.1. Generació de calor i fred Els generadors de calor i fred disposaran dels elements de seguretat establerts en l'IT 1.3 del

RITE. Sala de màquines

Entenem com a Sala de Màquines el local tècnic on s’allotgen els equips de producció de fred o calor i altres equips auxiliars i accessoris de la instal·lació, amb potència superior a 70 kW.

La sala de màquines complirà amb els requisits que marca l’apartat IT 1.3.4.1.2 del RITE. A continuació en resumim alguns dels més importants.

Les portes han d’estar proveïdes de pany amb fàcil obertura des de l'interior, encara que hagin estat tancades amb clau des de l’exterior.

En l’exterior de la porta es col·locarà un cartell amb la inscripció: "Sala de màquines. Prohibida l’entrada a tota persona aliena al servei".

El quadre elèctric, o almenys, l'interruptor general, estarà situat en les proximitats de la porta principal d’accés (pot ser en el seu interior, si no es considera la sala de risc alt). Aquest interruptor no podrà tallar la ventilació forçada.

Disposarà d’una presa de corrent monofàsic 230 V amb presa de terra. Disposarà d’una presa d’aigua per a la instal·lació i un desguàs de 100 mm de diàmetre. A l'interior de la sala figurarà un quadre amb les indicacions següents: 1. - Instruccions per efectuar la parada de la instal·lació en cas necessari, amb senyal

d’alarma i urgència i dispositiu de tall ràpid. 2. - El nom, adreça i número de telèfon de la persona o entitat encarregada del

manteniment de la instal·lació. 3. – L’adreça i el nombre de telèfon del servei de bombers més pròxim, i del responsable

de l’edifici. Pla d’emergència i evacuació de l’edifici, en cas que n’hi hagués. 4. - Indicació dels punts d’extinció i extintors propers

Sala de màquines amb generadors de calor a gas S’usarà l'apel·latiu Sala de Calderes per a la Sala de Màquines que conté calderes a

gas. Aquesta Sala de Calderes complirà el disposat en el RITE i la norma UNE 60.601 i les disposicions vigents sobre instal·lacions receptores de gasos. Complirà igualment les condicions de protecció contra incendis als edificis segons el DB-SI del CTE.

A continuació es descriuen els requisits més importants que han de complir les sales de

calderes: S’instal·larà un sistema de detecció de fugues i tall de gas. S’instal·larà un detector per

cada 25 m2 de superfície amb un mínim de 2 unitats, ubicats en les proximitats dels generadors. Per a gasos més densos que l’aire s’instal·laran a 0,2 m del terra, i per a gasos menys

densos a 0,5 m del sostre. Aquest sistema haurà d’actuar abans d’assolir el 50% del límit interior d'explosivitat,

activant el sistema de tall de subministre de la sala i activant el sistema d’extracció en cas que fos necessari. El sistema de tall serà una electrovàlvula tot-res, normalment tancada, de rearmament manual, instal·lada a l’exterior de la sala.



Resistència Mecànica dels Tancaments Es dimensionarà l’element de baixa resistència o conducte, per compensar l’expansió produïda per una deflagració accidental:

Potència nominal Instal·lada Superfície dèbil

[kW] [m²]

≤ 600 ≥ 1

> 600 (Volum local en m³/100) m² ≥ 1

La porta que sigui directa a l’exterior i els seccions de les reixes de ventilació poden considerar-se paret de l’element de baixa resistència. Aquesta superfície necessària es posarà dividir en parts de sup. mínima de 250 cm² per divisió si es augmentant el total un 10%. Quan no es pugui habilitar el sistema de baixa resistència mecànica es realitzarà una extracció mecànica de l’aire. Aquest sistema estarà format per un extractor i un conducte que comunica amb l’exterior. L’extractor serà centrífug amb conjunt de carcasa-rodet antiespurnes, accionat per motor elèctric exterior al conjunt amb envolvent IP-33.

El cabal mínim serà de: )/³(²)(.10 hmCabalmAreaQ ==

En l’annex de càlcul es detallen les ventilacions necessàries. La Sala de Calderes, en tenir una potència inferior a 600 kW, serà un local especial de

Risc Baix segons la UNE 60.601. Atenent la normativa de protecció contra el foc vigent, el DB-SI del CTE, per a un local especial amb Risc Baix el comportament al foc dels tancaments serà com a mínim EI-90. La sala constituirà un sector d’incendis independent. Una paret lateral de la sala de calderes serà exterior. La paret exterior de tancament té una part de la seva superfície realitzada en reixeta metàl·lica de lames antipluja que garanteix les superfícies de ventilació. També comptarà amb la superfície de paret feble tal com s’especifica en la Norma UNE 60.601. Superfície de paret dèbil tal com s’especifica en la Norma UNE 60.601.

Sala de màquines de risc alt Es consideren les sales de maquines de risc alt, per estar aquestes ubicades en edificis institucionals o de pública concurrència. Com a mesura addicional s’instal·larà un interruptor d’emergència en l’exterior de la sala i el del sistema de ventilació (en cas de ser necessari), i en les proximitats de l’accés. No es considera sala de maquines de risc alt, per no ser en un edifici institucional o de pública concurrència, i no treballar a una temperatura superior a 110ºC.

Xemeneies L’evacuació dels productes de la combustió es realitzarà conforme la IT 1.3.4.1.3. del RITE.

6.2. Xarxes de canonades de calor i fred

Les canonades s’instal·laran de forma ordenada i neta, seguint els eixos principals de l’edificació. Es col·locaran el més juntes possibles, però deixant l’espai suficient per permetre la seva manipulació i la col·locació de l’aïllament. Les conduccions seran accessibles en tots els trams, per facilitar la manipulació o substitució d’una canonada o accessori sense haver de desmuntar les altres. Si no fos possible, es realitzaran les unions necessàries mitjançant platines per facilitar en la mesura que es pugui el desmuntatge dels trams afectats.

En passar les canonades a través dels murs, envans,... es disposaran maneguets protectors. S’instal·laran passamurs per evitar el contacte de les canonades amb materials de la construcció. No es realitzaran unions, derivacions o reduccions en els passos de les canonades a través de murs, parets o forjats. Les canonades no poden travessar conductes de ventilació o aire condicionat.

Les canonades tindran una pendent mínima del 0,5% i es col·locaran de manera que no es realitzin bosses d’aire. En els punts més alts de la instal·lació s’instal·laran purgadors. La xarxa de canonades d’impulsió d’aigua freda i calent tindrà un pendent invers al de les canonades de retorn.



En el traçat es tindrà en compte els efectes de dilatació dels tubs, segons la UNE 100.156, posant compensadors (de lira en zones no vistes o bé d’èmbol en zones difícils) als trams rectes i llargs es preveu punts de subjecció lliscants, i els fixos. Els elements de subjecció de les canonades han de permetre la dilatació d’aquestes sense perjudicar l’aïllament tèrmic. La distància entre els ancoratges serà d'1,50m com a màxim tant als trams horitzontals com en els verticals. L’ancoratge de les canonades s’ha de realitzar en els punts fixos i parts centrals d’aquestes, deixant lliure les zones amb possibilitat de moviment i dilatació com són les corbes i les derivacions.

Per als anclatges s’utilitzaran accessoris d’acer galvanitzat en calent. Les claus de pas s’ubicaran en llocs de fàcil accés. Els sistemes d’expansió s’han dissenyat seguint les instruccions del fabricant i les

especificacions de les Normes UNE 100.155 i UNE 100.157, i considerant el volum d’aigua i la potència màxima de cada tram de la instal·lació, així com les seves temperatures límit.

Els vasos d’expansió seran tancats, amb membrana i aniran proveïts de vàlvula de seguretat. Les seves característiques tècniques així com la seva connexió amb la resta d’elements del

sistema estan detallades en els plànols i amidaments.

6.3. Xarxes de conductes de calor i fred Els conductes compliran en materials i fabricació, les normes UNE-EN 12.237 per a conductes

metàl·lics, i UNE-EN 13.403 per a conductes no metàl·lics. Per a la distribució de l’aire tractat a les diferents zones s’ha projectat una xarxa de conductes

acústics de llana de vidre tipus alumini-fibra-manta acústica. Per a la ventilació s’utilitzaran conductes de xapa galvanitzada. Les corbes tindran un radi mínim d'1,5 vegades la dimensió del conducte en el sentit de gir i la

mateixa secció. Els càlculs de les seves dimensions s’han realitzat pel procediment de la pèrdua de càrrega

específica constant. La pèrdua de càrrega específica considerada ha estat de 0,1 mmcda/m, amb la qual cosa les velocitats màximes no superen els 7 m/s .

6.4. Protecció contra incendis

Es complirà amb la reglamentació vigent sobre condicions de protecció contra incendis que sigui d'aplicació a la instal·lació tèrmica.

Es prestarà especial atenció al pas d’instal·lacions a través de diferents sectors d’incendi, prenent les mesures oportunes per evitar la propagació de l'incendi.

6.5. Utilització

Les superfícies de les unitats terminals que siguin accessibles tindran una temperatura inferior a 80ºC. Les restants zona de la instal·lació, amb la qual existeixi possibilitat de contacte accidental, tindrà una temperatura inferior a 60ºC.

El material aïllant en canonades, conductes o equips mai no podrà interferir amb parts mòbils dels seus components.

Els equips i aparells estaran situats de manera que es faciliti la seva neteja, manteniment i reparació.

Els elements de mesura, control, protecció i maniobra, s’instal·laran en llocs visibles i fàcilment accessibles.

A la sala de màquines es disposarà d'un plànol amb l’esquema de principi de la instal·lació, el manual d'ús i manteniment i les instruccions de seguretat i utilització de la instal·lació.

La propietat o l’empresa encarregada de manteniment, disposarà dels equips de mesura necessaris per al control de correcte funcionament de la instal·lació.

7. NORMATIVA La instal·lació complirà amb les especificacions següents: Normativa estatal: - Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios (RITE), según el Real Decreto 1026/2007, de 20 de julio. BOE num 207 de 29-8-2007. - Corrección de errores del RD 1026/2007, publicado en el BOE num 51 del 28-2-2008.



- Real Decreto 1826/2009, de 27 de noviembre, por el que se modifica el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, aprobado por Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, publicado en el BOE del 11 de diciembre de 2009. - Corrección de errores del Real Decreto 1826/2009, de Real Decreto 1826/2009, de 27 de noviembre, por el que se modifica el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, aprobado por del Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, publicada en el B.O.E. del 12 de febrero de 2010. - Real Decreto 249/2010, de 5 de marzo, por el que se adaptan determinadas disposiciones en materia de energía y minas a lo dispuesto en la Ley 17/2009, de 23 de noviembre, sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio, y la Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio, publicado en el B.O.E. del 18 de marzo de 2010. - Corrección de errores del Real Decreto 1826/2009, de Real Decreto 1826/2009, de 27 de noviembre, por el que se modifica el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, aprobado por del Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, publicada en el B.O.E. del 25 de mayo de 2010. - Real Decreto 238/2013, de 5 de abril, por el que se modifican determinados artículos e instrucciones técnicas del Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, aprobado por Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, publicado el 13 de abril de 2013. - Corrección de errores Real Decreto 238/2013, de 5 de abril, por el que se modifican determinados artículos e instrucciones técnicas del Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, aprobado por Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, publicado el 5 de septiembre de 2013 - Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.En específico:

– Sección HE-2. Reglamento de Instalaciones Térmicas en Edificios – Sección HS-3-Calidad del aire interior.

- Orden FOM/1635/2013, de 10 de septiembre, por el que se actualiza el Documento Básico DB-HE “Ahorro de Energía”, del Código Técnico de la Edificación, aprobado por Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo. En específico:

– Sección HE-0 Limitación del consumo energético. – Sección HE-1. Limitación de la demanda energética. – Sección HE-4 Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria.

