XTEC€¦ · Web viewOrganització de la plantació: fem el mapa del nostre hort 23 Proposta de...

Roser Franco, Anna Maria Castellví, Montse Perlado, Isabel Alves, Magalí Permanyer, Germán Llerena.

Grup d’Educació per la Sostenibilitat al llarg de la vida, Sant Cugat del Vallès, Curs 2008-9

30 de setembre 2009

Grup de Treball Educació per la Sostenibilitat, Sant Cugat-2009-10, tercera eraDocument 214: resultat treball any passat, secundària

Pàgina: 1

Les competències bàsiques en el treball a l’hort escolar sostenible:

Educació Secundària

Presentació

Aquest document constitueix un recull part del treball sobre competències bàsiques realitzat pels membres del Grup d’Educació per la Sostenibilitat al llarg de la vida durant el curs 2008-9.

A partir del currículum, l’experiència educativa dels docents i educadors ambientals al voltant del treball a l’hort sostenible escolar, i les reunions realitzades s’ha pogut construir aquest document de treball.

En el marc de la nova llei ens preguntem si l’hort escolar sostenible constitueix un espai educatiu on desenvolupar les noves orientacions curriculars. A més a més volem treballar per construir una proposta conjunta de treball al voltant de l’hort sostenible que inclogui tots els nivells educatius i mostri la riquesa de treball educatiu que es pot portar a terme. Per fer això ens fem les següents preguntes:

1. Una pregunta sobre competències: Es l’hort escolar sostenible un espai educatiu adient on desenvolupar les competències expressades en el nou currículum?

2. Una pregunta sobre continguts: Quins continguts del nou currículum es poden treballar millor a partir de l’hort escolar sostenible?

3. Una pregunta sobre programació: La visió de l’hort escolar sostenible desenvolupada en el grup de treball es coherent amb els continguts i competències del nou currículum?

Considerem que l’hort constitueix un espai educatiu per a desenvolupar els nens i nenes tot construint aquelles competències bàsiques que els faran uns ciutadans autònoms, crítics, responsables i participatius en la construcció d’un món més sostenible. A continuació es presenten dues propostes de treball per a l’educació secundària al voltant de l’hort escolar sostenible corresponents a dos centres:

a) Anna Castellví de l’IES Angeleta Ferrer i Sensat presenta les competències bàsiques que es poden desenvolupar a l’hort en un crèdit de Tecnologia i Medi Ambient per a 1er i 2on ESO

b) Magalí Permanyer i Anna Gomar de l’IES Joaquima Pla i Farreras presenten una programació d’un crèdit variable al voltant de l’hort per a 1er d’ESO.

A les reunions d’educació secundària han participat les següents persones: Montse Perlado, Roser Franco, Anna Maria Castellví, Isabel Alves, Magalí Permanyer, Germán Llerena.


Pàgina: 2

IES ANGELETA FERRER I SENSATSANT CUGAT DEL VALLÈS

PROFESSORA: ANNA CASTELLVÍ SUAÑA.TECNOLOGIA

.MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT


Abril 2009Grup de Treball Educació per la Sostenibilitat, Sant Cugat-2009-10, tercera era

Document 214: resultat treball any passat, secundàriaPàgina: 3

INTRODUCCIÓ

La intenció inicial d’aquest treball era, analitzar en les diferents opcions d’aprenentatge que ens ofereix l’hort escolar, quines Competències Bàsiques es treballem.

Des de el seminari per la sostenibilitat , on som representats els sector d’ensenyament : llar d’infants, parvulari, primària i secundària, ens hem plantejat fer aquesta tasca des dels primers anys fins a l’ESO.

COM HE FET EL TREBALL

Començada la feina, vaig veure que era molt difícil destriar, cada tasca de l’hort, entesa com una activitat, sense analitzar primer quins objectius i continguts estaven relacionats amb cada Competència Bàsica.Per tant:

- 1r he seleccionat els objectius generals de l’àrea de tecnologia,referits a 1r i 2n d’ESO que és on treballo l’hort

- 2n he fet el mateix amb els continguts- 3r he mirat amb quina o quines CB estarien relacionats- 4t he posat les activitats referides a l’hort que em portarien a treballar

aquests continguts, a assolir aquests objectius i en conseqüència, també,a assolir les CB associades

Potser ha estat un treball lent i un pèl complexa, però no ho he sabut fer d’una altra manera.

Un cop feta aquesta feina, m’he disposat a incloure també els aprenentatges de Medi Ambient i sostenibilitat que imparteixo com a Alternativa a la religió a 1r d’ESO, juntament amb una altra companya de Departament, però he vist que coincidien tots amb els ja fet, per tant, no cal repetir.

HORT I TECNOLOGIA A L’IES ANGELETA FERRER

Ja fa anys que vam començar, aprofitant que es retiraven uns barracots i que des fonaments o suports de formigó prefabricat, quedava una estructura molt ben delimitada i que permetia fer una tanca i reomplir de terra.Em van autoritzar i amb l’ajut econòmic de l’AMPA, es va fer la feina i fins i tot un hivernacle força gran.El treball amb els alumnes es va iniciar pels continguts d’agricultura que hi ha a tecnologia a 2n d’ESO, però poc a poc s’ha fet extensiu a 1r d’ESO.Es dur a terme en els horaris de grup partit de taller que hi ha al llarg de cada setmana (cada alumne té una hora).Val a dir, però que aquesta hora també ha de servir per fer altres projectes de tecnologia relacionats amb els continguts que en el moment s’estan treballant. Per tant, aquestes sessions no són exclusives per l’hort i això comporta una complicada organització de petits grups que van a l’hort, mentre la resta roman


Pàgina: 4

al taller i la necessitat de que cada parcel·la sigui responsabilitat de més d’un grup de diferent horari de taller.L’avantatge d’aquesta organització es que es treballa la CB :

6. Competència d’autonomia i iniciativa personalamb molta intensitat i en general amb forces bons resultats, doncs el grup molts cops , ha d’anar una estona de la sessió sol a l’hort i també ha de fer la feina del taller. És complicat però es fa.

ALTERNATIVA A LA RELIGIÓ I HORT

El curs passat vam començar a fer Ed. Per la Sostenibilitat i/o Medi Ambient (el títol encara no sé quin seria el més correcte)li direm MA, com alternativa a la Religió a 1r d’ESO.De les dues hores setmanals que hi ha per a Religió, el MA disposa d’una hora i quadrimestral. El següent trimestre els alumnes canvien.A MA, alternem un treball de ½ quadrimestre a l’aula d’informàtica, aquí és on entra el treball de l’altra professora del Departament de Tecnologia, on es busca informació, s’analitza i es fan diferents activitats relacionades amb el món que vivim i els problemes Medi Ambientals que hi ha i què es fa per solucionar-ho i un altre treball al taller i l’hort on es tracta de conscienciar i implicar més a cada alumne, del que ell pot fer pel MA (les 3R). Aquest treball és manipulador, de creació i acció directa.

CONSIDERACIONS1era: fa dos anys que estem en obres que tenim l’hort clausurat per prevenció d’accidents mentre durin les obres, per tant tot ho hem fet amb testos i tan l’hort com l’ hivernacle estan en un estat llastimós.

2ona: des de altres matèries també es treballa el MA. Per exemple hi ha una optativa a 1r d’ESO : “Petites investigacions”, que s’encarrega del reciclatge, d’un dels compostadors i també de les 3R a casa i al Centre.