- Real Decreto 865/2003 del 4 de julio de 2003, Por el que se establecen los criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. - Guía Técnica para la prevención y control de la legionelosis en instalaciones objeto del ámbito de aplicación del Real Decreto 865/2003. - El Real Decreto 3099/1977. de 8 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento de seguridad para plantas e instalaciones frigoríficas. - Real Decreto 842/2002, de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento electrotécnico para baja tensión y sus instrucciones técnicas complementarias (ITC) BT 01 a BT 51. - Reglamento de Verificaciones Eléctricas y Regularidad en el suministro de energía. Decreto 12/05/54. Normativa autonómica: - Instrucción 04/2008 SIE por la cual se regula los requerimientos que tienen que cumplir las instalaciones térmicas de los edificios en Cataluña. - Decreto 21/2006 por el cual se regula la adopción de criterios ambientales y de ecoeficiencia en los edificios. - Instrucción 3/2003 de la DGCSI por la cual se regulan los requisitos de ventilación de los locales donde se instalen calderas de combustible líquido para la calefacción y/o agua caliente sanitaria de potencia térmica nominal superior o igual a 70 kW. - Decreto 352/2004 de 27 de Julio, por el que se establecen las condiciones higiénico-sanitarias para la prevención y control de la legionelosis. - Orden del 4 de mayo de 1999, sobre el procedimiento de actuación de las empresas instaladoras térmicas en los edificios. Normativa municipal: - Ordenances municipals Normativa complementaria:



- Norma UNE 100.001 Climatización. Condiciones climáticas exteriores para proyectos - Norma UNE 100.002 Climatización. Grados-Día Base 15ºC - Norma UNE-EN ISO 7730 (2006) Ergonomía del ambiente térmico. Determinación analítica e interpretación del bienestar térmico mediante el cálculo de índices PMV y PPD y los criterios de bienestar térmico local. - Norma UNE-EN 13.779 Ventilación de edificios no residenciales. Requisitos de prestaciones de los sistemas de ventilación y acondicionamiento de recintos. Norma UNE 100.014 Climatización. Bases para el proyecto. Condiciones exteriores de cálculo. - Norma UNE 100.020 Climatización. Sala de máquinas. - Norma UNE 60.601:2000 Instalación de calderas de gas para calefacción y/o agua caliente de consumo calorífico nominal superior a 70 kW. - Normas UNE 100.101, 100.102 y 100.103 sobre conductos de transporte de aire. - Norma UNE-EN-13.403 sobre conductos de fibra para el transporte de aire. - Norma UNE 100.030 Guía para la prevención, control de la proliferación y diseminación de la legionela a las instalaciones. - Norma UNE 100.155 Climatización. Cálculo de vasos de expansión. - Norma UNE 100.156 Climatización. Dilatadores. Criterios de diseño. - Norma UNE 100.157 Climatización. Diseño de sistemas de expansión. - Norma UNE 123.001 Chimeneas. Cálculo y diseño. - Norma UNE-ENV 12.097 (1998) Ventilación de edificios. Conductos. Requisitos relativos a los componentes destinados a facilitar el mantenimiento de sistemas de conductos. - Norma UNE EN 1856-1. Requisitos para chimeneas metálicas Parte 1: Chimeneas modulares. - Normas VDE y DIN en todo lo especificado en las Reglamentaciones citadas y siempre que no se opongan a ellas. 8. ANNEX: CÀLCULS

8.1. Càlcul de ventilació Les necessitats de ventilació i la qualitat de l’aire s’han establert conforme al RITE, el CTE-HS-3 i la UNE 13.799. Per calcular el nivells de renovació també s’utilitza la antiga 100.011, donat que es tracta d’un document tècnic fiable.

Respecte els espais climatitzats del projecte, és a dir, els habitatges, la ventilació necessària resultant dels càlculs és de 0’8 renovacions/hora. Aquesta ventilació és tinguda en compte de cara al càlcul de càrregues (veure Annex: Càlcul de Càrregues).

- Ventilació de la sala tècnica La ventilació de la sala on s’ubiquin les calderes es realitza mitjançant reixes que comuniquin

directament amb l’exterior. Estaran protegides mitjançant malles antiocells per evitar l’entrada de cossos estranys.

Ventilació inferior: Els orificis d’entrada d’aire se situaran a nivell del terra. La seva part superior estarà situada a 50

cm del terra com a màxim. Estaran separades 0,50 m respecte qualsevol altra obertura. La secció mínima serà de 5 cm² /kW instal·lada.

Càlcul de la superfície de ventilació inferior necessària: Si = 540 kW · 5 cm² = 2700 cm² Ventilació superior: A la part superior de la paret del local i a menys de 30 cm del sostre, es col·locaran els orificis

d’evacuació de l’aire viciat a l’exterior. La superfície mínima de ventilació serà S=10xA cm2, on A és la superfície de la sala de calderes

en m2. S’estableix un mínim de 250 cm2. Càlcul de la superfície de ventilació superior necessària: Ss= 10 · 40 m² = 400 cm² (mínim 250 cm2) La sala de calderes disposa d’obertures en vàries façanes, que compleixen amb aquesta

superfície. Els càlculs de la ventilació dels habitatges, de la sala tècnica i de l’aparcament estan detallats a

la memòria de ventilació.



8.2. Càlcul de càrregues tèrmiques

S’ha realitzat un càlcul de càrregues de calefacció i climatització per a S’ha realitzat un càlcul de càrregues de calefacció i climatització per a l’edifici usant el Mètode ASHRAE 1997, congruent amb les exigències del RITE, obtenint-ne els següents resultats per al conjunt del sistema:

Potència màxima (kW) Hora/dia corresponent a la potència

màxima CALEFACCIO 187,3 Gener

Ratio 46 W/m2 Detalls per espai:

Notació codis espais:

E08-E10-E12 Escala PB Planta Baixa PT Planta tipus (1 a 4) P5 Planta 5 (sota coberta)

1,2,3 (darrera codi planta) Porta



Codi Tipologia Càrrega HabitatgeEspai sensible [W] total [kW]E08-PB1-CH1 175,6E08-PB1-CH2 108,4E08-PB1-EM 1.290,5

E08-PB1-H1 15 790,1 3,34E08-PB1-H2 331,4E08-PB1-H3 326,0E08-PB1-RD 315,6E08-PB2-H2 420,1E08-PB2-CH 146,5E08-PB2-EMC 12 1.426,2 3,17

E08-PB2-H1 785,8E08-PB2-H3 387,7E08-PB3-CH1 191,4E08-PB3-CH2 127,2E08-PB3-EM 14 1.248,5 3,13E08-PB3-H1 630,3E08-PB3-H2 314,0E08-PB3-H3 314,5E08-PB3-RD 302,8Escala 08-Subtotal PB 9,63E08-PT1-CH1 200,6E08-PT1-CH2 126,8E08-PT1-EM 1.409,7

E08-PT1-H1 5 734,0 3,59E08-PT1-H2 378,0E08-PT1-H3 371,6E08-PT1-RD 366,0E08-PT2-H3 461,4E08-PT2-CH 173,2E08-PT2-EMCD 2 1.623,7 3,42

E08-PT2-H1 726,8E08-PT2-H2 433,8E08-PT3-CH1 222,7E08-PT3-CH2 150,1E08-PT3-EM 4 1.366,2 3,52E08-PT3-H1 712,8E08-PT3-H2 359,2E08-PT3-H3 359,8E08-PT3-RD 353,3Escala 08-Subtotal PT 10,53Escala 08-Subtotal PT (1 a 4) 42,12E08-P51-CH1 184,8E08-P51-CH2 117,9E08-P51-EM 1.336,8

E08-P51-H1 5 671,9 3,33E08-P51-H2 341,7E08-P51-H3 336,1E08-P51-RD 341,2E08-P52-H3 429,2E08-P52-CH 152,4E08-P52-EMCD 2 1.478,3 3,12

E08-P52-H1 662,2E08-P52-H2 397,9E08-P53-CH1 208,8E08-P53-CH2 137,5E08-P53-EM 4 1.294,3 3,27E08-P53-H1 652,4E08-P53-H2 324,0E08-P53-H3 324,6E08-P53-RD 325,9Escala 08-Subtotal P5 9,72Escala 08-Subtotal 61,47 kW



Codi Tipologia Càrrega HabitatgeEspai sensible [W] total [kW]E10-PB1-CH1 171,2E10-PB1-CH2 74,8E10-PB1-EM 1.049,2E10-PB1-H1 18 864,1 3,86E10-PB1-H2 312,7E10-PB1-H3 388,3E10-PB1-H4 468,0E10-PB1-RD 532,7E10-PB2-CH 186,9E10-PB2-EMC 1.125,8E10-PB2-H1 11 549,6 2,61E10-PB2-H2 390,6E10-PB2-R 354,7E10-PB3-CH1 170,8E10-PB3-CH2 74,7E10-PB3-EM 1.124,5E10-PB3-H1 19 698,6 3,70E10-PB3-H2 297,8E10-PB3-H3 372,9E10-PB3-H4 518,0E10-PB3-RD 441,7Escala 10-Subtotal PB 10,17E10-PT1-CH1 200,5E10-PT1-CH2 91,8E10-PT1-EM 1.169,3E10-PT1-H1 8 818,2 4,20E10-PT1-H2 356,5E10-PT1-H3 433,9E10-PT1-H4 521,7E10-PT1-RD 603,7E10-PT2-CH 210,6E10-PT2-EMC 1.247,8E10-PT2-H1 1 609,8 2,92E10-PT2-H2 433,5E10-PT2-RD 414,5E10-PT3-CH1 199,9E10-PT3-CH2 91,7E10-PT3-EM 1.244,4E10-PT3-H1 9 794,8 4,17E10-PT3-H2 341,6E10-PT3-H3 417,3E10-PT3-H4 571,7E10-PT3-RD 509,2Escala 10-Subtotal PT 11,28Escala 10-Subtotal PT (1 a 4) 45,13E10-P51-CH1 177,7E10-P51-CH2 78,6E10-P51-EM 1.098,4E10-P51-H1 8 743,4 3,87E10-P51-H2 322,4E10-P51-H3 398,4E10-P51-H4 489,8E10-P51-RD 560,1E10-P52-CH 192,2E10-P52-EMC 1.158,6E10-P52-H1 1 562,9 2,69E10-P52-H2 400,1E10-P52-RD 374,5E10-P53-CH1 177,2E10-P53-CH2 78,5E10-P53-EM 1.175,5E10-P53-H1 9 719,9 3,84E10-P53-H2 307,5E10-P53-H3 384,4E10-P53-H4 529,9E10-P53-RD 470,3Escala 10-Subtotal P5 10,40Escala 10-Subtotal 65,70 kW



Codi Tipologia Càrrega HabitatgeEspai sensible [W] total [kW]E12-PB1-CH1 170,9E12-PB1-CH2 123,1E12-PB1-EM 1.269,7E12-PB1-H1 17 607,9 3,13E12-PB1-H2 326,3E12-PB1-H3 354,7E12-PB1-RD 274,2

E12-PB2-CH 220,2E12-PB2-EM 16 1.362,4 2,78E12-PB2-H1 548,1E12-PB2-H2 388,3E12-PB2-R 258,1

E12-PB3-H2 426,2E12-PB3-CH 147,0E12-PB3-EMCD 13 1.561,8 2,80

E12-PB3-H1 662,0Escala 12-Subtotal PB 8,70E12-PT1-CH1 180,5E12-PT1-CH2 134,2E12-PT1-EM 7 1.386,0 3,47E12-PT1-H1 679,1E12-PT1-H2 372,0E12-PT1-H3 408,4E12-PT1-RD 305,4

E12-PT2-CH1 215,0E12-PT2-CH2 132,0E12-PT2-EM 6 1.406,6 3,55E12-PT2-H1 704,1E12-PT2-H2 359,8E12-PT2-H3 359,9E12-PT2-RD 377,2

E12-PT3-H3 467,4E12-PT3-CH 173,7E12-PT3-EMCD 3 1.653,1 3,41

E12-PT3-H1 701,1E12-PT3-H2 418,4Escala 12-Subtotal PT 10,43Escala 12-Subtotal PT (1 a 4) 41,74E12-P51-CH1 171,1E12-P51-CH2 124,5E12-P51-EM 7 1.310,2 3,22E12-P51-H1 622,5E12-P51-H2 336,5E12-P51-H3 366,6E12-P51-RD 287,5

E12-P52-CH1 202,3E12-P52-CH2 121,0E12-P52-EM 6 1.340,2 3,31E12-P52-H1 644,7E12-P52-H2 324,6E12-P52-H3 324,7E12-P52-RD 349,1

E12-P53-H3 442,8E12-P53-CH 152,9E12-P53-EMC 3 1.519,0 3,13

E12-P53-H1 636,7E12-P53-H2 382,3Escala 12-Subtotal P5 9,66Escala 12-Subtotal 60,10 kW



TOTAL VIOLETA PARRA 8-12 187,26 kW

TOTAL SUP. HABITATGES 4.070,48 m2 m2Potència/m2 46,0 W/m2 En els Annexs es detalla el Càlcul de Càrregues, amb les dades preses per al càlcul i els

resultats per espai i globals.

8.3. Càlcul de consums energètics finals, energia primària i emissions de CO 2 anuals Les fonts d’energia seran l’energia solar i el gas natural. La potència tèrmica màxima la

producció amb gas natural serà de 540 kW. L’electricitat serà utilitzada per als circuladors i la gestió del sistema.