Pàgina: 5

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

Objectius generals tecnologia4. Analitzar el funcionament d'instruments, aparells i processos detransformació o fabricació, i descriure'n la utilitat.5. Utilitzar els processos tecnològics en les seves realitzacions, projectant iconstruint objectes senzills, elaborant la documentació necessària i usant laterminologia i simbologia normalitzades.Continguts de procediments3.2 Transmissió oral dels treballs propis, recerca d'informació a partir depersones, realització d'enquestes i elaboració d'entrevistes.3.3 Documentació escrita: interpretació de manuals d'instruccions d'aparells,guions de treball experimental. Recerca de revistes, diaris, enciclopèdies ixarxa telemàtica.4.1 Càlcul, tabulació i classificació de dades. Codificació de la informació(dades textuals, numèriques, icòniques, gràfiques, sonores i senyals2.3 Elaboració d'esquemes4.2 Elaboració de treballs i projectes.4.3 Elaboració de memòries tècniques. Realització de projectes a partird'una necessitat: disseny, selecció i assaig de materials i solucionsconstructives, estudi econòmic, construcció i avaluació.4.4 Utilització de mitjans informàtics i telemàtics per a la planificació,producció, difusió i presentació de treballs i projectes.ESOFets, conceptes i sistemes conceptuals2.4 Les eines comunicacionals.. 3.5 L'evolució de les noves tecnologies de la informació i la comunicacióValors, normes i actituds1. Valoració de l'activitat tecnològica.1.2 Correcció en la utilització d'objectes, materials i mitjans tecnològics.1.3 Correcció en el llenguatge de les comunicacions

HORT.Escoltar les explicacions del professor de què, com, per què i quan és fan les diferents tasques.Saber explicar el que es vol correctament i oportunament.Redactar i presentar correctament els treballs.Realitzar un reportatge fotogràfic, per grups al llarg del curs sobre les tasques


Pàgina: 6

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

1.1.comunicar: .oralment(conversar, escoltar) .per escrit .llenguatge audiovisual .vídeo

a l’hort i fer un muntatge

Objectius generals tecnologia1. Relacionar elements bàsics de cultura tecnològica que li permetin decomprendre els canvis que es produeixen en les formes de vida: relacionsésser humà-natura, relacions socials i de producció, i l'aparició de novestecnologies. 2. Reconèixer les necessitats individuals i socials més properes i les solucionsmés adequades que li ofereix l'entorn tecnològic

Continguts de procediments3.2 Transmissió oral dels treballs propis, recerca d'informació a partir depersones, realització d'enquestes i elaboració d'entrevistes.3.3 Documentació escrita: interpretació de manuals d'instruccions d'aparells,guions de treball experimental. Recerca de revistes, diaris, enciclopèdies ixarxa telemàtica.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals2.1 La fabricació i l'elaboració de materials i productes.2.2 El treball artesanal i el procés industrial3.5 L'evolució de les noves tecnologies de la informació i la comunicació4.4 La normalització.

Valors, normes i actituds1. Valoració de l'activitat tecnològica.2. Valoració de la tecnologia en l'entorn social2.1 Conscienciació de la necessitat de la normalització tecnològica.2.2 Actitud crítica davant de l'ús de la tecnologia i la seva repercussió social.2.3 Valoració positiva de professions i treballs.

HORT.Assessorament de persones enteses de diferents àmbits: avis, pares, persones amb hort ecològic, xerrades sobre sostenibilitat....Aprofitar la informació que els propis alumnes (provinents de llocs diferents) aporten sobre tècniques, llavors i tasques.Treballar els tipus de reg i el més adient per l’hort nostre.Evolució de les eines. Recórrer a menys tecnològiques i/o modernes per motius variats


Pàgina: 7

1.2.conèixer diversitat cultural conèixer diversitat lingüística

Objectius generals tecnologia1. Relacionar elements bàsics de cultura tecnològica que li permetin decomprendre els canvis que es produeixen en les formes de vida: relacionsésser humà-natura, relacions socials i de producció, i l'aparició de novestecnologies.

Continguts de procediments2.4 Confecció de plànols a escala.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals1.1 Les necessitats humanes en l'alimentació, l'habitatge, el vestit, l'energia,el transport i la comunicació d'informació.1.2 Els instruments i les tècniques per facilitar la vida referents al'alimentació, l'habitatge, el vestit, l'energia, el transport i la comunicació2.4 Les eines comunicacionals.3. Evolució tecnològica.4.1 La simbologia.4.2 La representació de dibuixos a escala, les projeccions i l'acotació.4.4 La normalització.

Valors, normes i actituds1. Valoració de l'activitat tecnològica.2. Valoració de la tecnologia en l'entorn social2.3 Valoració positiva de professions i treballs.2.5 Consideració de la limitació dels recursos naturals.

HORT.Assessorament de persones enteses de diferents àmbits: avis, pares, persones amb hort ecològic, xerrades sobre sostenibilitat....Aprofitar la informació que els propis alumnes (provinents de llocs diferents) aporten sobre tècniques, llavors i tasques. Elaboració de plànols de l’hort i de la distribució de parcel·les (dibuix tècnic).Cultiu d’aromàtiques:relació amb les tradicions curatives, d’adob, perfums i altres manifestacions culturals com Sant Ponç (possibilitat de fira). Cultiu de roses: Sant Jordi. Aprofitar les collites per donar receptes i fomentar el consum d’hortalisses .Elaboració de conserves: anàlisi de les diferents tècniques de conservació dels aliments


Pàgina: 8

2. Competència artística i cultural2.1.el coneixement bàsic de les diverses manifestacions culturals i artístiques

Objectius generals tecnologia

Continguts de procediments

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

3.1 Els canvis de les necessitats humanes i l'evolució tecnocientífica.3.2 L'evolució en la fabricació de materials i d'objectes.3.3 Els avantatges i els inconvenients de les consecucions de la tecnologia.Sostenibilitat.

Valors, normes i actituds1. Valoració de l'activitat tecnològica. 2.1 Conscienciació de la necessitat de la normalització tecnològica.2.2 Actitud crítica davant de l'ús de la tecnologia i la seva repercussió social.2.3 Valoració positiva de professions i treballs.2.4 Actitud crítica respecte a les fonts d'informació.

HORT.Compartir parcel·les amb altres equips de diferents grups i/o nivells.Respecte pel treball fet en una mateixa parcel·la, per altres persones

.Saber compartir les tasques, organitzar-se

. Repartir justament i amb criteri, les collites

. Organitzar entre tots la feina i acceptar suggeriments de qualsevol membre del grup


Pàgina: 9

2.2. l'aplicació d'habilitats de pensament divergent i de treball col·laboratiu; una actitud oberta, respectuosa i crítica cap a la diversitat.

COMPETÈNCIES METODOLÒGIQUES

Objectius generals tecnologia6. Conèixer i manejar els elements bàsics de maquinari i programari d'unsistema informàtic i de comunicació, tot identificant els seus efectes en elsàmbits personal, social, econòmic i ètic.3. Conèixer i analitzar l'explotació dels recursos naturals i l'ús dels productes dela tecnologia en el context del desenvolupament sostenibleContinguts de procediments1.3 Utilització d'instruments de mesura de longitud, d'aparells de mesuraelèctrics, d'eines, d'aparells i màquines, d'estris de dibuix, i d'ordinadorsper a la creació de documents, el disseny, el control i l'automatització.2.5 Utilització de l'ordinador per a la representació i la interpretació gràfica.3. Obtenció d'informació.3.4 Utilització d'Internet, ordinadors i perifèrics per a l'adquisició de dades i lacerca, el filtratge i la selecció d'informació.4. Tractament de la informació.4.1 Càlcul, tabulació i classificació de dades. Codificació de la informació4.4 Utilització de mitjans informàtics i telemàtics per a la planificació,producció, difusió i presentació de treballs i projectesFets, conceptes i sistemes conceptuals2.4 Les eines comunicacionals. 3.5 L'evolució de les noves tecnologies de la informació i la comunicació3.3 Els avantatges i els inconvenients de les consecucions de la tecnologia.Sostenibilitat.Valors, normes i actituds1. Valoració de l'activitat tecnològica.2. Valoració de la tecnologia en l'entorn socialRespecte envers les condicions de treball. Correcció en la utilització d'objectes, materials i mitjans tecnològics.1.3. Correcció en el llenguatge de les comunicacions5. Rigor en la resolució de problemes tecnològics2.4 Actitud crítica respecte a les fonts d'informació.2.5 Consideració de la limitació dels recursos naturals.


Pàgina: 10

3. Competència de tractament de la informació i digital3.1.tractament i utilització de la informació i les seves fonts, en diferents suports i tecnologies. 3.2.actituds crítiques i reflexives en la valoració de la informació disponible,

HORT.Buscar informació a Internet sobre l’hort ecològic, millors èpoques per plantar les diferents espècies i cures que cal donar-hi.Cercar informació sobre plagues i malalties: solucions naturals.Utilitzar Internet per aquells problemes que es plantegen i no s’ha trobat resposta vàlida o suficient.Fer una presentació del treball realitzat(fotos, textos, videos,...)utilitzant diferents programes. Anar registrant en base de dades informació de l’hort, elaborar fitxers. Fer els plànols

Objectius generals tecnologia

Continguts de procediments

1.3 Utilització d'instruments de mesura de longitud, d'aparells de mesuraelèctrics, d'eines, d'aparells i màquines, d'estris de dibuix, i d'ordinadorsper a la creació de documents, el disseny, el control i l'automatització.2.4 Confecció de plànols a escala.4.1 Càlcul, tabulació i classificació de dades. Codificació de la informació(dades textuals, numèriques,4.3 Elaboració de memòries tècniques. Realització de projectes a partird'una necessitat: disseny, selecció i assaig de materials i solucionsconstructives, estudi econòmic, construcció i avaluació.


4.2 La representació de dibuixos a escala, les projeccions i l'acotació. 4.4 La normalització.

Valors, normes i actituds1. Valoració de l'activitat tecnològica..5 Rigor en la resolució de problemes tecnològics

HORT. Prendre mides de l’hort i parcel·lar.Passar a escala i acotarcorrectament els plànols. Avaluar reparacions de l’hivernacle i quantificar . En general quantificar mesures, pressupostos, preus( eines, llavors, plàstics...)


Pàgina: 11

4. Competència matemàtica4.1.Utilitzar números i operacions. Raonament i resolució de problemes i situacions de la vida quotidiana

Objectius generals tecnologia4. Analitzar el funcionament d'instruments, aparells i processos detransformació o fabricació, i descriure'n la utilitat.5. Utilitzar els processos tecnològics en les seves realitzacions, projectant iconstruint objectes senzills, elaborant la documentació necessària i usant laterminologia i simbologia normalitzades.Continguts de procediments1.1 Anàlisi, planificació i construcció d'objectes senzills en el marc del procéstecnològic.1.2 Realització d'operacions de muntatge, seqüenciació de diferentsoperacions, tria d'eines i instruments adients per a l'operació a realitzar,mesura d'objectes i muntatge de sistemes informàtics senzills.3.1 Observació directa de processos d'obtenció, transformació i elaboració

d'objectes. Observació de materials, mecanismes, circuits i instal·lacions


1.1 Les necessitats humanes en l'alimentació, l'habitatge, el vestit, l'energia,el transport i la comunicació d'informació.1.2 Els instruments i les tècniques per facilitar la vida referents al'alimentació, l'habitatge, el vestit, l'energia, el transport i la comunicació3.1 Els canvis de les necessitats humanes i l'evolució tecnocientífica.3.2 L'evolució en la fabricació de materials i d'objectes.Valors, normes i actituds1.1 Correcció en la utilització d'objectes, materials i mitjans tecnologics1.2.Respecte envers les condicions de treball1.4 Ordre i polidesa en el treball individual i en grup..5 Rigor en la resolució de problemes tecnològicsValoració de la tecnologia en l'entorn social2.1 Conscienciació de la necessitat de la normalització tecnològica.2.2 Actitud crítica davant de l'ús de la tecnologia i la seva repercussió social.


Pàgina: 12

5. Competència d’aprendre a aprendre5.1.gestió i control de les pròpies capacitats: eficàcia,pensament estratègic, capacitat de cooperar, d'autoavaluar-se, i el maneig eficient d'un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual,

2.6 Consciència de la importància de l'aportació del treball individual altreball en grup.HORT.Aplicar amb eficàcia els coneixements que ha après teòrics, o bé en sessions de medi ambient o de tecnologia, sobre les tècniques de l’hort, horts sostenibles, medi ambient. Realitzar una avaluació inicial i una al final del procés i que ell mateix redacti unes conclusions sobre l’anàlisi comparativa de les mateixes.Saber pertànyer al grup, integrar-se i fer aportacions pràctiques de com dur a terme una o altra tasca o de com fer rotacions de tasques o de què li cal a la parcel·la...

COMPETÈNCIES PERSONALS

Objectius generals tecnologiaContinguts de procediments1.2 Realització d'operacions de muntatge, seqüenciació d2.1 Conscienciació de la necessitat de la normalització tecnològica.2.2 Actitud crítica davant de l'ús de la tecnologia i la seva repercussió social.e diferentsoperacions, tria d'eines i instruments adients per a l'operació a realitzar,mesura d'objectes i muntatge de sistemes informàtics senzills.Fets, conceptes i sistemes conceptuals2.1 La fabricació i l'elaboració de materials i productes.2.2 El treball artesanal i el procés industrial2.3 El control i la modelització3.1 Els canvis de les necessitats humanes i l'evolució tecnocientífica.3.2 L'evolució en la fabricació de materials i d'objectes.3.3 Els avantatges i els inconvenients de les consecucions de la tecnologia.Sostenibilitat.3.5 L'evolució de les noves tecnologies de la informació i la comunicacióValors, normes i actituds1. Valoració de l'activitat tecnològica.1.1 Respecte envers les condicions de treball1.2 Correcció en la utilització d'objectes, materials i mitjans tecnològics.1.4 Ordre i polidesa en el treball individual i en grup..5 Rigor en la resolució de problemes tecnològics2.Valoració de la tecnologia en l'entorn social2.1 Conscienciació de la necessitat de la normalització tecnològica.2.2 Actitud crítica davant de l'ús de la tecnologia i la seva repercussió social.2.5 Consideració de la limitació dels recursos naturals.


Pàgina: 13

6. Competència d’autonomia i iniciativa personal6.1. Adquisició i aplicació conjunta de valors i actituds

personals i col·lectius amb, confiança, constància, responsabilitat, autoestima i sentit crític.

6.2. Aprendre a demorar la satisfacció immediata

2.6 Consciència de la importància de l'aportació del treball individual altreball en grup.HORT.Treballar a bons ritme en l’hort sense perdre el temps.No molestar-se en el treball.Compartir les eines.Sense que ningú ho mani, conèixer les tasques que toquen fer i fer-les, encara que no agradin tant unes com altres. Acceptar les observacions i saber modificar si una cosa està malament encara que suposi refer-ho tot, especialment en la preparació del sòl i tractament del compostatge.Recollir i ordenar eines i fer-ne un bon manteniment.l’hort educa en la paciència i el saber esperar..Gaudir de la tasca i del resultat

Objectius generals tecnologia2. Reconèixer les necessitats individuals i socials més properes i les solucionsmés adequades que li ofereix l'entorn tecnològic.Continguts de procediments1.1 Anàlisi, planificació i construcció d'objectes senzills en el marc del procéstecnològic.1.2 Realització d'operacions de muntatge, seqüenciació de diferentsoperacions, tria d'eines i instruments adients per a l'operació a realitzar,mesura d'objectes i muntatge de sistemes informàtics senzills.4.2 Elaboració de treballs i projectes.4.3 Elaboració de memòries tècniques. Realització de projectes a partird'una necessitat: disseny, selecció i assaig de materials i solucionsconstructives, estudi econòmic, construcció i avaluació.Fets, conceptes i sistemes conceptuals2.1 La fabricació i l'elaboració de materials i productes.2.2 El treball artesanal i el procés industrial2.3 El control i la modelització3.3 Els avantatges i els inconvenients de les consecucions de la tecnologia.Sostenibilitat.4.3 Les normes de seguretat en el treball.4.4 La normalització.Valors, normes i actituds1.1 Respecte envers les condicions de treball1.2 Correcció en la utilització d'objectes, materials i mitjans tecnològics.1.4 Ordre i polidesa en el treball individual i en grup..5 Rigor en la resolució de problemes tecnològics2.5 Consideració de la limitació dels recursos naturals.


Pàgina: 14

6.3. Saber calcular els riscos i afrontar els problemes amb creativitat

6.4. Escollir amb criteri, imaginar projectes i dur-los endavant, responsabilitzant-se de l’àmbit personal i del grup de treball

2.6 Consciència de la importància de l'aportació del treball individual altreball en grup.HORT.Triar d’acord amb el grup i amb la resta, la parcel·la, els cultius que volem posar-hi i començar a fer feina.Valorar-ho bé i si surt malament analitzar el per què i com solucionar-ho.Demanar ajut si cal.Davant problemes que puguin sorgir o proposats, buscar solucions: realistes, creatives i econòmiques. Problemes com ara: recollida d’aigües, eliminació herbes, sequera o inundacions, ampliació compostador....Tenir cura de l’hort, toqui o no toqui anar-hi (buscar sistemes per fer-ho)

MAGALÍ PERMANYER i ANNA GOMAR


Pàgina: 15

AMBIENTALITZACIÓ DEL CENTRE

FASE 1: PROJECTE D’HORT ESCOLAR

IES Joaquima Pla i Farreras


Abril 2009


Pàgina: 16

AMBIENTALITZACIÓ DEL CENTREFASE 1: PROJECTE D’HORT ESCOLAR

IES Joaquima Pla i Farreras

1. BREU EXPLICACIÓ DEL PROJECTE

L’hort escolar és un espai que permet desenvolupar gran quantitat de tasques

educatives -tant a l’hort mateix com tenint com a referència l’hort- professorat i alumnat

de diferents àrees o matèries. La creació d’un hort ens permet treballar gran ventall de

temes, valors i actituds en camps molts diversos.