PROJECTE : HAB VIOLETA PARRA Direcció: C/VIOLETA PARRA 8-12 Nº Nom Circuit Pot. Pot. Inst. Calc. (W) (W)

ACS.1 Enllumenat sala 72 130

ACS.2 Enll, emergència

sala 10 18

ACS.3 P.C. sala 1500 1500 ACS.4 RESERVA --- --- --- ACS.5 Calderas ACS 1550 1938 ACS.6 Circ CF secundari 1 310 388 ACS.7 Circ CF secundari 2 310 388 ACS.8 Circ CF secundari 3 310 388 ACS.9 Circ Solar primari 1 310 388 ACS.10 Circ Solar primari 2 310 388 ACS.11 Circ Solar secundari 1 130 163 ACS.12 Circ Solar secundari 2 130 163 ACS.13 Circ Solar terciari 1 310 388 ACS.14 Circ Solar terciari 2 310 388 ACS.15 RESERVA --- --- --- ACS.16 Maniobra i Control 500 500 ACS.17 RESERVA --- --- --- ACS.18 Sobretensions Transitories --- --- ACS.19 RESERVA --- --- --- TOTAL POT. INSTAL·LADA 6062

COEF. DE SIMULTANEÏTAT

1

POTÈNCIA SIMULTÀNIA 6062 LÍNIA REPARTIDORA 6900 6900

La potència elèctrica màxima per climatització sera de 6’9 kWe.

Els consums mensuals i anual previstos s’han obtingut amb l’eina de qualificació energètic a

Calener VyP (veure memòria de certificació energètica).



Addicionalment s’ha de comptabilitzar els consums elèctrics dels circuladors de producció i distribució (incloent els d’energia solar), consums que hi ha inclosos a les fitxes tècniques dels circuladors i que es resumeixen a continuació:

Violeta Parra: Consum elèctric circuladors kWh/any Solar primari 2.124,0 Solar secundari 323,1 Solar distribució 951,4 Calefacció primari 5.147,2 Calefacció distribució 969,5 Total 9.515,2 Primari caldera: P1 0,309 kW Pmax 1,545 kW

Cabal Altura

manomètrica Potència

(kW) Temps (h) Consum

(kWh) 80% 100% 1,236 350 433 75% 100% 1,15875 876 1.015 50% 100% 0,7725 2.044 1.579 25% 100% 0,38625 2.570 993 25% 16% 0,38625 2.920 1.128 Total anual: 8.760 5.147



8.4 Càlcul de xarxes de canonades PROYECTO : VIOLETA PARRALOCALIZACIÓN : Sant Just Desvern

J = pérdida de carga por metro lineal V = velocidadL = longitud del tramo

donde:D = diámetro nominal

P = presión.K' = coef de simultaneidadN = nº de nucleos por tramo

ESCALA 12- HABITATGES PB

N Tramo Q Q adicional Q K' Q' D nominal D interior V J L Leq. Lt Jt Pi Pi-Jt Dh Pd

(l/h) (l/s) (l/s) (l/s) (mm) (mm) (m/s) (m.c.a/m) (m) (m) (m) (m.c.a) (m.c.a) (m.c.a) (m) (m.c.a)

DISTRIBUCIÓ CALEFACCIÓ:1 Coberta-Sala 16.314 4,53 4,53 1,00 4,53 Cu61x64 61,00 1,55 0,040 3 0,6 3,6 0,14 6,00 5,86 0 5,862 Coberta: Sala-Muntant 6.000 1,67 1,67 1,00 1,67 Cu52x54 52,00 0,78 0,015 50 10 60 0,89 5,86 4,97 0 4,973 P5 5.707 1,59 1,59 1,00 1,59 Cu52x54 52,00 0,75 0,014 8 1,6 9,6 0,13 4,97 4,84 0 4,844 P4 4.809 1,34 1,34 1,00 1,34 Cu52x54 52,00 0,63 0,010 8 1,6 9,6 0,10 4,84 4,75 0 4,755 P3 3.897 1,08 1,08 1,00 1,08 Cu40x42 40,00 0,86 0,024 8 1,6 9,6 0,23 4,75 4,51 0 4,516 P2 2.966 0,82 0,82 1,00 0,82 Cu33x35 33,00 0,96 0,037 8 1,6 9,6 0,36 4,51 4,16 0 4,167 P1 2.001 0,56 0,56 1,00 0,56 Cu26x28 26,00 1,05 0,058 8 1,6 9,6 0,56 4,16 3,60 0 3,608 PB 965 0,27 0,27 1,00 0,27 Cu26x28 26,00 0,50 0,016 8 1,6 9,6 0,16 3,60 3,44 0 3,449 Subestació TICC-Solar-Pèrdua de càrrega màxima-Circuit caldera 0,30 3,44 3,14 0 3,14

N Tramo Q Q adicional Q K' Q' D nominal D interior V J L Leq. Lt Jt Pi Pi-Jt Dh Pd

(l/h) (l/s) (l/s) (l/s) (mm) (mm) (m/s) (m.c.a/m) (m) (m) (m) (m.c.a) (m.c.a) (m.c.a) (m) (m.c.a)

DISTRIBUCIÓ SOLAR:1 Coberta-Sala 6.335 1,76 1,76 1,00 1,76 Cu52x54 52,00 0,83 0,016 3 0,6 3,6 0,06 6,00 5,94 0 5,942 Coberta: Sala-Muntant 3.657 1,02 1,02 1,00 1,02 Cu40x42 40,00 0,81 0,022 50 10 60 1,29 5,94 4,65 0 4,653 P5 3.554 0,99 0,99 1,00 0,99 Cu33x35 33,00 1,15 0,051 8 1,6 9,6 0,49 4,65 4,16 0 4,164 P4 3.226 0,90 0,90 1,00 0,90 Cu33x35 33,00 1,05 0,043 8 1,6 9,6 0,41 4,16 3,74 0 3,745 P3 2.859 0,79 0,79 1,00 0,79 Cu33x35 33,00 0,93 0,035 8 1,6 9,6 0,34 3,74 3,41 0 3,416 P2 2.438 0,68 0,68 1,00 0,68 Cu33x35 33,00 0,79 0,026 8 1,6 9,6 0,25 3,41 3,15 0 3,157 P1 1.928 0,54 0,54 1,00 0,54 Cu26x28 26,00 1,01 0,054 8 1,6 9,6 0,52 3,15 2,63 0 2,638 PB 1.219 0,34 0,34 1,00 0,34 Cu26x28 26,00 0,64 0,024 8 1,6 9,6 0,23 2,63 2,39 0 2,399 Subestació TICC-Solar-Pèrdua de càrrega màxima-Circuit solar 0,30 2,39 2,09 0 2,09

Fórmula de Flamand

J=V1'75.L.D-1'25.F

Coeficiente de simultaneidad K' entre nucleos



8.5. Càlcul de xarxes de conductes El càlcul de conductes del pàrking i dels habitatges està en la memòria de ventilació.

8.6. Càlcul d’unitats terminals (radiadors, r eixes i difusors,...) -Radiadors: En la següent taula es detalla el càlcul i les característiques dels radiadors a instal·lar en el projecte. En els plànols s’especifica la seva ubicació i

connexió.

C Cuina EM Estar MenjadorCH Cambra Higiènica H Habitació

D Distribuidor R Rebedor

RADIADORS Models TEMPO i Toballolers model SANI HELIOS FLAT WALL de JAGA

ModelPotència total (W) Espai

H070 L050 T10 460 RDH070 L060 T10 552 H2, H3, H4H070 L050 T15 730 H1H070 L060 T15 875 H1H070 L080 T15 1.168 EMH070 L100 T15 1.459 EM

Toballoler H094 L060 265 CH

Potència d'emissió a DeltaT=40ºC, amb Timpulsió=65ºC; Tretorn=55ºC i Tambient=20ºC.(Per radiadors toballolers, potència per Delta T=30ºC, amb Timp=55ºC, i Tret=45ºC i Tamb=20ºC)

DimensionsH060 Alçada=60cmL060 Amplada=60cm,….T10 Tipus 10 Profunditat=10 cmT15 Tipus 15 Profunditat=15 cm



Càlcul de càrregues Instal·latCodi Tipologia Càrrega Habitatge Model Potència HabitatgeEspai sensible [W] total [kW] radiador instal·lada (W) total [kW]E08-PB1-CH1 175,6 Toballoler H094 L060 265E08-PB1-CH2 108,4 Toballoler H094 L060 265E08-PB1-EM 1.290,5 H070 L080 T15 1.168

H070 L050 T10 460E08-PB1-H1 15 790,1 3,34 H070 L060 T15 875 4,60E08-PB1-H2 331,4 H070 L060 T10 552E08-PB1-H3 326,0 H070 L060 T10 552E08-PB1-RD 315,6 H070 L050 T10 460E08-PB2-H2 420,1 H070 L060 T10 552E08-PB2-CH 146,5 Toballoler H094 L060 265E08-PB2-EMC 12 1.426,2 3,17 H070 L100 T15 1.459 4,16

H070 L050 T10 460E08-PB2-H1 785,8 H070 L060 T15 875E08-PB2-H3 387,7 H070 L060 T10 552E08-PB3-CH1 191,4 Toballoler H094 L060 265E08-PB3-CH2 127,2 Toballoler H094 L060 265E08-PB3-EM 14 1.248,5 3,13 H070 L100 T15 1.459 4,28E08-PB3-H1 630,3 H070 L050 T15 730E08-PB3-H2 314,0 H070 L060 T10 552E08-PB3-H3 314,5 H070 L060 T10 552E08-PB3-RD 302,8 H070 L050 T10 460Escala 08-Subtotal PB 9,63 13,04E08-PT1-CH1 200,6 Toballoler H094 L060 265E08-PT1-CH2 126,8 Toballoler H094 L060 265E08-PT1-EM 1.409,7 H070 L080 T15 1.168

H070 L050 T10 460E08-PT1-H1 5 734,0 3,59 H070 L060 T15 875 4,60E08-PT1-H2 378,0 H070 L060 T10 552E08-PT1-H3 371,6 H070 L060 T10 552E08-PT1-RD 366,0 H070 L050 T10 460E08-PT2-H3 461,4 H070 L060 T10 552E08-PT2-CH 173,2 Toballoler H094 L060 265E08-PT2-EMCD 2 1.623,7 3,42 H070 L100 T15 1.459 4,16

H070 L050 T10 460E08-PT2-H1 726,8 H070 L060 T15 875E08-PT2-H2 433,8 H070 L060 T10 552E08-PT3-CH1 222,7 Toballoler H094 L060 265E08-PT3-CH2 150,1 Toballoler H094 L060 265E08-PT3-EM 4 1.366,2 3,52 H070 L100 T15 1.459 4,43E08-PT3-H1 712,8 H070 L060 T15 875E08-PT3-H2 359,2 H070 L060 T10 552E08-PT3-H3 359,8 H070 L060 T10 552E08-PT3-RD 353,3 H070 L050 T10 460Escala 08-Subtotal PT 10,53 13,19Escala 08-Subtotal PT (1 a 4) 42,12 52,75E08-P51-CH1 184,8 Toballoler H094 L060 265E08-P51-CH2 117,9 Toballoler H094 L060 265E08-P51-EM 1.336,8 H070 L080 T15 1.168