Així emmarcat en la voluntat d’iniciar un procés d’ambientalització del centre del centre

neix aquest projecte del departament de Ciències a través de la col·laboració entre el

professorat del centre i l’àrea d’educació ambiental de l’Ajuntament de Sant Cugat.

L’objectiu és crear un espai que respongui a criteris agroecològics i de sostenibilitat

pensat, dissenyat i desenvolupat pels alumnes i que sigui un recurs que permeti

treballar l’educació ambiental tant des d’una vessant més pràctica i directa com en un

sentit més general ja que l’enfocament agroecològic ens permet abastar no només

aspectes ecològics sinó també socials i econòmics..

El projecte de creació de l’hort s’estructurarà a través de la realització d’un crèdit

variable trimestral que comptarà amb dos professors i un educador d’hort que donarà

suport a les tasques educatives i logístiques.

Tot i que els horts escolars són una pràctica força habitual en centres de primària en el

cas dels centres d’educació secundària és tracta d’una iniciativa força innovadora.

Concretament a Sant Cugat només hi ha un altre centre que desenvolupi un projecte

semblant.

2. MARC JUSTIFICATIU DEL PROJECTE

Sant Cugat és una ciutat- jardí que té pràctiques molt insostenibles degut

principalment a l’elevada despesa d’aigua (segons la Diagnosi de l’Agenda 21 Local).

Per la seva condició de ciutat difusa, l’ús d’energia, sobretot deguda als vehicles


Pàgina: 17

privats, és molt intens. Com tampoc s’escapa de la dinàmica global participa, com la

resta de municipis, d’un consum de productes provinents d’indústries basades en l’ús

de combustibles fòssils i nuclears.

Aquesta personalitat “de luxe” també comporta problemes socials ja que és

exclusivista per una bona part de la població.

L’alimentació és el problema del segle XXI, i va íntimament relacionat amb l’aigua i

l’energia pel model agroeconòmic actual. Tant és així que s’anomenen “petroaliments”

als aliments que ens arriben al plat després d’haver recorregut quilòmetres.

La recuperació d’una agricultura per l’alimentació de la població local, o la defensa de

la que encara fa aquest paper, és la lluita del moviment social més gran del planeta –

tot i que bastant desconegut mediàticament- el moviment camperol mundial.

A casa nostra, la invenció d’una nova agricultura periurbana és la versió local

d’aquesta tasca que hem de fer. Sant Cugat té un passat agrícola relativament recent i

encara queden molts coneixements vius i moltes persones que poden transmetre’ls. A

més, queden molts testimonis materials que demostren el nostre passat ( el molí de

gra, la cooperativa vitivinícola, les eines a nombroses cases...) i que convé que

l’alumnat conegui.

Així, l’hort és un espai on poden confluir els vectors clàssics de sostenibilitat (aigua,

salut- nutrició, residus, energia) i nous plantejaments (alimentació des d’aquests nous

punts de vista). En aquest sentit, es poden treballar diversos continguts:

- Els transgènics, les patents i els reptes de la indústria alimentària actual,

- La recuperació de llavors autòctones i l’agrodiversitat o biodiversitat cultivada,

- L’ús del sòl i l’urbanisme, la història de Sant Cugat,

- La preparació del sòl, el compostatge i els residus,

- L’ús d’energies renovables aplicades a les feines de l’hort i la “relocalització” de

la producció d’aliments,

- L’organització social al voltant de l’agricultura ecològica (cooperatives) i la

Distribució Moderna d’Aliments,

- La permacultura: instal·lació de recollides d’aigües pluvials, sistemes de reg

eficients,

- El model d’ésser viu, el sistema agrari com ecosistema artificial,

- Les tècniques agrícoles d’horticultura ecològica, les diferències amb la

industrial, etc.Grup de Treball Educació per la Sostenibilitat, Sant Cugat-2009-10, tercera era


L’Educació per la Sostenibilitat té com a escenari privilegiat el municipi, la comunitat

local, per entendre els problemes locals i globals i implicar-se en la realitat local amb

accions ambientals que són locals fins que formen xarxa amb altres accions

ambientals d’arreu.

Actualment a Sant Cugat hi ha un número important de centres de la xarxa pública que

disposen d’hort a part de: 10 escoles de primària (Ferran Clua, Catalunya, Pins, Joan

Maragall, Pi d’en Xandri, Collserola, Gerbert d’Orlhac, Olivera, Turó Can Mates i La

Floresta), 2 de secundària (Pla i Farreres i Angeleta Ferrer) i 5 escoles bressol (Niu,

Cavall Fort, Gargot, Mimosa i Tricicle)

Per tal de dinamitzar i fer possible un treball en xarxa real s’ha creat des de fa dos

cursos el Grup de Mestres per la Sostenibilitat al llarg de la Vida que realitza reunions

mensuals.

Està format per docents, membres de l’ajuntament i de la UAB, amb l’objectiu d’establir

un model de treball en xarxa del món escolar, a través de les eines i programes

municipals d'Educació Ambiental, per impulsar que aquesta es fonamenti en l'acció, el

treball en valors, la cultura de la complexitat, la vinculació al territori i l'autonomia de

l'aprenentatge.

Aquesta xarxa pot permetre el treball conjunt de les escoles: l’intercanvi de llavors

autòctones recuperades, l’ajuda de la secundària a la primària per a la implantació de

regs estalviadors d‘aigua i altres tècniques, etc. També pot permetre tot allò que ara

està aprenent cada grup d’alumnes dins del seu centre pugui ser compartit en un futur

proper. Es important que hi pugui haver un intercanvi entre escoles però també amb el

territori, que tots aquests coneixements i aprenentatges s’enllacin amb el nostre

entorn, amb la nostra realitat agrícola, en uns possibles horts pedagògics i productius

a Torre Negra o Can Monmany.

Una altra via de contribució per part de les escoles a una nova etapa agrícola és a

través de la incorporació de productes ecològics als menjadors escolars. Actualment

s’estan realitzant reunions per començar a pensar la manera perquè aquest projecte

sigui possible.

3. DESTINATARIS

L’IES Joaquima Pla i Farreras és un centre que va entrar en funcionament el curs

2000-2001 i està situat a poca distància del centre de Sant Cugat del Vallès. Des del Grup de Treball Educació per la Sostenibilitat, Sant Cugat-2009-10, tercera era


curs 2005-06 està en unes noves instal·lacions construïdes on hi havia hagut el CEIP

Pla Farreras. L'institut ofereix l'etapa completa de l'ESO i de batxillerat.

Les dimensions reduïdes del centre n'han configurat la personalitat i han permès una

estreta col·laboració del professorat amb l'alumnat i les famílies.

El projecte de l’hort serà conduït a través de la realització d’un crèdit variable trimestral

destinat als alumnes de segon d’ESO. Un dels objectius del projecte però és

aconseguir la implicació a nivell de centre, tant d’alumnes com professorat.

La Setmana de la Ciència que realitza el centre a principis de cada curs, la divulgació

a través d’Internet,... són eines comunicatives que han de contribuir en convertir l’hort

en un projecte a nivell de centre i que professors de diverses matèries i diferents

cursos puguin treballar en diferents cursos (dissenyar aspectes tecnològics concrets,

utilitzar l’hort com a bases de treballs de recerca de batxillerat,...).

D’aquesta manera, les tasques principals es duran a terme a través del Crèdit variable

pels alumnes de 1r i 2n d’ESO però aquestes s’han de coordinar amb accions de caire

més puntual amb diverses assignatures, en funció del currículum, per introduir la

transversalitat i la complicitat de més professorat: ciències socials, naturals, ciutadania

i drets humans, tecnologia.

L’hort del Joaquima Pla i Farreres

L’hort s’ha ubicat a la part del darrere del gimnàs, lloc on en principi els alumnes no hi

han d’accedir però que no hi ha cap tancament específic.