H070 L050 T10 460E08-P51-H1 5 671,9 3,33 H070 L060 T15 875 4,60



Càlcul de càrregues Instal·latCodi Tipologia Càrrega Habitatge Model Potència HabitatgeEspai sensible [W] total [kW] radiador instal·lada (W) total [kW]E10-PB1-CH1 171,2 Toballoler H094 L060 265E10-PB1-CH2 74,8 Toballoler H094 L060 265E10-PB1-EM 1.049,2 H070 L080 T15 1.168E10-PB1-H1 18 864,1 3,86 H070 L060 T15 875 4,78E10-PB1-H2 312,7 H070 L060 T10 552E10-PB1-H3 388,3 H070 L060 T10 552E10-PB1-H4 468,0 H070 L060 T10 552E10-PB1-RD 532,7 H070 L060 T10 552E10-PB2-CH 186,9 Toballoler H094 L060 265E10-PB2-EMC 1.125,8 H070 L100 T15 1.459E10-PB2-H1 11 549,6 2,61 H070 L050 T15 730 3,47E10-PB2-H2 390,6 H070 L060 T10 552E10-PB2-R 354,7 H070 L050 T10 460E10-PB3-CH1 170,8 Toballoler H094 L060 265E10-PB3-CH2 74,7 Toballoler H094 L060 265E10-PB3-EM 1.124,5 H070 L100 T15 1.459E10-PB3-H1 19 698,6 3,70 H070 L050 T15 730 4,84E10-PB3-H2 297,8 H070 L060 T10 552E10-PB3-H3 372,9 H070 L060 T10 552E10-PB3-H4 518,0 H070 L060 T10 552E10-PB3-RD 441,7 H070 L050 T10 460Escala 10-Subtotal PB 10,17 13,08E10-PT1-CH1 200,5 Toballoler H094 L060 265E10-PT1-CH2 91,8 Toballoler H094 L060 265E10-PT1-EM 1.169,3 H070 L100 T15 1.459E10-PT1-H1 8 818,2 4,20 H070 L060 T15 875 5,07E10-PT1-H2 356,5 H070 L060 T10 552E10-PT1-H3 433,9 H070 L060 T10 552E10-PT1-H4 521,7 H070 L060 T10 552E10-PT1-RD 603,7 H070 L060 T10 552E10-PT2-CH 210,6 Toballoler H094 L060 265E10-PT2-EMC 1.247,8 H070 L100 T15 1.459E10-PT2-H1 1 609,8 2,92 H070 L050 T15 730 3,47E10-PT2-H2 433,5 H070 L060 T10 552E10-PT2-RD 414,5 H070 L050 T10 460E10-PT3-CH1 199,9 Toballoler H094 L060 265E10-PT3-CH2 91,7 Toballoler H094 L060 265E10-PT3-EM 1.244,4 H070 L100 T15 1.459E10-PT3-H1 9 794,8 4,17 H070 L060 T15 875 5,07E10-PT3-H2 341,6 H070 L060 T10 552E10-PT3-H3 417,3 H070 L060 T10 552E10-PT3-H4 571,7 H070 L060 T10 552E10-PT3-RD 509,2 H070 L060 T10 552Escala 10-Subtotal PT 11,28 13,61Escala 10-Subtotal PT (1 a 4) 45,13 54,44E10-P51-CH1 177,7 Toballoler H094 L060 265E10-P51-CH2 78,6 Toballoler H094 L060 265E10-P51-EM 1.098,4 H070 L100 T15 1.459E10-P51-H1 8 743,4 3,87 H070 L060 T15 875 5,07E10-P51-H2 322,4 H070 L060 T10 552



Càlcul de càrregues Instal·latCodi Tipologia Càrrega Habitatge Model Potència HabitatgeEspai sensible [W] total [kW] radiador instal·lada (W) total [kW]E12-PB1-CH1 170,9 Toballoler H094 L060 265E12-PB1-CH2 123,1 Toballoler H094 L060 265E12-PB1-EM 1.269,7 H070 L100 T15 1.459E12-PB1-H1 17 607,9 3,13 H070 L060 T15 875 4,43E12-PB1-H2 326,3 H070 L060 T10 552E12-PB1-H3 354,7 H070 L060 T10 552E12-PB1-RD 274,2 H070 L050 T10 460E12-PB2-CH 220,2 Toballoler H094 L060 265E12-PB2-EM 16 1.362,4 2,78 H070 L100 T15 1.459 3,47E12-PB2-H1 548,1 H070 L050 T15 730E12-PB2-H2 388,3 H070 L060 T10 552E12-PB2-R 258,1 H070 L050 T10 460E12-PB3-H2 426,2 H070 L060 T10 552E12-PB3-CH 147,0 Toballoler H094 L060 265E12-PB3-EMCD 13 1.561,8 2,80 H070 L100 T15 1.459 3,47

H070 L050 T10 460E12-PB3-H1 662,0 H070 L050 T15 730Escala 12-Subtotal PB 8,70 11,36E12-PT1-CH1 180,5 Toballoler H094 L060 265E12-PT1-CH2 134,2 Toballoler H094 L060 265E12-PT1-EM 7 1.386,0 3,47 H070 L100 T15 1.459E12-PT1-H1 679,1 H070 L060 T15 875 4,43E12-PT1-H2 372,0 H070 L060 T10 552E12-PT1-H3 408,4 H070 L060 T10 552E12-PT1-RD 305,4 H070 L050 T10 460E12-PT2-CH1 215,0 Toballoler H094 L060 265E12-PT2-CH2 132,0 Toballoler H094 L060 265E12-PT2-EM 6 1.406,6 3,55 H070 L100 T15 1.459E12-PT2-H1 704,1 H070 L060 T15 875 4,43E12-PT2-H2 359,8 H070 L060 T10 552E12-PT2-H3 359,9 H070 L060 T10 552E12-PT2-RD 377,2 H070 L050 T10 460E12-PT3-H3 467,4 H070 L060 T10 552E12-PT3-CH 173,7 Toballoler H094 L060 265E12-PT3-EMCD 3 1.653,1 3,41 H070 L100 T15 1.459 4,11

H070 L060 T10 552E12-PT3-H1 701,1 H070 L050 T15 730E12-PT3-H2 418,4 H070 L060 T10 552Escala 12-Subtotal PT 10,43 12,97Escala 12-Subtotal PT (1 a 4) 41,74 51,86E12-P51-CH1 171,1 Toballoler H094 L060 265E12-P51-CH2 124,5 Toballoler H094 L060 265E12-P51-EM 7 1.310,2 3,22 H070 L100 T15 1.459E12-P51-H1 622,5 H070 L060 T15 875 4,43E12-P51-H2 336,5 H070 L060 T10 552E12-P51-H3 366,6 H070 L060 T10 552E12-P51-RD 287,5 H070 L050 T10 460E12-P52-CH1 202,3 Toballoler H094 L060 265E12-P52-CH2 121,0 Toballoler H094 L060 265



- Difusors i reixetes (Referit a la instal·lació de ventilació) Els elements de distribució d’aire s’han dissenyat de manera que compleixin els següents condicionants: - Resistència a la corrosió. Per a això s’ha definit que estiguin construïts en alumini. El tractament d’anodització especificat li confereix a més un

aspecte agradable a la vista. - Abast òptim per a una gran inducció, amb un nivell de soroll reduït. Per a això les dimensions s’han calculat de manera que la velocitat de pas de

l’aire es mantingui dins dels límits especificats pel fabricant a les seves taules de característiques. - Capacitat de regulació tant de cabal com de direcció de la vena d’aire, permetent així el millor control del moviment de l’aire, i per tant, del confort. Per evitar l’entrada de brutícia als conductes, aquestes unitats terminals hauran de situar-se a una altura|alçària de 10 cm per sobre del terra, o bé

han d’incloure elements de recollida de brutícia. Les reixes exteriors hauran d’estar dissenyades de manera que impedeixin l’entrada d’elements estranys de mida major a 10 mm Per a això

s’instal·larà una reixa antiocells en el seu interior. En la definició de totes les característiques de reixetes i difusors s’han considerat les instruccions del fabricant. El càlcul de les reixes de ventilació dels habitatges i del pàrking està inclòs en la memòria de ventilació.

8.7. Càlcul de sistemes d’expansió Els sistemes d’expansió s’han dissenyat seguint les instruccions del fabricant i les especificacions de les Normes UNE 100.155 i UNE 100.157, i

considerant el volum d’aigua i la potència màxima de cada tram de la instal·lació, així com les seves temperatures límit. Els vasos d’expansió seran tancats, amb membrana i aniran proveïts de vàlvula de seguretat. Les seves característiques tècniques així com la seva connexió amb la resta d’elements del sistema està detallats en els plànols i els amidaments.

8.8. Càlcul de xemeneies Les xemeneies s’han calculat i dissenyat atenent a les prescripcions de la norma UNE 123.001. Compliran amb el marcat CE segons descriu la

norma UNE-EN-1856-1. La xemeneia de les calderes serà de xapa d’acer inoxidable soldada. Serà calorifugada en tota la seva longitud i portarà aïllament elàstic resistent a

les altes temperatures en els passos de murs, forjats o cobertes. Estarà proveïda de registre per a extracció de condensats. S’instal·larà un termòstat de fums de reinserció manual a la xemeneia per evitar perdudes de rendiment. El tram horitzontal serà el més curt possible i la seva pendent mínima serà d'un 3%. Per evitar la contaminació per gasos, vapors i partícules sòlides en zones ocupades permanentment per persones, la boca de sortida exterior ha de

situar-se a més de 10 m de distància en horitzontal de les obertures de l’edifici (finestres,...) o bé a més d'1 m per sobre del seu punt més alt. Les característiques tècniques d’aquestes estan detallades en els plànols i amidaments.

8.9. Càlcul de sistemes de tractament d’aigua Tots els circuladors i vàlvules automàtiques s’han de protegir per mitjà de filtres situats aigües amunt de l’element a protegir. ·Es preveu instal·lar una unitat descalcificadora per a l’aigua d’omplerta dels circuits tancats de clima (caldera i solar).



MEMÒRIA TÈCNICA PER A LA INSTAL·LACIÓ DE CAPTACIÓ S OLAR TÈRMICA CORRESPONENT A L’EDIFICI DE 54 HABITAT GES AMB APARCAMENT PROPIETAT DE PROMUNSA SITUAT AL CARRER V IOLETA PARRA Nº8-12 DE SANT JUST DESVERN 1.- ANTECEDENTS

3.1.- Descripció de l’edifici 2.- JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA 3.- DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

3.1.- Captació d’energia solar

3.2.-Distribució i acumulació d’energia

3.3.- Sistema de producció de suport i circuit d’AC S

3.4.Canonades

3.5.- Altres elements de la instal·lació 4.- DISPOSICIONS REGLAMENTÀRIES 5.- ANNEX A: CÀLCULS 6.- ANNEX B: CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DELS COMPON ENTS

1. ANTECEDENTS

La present memòria s’estén a efectes de definir las característiques bàsiques de la instal·lació captació d’energia solar tèrmica per a la instal·lació d’aigua calenta sanitària corresponent a l’edifici de 54 habitatges, propietat de Promunsa situat al carrer Violeta Parra nº 8-12 de la ciutat de Sant Just Desvern, així com les hipòtesis i mètodes de càlcul utilitzats per determinar els tipus de components que la formen.

La memòria està complementada amb:

1.- Els plànols, que marquen els traçats i posició dels elements constituents de la instal·lació. 2.- Els esquemes , que defineixen el funcionament de la instal·lació. 3.- Els amidaments , en les que s’indiquen les característiques i la quantitat d’elements que composen la instal·lació.



L’execució de les instal·lacions es realitzarà per personal autoritzat pels serveis d’indústria, amb el seu corresponent carnet. L'instal·lador serà

responsable del bon funcionament de la instal·lació i del compliment de les reglamentacions, normes i instruccions que els siguin aplicables. L’empresa instal·ladora desenvoluparà els plànols i esquemes de detall necessaris per a la correcta execució de l’obra, així com els plànols finals “as

built”. Aquesta documentació serà revisada per la direcció facultativa de l’obra. És responsabilitat del titular de la instal·lació realitzar revisions periòdiques de manteniment i control de les instal·lacions. En funció de les dimensions

de la instal·lació es recomana com a mínim realitzar una revisió general de forma anual. 3.1. Descripció de l’edifici

L’edifici consta de dues plantes soterrani, planta baixa i cinc plantes (P-2, P-1, PB, P1, P2, P3, P4, P5, PCob). L’edifici compta amb tres escales amb un total de 54 habitatges, agrupats en tres nuclis d’escala.

L’aparcament, comú per a les 3 escales, ocupa les dues plantes soterrades, i conté 58 places aparcament i 54 trasters. De planta baixa a cinquena hi ha 3 habitatges per planta i escala (18 habitatges per escala). Els accessos als habitatges es fan pels 3 vestíbuls ubicats en la façana principal del Carrer Violeta Parra. Donat el pendent del carrer, amb un

desnivell entre un extrem de l’edifici i l’altre de 2,55 metres, els accessos de l’escala 8 i 10 es troben a la planta soterrani -1, i el de l’escala 12 a planta baixa. A PB s’hi ubiquen tots els armaris d’instal·lacions (electricitat, aigua, gas natural i telecomunicacions).


2. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

La instal·lació d’un sistema d’escalfament d’aigua sanitària mitjançant panells solars ve aconsellada per la ubicació de l’edifici i els consums

previsibles d’aigua calenta sanitària al llarg de tot l’any. Els respectius consums es detallen a continuació:



CÀLCUL DE CONSUM ACS 54 Habitatges Sant Just Desvern

Zona climàtica IV Decret d'Ecoeficiència (DEE)II CTE- DB-HE-4 (CTE)― Ordenança Solar de Sant Just Desvern (OSSJ)

Escala 12 10 8 TOTALPB

Habitatges 1 H 0 0 0Habitatges 2 H 2 1 0Habitatges 3 H 1 0 3Habitatges 4 H 0 2 0

Ptipus-Nº Plantes 5Habitatges 2 H/planta 0 1 0Habitatges 3 H/planta 3 0 3Habitatges 4 H/planta 0 2 0No. Habitatges totals 18 18 18 54

No ocupants totals DEE 70 90 72 232No ocupants totals CTE 70 78 72 220

Consum ACS (60ºC) DEE (*)Consum ACS (60ºC) CTE (*)

Consum ACS (60ºC) OSST(*)Percentatge de cobertura DEEPercentatge de cobertura CTE

Percentatge de cobertura OSSJLitres d'ACS a 60ºC amb energia solar DEE

Litres d'ACS amb energia solar CTELitres d'ACS amb energia solar OSSJ

Notes:(1) Segons DEE i CTE-HE-4 (2013) Persones

Nombre d'Habitacions DEE CTE-HE44 H 6 53 H 4 42 H 3 31H 2 1,5

(2) Consum habitatge plurifamiliar: 28 l/persona/dia (a 60ºC) (DEE)CTE: 28 l/p/dia x Factor Centralització (0,8) 22,4 l/persona/dia (a 60ºC) (CTE)

24,5 l/persona/dia (a 60ºC) (OSSJ)(3) Normativa més restictiva en negreta

4.5471.4783.410

6.4964.9285.68470%30%60%



El sistema de captació tèrmica solar per a la producció d’aigua calenta sanitària està basat en la captació de l’energia solar mitjançant panells,

l’emmagatzemament i la posterior distribució als usuaris. La instal·lació de producció d’aigua calenta amb energia solar serà centralitzada i comú per a tot l’edifici. El disseny de la instal·lació s’ha realitzat fonamentalment en funció de les característiques dels punts de consum, i atenent a més a més als

següents Condicionants: - Facilitat de manteniment. - Seguretat de subministrament. - Característiques constructives de l’edifici. - Eliminar la possibilitat que es produeixin sorolls en les conduccions. - Mínima fallada. - Accessibilitat de les conduccions en la major part possible del recorregut. - Compartimentació accentuada, en tots els nivells de la xarxa.

3. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ 3.1. Captació d’energia solar

La instal·lació comença en els captadors solars. Aquests transformen l’energia solar en escalfament d’aigua. Els captadors hauran de complir els requisits de la UNE-EN 12975-1. Les característiques principals dels captadors a instal·lar són les següents: Model GH-CLASS 25V Fabricant Greenheiss

Superfície d’absorció (m2)-Àrea d’apertura 2,33 Coeficients de la corba de rendiment: Rendiment òptic (h0) 0,783 Coeficient lineal de pèrdues (a1,

W/m2·K) 3,800

Coeficient quadràtic de pèrdues (a2, W/m2·K2)

0,020

Cabal nominal del fluid (kg/h) 108 Dimensions: ample (cm) x alt (cm) 123,0 x 208,9 Pes buit /PLE (kg) 34,4/35,7 Volum fluid (litres) 1,3



El nombre de panells solars que s’han previst s’ha definit en funció de l’espai disponible per a la seva instal·lació i per a una cobertura anual de la demanda segons la normativa més restrictiva (veure càlculs en l’apartat 5. Annex: Càlculs).

Els captadors s’orientaran a Sud i la seva inclinació serà d’uns 45º respecte a l’horitzontal. Els captadors es disposaran en files que han de tenir, en la mesura que sigui possible, el mateix nombre d’elements. Per l’ús de l’energia solar per

produir ACS és aconsellable que dins cada fila els captadors es connectin en paral·lel. L’entrada del fluid caloportador s’efectuarà per l’extrem inferior del primer captador, i la sortida per l’extrem superior de l’últim. L’entrada tindrà un

pendent ascendent en el sentit de l’avanç del fluid de l'1%. La connexió entre captadors i entre files es realitzarà de manera que el circuit resulti equilibrat hidràulicament, ja sigui amb retorn o impulsió invertits o mitjançant vàlvules d’equilibrat.

En la següent taula es resumeixen les característiques principals de la instal·lació dissenyada:

Nombre de captadors 55 Àrea de captadors 128’15 m2 Orientació respecte al Sud (+Oest, -Est) 0 graus Inclinació sobre pla horitzontal 45 graus Cobertura solar anual 70,1 %

3.2. Distribució i acumulació d’energia

Una xarxa de canonades connecten els panells amb els acumuladors mitjançant un intercanviador (intercanviador de plaques exterior o serpentí interior a l’acumulador). Aquest primer circuit serà tancat i el fluid que circula serà aigua glicolada.

Al circuit primari s’hi ha integrat un dissipador que dissiparà la calor sobrant del circuit a l’ambient en els casos puntuals en què la temperatura del fluid sigui superior a 90ºC.

El circuit secundari connecta el circuit primari amb els dipòsits d’acumulació mitjançant un bescanviador. Aquest segon circuit serà tancat i el fluid que circula serà aigua.

Les característiques del bescanviador són les següents:



BESCANVIADOR SOLAR

Model de Suicalsa IP-3061No. Plaques 13Pes (kg) 100Dim (HxLxP,mm) 773x310x630

Primari Secundari

FluidAigua Prop. Glicol-30% Aigua

Cabal 6.066 5.460T in (ºC) 55 33,3Tout (ºC) 44,1 45Potència (kW) (+) 73,4Pèrdua càrrega (mca) 4 4

(+) Pòtència en base a 500 W/m2 per a les Tin/Tout de primari del càlcul. S’adjunta als Annexs el càlcul del bescanviador. Característiques principals de l’acumulació solar:

Volum acumulació total ACS 8.000 litres

(2 unitats de 4.000 litres/ut) Al circuit secundari se situarà una vàlvula de 3 vies per limitar la temperatura a 60ºC. D’aquesta manera es protegeix la instal·lació, i es limita la

temperatura de producció d’aigua calenta sanitària. 3.3. Sistema de producció de suport i circuit d’ACS

La instal·lació està dotada d’un sistema de producció de suport d’ACS independent de l’energia solar. La funció de la captació solar és d’emmagatzemar energia tèrmica en dipòsits d’acumulació. L’aigua calenta dels dipòsits es farà circular per l’edifici i pre-escalfarà l’aigua de consum dels habitatges mitjançant bescanviadors individuals. Aquesta aigua es post-escalfarà fins a la temperatura de servei mitjançant un segon bescanviador alimentat per un circuit d’aigua calenta alimentat per un equip de calderes centralitzades per a tot l’edifici.

Les característiques de les calderes suport són les següents:



Tipus de sistema 5 x calderes de condensació a gas natural Model, Fabricant Murelle Equipe 550 de Sime Potència (kW) 5x108 kW=540 kW

3.4. Canonades

Les canonades seran de coure i s’utilitzarà soldadura forta al circuit primari. Tots els trams estaran calorifugats, i a l’exterior es protegirà l’aïllament dels rajos ultraviolats. Aquests trams exteriors és recomanable que estiguin protegits de les accions mecàniques d’ocells i altres agents mitjançant un recobriment d’alumini o algun altre sistema.

Les canonades s’instal·laran de forma ordenada i neta, seguint els eixos principals de l’edificació. Es col·locaran el més juntes possibles, però deixant l’espai suficient per permetre la seva manipulació i la col·locació de l’aïllament. Les conduccions seran accessibles en tots els trams, per facilitar la manipulació o substitució d’una canonada o accessori sense haver de desmuntar les altres. Si no fos possible, es realitzaran les unions necessàries mitjançant platines per facilitar en la mesura que sigui possible el desmuntatge dels trams afectats.

En passar les canonades a través dels murs, envans,... es disposaran maneguets protectors. S’instal·laran passamurs per evitar el contacte de les canonades amb materials de la construcció. No es realitzaran unions, derivacions o reduccions en els passos de les canonades a través de murs, parets o forjats. Les canonades no poden travessar conductes de ventilació o aire condicionat.

Les canonades tindran un pendent mínim del 0,5% i es col·locaran de manera que no es realitzin bosses d’aire. En els punts més alts de la instal·lació s’instal·laran purgadors. La xarxa de canonades d’impulsió d’aigua freda i calenta tindrà un pendent invers al de les canonades de retorn.

En el traçat es tindrà en compte els efectes de dilatació dels tubs, segons la UNE 100.156, posant compensadors (de lira en zones no vistes o bé d’èmbol o manxa en zones difícils) als trams rectes llargs i preveient els punts de subjecció que han de ser lliscants, i els que han de ser fixos. Els elements de subjecció de les canonades han de permetre la dilatació d’aquestes sense perjudicar l’aïllament tèrmic. La distància entre els anclatges serà d'1,50m com a màxim tant als trams horitzontals com en els verticals. L'anclatge de les canonades s’ha de realitzar en els punts fixos i parts centrals d’aquestes, deixant lliure les zones amb possibilitat de moviment i dilatació com són les corbes i les derivacions.

Per als anclatges s’utilitzaran accessoris d’acer galvanitzat en calent. Les claus de pas s’ubicaran en llocs de fàcil accés. Les característiques i traçats d’aquests circuits es descriuen en els plànols i esquemes adjunts i la seva instal·lació es realitzarà d’acord amb les

especificacions de les Normes UNE 100.152 i 100.153. 3.4. Altres elements de la instal·lació

Els vasos d’expansió s’han dissenyat seguint les instruccions del fabricant i les especificacions de la Normes UNE 100.155 i 100.157, i considerant el volum d’aigua i la potència màxima de cada tram de la instal·lació, així com les seves temperatures límit.

Presentem a continuació el càlcul del vas d’expansió del circuit primari solar:



VN 217 Litros VN Volumen nominal del vaso de expansión

Vv 3,00 Litros Vv Medio portador de calor

Va 173,14 Litros Va Contenido de liquido de toda la instalación

V2 12,12 Litros V2 Aumento del volumen en caso de calentamiento de la instalación

β 0,07 β Coeficiente de expansión = 0,07 (0,13?)

pe 5,4 bar pe Sobrepresión final admisible en bares

psi 6 bar psi válvula de seguridad-presión de escape

pst 1,7 bar pst Presión inicial de nitrógeno del MAG en Bares

h 2 m h altura estática de la instalación en m

z 55 numero z numero de colectores

Vk 1,7 litros Vk Capacidad de los colectores en litros

Valor volum tuberies 0

Volumen tuberías (si no es disposa del valor anterior)

79,64 litros Ejemplo:

Diámetro general 26 mm 10 colectores de 2,5. Instalación con 30 m de tuber ía

Longitud de tuberías 150 m 10 m de altura estática

Vv = Va * 0,005 (mínim 3 litres)V2 = Va * βpst = 1,5 + 0,1 * h

Volumen del Vaso de Expansión VN = ((Vv + V2 + z * V k) * (pe + 1)) / (pe - (pst+0,5))

D’altra banda, per al màxim aprofitament de la capacitat dels panells solars, s’instal·larà un sistema de control automàtic integrat en el sistema de

control centralitzat de clima de l’edifici. Aquest control rebrà informació de les temperatures dels diferents circuits, i realitzarà les tasques de posada en marxa i parada dels diferents circuladors i vàlvules de dos i tres vies. En particular, els circuladors del circuit primari i secundari s’aturen quan la instal·lació solar no disposa de la suficient energia aprofitable per al consum d’ACS.

Els càlculs de les potències necessàries s’han realitzat atenent a les prescripcions de la norma UNE 94.002. La descripció detallada de tots els elements que componen la instal·lació, així com de la seva ubicació a l’edifici, es troba en els amidaments i plànols adjunts.

4. DISPOSICIONS REGLAMENTÀRIES La instal·lació haurà de complir les especificacions següents: Normativa estatal:



- Real Decreto 314/2206, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. - Orden FOM/1635/2013, de 10 de septiembre, por el que se actualiza el Documento Básico DB-HE “Ahorro de Energía”, del Código Técnico de la Edificación, aprobado por Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo. En específico:

Sección HE-4 Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria. - Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios (RITE), según el Real Decreto 1026/2007, de 20 de julio. BOE num 207 de 29-8-2007. - Corrección de errores del RD 1026/2007, publicado en el BOE num 51 del 28-2-2008. - Real Decreto 1826/2009, de 27 de noviembre, por el que se modifica el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, aprobado por Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, publicado en el BOE del 11 de diciembre de 2009. - Corrección de errores del Real Decreto 1826/2009, de Real Decreto 1826/2009, de 27 de noviembre, por el que se modifica el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, aprobado por del Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, publicada en el B.O.E. del 12 de febrero de 2010. - Real Decreto 249/2010, de 5 de marzo, por el que se adaptan determinadas disposiciones en materia de energía y minas a lo dispuesto en la Ley 17/2009, de 23 de noviembre, sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio, y la Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio, publicado en el B.O.E. del 18 de marzo de 2010. - Corrección de errores del Real Decreto 1826/2009, de Real Decreto 1826/2009, de 27 de noviembre, por el que se modifica el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, aprobado por del Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, publicada en el B.O.E. del 25 de mayo de 2010. - Real Decreto 238/2013, de 5 de abril, por el que se modifican determinados artículos e instrucciones técnicas del Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, aprobado por Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, publicado el 13 de abril de 2013. - Corrección de errores Real Decreto 238/2013, de 5 de abril, por el que se modifican determinados artículos e instrucciones técnicas del Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, aprobado por Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, publicado el 5 de septiembre de 2013 - Real Decreto 865/2003 del 4 de julio de 2003, Por el que se establecen los criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. - Guía Técnica para la prevención y control de la legionelosis en instalaciones objeto del ámbito de aplicación del Real Decreto 865/2003. - El Real Decreto 3099/1977. de 8 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento de seguridad para plantas e instalaciones frigoríficas. - Real Decreto 842/2002, de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento electrotécnico para baja tensión y sus instrucciones técnicas complementarias (ITC) BT 01 a BT 51. - Reglamento de Verificaciones Eléctricas y Regularidad en el suministro de energía. Decreto 12/05/54. Normativa autonòmica: - Decret 21/2006 pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. - Normes bàsiques de l’edificació per als instal·lacions interiors de subministrament d’aigua del 9/12/1975 (BOE 13/1/76). - Reglament i Instruccions Tècniques dels Instal·lacions de Calefacció, Climatització i Aigua Calenta Sanitària, segons el Decret 1.618 de 04/07/80. Normativa municipal: -Ordenança municipal reguladora de la Incorporació de Sistemes d’energia Solar als Edificis. - Ordenança Municipal sobre els Usos del Paisatge Urbà. Normativa complementària: - UNE-EN 12975-1. Sistemas solares térmicos y sus componentes. Captadores solares. Parte 1: Requisitos generales. UNE-EN 12975-2. Sistemas solares térmicos y componentes. Captadores solares. Parte 2: Métodos de ensayo.



UNE 94.002. instalaciones solares térmicas para producción de agua caliente sanitaria. Calculo de la demanda de energía térmica. UNE 100.152. Climatización. Soportes de tuberías. UNE 100.153. Climatización. Soportes antivibratorios. UNE 100.155. Climatización. Cálculo de vasos de expansión. UNE 100.156. Climatización. Dilatadores. Criterios de diseño. UNE 100.157. Climatización. Diseño de sistemas de expansión

5. ANNEX A: CÀLCULS Els càlculs han estat realitzats seguint el mètode F-Chart i conforme a la UNE 94.002, utilitzant les dades de radiació solar incident sobre superfícies

inclinades per a Barcelona.



Dades del projecte Localitat meteorològica BARCELONANom projecte Latitud 41,4 grausLocalitat Zona climàtica (Decret d'Ecoeficiència): IVArquitecte(s): Olga Bustos Zona climàtica (CTE-HE-4): II

Dades sobre consum d'ACSOrientació respecte Sud (+Oest, -Est) 0 grausInclinació sobre pla horitzontal 45 graus N. usuaris 232

Consums aigua a 60ºC 28 l/usuari/diaModel de captador Greenheiss GH-CLASS 25 VTipus PlansFabricant Saltoki

Àrea apertura del captador 2,330 m2 Consum total diari (litres/dia) 6.496Número de captadors 55 Temperatura aigua calenta 60 ºC

Superície útil de captació 128,15 m2 Temperatura aigua freda 10 ºCCàrrega total diària 377,13 kWh/dia = 1357,7 MJ/dia

Volum acumulació solar 8.000 litres

Característiques del captador: Greenheiss GH-CLASS 25 V

Corba de rendiment Intersecció amb eix d'ordenades (η0): 0,783 Pendent (Coeficient de pèrdues tèrmiques a1, W/ m2 · ºC): 3,800Dimensions (cm) Amplada : 123,3 Alçada: 208,90 Pes buit / ple (kg): 34,4/35,7

GENER FEB MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET OCT NOV DES AnualDies/mes 31 28 31 30 31 30 31 31 30 31 30 31 365Demanda mensual (kWh/mes) 11.691 10.560 11.691 11.314 11.691 11.314 11.691 11.691 11.314 11.691 11.314 11.691 137.652

14566,4 15120,3 19609,4 21080,7 22600,0 22212,7 23151,7 23008,3 21347,7 19355,6 15858,6 14301,5 232.2136083,2 6330,0 8142,3 8659,4 9276,3 9151,8 9570,1 9526,7 8887,4 8154,4 6699,8 5993,1 96.475

Cobertura solar de la demanda d'ACS (%) 52,0 59,9 69,6 76,5 79,3 80,9 81,9 81,5 78,6 69,7 59,2 51,3 70,1%

Segons normativa (la més restrictiva): Decret d'Ecoeficiència Percentatge de cobertura mínim: 70%

Ene-17ESTUDI DE LA INSTAL·LACIÓ DE CAPTACIÓ SOLAR TÈRMICA

Característiques de la instal·lació

Sant Just Desvern54 Habitatges

Taula de cobertura solar de la demanda d'ACS

Energia solar incident sobre els captadors (kWh)Energia solar útil aportada al sistema d'ACS (kWh)

96

MC 6.7 SUBMINISTRAMENT DE COMBUSTIBLE 1.- OBJECTE 2.- DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI 3.- CARACTERÍSTIQUES DEL GAS 4.- CÀLCUL DE NECESSITATS 5.- DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ 5.1.- Escomesa. 5.2.- Regulació 5.3.- Comptadors 5.4.- Canalitzacions interiors 5.5.- Canalitzacions exteriors 5.6.- Sala de Calderes 6.- CÀLCUL DE CANALITZACIONS 7.- VENTILACIÓ 7.1.- Evacuació de fums 7.2.- Entrada d’aire 8.- PROVES DE RECEPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ 9.- NORMES REGLAMENTÀRIES

97

1. OBJECTE: La present memòria s’estén als efectes de definir les característiques bàsiques de la instal·lació de gas corresponent a l’edifici d’habitatges, propietat de Promunsa situat al carrer Violeta Parra nº 8-12 de la ciutat de Sant Just d’Esvern, així com les hipòtesis i mètodes de càlcul utilitzats per determinar els tipus de components que la formen.

La memòria està complementada amb: 1.- Els plànols , que marquen els traçats i posició de la caldera i emissors. 2.- Esquema , que defineixen les condicions de les diferents línies. 3.- El Pressupost , en el que s’indiquen les característiques i la quantitat d’elements que componen la instal·lació, així com els seus preus unitaris i totals.

L’execució de les instal·lacions es realitzarà per personal autoritzat pels serveis d’indústria, amb el seu corresponent carnet. L’instal·lador serà responsable del bon funcionament de la instal·lació i del compliment de les reglamentacions, normes i instruccions que els siguin aplicables.

L’empresa instal·ladora desenvoluparà els plànols i esquemes de detall necessaris per la correcta execució de l’obra. Dita documentació serà revisada per la direcció facultativa de l’obra.

2. DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI

L’edifici consta de dues plantes soterrani, planta baixa i cinc plantes (P-2, P-1, PB, P1, P2, P3, P4, P5, PCob). L’edifici compta amb tres escales amb un total de 54 habitatges, agrupats en tres nuclis d’escala. L’aparcament, comú per a les 3 escales, ocupa les dues plantes soterrades, i conté 58 places aparcament i 54 trasters. De planta baixa a cinquena hi ha 3 habitatges per planta i escala (18 habitatges per escala). Els accessos als habitatges es fan pels 3 vestíbuls ubicats en la façana principal del Carrer Violeta Parra. Donat el pendent del carrer, amb un desnivell entre un extrem de l’edifici i l’altre de 2,55 metres, els accessos de l’escala 8 i 10 es troben a la planta soterrani -1, i el de l’escala 12 a planta baixa. A PB s’hi ubiquen tots els armaris d’instal·lacions (electricitat, aigua, gas natural i telecomunicacions). A planta coberta hi ha el camp de captació solar, els equips de ventilació mecànica, i una sala tècnica que conté l’acumulació solar, la producció de calor amb calderes centralitzades i la distribució als habitatges (una única sala al badalot de l’escala 10, que serveix a les 3 escales). Als badalots de la PCoberta també hi ha l’armari de RITS i les sales de màquines dels ascensors (1 per cada escala).

3. CARACTERÍSTIQUES DEL GAS

El gas que es vol utilitzar a la instal·lació, serà del tipus Natural i té les següents característiques: - Metà................................. 88 % - Età.................................... 9 % - Nitrogen............................ 1 % - Hidrocarburs superiors..... 2 % 100 % Índexs característics: - Poder Calorífic, PCS = 10.500 Kcal/m3(s) - Densitat relativa : 0,62 - Índex de Wobbe corregit : W 13.065 Kcal/m3(s) - Índex de Delbourg corregit: C 45

98

La instal·lació receptora serà del tipus de Mitja Pressió B(MPB) i serà tal que en la entrada del aparell es disposi de 20 mbar. amb una possible variació entre 17 i 23 mbar. La pressió mínima d’escomesa serà d'1 bar. (1000 mmcda).

4. CÀLCUL DE NECESSITATS Habitatges: Aparells d'utilització:

MURELLE EQUIPE 550 M

MURELLE EQUIPE 550M..............464.400 kcal/h - Càlcul del cabal necessari:

η⋅

=...

)/(

SCP

hkcalPotenciaCaudal (m3/h)

Caldera:

)(/35,47934,0500.10

464.400 3 shmCaudal =⋅

=

Donada les característiques d'ús del local es preveu aplicar un coeficient de simultaneïtat de k=1.

5. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

La instal·lació receptora s’inicia a la clau d’escomesa i, a través de les canalitzacions, reguladors, comptadors i les successives claus de tall i control arriba fins els aparells d’utilització. Aquests seran del tipus de circuit obert, prenent l’aire necessari per a la combustió del recinte on es troben ubicats. L’eliminació dels productes de la combustió al exterior es realitzarà per mitjà de canalitzacions adequades a les calderes. Els aparells que no precisin conduir els productes de la combustió, com les cuines, tindran les obertures mínimes de 100 cm2 connectades a les xemeneies o directament a l’exterior. Tots els materials, sistemes de connexió i elements de la instal·lació compliran allò que s’ha especificat en el Reglament d’instal·lacions de gas en locals destinats a usos domèstics col·lectius o comercials (BOE-24-11-93), els seus annexos i els seus ITC-IRG.

5.1 Escomesa. L’escomesa de la instal·lació arrenca de la clau de l’escomesa situada en una arqueta enterrada a l’exterior. Després existirà una clau de pas general de l’edifici. L’escomesa i els trams enterrats seran de Polietilè. El pas de la canonada enterrada de PE amb la instal·lació vista de Coure, es realitzarà mitjançant la tija corresponent segons empresa subministradora.

5.2 Regulació: La presa es realitzarà directament de la escomesa a mitja pressió A. Pel pas de MPA a BP s’utilitzaran uns reguladors de pressió situats just abans dels comptadors, i estaran tarats per proporcionar una pressió mínima a la sortida de 205 mmcda (BP). 5.3 Comptadors

99

La centralització de comptadors estarà ubicada en una zona comunitària, (armari o cambra), tancada amb clau normalitzada per la companyia subministradora, i amb un grau d’accessibilitat 2. Disposarà de ventilació natural, i serà exclusiva per a la ubicació dels comptadors. Queda prohibida la ubicació en plantes soterrani. El nombre de comptadors que es van a instal·lar és d'1. El model de comptador és el G-25 i estarà inclòs a l’armari de regulació A-50 facilitat per l’empresa subministradora. Comptarà amb un limitador de cabal a l’entrada i una presa de pressió a la sortida. 5.4 Canalitzacions interiors La conduccions es realitzaran en tub de coure estirat en fred sense soldadura segons la norma UNE 1057 i amb un gruix mínim d'1 mm. Protegit contra la corrosió i senyalitzat; discorreran per àrees ventilades a l’exterior, i als trams que això no sigui possible haurà d'anar embeinada. En aquestes zones el tub anirà soldat amb soldadura forta per capil·laritat. La instal·lació interior serà en tub de coure recuit, constarà estès a la caldera i l’alimentació a la cuina. La connexió als aparells consumidors, es realitzarà per mitjà de tub rígid, instal·lant-se una clau de tall en la connexió a cadascuna dels aparells. Les unions entre tubs es realitzaran soldades de forma que s’asseguri l’estanquitat, i els seus recorreguts s’indiquen en els plànols adjunts. Tots els materials de les canalitzacions compliran allò que s’ha especificat en la ITC-MI-IRG-02. Les claus de pas estaran homologades segons les normes UNE-19679, 19680 o 60708 segons sigui el seu tipus.