Durant el primer trimestre, es contracta una Educadora Ambiental, la Berta Gener,

encarregada d’iniciar el projecte . El començament no és gens fàcil ja que el sòl del

està format per uns 20cm de sauló, i sota aquest, una tela de fibra que el separa d’una

base de graves d’obra. Es tracta d’un sòl, totalment pobre en nutrients i completament

desestructurat. Treballen, picant sobre un sòl molt compactat i aconsegueixen

organitzar una parcel·la de cultiu en cavallons de 4x4m. que és on posen la plantació

d’hivern: enciam, escarola, ceba, col, coliflor, bròquil i faves. Per tal d’enriquir el sòl,

s’hi afegeix una gran quantitat de terra vegetal, però mesos després es comprova que

aquest aport no ha estat suficient. En el moment de la collita de la plantació d’hivern,

s’observa que les plantes amb prou feines han crescut, i moltes no han arribat a


Pàgina: 20

desenvolupar-se amb normalitat. S’atribueix aquest escàs creixement a la pobresa del

sòl.

A partir del segon trimestre es produeix un canvi d’educadora, la Magalí Permanyer

(contractada per l’Ajuntament a través del pla d’ocupació “Els Horts a les Escoles”)

segueix la feina començada de forma conjunta amb les mestres responsables de

l’assignatura. l. Al tractar-se d’un període de l’any en que gairebé no hi ha tasques a

fer a l’hort sinó esperar el creixement de la plantació d’hivern, s’acorda amb els

alumnes de realitzar una tanca vegetal per l’hort que ajudi a la creació d’un entorn verd

verd per atraure insectes i altres animalons, a la vegada que ajuda a la retenció

d’humitat, i estructuració del sòl. D’altra banda també es realitza una ampliació de la

zona de cultiu, seguint en aquest cas el mètode de Parades en Crestall. Aquí, es fa

una gran aportació de compost a la terra, i es comença la plantació d’estiu.

Al tercer trimestre, l’Anna Gomar substitueix a la Magalí al pla d’ocupació de

l’Ajuntament i segueix amb el treball de l’hort. Acaben de preparar les parades en

crestall, recol·lecten la plantació d’hivern i planten la plantació d’estiu, que té més èxit

que l’anterior, però encara cal treballar per aconseguir un bon sòl. Tenint en compte el

poc sòl disponible i els resultats observats fins el moment, es fa evident que es parteix

d’una terra totalment desestructurada, que pot trigar anys en començar a funcionar

correctament. Per solucionar-ho es proposa l’opció de delimitar l’hort amb fustes, de

manera que formin una gran jardinera que es pugui omplir de terra. D’aquesta forma

s’aconsegueix un sòl de textura adequada i una bona profunditat per a les arrels. Per

realitzar aquesta tasca més complexa s’organitza una jornada de “bricolatge de l’hort”

al final del trimestre amb les famílies dels alumnes i es fa coincidir amb el sopar de

l’AMPA amb l’objectiu d’involucrar cada cop més persones a l’hort. Es fa també un

berenar de productes ecològics i es projecten les fotografies de tota la feina realitzada

durant tot el curs.

4. OBJECTIUS DEL PROJECTE

Objectius Generals:

o Potenciar un ensenyament- aprenentatge actiu i participatiu.

o Treballar la sostenibilitat i l’educació ambiental: crear una ètica de

conservació i respecte cap a la natura i el medi en general.

o Vincular l’alumnat de secundària amb el territori


Pàgina: 21

o Vivenciar el treball en grup i les realitzacions col·lectives.

o Desenvolupar l’esperit crític

Objectius Específics:

o Treballar diferents aspectes relacionats amb l’agroecologia.

o Elaborar materials i unitats didàctiques al voltant de l’hort.

o Potenciar i valorar la importància d’una alimentació sana, consumint

hortalisses i fruites, algunes d’elles, plantades a l’hort escolar.

o Vincular el treball a l’hort amb temes d’interès social ( transgènics,

consum...)

o Comunicar i difondre el treball fet, per traslladar a nivell de centre la

implicació amb el projecte.

5. METODOLOGIA DE TREBALL

5.1. L’hort com a projecte participatiu

El treball directe a l’hort es planteja com a un model alternatiu d’aprenentatge, una

activitat de contacte amb la realitat, diferent de les activitats de l’aula. Es proposa

que els alumnes puguin reconèixer una “altra forma d’aprendre”, no sempre

centrada en la direcció autoritzada del llibre o el mestre. Es vol potenciar una

metodologia participativa, activa, i d’investigació; en definitiva que els alumnes

sigui protagonistes del seu propi aprenentatge, i que a més a més aquest sigui

significatiu.

El treball a l’aula es planteja com a suport de les activitats d’hort. D’una banda,

serveix com a eina per aprofundir i consolidar els continguts que es volen treballar,

de l’altra permet un seguit d’activitats tant de recerca com de difusió del projecte

Dins de cada tema que es treballi relacionat amb l’hort hi ha quatre fases de treball, que en molts casos es poden solapar entre elles o poden donar-se paral·lelament a la

mateixa fase d’una altra temàtica:

1. Recerca: els alumnes amb l’ajuda dels professors i l’educadora investiguen

sobre els temes englobats en aquell bloc. L’objectiu és que partint dels Grup de Treball Educació per la Sostenibilitat, Sant Cugat-2009-10, tercera era


coneixements i valors previs que tenen és plantegin el “per què” de cada

aspecte i plantegin alternatives i els punts forts i punts febles de cada una

d’elles.

2. Decisió i debat: a partir dels resultats de la recerca és posen sobre la taula les

diferents opcions i alternatives i es debat conjuntament. Aquest debat es pot

donar dins el grup de treball del crèdit de síntesi o es pot ampliar a la resta de

l’alumnat o del centre ens algunes ocasions.

3. Treball: Activitats d’aplicació, tant a l’hort com a l’aula, d’allò que prèviament

s’ha decidit.

4. Difusió i comunicació: Activitats que permetin traslladar els coneixements i

valors adquirits en les altres fases a altres agents implicats en l’hort; la resta de

l’alumnat, el professorat, les famílies, altres centres educatius... Aquesta fase

és important ens dos sentits: per una banda permet als alumnes fer un feina de

síntesi i per l’altra banda a de contribuir a la implicació de tot el centre en el

projecte de l’hort. Cal destacar la Setmana de la Ciència com un espai idoni per

a la divulgació del projecte, en les seves distintes fases i amb l’alumnat com a

protagonista.

Per informar sobre l’estat de l’hort, plantejar i estendre els debats sobre temes

relacionats es crea el “Racó Verd”, un espai situat al passadís de l’institut on

s’hi pengen els materials de divulgació elaborats a l’aula. Es tracta de

fotografies, noticies, articles i resultats de les investigacions, que visibilitzen el

treball realitzat a l’hort amb la voluntat de fer partícips del projecte a tots els

alumnes.

Veure l’esquema del treball didàctic ( Annex 5)

5.2. Organització del treball

El Crèdit variable de Sostenibilitat consta de tres sessions d’una hora amb el

següent horari:

Dimarts: 10.45h -11.45h

Dijous: 10.15h – 11.15h

Divendres: 12.45h – 13.45h

El grup d’aproximadament 15 alumnes, es divideix en dos durant totes les

sessions. Durant una setmana, la meitat realitzarà activitats i tasques directament


Pàgina: 23

a l’hort (amb l’educadora ambiental i Roser Franco), mentre l’altre treballa temes

relacionats i de difusió al laboratori (amb Montse Perlado). Cada setmana els grups

s’aniran alternant.

Com es defineixen les activitats en funció dels diferents blocs que ens marca l’hort,

tot i alternar els grups, el treball a l’hort i a l’aula, estan en tot temps relacionats.

El dimarts es destinen els primers deu minuts per a que cada grup expliqui a la

resta les tasques realitzades la setmana anterior. Aquest espai és molt important

per poder traspassar la informació treballant realment en equip, i per poder decidir i

resoldre entre tots els problemes que vagin sorgint.

A l’hort els alumnes han de portar la llibreta de camp, que funciona com a diari

personal per tal d’apuntar les tasques a realitzar durant la setmana, així com les

que queden pendents i cal comunicar-les a l’altre grup. Les tasques a l’hort són

tant de la temàtica que toca treballar com les de manteniment del propi hort.

Així, el treball setmanal s’estructura de la següent manera:

Dimarts Dijous DivendresHort

(educadora ambiental)

- Posada en comú del treball en 2 grups- Definir objectius i tasques a realitzar durant la setmana (llibreta de camp)- Inici realització de tasques (combinat amb explicacions, conceptes, etc)-Presa de decisions en cas necessari

-Realització de tasques-Explicacions, conceptes, ...