5.5 Canalitzacions exteriors Les canonades enterrades seran de polietilè segons normativa UNE. La fondària d’instal·lació del tram enterrat mesurada des de la generatriu superior és de 50 cm. Si en algun punt de la xarxa s’hagués de protegir per una baina, la distància es mesuraria des de la generatriu superior de la baina. Si la conducció passa pròxima a altres obres o conduccions subterrànies la distància mínima a elles serà de 10 centímetres en els punts de creuament i 20 centímetres en cursos paral·lels. Una vegada oberta la rasa es netejarà cuidadosament i es col·locarà en el fons un llit de sorra; a continuació s’introduirà la canonada, tapant-se amb sorra. Posteriorment es col·locarà una sistema d’indicació de l’existència de la canonada de gas entre 10 i 20 cm de la canonada i per finalitzar es tornarà a recobrir de sorra fins al nivell del terreny. Es podrà situar el tub de gas a una profunditat inferior (a uns 30 centímetres) si es protegeix el tub mitjançant un tub de plàstic de rigidesa suficient que no comprimeixi la canonada, per sobre una capa de sorra de 20 centímetres i al damunt una capa de formigó de 5 centímetres. Les unions de les canonades es realitzaran per mitjà de soldadura forta. En tot el tram de xarxa enterrada no existirà cap unió que no sigui soldada. La unió de la canonada al regulador de pressió al comptador i a la clau general es realitzarà per mitjà d’unions roscades, assegurant-se l’estanquitat per juntes compressibles. Aquestes unions quedaran sempre vistes i comprovades. Abans de tapar la canonada es realitzarà una prova d’estanqueïtat a 5 bar, durant 1 hora, comprovant-ne la inexistència de fugues en les soldadures i en les juntes d’unió amb la clau de tall i el limitador de pressió col·locant una solució d’aigua i sabó, a més de comprovar la no existència de cap fuga a través del manòmetre de control.

5.6 Sala de Calderes S’hi instal·larà una vàlvula de tall abans d’entrar a la sala de calderes. La instal·lació es realitzarà amb coure o ferro negre. Les unions entre canonades que puguin formar parells galvànics, s’efectuaran mitjançant juntes aïllants. Les unions que es realitzin per medis mecànics seran realitzades mitjançant brides, tal com indiquen les normes UNE 19.152, UNE 19.153, UNE 19.282 i UNE 19.283, intercalant entre elles una junta que compleixi les característiques de la norma UNE 53.591. Els punts de subjecció de les canonades han d’estar situats de tal manera que quedi assegurada l’estabilitat i alineació de la canonada. Les distàncies mínimes de separació des d’una canonada fins altres canonades, conductes o terra, serà:

100

Altres serveis Curs paral·lel Encreuament cm cm

Conducció aigua 3 1 Conducció elèctrica 3 1 Conducció de vapor 5 1 Xemeneies 5 5 Terra 5 -

Per la alimentació de les calderes es disposarà d’una rampa de gas que aportarà el cabal necessari per que el cremador desenvolupi la potencia calorífica desitjada. S’ubicarà en l’exterior un interruptor de tall elèctric segons indicacions de la normativa UNE.

Resistència Mecànica dels Tancaments Es dimensionarà l’element de baixa resistència o conducte, per compensar el cas d’expansió produïda per una deflagració accidental, calculant-la de la següent manera:

Potència nominal Instal·lada Superfície dèbil kW m² 600 1 > 600 (Volum local en m³/100) m² 1

La porta directa l’exterior i les seccions de ventilació poden considerar-se part de l’element de baixa resistència, i aquest pot dividir-se en diverses parts amb un mínim de 250 cm² per divisió i augmentant el total un 10%. Quan no pot habilitar-se l’element de baixa resistència mecànica, es realitzarà un sistema d’extracció mecànic d’aire. Estarà format per un extractor i una xarxa de conductes. L’extractor serà centrífug amb conjunt carcasa-rodet antiespurnes, accionat per motor elèctric extern al conjunt amb envolvent IP 33.

El cabal mínim ve determinat per l’expressió:

)/³(²)(.10 hmCabalmAreaQ ==

6. CÀLCUL DE CANALITZACIONS

Per al dimensionat de la instal·lació primer s’ha determinat el cabal total necessari. Conegudes les perdudes de pressió màximes normalitzades en cada tram, podem calcular el diàmetre de la canalització. Després comprovarem que la velocitat no supera els 20 m/s. Diàmetre = [ (23.200 · δ · L · Q1,82 ) / ∆P ] 1/4,82

Per realitzar la comprovació de la caiguda de pressió apliquem la fórmula de Renouard simplificada per a pressions inferiors a 100mbar.

Pa - Pb = 23.200 · δ · L · Q1,82 · D-4,82 [mbar] i per a la velocitat V=354·Q·P-1·D-2

sent: = Densitat relativa del gas. (Gas Natural 0,62) L = Longitud equivalent en m. (Long real*1,20) Q = Cabal en m3/h.(s) D = Diàmetre en mm. V = Velocitat en m/s P = Pressió absoluta al final del tram (Pabs=Pefect+1bar)

Els càlculs s’especifiquen en el full de càlcul adjunt. L’esquema de la instal·lació, així com el dimensionat d’aquesta es detallen en el plànol adjunt. Escomesa en MPA

101

Projecte Habitatges Violeta Parra 8-10-12

C/Violeta Parra (Sant Just Desvern)

Data Novembre 2012

Descripcion Tramo L. real

L. Eq. Caudal

P. Inicial

�P. Adm

D. Int. Tubo

D. Int. �P real

V real

(m) (m) (m3/h) (mbar) (mbar) (mm) (mm) (mbar) (m/s) Ramal Principal A-B 50 60 47,35 50 25,0 37,51

PE 40 (SDR 11) 32,7 48,4165 15,45

reg de pressió B-C 1 1,2 47,35 25 4,5 23,78 Cu 33x35 33 0,9266 14,84 Contador C-D 1 1,2 47,35 20,5 1,20 31,28 Cu 33x35 33 0,9266 14,90 Ramal façana D-E 28 33,6 47,35 19,30 2,50 53,62 Cu 51x54 51 3,1828 6,26 �P. Max: �� mbar �P Total BP: 4,1095 mbar Constantes: Gas natural PCS: 10500 Kcal/m3(s) Densidad R.: 0,62 Vmaxima: 20 m/s

7. VENTILACIÓ

7.1 Evacuació de fums A les calderes i aparells que necessitin conductes, aquests seran resistents a la corrosió i temperatura, així com estancs quant a materials com a les unions i juntes. Aquests conductes seran rectes i verticals en una longitud mínima de 20 cm per sobre del “cortatiro” i en cas de no anar unit a una xemeneia, es prolongarà verticalment a l’exterior del local en un tram del menys 50 cm, portant l’extrem superior protecció contra la pluja i el vent, excepte en els casos en què surten a través de murs on podrà substituir-se per un deflector. En cap cas portaran elements mòbils de regulació de tret. La xemeneia a què es connectin els conductes només es destinaran a evacuar productes de la combustió del gas i, en cas que existeixin altres combustibles gasosos que necessitin evacuació de fums, s’uniran per separat a la xemeneia, guardant una distància de 25 cm entre els eixos de les unions. En qualsevol cas, la secció total de pas d’aire viciat ha de ser de 100 cm2 com a mínim si només existissin aparells de cocció i de 150 cm2 si a més d’aquests hi hagués altres tipus d’aparells.

7.2 Entrada d’aire La ventilació de la sala on s’ubiquin les calderes, es realitzarà mitjançant reixes que comuniquin directament amb l’exterior. Estaran protegides mitjançant malles antiocells per evitar l’entrada de cossos estranys.

Entrada d’aire per a la combustió i ventilació infe rior dels locals. Els orificis d’entrada d’aire se situaran a nivell del sòl. La seva part superior estarà situada a 50 cm del sòl com a màxim. Estaran separades 0,50 m respecte qualsevol altra obertura. La secció mínima serà de 5 cm² /kW instal·lat. Càlcul de la superfície de ventilació inferior necessària per les sales de calderes de les escales 8,10 i 12:

Si = 540 kW · 5 cm² = 2.700 cm²

Ventilació superior dels locals.

102

En el part superior de la paret del local i a menys de 30 cm del sostre, es col·locaran els orificis d’evacuació de l’aire viciat a l’exterior.

La superfície mínima de ventilació serà S=10x40 cm2, on A és la superfície de la sala de calderes en m2. S’estableix un mínim de 250 cm2.

Càlcul de la superfície de ventilació superior necessària per la sala calderes de l’escala 8+10+12:

Ss= 10 · 40m² =400 cm² (mínimo 250 cm2)

8. PROVES DE RECEPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ Abans de la recepció de la instal·lació es realitzaran les proves indicades en l'Annex VI i/o en la ITC-MI-IRG-09. El resultat de dites proves haurà de ser correcte i es justificarà documentalment per part de

l'instal·lador autoritzat.

9. NORMES REGLAMENTÀRIES

La instal·lació deurà complir amb les especificacions següents:

Normativa Estatal. - Real Decreto 919 / 2006, de 28 de julio, por el que se aprueba el Reglamento técnico de distribución y utilitzación de combustibles gaseosos y sus instrucciónes técnicas complementarias ICG 01 a 11. Normativa Complementaria: - Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. - Reglament Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITE), segons Reial Decret 1751/1998, de 31 de juliol . - Reglament de recipients a pressió, segons decret del 6-8-69. - Normes Tecnològiques de l'Edificació. - ICC Calderes. - ICR Radiació. - IDL Combustibles líquids. - Ordre del MIE del 14-2-83 - Norma UNE 60.601. Instal·lació de calderes per a la calefacció.

103

MN. NORMATIVA APLICABLE Aspectes generals

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02). Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105 i la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013)

Código Técnico de la Edificación, CTE

RD 314/2006, DE 17 DE MARÇ DE 2006 (BOE 28/03/2006) MODIFICAT PER RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), ORDEN VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) I LES SEVES CORRECCIONS D’ERRADES (BOE 20/12/2007 I 25/1/2008). RD 173/10 PEL QUE ES MODIFICA EL CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ, EN MATÈRIA D’ACCESSIBILITAT I NO DISCRIMINACIÓ A PERSONES CON DISCAPACITAT. (BOE 11.03.10), LA LEY 8/2013 (BOE 27/6/2013) I LA ORDEN FOM/ 1635/2013, D'ACTUALITZACIÓ DEL DB HE (BOE 12/09/2013) AMB CORRECCIÓ D'ERRADES (BOE 08/11/2013)

Desarrollo de la Directiva 89/106/CEE de productos de la construcción

RD 1630/1992 modificat pel RD 1328/1995. (marcatge CE dels productes, equips i sistemes)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O 9/6/1971 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)

REQUISITS BÀSICS DE QUALITAT DE L’EDIFICACIÓ

Ús de l’edifici

Habitatge

Llei de l'habitatge

Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008)

Condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat

D 141/2012 (DOGC 2/11/2012). Incorpora condicions d’accessibilitat per als edificis d’habitatge, tant elements comuns com a l’interior de l’habitatge.

Acreditació de determinats requisits prèviament a l’inici de la construcció dels habitatges

D 282/91 (DOGC:15/01/92) Requisits documentals per iniciar les obres.

Llocs de treball

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

104

RD 486/1997, de 14 d’abril (BOE: 24/04/97). Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad y Higiene en el trabajo”. (O. 09/03/1971)

Protección de la salud y la seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a campos electromagnéticos

RD 299/2016, de 22 de julio (BOE: 29/7/2016)

Altres usos

Segons reglamentacions específiques

Accessibilitat

CONDICIONES BÁSICAS DE ACCESIBILIDAD Y NO DISCRIMINACIÓN DE LAS PERSONAS CON DISCAPACIDAD PARA EL ACCESO Y UTILIZACIÓN DE LOS ESPACIOS PÚBLICOS URBANIZADOS Y EDIFICACIONES

RD 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007). Desarrollo de la LIONDAU, Ley de Igualdad de oportunidades y no discriminación y acceso universal.

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB Document Bàsic SUA Seguretat d’utilització i accessibilitat

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) I LES SEVES MODIFICACIONS

LLEI D’ACCESSIBILITAT

Llei 13/2014 (DOGC 4/11/2014)

CODI D'ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA, DE DESPLEGAMENT DE LA LLEI 20/91

D 135/95 (DOGC 24/3/95)

Seguretat estructural

CTE Part I Exigències bàsiques de Seguretat Estructural, SE

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions

Seguretat en cas d’incendi

CTE PART I EXIGÈNCIES BÀSIQUES DE SEGURETAT EN CAS D’INCENDI, SI

CTE DB SI DOCUMENT BÀSIC SEGURETAT EN CAS D’INCENDI


CTE DB SI DOCUMENT BÀSIC SEGURETAT EN CAS D’INCENDI

REGLAMENTO DE SEGURIDAD EN CASO DE INCENDIOS EN ESTABLECIMIENTOS INDUSTRIALES, RSCIEI

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

105

PREVENCIÓ I SEGURETAT EN MATÈRIA D’INCENDIS EN ESTABLIMENTS, ACTIVITATS, INFRAESTRUCTURES I EDIFICIS.

LLEI 3/2010 DEL 18 DE FEBRER (DOGC: 10.03.10), ENTRA EN VIGOR 10.05.10.

INSTRUCCIONS TÈCNIQUES COMPLEMENTÀRIES, SPS (DOGC 26/10/2012)

Seguretat d’utilització i accessibilitat

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB SUA Document Bàsic Seguretat d’Utilització i Accessibilitat

SUA-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SUA-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SUA-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SUA-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SUA-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SUA-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment

SUA-8 Seguretat enfront al risc causat pel llamp

SUA-9 Accessibilitat


Salubritat

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Salubritat, HS

CTE DB HS Document Bàsic Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR

HS 4 SUBMINISTRAMENT D’AIGUA

HS 5 Evacuació d’aigües


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Protecció enfront del soroll

CTE PART I EXIGÈNCIES BÀSIQUES D’HABITABILITAT PROTECCIÓ DAVANT DEL SOROLL, HR

CTE DB HR DOCUMENT BÀSIC PROTECCIÓ DAVANT DEL SOROLL


LEY DEL RUIDO

Ley 37/2003 (BOE 276, 18.11.2003)

106

ZONIFICACIÓN ACÚSTICA, OBJETIVOS DE CALIDAD Y EMISIONES ACÚSTICAS

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

LLEI DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

Llei 16/2002 (DOGC 3675, 11.07.2002)

Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica

Decret 176/2009 (DOGC 5506, 16.11.2009)


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Ordenança municipal reguladora del soroll i de les vibracions de Sant Just Desvern

Estalvi d’energia

CTE PART I EXIGÈNCIES BÀSIQUES D’ESTALVI D’ENERGIA, HE

CTE DB HE DOCUMENT BÀSIC ESTALVI D’ENERGIA

HE-0 LIMITACIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC

HE-1 LIMITACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA

HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques

HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

HE-4 CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA

HE-5 CONTRIBUCIÓ FOTOVOLTAICA MÍNIMA D’ENERGIA ELÈCTRICA

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

NORMATIVA DELS SISTEMES CONSTRUCTIUS DE L’EDIFICI

Sistemes estructurals

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació

CTE DB SE C Document Bàsic Fonaments

CTE DB SE A Document Bàsic Acer

CTE DB SE M Document Bàsic Fusta

CTE DB SE F Document Bàsic Fàbrica

CTE DB SI 6 Resistència al foc de l’estructura i Annexes C, D, E, F

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions.

NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

107

EHE-08 Instrucción de hormigón estructural

RD 1247/2008 , de 18 de juliol (BOE 22/08/2008)

Instrucció d'Acer Estructural EAE

RD 751/2011 (BOE 23/6/2011) El RD especifica que el seu àmbit d'aplicació és per a totes les estructures i elements d'acer estructural, tant

d'edificació com d'enginyeria civil i que en obres d'edificació es pot fer servir indistintament aquesta Instrucció

i el DB SE-A Acer del Codi Tècnic de l'Edificació.

NRE-AEOR-93 Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat

CTE DB HR Protecció davant del soroll

CTE DB HE 1 Limitació de la demanda energètica

CTE DB SE AE Accions en l’edificació

CTE DB SE F Fàbrica i altres

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi, SI 1 i SI 2, Annex F

CTE DB SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat, SUA 1 i SUA 2

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) I LES SEVES MODIFICACIONS.

CODI D'ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA, DE DESPLEGAMENT DE LA LLEI 20/91

D 135/95 (DOGC: 24/3/95)


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

SISTEMA DE CONDICIONAMENTS, INSTAL·LACIONS I SERVEIS

Instal·lacions d’ascensors

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención. Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90). Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23.

Instrucción Técnica Complementaria AEM 1 “Ascensores” del Reglamento de aparatos de elevación y manutención,

108

RD 88/2013 (BOE 22/2/2013)

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de prescripciones técnicas

derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment

esmentats

Resolución 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

SE AUTORIZA LA INSTALACIÓN DE ASCENSORES SIN CUARTO DE MÁQUINAS

Resolución 3/4/97 (BOE: 23/4/97) correcció d’errors (BOE: 23/5/97)

SE AUTORIZA LA INSTALACIÓN DE ASCENSORES CON MÁQUINAS EN FOSO

Resolución 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Normes per a la comercialització i posada en servei de les màquines

RD 1644/08 de 10 d’octubre (BOE 11.10.08)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99), correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

APLICACIÓ PER ENTITATS D’INSPECCIÓ I CONTROL DE CONDICIONS TÈCNIQUES DE SEGURETAT I INSPECCIÓ PERIÒDICA

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

ACLARIMENTS DE DIFERENTS ARTICLES DEL “REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES”

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Plataformes elevadores verticals per a ús de persones amb mobilitat reduïda.

Instrucció 6/2006

Aplicació a Catalunya del Reial Decret 88/2013, de 8 de febrer, pel qual s’aprova la Instrucció tècnica complementària AEM 1 “Ascensors” del Reglament d’aparells d’elevació i manutenció, aprovat pel RD 2291/1985, de 8 de novembre

Ordre EMO/254/2013 (DOGC 23/10/2013)

Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus


Ordenança municipal de residus de Sant Just Desvern

109

INSTAL·LACIONS D’AIGUA

CTE DB HS 4 SUBMINISTRAMENT D’AIGUA


CTE DB HE 4 CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA


CRITERIOS SANITARIOS DEL AGUA DE CONSUMO HUMANO

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003) i RD 314/2016 (BOE 30/7/2016)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

REGLAMENTO D’EQUIPS A PRESSIÓ. INSTRUCCIONS TÈCNIQUES COMPLEMENTÀRIES

RD 2060/2008 (BOE 05/02/2009)


D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC 06/08/98)

Ordenança municipal reguladora de la incorporació de sistemes d’aprofitament de les aigües pluvilals als edificis de Sant Just Desvern

Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC16/7/2009)

Ordenança municipal de residus de Sant Just Desvern

INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES

CTE DB HE 2 RENDIMENT DE LES INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES (REMET AL RITE)


RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007) i les seves posteriors correccions d’errades i modificacions

Requisits de disseny ecològic aplicables als productes que utilitzen energia

110

RD 1369/2007 (BOE 23.10.2007)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

REGLAMENTO D’EQUIPS A PRESSIÓ. INSTRUCCIONS TÈCNIQUES COMPLEMENTÀRIES

RD 2060/2008 (BOE: 05/02/2009)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Calidad del aire interior


RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007 i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008)

CTE DB SI 3.7 Control de humos



RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

REGLAMENTO TÉCNICO DE DISTRIBUCIÓN Y UTILIZACIÓN DE COMBUSTIBLES GASEOSOS Y SUS INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS.

ITC-ICG 03 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) en depósitos fijos

ITC-ICG 06 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) para uso propio

ITC-ICG 07 Instalaciones receptoras de combustibles gaseosos

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

REGLAMENTO GENERAL DEL SERVICIO PÚBLICO DE GASES COMBUSTIBLES

D 2913/1973 (BOE: 21/11/73) modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84), derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

REGLAMENTO DE REDES Y ACOMETIDAS DE COMBUSTIBLES GASEOSOS E INSTRUCCIONES

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74) modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84), derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Gas-oil

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MI-IP-03 "INSTALACIONES PETROLÍFERAS PARA USO PROPIO"

RD 1523/1999 (BOE: 22/10/1999)

111

Instal·lacions d’electricitat

REBT Reglamento electrotécnico para baja tensión. Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA (ITC) BT 52 “INSTALACIONES CON FINES ESPECIALES. INFRAESTRUCTURA PARA LA RECARGA DE VEHÍCULOS ELÉCTRICOS”, DEL REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO DE BAJA TENSIÓN, Y SE MODIFICAN OTRAS INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS DEL MISMO.

RD 1053/2014 (BOE 31/12/2014)

CTE DB HE-5 CONTRIBUCIÓ FOTOVOLTAICA MÍNIMA D’ENERGIA ELÈCTRICA


Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000). Obligació de centre de transformació, distàncies línies elèctriques

Reglamento de condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09

RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008). En vigor a partir del 19.03.2008.

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/1982 (BOE: 1/12/82) correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/1984 (BOE: 26/6/84)

Connexió d’instal·lacions fotovoltaiques a la xarxa de baixa tensió

RD 1663/2000, de 29 de setembre (BOE: 30.09.00)

Procediment administratiu aplicable a les instal·lacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica

D 352/2001, de 18 de setembre (DOGC 02.01.02)

NORMES TÈCNIQUES PARTICULARS DE FECSA-ENDESA RELATIVES A LES INSTAL·LACIONS DE XARXA I A LES INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ

RESOLUCIÓ ECF/4548/2006 (DOGC 22/2/2007)

CONDICIONS DE SEGURETAT EN LES INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES DE BAIXA TENSIÓ D’HABITATGES

Instrucció 9/2004, de 10 de maig, Direcció General de Seguretat industrial

Es fixa un termini provisional per a la inscripció de les instal·lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica.

Instrucció 10/2005, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines

Es prorroguen els terminis establerts a la Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, relativa a la inscripció de les instal·lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica

Instrucció 3/2010, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

112

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación


CTE DB SUA-4 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


REBT ITC-28 Instal·lacions en locals de pública concurrència

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn

Llei 6/2001 (DOGC 12/6/2001) i les seves modificació

Instal·lacions de telecomunicacions

INFRAESTRUCTURAS COMUNES EN LOS EDIFICIOS PARA EL ACCESO A LOS SERVICIOS DE TELECOMUNICACIÓN

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98); modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005); modificació Ley 38/99 (BOE 6/11/99).

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de las edificaciones

RD 346/2011 (BOE 1/04/2011)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su adecuación para la recepción de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de las infraestructuras comunes de telecomunicación en el interior de los edificios

Ordre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006)

INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

RIPCI REGLAMENTO DE INSTALACIONES DE PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS

RD 1942/93 (BOE 14/12/93), modificacions per O. 16.04.98 (BOE 28.04.98)

Normas de procedimiento y desarrollo del RD 1942/93 y es revisa el Anejo y sus apéndices

O 16.04.98 (BOE: 20.04.98)

CTE DB SI 4 Instal·lacions de protecció en cas d’incendi



RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

113

Instal·lacions de protecció al llamp

CTE DB SUA-8 i Annex B Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Certificació energètica dels edificis

PROCEDIMIENTO BÁSICO PARA LA CERTIFICACIÓN ENERGÉTICA DE LOS EDIFICIOS

Real Decreto 235/2013 (BOE 13/4/2013)

Control de qualitat

Marc general


RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) I LES SEVES MODIFICACIONS. ACTUALITZACIÓ DB HE: ORDEN FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) AMB CORRECCIÓ D'ERRADES (BOE 08/11/2013)

EHE-08 Instrucción de hormigón estructural. Capítulo 8. Control

RD 1247/2008 , de 18 de julio (BOE 22/08/2008)

Control de qualitat en l'edificació d’habitatges

D 375/1988 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Normatives de productes, equips i sistemes (no exhaustiu)

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) i modificació per RD 110/2008 (BOE: 12.02.2008)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/1997 (BOE: 6/3/97). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix l’EHE-08.

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/1992 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/1985 (DOGC: 3/5/85)

RC-16 Instrucción para la recepción de cementos

RD 256/2016 (BOE: 25/6/2016)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació

R 22/6/1998 (DOGC 3/8/98)

Gestió de residus de construcció i enderrocs

114

Text refós de la Llei reguladora dels residus

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol (DOGC 28/7/2009)

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE 13/02/2008)

Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

D 89/2010, 26 juliol, (DOGC 6/07/2010)

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O MAM/304/2002, de 8 febrer (BOE 16/3/2002)

Residuos y suelos contaminados

Llei 22/2011 , de 28 de juliol (BOE 29/7/2011)

Llibre de l’edifici

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Llei 38/1999 (BOE 06/11/99); Modificació: Llei 52/2002,(BOE 31/12/02); Modificació pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105



Llibre de l'edifici per edificis d’habitatge

D 67/2015 (DOGC 7/8/2015)

VOLUM I. MEMÒRIA...de la illa 5D definida pel Pla Parcial del Mas Lluí, on es situen altres dos...

Documents

Transcript of VOLUM I. MEMÒRIA...de la illa 5D definida pel Pla Parcial del Mas Lluí, on es situen altres dos...