-Finalització tasques-Valoració: s’han complert els objectius? (llibreta de camp)

Aula(mestra de ciències)

-Definir objectius i activitat/s a realitzar (llibreta de camp)

- Inici activitat/s

-Continuació activitat-Inici de nova activitat en cas de que se’n hagin plantejat varies per setmana

-Finalització activitat/s-Valoració: s’han complert els objectius? (llibreta de camp)

.6. CONTINGUTS

6.1. Blocs temàticsAl llarg dels tres trimestres del curs es treballen els següents blocs:


Pàgina: 24

1. On fer l’hort?

Recerca i disseny de la millor ubicació funció de les característiques del lloc, les

climàtiques, i els objectius de producció. A partir del coneixement d’altres realitats i

dels principis necessaris es faran propostes a la comunitat escolar que aprovarà la

més adequada.

En aquesta primera fase es treballaran quins criteris i característiques volem que

tingui l’hort i els aspectes agroecològics.

També es començarà a treballar paral·lelament a la feina més directa els aspectes

socials relacionats amb l’agricultura i el model agroeconòmic actual, en concret es

treballarà al voltant de la tinença de la terra.

2. Quina terra fem servir?

A partir del coneixement dels diversos tipus de sòl –l’experimentació amb diverses

terres-, del clima local (i de les previsions de canvi climàtic), dels requeriments dels

cultius ecològics, es pot dissenyar i elaborar el sòl necessari a partir d’aportacions

de diverses quantitats de terra dels indrets adequats. El compostatge i tractament

de la terra permetrà tenir l’espai disponible per començar el cultiu, i es pot

enjardinar adequadament per delimitar-lo (cosa que permet treballar la

xerojardineria i altres qüestions).

3. Com reguem?

En quest bloc es treballarà el voltant de la qüestió de l’aigua i l’ús que se’n fa, a

nivell general i en concert quin en farem en el nostre hort. D’una banda

s’investigarà sobre les diferents alternatives de reg de les que podem disposar i un

cop decidit el més adequat es dissenyarà i s’instal·larà el reg a l’hort. També es

decidirà com s’organitza el reg i s’elaborarà un calendari (tenint en compte

complicacions que poden sorgir com els períodes de sequera o veient com es

regarà l’hort a l’època de les vacances)

4. Quines plantes plantem? Selecció de llavors


Pàgina: 25

Les espècies de cultiu poden provenir de plançons o de llavors. Poden ser

híbrides, transgèniques, etiquetades ecològiques o d’un banc de llavors de

recuperació de varietats autòctones. Tenen requeriments diversos d’aigua,

tractament, calendari, tasques agrícoles. El tipus de cultiu que es vulgui emprendre

(ecològic, biodinàmic, parades en crestall) determina quines associacions de

plantes caldrà fer. Tots aquests condicionants poden ser descoberts, estudiats.

S’adquiriran les llavors a diversos indrets per poder fer-ne la comparativa segons

diferents criteris –econòmic, ecològic, social,...), La decisió de plantar una varietat

determinada ens fa entrar a participar de la seva història, el que permet una

recuperació històrica i una projecció cap al futur.

5. Com disposem les plantes?

També caldrà decidir com es dissenya la plantació, tenint en compte la

compatibilitat entre plantes,... s’aplicarà els sistema de parades en crestall el que

implicarà fer un estudi acurat d’aquest sistema els que ens durà a estudiar

l’ecosistema agrari i les relacions que s’hi donen.

6. Recollida i consum

El treball sobre el consum es pot treballar a partir de la recollida dels fruits de l’hort.

Les qüestions de la pressió que els adolescents reben per consumir i de les seves

eleccions lliures i responsables (informades) poden ser l’objecte de treball com fa

l’Escola Catalana del Consum. D’altra banda ens servirà per treballar qüestions

estretament relacionades amb la sostenibilitat: l’agricultura com a activitat

econòmica i comerç mundial, etc. Uns materials d’interès al respecte són els

editats per la Xarxa de Consum Solidari “No et Mengis el Món”.

Aquests blocs inclouran entre altres diversos tipologies d’activitats:

- treball de camp a l’hort (preparació de la terra, plantar,...)

- treball de laboratori (tallers experimentals)

- treball a l’aula (tasques de recerca bibliogràfica o per Internet, jocs de rol,

debats, preparació dels materials de divulgació,...)

- sortides: altres horts escolars, altres horts o experiències agroecològiques,...

- visites i entrevistes amb experts Grup de Treball Educació per la Sostenibilitat, Sant Cugat-2009-10, tercera era


6.2. Programació

Cada trimestre el crèdit ha estat dinamitzat per una educadora diferent. Cal tenir en

compte que els crèdits són trimestrals així que es produeix un canvi d’alumnes i

per tant hi ha temes i activitats que s’han de repetir a cada trimestre. Les diferents

temàtiques tractades vénen donades pel treball que toqui fer a l’hort segons la

temporada

Es presenten a continuació les programacions detallades dels tres trimestres:

6.2.1. Primer trimestre: setembre, octubre, novembre i desembre 2008

TEMA HORT LABORATORIDISSENY ESPAI

A i b. Presentació

a. Cerca d’espais b. Cerca de condicions de l’espaib. Cerca d’espais a. Cerca de condicions de l’espaia. Mesurar el terreny b. Preparar la presentació de les

diferents opcions al centreb. Mesurar el terreny a. Preparar la presentació de les

diferents opcions al centreA i b. Debat sobre les opcions i preparar l’assemblea o presentacióa. Visita altres projectes d’hort (terra, espai i aigua)

b. Fer les presentacions de les diferents opcions pel centre

b. Visita altres projectes d’hort (terra, espai i aigua)

a. Fer les presentacions de les diferents opcions pel centre

A i b. Votació populara. Delimitar i dibuixar l’espai b. Difusió del resultat de la votació

(plafons)b. Treballar la tanca a. Difusió del resultat de la votació

(revista)TERRA a. Treballar la tanca b. Experimentació sobre la terra

b. Trobada amb pagès a. Experimentació sobre la terraa. Trobada amb pagès b. Veure peli Tinença Terrab. Taller de compostatge a. conèixer la xarxa d’amics del

compostatge casolàA i b. Debat sobre el tipus de terra que es posarà a l’horta. Taller de compostatge b. conèixer la xarxa d’amics del

compostatge casolàb. Muntar el compostador 1 a. Preparar difusió de la feina fetaa. Muntar el compostador 2 b. Preparar difusió de la feina fetab. Posar la terra a. Difusió feina fetaa. Posar la terra b. Difusió feina feta

REG b. Conèixer sistemes de reg a. veure reportatge aiguaa. Conèixer sistemes de reg b. veure reportatge aiguab. Conèixer més sistemes de reg

a. teoria sistemes de reg

a. Conèixer més sistemes de b. teoria sistemes de reg


Pàgina: 27

regA i b. Debat sobre sistemes de regb. Preparació reg a l’hort a. difusió sistemes de rega. Preparació reg a l’hort b. difusió sistemes de reg

6.2.2. Segon trimestreGener 2009

TEMA HORT LABORATORI

TANCA VEGETAL a. estudi del terreny + mesurar-lo

b. recerca de diferents tipus de tanca

b. estudi del terreny + mesurar-lo

a. recerca de diferents tipus de tanca

a + b. Debat de les diferents opcions i presa de decisions

a. preparació terra per la tanca

b. disseny plantació (estudi aromàtiques, marcs plantació, ecosistema)

b. preparació terra per la tanca

a. disseny plantació (estudi aromàtiques, marcs plantació, ecosistema)

a. preparació terra per la tanca + plantació

b. difusió: propostes i definició del disseny del racó verd.

b. preparació terra per la tanca + plantació

a. difusió: propostes i definició del disseny del racó verd.

Febrer 2009

TEMA HORT LABORATORI

DISSENY DE L’ESPAI AMPLIAT

a. mesurar el terreny + coneixement de les eines a utilitzar

b. estudi del mètode de parades en crestall (decisió ja presa el 1r trimestre)

b. mesurar el terreny + coneixement de les eines a utilitzar

a. estudi del mètode de parades en crestall (decisió ja presa el 1r trimestre)

a. manteniment hort actual (reg, delimitació de les

b. preparar presentacions de les diferents opcions


Pàgina: 28

zones de plantació, camí, etc.)

d’ampliació

b. manteniment hort actual (reg, delimitació de les zones de plantació, camí, etc.)

a. preparar presentacions de les diferents opcions d’ampliació

a + b. Debat de les diferents opcions i presa de decisions

TERRA a. treball terra (descompactació, aport)

b. experimentació amb la terra

b. treball terra (descompactació, aport)

a. experimentació amb la terra

a. treball terra (descompactació, aport)

b. treball compostatge (alumnes de tecnologia)

b. treball terra (descompactació, aport)

a. treball compostatge (alumnes de tecnologia)

Març 2009

HORT LABORATORI

PLANTACIÓ AMPLIACIÓ a. definir i formar feixes de plantació

b. recerca i estudi de l’hort d’estiu: que volem/podem plantar

b. definir i formar feixes de plantació

a. recerca i estudi de l’hort d’estiu: que volem/podem plantar

a + b. Debat de les diferents opcions de plantació i presa de decisions

a. plantació b. difusió al racó verd

b. plantació a. difusió al racó verd

RECOL·LECCIÓ DE LA PLANTACIÓ D’HIVERN

a. recol·lecció de la plantació d’hivern

b. treball sobre el consum i l’alimentació

b. recol·lecció de la plantació d’hivern

a. treball sobre el consum i l’alimentació

6.2.3. Tercer trimestre


Pàgina: 29

Març TEMA HORT LABORATORIPresentació hort

24Presentació

26Preparació parades

27 Preparació parades i reg

Buscar informació sobre els productes de temporada

Planter 30Presentació

2 Fer planter

3 Fer planter i recollir plantació d’hivern

Abril

TEMA GRUP L’HORT LABORATORIPLANTACIÓ A 14

Organització de la plantació: fem el mapa del nostre hort

16Proposta de distribució de plantes

17Portar a terme la plantació. Reg

Buscar informació sobre les parades en crestall i les plantes que hem decidit plantar.Tenir cura del planter

B21Posada en comúOrganització de la plantació: fem el mapa del nostre hort

23Proposta de distribució de plantes

24No hi ha classe

Tots 28B. Plantació, mulxing i reg

30A. Sembra directe, preparació terra

1.Festiu

Maig

TEMA GRUP HORT LABORATORIFERTILITZACIÓDEL SÒL

A 5El sòl com a medi viu. La fertilització orgànica. Activitat IV.Aportem adob orgànic a la parcel·la de la plantació d’hivern

7Sessió teòrica: el mètode científic amb l’objectiu de du a terme una investigació a l’hort.

8Posem canyes a les tomaqueres. Iniciem la investigació de l’hort.

Difusió al racó verd:-Problemes dels fertilitzant químics- Funciona- ment del compostador de l’institut

TOTS 12 14 15Grup de Treball Educació per la Sostenibilitat, Sant Cugat-2009-10, tercera era


Sessió teòrica: el compostatge

B: Acabem de fixar les canyes. Iniciem la investigació de l’hort

Sessió pràctica: comencem el compostatge

B 19Tots:Classe teòrica sobre nutrició vegetal.

21El sòl com a medi viu. La fertilització orgànicaActivitat IVTasques de manteniment de l’hort

22

Tasques de manteniment de l’hort

AGRICULTURA ECOLÒGICA VERSUS AGRICULTURA CONVENCIONALELS TRANSGÈNICS

26Tots: Seguim amb la investigació de l’hortTasques de manteniment

28A: Tasques de manteniment de l’hort. Reconstruïm les canyes

29B: Tasques de manteniment de l’hort. Reconstruïm les canyes

Passi del Video-documental: Transxènia: el cuc i el panís.

Juny

TEMA GRUP HORT LABORATORIELS TRANSGÈNICS

TOTS 2 Joc de rol sobre els transgènics

4Valoració i comiat

5No hi ha classe

S’adjunten com a annex el registre de les sessions realitzades durant el segon i el

tercer trimestre ( veure annex 1); i les fitxes de les activitats realitzades amb els

alumnes com a suport teòric del treball a l’hort ( veure annex 2).

6.3. L’hort i el currículum de secundàriaPer tal de poder constatar la transversalitat del treball a l’hort i totes les possibilitats

que ofereix s’adjunta un llistat de propostes d’activitats relacionades amb el currículum

de secundària

(veure annex 3)

7. RECURSOS7.1. HUMANS: EDUCADOR/A AMBIENTAL


Pàgina: 31

Els centres educatius i, en particular, els equips docents, manifesten un gran interès i

motivació per introduir la sostenibilitat com a valor a l’escola i treballar per la millora del

medi ambient.

Malgrat això, als professionals del món educatiu els manca temps i una sèrie de

coneixements tècnics per engegar i mantenir un hort. Es fa necessari, doncs, un

assessorament tècnic important, per això comptar amb un/a educador/a ambiental

d’hort en els centres educatius és aprofitar els coneixements d’un/a professional que té

ganes de treballar en el context escolar així com col·laborar a tirar endavant aquest

projecte.

A més, l’activitat d’aquest professional permet enfortir el treball en xarxa de les

escoles, ja sigui perquè treballa en més d’una escola com perquè forma part d’un

equip d’educadors/es que treballen per a projectes similars, la qual cosa implica

intercanvis de coneixements, de materials, etc. a través d’aquesta persona.

Un altre aspecte positiu a tenir en compte és que aquest professional pot proposar

activitats d’educació ambiental no només al centre sinó fora d’aquest (sortides, visites,

etc.).

La figura de l’educadora ambiental es planteja, d’una banda, com a part integrant d’un

equip de treball, en el que s’afavoreix actituds de cooperació, solidaritat i

responsabilitat a través de la realització d’un projecte en comú. D’altra banda, actua

com a guia i dinamitzadora d’aquest equip, fent propostes i aportant els continguts

necessaris.

7.2. MATERIALS

El material que s’ha aconseguit per du a terme les activitats ha estat el següent:

EINES MATERIAL VEGETAL2 Pales de transplantament Aromàtiques 3 Plantadors Enfiladisses1 Fanga Planter 4 Aixades Llavors ecològiques1 Pala gran Llavors no ecològiquesEstaquetes de fusta Material d’encoixinament :palla Cordill Canyes1 Rascle

MATERIAL DIDÀCTICREG Càmera de fotos2 Mànegues Material de laboratori (segons activitat)1 Pulveritzador Fotocòpies2 regadores Eines TIC


Pàgina: 32

SUBSTRATAdob orgànic (compost)Fems de cavallTerraSubstrat vegetal per planter

8. PRESSUPOST

Es detallen a continuació les despeses generades per fer possible la implantació de l’hort en el curs escolar 2008-2009.

PRIMER TRIMESTRE

CONCEPTE TOTALEines, planter, terra 299,52 €Eines, manguera, planter 101,71 €Sou educadora* 635,04€TOTAL 1036,27€

*Sou de l’educadora:3h / setmana lectives

1h coordinació/preparació per setmana

14 setmanes 1er trimestre

14x4= 56 horesx9 euros/hora= 504 euros al trimestre

+ 26 % de Seguretat Social = 635,04

SEGON TRIMESTRE

TANCA VEGETAL (aromàtiques) UNITATS € / Ut TOTAL (€)Rosmarinus officinalis (romaní) 5,00 12,50 62,5Viburnum tinus (marfull) 5,00 12,50 62,5Espígol 5,00 4,50 22,5Ruta graveolens (ruda) 6,00 1,00 6TOTAL 153,5

PLANTER i LLAVORS UNITATS € / Ut TOTAL (€)Pebrot 10,00 0,25 2,50Llavors 4,89TOTAL 7,39

TERCER TRIMESTRE


Pàgina: 33

PLANTER i LLAVORS 2n TRIMESTRE UNITATS € / Ut TOTAL (€)Alberginia 4,00 0,15 0,60Pebrot 6,00 0,10 0,60Enciam 8,00 0.10 0,80Maduixera 6,00 0,45 2,70Flors 3,00 0,95 2,85Carbassó 3,00 0,25 0,75Tomàquet raff/pera 6,00 0,30/0,10 1,20Altres 8,00 0,05 0,40Llavors 2,00 3,25 6,50TOTAL 16,4

FERTILITZACIÓ UNITATS € / Ut TOTAL (€)Fem orgànic 50 L. 2,00 5,10 10,20Bala palla 1,00 4,95 4,95Transport 1,00 4,00 4,00TOTAL 19,15

CAIXÓ UNITATS € / Ut TOTAL (€)Bigues ecològiques 8,00 28,45 227,60Substrat (terra abonada) 2,00 44,32 88,64Ferreteria 13,80Transport 100,00TOTAL 430,04

REG UNITATS € / Ut TOTAL (€)Connector mangueres 1,00 2,20 2,20Pulveritzador 1,00 7,06 7,06TOTAL 9,26

ALTRES UNITATS € / Ut TOTAL (€)Plantes de flors 3,00 0,95 2,85Plàstic negre 1,80 3,25 5,85TOTAL 8,7

FESTA HORT UNITATS € / Ut TOTAL (€)Cooperativa 131,40Begudes i altres 18,11Lloguer gots 21,75TOTAL 171,26

TOTAL DESPESES: 1851,93

S’adjunten les factures corresponents ( veure annex 5)


Pàgina: 34

9. PROPOSTES DE FUTUR

9.1. A l’hort de l’institut:

Recollida de llavors seleccionades pròpies per poder iniciar un banc de llavors.

Actualment la majoria de pagesos compren les llavors a les empreses cada any

i s’estan perdent els coneixements associats a la cura de les llavors. És vital

transmetre la importància de la cura de les llavors autòctones per poder

recuperar-ne el control com a base per la nostra sobirania alimentària. Al

principi del següent curs es podran recollir i processar les llavors de la plantació

d’estiu.

Instal·lació d’un sistema de recollides d’aigües pluvials que es pot construir pels

mateixos alumnes del crèdit de tecnologia.

Continuació de la tanca vegetal per tal d’acabar de delimitar bé l’hort i crear un

entorn adequat.

La construcció d’un altre caixó per fer una altra parcel·la de plantació. Així es

podrà tenir dues parcel·les de plantació (elevades de la cota de terreny uns

20cm), perfectament preparades perquè cada grup pugui decidir quin sistema

de cultiu fer servir, què plantar, ...

Instal·lació del sistema de reg automàtic. Prèviament cal instal·lar una aixeta a

prop de l’hort.

Fer funcionar el compostador correctament. Cal una bona comunicació amb

cuina i els monitors de menjador perquè col·laborin amb la matèria orgànica. Al

final d’aquest trimestre s’ha intentat iniciar-lo però des del menjador no s’han

mostrat molt col·laboradors. Cal convenç-se’ls de la importància de separar la

matèria orgànica com a experiència educativa per tancar el cicle de la matèria

a dins de l’institut.

9.2. En relació amb altres experiències

Donar importància a les sortides de l’institut per anar a visitar altres

experiències agroecològiques, al mercat a investigar d’on vénen els aliments, a

parlar amb els avis del poble, i un llarg etcètera. Utilitzar l’hort com a punt de

partida per anar descobrint les relacions que té amb el territori i amb la nostra

societat.

Seguir participant en la xarxa d’horts de Sant Cugat a través del grup de

mestres per la Sostenibilitat al llarg de la vida. Es realitzen reunions mensuals


Pàgina: 35

que enriqueixen molt els projecte d’hort i possibiliten un veritable treball en

xarxa.

Donar suport quan sigui el moment als horts educatius del Parc Rural de la

Torre Negra, ja sigui participant de les activitats com fent la difusió de l’espai.

Començar a participar de les reunions de dinamització dels menjadors escolars

ecològics que s’estan realitzant a Sant Cugat. Es pot començar a pressionar a

l’empresa que gestiona ( Serveis d’Esplai) perquè comenci a fer passos.

Involucrar a l’AMPA i al professorat en el projecte de l’hort per tal de garantir-ne

la continuïtat. A partir de la Festa de l’Hort ja hi ha alguns pares interessats en

fer més jornades de treball. Ara convé fer alguna reunió per fer viable la

continuïtat de l’hort.

Proposar de crear una cooperativa de consum de productes ecològics entre els

membres de l’AMPA i professors interessats, per tal de relacionar el projecte de

l’hort amb el consum individual de cada casa.

10. AVALUACIÓ DEL PROJECTE

Durant tot el curs s'han mantingut reunions de coordinació entre l'educadora ambiental

i les professores del crèdit. Per manca de temps, no s'han fet totes les reunions que

haguessin calgut per tal de treballar en equip. La professora titular ha realitzat alguna

reunió amb l'equip directiu per tal de concretar temes de pressupost i propostes de

futur.

Es valora que per tal de fer un correcte seguiment del projecte convé organitzar

reunions periòdiques d’ avaluació tots els agents implicats en la gestió de l'hort

(professors, educador/a ambiental, membres de l’AMPA, i monitors de menjador)

Aquestes trobades fan la funció de col·lectivitzar el projecte a molts sectors de l’institut

perquè esdevingui un projecte global i no només del departament de ciències. El punt

dèbil del projecte és que falta involucrar a més persones per tal de garantir-ne la

continuïtat.

A través de l’avaluació dels alumnes podem valorar els resultats pedagògics de l’hort,

si estan assolint els objectius ens havíem proposat, i si les vies d’aconseguir-ho són

les adequades. El fet que l’hort sigui un espai diferent d’aprenentatge també comporta

que no es valori als alumnes amb el típic examen. Podem realitzar una avaluació

formadora en la que els alumnes a l’inici de curs apunten en un paper què en saben de

l’hort. El mateix exercici es realitza al final del curs i ells mateixos poden veure tots els


Pàgina: 36

nous aprenentatges. Com a avaluació final, els alumnes poden fer una recerca sobre

algun tema relacionat a l’hort, exposar-ho a la resta de companys i penjar-ho a algun

punt visible del centre.

Al final del curs es pot fer una assemblea de valoració amb els alumnes, on expressin

el que els hi ha agradat més i el que menys, i puguin fer propostes de futur per l’hort.

Es pot analitzar la informació que hi ha penjada al Racó Verd (espai a algun lloc de

pas de l’institut on es pengen notícies referents a l’hort i temes relacionats), tot valorant

si la difusió ha estat prou adequada.

Al llarg del curs, el que es valora és la participació i la iniciativa personal, la capacitat

d’aportar idees i de col·laborar amb tot l’equip per vetllar pel funcionament de l’hort.

Dins d’una aula de secundària aquesta actitud és més difícil d’aconseguir però l’hort

pot esdevenir un espai on es pugui conviure així.

Pot ser un espai on es potencií la co-avaluació entre els alumnes, per tal que siguin

ells mateixos que posin els límits entre el que està ben fet i el que no, no esperant com

sempre l’aprovació de l’adult.

S’adjunta com a annex les avaluacions escrites pels alumnes al segon i tercer

trimestre (veure annex 4)

11. FONTS D’INFORMACIÓ

11.1. Web

www.xtec.cat/centres/a8054873/Activitats/culturals/setmanaciencia/setmana

%20ciencia%202006.htm

www.catalitza.info/eaeaea/recursos/patrimoni_viu/index.htm

www.esporus.org/

www.edu365.cat/primaria/index.htm

xarxaconsum.net/catalog/subidas/materialdidactic-web-1.pdf



www.consum.cat/qui_som/escola_de_consum/index.html/

www.consum.cat/doc/doc_27464590_1.pdf

www.consum.cat/doc/doc_26527836_1.mp3 )

11.2. Llibres


Pàgina: 37

http://www.xtec.cat/centres/a8054873/Activitats/culturals/setmanaciencia/setmana%20ciencia%202006.htm

http://www.xtec.cat/centres/a8054873/Activitats/culturals/setmanaciencia/setmana%20ciencia%202006.htm

http://www.consum.cat/doc/doc_26527836_1.mp3

http://www.consum.cat/doc/doc_27464590_1.pdf

http://www.consum.cat/qui_som/escola_de_consum/index.html/

http://xarxaconsum.net/catalog/subidas/materialdidactic-web-3.pdf

http://www.edu365.cat/primaria/index.htm

http://www.esporus.org/

http://www.catalitza.info/eaeaea/recursos/patrimoni_viu/index.htm

- La Guía Hàbitat publicada per l’Ajuntament de Barcelona

- AJUNTAMENT DE BARCELONA. 2006. L’hort a les escoles. Guia pràctica

d’horticultura ecològica. 1a edició. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient.

- EL HUERTO FAMILIAR ECOLÓGICO: LA GRAN GUÍA PRÁCTICA DEL

CULTIVO NATURAL,Mariano Bueno, RBA LIBROS, 1999


Pàgina: 38

http://www.casadellibro.com/libro-el-huerto-familiar-ecologico-la-gran-guia-practica-del-cultivo-n-atural/2900000681102

http://www.casadellibro.com/libro-el-huerto-familiar-ecologico-la-gran-guia-practica-del-cultivo-n-atural/2900000681102

XTEC€¦ · Web viewOrganització de la plantació: fem el mapa del nostre hort 23 Proposta de...

Documents

Transcript of XTEC€¦ · Web viewOrganització de la plantació: fem el mapa del nostre hort 23 Proposta de...